El jaciment fossil�fer de la Cova C-2: Ciutadella de Menorca
ENDINS, nQ 22. 1998. Palma de Mallorca.
EL JACIMENT FOSSIL~FER
DE LA COVA C-2
(Ciutadella de Menorca)
per Bartomeu S E G U ~
l ,
Pere BOVER 2, Miquel TRlAS :
i
Josep Antoni ALCOVER 2.3
Resum
Es presenten els resultats de I'excavació del jaciment paleontologic de la cova C-2 (Ciuta-
della de Menorca). Es descriu la morfologia de la cova i la seva genesi. El deposit fossilífer ha
lliurat 1762 ossos de Myotragus balearícus, 53 ossos d'Eliomys morpheus, així corn restes d'o-
cells i de rnol.luscs. S'han registrat també restes de diferents especies introduides pels
hurnans. Es descriuen alguns aspectes morfologics dels Myotragus balearicus obtinguts. Es
discuteix la tafonomia del jaciment.
Abstract
In this paper, the results of the excavation of the upper Pleistocene deposit of cova C-2
(Ciutadella de Menorca) are presented. A description of the cave and its formation is given. The
fossiliferous deposit produced 1762 Myotragus balearicus bones, 53 Eliomys morpheus bones,
and other vertebrate and mollusc rernains. Some recently introduced species are also recorded,
and they are considered as a recent contamination of the fossiliferous deposit. Some morpho-
logical traits of the cova C-2 Myotragus balearicus population are described. A discussion upon
the taphonorny of the deposit is given.
Introducció
La fauna de vertebrats fossils del Plistoce de Menor-
passats molts d'anys. BATE (1944) va descriure una
ca és coneguda des de comencaments de segle, gracies
musaranya fossil de dents vermelles, Nesiotites hidalgo,
als estudis de BATE (1914, 1918) i ANDREWS (1915).
que es trobava tant als deposits quaternaris de Mallorca
La primera autora va documentar la presencia de diver-
com de Menorca. Darrera aquests treballs descriptius, el
sos vertebrats fossils a Menorca, entre els que destaca-
primer autor que menciona noves troballes de
va I'estrany caprí Myotragus balearicus, que pocs anys
Myotragus balearicus a Menorca va esser MERCADAL
abans (BATE 1909) havia descrit sobre materials de
(1959), qui va citar I'especie a la cova Murada del
Mallorca. També va descriure una rata cellarda extingi-
barranc dlAlgendar. Posteriorment, el mateix autor docu-
da, Hypnomys mahonensis, que, en la seva opinió, era
menta la presencia de I'especie a altres indrets de I'illa
propia de Menorca i estava emparentada amb una espe-
(MERCADAL, 1966; 1967). Una etapa més recent dels
cie mallorquina, Hypnomys morpheus. El segon autor va
estudis sobre paleontologia de vertebrats del Plio-
fer un estudi més pregon de Myotragus balearicus en
Plistoce de Menorca inclou treballs que descriuen espe-
base a materials recollits tant a Mallorca corn a Menorca,
cies antigues dels mamífers suposadament autoctons
els quals es conserven basicament al Natural History
de Menorca (Myotragus binigausensis, Hypnomys
Museum de Londres. Talment com va esdevenir a la
eliomyoides, Nesiotites meloussae; M OYA-SOLA &
veina Mallorca, aquests estudis paleontologics prime-
PONS-MOYA, 1980; AGUST~, 1980; PONS-MOYA &
rencs no es veren continuats per ulteriors estudis fins
MOYA-SOLA, 1980) i treballs sobre ocells (vgr., Tyto
balearica, MOURER-CHAUVIRÉ etal., 1980; ALCOVER
et al., 1981; REUMER, 1982; SEGU~
et al., en premsa),
1 Departarnent de Ciencies de la Terra, Universitat de les llles Balears,
Cta de Valldemossa km 7 5 , 07071 Ciutat de Mallorca. E-mail:
sobre reptils (Podarcis lilfordi, KOTSAKIS, 1981) i sobre
dctbsc4@ps.uib.es.
amfibis (Baleaphryne talaioticus, SANCHIZ i ALCOVER,
2 lnstitut Mediterrani d'Estudis Avancats, Cta de Valldemossa km 7 5 ,
1982). El resultat de les recerques realitzades fins a la
07071 Ciutat de Mallorca. E-mail: ieajat@ps.uib.es.
3 Grup Excursionista de Mallorca, Secció d'Espeleologia.
data ens ofereix un panorama global de la fauna verte-

Figura 1.
Localització geogrhfica del jaciment paleontologic de la
cova C-2 (Ciutadella de Menorca).
brada fossil de Menorca que podríem resumir de la
(SEGU~
& ALCOVER, en premsa). Queda, no obstant,
següent manera:
per dilucidar d'una manera clara i inequívoca si tots els
Durant el Plioce superior 1 Plistoce inferior es conei-
taxons de vertebrats terrestres presents al Plistoce su-
xen les restes més antigues dels taxons de mamífers de
periorIHoloce de Menorca són específicament assimila-
I'anomenada fauna de Myotragus (ALCOVER et al., en
bles a les mateixes especies que els seus congeneres
premsa). Alguns d'aquests taxons han estat descrits
mallorquins o si no ho són.
com a especies endemiques de Menorca (vgr., els es-
Fins a la data, els jaciments trobats a I'illa de Menor-
mentats Myotragus binigausensis, Hypnomys eliomyoi-
ca han lliurat relativament pocs especimens. La pobresa
des, Nesiotites meloussae). També s'ha descrit com a
de les mostres menorquines de vertebrats fossils con-
endemica de Menorca una especie de ferreret (Balea-
trastava amb la gran riquesa d'alguns jaciments mallor-
phryne talaiotkus) procedent de jaciments holocenics.
quins (vgr., cova de Moleta, cova des Moro, cova
La presencia de tots aquests suposats endemismes
Estreta, cova Nova, cova de Son Maiol, etc.). Aixb ha fet
suggereix una colonització antiga de I'illa de Menorca
que, per un costat, mai no s'han pogut caracteritzar a
per aquesta fauna. No obstant aixb, la identitat específi-
partir de mostres prou consistents les formes menorqui-
ca d'alguns d'aquests taxons ha estat posada en dubte.
nes de vertebrats plistocenics i, per un altre costat, el
Així, REUMER (1982) considera coespecífics Eliomys
coneixement que tenim dels vertebrats plistocenics de
eliomyoides i E. onicensis (= E. intermedius), i Soriculus
les Balears s'ha bassat essencialment en I'estudi de les
ponsi i S, meloussae, mentre que BARBADILLO (1987)
poblacions mallorquines. Aquesta situació va comencar
considera coespecífics A. muletensis i A. talaioticus. La
a canviar rere les importants troballes realitzades pels
identitat específica de les formes mallorquines i menor-
espeleblegs menorquins Pere ARNAU i Josep MAR-
quines, encara en debat, permetria questionar I'antigui-
QUEZ, del Grup Excursionista de Menorca. Els anys
tat de I'epoca de colonització de Menorca per aquesta
1994 i 1995 I'entusiasme i el rigor de les exploracions
fauna, així com la independencia de la seva evolució.
realitzades per aquests espeleblegs es varen veure
Classicament s'ha considerat que I'epoca de colonitza-
compensades amb troballes molt importants en el camp
ció de I'illa de Menorca per la fauna de Myotragus hau-
de I'arqueologia i també en el camp de la paleontologia
ria estat el Messinia (vgr., ALCOVER et al., 1981;
de vertebrats. Una d'aquestes troballes fou la cova C-2,
AGUST~
& MOYA-SOLA, 1990). Recentment, pero, en
cavitat carstica amb una entrada difícil i inicialment obtu-
base a considieracions taxonbmiques i evolutives, s'ha
rada, la qual conté un jaciment important de Myotragus
proposat una colonització més recent per a aquesta
balearicus.
fauna, la qual podria haver assolit Menorca des de la
La troballa d'aquest depbsit ens va esser amable-
veina Mallorca durant el Plioce superior o fins i tot en
ment comunicada pels autors del seu descobriment. La
epoques més recents (ALCOVER et al., en premsa).
cova fou visitada el 27.1V.1995 per Pere ARNAU, Paul
De qualsevol forma, durant el Plistoce superior i
SONDAAR, Josep QUINTANA i Josep Antoni ALCO-
I'Holoce la fauna vertebrada terrestre de Menorca era
VER, amb I'objecte de tractar d'avaluar el seu interes. Es
molt similar a la fauna de Mallorca, i diferia considera-
va poder constatar d'immediat la seva relativa riquesa
blement de la fauna del Plistoce superior de les Pitiüses
en restes de Myotragus balearicus-superior a la de tots
82

els altres deposits previament coneguts de Menorca-, la
fondaria escalonadament cap a la periferia occidental,
relativa pobresa en restes d'altres vertebrats, així com el
la panxa de la Iluna. És ben segur que aquells que s'hi
grau elevat de dificultat que entranyava la seva excava-
hagin hagut de arrossegar trobaran mal de creure que
ció. Tant les autoritats locals com els propis descobri-
es tracta només d'una sala, degut als nombrosos espais
dors i altres membres del Grup Excursionista de
en que esta subdividida, pero de fet aquests espais són
Menorca ens encoratjaren per dur a terme I'excavació.
producte d'obstruccions locals, originades per roques
Aquesta fou programada entre els dies 25 d'agost i 15
caigudes, deposits litoquímics, o zones de sotil baix.
de setembre de 1995. Un equip de deu persones es
Característica ben notable és precisament el sbtil baix:
varen desplacar de Mallorca i de Sabadell i, en unes
a comptats llocs hom es pot posar dret. La morfologia
condicions inusualment dures, pero així i tot suavitzades
dominant és la clastica amb algunes formes reconstruc-
gracies a I'acollida i I'hospitalitat dels nostres companys
tives que localment poden esser importants morfologica-
menorquins, I'excavació es va dur a terme. Rere I'exca-
ment.
vació la cavitat fou novament tancada amb pedres, per
El jaciment fossilífer es localitza a la part central de
tal de dificultar I'expoliació per part de furtius.
la cavitat i els materials es van fent més abundants a
En aquest treball, rere la presentació del jaciment,
mesura que ens atracam a la vora oriental. Aixo i el fet
es presentara el llistat de la fauna lliurada per la cova C-
que en aquesta darrera zona el pis és ascendent ens
2 i s'avancaran diferents aspectes del seu estudi. Per a
demostren que I'entrada dels ossos no es va fer per la
la presentació deis ocells s'ha seguit I'ordre de SNOW i
boca actual, sinó per una boca, actualment obstruida,
PERRINS (1998), mentre que per als mamífers seguim
que se situaria en el marge oriental i equidistant dels
la classificació de McKENNA i BELL (1997).
extrems nord i sud de la cavitat. La boca actual, que va
haver de mester desobstrucció és posterior al deposit
fossilífer, ja que a I'area subjacent no s'hi han trobat res-
tes paleontologiques.
Localització, genesi i descripció
Tot i que en principi podríem pensar que ens trobam
de la cavitat
davant la típica cova horitzontal de les calcarenites tor-
tonianes, la posició excentrica de I'antiga boca i la dis-
Geologicament Menorca esta dividida en dues are-
posició escalonada de pis i sotil ens planteja alguns pro-
es ben diferents: Tramuntana i Migjorn, separades per
blemes espeleogenetics. Si aquel1 fos el cas la cavitat
una Iínia que va des del port de Maó, a llevant de I'illa, a
s'hauria format per I'acció de I'aigua infiltrada en les fis-
cala Morell, al nord-oest. La Tramuntana esta formada
sures superficials a favor principalment dels junts d'es-
per materials calcaris i silicis plegats d'edat paleozoica i
tratificació i d'unes diaclasis privilegiades. Després de la
mesozoica. El Migjorn és una plataforma tabular posto-
fase de conductes excavats en regim freatic, seguiria
rogenica formada per calcaries del Mioce superior.
una fase d'esfondraments clastics que originarien buits
Aquesta darrera area configura un paisatge basicament
amples -sales- i acabarien per obrir la cavitat en un abi-
pla accidentat només per barrancs excavats per I'erosió
sament en el sotil i aproximadament en el centre d'una
fluvial, que poden assolir notable fondaria i que en arri-
sala, la part on el sotil seria més prim. L'acció clastica
bar a la mar originen cales pregones, quasi sempre amb
deixaria un con d'enderrocs en el centre de les sales, i
platja d'arena. Superficialment presenta un esquetjar o
amb la base sensiblement horitzontal.
lapiaz poc desenvolupat amb perforacions cilindroides i
En el cas de la cova C-2, tot i la disposició c h i c a del
nombroses zones de terra rossa. La vegetació és pobre,
pis, no sembla que per davall dels enderrocs hi hagi el
molt afectada per I'aridesa i el vent de tramuntana. Hi
pis horitzontal originat per uns hipotetics conductes frea-
posen la nota verda tot I'any les tapereres i el fonoll marí.
tics, sinó que la propia cova és un buit inclinat. La incli-
Quasi en el punt més septentrional del Migjorn, i en
nació vendria motivada per la presencia d'una serie de
el Iímit nord-occidental de I'illa s'aixeca el far de punta
fractures inclinades dins la roca subhoritzontal. Com que
Nati a un espadat a 25 m sobre la mar. A la vista del far
tampoc no hi ha presencia notable de formes de corro-
i a uns 500 m cap al sud-est trobam la cavitat objecte
sió hem de pensar i creure que els espais que configu-
d'aquestes planes, al nord de la paret que tanca el recin-
ren la cavitat s'han d'haver format a partir de les fractu-
te exterior d'un bouer (figura 1).
res per disolució en regim vadós i desprendiment local
Es tracta d'una cavitat petita, en la qual el desenvo-
de blocs. Podem veure exemples d'aquestes fractures a
lupament de la poligonal projectada arriba només als
les seccions EDCB i KK' de la topografia. El poc volum i
172 m i el desnivel1 és d111,50 m. A la figura 2 se'n pre-
alcada dels diferents passatges de la cova també són
senta la topografia. Tanmateix, la pobresa de relleu de la
indici d'una acció clastica poc desenvolupada. El que és
zona la devia fer un bon refugi o sestador per als ani-
pales és que enlloc de la cova trobam una volta de per-
mals que hi vivien. S'hi entra per un pouet de 1,50 m de
fil d'equilibri com a les cavitats de clara evolucíó clastica.
fondaria. La podem considerar, si no som gaire exigents,
Si acceptam aquesta teoria, podem dir que la nostra
com una única sala de planta en forma de lluna creixent
cova és una cavitat estructural clastica, excavada en
d'uns 75 m de llargada í de 17 m d'amplada que guanya
regim vadós que segueix rígidament una serie de fractu-


res obertes a la roca encaixant. Es tracta, doncs, d'un
exemple més d'un tipus espeleogenetic ben representat
berellus companyonii
241
a les nostres illes.
Oxychilus lentiformis
16
Trochoidea nyeli
9
Mastus pupa
5
Part paleontologica
Eobania vermiculata
2
Helix aspersa
2
El jaciment de la cova C-2 ha lliurat 1883 ossos
Otala lactea
2
(sencers o fragmentats) de vertebrats determinats, així
Helicella virgata
2
corn 282 closques (senceres o fragmentades) de gas-
Caracollina lenticula
1
terbpodes. Els ossos dels vertebrats inclouen materials
Papillifera bidens
1
depositats abans de la colonització humana de I'illa, així
Alvania cimex
1
corn unes poques restes, trobades sempre en superfí-
cie, que corresponen a especies introdui'des pels hu-
Taula 1. Gastropodes (sencers o fragmentats) trobats a la cova C-2.
mans i que s'han introduit a la cova després de la for-
mació del depbsit fossilífer. Les especies de vertebrats
introduldes pels humans presents a la cova C-2 són Bos
Per dur a terme I'excavació de la cova C-2 es va
taurus (representada per un fragment de costella), Canis
establir una quadrícula de referencia, amb quadrats d'un
familiaris (representada per un metapodi), Mustela niva-
metre de costat. Aquesta quadrícula es va projectar per
lis (representada per una fíbula), Oryctolagus cuniculus
tota la cova, de manera que s'han pogut ubicar totes les
(representada per 12 ossos corresponents a un mínim
restes trobades als diferents quadrats de la xarxa de
de dos individus, un d'ells juvenil), Apodemus sylvaticus
referencia (figura 3). Unes poques restes s'han situat
(representada per tres ossos corresponents a un mínim
sobre punts concrets de la poligonal de la topografia, en
de dos individus), Mus sp. (representada per dos ossos
considerar-se que amb aixo s'afinava més en la seva
corresponents a un mínim d'un individu), Alectoris cf.
ubicació. La recol.lecció dels materials es va fer basica-
rufa (metacarp dret fragmentat dista1 i femur esquerre
ment mitjanqant observació directa. Es va emprar a-
fragmentat, corresponents a un mínim d'un individu) i
questa metodologia i no la classica d'extracció i rentat de
Bufo viridis (representada per 27 ossos corresponents a
tot el sediment degut a les dificultats logístiques que
un mínim de quatre individus). La presencia d'aquestes
entranyava I'excavació. En efecte, la part fertil de la cova
especies a un deposit que clarament no ha estat originat
es troba allunyada de I'entrada actual i I'accés a la dita
per les activitats humanes i que presenta una genesi
part s'ha de fer per reptació sobre un pis irregular. Així i
anterior a I'arribada dels humans a I'illa s'ha d'interpretar
tot, es varen extreure unes poques mostres de sediment
corn a contaminant del deposit original. En tots els casos
que es varen porgar per tal d'obtenir microfauna, amb
es tracta d'ossos prims o petits o de fragments d'ossos
resultats molt magres. La pobresa en microfauna de les
de menys de 5 cm de Ilarg. En molts de casos (vgr., cos-
mostres porgades és tal que ens permet afirmar que la
tella de 60s taurus, metapodi de Canis familiaris) poden
recol.lecció directa ha estat practicament completa,
haver estat facilment arrosegats per les aigües d'esco-
almenys pel que fa a ossos de més d'un centímetre. Aixo
rriment des de la superfície, a través del caos de roques
ens permet afirmar que la cova C-2 és basicament un
que omplen els crulls de la part superior de la cova. La
jaciment de Myotragus balearicus.
seva presencia a la cova no és doncs, gaire significativa
La tipologia de la cova C-2 no va permetre una
per a I'estudi del deposit fossilífer. Altres especies (vgr.,
excavació on cada element fossil es pogués ubicar a un
Oryctolagus cuniculus, Bufo viridis) es poden haver
sistema tridimensional. Tanmateix, segons la nostra opi-
introduit al deposit vives, pel fet que són especies d'ha-
nió, el jaciment representa una única unitat estratigrafi-
bits parcialment excavadors. Els calapets s'enterren
ca, d'un abast temporal probablement curt. Com s'ha
quan fa massa fred, mentre que els conills excaven Ilori-
indicat més amunt, aquest deposit s'ha vist lleugerament
gueres i sovint es perden a les coves, essent habitual
contaminat per algunes incorporacions més recents
'
trobar les seves restes fins i tot a indrets ben allunyats
d'ossos i de closques de mol~luscs,
les quals no han arri-
de I'entrada natural (ALCOVER, 1992).
bat a incorporar-se al depbsit corn a un estrat definible
En el present cataleg presentam totes les restes
més. Aquestes consideracions ens han permés el trac-
bssies i conquiolbgiques trobades, tant les correspo-
tament conjunt de totes les restes.
nents al exemplars fbssils, prehumans, corn a especies
No s'ha pogut establir la cronologia absoluta del
que han contaminat el deposit i que s'han esmentat més
deposit. Es varen enviar dos fragments de tíbies de
amunt. Per a cada especie vertebrada s'indica la pro-
Myotragus balearicus de la cova C-2 al R.J. Van de
cedencia, així corn si es tracta d'una especie introduida
Graaff Laboratorium, de la Universitat d'Utrecht. Malhau-
pels humans (i, Ilavors, contaminant del depbsit fossilí-
radament els ossos no contenien prou col.lagen corn per
fer) o no. Els mol.luscs són presentats a [a taula 1, i són
permetre la datació. En conseqüencia, a hores d'ara
comentats globalment en I'apartat de la discussió.
només disposam d'una estima de la seva edat, la qual,
85

Figura 3. Quadricula de referencia de I'excavació feta a la cova C-2.
basada en I'estadi morfologic dels Myotragus obtinguts,
MATERIAL: U13: MNlB 59780, diversos ossos del
s'ha de considerar com a Plistoce superior - Holoce.
mateix individu (ílion dret i esquerre, húmer dret i esque-
Els materials ossis obtinguts s'han catalogat dintre
rre, radi-ulna dret, isquion-pubis esquerre, tíbio-fíbula
de la col.lecció de vertebrats "Museu de la Naturalesa de
dreta i esquerra, femur dret, urostil, parasfenoide, occi-
les llles Balears" (acronim: MNIB). Amb I'excepció dels
pital dret i esquerre, coracoid dret, escapula esquerra i 4
especímens juvenils de Myotragus i del tibiotars de
vertebres. R10 : MNlB 40603, pelvis esquerra. U12:
Puffinus sp., actualment encara en estudi, es troben
MNlB 41400, húmer esquerre. U13 114: MNlB 59781,
depositats al Museu del Bastió de la Font (Ciutadella).
ílion esquerre i MNlB 59794, vertebra. V I 3 132: MNlB
59782, ílion esquerre. U12: MNlB 59783, húmer esque-
rre i MNlB 59793, ílion esquerre. S1 1: MNlB 59784,
Paleontologia sistematica
húmer esquerre. NMI = 4 .
El calapet és una especie introduida a les Balears,
Classe AMPHlBlA
possiblement en temps prehistorics (HEMMER et al.,
Ordre ANURA
1981). La presencia del calapet a la cova C-2 és poste-
Família BUFONIDAE
rior a la formació del deposit fossilífer plistocenic que
Genere Bufo
conté la dita cova. El calapet és una especie les restes
Bufo viridis
de la qual sovint es troben a coves. A Mallorca, per

exemple, ha estat trobat, entre d'altres, a la cova de
P. assimilis (un exemplar del MNlB i un del United States
Moleta i a la cova de Son Maiol.
National Museum, USNM), P. lherminieri (quatre exem-
plars del NHM); P. mauretanicus actual (1 1 exemplars
Classe REPTlLlA
de la col.lecci6 MNIB) i subfossil, provinent de slAvenc
Ordre SQUAMATA
des Frare (Cabrera). També s'ha comparat amb mate-
Família Lacertidae
rials fossils pertanyents a P. olsoni (col.leccio MNIB), un
taxon fossil d'edat holocenica, descrit a les llles
MATERIAL: K20: MNIB 59804, femur esquerre, dia-
Canaries (McMINN et al., 1990). La biometria del fossil
fisi, juvenil. NM1 = l.
no coincideix amb cap de les especies esmentades. La
S'ha trobat en superfície un Únic femur de Lacer-
longitud total del tibiotars (60,65 mm) es clarament infe-
tidae, el qual no presenta caracters diagnostics a basta-
rior a la de P. mauretanicus, la baldritja que nia a I'ac-
ment com per poder esser atribui't amb certesa a cap
tualitat a I'arxipelag balear. A la taula 2 s'observa com la
dels dos generes presents a Menorca (Podarcis i
mida del fbssil es intermitja entre la de P. yelkouan,
Lacerta). Pot tractar-se be d'una de les especies intro-
especie que es distribueix per la Mediterrania Oriental i
dui'des a Menorca (Podarcis sicula, Lacerta perspicillata)
P. olsoni, la baldritja fossil de les llles Canaries.
o be de la sargantana autoctona Podarcis lilfordi
Aquesta troballa, juntament amb altres troballes
efectuades més recentment a altres jaciments gimne-
Podarcis lilfordi
sics, fan pensar en I'existencia d'una baldritja de petita
mida a la Mediterrania Occidental durant el Plistoce
MATERIAL: K20: MNIB 59429, femur dret. NM1 = 1.
Superior i I'Holoce. Aquests nous materials es troben
Es tracta d'un femur adult de Podarcis, consolidat
actualment en estudi. Es creu que podrien representar
sobre una mandíbula de Myotragus balearicus. Per
un taxon nou per a la ciencia que s'hauria esvai't en
motius tafonornics hi ha pocs dubtes sobre la seva diag-
temps relativament recents.
nosi taxonbmica.
Classe AVES
Ordre ANSERIFORMES
Ordre PROCELLARIIFORMES
Família ANATIDAE
Família PROCELLARIIDAE
cf. Branta sp.lAnser sp.
Genere Puffinus
Puffinus SP.
MATERIAL: W 17: MNlB 41 684, fragment medial
d'húmer esquerre. NM1 = 1.
MATERIAL: Devora el punt 6, fora de context: MNIB
Ateses les semblances de I'esquelet postcranial
47213, tibiotars esquerre. NM1 = 1.
entre els generes Branta i Anser, no s'ha pogut atribuir
El desenvolupament característic de la crista cne-
amb mes garanties aquest fragment medial d'humer.
mialis cranialis indica de manera inequívoca la perti-
L'estat altament fragmentari del material nomes ens
nenqa del tibiotars al genere Puffinus. El material s'ha
informa de la presencia d'un Anserini indeterminat de
comparat amb totes les especies del genere propies de
talla relativament petita.
I'area mediterrania i nord-atlantica: P. griseus (quatre
exemplars de la col.lecci6 MNIB); P. gravis (dos exem-
Ordre ACCIPITRIFORMES
plars de la col.lecci6 MNIB); P. puffinus (un exemplar de
Familia PANDlONlDAE
la col~leccio MNIB i tres del Natural History Museum
Genere Pandion
(Londres), NHM), P. yelkouan (un exemplar del MNIB),
cf. Pandion haliaetus
n
Interval
Mitjana
St. dev
P. mauretanicus actual
P. mauretanicus subfossil
(Avenc des Frare, Cabrera)
P. olsoni '
P. lherminieri
P. assimilis
P. puffinus
'
P. yelkouarf
Taula 2. Longitud total del tibiotars (excloent la crista cnemiaiis crania-
lis) de diferents especies actuals, fbssils i subfbssils del
genere Puffinus. 1 = mesures segons McMlNN et al, 1990; 2
= mesures segons WALKER et al., 1990.

MATERIAL: U 13: MNlB 41591, fragment medial
GQne re Oryctolagus
d'ulna esquerra. NMI = 1.
Oryctolagus cuniculus
El material s'ha pogut atribuir a P. haliaetus gracies
a la disposició relativa de la lineae intermusculares, de
MATERIAL: R10: MNlB 41 177, tibia dreta fragrnent
les papillae rernigiales caudales i del foramen situat al
distal. V14: MNlB 41152, axis. R10: MNlB 40604, radi
margo caudalis. L'os té secció i mida identica al material
dret. S10: MNlB 41718, ulna dreta. R10: MNIB 406.06,
examinat de I'especie en questió. No obstant aixo, en
fragment pelvis dreta. U12 nY8: MNlB 41281, metapodi.
tractar-se d'un material tan fragmentar¡, s'ha considerat
U12 n": MNlB 41270, metapodi. E14: MNlB 49751, di&-
més prudent mantenir la partícula "cf." en I'atribució.
fisi húmer esquerre juvenil. K19: MNlB 40281, tíbia
esquerra fragment distal juvenil. K19 : MNlB 59803,
Ordre GALLIFORMES
omoplat esquerre juvenil. S10: MNlB 41 691, costella.
Família PHASIANIDAE
R11: MNlB 40171, costella. S10: MNlB 41692, tíbia
Genere Alectork
esquerra fragment medial. NMI = 2.
Alectoris cf. rufa
El conill és un element d'origen antropic a les
Balears. La seva presencia al jaciment de la cova C-2
MATERIAL: Punt 6, fora de context: MNlB 47212,
s'ha de considerar com a una contaminació recent.
metacarp dret fragment distal. U 14: MNlB 41732, fémur
esquerre fragmentat. NMI = 1.
Ordre RODENTIA
Les restes exhumades són diagnosticables com a
Família MYOXIDAE
pertanyents a Alectoris, pero no es pot garantir comple-
Gen e re Eliomys
tament la determinació específica. Per motius bioge-
Eliomys morpheus
ografics temptativament les suposam pertanyents a A.
rufa, I'especie vivent actualment a I'illa.
MATERIAL: femurs drets, MNlB 41159, 41378,
Hi ha pocs dubtes que aquestes restes són mate-
41592 i 59765. Femurs esquerres, MNlB 40467, 40689,
rials relativament recents que han contaminat el deposit
41560, 59769 (epífisi distal) i 59775 (fragment diafisi).
fossilífer original. Les restes més antigues documenta-
Húmers drets, MNlB 41 062 i 59802 (fragment proximal).
des d'Alectoris de les Balears provenen de la cova
Radis drets, MNlB 40664, 40921, 59771 i 59776. Radis
Estreta (Pollenca, Mallorca) i han estat datades en una
esquerres, MNlB 40665, 59767 i 59777. Ulna dreta,
edat cal.librada de 1281 -1 174 aP [= 669-776 AD; sinsa-
MNlB 41399. Ulna esquerra, MNlB 59764. Tíbies dretes,
cre de Alectoris, Número de Laboratori: Utc 66721.
MNlB 41156, 41392, 41395, 41398, 41561, 41634,
41767 i 59774 (fragment diafisi). Tíbies esquerres, MNlB
Ordre PASSERIFORMES
401 73, 40473, 40956, 41 097, 41 157, 41 158, 41 160,
Família TURDIDAE
4131 6, 41671 i 41721. Mandíbules dretes, MNlB 40456,
Genere Turdus
41506, 41669 i 59768 (fragment distal). Mandíbula
cf . Turdus sp.
esquerra, MNlB 59770. Pelvis dretes, MNlB 41352 i
59766 (fragment). Pelvis esquerres, MNlB 40084,
MATERIAL: C 20: MNlB 40574 tibiotars dret frag-
40658, 41302 i 59772. Omoplat dret, MNlB 59763.
mentat. E 11: LflNIB 40985: femur esquerre. Bretxa pen-
Vertebra caudal, MNlB 59773. Atles, MNlB 59801.
jada: MNlB 40936, húmer esquerre. 1 19: MNlB 40626
Costella, MNlB 41072, més altres costelles sense nume-
tibiotars dret fragment distal; K 18: MNlB 40146, frag-
rar. NMI = 10.
ment distal de tibiotars esquerre. K 19: MNlB 41034,
La rata cellarda fossil esta representada al deposit
coracoid dret; MNlB 40392, fragment proximal d'escapu-
per un nombre petit d'individus. Aquests materials s'han
la; MNlB 41071, metacarp dret; MNlB 40666, fragment
trobat mesclats amb els ossos de Myotragus balearicus,
distal de radi; MNlB 40663, fragment proximal de radi;
i es pot considerar que són restes coetanies. Aquests
MNlB 40591 tibiotars esquerre fragmentat; MNlB 40525,
materials representen aparentment la mateixa especie
ulna dreta. V 12: MNlB 41394, fragment medial de tibio-
que es troba a Mallorca.
tars; MNlB 41655 tibiotars dret. NMI = 3.
No ha estat possible I'atribució del material a cap
Família MURIDAE
classe de talla, com s'ha fet a altres jaciments (vgr.,
Genere Apodemus
SEGU~,
1997; S E G U ~
et al., 1997). No obstant aixo, es
Apodemus sylvaticus
constata I'heterogeneitat biometrica entre els distints
fragments excavats, sense que es puguin reconeixer
MATERIAL: U1 3 1 14: MNlB 59786, femur esquerre.
especies concretes.
V I 3 132: MNlB 59787, femur dret, S 10: MNlB 40303,
tíbia dreta. NMI = 2.
Classe Mammalia
La presencia d'aquesta especie a la cova C-2 ha
Ordre LAGOMORPHA
d'esser considerada com a un element d'origen recent
Família LEPORIDAE
contaminant del deposit plistocenic.

Figura 4. Myotragus balearicus. Crani en norma lateral (MNIB 39076) i
mandíbula en norma labial (MNIB 59241). No corresponen al
mateix individu. Escala, 2 cm.
Família MURIDAE
MATERIAL: Laminador entre punts 12 i 13 de la
Genere Mus
topografia: MNIB 41441, metapodi. NMI = 1.
Mus sp.
Un únic metapodi testimonia la presencia d'un ca a
la cova C-2. Aquesta especie ha estat introduida pels
MATERIAL: S11: MNIB 59788, tíbia dreta. U12:
humans a Menorca. La seva presencia a la cova C-2
MNIB 59789, fragment mandíbula esquerra. NMI = 1.
representa una contaminació recent del deposit fossilí-
Com en el cas anterior, la presencia d'aquesta
fer.
especie a la cova C-2 ha d'esser considerada com a un
element d'origen recent contaminant del deposit plis-
Ordre SORICOMORPHA
tocenic.
Família SORlClDAE
Genere Crocidura
Ordre CARNIVORA
Crocidura sua veolens
Família MUSTELIDAE
Genere Mustela
MATERIAL: Kl9:MNIB 59785, mandíbula dreta.
Mustela nivalis
NMI = l.
Una única mandíbula denuncia la presencia de la
MATERIAL: S10 MNIB 59762, fíbula. NMI = 1.
rata aranyera al jaciment de la cova C-2. L'especie fou
S'ha trobat una fíbula de mostel, representant d'un
introduida a I'illa pels romans (REUMER & SANDERS,
mascle de mida relativament gran. Els mostels varen
1984). La seva presencia al deposit ha d'esser conside-
esser introduits a Menorca a I'epoca de la dominació
rada com a una contaminació relativament recent.
romana (REUMER & SANDERS, 1984). La seva
presencia al jaciment documenta una contaminació
Ordre ARTIODACTYLA
recent del deposit original.
Família BOVIDAE
Genere Myotragus
Família CANIDAE
Myotragus balearicus
Genere Canis
Canis familiaris

OS
DRET
ESQUERRE
TOTAL
Cranis (sencers i
fragments de crani)
112
Premaxil.lar
5
Hioides
2
Mandíbula
67
Femur
96
Húmer
65
Tíbia
83
Radi-Ulna
103
Metatars
35
Metacarp
29
Pelvis
77
Omoplats
68
Esternel.les (1)
8
Esternel.les (2)
4
Esternel.les (3)
1
Costelles
564
Atlas
16
Axis
13
Vert. cervicals
69
Vert. dorsals
1 44
Vert. lumbars
97
Vert. sacres
22
Vert. caudals
9
Calcani
16
Astragal
14
Patebla
5
Falange 1 era
14
Falange 2era
11
Falange 3era
8
Magnum
1
Escafoides
2
Semilunar
1
Unciforme
1
1762
Taula 3. Llistat dels materials exhumats a la cova C-2 de Myotragus
balearicus. Les diferents peces corresponen a exemplars
sencers o a fragments.
MATERIAL: No s'especifiquen aquí els nombres de
relativament complets i que només presenten petites
col.lecció dels 1762 ossos obtinguts. Veure taula 3 i les
fractures que no provoquen cap problema a I'hora de ser
figures 4-7. NMI = 44.
determinades i mesurades per al seu estudi.
L'especie vertebrada més abundant al deposit fossi-
Una petita part del material ha sofert un tractament
Iífer de la cova C-2 és Myotragus balearicus Bate 1909.
amb acid acetic per tal d'eliminar les concrecions calca-
Tots els materials ossis d'artiodactil exhumats de la cova
ries que dificultaven el seu estudi, encara que la major
C-2 corresponen a I'especie extingida Myotragus balea-
part del material que se va extreure no ha estat tractat
ricus, excepte un fragment de costella de Bos taurus tro-
per poder tenir, així, un testimoni de les condicions en
bat en superficie (veure més a sota). L'especie terminal
que els materials sortien de la cova, així com per docu-
d'aquest genere de caprí endemic de les Gimnesies vis-
mentar I'estat de calcificació i concrecionament en que
qué també a Menorca fins que es va produir la colonit-
es trobaven els materials exhumats. Aquests materials
zació humana de I'illa. Els materials obtinguts són a
concrecionats s'han identificat en la mesura que ha estat
vegades molt fraccionats, encara que en general es tro-
possible (a vegades la concreció calcaria oculta bastant
ben raonablement en bon estat. No es trobaren gran
1'0s) i encara que s'han identificat tots aquells ossos que
quantitat de peces en perfecte estat de conservació,
eren visibles, la major dificultat ha estat coneixer la clas-
pero és important, el nombre d'ossos que es conserven
se d'edat de 1'0s per a la seva quantificació per tal d'ob-

tenir un número mínim d'individus (NMI). Per aixo s'ha
bat a alguns dels jaciments més importants de Mallorca.
decidit no tenir en compte aquestes peces ni les peces
En aquests jaciments, tal com passa a la cova C-2, la
que resultaven inclassificables per edats degut a la falta
gran majoria de les restes esqueletiques corresponen a
de les zones de fusió epifisiaria per trencament d'algu-
individus adults granats, inclús de vegades molts vells,
nes de les parts necessaries per aquesta determinació.
amb un extraodinari desgast dentari i amb una ossifica-
Tenint en compte aquestes circumstancies s'ha obtingut
ció important a les zones de fussió epifisiaria. També es
un número mínim de 44 individus contats a partir dels
normal trobar-hi restes d'individus joves, inclús de neo-
femurs que sembla que és 1'0s que ens ha donat més
nats. Aquest patró de mortalitat en forma d'U (amb pro-
informació respecte a aquest punt (veure taula 4).
porcions elevades de les edats extremes) reflecteix la
L'estructura de la població en classes d'edats de les
mortalitat "atricional" natural, i per aixb no reflecteix I'es-
restes de Myotragus balearicus obtingudes en aquest
tructura de classes d'edat de les poblacions vivents. És
jaciment (taula 4) es correspon a un patró similar al tro-
conegut el fet que les classes d'edat amb més risc de
METATARS
METACARP
EDAT
ESQUERRE
DRET
N.M.I.
EDAT
ESQUERRE
DRET
N.M.I.
1 .c.
1
2
2
1
3
o
3
2
o
3
3
2
1
1
1
3
o
o
o
3
o
1
1
4
11
1 o
11
4
1 o
12
12
Concrecionats
3
3
Concrecionats
O
1
Total
15
18
16
Total
14
1
F
17
lndeterminats
2
T~BIA
R ADl
EDAT
ESQUERRE
DRET
N.M.I.
EDAT
ESQUERRE
DRET
N.M.I.
1
6
6
6
1
3
4
4
2
o
o
o
2.a.
o
O
o
3
1
3
3
2.b.
3
2
3
4
3
4
4
3.a.
4
3
4
5
7
4
7
3.b.
2
6
6
6
17
8
17
3.c.
4
4
4
>= 3
11
o
4
15
7
15
>= 4
1
o
Concrecionats
4
5
Concrecionats
1
8
Total
35
31
36
Total
47
33
Indeterminats
7
4
Indeterminats
O
3
FEMUR
HÚMER
EDAT
ESQUERRE
DRET
N.M.I.
EDATS
ESQUERRE
DRET
N.M.I.
1
7
8
8
1
5
3
5
3
o
1
1
2
1
0
1
4
1
O
1
4.b.
1
?
2
5
1
o
1
5
2
?
2
6
3
2
3
6.a.
3
3
3
7
7
7
7
6.b.
3
5
5
8
20
23
23
7
7
13
13
Concrecionats
3
4
Concrecionats
5
2
Total
42
45
44
Total
27
30
31
Indeterminats
2
9
Indeterminats
2
6
Taula 4. Estima del nombre minim d'individus de Myotragus baleari-
cus a partir dels diferents ossos Ilargs. S'ha realitzat I'estima
exclusivament a partir dels exemplars que permeten I'ads-
cripció a diferents classes d'edat. Aquestes classes es defi-
neixen acuradament a BOVER (in prep.).

Figura 5. Myotragus balearicus. Representació esquernatica de les res-
tes cranianes obtingudes. En negre, les parts que rnanquen.
Els números corresponen a la col.lecció MNIB. Els exemplars
que presenten el número seguit d'un signe + han estat recons-
truits a partir de diferents fragrnents que tenen una numeració
diferent.

mortalitat són les classes més adultes i les més joves. El
Família BOVIDAE
baix percentatge que es troba d'individus de classes d'e-
Genere Bss
dat intermedies, principalment d'especimens que acaben
Bos taurus
d'assolir una edat adulta ("prime-adults") respon a que la
majoria d'especimens d'aquestes edats es trobaven ben
MATERIAL: K19 : MNlB 40287, fragment de coste-
sans a I'exterior durant el període en que es va formar el
Ila. NMI = 1.
deposit. Aquest patró de mortalitat difereix de I'anome-
Un únic fragment de costella documenta la presen-
nat patró catastrofic, descrit a molts d'altres jaciments
cia de Bos taurus a la cova C-2. Aquesta resta docu-
(vgr., KLEIN-HOFMEIJER, 1996), el qual sí que reflec-
menta una nova contaminació d'origen recent del depo-
teix I'estructura en classes d'edat d'una població natural.
sit original.
Respecte les característiques anatomiques del Myo-
tragus balearicus de la cova C-2 s'ha de dir que I'índex
de robustesa (AlL5100, on A és I'amplada anteroposte-
Discussió
rior a la meitat de la diafisi i L és la longitud de I'os), és
superior en els metapodis si els comparam amb els
El jaciment de la cova C-2 ha resultat ésser el diPo-
índexos calculats per autors tals corn SPOOR (1 988a, b)
sit més important de Myotragus balearicus de tots els
i HAMILTON (1984) pera la cova de Moleta, la cova des
que es coneixen fins a la data a Menorca. En efecte, cap
Moro i la cova de Son Maiol. Les valors mitjanes de
altre jaciment havia lliurat una quantitat tan important de
robustesa donades per SPOOR (1 988a) per al metacarp
materials de Myotragus balearicus corn la cova C-2. La
i metatars (per al conjunt de materials de la cova de
qualitat dels materials obtinguts és molt bona, de mane-
Moleta) són, respectivament, 22 (n = 21 0, Xmin = 18, Xmax=
ra que s'han obtingut especimens complets o quasi com-
27) i 21 (n= 217, Xmin = 18, Xmax = 25), mentre que les
plets de la majoria dels ossos de Myotragus. Quasi t2ts
dades obtingudes per aquests dos ossos en la cova C-
els ossos de I'esquelet de M. balearicus han estat obtin-
2, són respectivament, 26 (n = 24, Xmin = 22,6, Xmax =
guts en aquest jaciment (fins i tot el hioides i la fíbula, un
30,4) i 24 (n = 23, Xmin = 22, Xmax = 27). NO s'observa,
ós del qual fins ara només es coneixia el seu extrem
pero, una major robustesa en els altres ossos de les
proximal, fusionat a I'epífisi proximal de la tíbia, I'ano-
extremitats.
menada tuberositat fibular de la tíbia; WALDREN, 1982).
Pel que fa la distribució per sexes, s'ha de dir que,
Els ossos dels quals no s'ha obtingut cap representació
encara que en I'actualitat no es té un patró de mesures
són els cuneiformes, sessamoideus, el mal.leol tibia1
estadísticament valid per determinar el sexe de Myotra-
lateral, el pisiforme i algunes vertebres. En tots els casos
gus balearicus a partir de les seves restes ossies, a la
es tracta d'ossos de mida petita que segurament es tro-
cova C-2 s'observen dues classes de mida dels ossos.
baran al deposit si s'excava més.
Es pot pensar que corresponen a la diferenciació entre
L'interes de la cova C-2, pero, no es redueix a aquest
mascles i femelles, essent els mascles els de major
aspecte. En la nostra opinió, el deposit de la cova C-2
mida. .Tal corn passa als jaciment de Myotragus baleari-
presenta un gran interes tafonomic. Aquesta cova és
cus de Mallorca, a la cova C-2 s'aprecia que el número
il.lustrativa d'un tipus de deposit que també és conegut a
d'ossos de mida més petita és menor, en una proporció
Mallorca i que esta representat, per exemple, per jaci-
aproximada de 3:2. Sembla deduible que, tal i corn
ments tals corn la cova de Moleta, la cova Estreta, el
HAMI'LTON (1 984) va suggerir per als materials de dife-
bufador de Son Berenguer, la coveta dels Gorgs i altres.
rentsd*coves
mallorquines, al deposit de la cova C-2 el
L'estudi de la cova C-2 ens aporta, doncs, informacions
nombre de femelles incorporades al deposit és menor
d'interes per entendre la tafonomia d'aquests deposits
que el de mascles.
mallorquins. D'una manera recíproca, els coneixements
en altre punt a considerar és el petit nombre d'ossos
que tenim sobre els deposits mallorquins són d'utilitat per
de Myotragus balearicus de petita mida (falanges, ossos
interpretar la cova C-2.
carpians, esterneLles, patel.les, sessamoideus, etc). En
Com a deposit paleontologic, la cova C-2 s'ha de
condicions normals d'excavació, s'extreuen una gran
considerar, tal corn s'ha indicat abans, corn un jaciment,
quantitat d'aquests petits ossos, degut a que se porguen
basicament, de Myotragus balearicus. En efecte, dels
grans quantitats de sediment, que és la tecnica habitual
181 5 ossos de mamífers fossils trobats, 1762 (97 %) per-
per aconseguir destriar aquest ossos que I'excavador no
tanyen a aquesta especie. La resta representen Eliomys
ha pogut retirar abans in situ. A la cova C-2, el nombre
morpheus. De mornent no han aparegut restes de la
d'aquests ossos és relativament petit, degut a les dures
musaranya endemica Soriculus hidalgoi ni de rates pin-
condicions d'excavació, ja que la capacitat de moviment
yades. Les altres classes de vertebrats es troben poc
de sacs plens de sediment per dins la sala excavada i
representades o adhuc no representades. Així, no apa-
per les galeries estretes d'entrada al jaciment, feia que
reixen restes de ferreret, només hi ha un ós diagnosticat
aquesta tasca fos, corn s'ha dit abans, inusualment dura
de la sargantana endemica Podarcis lilfordi i les restes
i complicada.
fossils d'ocells són relativament escasses.


Figura 7. Myotragus balearicus. Representació esquernatica de les res-
tes de fernurs obtingudes. En negre, les parts que rnanquen.

Aquest patró de registre fossilífer té els seus
durant el Plistoce Superior, un funcionament paleoe-
paral.lelismes a coves mallorquines tals com el bufador
cologic diferent del dJEivissa. Mentre que el registre
de Son Berenguer, la cova de Son Maiol, i, en una menor
paleornitologic de Mallorca i Eivissa (cf. SEGU~,
1996;
escala, la cova Estreta i, encara a una menor escala, la
SONDAAR et al., 1995) és prou ric, especialment pel
cova de Moleta. En la nostra opinió, totes aquestes
que fa a I'etapa postwürmiana, el de Menorca és redui't.
coves representen un tipus de cavitat que havia de
Les dades aquí aportades no aclareixen gaire la situa-
resultar molt atractiva per a Myotragus balearicus. Totes
ció.
aquestes coves es caracteritzen per presentar algunes
Tal com passa amb les restes de vertebrats, entre
entrades estretes, passadissos més o menys amples i
els gastropodes trobam també especies introduides pels
volums grosos a I'interior, de manera que és habitual
humans que s'han incorporat al deposit en epoca recent.
sentir corrents d'aire a diferents punts de I'interior d'a-
Aquest és el cas d'Helicella virgata, Caracollina lenticula
questes coves.
i Papillifera bidens. Les altres especies trobades proce-
Pel que fa a la deposició de restes fossils de la cova
deixen del nivel1 fossilífer de Myotragus balearicus. ES
C-2, la disposició de I'estrat fossilífer indica d'una mane-
interessant destacar I'abundancia d'lberellus comFanyo-
ra clara i inequívoca que no es varen incorporar al depo-
nii S'ha d'esmentar que tot i que habitualment es consi-
sit a través de la boca actual de la cova. Ho degueren fer
dera que Mastus pupa es va extingir en el transcurs del
a través d'una entrada, actualment totalment obstrui'da,
darrer interglaciar (CUERDA, 1975), els exemplars
situada cap a les quadrícules Q-N 22-26. La ubicació
exhumats de la cova C-2 tenen I'aspecte d'ésser molt re-
d'aquesta entrada és deduible a partir de I'orientació
cents, i ens fan sospitar que I'especie pogué perviure,
dels nivells fossilífers de la cova (figura 8). El tancament
almenys a certs reductes de les Gimnesies, durant el
d'aquesta entrada degué esser anterior a I'ocupació
Würm. Una explicació alternativa és que es tracti de
humana de I'area, ja que no s'ha trobat a la cova més
materials més antics, particularment ben preservats, que
que un fragment atípic, rodolat, de ceramica indígena,
s'hagin incorporat al deposit amb una total independen-
de 2 x 3 cm, que cal suposar que hi va arribar arrosegat
cia dels vertebrats trobats. A títol anecdotic, resulta
per I'aigua, infiltrant-se pels crulls de la cova.
curiosa la presencia del gastropode marí, propi del lito-
La disposició dels materials a la cova C-2 és indica-
ral, Alvania cimex.
tiva que es tracta d'un deposit totalment secundari,
resultat de I'arrosegament dels ossos, juntament amb
sediment, provinents de la part superior de la cova. El
Agrai'ments
sediment ha reblert algunes galeries internes de la cova.
Una part excavada del deposit (vgr., quadrícules K19,
Volem fer pales el nostre agraiment als descobri-
K20) ha estat accessible des de la part inferior del depo-
dors del deposit, Pere ARNAU i Josep MARQUEZ.
sit (és a dir, en aquests indrets s'excavava el sotil de la
Josep Lluís FLORIT i Joana PALMER ens varen facilitar
cova, on es trobava la part inferior de I'estrat fossilífer).
molt I'estancia a I'illa. Estam especialment agraits al
Aquests indrets representen galeries reblertes en les
senyor José DE OLIVES LLUCH i la seva família, pro-
quals els mateixos ossos arrosegats han contribuit a
pietaria dels terrenys on es troba la cova C-2, per haver-
obturar pasos estrets de la cova, impedint la caiguda del
nos facilitat I'accés a la cavitat. També estam agraits a
sediment més a baix.
I'Autoritat Portuaria de les Balears, que a través del
El registre paleornitologic de la cova C-2 és molt
senyor Jesús FERNANDEZ REYES, ens va permetre
pobre, cosa que contrasta amb la gran abundancia de
instablar-nos al far de Punta Nati durant la campanya
M. balearicus enregistrada. Possiblement el curt període
d'excavació. Volem fer extensiu el nostre agraiment a
de temps que abasta el jaciment, juntament amb les
Simó GORNES, Salvador MOYA, Meike KOHLER, Bep
condicions tafonomiques d'aquest, n'és la causa.
QUINTANA, Paul SONDAAR, Guillem X. PONS, Joan
No hi ha cap altre jaciment que hagi lliurat ocells del
FORNÓS, Llorenc CALDENTEY, Jesús JURADO, així
període geologic esmentat, a excepció d'uns materials
com a tots els participants en I'excavació, que d'una
provinents de la cova de ses Tapereres (barranc
manera o una altra varen contribuir a I'exit de la cam-
d'Algendar). Aquest jaciment es troba encara pendent
panya. L'excavació fou autoritzada i parcialment finanqa-
d'estudi. Les altres referencies paleornitol6giques que
da pel Consell Insular de Menorca. Aquest treball s'in-
tenim sobre Menorca ofereixen dades del Plistoce
clou en els Projectes d'lnvestigació DGICYT PB97-1173
Inferior o més antigues (SEGU~,
1996) i són en general
i PB94-1175. Un dels autors (PB) esta becat per la
també molt pobres.
Direcció General d'Educació, Conselleria d'Educació,
La coneixenqa de la comunitat ornítica menorquina
Cultura i Esports del Govern Balear, i un altre (BS) pel
té una importancia accentuada en aquests moments
Ministeri d'Educació i Ciencia.
perque constitueix una llacuna en el model paleoecolo-
gic que s'aplica a les illes de la Mediterrania Occidental
i en concret a les Balears (SEGU~
i ALCOVER, en prem-
sa). Segons aquest model Mallorca i Menorca tendrien,

Bibliografia
REUMER, J.W.F. (1 982).- Some remarks on the foseil vertebrates from
Menorca, Spain. Proc. Konink. Ned. Ak. Wetenscheppen, eer. B, 85
AGUST~, J. (1980).- Hypnomys eliomyoides n.sp., nuevo glirido del
(1): 77-87.
Pleistoceno de M~enorca
(Islas Baleares). Endins, 7: 49-52.
REUMER, J.W.F. i SANBERS, E.A.C. (1984).- Changes in the vertebra-
AGUST~,
J. i MOYA-SOLA, S. (1990).- Neogene-Quaternary Marnmalian
te fauna of Menorca in prehistoric and classical times, Z. f.
Faunas of the Balearics. Atti Conveg. Lincei, Internat. Symp.
Sdugetierkunde, 49: 321 -325.
"Biogeographical Aspects of Insularity", 85: 459-468.
SANCHIZ, F.B. i ALCOVER, J.A. (1982).- Un nou discoglbssid
ALCOVER, J.A. (1992).- Fossils and caves. In: A.I. CAMACHO (ed.) The
(Amphibia: Anura) de I'Holoce de Menorca. Butll, Inst. Cat, Hist.
Natural History of Biospeleology 199-221. Monografias del Museo
Nat., 48 (Sec. Geol., 3): 99-105.
Nacional de Ciencias Naturales. Consejo Superior de Investigacio-
SEGUí, B (1996).- Les avifaunes fossils elels jaciments drstics del
nes Cientificas. Madrid.
Pliocb, Plistoce i Holoce de les Girnnesies. Boll. Soc. Hist. Nat.
ALCOVER, J.A.; MOYA-SOLA, S. i PONS-MOYA, P. (1981).- Les qui-
Balears, 39: 25-42.
meres del passat. Els vertebrats fossils del Plio-Quaternari de les
SEGU~, B. (1997).- Avifauna fossil del jaciment plistoholocenic de la
Balears i
Pitiüses. Inst. Cat. d'Hist. Nat. Memories, 11. Ed. Moll.
Cova des Moro (Manacor, Mallorca). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears,
Palma de Mallorca. 264 pp.
40: 71 -89.
ALCOVER, J.A., SEGU~,
B. i BOVER, P. (en premsa).- Extinctions and
SEGUI, B. i ALCOVER, J.A. (en premsa).- Comparison of paleoecologi-
Local Disappearances of Vertebrates in the Western Mediterranean
cal patterns in insular bird faunas: a case study from the Western
Islands. In: MacPHEE, R.D.E. (ed.), "Explaining Quaternary
Mediterranean and Hawaii. Smithsonian Contributions to
Extinctions: Humans and Other Catastrophes'; Plenum Press, NY.
Paleobiology.
ANDREWS, C.W. (1915).- A description of the skull and skeleton of a
SEGUI, B.; MOURER-CHAUVIRE, C. i ALCOVER, J.A. (1997).- Upper
peculiarly modified rupicaprine antelope (Myotragus balearicus,
Pleistocene and Holocene fossil avifauna from Moleta Cave
Bate), with a notice of a new variety, M. balearicus var. major. Phii.
(Mallorca, Balearic Islands). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 40: 223-
Trans. R. Soc. Lond., ser. 8, 206: 281-305.
252.
BARBADILLO, L.J. (1987).- La Guia de lncafo de 10s Anfibiosy Reptiles
SEGUí, B.; QUINTANA, J.; FORNOS, J.J. i ALCOVER, J.A. (en prem-
de la Peninsula Iberica, lsias Baleares y Canarias. Edit. Incafo, 694
sa).- A new genus of fulmarine petrel (Aves: Procellariiforrnes) from
PP.
the Upper Miocene of Menorca, Western Mediterranean.
BATE, D.M.A. (1909).- Preliminary note on a new artiodactyle from Ma-
Paieonto!?gj
jorca. Geol. Mag. 6: 385-388.
SNOW, D.W. i PERRINS, C.M. (1998).- The Birds o{ the Western
BATE, D.M.A. (1914).- On the Pleistocene ossiferous deposits of the Ba-
Palearctic. Concise Edition, 2 vols., Oxford Univ. Press, 1697 pp.
learic Islands. Geol. Mag., decade IV, 1 (602): 347-354.
SONDAAR, P.Y.; McMINN, M.; SEGU~, B. i ALCOVER, J.A. (1995).-
BATE, D.M.A. (1918).- On a new genus of extinct Muscardine rodents
lnteres paleontologic dels jaciments carstics de les Gimnesies i
from the Balearic Islands. Proc. Zool. Soc., London: 209-222.
Pitiuses. Endins, 20 1 Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 155-170.
BATE. D.M.A. (1944).- Pleistocene shrews from the larger Western ,
SPOOR, C.F. (1988a).- The body proportions in Myotragus balearicus
Mediterranean islands. Ann. Mag. Nat, Hist., 11: 738-769.
Bate, 1909. Proc. Konink. Ned. Akad. v. Wettenschappen, ser. B,
CRAMP, S. i SIMMONS, K. (1977).- The birds of the Western Paleartic.
91: 285-293.
Vol. 1. Oxford Univ. Press., Oxford.: 722 pp.
SPOOR, C.F. (1988b).- The lirnb bones of Myotragus balearicus Bate,
CUERDA, J. (1975).- Los Tiempos Cuaternarios en Baleares. Edit. Inst.
1909. Proc. Konink. Ned. Akad. v. Wettenschappen, ser. B, 91:
Est. Baiearics, Palma de Mallorca.
295-309.
HAMILTON, J. (1 984)- The population structure of Myotragus balearicus
WALDREN, W.H. (1982).- Balearic Prehistoric Ecology and Culture. The
from the cave of Son Muleta, Mallorca. BAR Intemat. Ser. 229: 71-
Excavation and Study of Certain Caves, Rock Shelters and
98.
Settlements. BAR Intemat. Ser. 149: 1-773 pp.
HEMMER, H.; KADEL, B. i KADEL, K. (1981).- The Balearic toad (Bufo
WALKER, C.A.; WRAGG, G.M. i HARRISON, C.J.O. (1990).- A new
viridis balearicus (Boettger, 1881)), hurnan bronze age culture, and
Shear-water from the Pleistocene of the Canary lslands and its
Mediterranean bbgeography. Amph. Rept., 2 : 217-230.
bearing on the evolution of certain Puffinus shearwaters. Historical
KLElN HOFMEIJER, G. (1995).- Late Pleistocene Deer Fossils from
Biology, 3: 203-224.
Corbeddu Cave. Tesi Doctoral, Univ. Utrecht, 437 pp.
KOTSAKIS, T. (198118.- Le lucertole (Lacertidae, Squamata) del Piio-
cene, Pieistocene e Olocene delle Baleari. Boll. Soc. Hist. Nat.
Balears, 25: 135-1 50.
McKENNA, M.C. i BELL, S.K. (1997).- Classification of Mammals. Above
the Species Level. Columbia Univ. Press, New York, 631 pp.
McMINN, M.; JAUME, D. i ALCOVER, J.A. (1990).- Puffinus 01sonin.sp.:
nova especie de baldritja recentment extingida provinent de depo-
sits espeleologies de Fuerteventura i Lanzarote (Illes Canaries,
Atlantic Oriental). Endins, 16: 63-72.
MERCADAL, B. (1959).- Breve noticia sobre el hallazgo de un incisivo de
Myotragus en una cueva menorquina junto a cerámica neolítica.
Bol. Soc. Hist. Nat. de Baleares, 5: 57-59.
MERCADAL, B. (1 966).- Nuevas aportaciones al conocimiento del Cua-
ternari0 de Menorca. Rev. Men., 54: 148-161
MERCADAL, B. (1967).- Nuevos yacimientos con Myotragus en Me-
norca y su cronologia. Bol. Soc. Hist. Nat. de Baleares, 13: 63-74.
MOURER-CHAUVIRE, C.; ALCOVER, J.A.; MOYA-SOLA, S. i PONS-
MOYA, J. (1980).- Une nouveiie fome insuiaire d'effraie géante,.
Tyto balearica n.sp., (Aves, Strigifones), du Plio-Pleistocene des
Baleares. Geobios, 13 (5): 803-81 1.
MOYA-SOLA, S. i PONS-MOYA, J. (1980).- Una nueva especie del
genero Myotragus Bate 1909 (Mamrnalia, Bovidae) en la isla de
Menorca, Myotragus binigausensis n.sp. lmplicaciones biogeogra-
ficas. Endins, 7: 37-47.
PONS-MOYA, J. i MOYA-SOLA, S. (1980).- Nuevo representante del
genero Nesiotites Bate, 1944: Nesiotites meloussae nov.sp.
(Soricidae, Insectivora) de 10s rellenos cársticos del Barranc de
Binigaus (Es Mercadal, Menorca). Endins, 7: 53-66.