El jaciment fossil�fer de la cova Estreta : Pollen�a
ENDINS, nP 21. 1997. Palma de Mallorca.
EL JACIMENT FOSSIL~FER
DE LA COVA ESTRETA
(POLLENCA)
per José Antonio ENCINAS1 i Josep Antoni ALCOVER2,3
Resum
Es presenta la notícia de la troballa del jaciment fossilifer de la cova Estreta (Pollenca,
Mallorca). Es descriu la morfologia de la cova, la seva genesi, aixi com I'origen i I'estratigrafia
del diposit, i es relacionen les troballes més interessants que s'hi estan fent. S'han obtingut
coprolits de Myotragus balearicus i d'Hypnomys morpheus, pels de Myotragus balearicus, res-
tes d'insectes i diplopodes, presumptes nius d'Hypnomys morpheus, esquelets associats
dlHypnomys morpheus, i una mostra d'una població holocenica de Myotragus balearicus de
més de 60 exemplars.
Abstract
In this paper, the discovery of fossiliferous deposit at Cova Estreta (Pollenca, Mallorca) is
reported. A description of this cave is give, and we document data about its formation, as well
as the formation and stratigraphy of the fossiliferous deposit that contains. The main findings
recorded include coprolithes of Myotragus balearicus and Hypnomys morpheus, hair of
Myotragus balearicus, possible nests of Hypnomys morpheus, holocenic insects and diplopo-
des, associated skeletons of Hypnomys morpheus, as well as abundant Myotragus bones
belonging to more than 60 specimens.
Introducció
La historia de les troballes de jaciments fossilífers
1981, ALCOVER, 1990, QUINTANA inedit). Resulta pot-
de vertebrats del Plio-Quaternari de les Balears fou
ser insolit, a la nostra epoca, presentar un treball desti-
resumida breument per ALCOVER et al. (1981). Rera
nat a donar a coneixer individualment un nou jaciment
una primera etapa en que es van descobrir i descriure
del Plistoce Superior 1 Holoce de les Balears. No obstant
les primeres restes de vertebrats (1 909-1 91 8), segueix
aixo, la qualitat, la singularitat i la riquesa del diposit jus-
una llarga epoca fosca (1918-1952) en que no es publi-
tifiquen plenament la publicació d'aquest ~ r t i c l e .
ca practicament cap nova troballa. A partir dels anys cin-
quanta, diferents autors mallorquins varen comencar a
donar a coneixer nous diposits de vertebrats plio-quater-
Localització i genesi de la cova
naris de les Balears. En una primera epoca (1 952-1 979)
se succeeixen els treballs que notifiquen la troballa de
La cova Estreta de Pollenca és una petita cova
diposits individuals. Tanmateix, va arribar un moment en
situada al damunt del pla del Rafal dlAriant, entre aquest
que la troballa d'un nou diposit no era una notícia publi-
i I'anomenat pla de les Egües, un poc cap a la mar, a
cable individualment. Aleshores es va iniciar la publica-
devers 350 m s.n.m. (Fig. 1) Es troba dintre dels terrenys
ció de catalegs generals, i ara en disposam de diversos
pertanyents a la possessió d'Ariant. La seva entrada s'o-
(MOYA-SOLA & PONS-MOYA 1979, ALCOVER et al.
bre a la part septentrional d'una petita dolina situada al
costat del penya-segat que dóna al pla del Rafal. És ben
possible que la genesi del reblit sedimentar¡ de la cova
Estreta estigui relacionada amb el sistema de drenatge '
1 Grup Nord de Mallorca, La Placa 1, Pollenca.
de la dolina en qüestió, el nivel1 de la qual se situa,
2 lnstitut Mediterrani dfEstudis Avancats, Cta de Valldemossa km 7 5 ,
07071 Ciutat de Mallorca.
empero, a I'actualitat uns quatre metres per sota de I'en-
3 Secció d'Espeleologia, Grup Excursionista de Mallorca.

u
1 Km
Cova Estreta
Rafal d'Ariant
Coma de ses Truges
Torrent de Mortitx
Puig de ses Parades A
Puig de les Moles A
1
Puig Caragoler A
Figura 1. Localització de la cova Estreta.
trada de la cova. La quantitat de sediment que ha entrat
La cova Estreta és clarament un sistema de con-
a la cova, així com la seva disposició (massiva al que
ducció d'aigües d'escorriment, el qual possiblement ha
hem anomenat nivell 2 ) , així ho suggereixen. Si així fos,
aprofitat els crulls d'origen tectonic que s'orienten basi-
caldria admetre que el nivell de base de la dolina ha bai-
cament seguint dos eixos: un situat en direcció N-S, i I'al-
xat "o menys de quatre metres en el decurs dels darrers
tre, basicament perpendicular al primer, en direcció E-
mil.lenis. Aixo pot haver estat possible com a conse-
W. L'aigua ha estat el principal agent acumulador de
qüencia del despreniment dels grans blocs que separen
sediments a la cova (almenys pel que fa als acumulats
la dolina del buit que dóna al pla del Rafal (Fig. 2). A par-
al nivell 2 i a la part inferior de la cova), els quals han
tir d'aquest despreniment la cova Estreta hauria vist min-
estat en determinats moments transportats massiva-
vat el seu funcionament com a sistema de drenatge de
ment (vgr., els sediments corresponents al nivell 2, o els
la dolina, i en conseqüencia I'arribada de sediments al
de la galeria al sector IV). El volum de sediments exis-
seu interior hauria comportat un altre sistema de capta-
tent a la cova és molt gran, com es veura més endavant,
ció, havent-se practicament aturat I'entrada massiva de
de manera que ha arribat a col.lapsar I'entrada a alguna
sediments deguda a I'acció de I'aigua. Com a hipotesi
de les galeries de la cova (tot i que encara no sabem
alternativa podem considerar la genesi de la cova
quina era I'alcaria original de la boca d'aquestes gale-
Estreta relacionada amb el sistema de drenatge del petit
ries).
massís que es troba al seu damunt. En aquest cas, pero,
El transport massiu de sediments és evident per al
resulta més mala d'explicar I'acumulació enorme de
cas dels que es troben en terra al sector IV, i també en
sediments que conté la cova Estreta. Tanmateix, aques-
el cas dels que constitueixen el que hem definit com a
ta acumulació es va deixar practicament de produir fa
nivell 2 de I'excavació. ES notori que en bona part s'ha
uns 6.000 anys.
produit un flux lent d'una massa humida de sediments.

Paleonlvell d'hlgua
ECCIO A-8-C-D
PERFIL HOLOCENIC
PLANTA
LA COVA ESTRETA Pollenca (E.23)
Figura 2.
Topografia i esquema hipotetic sobre I'origen de la cova
corriment. Part central i inferior del dibuix, topografia de la
Estreta, topografia de la cova (seccions i planta) i quadriculat
cova Estreta. Els números indiquen la localització de dife-
de referencia emprat pera I'excavació. A dalt, a la dreta, pro-
rents troballes i de les fotografies que acompanyen I'article.
cés morfogenic de la cavitat. 1. Perfil plistocbnic o anterior.
1. Niu núm 1. 2. Niu núrn 2. 3. Niu núrn 3. 4. Niu núrn 4. 5.
Formació de la cova aprofitant el sistema de crulls. 2. Perfil
Fotografia núm 5. 6. Coprolits de Myotragus balearicus tro-
del Plistoce Superior i Holoc.3. La cova actua com a engolidor
bats en superficie (M4, Fig. 6). 7. Fotografia núm. 8. 8.
d'aigua i de sediments, els quals entren ocasionalment en
Fotografia núm. 9. Al centre, quadriculat de referencia emprat
forma d'allau. 3. Perfil actual. L'activitat de la cova es redui-
pera I'excavació.
da i es limita al drenatge residual, ocasional, d'aigües d'es-

Figura 3.
Secció UM.
Figura 4.
Secció 718.
Dins d'aquesta massa de fang en moviment s'han trobat,
els quals han estat transportats per I'aigua des de les
al nivel1 2, esquelets de Myotragus, amb parts articula-
parts més elevades de la cova.
des que han sofert alteracions degudes a la pressió del
sediment que s'ha mogut. A les galeries 3 i 4 el sedi-
Descripció de la cavitat
ment, molt vermellós, se situa omplint el sol, essent la
seva superfície convexa, i assolint la seva maxima alca-
A la Fig. 2 presentam la topografia de la coví
ria al centre de la galeria i la mínima als costats. Per
Estreta, tal i com la coneixem a I'actualitat (gener 1997).
damunt d'aquest sediment, als costats de la galeria, es
La cova Estreta té una entrada petita, en forma de sale-
troben nombrosos ossos de Myotragus (en aquesta
ta de 3 m d'ample per 3,5 m de fons, i d'uns 4 m d'alca-
zona de la cova mai s'han trobat ossos articulats, sinó
ria maxima, la qual s'obre en direcció NW. Al final de
que tot el material es producte de deposició secundaria),
I'entrada s'obre una galeria estreta a la qual ja s'ha d'en-

trar de grapes. Aquesta galeria fa uns 60-70 cm d'ample,
i presenta una altaria variable. El seu terra esta cobert
d'excrements de cabres i d'ovelles, i és practicament
horitzontal. Fa uns 7 m de Ilarg, al final dels quals s'es-
treny considerablement. lnicialment aquest final de la
galeria d'entrada era impracticable, ja que no es podia
avancar rnés en la penetració de la cova degut a I'e-
xistencia d'algunes estalactites i pedres consolidades
per colada estalagmítica. Aquest indret fou traspassat
per primera vegada per J. A. Encinas i J. A. Pérez el
febrer de 1996, rera la seva desobstrucció realitzada
rompent les estalagtites. Posteriorment aquest punt ha
estat rnés eixamplat per I'equip que ha fet I'excavació.
D'altra banda cal dir que a q ~ e s t
punt representa I'indret
Figura 5.
Ossos de Myotragus balearicus mesclats arnb coproiits,
més elevat del sbl de la cova.
quadrícula 08. Punt 5 de la topografia.
En haver sobrepassat aquest indret, s'obre una peti-
ta "saleta" (sector 1 de la galeria), la qual es traba par-
seva ~0ntinuaciÓ
cap acotes rnés baixes. De m ~ m e n t
no
cialment (en la seva part central) enterrada pel sedi-
s'ha procedit a la desobstrucció d'aquest forat terminal.
ment. La part no enterrada d'aquesta saleta forma dues
Al final de la tova ens situam a un desnivel1 de 12,s m,
galeries descendents, una de les quals s'orienta cap a
respecte el Punt n ~ é s
alt del pis de la tova.
I'E, i al cap de 5 m volta practicament 90°, orientant-se
cap a migjorn. L'altra s'orienta cap al SE, i encara ara no
ha estat explorada arnb I'objecte d'evitar alterar el sedi-
Histofla del descobriment
ment que conté. Sembla que aquesta galeria ha de
comunicar directament amb el final de I'anterior.
El 18 de febrer d'enguany J. A. Encinas i J. A. Pérez
La cavitat originariament descoberta per un de
varen explorar una petita cova, previament desconegu-
nosaltres (J. A. Encinas), inicialment arribava fins aquí.
da i innominada aleshores, situada no massa enfora del
En aquest indret estam situats a 4,5 m per sota de I'en-
Rafal d'Ariant. La varen batiar com a cova Estreta i en
trada de la saleta. Posteriorment, en el decurs de I'exca-
feren una primera topografia. Per motius exploratoris
vació realitzada, es va obrir la boca d'una nova galeria,
rutinaris entre els espeleblegs, varen desobstruir un pas
la qual es troba al punt més baix del que es coneixia pre-
que els va permetre accedir a una, diguem-ne, "saleta"
viament de la cova, i que dóna accés a noves parts de
molt petita i molt seca, arnb molta polsina en terra, on
la cavitat.
s'enfonsaven més de 30 cm quan hi transitaven reptant.
La nova galeria (sector II) s'orienta inicialment cap a
En aquesta saleta recolliren uns pocs ossos que es
I'E, per després girar de bell nou cap al S. El seu sbl esta
depositaren, per al seu estudi i conservació, a la col.lec-
constituit totalment per sediments que, molt probable-
ció de vertebrats "Museu de la Naturalesa de les llles
ment, corresponen al nivel1 2 del nostre tal1 estratigrafic
Balears" (Ciutat de Mallorca). Aquests ossos són de
(veure més abaix). Aquesta galeria acaba a un bot de 2
Myotragus balearicus. El rnés interessant és que, a rnés
m que cau sobre un petit gorg sec i ple de sediments
a més, varen trobar coprblits de Myotragus (clarament
["Gorg del final del sector II"].
diferenciables dels de cabra i ovella), i pels, aparentment
L'esmentat gorg té una petita canaleta per desai-
també de Myotragus. Aquesta era la primera vegada
guar, la qual arriba fins a un bot d'uns quatre metres de
que es trobaven pels de Myotragus i la cinquena que es
desnivell, que connecta arnb una nova galeria (sector
trobaven coprblits. La troballa de pels de Myotragus,
111). Aquesta galeria s'orienta en direcció N-S. Al terc
constatada al llarg de successives visites, ens va fer
meridional de la galeria es troba un bot de 1,5 m aproxi-
plantejar la possibilitat que s'hi poguessin trobar restes
madament, que permet diferenciar-la en dues parts:
momificades. La sospita estava fonamentada en les tro-
una, superior, meridional, arnb un sediment molt sec i
balles que s'han fet a altres coves, a diferents parts del
gens vermellós; I'altra, més baixa, septentrional, arnb
món: és frequent que, juntament arnb pels o plomes, es
sediments molt vermells. En el seu extrem N volta per
trobin restes de teixits tous momificats.
continuar en una nova galeria (sector IV), un poc més
El jaciment de la cova Estreta és petit (veure topo-
baixa, orientada en direcció W-ENE. El sbl del sector IV
grafia adjunta) i, en la seva primera visita, no es varen
esta cobert de sediments argilosos vermells per damunt
trobar restes arqueolbgiques destacables, un fet que
dels quals, en superfície i als costats (principalment al
s'ha confirmat en ulteriors visites, per la qual cosa sem-
costat N), es troben ossos de Myotragus transportats per
bla no ésser d'interes arqueolhgic, sinó exclusivament
I'aigua, que sense cap dubte provenen del sector II.
paleontolbgic. Les troballes arqueologiques consisteixen
Tal i com coneixem ara la cavitat, aquesta acaba en
en cinc fragments atípics de ceramica feta a ma, així
el que hem anomenat sector IV. Al final d'aquesta gale-
com un tros de vidre de fundició ("pseudobsidiana"), i
ria, un petit forat arnb un fort corrent d'aire presagia la
han estat realitzades totes a la saleta d'entrada.
87

tenir dades sobre la humitat de I'interior de la cova i del
sediment. Aquestes dades es varen agafar per esser
considerades importants, dintre del nostre protocol d'ex-
cavació, en previsió de la troballa de restes momificades
de Myotragus.
A causa de les grans dificultats tecniques de trans-
port que es donen per excavar aquesta cavitat, es va
sol.licitar suport logístic a I'Exercit de I'Aire, a través de
I'Esquadró núm. 801, el S.A.R., dirigit pel Tinent Coronel
Cristofol Sbert. L'acollida de I'Exercit tou franca i gene-
rosa, de manera que, després d'alguns intents infructuo-
sos de trasllat dels materials (a causa de unes condi-
cions climatologiques adverses), a comenqaments de
maig es va poder traslladar tot I'equip i durant 15 dies
varem dur a terme la primera fase de I'excavació
d'urgencia de la cova. S'ha de dir també que per a I'ex-
cavació de la cova Estreta s'ha comptat, així mateix,
arnb la col~laboració
del SECONA i l'auto;ització tant del
propietari dels terrenys, Sr E. Gildemeister, com de les
autoritats del Consell Insular de Mallorca.
La primera fase de I'excavació es va emprendre rera
el quadriculat de la cova. Agafarem com a nivel1 de
referencia un pla imaginari que enlloc tallava el pis de la
cova, el qual se situa a una alcaria variable sobre el
diposit sedimentar¡. Es va situar una quadrícula de
referencia sobre la cota zero, de 1 m x 1 m de Ilum.
lnicialment comenqarem a fer una excavació escalona-
da, en no trobar-se discontinuitats clares entre possibies
nivells. Així es varen excavar de forma escalonada (fins
Figura 6.
Coprolits de Myotragus balearicus trobats en superficie a la
a diferent fondaria) les quadrícules K4, L4, L5, L6 i L7.
quadrícula M4. Punt 6 de la topografia.
En aquestes quadrícules es coordenaren els materials
obtinguts, per situar-los en els nivells corresponents,
El material fossil és molt recent, sens dubte holoce-
una vegada que aquests fossin identificats. L'excavació
nic, en la part superior del jaciment, i potser pleistocenic
d'aquests nivells va permetre obtenir una secció del
superior, en la part inferior. Els ossos no estan manipu-
sediment, en el contacte entre les fileres L i M, a partir
lats pels humans habitants primerencs de les Balears.
del qual-ja ha estat possible identificar els nivells.
El 3-de marq de 1996 varen visitar el jaciment J.A.
L'excavació va tenir una segona fase, de quatre dies
Encinas, M. Trias i J. A. Alcover. Aquesta nova visita ten-
de durada, realitzada el setembre de 1996. En aquesta
gué com a objecte avaluar la importancia del jaciment,
segona fase tan sols es varen recollir els materials de
sense recórrer méc que a I'observació i recollida super-
superfície de les noves galeries.
ficial dels sediments (és a dir, sense fer cap cata ni
manipular per res el jaciment, llevat de I'extracció d'una
mostra de sediments) i plantejar la logística de la seva
Preparació de I'excavació
possible excavació:
El jaciment és extraordinariament interessant. Es
La possibilitat que la cova Estreta hostatjas restes
tracta d'una coveta summament seca, paflicularment a
momificades d'algun Myotragus balearicus va fer que
la saleta on es varen comencar a trobar els ossos, arnb
ens plantejassim fer-hi una excavació d'urgencia, arnb
un sediment superficial molt polsós i hidrofob. La part
un disseny adequat a les expectatives, ben diferent del
excavable de la saleta de la cova Estreta és molt petita.
que és habitual a altres excavacions. En primer lioc es
La petitesa del jaciment-pot fer pensar que ésfacil d'ex-
va fer una ronda de consultes a diferents especialistes
cavar, pero les dificultats tecniques de I'excavació són
d'arreu del món. A través del Dr. Vicenc Llull (Universitat
grosses. A I'interior de la cova Estreta només hi poden
de Barcelona) es va consultar el Departament de
fer feina dues o tres persones excavant i una o dues
Restauració d'Antigüitats del Museu Britanic. Tot i la
transportant sacs de sediment a I'exterior.
preuada i valuosa col.laboració del Dr. Llull, les recome-
El dia 12 de marq varem fer una nova visita a la cova
nacions dels arqueolegs britanics no varen resultar
Estreta (juntament arnb el Dr J. J. Fornós, qui esta estu-
esser de gaire utilitat. Tampoc varen donar fruit les con-
diant el sediment de la cova, el geoleg LI. Moragues i els
verses mantingudes arnb diversos col.legues nordameri-
paleontolegs B. Seguí i J. C. Rando, arnb I'objecte d'ob-
cans. De fet, la troballa de restes animals momificades

naturalment és un esdeveniment tan ocasional que es
pot dir que al món no hi ha cap especialista en mbmies
naturals d'animals. Els millors consells ens varen arribar
per part del nostre col4ega neozelandes Trevor Worthy.
Tot i amb aixb, en previsió de la possible troballa de
restes momificades de Myotragus balearicus, es va
solalicitar a I'Ajuntament de Palma una caixa de zinc,
susceptible d'esser segellada hermeticament, de les que
són emprades per al trasllat de cadavers. Aquesta
sol-licitud va derivar dels primers suggeriments realitzats
pel Dr. V. Ll~ull.
Tot i que les recomanacions fetes pels
nostres col.legues britanics resultaven clarament invia-
bles, es va considerar adequat poder disposar d'una
caixa de zinc amb I'objecte d'emprar-la en cas que sor-
Figura 7.
Possible niu d ' ~ ~ p n o m ~ s ~ m o r p h e u s
Niu .
núm.'2. Punt 2 de
tissin les restes momificades d'un exemplar de
la topografia.
Myotragus.
Com ja s'ha indicat previament, el trasllat de tota la
a la pedrera de Son Mulet (Llucmajor) per COLOM et al.
infraestructura per a I!excavació es va realitzar mit-
(1968), identificats com a "fecal pellets", poden repre-
jancant els helicopters del S.A.R. S'ha de dir aquí que,
sentar també coprolits d'aquesta especie.
sense la col-laboració de I'Exercit de I'Aire, I'excavació
A la cova Estreta són distingibles aparentment dos
de la cova Estreta hauria resultat una tasca summament
nivells de coprblits. En primer Iloc, un de superficial,
feixuga, dura i inhumana. De moment s'ha pogut aero-
situat, com a mínim, amb seguretat a la quadrícula M4.
transportar tot I'equip d'excavacions (generadors, siste-
Tot i que n? sembla gaire probable, alguns materials d'a-
mes electrics, caixes, eines, etc.) i ja s'ha realitzat un pri-
questa capa superficial poden haver rodolat pel rost de
mer transport cap al laboratori dels materials exhumats
la galeria meridional de la saleta per acabar situant-se a
a la cova.
la part superior de les quadrícules 08 i N8. Aquests
coprblits són de fa aproximadament 6000 anys. De tots
Interes de la cova Estreta
els de la cova són els que es troben en un rnillor estat de
conse~ació.
El segon nivell de coprblits és molt prim, a
La cova Estreta presenta un interes paleontolbgic
la secció UM del tal1 que s'ha fet, i es troba representat
particular degut a la quantitat, i sobretot a la qualitat i sin-
a la part inferior del que hem anomenat nivell 1. Es troba
gularitat, dels materials fossilífers que conté. És aquest
a uns 10 cm de la superfície original, a les quadrícules
interes el que justifica la present nota preliminar. A con-
L5lM5 i L6lM6, i molt probablement correspon al que es
tinuació volem presentar un llistat preliminar de les tro-
troba en superfície a les quadrícules N8 i 08, i, enterrat
balles que s'hi estan fent, així com uns avencos, també
sota el sediment polsós, a la quadrícula M8.
molt preliminars, de les recerques que s'estan duent a
Els estudis que s'estan fent sobre els coprolits de
terme. Assenyalarem el pla d'estudi d'aquests materials
Myotragus balearicus de la cova Estreta són els
i les perspectives de recerca que s'estan obrint.
següents:
1. Caracterització física dels coprblits. Descripció de
1. Troballa de coprolits de Myotragus balearicus
la forma i la textura. Els coprolits de Myotragus baleari-
S'han trobat grans quantitats de coprolits de
cus de la cova Estreta són de talla més gran que els de
Myotragus balearicus, en un estat de consewació-
excel.lent (veure, com a exemple, la Fig. 6). Fins ara a
Mallorca s'havien trobat coprolits de Myotragus baleari-
cus a la balma de Son Matge (almenys dos nivells de
coprblits, indicadors d'animals estabulats; WALDREN
1982), a la cova de Son Bauca (un únic coprolit,
J.PONS-MOYA, .inedit), a una cova de $Arenal (mate-
rials conservats a les col.leccions den Joan CUERDA i
de n'Andreu MUNTANER, presumiblement del Würm;
veure CUERDA, 1975) i al jaciment del Banc d'Eivissa
(uns pocs coprblits, col. CUERDA, inedit). Uns coprblits
trobats a la cova des Moro (holocenic, ALCOVER, inedit)
probablement també foren produits per Myotragus bale-
aricus, bé qlue la seva forma i condició difereixen dels
obtinguts a les altres localitats, i per aixb cal confirmar la
Figura 8.
Crani de Myotragus balearicus trobat al nivell 2 (quadrícula
-
L6). Punt 7 de la topografia.
diagnosi del seu agent productor. Uns materials trobats

cabra i ovella (tot i esser Myotragus balearicus de talla
3. Troballa de pels de Myotragus balearicus
corporal més petita). Els materials que es troben al seu
S'han trobat pels d'un mamífer de talla mitjana, de
interior semblen estar més capolats que els dels excre-
dues formes. En primer Iloc, per sota del nivell superfi-
ments de cabres i ovelles: a simple vista no es poden
cial de coprolits, enterrats en el sediment, a la part supe-
distingir restes de fibres de plantes.
rior del nivell 1. En segon Iloc, s'han trobat diferents acu-
2. Caracterització química dels coprblits. Recent-
mulacions de pels a diversos indrets de la cova. Els pels
ment s'han emprat estudis de ressonancia magnetica
presenten una coloració un poc variable, essent majo-
nuclear per caracteritzar els acids biliars que es poden
ritariament de color bru vermellós, i són similars, a pri-
trobar als excrements de diferents mamífers (vgr.,
mer cop d'ull als de les cabres actuals. La seva disposi-
Ochotona, Sylvilagus; veure MEAD & SPAULDING,
ció en el sediment, per sota d'uns materials datats en fa
1995). Aquesta tecnica ha estat emprada arnb un cert
uns 6.000 anys, exclouen que puguin pertanyer a cap
exit pera I'estudi de coprolits. Es pretén caracteritzar els
especie introduida. Entre la fauna fbssil de mamífers de
coprolits de Myotragus enfront dels de cabra i ovella.
les Balears, Myotragus balearicus és I'única especie a la
Aquesta caracterització pot esser d'utilitat per identificar
qual poden pertanyer. Els pels trobats a les acumula-
coprblits de morfologia no tan característica (com els
cions han de pertanyer, igualment, a aquesta especie.
que hem esmentat de la cova des Moro).
Aquestes acumulacions formen part del que s'ha identi-
3. Estudi de I'alimentació de Myotragus balearicus a
ficat com a nius dHypnomys morpheus.
,
partir dels coprolits. S'esta treballant en col.laboració
4. Troballa de nius d'Hypnomys morpheus
arnb I'equip del Dr. Ramon PÉREZ-OBIOL (Universitat
A I'interipr de la cova Estreta s'han trobat restes de
Autonoma de Barcelona). Els resultats preliminars, que
no menys de quatre nius atribui'bles a Hypnomys morp-
es donaran a coneixer proximament, són molt especta-
heus. A la Fig. 3 es presenta la seva localització. Els
cular~. S'ha dissenyat un estudi de I'alimentació de
nius 2, 3 i 4 es troben en terra, mentre que el niu 1 es
Myotragus en diferents localitats de Mallorca.
troba a un forat del sotil de la sala 1, de difícil accés.
4. Estudi dels parasits interns de Myotragus baleari-
Aquest darrer niu va esser descobert per Pere Bover.
cus. Aquest estudi es dura a terme en col.laboració arnb
Els nius 1 i 4 són innaccessibles per als humans. El niu
el Dr FERNANDO DA SILVA (Manguinhos, Brasil).
2 es troba sota el rost del final de la galeria 2, de mane-
L'objecte que tenim és tractar d'identificar els ous dels
ra que es va trobar ja inicialment un poc destrossat, en
parasits interns que es puguin haver conservat als
haver-li caigut sediment a damunt (Fig. 7). El niu més
coprblits. A tal efecte s'analitzaran 25 coprolits de
clar i espectacular és el 3. Els nius estan construits en
Myotragus. Donat que les especies insulars presenten
base a pels de Myotragus balearicus i a fibres vegetals
sovint trets parasitologics especials (parasits endemics,
(nius 2 i 3) i arnb possibles pels dlHypnomys (niu l ) ,
absencia de parasits; veure, per exemple, STEADMAN
dada aquesta encara per confirmar. Se'n fara una des-
et al: 1990), és possible que es puguin detectar restes
cripció més acurada a una futura publicació, on s'assen-
de parasits desconeguts per a la ciencia o esbrinar
yalara el seu interes en paleoetologia.
dades sobre la taxa de parasitisme que havia de supor-
La troballa d'aquests nius, i la identificació del seu
tar Myotragus balearicus.
autor, és d'interes general, ja que, possiblement, aques-
5. Estudi-de la flora intestinal de Myotragus baleari-
ta és la primera vegada que es troben al món nius d'una
cus. Aquest estudi s'iniciara el juny de 1997, per part del
especie extingida de rosegador fets arnb materia organi-
Dr Raul CANO (Univ. Politecnica de California). Es trac-
ca, sense cap casta de cimentació.
ta d'intentar fe? reviure els bacteris de la flora intestinal
de Myotragus balearicus que es puguin trobar als copro-
5. Troballa d'insectes i de diplopodes holocenics
lits sota la forma d'endbspores. Les possibilitats d'exit
Mesclats arnb els cagallons fossils de Myotragus
són grans, d'acord amb els especialistes consultats.
balearicus s'estan localitzant restes molt ben conserva-
6. Estudi dels ous del coprofags d'excrements de
des, d'insectes holocenics i de diplopodes. De moment
Myotragus balearicus. Es tractaran d'identificar les res-
s'han exhumat les restes d'una quarantena d'especí-
tes d'ous de coleopters coprofags que es puguin trobar
mens d'insectes, que representen com a mínim tres
dintre dels coprolits. S'ha ofert aquest estudi al Dr M.
especies, i d'un diplopode. Es la primera vegada que es
PALMER.
troben a les Balears insectes holocenics. En canvi s'han
2. Troballa de coprolits d'Hypnomys morpheus
trobat unes poques restes de diplopodes del Pleistoce
Fins ara s'han exhumat devers 300 coprblits atribui-
superior a la cova de Moleta (WALDREN 1982) i del
b l e ~
a Hypnomys morpheus. Sobre ells es poden realit-
Pleistoce superior i Holoce d'Es Pouas, Eivissa (G.
zar els mateixos tipus d'estudis que sobre els coprolits
PONS, inedit). Aquests materials seran estudiats per M.
de Myotragus balearicus (com a mínim els estudis que
PALMER i per G. PONS. La mostra d'insectes trobada
van del punt 1.1 al punt 1.5.). No s'han publicat mai tro-
aparentment difereix molt del que es podria esperar
balles de coprolits dlHypnomys morpheus, si bé es té
d'una mostra de coleopters actuals, agafada a I'atzar a
constancia de la presencia d'uns pressumptes excre-
la mateixa zona on es troba la cova. Difereix, així mateix
ments d'Hypnomys consolidats a un crani de Myotragus
aparentment, d'una mostra d'escarabats coprofags
de la cova Tancada d'Alcúdia (J.PONS, inedit).
actuals de la mateixa zona. Aixo suggereix una estruc-
90

Estratigrafia de la cova Estreta
El jaciment de la cova Estreta és un diposit fossilífer
sedimentari d'una potencia desconeguda, probablement
superior als 4 m, pero amb certesa només superior als
1,3 m. De moment, s'han pogut distingir les següents
unitats estratigrafiques (Figs. 3 i 4):
1. Nivell superficial de coprolits (Nivell O). Vegeu Fig.
8. Aquest nivell, I'únic de que tenim datacions a hores
d'ara, esta únicament representat a la quadrícula M4, a
una petita endinsada de 30 x 10 cm. S'han obtingut dues
datacions, totes dues sobre os. La primera correspon a
un femur de Myotragus (MNCM 54422), el qual té una
Figura 9.
Ossos de Myotragus balearicus trobats escarnpats, en
edat calibrada C14 de 5720 rt 60 AP [Número de
superficie, al final de la galeria al sector IV. Punt 8 de la
topografia. Els ossos es troben acararnullats en gran quan-
Laboratori: UtC-51711. Aquest femur es trobava just
titat a una de les voreres de la galeria, rnentre que al centre
damunt dels coprolits. La segona correspon a un os
(a I'esquerra de la fotografia) no n'hi ha.
d'Hypnomys morpheus, trobat mesclat amb els coprolits.
Té una edat calibrada de 6357 i: 44 AP [Número de
turació ecologica de la comunitat d'escarabats diferent
Laboratori: UtC-51751. Les dues datacions són estra-
de I'actual. Tanmateix, per interpretar adequadament la
tigraficament coherents, bé que cal constatar que és
paleocomunitat de coprofags, caldra aprofundir en I'es-
estrany que no resultin més properes, quan aparentment
tudi de les comunitats actuals de coprofags de Mallorca,
tot el conjunt sembla representar una sola unitat estra-
així com incrementar la mostra d'insectes fossils.
tigrafica. De qualsevol forma, aquestes dates situen el
paquet de coprolits superficials de la quadrícula M4
6. Troballa d'ossos associats dlHypnomys morp-
entorn als 6.000 anys abans del present.
heus i de Myotragus balearicus
2. Nivell 1. A la seva part superior esta format per un
Fins la data, s'han trobat les restes ossies associa-
sediment argilós, de gra molt fi. La seva consistencia
des de dos individus diferents d'Hypnomys morpheus,
recorda les pólvores de talc. A uns 3 cm de la seva
així com diverses restes ossies associades de
superfície (per tant, per sota del nivell O de coprolits)
Myotragus balearicus (particularment al nivell 2). La tro-
hem trobat enterrats pels d'artiodactils. A la seva part
balla d'elements ossis associats d'Hypnomys morpheus
inferior hem trobat (a la secció UM) una capa molt prima
de coprolits. El sediment d'aquest nivell presenta una
és un esdeveniment molt rar. Fins ara només se'n conei-
petita concentració de guix, la qual no és habitual a
xia un cas (TRIAS et al., 1997).
molts de sediments argilosos de coves. En aquest nivell
hem trobat ossos desarticulats de Myotragus balearicus.
7. Troballa d'una població de Myotragus balearicus
3. Nivell 2. És una massa argilosa que conté no sols
Ara per ara, s'han exhumat més de 5.000 ossos de
ossos solitaris de Myotragus balearicus, sinó fins i tot
Myotragus balearicus, pertanyents com a mínim a uns
parts articulades. Les argiles són més grisenques i com-
60 individus. La població trobada és, doncs, important i
pactes que les del nivell 1. Aquest nivell sembla haver-
el potencial de la cova Estreta continua essent molt
se originat per una entrada massiva de terra, un allau.
gran. Donat que, possiblement, una part molt important
lgnoram a hores d'ara la seva potencia. Tampoc sabem
del jaciment de la cova Estreta esta molt acotat tempo-
si per sota es trobaran nous nivells sedimentaris.
ralment, segurament la mostra trobada representara un
bon reflex d'una població de I'especie.
Agrai'ments
8. Tafonomia del dipbsit
Un punt particularment interessant a estudiar és la
Aquesta nota preliminar no pot coticloure sense que
tafonomia del dipbsit. La cova Estreta de Pollenca és
facem pales el nostre agraiment envers les persones i
segurament un dels millors i més rics jaciments de
institucions que ens han ajudat en tot el treball. En pri-
Myotragus de les Balears. Alguns dels trets tipologics
mer Iloc, estam en deute de gratitud amb el Sr Enrique
que caracteritzen la cova Estreta, tal com és la presen-
Gildemeister, qui ha autoritzat una petita invasió de part
cia d'una galeria molt estreta d'entrada seguida d'una
dels seus terrenys per fer aquesta excavació. Molt espe-
baixada molt pronunciada, es donen també a alguns
cialment estam agraits a I'Esquadró 801 de I'Exercit de
dels altres diposits de Myotragus més rics de les Balears
I'Aire, dirigit pel Tinent Coronel Cristofol Sbert, que ens
(vgr., cova des Gorgs, cova de Moleta). Aixo suggereix
va transportar tota la infraestructura necessaria per I'ex-
I'existencia d'un patró tipologic de cova, que pugui haver
cavació, així 'com també una part considerable dels
resultat particularment atractiva per a que entrassin i
materials exhumats cap a Palma. L'Ajuntament de
quedassin depositats els Myotragus balearicus.
Palma, a través de la Regidora de Cultura, Sra Carme

Feliu, ens ha facilitat una caixa de zinc, i el SECONA, a
través dels Srs Mateu Castelló i Joan Mayol, ens va per-
metre I'accés amb vehicle a la part pública de Mortitx.
Hem rebut assessorament estimable dels Drs V. Lull, L.
Marcus i T. Worthy. Els nostres companys espeleolegs,
paleontolegs, arqueolegs i zoolegs, J.A. Pérez, M.
Bonnin, M. Trias, J. R. Bosch, J. C. Rando, B. Seguí, P.
Bover, L. Moragues, J. R. Jurado, V. Guerrero, G. Pons,
D. Jaume, N. Llorente, J. Guasp, D. Ramis, P. Y.
Sondaar, i molts d'altres voluntaris i voluntaries, han
col.laborat amb entusiasme amb I'exploració i excavació
de la cavitat. L'equip del Departament d'Audiovisuals de
la Universitat de les llles Balears, format per M. Oliver,
M. Pou i D.C. Moreni, ha realitzat diversos enregistra-
ments videografics d'aquesta excavació. L'excavació ha
estat autoritzada per la Comissió de Patrimoni del
Consell Insular de Mallorca. Aquesta excavació ha estat
finayada pel Consell Insular de Mallorca i per la
DGICYT.
Bibliografia
ALCOVER, J.A. (1990): Les aus fossils de les Balears: estat de la qües-
tió, estrategia d'estudi, interés i perspectives. Anuari Ornitologic de
les Balears, 5: 9-14.
ALCOVER, J.A., MOYA-SOLA, S. & PONS-MOYA, J. (1981): Les
Quimeres del Passat. Els Vertebrats fossils del Plio-Quaternari de
les Balears i Pitiüses. Mon. Cient., Ed. Mol1,l: 1-260.
COLOM, G.; SACARÉS, J. & CUERDA, J. (1968): Las formaciones mari-
nas y dunares pliocénicas de la región de Llucmajor (Mallorca). Bol.
Soc. Hist. Nat. Baleares 14: 46-61.
CUERDA, J. (1975): Los Tiempos Cuaternarios en las Balears. Edit. Inst.
Est. Bal., 304 pp.
MEAD, J.I. & SPAULDING, W. G. (1995): Pika (Ochotona) and
Paleoecological Reconstructions of the 'lntermountain West,
Nevada and Utah. In, STEADMAN, D.W. & MEAD, J.I. (eds.), "Late
Quaternary Environments and Deep History: A Tribute to Paul S.
Martin", The Mammoth Site of Hot Springs. South Dakota, Inc.
Scientific Papers 3: 165-186.
MOYA-SOLA, S. & PONS-MOYA, J. (1979): Catálogo de los yacimien-
tos con faunas de vertebrados del Plioceno, Pleistoceno y
Holoceno de las Baleares. Endins, 5-6: 56-74.
QUINTANA, J. (inedit): Aproximación a los yacimientos del Mio-
Pleistoceno de Menorca. Revista de Menorca.
STEADMAN, D. W., GREINER, E.C. & WOOD, C.S. (1990): Absence of
blood parasites and introduced birds from the Cook Islands, South
Pacific. Conservation Biology, 4: 398-404.
TRIAS. M., FONT, A. & ALCOVER, J. A. (1997): Primera troballa'de
fauna vertebrada pleistocenica a I'illa de Cabrera. Endins, 21.
WALDREN, W.H. (1982): Balearic Prehistoric Ecology and Culture. The
Excavation and Study of Certain Caves, Rock Shelters and
Settlements. BAR Internat. Ser, 141: 1-773.