Primera troballa de fauna vertebrada plistoc�nica a Cabrera
ENDINS, n v l . 1997. Palma de Mallorca.
PRIMERA TROBALLA DE FAUNA VERTEBRADA PLISTOCENICA
A CABRERA
per J. A. ALCOVER'.', A. FONT3 i M. TRIAS2
Resum
Donam a coneixer la troballa de Myotragus balearicus i Hypnomys morpheus a la cova del
penyal Blanc de Cabrera. Presentam la descripció de la cavitat i discutim la transcendencia de
la troballa.
Abstract
We report the discovery of Myotragus balearicus and Hypnomys morpheus in the Cova
des Penyal Blanc (Cabrera). We also describe this cave and discuss the irnportance of this dis-
covery.
Introducció
L'any 1995 I'ornitoleg J. M. Gonzalez, Manix, va
costaria assegurar que és la cavitat més gran de
descobrir, o més ben dit va redescobrir -ja que era cone-
Cabrera, ja que és de comparació difícil amb les altres
guda per la gent que un temps habitava I'illa- una cova
coves grans de la zona, com la cova des Burrí, la cova
al peu d'un cingle a la zona del penyal Blanc. La cavitat
Blava i la cova des Frare que presenten grans volums en
es va fer famosa immediatament per la presencia, al peu
comptes del laberint de galeries estretes de la caverna
d'un pou, d'ossos humans. No s'ha pogut aclarir de
que descrivim en aquestes planes.
quina epoca són aquestes restes; per ventura són d'un
Un altre punt d'interes que la fa única dins del con-
presoner frances massa arriscat. Tanmateix, no són
junt espeleologic cabrerenc és la morfologia. Aquí sí que
aquests ossos els que fan important la cova, sinó uns
trobam les formes de conducció que trobavem a faltar a
altres menys espectaculars, pero que demostren la
les coves de Cabrera, i d'unes dimensions que contra-
presencia a Cabrera dels vertebrats endemics del
diuen la nostra afirmació, expressada en un treball ante-
Pleistoce de les Gimnesies: Myotragus i Hypnomys.
rior, que les cavitats que hi trobam ... [no tenen] cap rela-
L'existencia d'aquesta fauna no és en absolut una sor-
ció aparent amb una circulació ... que afecti tot el mas-
presa, vista I'estreta relació de Cabrera amb Mallorca.
sís (TRIAS, 1993).
De fet en anteriors campanyes espeleologiques havia
estat cercada inútilment (TRIAS, 1974). En mancava la
confirmació que ara s'ha documentat en la cavitat que
Descripció de la cavitat
descrivim i que rep el nom del turó on esta excavada, al
sud del port de Cabrera.
El penyal Blanc és un pujol allargassat del NO cap
Per altra part, I'interes de la cova del penyal Blanc
al SE, que domina pel sud el port de Cabrera, amb una
no rau tan sols en I'aspecte paleontologic. Ha resultat
alcaria de 168 m. Esta format per dolomies del Lias,
esser la cavitat de més desnivel1 de tot el subarxipelag i
anormalment superposades a margues i margo-calca-
també la que té més poligonal topografiada. Tanmateix,
ries d'edat compresa entre el Bajocia i el Neocomia
(SABAT et al., 1 993).
La cova esta formada per tres parts ben diferents.
1 Institut Mediterrani dSEstudis Avancats, Cta de Valldemossa km 7,5,
Primer hi ha un sistema de galeries horitzontals en dos
07071 Ciutat de Mallorca.
pisos. Després una zona on aquestes galeries s'uneixen
2 Secció d'Espeleologia del GEM, Ciutat de Mallorca.
i amb altres galeries formen un laberint prou complicat.
3 Pandion Co., Cr. Llimona 12, Ciutat de Mallorca.



des d'Hypnomys morpheus. Posteriorment, s'han obtin-
Bibliografia
gut elements esqueletics associats (bé que no articulats)
ALCOVER, J.A. (1993): Els mamifers: un repte de Biologia de la
d'altres dos exemplars d'Hypnomys morpheus a la cova
Csnservació. In ALCOVER, J. A.; BALLESTEROS, E. & FORNÓS,
Estreta (ENCINAS & ALCOVER 1997).
J.J. (eds.), Historia Natural de I'Arxip8lag de Cabrera, Mon. Soc.
La disposició dels materials paleontologics trobats,
Hist. Nat. Balears, 2: 457-471.
ENCINAS, J. A. & ALCOVER, J. A. (1997): El Jaciment Fossilifer de la
així com I'absencia de restes a altres indrets de la cova,
Cova Estreta (Pollenca). Endins, 21.
suggereixen que la via d'entrada no ha estat I'actual
FORNÓS, J. J. & PONS-MOYA, J. (1982): Icnitas de Myotragus baleari-
boca de la cova, sinó una altra, tal volta la que connec-
cus del yacimiento de Ses Piquetes (Santanyi, Mallorca). Bol. Soc.
Hist Nat. Balears, 26: 135-144.
tava la galeria superior amb I'exterior, o encara una altra
HAMILTON, J. (1 984): The population structure of Myotragus balearicus
situada damunt la sala.
from the cave of Muleta, Mallorca. B.A.R. Internat. Ser. 229, 1: 71-
Aquestes són les restes paleontologiques aparent-
98.
MARCUS, L. en premsa: Variation in selected skeletal elements of the
ment més antigues de la cova des penyal Blanc, i cons-
fossil remains of Myotragus balearicus, a Pieistocene bovid from
titueixen I'únic testimoni que documenta la presencia en
Mallorca.
el passat d'aquests dos mamífers a I'arxipelag de
MAYOL, J. (1993): Conservació Biolbgica. In ALCOVER; J.A.; BALLES-
TEROS, E. L FORNOS, J.J. (eds.), Historia Natural de I'Arxipelag
Cabrera. Dissortadament, no se disposa de la seva
de Cabrera, Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 2: 763-778.
datació, i per aixo no es pot dir si aquestes restes corres-
POWER, M. E.; TILMAN, D.; ESTES, J. A.; MENGE, B. A,; BOND, W. J.;
ponen a un moment en que I'arxipelag de Cabrera esta-
SCOTT MILLS, L.; DAILY, G.; CASTILLA, J. C.; LUBCHENCO, J.
& PAINE, R. T. (1996): Challenges in the Quest for Keystones.
va unit o separat de les terres mallorquines. Fins al pre-
BioScience, 46: 609-620.
sent I'única notícia sobre la presencia de Myotragus
RODRIGUEZ-PEREA, A. & SERVERA, J. (1993): Geomorfologia. In
balearicus a Cabrera provenia d'un treball de FORNES i
ALCOVER, J.A.; BALLESTEROS, E. & FORNÓS, J.J. (eds.),
Historia Natural de I'Arxipelag de Cabrera, M o n Soc. Hist. Nat.
PONS (1982), els quals esmenten haver trobat icnites
Balears, 2: 33-60.
atribulbles a Myotragus a unes eolianites. Es desconeix,
SABAT, F.; SANTANACH, P.; CASAS, J. M. (1 993): Estructura geolbgi-
pero, la localització d'aquestes icnites, així com la seva
ca. In ALCOVER, J.A.; BALLESTEROS, E. & FORNÓS, J.J. (eds.),
Historia Natural de I'Arxipeiag de Cabrera, Mon. Soc. Hist. Nat.
edat (ALCOVER 1993).
Balears, 2: 61 -85.
Es podria pensar que les troballes de Myotragus
TRAVESET, A. (1993): Les relacions entre plantes i animals a I'illa de
balearicus i d'Hypnomys morpheus a Cabrera donen
Cabrera. In ALCOVER, J. A.; BALLESTEROS, E. & FORNÓS, J.J.
(eds.), Histbrrj Natural de I'Arxip&lag d e Cabrera, Mon. Soc. Hist.
peu a reobrir el debat sobre la gestió dels herbívors
Nat. Balears, 2: 473-485.
introduits (MAYOL 1993, TRAVESET 1993 i 1995).
TRAVESET, A. (1994): El perill d'introduir especies exbtiques: el cas del
Tanmateix, la manca de dades cronologiques no permet
mufló i del francolí a Mallorca. Anuari Ornitdogic de les Balears, 9:
3-11.
anar molt Iluny. És clar que sobre I'actual territori de
TRIAS, M. (1974): Una carnpanya a les illes de Cabrera. Endins, 1: 33-
Cabrera han viscut, durant diferents moments en que
55.
aquest estava connectat amb Mallorca, les especies típi-
TRIAS, M. (1993): Cataleg espeleologic. In ALCOVER, J.A.; BALLES-
TEROS, E. & FORNÓS, J.J. (eds.), Historia Natural de I'Amipelag
ques del Plio-Quaternari de les Balears. No sabem pero,
de Cabrera, Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 2: 131-152.
si aquestes hi pervivien duran molt de temps quan s'hi
donaven situacions d'insularitat. Aixb fa, de moment,
esteril la reobertura del debat. El que sí que es pot dir és
que, donat el caracter de Myotragus balearicus com a
especie clau (sensu POWER et al. 1996) en el funciona-
ment dels ecosistemes, quan I'especie vivia a Cabrera
els ecosistemes de I'illa havien d'esser molt diferents,
tant dels actuals com dels que hi devia d'haver a I'illa
quan no hi havia Myotragus (suposant que aquests perí-
odes es donassin).
A la cova des penyal Blanc s'han trobat també altres
restes de vertebrats. Ja s'han esmentats els dos esque-
lets d'oliba trobats prop de les restes de Myotragus. A la
galeria d'entrada abunden les restes ossies de Puffinus
mauretanicus, igual que restes de closques d'ous. No hi
ha dubtes que en el passat I'especie hi criava, com a
altres coves de I'illa. En superfície d'aquesta galeria
s'han trobat també restes de Rattus rattus i d'Apodemus
sylvaticus (aquesta darrera especie sembla que actual-
ment no existeix a Cabrera).