La fauna f�ssil de la cova d'en Jaume Orat: parr�quia d'Albarca, Sant Antoni de Portmany, Eivissa
ENDINS, n . O 19. 1993. Palma de Mallorca.
LA FAUNA FOSSIL DE LA COVA
DEN JAUME ORAT
(Parroquia &Albarca, Sant Antoni
de Portmany, Eivissa)
per Miquel McMINN*, Cristian R. ALTABA* & Josep Antoni ALCOVER*
Resum
Es presenta el registre fossil de vertebrats i de gasteropodes terrestres obtingut al jaci-
ment del Pleistoce superior de la Cova den Jaume Orat (Sant Antoni de Portmany, Eivissa).
Aquest jaciment no ha lliurat mamífers terrestres. Hydrobates pelagicus, Columba palumbus,
un pupíldid indeterminat i Allognathus n.sp. són nous per al registre pleistoce eivissenc. La
fauna ornítica obtinguda és similar a la provinent d'Es Pouas. El conjunt de gasteropodes,
pero, és diferent, suggerint que per a aquest grup en el passat, talment com a I'actualitat, ja
existien diferencies faunístiques locals.
Summary
The fossil record of vertebrates and terrestrial gastropods obtained from the Upper Pleis-
iocene site of Cova den Jaume Orat (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) is presented. This
site has yielded no terrestrial mammals. Hydrobates pelagicus, Columba palumbus, an inde-
terminate pupillid, and Allognathus n.sp. are new for the Eivissan Pleistocene record. The
avian fauna obtained is similar to that coming from Es Pouas. The gastropod assemblage,
however, is different, suggesting that local faunistic differences as in the present fauna already
existed.
Introducció
La Cova den Jaume Orat és una cavitat situada
nes restes ossies en superfície, corresponents a Co-
quasi a la punta del Cap des Mussons, al nord de l'illa
turnix coturnix i Falco eleonorae, que res tenen a veu-
d'Eivissa, a uns 100 metres sobre el nivel1 de la mar.
re amb el diposit fossilífer.
La seva boca s'obre mirant al NE. La cavitat ha estat
Els fossils han estat trobats a tres llocs diferents
descrita amb detall per TRIAS (1 985), el qual ja va es-
a I'interior de la cova. La major part h8an
estat trobats
mentar que hostejava un deposit fossilífer de verte-
als sediments que encara es conserven in situ a la ga-
brats i gasteropodes.
leria occidental de la cova (vegeu punt 1 de la topo-
Amb I'objecte d'obtenir mostres de la seva fauna fos-
grafia adjunta). Uns pocs ossos han estat trobats al di-
sil hem visitat la cavitat en tres ocassions, el 8-1-1983,
posit de sediments acaramullats per Antoni 'Gibert' de
el 1 -V-1985 i el 10-X-1992. Les prospeccions realitza-
Malafogassa i els seus sequacos (veure TRIAS, 1985;
des han permés obtenir una petita mostra de fauna fos-
aquest munt de sediments remoguts s'assenyala amb
sil. Aquest jaciment ha resultat ésser molt mes pobre
un 2 a I'esquema topografic adjunt). Aquests materials
que Es Pouas, diposit que ha lliurat ja més de 150.000
provenen de I'excavació de la galeria occidental d
ossos de vertebrats, així com milers de conquilles de
cavitat, i per aixo es consideren coetanis dels an
gasteropodes, i moltes altres restes animals i vegetals.
riors. Finalment, un únic caragol fossil fou estret d'u
A la Cova den Jaume Orat s'han obtingut també algu-
bretxa molt poc fossilífera penjada al sotil de la co
al punt 3 de la topografia adjunta. Aquesta bretxa, qu
*
contenia més caragols, d'accés difícil, és molt diferent
Institut d'Estudis Avancats de les Illes Balears.
Carretera de Valldemossa, km 73.
de la que inicialment colmatava la galeria occidental
07071 CIUTAT DE MALLORCA.
de la cova, tant per la seva duresa, com per contenir

molts de blocs ben cimentats; aparentment, tambe es
fins I'actualitat (PAUL, 1984; PAUL & ALTABA, 1992).
distint per la seva fauna.
És una especie gens rara a les Pitiuses. Viu sota pedres
El present treball te com a objecte donar a conei-
i a les entrades de les coves, aprofitant microambients
xer la fauna malacologica i vertebrada lliurada per
amb elevat grau d'humitat. La trobam tambe represen-
aquest diposit, tot i que les descripcions acurades d'al-
tada al jaciment d'Es Pouas, be que aparentment no,
guns taxons previament desconeguts seran donades
a tots els nivells.
mes endavant. Aquest es el segon jaciment de verte-
brats del Pleistoce de les Pitiüses del qual es dóna a
Familia Helicellidae
coneixer la fauna vertebrada fossil d'Es Pouas (FLORIT
Trochoidea (Xerocrassa) caroli
et al, 1989, McMlNN & ALCOVER, 1992, ALCOVER &
MATERIAL: MNCM 702: 9 exeyplars sencers i
McMINN, 1993). Pel que fa a jaciments rnalacologics,
adults + 10 fragmentats i juvenils.
es tracta del tercer jaciment pleistoce cavernícola de
les Pitiüses del qual es dóna a coneixer la fauna. A les
Una forma gran i globosa de T. caroli resulta rela-
Pitiüses es troben nombrosos jaciments malacologics
tivament abundant a la Cova den Jaume Orat. Els es-
quaternaris no cavernícoles, essencialment a les dunes
pecimens d'aquest jaciment s'assembl~en
molt a T. c.
fossils. Una revisió recent de la fauna malacologica
lidiae del Pleistoce eivissenc. Aquesta subespecie fou
plio-quaternaria ha estat oferta per PAUL & ALTABA
descrita inicialment com a pertanyent a T. ebusitana.
(1992). En aquest treball es discutira a mes el significat
PAUL & ALTABA (1992) la consideren, pero, com a
d'aquesta fauna dintre del context del Pleistoce pitiús.
una forma gegant de T. caroli.
Trochoidea (Xerocrassa) ebusitana
Part faunistica
MATERIAL: MNCM 703: 1 exemplar.
S'ha col.lectat un únic exemplar de T. ebusitana,
Talment com s'esdeve a altres jaciments del
provinent del punt 3 de la topografia. Se'n veren d'al-
Pleistoce continental de les Pitiuses, la fauna trobada
tres a la mateixa bretxa, pero els varem deixar in situ
a la Cova den Jaume Orat inclou nomes gasteropo-
degut a la dificultat de la seva extracció. El grau de
des, reptils i ocells. Les troballes realitzades es pre-
fossilització d'aquest exemplar sembla diferent del de
senten seguint I'ordre dels treballs d'ALTABA (1991)
la resta de gasteropodes d'aquest jaciment. Conserva
per als gasteropodes i de VOOUS (1973, 1977) per
els colors originals i I'interior de la conquilla esta re-
als ocells, tot i que els criteris taxonomis que hem se-
blert per materials ben consolidats. La taxonomia de
guit no coincideixen del tot amb els d'aquests treballs.
les subespecies de T. ebusitana es complicada (AL-
Tots els materials obtinguts es conserven a les col.lec-
TABA, 1991 ; PAUL & ALTABA, 1992). Probablement
cions de vertebrats i malacologica <(Museu
de la Natu-
representa un episodi faunístic molt més recent, per
ralesa de les Illes Balears,> (acronim: MNCM).
be que distint de I'actual.
Classe Gastropoda
Familia Helicidae
Ordre Stylommatophora
Allognathus n.sp.
Familia Pupillidae
gen., sp. indet.
MATERIAL: MNCM 704: 56 exemplars adults ben
conservats + 70 fragmentats i juvenils.
MATERIAL: MNCM 700: 3 exemplars sencers +
6 fragments (adults i juvenils).
És I'especie mes abundant a la Cova den Jaume
Orat. Habitualment aquest genere ha estat considerat
Aquests materials denuncien la presencia d'un
com a subgenere d'lberellus. Fins ara nomes s'hi in-
pupíl.lid indeterminat al Pleistoce dlEivissa. D'aquesta
clova una especie, A. graellsianus, endemica de la Se-
família s'ha detectat la presencia d'una especie fossil,
rra de Tramuntana de Mallorca, i que viu localitzada a
Leiostyla sp., probablement endemica, al jaciment de
indrets ombrívols i humits, com són els torrents de
la Cova de Ca Na Reia (PAUL, 1984, PAUL & ALTA-
muntanya (PAUL & ALTABA, 1992). L'acumulació de
BA, 1992). Entre la malacofauna actual eivissenca tro-
conquilles a la Cova den Jaume Orat possiblement si-
bam tambe un pupíldid, Lauria cylindracea (GASULL,
gui consequencia dels costums fissurícoles dels cara-
1984). Probablement els materials de la Cova den
gols d'aquest genere.
Jaume Orat representen una d'aquestes especies.
Clase Reptiles
Familia Zonitidae
Ordre Sauria
Oxychilus (Ortizius) pityusanus
Familia Lacertidae
MATERIAL: MNCM 701 : 7 exemplars.
Podarcis SP.
O. pityusanus es un endemisme pitiús conegut
MATERIAL: MNCM 21 974-5: 2 femurs fragmen-
des del Plioce (jaciment de la Cova de Ca Na Reia)
tats. Nombre mínim d'individus: 2.

3
- O
m
A A'
Figura 1:
Topografia de la Cova den Jaume Orat (de TRIAS, 1985)
on s'assenyalen els llocs de procedencia dels fossils es-
tudiats.
DEN JAUME ORAT
A \\
TOP:
J. A.
M.Trias
Alcover
i
Sant Antoni
s.c.M. 8-1-83
Les úniques restes trobades de sargantanes són
mal d'húmer; MNCM 21 71 2-3: fragments distals d'hu-
dos femurs mancats de la seva part distal. En compa-
mer; MNCM 2171 1, 21727: fragments medials d'hú-
ració amb el ben estudiat jaciment d'Es Pouas, on
mer; MNCM 21717: ulna; MNCM 21715, 21718: frag-
s'han obtingut decenes de milers d'ossos d'aquest
ments proximals d'ulna; MNCM 21496, 21 71 6, 21 732,
reptil, la sargantana sembla molt escassa a la Cova
21778-9: fragments distals d'ulna; MNCM 21717: frag-
den Jaume Orat. Aixo probablement es deu a dos fac-
ment medial d'ulna; MNCM 21734: radi; MNCM
tors. En primer Iloc, a que en aquesta cavitat les sar-
21781: fragment proximal de radi; MNCM 21780 frag-
gantanes no han estat incorporades per cap agent
ment distal de radi; MNCM 21719-20: carpometacar-
bioacumulador. D'acord amb les dades que tenim, el
pians; MNCM 21 722, 21 729-31, 21 776-7 fragments
principal agent biologic acumulador de sargantanes
proximals de carpometacarpia; MNCM 21721: frag-
als deposits de les Pitiüses (i també de les Gimnesies)
ment distal de carpometacarpia: MNCM 21774-5: pri-
ha estat el xoriguer (Falco tinnunculus), una especie
mera falange del dit anterior II: MNCM 21723-6,
ara per ara absent al registre fossilífer de la Cova den
21 728, 21 771 -3: coracoides; MNCM 21 465: escapula;
Jaume Orat. En segon Iloc, la fisionomia de la cavitat
MNCM 21 733, 21 735, 21 770: esternons fragmentats;
fa que aquesta no hagi pogut actuar com a trampa per
MNCM 21 749-3: femur; MNCM 21 757-8, 21 782: frag-
a les sargantanes, a diferencia del que esdevé a molts
ments proximals de femur; MNCM 21 754-6: fragments
d'avencs.
distals de femur; MNCM 21 783-4: tiobiotarsos; MNCM
21 745-6, 21 785: fragments proximals de tibiotars;
Classe Aves
MNCM 21 460, 21 747-8, 21 786-7: fragments distals de
Ordre Procellariiformes
tibiotars; MNCM 21 736-7, 21 789: tarsometatarsos;
Família Procellariidae
MNCM 21740-4: fragments proximals de tarsometa-
Calonectris diomedea
tars; MNCM 21 738-9, 21788: fragments distals de tar-
sometatars. Nombre mínim d'individus: 5 + 1 juvenil.
MATERIAL: MNCM 21765: crani; MNCM 21759-
60, 21 764, 21 766-67: premaxil.lars; MNCM 21 761 -3,
El virot és I'especie ornítica més ben representa-
21769, 21791 : mandíbules; MNCM 21792: jugal;
da al jaciment de la Cova den Jaume Orat. L'húmer
MNCM 21790: fragment distal d'húmer de juvenil;
21790 representa un animal molt juvenil, cosa que de-
MNCM 21768 húmer; MNCM 21710: fragment proxi-
mostra inequívocament que en el passat I'especie va

criar a la Cova den Jaume Orat. L'especie havia estat
del peu, costelles i vertebres atribu'ibles tambe a les
trobada al jaciment d'Es Pouas (FLORIT et al., 1989),
especies a dalt esmentades.
on mes aviat és rara. Es coneix tambe al Pleistoce de
les illes de Corsega i Tavolara (ALCOVER et al.,
Família Hydrobatidae
1992). Actualment és una especie relativament abun-
Hydrobates pelagicus
dant a la Mediterrania occidental, i cria a nombrosos
MATERIAL: MNCM 21483: húmer; MNCM 21484-
illots de les Balears (AGUILAR, 1991).
5: coracoides. Nombre minim d'individus: 2.
Puffinus mauretanicus
Aquests materials constitueixen la primera troba-
lla fossil publicada de nonetes per al conjunt de les
MATERIAL: MNCM 21463-4: mandíbules; MNCM
Balears i de totes les illes de la Mediterrania. L'espe-
21479: húmer de juvenil; MNCM 21793-5: húmers;
cie cria actualment als illots pitiüsos (AGUILAR, 1991).
MNCM 21457-8, 21436: fragments proximals d'húmer;
MNCM 21494: fragment distal d'húmer; MNCM 21796:
Ordre Anseriformes
ulna; 21797-8: fragments proximals d'ulna; MNCM
Família Anatidae
21 427: fragment distal d'ulna; MNCM 21 799: radi;
Anser sp.
MNCM 21428: fragment proximal de radi; MNCM
21800: fragment distal de radi; MNCM 21429-31,
MATERIAL: MNCM 21 475: ulna; MNCM ,21477:
21495: carpometacarpians; MNCM 21 461 -2: primera
carpometacarpia; MNCM 21472-3: fragments proxi-
falange del dit anterior II; MNCM 21 480: coracoides de
mals de tibiotars; MNCM 21474: fragment distal de ti-
juvenil; MNCM 21428: coracoides; MNCM 21432: fúr-
biotars; MNCM 21476, 21478: falanges de I'extremitat
cula; MNCM 21434-5: sinsacre; MNCM 21 481 : femur
posterior. Nombre minim d'individus: 1.
de juvenil; MNCM 21 455: femur; MNCM 21443-3: frag-
L'Anatidae present a la Cova den Jaume Orat es
ments proximals de femur; MNCM 21445: fragment
una oca de talla petita. Aquestes oques s'inclouen als
distal de femur; MNCM 21441: fragment proximal de
generes Branta i Anser. La discriminació entre aquests
tibiotars; MNCM 21 438-40, 21 442, 21 459: fragments
dos generes a partir de I'esquelet postcrania és molt
distals de tibiotars; MNCM 21446-9, 21456: tarsometa-
difícil (BACHER, 1967). Excloem la seva adscripció al
tarsos; MNCM 21450, 21 454: fragments proximals de
genere Branta perque I'oca de coll roig Branta rufico-
tarsometatars; MNCM 21 451, 21 453: fragments distals
Ilis, I'especie de talla mes propera a la de I'Anatidae
de tarsometatars. Nombre minim d'individus: 4 + 1 ju-
de la Cova den Jaume Orat, es significativament mes
venil.
petita. Molt probablement aquests materials represen-
La baldritja Puffinus mauretanicus es un taxó en-
ten Anser erythropus, una especie que, de manera
demic de les Balears. El seu estatus taxonomic encara
tentativa, ja ha estat citada del Pleistoce eivissenc
resulta discutit; aquí seguim els criteris de WALKER et
(FLORIT et al., 1989).
al. (1990). Aquesta especie es abundant a la Cova
den Jaume Orat, talment com als altres jaciments es-
Ordre Galliformes
peleologics pleistocens de les Pitiüses. Alguns dels
Família Phasianidae
ossos trobats (vgr, MNCM 21479-81) representen ani-
Coturnix sp., cf. C. coturnix
mals juvenils i testimonien que la Cova den Jaume
Orat era utilitzada per aquesta especie per criar. Ac-
MATERIAL: MNCM 21486-7: ulnes; MNCM 21488:
tualment la baldritja no cria a I'illa dlEivissa, pero en-
fragment distal de tibiotars. Nombre minim d'indivi-
cara manté colonies de cria a alguns illots pitiüsos i a
dus: 2.
Formentera (CAPELLA, 1989; AGUILAR, 1991).
Unes poques restes denuncien la presencia d'una
guatlera a la Cova den Jaume Orat. Les ulnes es cor-
Família Procellariidae
responen bastant be amb les de Coturnix coturnix, pero
gen., sp. indet.
el fragment de tibiotars es notablement mes robust
MATERIAL: MNCM 21468-71 : coracoides; MNCM
que el d'aquesta especie. C. coturnix és I'única Galli-
sense numerar: 11 6 ossos (1 8 ossos llargs d'exem-
forme migradora paleartica. Aquesta especie ha colo-
plars juvenils, 98 ossos d'adults que principalment cor-
nitzat naturalment nombroses illes mediterranies i ma-
responen a falanges del peu, vertebres, costelles i
caronesiques. A algunes de les illes de la Macaronesia
fragments d'ossos llargs).
la seva evolució en condicions d'insularitat ha originat
formes endemiques insulars, que es caracteritzen, en-
Aquest material representa, per un costat, Proce-
tre altres coses, per la robustesa dels seus tibiotarsos
llariidae juvenils indeterminables fins i tot a nivell ge-
(veure PIEPER, 1985; JAUME et al., en premsa). Fins
n e r i ~ .
Creim que aquests ossos han de pertanyer a al-
ara no s'ha detectat cap especie endemica de Cotur-
guna de les dues especies previament esmentades, i
nix a cap ornitofauna fossil insular mediterrania.
que de cap manera representen cap altra especie. Per
I'altre costat, entre aquest material s'inclouen falanges

Ordre Columbiformes
sentades són Calonectris diomedea (86 restes esque-
Família Columbidae
letiques) i Puffinus mauretanicus (52 restes). De les
Columba palumbus
altres especies s'han trobat molt poques restes: 7
d'Anser sp., 3 de Coturnix SP., aff. C. coturnix, 3 d'Hy-
MATERIAL: MNCM 21466: ulna; MNCM 21467:
drobates pelagicus, 2 de Columba palumbus, 4 de
tarsometatars. Nombre minim d'individus: 1.
Turdus sps.
El tudó es una especie frequent als jaciments
Les dues primeres especies estan representades
pleistocens europeus. Així i tot fins ara no s'havia tro-
per un nombre minim d'individus de 6 exemplars (C.
bat a les Pitiuses. A les illes mediterranies com a fossil
diomedea) i de 5 exemplars (P. mauretanicus). Els os-
nomes s'havia trobat a Corsega, Sardenya i Creta
sos trobats d'aquestes dues especies representen
(ALCOVER et al., 1992). En I'actualitat no cria a les
quasi tot I'esquelet, i es distribueixen de forma bastant
Pitiuses (MUNTANER, 1984).
equitativa. Aixo suggereix que procedeixen d'individus
que molt probablement moriren a I'interior de la cavi-
Ordre Passeriformes
tat, on criaven, d'acord amb I'evidencia paleontologi-
Família Turdidae
ca. Aquesta sospita s'adiu be amb el que sabem de la
Turdus sps.
biologia dels virots i les baldritges. Actualment les
MATERIAL: MNCM 21 492: coracoides; MNCM
dues especies solen criar a coves diferents, pero oca-
21489: femur; MNCM 21490-1: fragments proximals
sionalment comparteixen la mateixa cavitat (vgr., la
de tibiotars. Nombre minim d'individus: 2.
Cova de la Cella; McMINN, dades inedites).
A diferencia del que ha esdevengut a Es Pouas,
Com a minim dues especies del genere Turdus
sembla que a la Cova den Jaume Orat no ha actuat,
estan presents entre els materials de la Cova den Jau-
almenys regularment, cap agent biologlic acumulador
me Orat, una de talla petita (del grup d'especies I de
d'ossos. La presencia de Procellariiformes es explica-
WEESIE, 1987, que inclou T. iliacus, T. merula i T. phi-
ble degut als habits espeleofils de les tres especies
lomelos) i I'altra mes gran (del grup d'especies III de
que hi trobam. Les aus no Procellariiformes segura-
WEESIE, 1987, que inclou T. pilaris i T. viscivorus).
ment han entrat a formar part del diposit accidental-
Les especies del genere Turdus estan molt ben repre-
ment; almenys així ho suggereix I'escassessa de res-
sentats als jaciments fossilífers del Pleistoce europeu,
tes trobades i la baixa diversitat específica.
tant al continent com a les illes.
Pel contrari, la Cova den Jaume Orat sembla ha-
ver actuat com a un engolidor de sediments. Les es-
Ordre Passeriformes
pecies de gasteropodes són habitualment dipositades
Família, gen., sp. indeterminats
als jaciments espeleologies arrossegades amb fang
MATERIAL: MNCM 21499: coracoide; MNCM
per I'aigua (ALCOVER, 1992). Ja TRIAS (1985) va
21500: fragment distal d'húmer; MNCM 21493: ulna;
destacar la presencia de clares formes de conducció
MNCM 21971-3: femur. Nombre minim d'individus: 4.
a la Cova den Jaume Orat, fet inhabitual al món soter-
Aquets materials testimonien la presencia de, com
rani eivissenc. Probablement la presencia de Allogna-
a minim, quatre petits passeriformes no identificats ni
thus n.sp. esta relacionada, talment com la de A. graell-
tan sols a nivell familiar.
sianus als torrents de muntanya de Mallorca, amb el
regim hídric de la zona. La presencia d'una Trochoi-
dea caroli
gran i globosa probablement es tambe un
Discussió
reflexe d'unes condicions locals molt humides (vegeu
PAUL i ALTABA, 1992).
Tot i la migradesa del registre obtingut, el deposit
La Cova den Jaume Orat es tambe alliqonadora
de la Cova den Jaume Orat ha resultat esser molt in-
en un altre aspecte, el faunístic. Malgrat la migradesa
teressant tant per motius tafonornics com faunístics.
de la mostra estudiada, s'hi han trobat almenys quatre
La Cova den Jaume Orat ha lliurat fins ara un
especies noves per al registre paleontologic del Pleis-
nombre petit d'ossos de vertebrats i de conquilles de
toce eivissenc: Pupillidae gen. sp. indet., Allognathus
gasteropodes. Del material osteologic s'han pogut
n.sp. (nou per a la ciencia), Hydrobates pelagicus, i
identificar 287 especimens. Nomes n'hi ha 2 que cor-
Columba palumbus. La fauna ornítica de la Cova den
responen a sargantanes. Tots els altres pertanyen a
Jaume Orat inclou essencialment especies trobades a
ocells. S'han identificat 145 ossos a nivell específic,
Es Pouas, amb diferencies faunístiques ocassionades
14 a nivell generic, 120 a nivell familiar i 6 a nivell d'or-
per la diferent tafonomia dels dos deposits. La fauna
dre. S'han obtingut tambe 162 restes de gasteropodes
malacologica, pero, presenta diferencies mes marca-
pertanyents a 5 especies. Com als altres diposits del
des respecte la fauna d'Es Pouas. En efecte, en
Pleistoce de les Pitiuses, es destacable la manca de
aquest darrer jaciment no s'ha trobat ni el pupíl.lid, ni
mamífers.
Allognathus n.sp., malgrat la intensitat de prospecció
La majoria de les restes ornítiques trobades per-
paleontologica realitzada (cinc campanyes d'excava-
tanyen a Procellariiformes. Les especies millor repre-
cio d'un mes cada una). A la Cova den Jaume Orat és

.

destacable també I'absencia de T. ebusitana als dipo-
JAUME, D.; McMINN, M. & ALCOVER, J. A. (en prernsa): -Fossil birds
sits 1 i 2 de la topografia. Per un altre costat, i en con-
frorn the Bujero del Silo, La Gornera (Canary Islands))?, with a
description of a new species of quail (Galliforrnes: Phasianidae).
cordancia amb un regim hídric elevat, trobam a la Cova
Bol. Mus. Mun. Funchal, sup. 2.
den Jaurne Orat una forma gegant i globosa de T. ca-
MUNTANER, J. (1984): -Some faunal and biogegraphic considera-
roli, desconeguda a Es Pouas. Aquestes dades apun-
tions on the avifauna of Eivissa~~.
In KUHBIER, H.; ALCOVER,
ten a que, talment com esdevé a moltes altres illes
J. A. & GUERAU D'ARELLANO, C. (eds.), Biogeography and
(vgr., Galapagos, CHAMBERS
Ecoloby of the Pityusic lslands, Monographiae Biologicae 52:
& STEADMAN, 1986;
527-563.
Canaries, dades inedites), els ocells són capacos
PAUL, C. R. C. (1984): ~~Pleistocene
non-rnarine rnolluscs frorn Cova
d'ocupar tot el territori, mentre que amb els caragols,
de Ca Na Reia, Eivissa.3. Boll. Soc. Hist Nat Balears 28: 95-1 14.
a causa de llur escassa mobilitat i susceptibilitat a la
PAUL, C. R. C. & ALTABA, C. R. (1992): ~ ~ E l s
rnol~luscs
terrestres fos-
dessecació, pot haver diferencies geografiques regio-
sils de les llles Pitiüses>,. Boll. Soc. HM. Nat. Balears 34: 141-170.
TRIAS, M. (1985): .(La Cova d'En Jaurne Orat (Parroquia dVAlbarca,
nals molt més marcades.
Sant Antoni, Eivissa)~.. Endins, 10-1 1 : 21 -25.
VOOUS. K. H. (1973): .'List of recent Holarctic bind species. Non-Pas-
serines>,. lbis 115: 612-638.
Agraiments
VOOUS, K. H. (1977): ~ L i s t
of recent Holarctic bird species, Passeri-
nem. lbis 119: 223-250, 376-406.
WALKER, C. A.; WRAGG. G. M. & HARRISON. C. J. 0. (1990): -A
Els autors han de fer palés el seu agraiment més
new shearwater frorn the Pleistocene of the Canary,lslands and
sincer envers Miquel TRlAS (Ciutat de Mallorca) i
its bearing on the evolution of certain Puffinus shearwaters..
Historical Biology 3: 203-224.
Néstor
que participaren en les di-
WALKER, C. A,; WRAGG, G, M, & HARRISON, C.
O, (1990): ,<A
ferents prospeccions que s'han fet a la cova. Aquest
new shearwater frorn the Pleistocene of the Canary Islands and
treball s'inclou en el Projecte d'lnvestigació PB91-
its bearing on the evolution of certain Puffinus shearwaters~.
H~stor~cal
B~ology
3, 203-224.
--
WEESIE, P. D. M. (1987): .~The Quaternary avifauna of Crete, Greece,..
Ph. D. Thesis, University Utrecht, 90 pp.
Bibliografia
AGUILAR. J. S. (1991): ~ ~ R e s u m
de I'Atlas d'Ocells marins de les Ba-
learsls. Anuari Ornitologic de les Balears 6: 17-28.
ALCOVER, J. A. (1992): ~~Fossils
and Caves>,. In CAMACHO, A. l. (ed.),
The Natural History of Biospeleology. Mon. Mus. Nac. Cien. Nat.
7: 199-216.
ALCOVER, J. A,; FLORIT, F.; MOURER-CHAUVIRE, C. & WEESIE,
P. D. M. (1992): f<The
avifauna of the isolated Mediterranean Is-
lands during the Middle and Late Pleistocene>,. Science Series,
Natural History Museum of Los Angeles County 36: 273-283.
ALCOVER, J. A. & McMINN, M. (1992): =Presencia de ~ ' ~ g u i l a
Marina
Haliaeetus albicilla (Linnaeus, 1758) al jacirnent espeleologic
quaternari d'Es Pouas (Sant Antoni de Portrnany, Eivissa)~~.
En-
dins, 17-18: 81-87.
ALCOVER, J. A. & McMINN, M. (1993): -Es Pouas: una aventura pa-
leontologica a Eivissa~~.
Pap. Mus. Nat. Illes Balears (SHNB) 1,
50 PP.
ALTABA, C. R. (1991): =Els rnol.luscs~~.
In ALTABA, C. R. (ed.), =ln-
vertebrats no artropodes.,, Historia Natural dels Paisos Cata-
lans
8: 375-470.
BACHER, A. (1967): .<Vergleichend rnorphologische Untersuchungen
an Einzelknochen des postkranialen Skeletts in Mitteleuropa
vorkornmender Schwanse und Ganse. Dissertation, lnst Pa-
laeoanat., Domest.-Forsch. Geschich. Tiermedezin, Universitat
München.

CAPELLA, LI. (1989): ~ ~ O b ~ e ~ a c i o n e S
sobre la pardela pichoneta
(Puffinus puffinus mauretanicus) de las Baleares. In LÓPEZ-JU-
RADO, C. (ed.), Aves Marinas. GIAM. Formentera 1988: 61-68.
CHAMBERS. S. M. & STEADMAN, D. W. (1986): Holocene terrestrial
gastropod faunas frorn lsla Santa Cruz and lsla Floreana, Galá-
pagos: evidence for late Holocene declines. Trans. San Diego
Soc. Nat. Hict
21 : 89-1 1 0.
FLORIT, F.; MOURER-CHAUVIRE, C. & ALCOVER, J. A. (1989): ~[Els
ocells pleistocenics d'Es Pouas, Eivissa. Nota preliminar., Butll.
Inst. Cat. Hict. Nat. 55: 35-40.
GASULL, LI. (1984): <cTerrestrial and fresh-water gastropods of the Pi-
tyusics (Eivissa and Forrnentera), excluding Trochoidea (Xero-
crassa)-
Monterosato, 1892. In KUHBIER, H.; ALCOVER, J. A.
& GUERAU D'ARELLANO. C. (eds.), Biogeography and Ecology
of the Pityusic Islands, Monographiae Biologicae
52: 231 -241.