Noves dades sobre biospeleologia de Sardenya : Arachnida, Araneae
ENDINS, n.O 19. 1993. Palma de Mallorca.
NOVES DADES SOBRE BIOSPELEOLOGIA
DE SARDENYA: (Arachnida, Araneae)
per Guillem PONS*
Resum
Es donen els resultats araneologics d'una campanya de recol~leceió
faunistica (Arachni-
da; Araneae) realitzada a Sardenya durant els mesos de maig i juny de 1991. Durant aquest
període foren prospectades un total de 9 cavitats. Es cita per primera vegada per a I'illa un
representant de la familia dels Nesticidae, Nesticus eremita. S'amplia I'area de distribució de
Tegenaria henroti a altres cavitats del Supramonte. Se comenten aspectes generals sobre la
distribució i coneixement de les faunes cavernícoles d'algunes illes de la Mediterrania en re-
lació a les Balears.
Summary
Results of an speleological Araneae survey carried out on Sardinia (Western Mediterra-
nean) during May-June 1991. Nine caves were prospected for Arachnids. Nesticus eremita,
the first representative of the Family Nesticidae known on the island, is reported for the first
time. Tegenaria henroti was collected from some additional caves of the Supramonte region,
thus considerably increasing the distributional range of this endemism on the Island. Some
general questions on the corology of the troglobitic faunas of some Mediterranean islands are
commented as well.
Introducció
Alguns ambients o determinades arees geografi-
tori que la mar s'encarrega de separar. El més recone-
ques han representat, per a la biogeografia, un paper
gut dels seus representants és JEANNEL (1 942). Pero
particularment important, constituint una font insolita-
és a partir dels anys 70 quan comenca a adquirir forca
ment rica i significativa per a la coneixenca sobre el
una nova interpretació sobre I'origen i evolució de la
passat i recent de la fauna, la possible via de colonit-
microplaca cirno-sarda. Aquesta teoria se fonamenta
zació, la historia de les especiacions animals, etc. Les
en la deriva d'un bossí de terra que se desferra de la
illes, les altes muntanyes, les coves i (per a la fauna
zona de Franca meridional i dels pirineus orientals
aquatica) els llacs antics, són els llocs sobre els quals
(HSU, 1971; BOSELLlNl I HSU, 1973; ÁLVAREZ,
es fonamenta la biogeografia. ES amb aquests conei-
1972), la qual ha anat rotant en sentit antirotatori fins
xements globalitzadors, i degudament interpretats,
avui.
com podem esbrinar els secrets de la historia de la na-
Les relacions paleogeografiques reflexen una es-
tura.
treta relació entre els distints organismes. Distints au-
La relació paleobiogeografica entre les Balears
rs han indicat les relacions entre les distintes faunes
Sardenya és coneguda des d'antic. Al llarg del temps
invertebrades terrestres. BRlGNOLl (1978) relaciona
hi ha hagut distintes interpretacions paleogeografiques
n aracnid endemic de Sardenya, Malthonica sarda,
que donaven llum sobre la composició faunistica de
b una especie endemica de les Balears, M. balea-
Mediterrania occidental. Teories classiques i immo
. El coleopter cavernícola Duvalius balearicus és
listes, que descriuen una gran Tirrenida, un gran te
na especie endemica de Mallorca coineguda de cavi-
tats de la Serra de Tramuntana. Aquesta especie per-
*
tany al grup raymondi, que compta amb un represen-
Institut d'Estudis Avancats de les III
Carretera de Valldemossa, km 7,5.
t a Catalunya (D. berthae), un altre a Sardenya
07071 PALMA DE MALLORCA.
. sardous) a més a més de \\'especie de Mallorca (DA-

MIANS, 1980, entre d'altres autors). Els palpígrads,
Paral.lelament se dugueren a terme recol.leccions
uns aracnids de talla petita ( I mm), estan representats
de fauna epigea a Corsega i Sardenya.
a la Mediterrania occidental per un Únic genere: Eu-
koenenia. BERTRAND (1 978) associa biogeografica-
ment el grup E. patrizzi - E. dmco de Sardenya i Mallorca
Resultats i C O ~ C ~ U S ~ O ~ S
respectivament i no amb les especies corses (E. mira-
bilis - E. berlessi), geograficament mes propera a Sar-
S'han estudiat un total de 179 especimens de ca-
denya. Aquests són alguns exemples que posen de
vitats sardes, 127 dels quals han estat determinats es-
manifest una estreta relació entre la fauna invertebra-
pecíficament.
da terrestre de les Balears i de Sardenya.
El material estudiat esta depositat a la col.lecció
Sardenya es la segona illa mes gran de la Mediter-
aracnologica -Museu de la Naturalesa de les Illes Ba-
rania, després de Sicília, amb una superfície aproxi-
lears,, acronim MNCM. Les referencies estan ordenades
mada de 24.089 km2. No obstant, la seva superficie
carstica ocupa tan sols uns 2.250 km2. Aquestes ro-
ques calcaries no tenen sempre un mateix origen,
compta en roques calcaries des del Cambric fins al
.Família Filistatid
tallen en aquest treball pertanyen al Jurassic (Fi
aterial estudiat: Grott
3 9 i 1 jove (MNCM 898).
Especie de difícil assig
SlMON (1 914) les caracteristiques que diferencien L.
distincta i L. rufescens són que el mascle de L. distinc-
ta compta amb la tíbia del palp engrossada. D'altra
banda la distancia entre els dos grups oculars, cen-
trals i laterals, supera en mes de dues vegades el dia-
metre ocular, en el cas de L. rufescens. El mascle es-
tudiat compta amb les característiques oculars de L.
distincta, mentres que els palps del d tenen les carac-
terístiques de L. rufescens. Taxonomicament es mes
indicatiu I'organ palpal que la distancia interocular. Es-
pecie de distribució cosmopoli
uda de diver-
ses cavitats de les Balears.
Família Pholcidae
: Relació de les cavitats sardes visitades: 1) Grotta di S. Gio-
Pholcus phalangioides (Fuesslin, 1 775)
vanni, 2) Grotta di su Marmori, 3) Grotta del Bue Marino,
4) Grotta Sa Oche, 5) Grotta Su Bentu, 6) Grotta SU Gua-
Material estudiat: Grotta di S. Giovanni, 20-5-91,
nu, 7) Grotta di Neptuno, 8) Grotta Verde i 9) lnghiottitoio
1 d
i 1 9 (MNCM 908), Grotta Su Guanu, 30-5-91,
9 i 3 joves (MNCM 909), Grotta Verde, 10-6-91, 1 d
2 9 i 3 joves (MNCM 910), Grotta del Bue Marino,
28-5-91, 1 9 (MNCM 91 I ) , lnghiottitoio della Draguna-
S. Giovanni, pertany al Cambric (CASSOLA, 1982).
El motiu del present treball es el de donar a conei-
ra, 16-6-91, 3 joves i 1 jove (MNCM 912 i 6495 res-
xer els resultats d'una campanya biospeleologica a
pectivament).
Sardenya que es realitza durant els mesos de maig i
Especie troglofila de costums antropofiles i de dis-
tribució cosmopolita. Aranya de potes fines i llargues

Figura 2: a) Prosorna del 6
de Loxosceles cf. rufescens. Segons
i arnb la vorera anterior dels laterals
de L. dktincta (aquest exernplar); b)
rufescens. Segons el rnateix autor la
que colonitza quasi tots els racons d'habitacions i en-
Família Uloboridae
Uloborus plumipes Lucas, 1 846
(MNCM 930), lnghiottitoio della Dra
19-6-91, 3
i' 1 9 (MNCM 931 i
ment), Grotta Su Bentu, 30-1-91, 1 jove (M

Aquesta és la primera cita de nestícid de Sarde-
Especie endemica de Sardenya, relacionada amb
nya. BRlGNOLl (1971) i CASSOLA (1982) indiquen
altres especies de la Mediterrania. Citada de la Grotta
I'absencia del genere Nesticus a Sardenya. Segons
di S. Giovanni (BRIGNOLI, 1976) que compta amb es-
BRlGNOLl (1971) la distribució d'aquesta especie a
cases citacions. Esta estretament relacionada amb
Italia, a I'igual que I'absencia de Meta menardi a Sar-
Malthonica balearica, especie endemica de les Ba-
denya, fa pensar en una colonització recent.
lears (BRIGNOLI, 1978; PONS i PALMER, 1992).
Família Theridiidae
Tegenaria eleanorae Brignoli, 1 974
Steatoda grossa (C. L. Koch, 1 838)
Material estudiat: Grotta di S. Giovanni, 20-5-91,
Material estudiat: Grotta Verde, 6-6-91, 1 9 i 2 jo-
9 joves (MNCM
ves, 20-6-91, 2 9 i 8 joves, 12-6-91, 1 9 (MNCM 924-
6), Grotta Su Guanu, 30-5-91, 3 9 i 8 joves (MNCM
Especie endemica de Sardenya, descrita i cone-
927).
guda d'aquesta única localitat (BRIGNOLI, 1974).
Especie comuna, colonitzadora habitual de les
Tegenaria henroti Dresco, 1 956
entrades de les coves. Ja havia estat citada de la
Grotta Verde (BRIGNOLI, 1974; GRAFFITTI, 1983).
Material estudiat: Grotta Sa Oche, 30-5-90, 1 9 i
Citada de les Balears.
1 jove (MNCM 899), Grotta Su Guanu, 30-5-00, 1 d,
2 9 i 2 joves (MNCM 900), Grotta Su Bentu, 31-5-91,
Família Tetragnathidae
1 9 i 30-5-91, 1 9 i 3 joves (MNCM 902 i 91 7 respec-
Meta merianae (Scopoli, 1763)
tivament).
Material estudiat: Grotta del Bue Marino, 28-5-91,
Especie endemica de Sardenya coneguda única-
1 $? i 2 joves (MNCM 913), Grotta di S. Giovanni, 20-
ment de dues cavitats: Grotta Pisanu (DRESCO,
5-91, 1 jove (MNCM 914), Grotta Su Bentu, 30-5-91,
1956) i Grotta di Gonone (BRIGNOLI, 1974), ambdues
1 Q i 1 jove (MNCM 915), Grotta Sa Oche, 30-5-91, 1
del Supramonte. Especie colonitzadora de les parets i
jove (MNCM 91 6).
de vegades del sostre de les coves (de la Grotta Su
Bentu -MNCM 902- fou recol.lectada del sostre).
Especie troglofila, comuna a les entrades de les
coves. Especie de distribució paleartica, coneguda als
Família Salticidae
Estats Units d'America (probablement importada). Ja
Euophrys gambosa (Simon, 1 868)
havia estat citada de la Grotta del Bue Marino i de la
Grotta di S. Giovanni (BRIGNOLI, 1971). Coneguda
Material estudiat: Grotta Su Bentu, 30-5-91, 1 d
de nombrases cavitats de Balears.
(MNCM 935), Grotta Su Guanu, 30-5-91, 1 d
(MNCM
1 o1 O).
Família Araneidae
Zygiella kochi (Thorell, 1 870)
Especie distribuida per Corsega, Sicília, penínsu-
.
-
. .
la Iberica i Grecia. Especie trogloxena citada per pri-
Material estudiat: Grotta di S. Giovanni, 20-5-91,
mera vegada de cavitats sardes.
2 Cf, 1 Q i 4 joves (MNCM 904).
,
A més dels individus determinats específicament,
Especie trogloxena que compta amb molt po
n'hi ha d'altres que no s'han determinat específica-
citacions. Ha estat citada de punts de la Mediterrania
ment, principalment per comptar amb exemplars juve-
occidental: Franca (Nica), Mónaco i Italia (Marche, Ro-
nils. La relació de famílies i de generes és la següent:
magna i Lazio) (BRIGNOLI, 1971). De Sardenya úni-
Pholcidae (Sperrnophora sp. -MNCM 920-2 i 923-,
cament ha estat citada d'aquesta cav
Grotta Verde, Grotta Su Guanu i Grotta del Bue Mari-
1971 ).
no), Dysderidae (-MNCM
933-,
Grotta Su Bentu),
Linyphiidae (Lepthyphantes sp. -MNCM 1009, 7063,
Zygiella x-notata (Clerck, 1
7066 i 7067-,
Grotta Su Marmori, Grotta di S. Gio-
vanni, Grotta Su Bentu, lnghiottitoio della Dragunara),
Material estudiat: lnghiottitoio della Dragunara,
Lycosidae (Lycosa sp. -MNCM
6496-,
lnghiottitoio
16-6-91, 3 joves (MNCM 934).
della Dragunara), Agelenidae (Malthonica sp. 4 N C M
Especie troglofila distribuida per tota Europa. Co-
1006-,
lnghiottitoio della Dragunara, Tegenaria sp.
lonitzadora, preferentment, d'ambients perilitorals ro-
-MNCM
903 i 91&,
lnghiottitoio della Dragunara,
callosos i també de I'estrat arbustiu. Coneguda de les
Textrix sp. -MNCM 92&,
Grotta Su Guanu), i Philo-
Balears.
dromidae (Philodromus sp. -MNCM
7061-,
Grotta
Su Marmori).
Familia Agelenidae
CASSOLA (1982) recull un total de 336 citacions
Malthonica sardga Brignoli, 1 976
d'especies recol.lectades de cavitats sardes. D'aques-
tes 336, 48 corresponen a 'aranyes. En el present tre-
ball s'augmenta amb dues especies més: Nesticus

?remita i Euophrys gambosa. Tegenaria henroti, espe-
CASSOLA, F. (1982): 41 popolamento cavernicolo della Sardegna)>.
Lav. Coc. Ital. Biogeogr., 7: 625-755.
:ie endemica de Sardenya, que fins ara només era co-
DAMIANS, J. (1980): ~~Distribucibn
en Mallorca del gbnero Duval~us,
ieguda de dues localitats, amplia la seva area de dis-
Delarouzée (1859) (Coleoptera, Trechidae).. Endlns, 7: 23-25.
ribució. Pel que fa al coneixement que se te sobre la
DRESCO, E. (1956): ~Tegenar~a
henrotl, espece nouvelle des grottec
auna cavernícola de les illes de la Mediterrania és del
de Sardaignw. Fragm. ent., 2: 115-1 19.
ot desigual. Les Balears poden considerar-se com a
GRAFITTI, G. (1983): <<Le
conoscenze culla fauna cavernicola della
Nurra di Alghero>~.
Boll. Grup. Spel Sassarese, 7 46-49.
~rivilegiades, doncs amb 5.014 km2 han estat citades
HSU, K. J. (1971): -0rigin of the Alps and Westem Mediterranean~t.
ines 224 especies (PONS, 1991 i dades inedites). De
Nature, 233: 44-48.
Sicília, I'illa major de la Mediterrania, arnb una super-
JEANNEL, R. (1942): -La genese des faunes terrestres.. Paris, 513 pp.
ície lleugerament superior a la de Sardenya (25.707
MUCCEDA, M. (1983): 4'lnghiottitoio della Dragunara (Alghero-Capo
Caccia),,. Boll. Grup Spel. Sassarese, 7' 41-43.
;m2) compta amb un cataleg aproximat de 177 espe-
MUCCEDA, M (1988): -La Grotta Verde di Capo Caccia (Alghero)..
:¡es distribuides tant en la zona carstica com en la
Bol1 Grup Speol. Sassarese, 1 1. 19-27.
rona volcanica (CARUSO i COSTA, 1978).
PLATNICK, N. 1. (1 989): ~Advances
m Cpider Taxonomy 1981-1987.
A Supplement to Br~gnoh's:
A Catalogue of the Araneae descrl-
bed between 1940 and 1980. Ed. P. Merret, Manchester Uni-
Agraiments
versity Press, 637 pp. Manchester - New York.
PONS, G. (1 991): ,,Ll,cta vermella de la fauna cavernicola de les Ba-
l e a r ~ ~ .
Documents tecnics de conservació nijm. 10. Conselleria
Un mes i mig de campanya, sense treva, pot sem-
d'Agricultura i Pesca. Govern Balear. 150 pp. Palma de Ma-
llorca.
blar esgotador. Pero anar de campanya amb en M. Pal-
PONS, G. i PALMER, M. (1992). eMalthon~ca
Simon, 1898 (Araneae,
mer i en D. Jaume és més bé tot el contrari, el temps
Agelenidae): un género endémico del Mediterráneo.,. Rapp.
passa sense donar-se compta. El Dr. Piero Leo ens
Comm. int Mer Médit., 33: 161.
acollí a ca seva i ens indica algunes cavitats per ex-
SIMON, E (1914). -Les Arachn~des
de France. Tome VI (Premiere
plorar. Durant I'estada a Sardenya varem coneixer als
partie),,. Ed Roret, 308 pp., Paris.
espeleolegs sards, el Gruppo Speleologico Sassarese
(Sassari, Sardenya) i el Gruppo Grotte Nuorese (Nuo-
ro, Sardenya) que en tot mornent ens ajudaren a loca-
litzar les entrades de les cavitats, que comptassin amb
Ilacs. Especialment a M. Mucceda del Gruppo Speleo-
logico Sassarese que també ens va acompanyar a la
Grotta di Neptuno (cova en part explotada turistica-
ment) amb resultats infructuosos i ens va subministrar
topografies de les coves visitades (MUCCEDA, 1983,
1988).
Aquest treball s'ha vist beneficiat pel projecte d'in-
vestigació de la DGlCYT PB91-0055.
Bibliografia
ÁLVAREZ, W. (1972): '~Rotation of the Corsica-Sardinia Microplate.8.
Nature phys. Sci, 235: 103-1 05.
BERTRAND, M. (1978): -Les palpigrades de Corse: un peuplernent
reflétant I'histoire de la Méditerranée occidental>,. Bull. Soc. Sc.
Hist. Nat. de la Corse,
99 (632-633): 105-1 12.
BOSELLINI, A. i HSÜ, K. J. (1973): .~Mediterranean Plate Tectonics
and Triassic Paleogeography>>.
Nature, 244: 144-146.
BRIGNOLI, P. M. (1971): .'Note su Ragni cavernicoli italiani (Araneae),,.
Fragm. ent.. 7 (3): 121 -229.
BRIGNOLI, P. M. (1974): .,Ragni d'ltalia XXI. Settimo contributo alla
conoscenza dei ragni cavernicoli di Sardegna e descrizione di
una nuova specie di Corsica (Araneae). Rev. Suisse Zool., 2
(81): 387-395.
BRIGNOLI, P. M. (1976): ~ R a g n i
d'ltalia XXVII. Nuovi dati su Ageleni-
dae, Argyronetidae, Hahniidae. Oxyopidae e Pisauridae, caver-
nicoli ed epigei (Araneae)..
Quad. Mus. Spel. -V. Rivera-,
4: 1-1 18.
BRIGNOLI, P. M. (1978): -Quelques notes sur les Agelenidae. Hahnii-
dae, Oxyopidae et Pisauridae de France et d'Espagne1.. Revue
suisse Zool.,
85: 265-294.
CARUSO, D. i COSTA, G. (1978): [~Ricerche
faunistiche ed ecologi-
che sulle grotte di Sicilia VI. Fauna Cavernicola di Sicilia (Cata-
logo ragionato)>.. Animalia, 5: 423-513.