Pres�ncia de l'�guila marina Haliaeetus Albicilla (Linnaeus 1758) al jaciment espeleol�gic quaternari d'es Pou�s : Sant Antoni de Portmany, Eivissa
ENDINS, n.O 17-18. 1992. Palma de Mallorca.
PRESENCIA DE L'AGUILA MARINA
Haliaeetus albicilla (Linnaeus 1758) AL JACIMENT
ESPELEOLOGIC QUATERNARI D'ES POUAS
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
per Josep Antoni ALCOVER* i Miguel McMINN*
Resum
Es presenten les restes d'aguila marina Haliaeetus albicilla obtengudes al jaciment d'Es
Pouas, Eivissa. Aquesta especie ha estat extirpada de I'ornitofauna eivissenca rera ['arribada
de I'home. Es trobava al cim de la piramide trofica de les Pitiüses i és responsable de I'acu-
rnulació de diverses restes d'ocells en Es Pouas.
Summary
Fossils of the White-Tailed Eagle Haliaeetus albicilla have been found in the Quaternaty
cave deposit of Es Pouas, Eivissa. This species has been extirpated from Eivissa after the
human colonization of the Island. The White-Tailed Eagle was at the top of the food pyramid
of the Pityusic Islands and has been the responsible for the accurnulation of a part of the bone
remains found at Es Pouas.
Introducció
~ ' ~ g u i l a
marina Haliaeetus
albicilla (Li nnaeus 1 758)
El jaciment d'Es Pouas, avenc situat a la Parro-
quia de Sta. Agnes de Corona, Eivissa, es pot consi-
d'Es Pouas
derar com el deposit de vertebrats quaternaris més ric
de totes les Balears. És també el deposit paleornitolo-
La presencia de ~ ' ~ g u i l a
marina en Es Pouas fou
gic més important que es coneix a les illes mediter-
detectada per primera volta I'octubre de 1989. N'hem
ranies i un dels més rics de tota I'area mediterrania.
trobat noves restes a les carnpanyes d'excavació ulte-
Una nota preliminar sobre la seva fauna va ésser pre-
rior~.
Els materials d'aquesta especie, corn totes les
sentada per FLORIT, MOURER-CHAUVIRÉ & ALCO-
restes fossilíferes provinents d'Es Pouas, es troben
VER (1989). Actualment aquest deposit esta essent
sota la responsabilitat del Govern de la Cornunitat Au-
excavat i la fauna ornítica fossil que s'hi esta obtenint
tonoma de les Illes Balears, que ha delegat la seva
sera I'objecte de la Tesi Doctoral del segon dels fir-
conservació científica a I'lnstitut dlEstudis Avancats
mants. La fauna paleornitologica publicada inclou 21
de les llles Balears (CSIC). Aquests rnaterials s'han
taxons. Les noves troballes han permés incrementar
incluit en la col.lecció de vertebrats ccMuseu de la Na-
molt el registre fossilífer ornític d'Eivissa i en el futur
turalesa de les Illes Balears,> (acronirn: MNCM).
encara I'augmentaran més.
L'objecte del present treball és donar a conéixer
la troballa en Es Pouas de restes fossilíferes d'una es-
pecie ornitica particular, ~ ' ~ g u i l a
marina Haliaeetus al-
Les restes obtengudes en Es Pouas que són ob-
bicila (Linnaeus 1758). Aquesta especie sol esser rara
jecte del present treball pertanyen clarament a un Ac-
als deposits paleornitologics i te interés biogeografic,
cipitriforrne de talla gran. Han estat cornparades amb
paleoecologi~c,
tafonomic i en biologia de la conservació.
materials osteologics de Aquila chrysaetos, A. adal-
berti, Aegypius monachus i Gyps fulvus que es con-
Institut d'Estudis Avancats de les Hles Balears (CSIC). Carretera de
serven a la col.lecció MNCM, aixi corn arnb descripcions
Valldemossa, Km 7,5. 07071 Ciutat de Mallorca.
i il~lustracions de Haliaeetus albicilla. La moriolog ia

dels ossos d'Es Pouas s'adiu amb H. albicilla per les
ossos de Haliaeetus davant Aquila, Gyps i Aegypius.
característiques que s'esmenten a continuació. El cra-
El genere Haliaeetus inclou tres especies vivents
ni presenta un premaxil.lar característic, alt i de perfil
a I'area palearctica occidental: H. albicilla, H. leucory-
bruscament caigut. L'húmer presenta el caput humeri
phus i H. vocifer. La darrera especie és accidental a
rnés estret, el tuberculum ventrale en posició rnés ven-
I'area palearctica: és de distribució essencialment etio-
tral i la crista pectoralis rnés desenvolupada que a Ae-
pica. CRAMP i SIMMONS (1980) recullen una única
gypius i Gyps, mentre que la part proximal de 1'0s és
observació d'aquesta especie a I'area qmab-&stenal
més amplia i la fosca pneumotric@italis és caracterís-
seu tractat sobre aucells del Palearctic occidental: tres
ticament rnés amplia i arrodonida que a Aquila. El co-
exemplars vistos al Sinaí el novembre de 1967. L'es-
racoides presenta un processus lateralis amb una for-
pecie, pero, ha estat trobada momificada a Egipte
ma característica: esta ben desenvolupat (a diferencia
(VON DEN DRIESCH 1983, BOESSNECK 1985) i per
del que esdeve a Aegypius i Gyps) i té la vorera dorsal
aixo no es pot excloure de les comparacions que cal
rnés corvada i curta que a Aquila.
fer amb el material eivissenc. H. leucoryphus és una
Els ossos del membre posterior són els que pre-
especie .dlAsia central i meridional, pero que també
senten caracters de major valor diagnostica. El femur
pot estar representada com a fossil a Europa central,
de Haliaeetus no presenta una crista trocanteris tan
al jaciment de Volgstedt, Hungria (JÁNOSSY 1965).
desenvolupada com la dels voltors, pero la té molt
H. albicilla presenta una distribució palearctica'que in-
rnés que a Aquila. El tibiotarsia presenta una crista ti-
clou bona part d'Europa septentrional i oriental (vegeu
biae molt més allargada que a Aegypius, Gyps i Aqui-
la figura 1). D'altra banda cal dir que a Europa central
la. El tarsometatarsia és 1'0s que presenta els trets
s'ha descrit una especie fossil dSAguila marina, Ha-
morfologics més típics: es caracteritza per ésser molt
liaeetus angustipes. Aquesta especie, d'acord amb
curt i r&ust i per tenir la crista lateralis poc desenvolu-
JANOSSY (1 983), és propera a H. albicilla i se'n dife-
pada i situada a la vorera externa lateral de 1'0s. Altra-
rencia per tenir un tarsometatarsia més petit. És amb
ment, la tuberositas musculus fibularis brevis es troba
aquestes especies que cal comparar acuradament els
molt ljoc desenvolupada (a diferencia del que esdevé
materials d'Es Pouas. Les altres especies que es co-
a Aquila). Les falanges 1 i 2 del segon dit posterior de
neixen del genere Haliaeetus presenten arees de dis-
les restes fossils estan fussionades, com a correspon
tribució ben allunyades del Palearctic occidental: H.
al genere Haliaeetus (OLSON 1982, BOESSNECK
leucocephalus, de la regió nearctica; H. leucogaster,
1985). Pel que fa a les proporcions de les mesures
distribuida per Australia i Indonesia; H. pelagicus, de
dels ossos Ilargs, Haliaeetus té els de les extremitats
les costes orientals d'Asia; H. vociferoides, endemica
postericirs relativament rnés curts i robustos que Aqui-
de Madagascar; H. sanfordi, endemica de les llles So-
la. Per una altra banda, es troben nombroses diferen-
lomon; H. australis, especie extingida endemica de les
cies ostebmetriques que permeten caracteritzar bé els
Illes Chatham; i Haliaeetus sp., aff. H. leucocephalus
Figura 1.
~ r e a
d
e cria actual d e H. albicila al Palearctic occidental.

/ H. albicilla de les Hawaii, també extingida (HARRI-
1991), per motius biogeografics. Les restes d'Es Pouas
SON i WALKER 1973, OLSON 1984, BURTON 1985,
no s'han pogut comparar amb H. pelagicus, H. vocife-
OLSON i JAMES 1991).
roides, H. sanfordi i H. australis. Tanmateix, pero, la
H. vocifer i H. leucoryphus es distingeixen perfec-
distribució geografica d'aquestes especies, compren
tament de H. albicilla en ésser de talla molt més petita
arees molt allunyades d'Eivissa. Així, H. pelagicus
(per a dades osteologiques vegeu MOURER-CHAUVI-
presenta una hrea de distribució distant més de
RÉ 1975, BOESSNECK 1985). Els materials d'Es
15.000 km dlEivissa. Les restants especies pertanyen
Pouas s'adiuen amb els ossos de H. albicilla per la
a altres regions biogeografiques. Aixo les permet ex-
seva morfologia i, en part, per la seva mida. Els mate-
cloure raonablement de les comparacions a fer. No
rials d'Es Pouas no pertanyen, ni per la seva edat
creim tampoc que les restes d'Es Pouas representin
geologica ni per les seves característiques osteometri-
cap especie nova, endemica o no de les Pitiüses, os-
ques, a H. angustipes, especie descrita al Biharia de
teologicament indistingible de H. albicilla, donat que, a
Pirezletice (JÁNOSSY 1983). Excloem també la seva
diferencia del que pot haver passat a altres indrets del
pertanyenca a H. leucocephalus, especie osteologica-
món (vgr., Hawaii), la canal marina que separa les Pi-
ment indistingible de H. albicilla (OLSON i JAMES
tiüses del continent, de 90 km en I'actualitat i d'encara
Figura 2. 1: MNCM 16625, premaxil.lar (a: norma lateral; b: norma
NCM 16614 ulna en norma cranial. 6: MNCM 16615,
dorsal). 2: MNCM 16623, crani (a: norma lateral; b: norma
en norma caudal. 7 : MNCM 16931. carpometacarpih
dorsal). 3: MNCM 16626, mandíbula (a: norma dorsal, b:
norma exterior; b: norma interior). 8: MNCM 16628, fa-
noma lateral). 4: MNCM 16617, húmer en norma caudal.
ge 1 de dit anterior 11. 9: MNCM 16609, coracoides.

Taula 1.
Mesures dels principals ossos del Haliaeetus albiuilla d'Es
Pouas. Es presenten les valors donades per JÁNOSSY
(1985), BOESSNECK (1985) i OLSON 8 JAMES (1991) a
efectes cornparatius. Significat de les sigbes ernprades: LM:
Llargaria total de la rnandibula, des de la superficie articu-
lar fins a I'apex. Lcor.: Llargaria del coracoides des del
processus acrocoracoideus fins a I'extrern distal de la su-
perfície basal articular. Lhúm: Llargaria rnaxirna de I'hú-
mer. Luln.: Llargaria rnaxirna de I'ulna. Lrad.: Llargaria
rnaxirna del radi. Lcmc.: Llargaria rnhima del carporneta-
carpia, presa entre les superficies articulars. Lfem: Llarga-
ria rnaxirna del fernur. Ltbt.: Llargaria rnhirna del tibiotar-
sia. Ltmt.: Llargaria del tarsometatarsia, des de la prorni-
nencia intercotilar fins a la troclea del tercer rnetatarsia.
APtmt.: Arnplaria rnaxirna de I'epifisi proxirnal del tarsorne-
tatarsia. ADtmt.: Arnplaria rnhima de I'epífisi distal del tar-
sornetatarsia. AMtmt.: Arnplaria mínima del Corpus del tar-
sornetatarsia.
menys durant les glaciacions, no pot haver representat
-150 a -180: MNCM 17670, 17672: fragments de
mai cap obstacle per a I'intercanvi genetic entre la po-
mandíbula; MNCM 17841 : coracoides; MNCM 17842:
blació eivissenca i les poblacions continentals d'una
carpometacarpia; MNCM 17843-4: primera falange del
especie tan bona voladora com ho és H. albicilla. Tot
dit anterior II; MNCM 19657: fragment proximal de tar-
i que algunes de les mides del Haliaeetus d'Es Pouas
sometatarsia. Sector Al, nivell de -180 a -200:
superen les valors maximes publicades per a H. albici-
MNCM 17977-80: fragments de ulnes. Sector A l
/la, consideram que els materials d'Es Pouas que són
(cata): MNCM 14799: fragment d'húmer; MNCM
objecte de la present nota s'han d'assignar clarament
14796: coracoides; MNCM 14795: fragment d'escapu-
a H. albicilla.
la; MNCM 14793: fragment proximal de femur; MNCM
14794: fragment distal de tarsometatarsia. Sector A3,
MATERIALS
nivell de -30 a -60: MNCM 24194: coracoides.
Nombre rnínirn d'individuus: 5.
Sedor Al, nivell de -130 a -150: MNCM 16623-4:
Els nivells que s'assenyalen per al sector A l són
cranis incomplets; MNCM 16625: fragment de prema-
nivells artificials. De fet tot el material d'aquest sector
xiblar; MNCM 16626: mandíbula; MNCM 1661 7: hú-
que aquí s'esmenta prové del mateix nivell natural: un
mer; MNCM 1661 8, 16938: fragments d'húmers;
estrat d'ossos de 40 cm que es deposita esbiaixat res-
MNCM 16613-4: ulnes; MNCM 16939: ulna fragmenta-
pecte al nivell de referencia que s'ha definit en fer la
da; MNCM 16615: radi; MNCM 16616, 16940: radis
topografia de la cova.
fragmentats; MNCM 16931 -2: carpometacarpians;
MNCM 16628-30: primeres falanges del dit anterior II;
MNCM 16609-1 0, 16943-4: coracoides; MNCM 16945:
EDAT DELS MATERlALS
fragment de coracoides; MNCM 16947-9: fragments
d'escapules; MNCM 16622: pelvis; MNCM 16627:
La majoria dels materials de H. albicila es localit-
6 fragments del mateix esternó; MNCM 16605-6, 16933:
zen als nivells prehumans d'Es Pouas. A I'espera de
femurs; MNCM 16936-7, 18531 : fragments de femurs;
la datació acurada d'aquests nivells, que esta realit-
MNCM 1661 1-2: tibiotarsians; MNCM 16607-8, 21 976:
zant el Dr. F. Alonso al Laboratori de C-14 de I'lnstitut
tarsometatarsians; MNCM 21977: fragment distal de
de Química Física rocaso sola no^^ de Madrid, aquests
tarsometatarsia; MNCM 16957-8: falanges 1 i 2 fusio-
nivells es consideren del Pleistoce superior. Un os
nades del segon dit posterior; MNCM 16631 -4, 16970-6:
(MNCM 24194) ha estat trobat als quasi del tot des-
falanges terminals posteriors.' Sector Al, nivell de
truits nivells de presencia humana de la cova.

MESURES DELS PRlNClPALS OSSOS LLARGS
les valors maximes o bé s'inclouen dintre de I'espectre
de variació de les mesures donades per aquests autors.
A la taula 1 presentam les principals mesures dels
Degut a I'escassesa de dades bibliografiques, limita-
ossos llargs d'Aguila marina d'Es Pouas. Aquestes
des a algunes valors mitjanes i extremes o a valors
mesures s'han agafat seguint els criteris de MOU-
solitaries, i a la migradesa de les mostres provinents
RER-CHAUVIRÉ (1975) i de OTTO (1981) i SCHMIDT-
d'Es Pouas, no és possible realitzar con'Iparacions
BURGER (1982) i es defineixen al peu de la taula. A
acurades. Tanmateix queda clar que a Eivissa vivien
la bibliografia consultada quasi no hem pogut trobar
aguiles marines de gran talla corporal. Per la mida del
mesures osteologiques de ~ ' ~ g u i l a
marina. Tot i amb
sinsacre MNCM 16622 (Ilargaria vertebral: 11 1.93
aixo BOESSNECK (1985) i VON DEN DRIESCH (1983)
mm) sabem que aquestes aguiles havien de tenir una
en presenten unes poques relatives a 21 exemplars
talla similar a la de Haliaeetus pelagicus, la qual és
(8 dd,
13 9 9 ) d'aquesta especie. MOURER-CHAU-
probablement I'especie d'aguila més gran del món
VIRÉ (1975) en presenta d'altres relatives a un nom-
(BURTON 1985). Alguns dels materials obtenguts re-
bre indeterm~inat
d'exemplars, i JÁNOSSY (1 983, 1985)
presenten exemplars que havien de fer aprop de 9 kg.
en presenta unes poques més. Per la seva banda OL-
Si la talla gran era o no una característica de la pobla-
SON i JAMES (1991) donen mides de Haliaeetus sp.
ció eivissenca (com ho va ésser la de Aquila chrysae-
aff. H. leucocephalus / H. albicilla de les illes Hawaii.
tos szimurgh de Creta, WEESIE 1987) és una qüestió
Les mesures dels ossos d'Es Pouas o bé superen
a dilucidar en el futur.
Figura 3. 10: MNCM 16622 pelvis (a. norma lateral; b: norma ventral).
c: norma fiosterior) 14: MNCM 16958: falanges fusionades 1
11 MNCM 16605, femur en norma posterior. 12: MNCM 16612,
i 2 del segon dit posterior. 15. MNCM 16970: falange terminal
tibiotarsia (a. norma posterior, b norma anterior). 13: MNCM
, posterior
16608, tarsometatarsia (a: norma anterior, b: norma medial;
85

Discussio
Actualment ~ ' ~ g u i l a
marina es sedentaria a les la-
tituds més meridionals de la seva area de distribucio.
Aquest fet ens va fer pensar tot d'una que I'especie
La presencia de ~ ' ~ g u i l a
marina al jaciment d'Es
havia de criar a les Pitiüses. Alguns dels ossos trobats
Pouas afegeix un element summament interessant a
(vgr.: MNCM 14796, MNCM 16945) pertanyen a un o
I'ornitofauna pleistocenica de les Pitiuses. H. albicilla
varis exemplars juvenils, encara no voladors. Aixo tes-
és una especie que actualment es distribueix per la
timonia inequívocament que I'especie criava a Eivissa
zona palearctica i que es troba en regressió. La seva
en el passat. ~ ' ~ g u i l a
marina segurament era freqüent
area de distribucio ha minvat degut probablement a
a Eivissa al moment de I'arribada de I'home. La seva
I'extermini directe d'~guiles marines realitzat per
extirpació de I'illa, esdevenguda a un moment indeter-
I'home (VOOUS 1960). Hi ha documentació historica
minat posterior a I'arribada de I'home, ha hagut d'es-
sobre la minva important de les poblacions d'aquesta
tar relacionada, directament o indirecta, amb la nostra
especie durant el segle XIX i comenqaments del se-
especie.
gle XX, deguda principalment a la persecució humana
Diversos són els factors que podien haver influit
(per a un resum de les dades conegudes vegeu CRAMP
en la desaparició de les Aguiles marines a Eivissa.
i SIMMONS 1980). L'inici de la recessió de les pobla-
L'eliminació per part de I'home d'una bona part de
cions d'aquesta especie es, pero, molt anterior. El re-
I'ornitofauna eivissenca (particularment de les anseri-
gistre fossilífer indica, en efecte, que I'especie presen-
formes) probablement ha jugat un paper important en
tava una area de distribució molt mes amplia durant el
aquesta extinció. L'especie pot haver estat caqada per
Pleistoce superior. Aixi, ha estat trobada al Pleistoce
I'home. Altrament, talment com se sospita que ha pas-
dlAnglaterra, Holanda, Belgica, Dinamarca, Noruega,
sat amb Haliaeetus sp. aff. H. leucocephalus / H. albi-
Suecia, Finlandia, SuTssa, Gibraltar, Franqa, Mónaco,
cilla de les Hawaii (OLSON i JAMES 1991), es alta-
Italia, Hungria, de la ex-lugoslavia, Grecia i Azerbaid-
ment probable que H. albicilla nias en terra a Eivissa,
jan (MOURER-CHAUVIRE 1975, WEESIE 1987).
donada la manca de depredadors d'ous i polls que
L'especie es coneixia fins a la data al Pleistoce de les
sembla haver-se donat en aquesta illa abans de I'arri-
illes mediterranies de Corsega, Sardenya, Creta i Kar-
bada de I'home. De fet aquesta especie i altre del ge-
pathos (ALCOVER et al. en premsa). Les restes troba-
nere ho fan actualment a alguns indrets particulars
des fins a la data a les illes mediterranies eren molt
(BROWN i AMADON 1968). Aquesta conducta proba-
escasses. Aixi, per exemple, se sap de la presencia
ble pot haver fet particularment vulnerables les Aguiles
de l'Aguila marina a Karpathos per un fragment proxi-
marines a les Pitiuses.
mal d'ulna (WEESIE 1984), i a Creta, illa que ha lliurat
uila la marina ha degut ocupar el cim de la pira-
una paleornitofauna ben rica, per una vertebra i un frag-
mide ecologica a les Pitiuses. Es tracta d'una especie
ment proximal de carpometacarpia (WEESIE 1987).
depredadora i carronyera que en I'actualitat s'alimenta
La presencia de ~ ' ~ g u i l a
marina a jaciments ar-
essencialment de peixos qarins i d'aigua dolqa i so-
queologics es mes estranya. A I'area mediterrania oc-
bretot d'ocells aquatics. En menor grau menja mamí-
cidental tan sols la coneixem al jaciment de I'Edat del
fers (on n'hi ha) i carronyes. La seva presencia en Es
Coure de Valencina de la Concepción, Sevilla (VON
Pouas es important tafonomicament, ja que permet
DEN DRIESCH 1982). La troballa d'un coracoides
comprendre la relativa abundancia existent al jaciment
d'aquesta especie a un nivell d'ocupació humana d'Es
d'aus aquatiques no Procellariiformes. És comprensi-
Pouas constitueix probablement el testimoni zooar-
ble la presencia de Baldritges Puffinus mauretanicus
queologic mes recent d'aquesta especie a la part occi-
en Es Pouas, donat els habits espeleologies d'aquesta
dental de I'area mediterrania.
especie, que empra les coves per criar. L'abundancia
~ ' ~ g u i l a
marina Haliaeetus albicilla ha hagut d'es-
dlAnseriformes en Es Pouas, en canvi, no es explica-
ser una especie relativament abundant a les Pitiüses
ble per cap motiu conductual. Una part considerable
en el passat. La presencia de, com a mínim, 5 indivi-
d'aquestes aus s'han degut incorporar al deposit com
dus en Es Pouas n'es un testimoni clar, sobretot si es
a preses de ~ ' ~ g u i l a
marina, al igual que altres ocells
te en comtpe I'escassessa habitual de restes d'aques-
de mida mes petita. Actualment ~ ' ~ g u i l a
marina depre-
ta especie a altres jaciments. Quatre dels exemplars
da sobre un espectre d'aus que va des dels 50 g fins
d'Es Pouas provenen del mateix nivell, del Pleistoce
el 10 kg. Els pesos mes comuns de les seves prese
superior. L'altre prové dels nivells superiors de la
ornítiques se situen entre els 0,5 i els 2,5 kg (WILL-
cova, coetanis amb la presencia humana. Dels quatre
GOHS 1961, CRAMP i SIMMONS 1980). Les ~ g u i l e s
exemplars trobats al mateix nivell n'hi ha dos que va-
marines també poden explicar la presencia d'abun-
ren esser obtenguts amb part de I'esquelet en posició
dants restes de peixos fossils en Es Pouas.
anatomica, cosa que es indicadora d'una deposició
És interessant constatar que a Noruega actual-
primaria dels exemplars al poc de morir, amb poques
ment quasi 116 de la seva alimentació esta constitui:da
alteracions post-mortem. Aquesta forma de deposició
per Laridae (gavines dels generes Larus i Rissa).
dica que les ~ g u i l e s
marines vivien als voltants d'Es
L'absencia de gavines a Es Pouas, on trobam un de-

en la formació del deposit i que les hauria d'haver cap-
Bibliografia
turat i les hauria d'haver incorporat al deposit fossilífer
si n'hi hagués hagut, és indicativa de I'absencia o es-
ALCOVER, J. A,; FLORIT, F.; MOURER-CHAUVIRÉ, C. & WEESIE,
P. D. (en prernsa): The Avifaunas of the Isolated Mediterranean
cassessa d'aquests Charadriiformes a Eivissa durant
Islands During the Middle and Upper Pleistocene.
el Pleistoce s.uperior. Les especies costaneres de ga-
BOESSNECK, von J. (1985): Zum Vorkommen des Schreiseeadlers.
vines, tan abundants a I'actualitat, probablement eren
Haliaeetus vocifer (Daudin, 1800) im alten ~gypten.
Spixiana, 8:
poc importants o inexistents a les faunes prehumanes
17-23. München.
BROWN, L. & AMADON, D. (1 968): Eagles, hawks and falcons of the
pitiüses.
World, 2 vols. McGraw Hill New York.
La constatació que ~ ' ~ g u i l a
marina és un element
BURTON, P. (1985): Vanishing Eagles RSPB.
de I'ornitofauna natural de les Pitiüses pot tenir un cert
CRAMP, S. & SIMMONS, K. E. L. (eds.) (1980): The Birds the Wes-
interés en Biologia de la Conservació. La presencia de
tern Palearctic, Vol. II. Oxford Univ. Press, 695 p. Oxford.
I'especie en el registre fossilifer pot plantejar un repte
DRIESCH, A. von den (1976): A guide to the measurement of animal
bones from archaeological cites. Peabody Museum Bulletin,
de gestió interessant: la reintroducció de I'especie a
1 : 1-137. Harvard.
les Pitiüses. Tanmateix, pero, abans sera necessaria
i)RIESCH, A. von den (1982): Vogelknochen aus dem kupferzeitlichen
la rehabilitació d'una bona part de la malmenada Na-
Valencina de la Concepción/Sevilla. Studkn über frühe Tierk-
turalesa eivissenca per tal de garantir I'exit d'una hipo-
nochenfunde von der lbericchen Halbinsel, 8: 179-184. München.
DRIESCH, A. von den (1983): Is it Useful to Measure dird Bones?
tetica reintroducció de I'especie que es trobava al cim
Transvaal Museum Bulletin, 19: 21 -24.
de la piramide ecologica de les Pitiüses.
FLORIT, X.; MOURER-CHAUVIRÉ, C. & ALCOVER, J. A. (1989): Els
Com s'ha indicat previament I'especie es troba
ocells pleistoceriics d'Es Pouas, Eivissa. Nota preliminar. Butll.
clarament en regressió. Se sap que fins fa unes po-
lnst. Cat. Hist. Nat., 56: 35-46. Barcelona.
ques decades criava a Corsega i Sardenya. Les restes
YARRISON, C. J. O. & WALKER, C. A. (1973): An undescribed extinct
fish-eagle frorn the Chatharn Islands. Ibis, 115: 274-?77.
d'Es Pouas i I'absencia de I'especie a tots els memo-
JÁNOSSY, D. von (1965): Subfossile Wildvogelfunde aus Ungarn. ,
randums realitzats per ornitolegs i historiadors testimo-
Vertebrata Hungarica, 7: 85-99.
nien I'antiguetat del decliu de les aguiles marines. En
JÁNOSSY, D. von (1983): Die rnittelpleistoane Vogelfauna von Piezle-
I'actualitat la zona de cria més propera d'aquesta es-
tice bei Prag. Schriftenr. Geol Wiss., 19/29: 247-269. Berlin.
JÁNOSSY, D. von (1985): Wildvogeireste aus archaologischen Gra-
pecie es troba a 1500 km dlEivissa. La troballa de
bungen in Ungarn (Neolithicum bis Mittelalter). Fragmenta Mine-
~ ' ~ g u i l a
marina a Eivissa i les dades de la seva pre-
ralogica et Paleontologica, 12: 67-1 03.
sencia antiga a Corsega i Sardenya permeten suposar
MOURER-CHAUVIRÉ, C. (1975): Les oiseaux du Pléistwene rnoyen
que en temps passats I'especie estava més ampla-
et supérieur de France. Docum. Lab. Geol. Fac. Sci. Lyon, 64:
ment repartida per la Mediterrania, i podem esperar
1-624. Lyon.
OLSON, S. L. (1982): The distribution of fused phalanges of the inner
que en el futur es trobara com a fossil a altres illes,
toe in the Accipitridae. Bull. Brit. Orn. Club 102: 8-12.
com Mallorca i Menorca.
OLSON, S. L. (1984): The relationships of the extinct Chatham lsland
Eagle. Notornis, 31 : 273-277. Silverstream.
OLSON, S. L. & JAMES, H. F. (1991): Descriptions of thirty-two new
species of birds from the Hawaiian Islands: Part l. nonpasseri-
Agraiments
formes. Ornithological Monographes AOU, 45: 1-87. Kansas.
OTTO, C. (1981): Vergleichend Morphologishe Untersuchungen an
Aquest treball s'inclou en el Projecte de Recerca
Einzelknochen in Zentraleuropa Vorkornmender Mittelgrosser
Accipitridae. l. Schadei, Brustbein, Schultergürtel und Vorderex-
del CSlC PB88-0041, financat per la DGYCIT. També
trernitat. Tesis, Ludwig Maximilians Universitat München, 182 p.
s'ha rebut financació per les tasques d'excavació de la
SCHMIDT BURGER, P. (1982): Vergleichend Morphologishe Untersu-
National Geographic Society, Washington. Els autors
chungen an Einzelknochen in Zentraleuropa Vorkommender
volen expresar la seva gratitud a Néstor Torres i a
Mittelgrosser Accipitridae. II. Becken und Hinterextremitat. Te-
Cristofol Guerau d'Arellano, per I'ajuda oferida durant
sis. Ludwig Maxirnilians Universitat München, 121 p.
VOOUS, K. H. (1960): Atlas of European Birds. Nelson ed., 284 p.
les seves visites a Eivissa.
London.
WEESIE, P. D. M. (1984): On come Pleistocene bird fossils frorn the
south Aegean Island of Karpathas (Greece). Gedkx, 17: 845-849.
!
WEESIE, P. D. M. (1987): The Quaternary Avifauna of Crete, Greece.
Ph. Thesis, University Utrecht, 90 p.
WILLGOHS, J. F. (1961): The White-Tailed Eagle Haliaetus albicilla
albicilla (Linné) in Norway. Ph. Thesis, Univercity of Bergen, 212 p.