Fauna malacol�gica d'algunes cavitats de l'illa de Mallorca
ENDINS, n.O 17-18. 1992. Palma de Mallorca.
FAUNA MALACOLOGICA D'ALGUNES CAVITATS
DE L'ILLA DE MALLORCA
per Guillem PONS* i Jaume DAMIANS**
Resurn
Es determina i comenta el material malacologic recollit a coves de Mallorca. Oxychilus
lentiformis (Kobelt) és I'especie més freqüent a les coves de Mallorca. S'ha comprovat que
aquesta especie pot completar el seu cicle biologic a I'interior de les cavitats. Es comenten
les troballes de Tudorella ferruginea (Lamarck) i Trochoidea frater (Dohrn & Heynemann) de-
predades per rates. 16 de les 19 especies són noves citacions malacologiques per a les ca-
vitats mallorquines.
Commented checklist of terrestrial Mollusca collected in some caves of Mallorca. Oxychi-
IUS lentiformis (Kobelt) is the most constant dweller of the Mallorcan caves, and its capability
to complete its biological cycle in caves is confirmed. Findings of Tudorella ferruginea (La-
marck) and Trochoidea frater (Dohrn & Heynemann) predated by rats are commented. 17 out
of 19 conchiologic species recorded are new for the caves of Mallorca.
Introducció
La malacologia terrestre ha estat des de sempre
Amb aquesta nota volem donar a coneixer el ma-
una de les branques de la zoologia, dintre dels inverte-
terial malacologic recollit pels autors des de I'any 1983
brats, més arrelada a les nostres illes. No obstant
a diverses cavitats de Mallorca. Aquest material esta
aixo, hi ha hagut ambients, com són els torrents, les
depositat a la col.lecció particular de J. Damians.
zones humides i les cavitats, que tradicionalment han
estat poc explorats. L'especie malacologica més ca-
racterística de les coves de Mallorca és Oxychilus len-
Dades f au n ístiques
tiformis (Kobelt). Aquesta és I'única especie de Mallor-
ca i Menorca que sembla tenir una certa especialitza-
A continuació presentam el llistat de la fauna ma-
ció a la vida cavernícola, malgrat que és considerada
lacologica cavernícola de ~
~
que es l
l
conserva a
~
~
~
~

com a una especie troglofila. Aquesta especie ha estat
la col.lecc~~
malacologica de J.
Per a cada
citada anteriorment a les següents coves de Mallorca:
especie es dóna el Ilistat de material obtengut a les di-
Cava de sa
des MOrts (EscOrca)y
des
ferents localitats i es presenten alguns cornentaris co-
Burga (Escorca), Avenc dlEscorca (Escorca), Avenc
rologics i ecologics.
del Pla de les Basses (Pollenqa) (ALTIMIRA, 1970;
GRUP GEOGRAFIC DE GRACIA, 1976; GINÉS, 1982).
Clacse Gastropoda
Apart d'aquesta especie tan SOIS
hem vist publica-
Subclasse Prosobranchia
da la presencia de Tudorella ferruginea (Larnarck) i
Ordre Archaegastropoda
Papillifera bidens (Linneo) a la Cova de sa Sínia, Ma-
Família Cyclophoridae
nacor (GINÉS, 1982).
Tudorella ferruginea (Larnarck)
'
Materials: Avenc de sa Vidalba (Arta), 26.1.1980,
Societat d'Histbria Natural de les Balears. Sant Roc, 4. 07001 Ciutat
rln Mallorca.
Damians leg., 2 closques buides; Avenc del Far (PO-
- - . . . -. . - . .
-
" Grup Espeleolbgic Est. Ciutat de Mallorca.
Ilenqa), 10.9.1988, Damians i Vila leg., 7 restes; Avenc

del Far (Pollenca), 10.9.1988, Damians i Vila leg.,
5 closques buides; Avenc del Pi del Pla de les Bas-
5 closques buides; Avec del Pi del Pla de les Basses
ses (Pollenca), 20.1 1.1 988, Damians leg., 6 clos-
(Pollenca), 11.9.1 988, Damians leg., 1 closca buida;
ques buides; Cova de sa Cometa des Morts (Escorca),
Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 9.10.1988,
30.1 1.1988, Damians leg., 4 exemplars i una closca
Damians i Vila leg., 1 closca buida; Avenc del Far (Po-
buida; Avenc del Far (Pollenca), 20.1.1989, Damians
Ilenca), 20.1.1989, Damians leg., 3 closques buides;
leg., 2 exemplars i 6 closques buides; Cova de Cala
Cova de les Rodes (Pollenca) 29.3.1989, Damians leg.,
Varques CCB,, (Manacor), 28.3.1989, Damians leg.,
1 closca buida; Avenc del Far (Pollenca), 9.4.1989,
1 exemplar;'Cova de les Rodes (Pollenca), 29.3.1989,
Damians leg., 2 closques buides; Cova de Manut (Es-
Damians leg., 6 closques buides; Cova de na Boixa
corca), sense data, Damians leg., 6 individus i 6 clos-
(Felanitx), 23.2.1991, Damians, Palmer i Pons leg.,
ques buides.
7 individus i 7 closques buides.
Endemisme vivent de les Gimnesies, més abun-'
Especie endemica de les Gimnesies. Abundant
dant a Mallorca que a Menorca (GASULL, 1963a). Tro-
als ambients humits, com els boscos, i sota grans pe-
bat a jaciments pliopleistocens dlEivissa (GASULL &
dres. Molt abundant a jaciments quaternaris (GASULL,
ALCOVER, 1982; TORRES & ALCOVER, 1981) i de
1969). Ja coneguda de cavitats de Mallorca (GINÉS,
Sardenya (ESU, 1978). Viu preferentment a zones
1982; BELLÉS, 1987).
boscoses riques en humus, entre les encletxes carsti-
ques de la Serra i sota grans pedres. A la seva distri-
Família Ferussaciidae
bució no hi ha gradients altitudinals coneguts.
Ferussacia folliculus (Gronovius)
.Materials: Cova de les Rodes (Pollenca),
Subclasse Pulrnonata
15.6.1987, Damians leg., 1 closca buida; Cova de les
Ordre Stylomrnatophora
Rodes (Pollenca), 29.3.1989, Damians leg., 2 clos-
Farnília Pulpillidae
ques buides; Cova de Manut (Escorca), sense data,
Lauría cylindracea (Da Costa)
Damians leg., -3 closques buides.
Material: Cova de les Rodes (Pollenca), 29.3.1989,
Especie circummediterrania, present a totes les
Damians leg., 1 closca buida.
Balears, incl&nt Cabrera (dades inedites dels autors).
Especie de distribució Palearctica. Molt comuna a
Abundant a pradells a poca altaria sobre el nivel1 de la
totes les Balears: Mallorca, Menorca i Eivissa (GASULL,
mar formant colonies algunes vegades molt abun-
1979 i 1984; PAUL, 1982; PONS, dades inedites), tot
dants. Cerca refugi sota pedres i fullaraca (GASULL,
i que BECH (1 989), sorprenentment, indica la seva ab-
1 965).
sencia a les Pitiüses.
Família Helicidae
Família Zonitidae
Cernuella vírgata (Da Costa)
Oxychilus lentíformis (Kobelt)
Materials: Cova de les Rodes (Pollenca),
Materials: Avenc d'en
Corbera (Esporles),
29.3.1 989, Damians leg., 9 closques buides.
3.1.1 980, Damians leg., 12 closques buides; Cova de
Especie de distribució circummediterrania i de
na Boixa (Felanitx), 4.1.1980, Damians leg., 8 clos-
I'Europa occidental. Pobladora de llocs secs i assole-
jats. Pot arribar a colonitzar les cotes mes altes de la
ques buides; Avenc de sa Vidalba (Arta), 26.1.1980,
Damians leg., 1 closca buida; Cova de Manut (Escor-
Serra de Tramuntana (GASULL, 1965).
ca), sense data, Damians leg., 5 closques buides;
Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 9.1 0.1 983,
Trochoídea frater (Dohrn & Heynernann)
Damians i Vila leg., 7 exemplars; Cova de les Rodes
Materials: Cova de les Rodes (Pollenca),
(Pollenca), 15.6.1 987, Damians leg., 1 closca buida;
15.6.1 987, Damians leg., 1 closca buida; Avenc des Gel
Cova de Can Sion (Pollenca), 29.1 1.1 987, Damians
(Escorca), 14.2.1988, Damians leg., 3 closques buides
leg., 2 exemplars i 1 closca buida; Avenc des Gel (Es-
juvenils; Avenc del Far (Pollenca), 10.9.1988, Da-
corca), 14.2.1988, Damians leg., 3 closques buides;
mians i Vila leg., 8 closques buides; Cova de sa Co-
Avenc del Far (Pollenca), 10.9.1988, Damians i Vila
meta des Morts (Escorca), 9.10.1988, Damians i Vila
leg., 1 exemplar i 5 closques buides; Avenc del Pi del
leg., 3 closques buides; Avenc des Travessets (Arta),
Pla de les Basses (Pollenca), 11.9.1988, Damians i
23.10.1988, Damians leg., 2 closques buides; Cova de
Vila leg., 4 exemplars i 2 closques; Cova de na Boixa
sa Cometa des Morts (Escorca), 30.1 1.1 988, Damians
(Felanitx), 25.9.1 988, Damians i Vila leg., 1 exemplar
leg., 1 closca buida; Avenc del Far (Pollenca), 20.1.1989,
i 4 closques; Cova de sa Cometa des Morts (Escorca),
Damians leg., 3 closques buides; Cova de Manut (Es-
9.10.1988, Damians i Vila leg., 6 exemplars i 3 clos-
corca), sense data, Damians leg., 2 closques buides.
ques buides; Avenc des Travessets (Arta), 23.10.1988,
Especie endemica de Mallorca que dóna distintes
Damians i Vila leg., 5 closques buides; Cova de Can
subespecies arreu de Mallorca i dels illots que I'envol-
Milló (Santa Maria), 13.11.1988, Damians i Vila leg.,
ten (GASULL, 1964). La seva distribució a Mallorca és

generalitzada, des del nivell de la mar fins a les més
altes cotes de la Serra, exceptuant els espais humanit-
zats. No hem entrat a considerar categories inferiors a
la d'especie.
Trochoidea claudinae (Gasull)
Materials: Cova de les Rodes (Pollenca),
15.6.1 987, Damians leg., 1 closca buida; Cova de les
Rodes (Pollenqa), 29.3.1989, Damians leg., 1 closca
buida.
Endemisme molt interessant restringit. al sector
Nord de la Serra de Tramuntana. La seva distribució
va des dels 450 metres fins al nivell de la mar (GASULL,
1963). Normalment se la troba associada a Trochoi-
dea frater (PONS & PALMER, 1990).
Figura 1: Mapa de distribució de les cavitats prospeccionades.
1) Avenc del Far (Pollenqa), 2) Avenc del Pi del Pla de les
Trochoidea elegans (Draparnaud)
Basses (Pollenqa), 3) Cova de les Rodes (Pollenp), 4) Co-
va de Can Sion (Pollenqa), 5) Cova de Manut (Escorca),
Materials: Avenc d'en Corbera (Esporles),
6) Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 7) Avenc des
3.1.1980, Damians leg., 3 closques buides; Cova de
Gel (Escorca), 8) Cova de Can Milló (Santa Mafia), 9) Avenc
les Rodes (Pollenca), 15.6.1987, Damians leg., 3 clos-
den Corbera (Esporles), 10) Avenc de sa Vidalba (Arta),
ques buides; Cova de Cala Varques <cB,) (Manacor),
11) Avenc des Travessets (Arta), 12) Cova de na Barxa
(Capdepera), 13) Cova de Cala Varques aB*> (Manacor),
28.3.1989, Damians leg., 1 closca buida.
14) Cova de na Boixa (Felanitx).
Especie mediterrania molt freqüent als ambients
antropomorfitzats. Viu als camps de conreu i a les zo-
nes herboses. No penetra als boscos ni a les zones al-
Caracolina lenticula (Férussac)
tes de les muntanyes (GASULL, 1965).
Material: Avenc de sa Vidalba (Arta), 26.1.1980,
lberellus balearicus (Zieg ler)
Damians leg., 1 closca buida.
Especie d'amplia dispersió a la Mediterrania. Viu
Materials: Avenc del Far (Pollenqa), 10.9.1 988,
preferentment sota pedres i fullaraca a llocs secs. És
Damians kg., 2 individus juvenils.
una especie molt comuna a totes les Balears que úni-
Endemisme de Mallorca que colonitza únicament
cament deixa de colonitzar la Serra de Tramuntana
la Serra de Tramuntana. S'el pot trobar des del nivell
(GASULL, 1965).
de la mar fins a les cotes més elevades de la Serra.
Viu preferentment a les encletxes carstiques (GASULL,
Cryptomphalus aspersus (Mül ler)
1 963a).
Materials: Cova de Manut (Escorca), sense data,
Damians leg., 2 closques juvenils.
lberellus minoricensis- (Mittre)
Especie molt comuna a tota Europa occidental i
meridional. És també molt comuna a les nostres Illes.
Material: Avenc de sa Vidalba (Arta), 26.1.1 980,
Colonitza tots els ambients: jardins, parets, boscos i
Damians leg., 1 closca buida.
zones més altes de la Serra (GASULL, 1965).
Endemisme de les Balears. Colonitza quasi tota
Mallorca, excepte la Serra de Tramuntana, on és
Otala lactea (Müller)
substituida per lberellus balearicus (Ziegler). Sovint
aquesta especie és anomenada lberellus companyoni
Material: Cova de sa Cometa des Morts (Escor-
(Aleron), pero aquest és un nomen nudum que va es-
ca), 28.7.1991, Damians, Palmer i Pons leg., 1 closca
ser aplicat a una especie dels Pirineus Orientals, Fran-
fragmentada.
ca (PAUL, inedit).
Especie de distribució circummediterrania, molt
freqüent a tota Mallorca. Colonitza preferentment zo-
Hygromia lanuginosa (Boissy)
nes sense cultivar, de garriga, i pot arribar a les zones
més altes de la Serra (GASULL, 1965).
Material: Cova de les Rodes (Pollenca), 29.3.89,
Damians leg., 1 closca buida.
Família Clausiliidae
Especie nordafricana distribuida per tota Mallor-
Papillifera bidens (Linné)
ca. Normalment se la troba a ambients humits tant al
bosc com a conreus i medi ruderal. No arriba a colo-
Materials: Cova de Cala Varques <eB,,
(Manacor),
nitzar les zones muntanyenques (GASULL, 1963a).
28.3.1989, Damians leg., un fragment apical de clos-

ca; Cova de na Boixa (Felanitx), 23.2.1991, Damians,
lonitza albuferes, salines i algunes fonts costaneres
Palmer i Pons leg., 1 individu; Cova de Manut (Escor-
(GASULL, 1965).
ca), sense data, Damians leg., 6 closques buides.
Especie circummediterrania. A les Balears és molt
Ovatella ciliata (Morelet)
freqüent a les parets de pedra seca, així com a altres
ambients.
Material: Cova de Cala Varques GBS
(Manacor),
28.3.1989, Damians leg., 1 individu.
Especie molt semblant a I'anterior. Se'n diferencia
Família Acantinidae
per una fina Iínia de cilis curts que acompanyen la Ií-
Rumina decollata (Lin né)
nia espiral de sutura. Citada del litoral atlantic europeu
Material: Cova de Manut (Escorca), sense data,
i de la Mediterrania francesa. Molt menys freqüent que
Damians leg., 1 closca buida.
I'anterior. Citada de Mallorca a albu bufe reta de Pollen-
Especie circummediterrania, molt freqüent i d'am-
ca, Ses Salines de Campos i Cala Llonga, Santanyí, i
plia ecologia. 6s present a totes les Balears (GASULL,
de Menorca únicament a ses Salines dlAddaia (Sali-
1963a).
nes) (GASULL, 1965). Tractada aquí amb categoria
d'especie encara que possiblement es tracti d'una va-
rietat de Ovatella myosotis (Draparnaud).
Família Ellobiidae
Ovatella myosotis (Draparnaud)
Família Agriolimacidae
Material: Cova de na Barxa (Capdepera), 3.2.1988,
Deroceras reticulatum (M ü l ler)
Damians leg., 1 closca buida.
Especie halofila molt comuna a tota la conca me-
Materials: Cova de sa Cometa des Morts (Escor-
diterrania i atlantica de I'oest d'Europa. Viu preferent-
ca), 28.7.1991, Damians, Palmer i Pons leg., 4 individus.
ment sota pedres i fullaraca de plantes halofiles. Co-
Llimac de distribució palearctica, molt freqüent a
Figura 2:
Distribució de les especies
. cavitats.

zones ombrívoles i zones humides. Citada a Mallorca
Agraiments
i Menorca (GASULL & VAN REGTEREN ALTENA,
1 969).
Els autors no volen acabar aquestes pagines sen-
se agrair a B. Vila i M. Palmer la seva inapreciable
ajuda en les tasques de camp; i a J. A. Alcover per ha-
C O ~ C ~ U S ¡ O ~ S
ver tengut I'amabilitat de revisar el rnanuscrit.
Aquest treball s'inclou en el projecte d'investiga-
Com s'ha indicat a la introducció, I'endemisme
ció de la DGlCYT PB88-0041, ~~Biogeografia
insular i
gimnesic Oxychilus lentiformis (Kobelt) és I'especie
nesoevolució~.
més relevant des del punt de vista biospeleologic.
D'entre les 14 cavitats mostrejades únicament a la
Cova de na Barxa, cavitat molt propera a la mar, no
s'ha recol.lectat aquesta especie. BECH (1989) ja indi-
Bibliografia
ca la freqüencia de la seva presencia a les coves de
ALTIMIRA, C. (1970): ~~Moluscos
y conchas recogidas en cavidades
Menorca. Per altra banda, I'especie vicariant dlEivissa
subterráneas>~.
Speleon, 17: 67-75.
Oxychilus pityusanus Riedel, ocupa el mateix nínxol
BECH, M. (1 989): .Dades malacolbgiques. Sobre alguns mol.luscs re-
ecologic. Segons BECH (1989) s'haurien de fer estu-
collits en cavitats subterranies a I'illa de Menorca..
Endins, 14-
dis per tal de comprovar si I'especie pot cobrir la tota-
15: 77-79.
litat del seu cicle biologic dins de les coves. A la Cova
BELLÉS, X. (1987): -Fauna cavernicola i intersticial de la Península
Iberica i les llles Balearsl>. Consell Superior d'lnvestigacions
de Can Sion (Pollenca), hem vist exemplars copulant
Cientifiques - Editorial Moll. Monografies Cientifiques, 4. Palma
i exemplars juvenils de diferents talles a la rnateixa
de Mallorca, 207 pp.
sala. Aquestes observacions confirmen que aquesta
CHEYLAN, G. (1982): -Les adaptations écologiques et morphome-
especie pot realitzar tot el seu cicle biologic a I'interior
triques de Rattus rattus a divers environements insulaires medi-
térranéens: étude d'un cas d'évolution rapide>>.
Diplome d'étu-
de les coves.
des approfondies. Université des Sciences et Techniques du
Un altre aspecte del material estudiat és la pre-
Languedoc, Académie de Montpellier. (Tesi de llicenciatura ine-
sencia de trencadures de closques amb incissions típi-
dita).
ques de rates. Així a I'Avenc del Far (Pollenca), Cova
tSU, D. (1978): -La malacofauna continentale Pleistocenica della for-
de les Rodes (Pollenca), Avenc de sa Vidalba (Arta) i
mazione fluvio-lacustre di Nuraghe su Casteddu (Sardegna
Orientale) e sue implicazioni paleogeografiche>>.
Geol. Romana,
Cova de sa Cometa des Morts (Escorca) trobam clos-
17: 1-33.
ques de Trochoidea frater (Dorhn & Heynemann) i Tu-
GASULL, L. (1963a): -Algunos moluscos terrestres y de agua dulce
dorella ferruginea (Lamarck) amb clares mostres de
de Baleares)>. Bol. Soc. Hist. Nat. de Baleares, 9: 3-80.
depredació per les rates (Raftus ratfus L.). Aquesta ro-
GASULL, L. (1963b): <.Descripción de unas nuevas formas del género
Helicella (Xeroplexa) de Baleares.>. Bol. Soc. Hist. Nat. de Ba-
tura és característica per a cada especie: a Trochoidea
leares. 9: 83-92.
frater trobam que la majoria de les rotures s'inicien per
GASULL, L. (1 964): .<Las Helicella (Xeroplexa) de Baleares. Gastro-
la zona apical de la closca, mentre que a Tudorella
poda Pulmonatao. Bol. Soc. Hist. Nat. de Baleares, 10: 3-67, la-
ferruginea el trencarnent de la closca és lateral, cosa
mines 1-9.
que facilita I'acces a les parts blanes del gasteropode.
GASULL, L. (1 965): <.Algunos moluscos terrestres y de agua dulce de
Baleares)>. Bol. Soc. Hkt. Nat. de Baleares, 11 : 7-154.
L'alimentació de mol.luscs a la dieta de Rattus ratfus
GASULL, L. (1969): -Adiciones y rectificaciones a la fauna malacoló-
L. a les petites illes provencals i corses ha estat estu-
gica de las Baleares>>.
Bol. Soc. H i . . Nat. de Baleares, 15: 59-72.
diada per CHEYLAN (1982). Aquest autor dóna per-
GASULL, L. (1979): ~~Micropulmonados
terrestres de Baleares.. Bol.
.
.
centatges de mol.luscs a la dieta de les rates que van
Soc. Hist. Nat. de Baleares, 23: 7-23.
GASULL, L. (1984): mTerrestrial and fresh-water Gasteropods of the
des del 1 % a I'illot de Gargalu fins al 20 % a algunes
Pityusics (Eivissa and Formentera), excluding Trochoidea (Xe-
zones de Port-Cros.
rocrassa) Monterosato 1892,,. In KUHBIER, H.; ALCOVER, J. A.
Zonítids apart, les altres especies que s'esmen-
& GUERAU D'ARELLANO, C. (E~s.),
-Biogeography and ECO-
ten en aquesta nota tenen un caracter accidental a les
logy of the Pityusic Islands*. Mon. Biol., 52: 231-241. La Haia.
GASULL, L.
coves. La seva troballa esta rnés en funció de I'ecosis-
& ALCOVER, J. A. (1982): -La Cova de Ca Na Reia des-
concertant estació malacolbgica del Pleistoce de les Pitiüses-.
tema a on esta situada la cavitat que a cap adaptació
Endins. 9: 41 -44.
al medi cavernícola. La introducció de C ~ O S ~ U ~ S
buides
GASULL, L. & VAN REGTEREN ALTENA, C. 0. (1969): -Pulmona-
es dóna ~ e r
distints factors. Princi~alment
són arrase-
dos desnudos de las Baleares (Mollusca. Gastropoda).. Bol.
gades per les aigües o són duites per la depredació
Soc. Hist. Nat. de Baleares, 15: 123-1 24.
GINÉS, A. (1982): <<Inventario
de especies cavernicolas de las Islas
d'alguns vertebrats. En aquest darrer cas les coves, i
Baleares,,. Endins, 9: 57-75.
sobretot les seves entrades, actuarien com a menja-
GRUP GEOGRAFIC DE GRACIA (1976): -Contribuci6n al conoci-
dors de les rates.
miento espeleológico del término municipal de Escorca (Mallor-
L'alt percentatge d'endemismes que se dóna a la
cal>, Cavernas, 19-20: 51 -84.
Serra es veu potenciat a les coves: a les coves de Ma-
PAUL, C. R. C. (1982): -An annotated check-list of the non-marine
mollusca of the Pityuse Islands, Spain,>. J. CONCH. 31: 79-86.
llorca se troba un 30 % d'endernismes en fr0nt del
PAUL, C. R. C. (inedit): ~[Els
mol~luscs no marins fbssils de les Illes
20 % de I'exterior de la Seira i el 10 % de Mallorca.
Pitiüsesm.

PONS, G.
& PALMER, M. (1990, inedit): ~~Valoració
faunística del sec-
tor nord de la Serra de Tramuntana.>.
TORRES, N. & ALCOVER, J. A. (1981): *Presencia de Tudorella fer-
ruginea (Lamarck, 1822) (Gastropoda: Pomatiasidae) a I'illa
d'Eivissa*. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 25: 185-188.