El g�nere Leptoneta Simon, 1872 (Araneae, Leptonetidae) a Mallorca : apunts biogeogr�fics
ENDINS, n.' 17-18. 1992. Palma de Mallorca.
EL GENERE Leptoneta Simon, 1872
(Araneae, Leptonetidae) A MALLORCA.
APUNTS BIOGEOGRAFICS
per Guillem PONS*
Resum
Se donen noves citacions de Leptoneta infuscata Simon, 1872 (Araneae, Leptonetidae),
a I'illa de Mallorca. S'amplia la seva area de distribució de Mallorca, coneguda fins aleshores
de la Serra de Tramuntana, a la Serra de Llevant. S'analitza I'ecologia i corologia de I'especie
a les coves de Mallorca. Hom fa una discussió biogeografica de la família Leptonetidae.
Summary
New records of Leptoneta infuscata Simon, 1872 (Araneae, Leptonetidae) in Mallorca are
presented. Its previously known geographic range are amplified from the Serra de Tramunta-
na to the Serra de Llevant of Mallorca. The ecology and corology of the specie in caves of
Mallorca are analyzed. A biogeographic discussion of the family Leptonetidae is also included.
Introducció
D'entre les Balears, Mallorca és I'illa aracnologi-
Cal Pesso (Pollenca). A més a més ORGHIDAN et al.
cament més ben coneguda. Pero aixo no ens ha de
(1975) citen Leptoneta sp. de la Cova de Son Puig
dur a engany, aquests coneixements són relatius,
(Valldemossa), segurament pertanyent a aquella es-
doncs tant Mallorca com les altres illes han estat poc
pecie.
estudiades. Pensem que, per donar un exemple, tan
sols hi ha 7 especies d'aranyes citades a I'arxipelag
de Cabrera. Recents exploracions faran augmentar
Material estudiat
aquest nombre fins a, més o manco, una quarentena
d'especies (PONS, en premsa).
Bona part del material estudiat forma part de la
L'especile motiu del present treball, Leptoneta in-
col.lecció aracnologica J. Damians que m'ha estat ce-
fuscata Simon, 1872 és un araneid cavernícola ja citat
dida per a la seva determinació i conservació. L'altre
a Mallorca per ORGHIDAN et al. (1975) a la Cova de
s'ha recol.lectat durant exploracions biospeleologiques
Can Sion (Pollenca). Aquests autors assenyalen una
conjuntes.
subespecie nova a la que anomenen tabacarui sense
El material motiu de la present nota esta en depo-
arribar-la a descriure com a tal. GINÉS (1982), a I'in-
sit a la col-lecció aracnologica del ~ M u s e u
de la Natu-
ventari d'especies cavernícoles, dóna altres citacions,
ralesa de les llles Balears,, (acronim MNCM).
endemés de la Cova de Can Sion (Pollenca), de la
El material aracnologic que es presenta esta or-
Cova des Robiols (Puigpunyent), de la Cova dets Es-
denat segons el número d'entrada al registre de la
tudiants (Sóller), de la Cova de Can Punxa (Pollenca),
col.lecció.
de la Cova de les Rodes (Pollenca) i de la Cova de
Materials: Cova de sa Cometa des Morts (Escor-
ca), 30.11.1988, Damians leg., 1 exemplar juvenil
Societat d'Histbria Natural de Balears. Sant Roc, 4. 07001 Palma
(MNCM 952); Cova de sa Cometa des Morts (Escor-
de Mallorca.
ca), 9.10.1988, Damians leg., 1 femella subadulta i
61

dels 8 que normalment solen tenir les aranyes, dispo-
sats en dos grups: un grup anterior de 4 ulls en forma
d'arc i un grup posterior amb els altres dos. La colora-
ció és variable predominant les tonalitats grises. A la
fig. 1 es caracteritzen arnb detall algunes de les peces
de I'especie. Dibuixos parcials i deficients de I'especie
tipus (DRESCO, 1980) fan difícil qualsevol tipus de
comparació.
L. infuscata Simon, 1872 aprofita les encletxes
dels espeleotemes, entre les masses de pedres o les
zones més baixes de les coves per construir una tera-
nyina irregular per aglapir els petits artropodes caver-
nícoles. DRESCO (1980) indica captures de L. infus-
cata Simon, 1872 a cavitats franceses, des de les zones
més properes a I'entrada de la cova fins a 400 metres
Mapa 1 : Distribució de Leptoneta infuscata Simon, 1872 a Mallorca.
(Grotte de Lombrive, Franca).
(1) Cova des Robiols (Puigpunyent), (2) Cova de Son Puig
L. infuscata Simon, 1872 ha estat trobada'a I'ex-
(Valldernossa), (3) Cova de Can Milló (Santa Maria), (4) Cova
terior (DRESCO, 1980) pels Pirineus francesos. RIBE-
de sa Cometa des Morts (Escorca), (5) Cova dets Estu-
RA (1 985) també assenyala la seva capacitat de colo-
diants (Sóller), (6) Cova de Can Sion (Pollenca), (7) Cova
nitzar el medi epigeu. Pel que fa als especímens que
de Cal Pesco (Pollenca), (8) Cova de Can Punxa (Pollen-
ea), (9) Cova de les Rodes (Pollenca), (10) Cova de na
poblen Mallorca sempre han estat trobades a I'interior
Boixa (Felanitx), (11) Cova de $Algar (Aria), (12) Cova de
o a les entrades de les coves. Normalment se situen
Manut (Escorca). Noves citacions (triangles), citacions pre-
ben en el fons, sense solapar-se arnb els altres grups
vies (quadrats negres), citació de Leptoneta sp. (quadrat).
d'araneids 4 e l s generes Meta C. L. Koch, 1836 i Te-
genaria Latreille, 1804 principalment- que poblen les
1 mascle (MNCM 953 i 978 respectivament); Cova de
nostres cavitats.
sa Cometa des Morts (Escorca), 28.7.1991, Damians,
A les distintes cavitats visitades s'observa un mo-
Palmer, Pons leg., 1 exemplar juvenil (MNCM 974);
del de colonització dels aracnids característic. Meta
Cova d'en Boixa (Felanitx), 23.2.1991, Damians, Pal-
C. L. Koch, 1836 i Tegenaria Latreille, 1804 són ara-
mer, Pons leg., 15 femelles, 10 mascles i 1 exemplar
nyes robustes que normalment se situen més aprop
juvenil (MNCM 991); Cova de slAlgar (Arta), 15.1 1.1987,
de I'entrada. Leptoneta Simon, 1872 queda desplaca-
Damians leg., 1 jove (MNCM 992); Cova de Manut (Es-
da cap a zones més internes. Aquest model de zona-
corca), 30.7.1 988, Damians leg., 1 mascle (MNCM 993);
ció es compleix millor quant major sigui I'entitat de la
Cova de Can Milló (Santa Maria), 13.1 1.1988, Da-
cavitat.
mians leg., 1 femella i 1 exemplar juvenil (MNCM 994);
Possibles explicacions a aquest fet podrien esser
Cova de les Rodes (Pollenca), 29.3.1989, Damians
degudes: a) a relacions de competencia ¡/o b) a fac-
leg., 1 femella (MNCM 995); Cova de s'Algar (Arta),
t o r ~
ambientals.
10.11.1990, Damians, Pons leg., 3 femelles, 3 mas-
a) Leptoneta són aranyes febles, de pocs milíme-
cles subadults i 3 joves (MNCM 996); Cova de Can
tres i de potes molt fragils, no podrien competir arnb
Sion (Pollenca), 15.1 2.1 990, Damians, Palmer, Pons
especies més robustes i agressives, establint-se una
leg., 5 femelles, 1 mascle (MNCM 997); Cova de s'Al-
clara zonació a I'hora de colonitzar una mateixa cavitat.
gar (Arta), 20.12.1987, Damians leg., 1 femella (MNCM
b) Per altre banda, malgrat esser una aranya tro-
998); Cova de Can Sion (Pollenca), 28.8.1976, Ginés
glofila, doncs com hem indicat pot colonitzar I'exterior
leg., 1 mascle subadult (MNCM 999).
(DRESCO, 1980), la podriem considerar com la més
hipogea de les especies balears. Una cosa semblant
passa arnb especies troglofiles balears en relació a la
Discussió
troglofília de les mateixes especies a la Península Ibe-
rica. Meta bourneti Simon, 1922 per exemple, es troba
En total s'han examinat 52 exemplars. S'amplia la
igualment distribuida a zones ombrívoles i humides
seva area de distribució a la Serra de Tramuntana a
com a entrades de coves per tota la zona pirinenca. A
les coves de: Manut (Escorca), Can Milló (Santa Maria)
Mallorca té una actitud més hipogea, sense haver-la
i Cometa des Morts (Escorca), i per primera vegada a
trobada mai a I'exterior. Aquesta troglofília més accen-
les coves de la Serra de Llevant: Cova de na Boixa
tuada en les especies mallorquines esta influenciada
(Felanitx) i Cova de s'Algar (Arta). (Mapa 1).
pels factors ambientals (higroscopics, il-luminació,
L. infuscata Simon, 1872 és una aranya de com-
temperatura...). Ambients, aquests, característics que
plexió feble arnb una mida petita, comptant prosoma i
són molt menys freqüents a les nostr
opistosoma, de 2 a 3 mm. Tenen unes potes molt Ilar-
que es puguin trobar a la Península.
gues i primes de 5 a 7 mm. Compta arnb 6 ulls, en lloc
Aquest comportament original d

Figura 1 : Leptoneta infuscata Simon, 1872 (A) prosoma, opistoso-
ma, quelicers i coxes (vista dorsal, escala a); (B) bulb co-
pulador dret (escala c); (C) quelicer (vista ventral, escala
c); (D) esternum, Ihbium i maxil.les (escala b); (E) tibia i
patella dreta (escala c); (F) fémur dret (escala c).


vernícola balear fa que tota una serie de biotops on
Paraleptoneta Fage, 1913 pobladora de la Medi-
es pugui trobar una determinada especie, als Pirineus
terrania Central i Oriental.
per exemple, no siguin totalment extrapolables a les
Sulcia Kratochvil, 1938 genere de la península
Balears.
Balcanica.
Protoleptoneta Deltshev, 1972 que colonitza Bul-
garia.
Biogeografia
Poc després aquestes distribucions s'han anat
completant amb noves descripcions o passant a sino-
Els aracnids cavernícoles són més o manco hi-
nímia algunes especies. El genere Cataleptoneta Denis,
grofils i poc resistents a elevades temperatures.
1955 és posat en dubta per alguns autors (BRIGNOLI,
Particularment interessant, des del punt de vista
1974) encara que PLATNICK (1989) el considera va-
biogeografic, són les especies pertanyents a la família
lid. KRATOCHVIL (1978) crea nous generes, Barusia
Leptonetidae, propia de la regió climatica Mediterra-
i Leptonetela, que inclouen algunes especies ja descri-
nia. És una família amb representants a tota la Medi-
tes de Grecia i Turquia. Actualment són set els ge-
terrania, a Nordamerica (California, Texas i Carolina
neres de leptonetids que se troben a la zona mediter-
del Nord) i a la zona asiatica (Japó i Corea del Sud)
rania.
(Mapa 2). A les Balears esta representada per una
Dins d'aquesta distribució hi ha algunes especies
única especie L. infuscata Simon, 1872 trobada exclu-
que aparentment no encaixen massa bé, com és, Pa-
sivament a Mallorca.
raleptoneta synthetica Machado, 1951 del sud de Por-
BRIGNOLI (1 971) distingeix dos grups d'aranyes
tugal. Algunes especies pertanyents a aquest genere
cavernícoles en funció de la seva tolerancia a les bai-
han estat descrites recentment a Tunícia, Paralepto-
xes temperatures, que anomena formes temperades i
neta bellesi Ribera & López, 1982. Així doncs, aquella
formes fredes. Els leptonetids són adscrits al primer
estaria emparentada amb la Iínia nord africana.
grup, de bona resistencia a temperatures mitjes i amb
BRIGNOLI (1 974) considera sinonims de Paralep-
una distribució més septentrional.
toneta Fage, 1913 els generes Cataleptoneta Denis,
A grans trets, BRIGNOLI (1974) interpreta la dis-
1955 i Segrea Roewer, 1953. La rnajoria de Leptoneta
tribució dels generes de la família a la Mediterrania de
Simon, 1872 japoneses tarnbé han caigut i són consi-
la següent manera:
derades com un genere nou Falcileptoneta Komatsu,
Leptoneta Simon, 1872 com a forma típica de la
1970. Dins de la dinamica de revisions de la família,
Mediterrania Occidental, citada d'Espanya, Franca,
DEELEMAN-REINHOLD (1971) situa Leptoneta aki-
Balears, Corsega i Sardenya.
yoshiensis Oi, leptonetid japones, dins del genere Sa-
Mapa 2: Distribució de la família Leptonetidae arreu del món (se-
gons BRIGNOLI, 1971, modificat per I'autor).

Mapa 3: Distribució dels generes de la familia Leptonetidae a la Me-
diterrania (segons CASSOLA, 1982, rnodificat per I'autor).
Leptoneta Sirnon (quadrats negres), Paraleptoneta Fage
(cercles negres), Sulcia Kratochvil (triangles negres petits).
Protoleptoneta Deltshev (triangles negres grossos), Baru-
sia
Kratochvil (quadrat), Leptonetela Kratochvil (cercle),
Cataleptoneta Denis (triangle).
rutana Komatsu, 1957 i ja preveu la probable adscrip-
Bibliografia
ció a altres generes de les fins aleshores Leptoneta
Simon, 1872 japoneses que encara no han estat revi-
BRIGNOLI, P. M. (1967a): <<Considerazioni
su1 genere Paraleptoneta
sades. El genere Sulcia Kratochvil, 1938 tameqc no
e descrizione di una nuova specie italiana>>.
Fragm. Ent., 4:
s'escapa de la revisió de la família. BRIGNOU ({967a,
157-1 69.
1967b, 1968a, 1968b, 1969), DEELEMAN-REINHOLD
BRIGNOLI, P. M. (1967b): .Su alcuni Leptonetidae della Sardegnaap.
Rend. 1st. Lomb. Sc. Leff., (6) 101: 352-359.
(1 971) i CASSOLA (1 982) reunien en un els generes
BRIGNOLI, P. M. (1968a): .Ueber griechische Leptonetidae.>. Sen-
Paraleptoneta Fage, 191 3 i Sulcia Kratochvil, 1938.
ckenberg. bio. l., 49: 259-264.
Després de I'estudi de material procedent de Grecia
BRIGNOLI, P. M. (1968b): .Due nuove Paraleptoneta cavernicole
BRIGNOLI (1974) canvia d'opinió i els considera ge-
dell'Asia Minore.>. Fragm. Ent., 6: 23-37.
neres distints.
BRIGNOLI, P. M. (1969): *Secondo contributo alla conoscenza dei
Leptonetidae della Sardegnaa>. Arch. Zool. ltab, 54: 11-31.
Aquest caos se dóna gracies a una diagnosi in-
BRIGNOLI, P. M. (1971): <<Considerazioni
biogeografiche sui ragni ca-
completa. La feblesa i els pocs caracters emprats pels
vernicoli Mediterranei.. C. R. V Congr. Arachnol., 79-84.
distints autors fan que sovint sigui difícil trobar la seva
BRIGNOLI, P. M. (1974): ~Aragnées
de Grece V111. Quelques Lepto-
veritable posició sistematica.
netidae de la Laconie et de I'ille de Crete (Arachnida, Ara-
neae),>. Ann. Spéléol., 29: 63-70.
CASSOLA, F. (1982): 41 popolamento cavernicolo della Sardegnam.
Lav. Soc. Ital. Biogeogr., 7: 625-755.
Agraiments
DEELEMAN-REINHOLD, Ch. L. (1971): .<A new species of Sulcia Kra-
tochvil (Araneida, Leptonetidae) frorn Greece, and discussion of
japanese cavernicolous Leptonetidae.. Zml, Meded., 45 (25):
Vull fer constar el meu agraiment a J. Damians
289-301.
qui m'ha cedit la major part del material, i a A. Ginés,
DRESCO, E. (1 980): &tude des Leptoneta. Leptoneta infuscata for-
M. Palmer que també han col.laborat en les tasques
ma typica Sirn. (Araneae, Leptonetidae).,. Bull. Soc. Hist. nat.
de recol.lecció. A D. Jaume que m'ha orientat i ajudat
Toulouse, 116 (1,2): 179-182.
GINÉS, A. (1982): -Inventario de especies cavernicolas de las islas
a dibuixar les lamines del present treball i a C. Ribera.
Baleares.>. Endins, 9: 57-75.
Amb tots ells s'han discutit aspectes puntuals del tre-
KOMATSU, T. (1970): -A new genus and a new species of Japanese
ball. I per ÚItim a X. Campillo qui m'ha aconseguit
spiders (Falcileptoneta n.g. and Sarutana kawasawai n. sp. Lep:
bona part de la bibliografia.
tonetidae).. Acta Arachn., 23 (1): 1-12.
ORGHIDAN, T.; DUMITRESCO, M. & GEORGESCO, M. (1975): *Mis-
Aquest treball s'inclou en el projecte d'investiga-
sion biospéologique "Constantin Dragan" a Majorque (1970-
ció de la DGYCYT P888-0041, <<Biogeografia
insular i
1971). Premiere note: Arachnides (Araneae et Pseudoscor~ioni-
des),,. Trav. lnst. Spéol. ~Emile
Racovitza-, 14: 9-33.

PLATNICK, N. l. (1 989): -Advances in Spider Taxonomy 1981-1 987.
A Supplement to Brignoli A Catalogue of the Araneae described
between 1940 and 1981 . Manchester University Press. Man-
chester and New York. 673 pp.
PONS, G. (en premsa): -Araneids de I'arxipelag de Cabrera,,.
RIBERA, C. (1985): In DlCK JONES, <<Guía
de Campo de los Arácni-
dos de España y de Europa*. Ed. Omega. Barcelona, 368 pp.
ROEWER, C. F. (1 953): ~Cavernicole
Arachniden aus Sardinien.. No-
tes Biospéol., 8 : 39-49.