Nota preliminar sobre la pres�ncia de crustacis talasoestigobionts a una cova litoral de l'illa de Cabrera : Balears
ENDINS, n.O 17-18. 1992. Palma de Mallorca.
NOTA PRELIMINAR SOBRE LA PRESENCIA
DE CRUSTACIS TALASOESTIGOBIONTS
A UNA COVA LITORAL DE L'ILLA
DE CABRERA
(Balears)
per Damia JAUME* i Lluc GARC~A**
Resum
Es presenta la troballa de Psammogammarus n. sp. (Amfípode), Metacirolana n. sp. (Iso-
pode cirolanid), i cf. Heteromysoides n. sp. (Misidaci) a la zona fonda del llac anquihalí de la
Cova des Burrí, a I'illa de Cabrera. Es tracta de tres crustacis marins cecs i despigmentats,
representants de generes amb un clar patró de distribució Tetiana. Es discuteix el seu signi-
ficat com a possibles relíquies marines pre-Messinianes a la Mediterrania.
Resumen
Se presenta el descubrimiento de Psammogammarus n. sp. (Anfípodo), Metacirolana n.
sp. (Isópodo cirolánido), y cf. Heteromysoides n. sp. (Misidáceo) en la zona profunda del lago
anquihalino de la Cova des Burrí, en la isla de Cabrera. Se trata de tres crustáceos marinos
ciegos y despigmentados, representantes de géneros con un claro patrón de distribución Te-
tiano. Se discute su significado como posibles relíquias marinas pre-Messinienses en el Me-
diterráneo.
lntroducció
L'evidencia de canvis drastics als parametres
estirp ha romas in situ a la conca Mediterrania des de
abiotics marins a les conques Mediterranies principals
temps previs a la crisi de salinitat Messiniana) és una
durant el Messinia esta ben documentada (vegeu
tasca difícil, i ha de basar-se, per ra'ons obvies, en
RIBA, 1981 i la bibliografia alla citada). Hi ha també
proves indirectes. L'aproximació més efectiva és la
dades que recolzen una extinció paralelda de la biota
biogeografica, considerant com a possibles aspirants
marina d'aquesta mar (BENSON, 1976; McCULLOCH
els vicariants mediterranis d'un genere distribuit ac-
& DE DECKKER, 1989; ESTEBAN, 1979-1980). Així
tualment dins I'area ocupada per I'antic mar de Tetys.
doncs, els especialistes en general assumeixen que
Els taxons que compleixen aquest requisit (Lysmata,
cap, o gairebé cap, de les especies marines medite-
Dromia, Octopus, Posidonia, etc ...), ampliament distri-
rranies actuals va sobreviure in situ a la crisi de salini-
buits a la Mediterrania, poden haver derivat, per la
tat Messiniana, i que la repoblació de les aigües de la
seva relativament facil dispersió, d'antics stocks pre-
Mediterrania va tenir lloc a partir de la transgressió del
Messinians relictes a la badia Ibero-Marroquina durant
Plioce lnferior via I'Estret de Gibraltar (PÉRES, 1985;
la dessecació, stocks que haurien recolonitzat aquesta
POR & DIMENTMAN, 1985).
mar a partir del Plioce (PÉRES, 1985). GRECCHI
Decidir si un determinat taxó mediterrani mereix
(1 978) ha descrit una tafocenosi de mol~luscs
marins
esser qualificat com a <<relicta
Tetiana>, (¡.e. la seva
als sediments del Plioce lnferior que cobreixen els de-
posits de sal Messinians, tafocenosi que mostra clares
afinitats Indo-Pacífiques. El mateix cal dir en referen-
Departament dSEcologia, Universitat de Barcelona. Avda. Diago-
nal, 645. 08028 Barcelona.
cia a la fauna de foraminífers bentonics del Plioce Mit-
** Museu Balear de CiBncies Naturals. Ap. 55. 07100 Sóller.
ja estudiada per WRIGHT (1979-1980). Aquestes fau-

nes amb afinitats Indo-Pacífiques, afinitats establertes
Psammogammarus n. sp.
a re1 de la connexió entre la Mediterrania i aquest
L'amfípode de Cabrera pertany al genere Psam-
Ocea, que va durar fins fa devers 13 m.a., podrien ha-
mogammarus S. KARAMAN, 1955. Es tracta d'un taxó
ver sobreviscut a la crisi de salinitat Messiniana, pero
arnb 10 representants coneguts, distribui'ts per les ín-
podrien també haver penetrat a la Mediterrania al Plio-
dies Occidentals, Illes Canaries, Illes del Cap Verd,
ce Inferior, si el reompliment de la nostra mar s'ha-
Mediterrania Occidental i llles Filipínes (STOCK &
gués realitzat, no sols a partir d'aigua Atlantica, via
SANCHEZ, 1987; STOCK, 1991 i in litt.; VONK, 1990),
I'Estret de Gibraltar, sinó també a partir de I'Ocea ín-
ocupant en la gran majoria dels casos ambients inters-
dic, via Mar Roja i Suez, una possibilitat no descartada
ticials o creviculars marins. La distribució del genere,
uels geolegs (GRECCHI, loc. cit.).
com veim, esta clarament circumscrita al territori ocu-
Veim doncs, que I'utilització de I'argument bio-
pat per I'antic Tetys. El taxó de Cabrera és el que as-
geografic aplicat a organismes arnb un cert potencial
soleix una mida més gran de tots els coneguts (fins a
de dispersió nlo ens permet afirmar arnb certesa que
12 mm), i presenta una certa semblanca amb els 2 ta-
alguns taxons marins mediterranis hagin sobreviscut
xons coneguts de les Filipines (¡.e.: P. philippensis
in situ la crisi de salinitat Messiniana. Una eina més
(CHILTON, 1921) i P. fluviatilis STOCK, 1991); cal fer
útil seria aplicar el mateix argument a organismes amb
notar, no obstant, que aquesta semblanca es basa en
un potencial de dispersió molt reduit, com són els cru-
una falta de diferenciació de certs caracters (simple-
tacis estigobionts. Alguns crustacis presents al medi
siomorfia), la qual no implica una afinitat filogenetica
intersticial marí de la Mediterrania, com els mistacoca-
real.
rides o els amfípodes del genere Bogidiella són taxons
considerats com a molt antics, el que pot esser indica-
Metacirolana n. sp.
tiu de que han romas a la conca Mediterrania desde
temps inmemorials, pero alguns d'ells presenten una
Un sol exemplar mascle d'un cirolanid del genere
distribució relativament amplia (el que porta implícita
Metacirolana ha estat capturat a Es Burrí; no obstant
una certa potencialitat dispersiva, ¡.e.: Derocheilocaris
es pot afirmar que es tracta d'una nova especie del
remanei), i la seva distribució a nivel1 mundial no en-
genere, desconegut fins ara a la Mediterrania (Dr. N.
caixa arnb precissió dins de les fronteres de I'antic
BRUCE, in litt.). S'en coneixen representants a esculls
Tetys. D'altra banda, fins ara no es coneixen a la Me-
de coral1 australians i de les Antilles (BRUCE, 1986;
diterrania representants de cap genere de crustacis
KENSLEY, 1984). L'especie cabrerenca és el primer
estigobionts en que tots, éls seus integrants presentin
representant anoftalm conegut del genere.
distribucions disjuntes i molt localitzades (¡.e.: disper-
sió nula) i, a més a més, es distribueixin exactament
cf. Heteromysoides n. sp.
a dins del cinturó del Tetys. La troballa de represen-
El misidaci de Cabrera ha estat adscrit pel Dr. T.
tants d'aquests Ilinatges a la conca Mediterrania cons-
H. Bowman al genere Heteromysoides BACESCU,
tituiria un dels arguments més solids de cap a la con-
1968, arnb representants, tots oculats, a Tenerife,
firmació de la persistencia de fauna marina a la nostra
Bahamas, Cuba, Somalia i Australia (BOWMAN,
mar durant la crisi de salinitat.
1985). Malgrat I'autoritat del Dr. Bowman, I'absencia
En aquesta nota preliminar presentam la troballa
al misidaci de Cabrera dels caracters distintius de la
de 3 taxons asignables a la categoria abans esmenta-
tribu Heteromysini (¡.e. endopodit del tercer apendix
da, dins la zona profunda (ca. -15 m) del llac an-
toracic modificat en forma de quela) ens fa dubtar
quihalí de la Cova des Burrí, a I'illa de Cabrera. Apart
d'aquesta adscripció. El material es troba encara en
del seu interés biogeografic, aquesta troballa obre
estudi.
també les portes per a I'estudi a les Balears de la zo-
nació dels crustacis hipogeus en base als marcats gra-
dients de salinitat i oxigen, característics de les aigües
dels llacs anquihalins, tal com ja s'han abordat a altres
Conclusions
indrets (SKET, 1986).
El mecanisme que pot haver permes la supervi-
vencia dels taxons de Cabrera durant el Messinia és
difícil de trobar. Els models en boga, més consen-
Resultats
suats, sobre la crisi de salinitat Messiniana (MALDO-
NADO, 1985) suposen episodi(s) de dessecació total
La comunitat de crustacis talasoestigobionts des-
de la mar, arnb les inherents conseqüencies catastro-
coberta a la Cova des Burrí consta d'un amfípode de
fiques per a la fauna marina. Aixo es veu reflectit en
la Fam. Melitidae, un isopode cirolanid, i un misidaci
la raresa (o mancanca) de taxons arnb un patró de
d'assignació taxonomica encara no plenament confir-
distribució Tetiana en aigües de la Mediterrania. De to-
mada. Tots tres són cecs i despigmentats.
tes formes, donat la magnitud de les arees reconstrui-

des als models paleogeografics, sempre és possible
CHILTON, C. (1921): Niphargus phiiippensis, a new species of amphi-
que a algunes conques s'hagi mantingut contínua-
pod from the underground waters of the Philippine Islands. Phi-
lipp. J. Sci., 17: 515-523.
ment un cert volum d'aigua amb condicions practica-
ESTEBAN, M. (1979-1980): Significance of the Upper Miocene coral
ment marines, com a la desembocadura d'alguns
reef of the Western Mediterranean. Palaeogeography, Palaeo-
grans rius, que haurien actuat com a refugis de fauna
climatology, Palaeoecology, 20: 147-170.
marina (PÉRES, 1985; NOTENBOOM, 1991).
-,GRECCHI, G. (1 978): Problems connected with the recorded occurence
És possible també que els taxons de Cabrera, o
of come mollusks of Indo-Pacific affinity in the Pliocene of the
Mediterranean area. Riv. Ital. Paleontol., 84: 797-812.
els seus ancestres, fossin empesos de cap el medi
KENSLEY, B. (1984): The Atlantic Barrier Reef Ecosystem at Carrie
crevicular quan les condicions marines es tornessin
Bow Cay, Belize, III: New Marine Isopoda. Smithsonian Contri-
desfavorables. Aixo implicaria I'existencia d'estigo-
butions to the Marine Sciences, 24. 81 phgs.
habitats amb salinitats a prop de les marines sota les
MALDONADO, A. (1985): Evolution of the Mediterranean basins and
a detailed reconstruction of the Cenozoic Paleoceanography. In:
superfícies exposades. Aquesta hipotesi (¡.e. estigoha-
R. Margalef (ed.), Western Mediterranean: 17-59. Pergamon
bitats actuant com a refugi) ha estat avancada per
Press.
NOTENBOOM (1991), que ja remarca I'impossibilitat
McCULLOCH, M. T. & DE DECKKER, P. (1989): Sr isotope constraints
de comprovar-la quan sols disposem de dades biogeo-
on the Mediterranean environment at the end of the Messinian
grafiques, i no actualístiques, com és just el nostre cas.
salinity crisis. Nature, 324: 62-65.
NOTENBOOM, J. H. (1991): Marine regressions and the evolution of
groundwater dwelling amphipods (Crustawa). Journal of Bio-
geography, 18: 437-454.
Agraiments
PÉRES, J. M. (1985): History of the Mediterranean Biota and the Co-
lonization of the Dephts. In: R. Margalef (ed.). Western Medite-
rranean: 198-232. Pergarnon Press.
Els Drs. J. H. Stock, L. Botosaneanu (Amster-
POR, F. D. & DIMENTMAN, C. (1985): Continuity of Messinian biota
dam), B. Sket (Ljubljana), N. Bruce (Queensland) i T. H.
in the Mediterranean basin. In: D. J. Stanley & F. Wezel, Geolo-
Bowman (Washington) ens han ajudat desinteressa-
gical evolution of the Mediterranean basin: 545-557. Springer
Verlag, New York, Inc.
dament en I'estudi taxonomic del material presentat.
RIBA, 0. (1981): Aspectes de la Geologia Marina de la conca Medi-
Aquest treball ha rebut financament del projecte
terrania Balear durant el Neogen. Mem. R. Acad. Cien. i Arts de
DGlCT PB88-0041.
Barcelona, 45. 11 5 pags.
SKET, B. (1986): Ecology of the mixohaline hypogean fauna along the
Yugoslav coasts. Stygologia, 4: 317-338.
STOCK, J. H. (1991): A new species of Psammogammarus (Amphi-
poda, Melitidae) from river alluvia in Luzon, Philippines. Stygolo-
Bibliografia
gia, 7 (en premsa).
STOCK, J. H. & SÁNCHEZ, E. (1987): Psammogammarus initialis
BENSON, R. H. (1976): Changes in the ostracodes of the Mediterra-
n. sp., a new rnediolittoral interstitial amphipod crustacean from
nean with the Messinian salinity crisis. Palaeogeography, Pa-
Tenerife. Stygologia, 3: 264-277.
laeoclimatology, Palaeoecology, 20: 147-170.
VONK, R. (1 990): Psammogammarus stocki n. sp. (Crustacea, Amphi-
BOWMAN, T. E. (1985): Heteromysoides dennisi, a new mysidacean
poda, Melitidae) from beach interstitia on Tenerife. Bijdr. Dierk.,
crustacean from cementery cave, Grand Bahama Island. Proc.
60: 271-276.
Biol. Soc. Wash., 98: 945-948.
WRIGHT, R. (1 979-1 980): Benthic foraminiferal repopulation oíthe
BRUCE, N. L. (1986): The Cirolanidae (Crustacea: Isopoda) of Australia.
Mediterranean aíter the Messinian (Late Miocene) Event. Pa-
Records of the Australian Museum, Suppl. 6: 1-239.
laeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 29: 189-214.