Els ar�cnids de la cova de sa Cometa des Morts: Escorca, Mallorca
ENDINS, n.O 17-18. 1992. Palma de Mallorca.
ELS ARACNIDS DE LA COVA DE SA COMETA
DES MORTS
(Escorca, Mallorca)
per Guillem PONS* i Jaume DAMIANS**
Resum
S'estudien els aracnids (excepte acars) de la Cova de sa Cometa des Morts (Escorca,
Mallorca). Es cita per primera vegada a les Balears Lepthyphantes aff. obscurus (Blackwall,
1841) i Ero cf. furcata (Villers, 1789). Els generes Ero, Malthonica i Zora són nous per a les
coves de les Balears. Es discuteix la presencia a la cova de Roncus vidali Lagar, 1972, ja
que I'única especie del genere que s'hi ha trobat ha estat Roncus neotropicus Redikorzev,
1937.
Summary
Arachnida (excluding Acari) from Cova de sa Cometa des Morts (Escorca, Mallorca) are
studied. Lepthyphantes aff. obscurus (Blackwall, 1841) and Ero cf. furcata (Villers, 1789) are
recorded by first time in the Balearics. The genus Ero, Malthonica and Zora are new for Ba-
learic caves. Previous records of Roncus vidali Lagar, 1972 in the Cova de sa Cometa des
Morts is discussed due to the only representative of the genus we have recorded in the cave
is Roncus neotropicus Redikorzev, 1937.
Introducció
Els aracnids cavernícoles de les Balears no han
posa d'abundants citacions biospeleologiques (GI-
estat mai estudiats en conjunt. La bibliografia existent
NÉS, 1982). Pel que fa als aracnids, fins a la data han
sobre aracnids de Balears els tracta de forma puntual,
estat citades només dues especies: Roncus vidali La-
amb la descripció de taxons nous per a la ciencia o
gar, 1972 i Meta merianae (Scopoli, 1763).
amb I'exposició dels resultats de breus campanyes de
recol.lecció. Els treballs aracnologics a les Balears
s'han desenvolupat paral.lelament amb la biospeleolo-
Situació i descripció
gia (FAGE, 1931; DENIS, 1961; ORGHIDAN et al.,
de la cavitat
1975; RIBERA, 1977, 1981 i 1989).
La Cova de sa Cometa des Morts té una situació
La Cova de sa Cometa des Morts s'obri dins
privilegiada. Esta localitzada en mig d'una zona carsti-
d'una dolina, de la que és engolidor natural, situada
ca en la que viuen la majoria de les especies caverní-
aprop del camí vell de Lluc a Pollenca, entre el Mo-
coles de la Serra de Tramuntana. El seu facil accés fa
nestir de Lluc i la possessió de Manut dins del terme
que sigui una cavitat idonia per al seu estudi biospe-
municipal d'Escorca.
leologic.
Aquesta cavitat té uns 85 metres de desenvolupa-
Amb aquesta nota volem donar a coneixer els pri-
ment horitzontal i 16 metres de fondaria. Comenca
mers resultats de la fauna aracnologica (excepte
amb un corredor d'uns 40 metres, la primera part amb
acars) d'una cova bastant coneguda i de la que se dis-
el sotil esfondrat, que du a una sala de reduides di-
mensions (Fig. 1).
Societat d'Historia Natural de Balears. Sant Roc, 4. 07001 Palma
La importancia de la cova no és tant per la seva
de Mallorca.
" Grup Espeleologic Est. Palma de Mallorca.
espeleometria, sinó més bé per raons historiques.

Aquí hi ha duit a terme excavacions arqueologiques el
da per una bona part dels aports externs i pels propis
Pare Veny, monjo del Monestir de Lluc (VENY 1947,
micel.lis dels fongs que creixen sobre aquella. És un
1950, 1953). A més a més, des del punt de vista
medi totalment hipogeu (zona b).
bioespeleologic, és la localitat tipus del coleopter ca-
Les especies estudiades en aquesta nota estan
vernícola Duvalius balearicus, d'on HENROT (1 964) el
en deposit a la col.lecció aracnologica del <qMuseu de
va descriure.
la Naturalesa de les llles Balearw (acronim MNCM).
S'han recol.lectat els següents aracnids:
Material i metodes
Araneae
Leptoneta infuscata Simon, 1872
Zora sp.
La captura dels exemplars aquí esmentats s'ha
Malthonica balearica Brignoli, 1978
duit a terme en diverses visites esporadiques que van
Tegenaria sp.
des de I'any 1980 fins al 1987. A partir d'aquesta data
Ero cf. furcata (Villers, 1789)
s'han fet tres visites: 9.10.1988, 30.1 1.1988 i 28.7.1991.
Meta merianae (Scopoli, 1763)
L'accessibilitat de la cavitat ens ha permés situar
Lepthyphantes aff. obscurus (Blackwall, 1841)
una serie d'estacions a distinta distancia de I'exterior.
~epthyphantes
tenuis (Blackwall, 1852).
Aquestes estacions compten amb condicions ambien-
Lepthyphantes sp.
tals distintes. Hem situat quatre estacions en el con-
Centromerus sp.
ducte d'entrada i una darrera, considerada com a ho-
mogenia, a la sala interior. Sempre es mostrejava la
Pseudoscorpionida
mateixa superfície i al mateix Iloc, una area de 4 me-
Roncus neotropicus Redikorzev, 1 937
tres quadrats. Durant la visita del 28.7.1991 a la sala
Chthonius S p.
interior es realitzaren mostratjes quantitatius a quadrí-
cules de 40 cm d'aresta. Totes les captures foren di-
rectes.
Part faun ística
Passam a descriure, breument, cadascuna de les
estacions prospeccionades:
A continuació es presenten les especies d'arac-
Estació -1-: just al principi de la boca d'entrada,
nids trobades a la Cova de sa Cometa des Morts. Per
davall d'un petit bot. Estació poc humida, pero amb
a cada especie s'especifica el material obtengut, deta-
molta materia organica procedent de I'alzinar que co-
llant I'estació després de la data de captura. Així ma-
breix aquesta zona. És una estació practicament epi-
teix s'indica la seva distribució coneguda a les Ba-
gea. La llum solar incideix d'igual forma que a I'exte-
l e a r ~ .
lgualment per a algunes de les especies s'indica
rior i les variabl~es
topoclimatiques no se diferencien de
el seu grau d'adaptació als medis cavernícoles. El ma-
les de defora (punt M,M').
terial recol.lectat esta ordenat segons la seva entrada
Estació -2-: situada a uns 10 metres de la boca
al registre de la col.lecció d'aracnids MNCM.
d'entrada. Compta amb un substrat argilós amb molta
materia organica procedent de les heures que entapis-
sen les parets. La llum solar esta bastant minvada.
Araneae
Les altres variables topoclimatiques són bastant sem-
Leptonetidae
blants a les de I'estació 1 (punt L,L').
Leptoneta infuscata Simon, 1872
Estació -3-: a uns 20 metres de I'entrada. Subs-
Materials: 1 juvenil (MNCM 952), 30.1 1.1988 -5-,
trat argilós amb acúmuls de codols arrossegats per les
Damians leg.; 1 femella juvenil (MNCM 953),
aigües. La quantitat de materia organica és menor que
9.10.1988 -2-, Damians leg.; 1 mascle (MNCM 978),
a les estacions precedents, pero encara abundant. La
9.10.1988 -4-, Damians leg.; 1 juvenil (MNCM 974),
llum ja és de penombra; les altres dades topoclimati-
28.7.1 991 -5-, Damians, Palmer i Pons leg.
ques són, basicament, les mateixes que les de les es-
Especie troglofila distribuida per les cavitats del
tacions precedents (punt J,J').
nordest de la Península Iberica i de les Balears (BE-
Estació -4-: situada a uns 30 metres.de I'entrada.
LLÉS, 1987). Ha estat trobada a I'exterior a zones
Substrat argilós amb molts de codols, amb menys ma-
boscoses dels Pirineus (DRESCO, 1980). De les Ba-
teria organica que a les anteriors estacions. La llum
lears únicament ha estat trobada a cavitats de Mallor-
exterior ja no penetra fins aquest punt. És la part d'en-
ca (GINÉS, 1982). Es donen noves citacions per a
trada a la sala interior. Aquesta estació compta amb
Mallorca en aquest mateix volum (PONS, 1991).
les característiques climatiques de les zones més hi-
pogees de la cavitat (punt 1,l').
Zoridae
Sala interior -5-: sala de planta redona, conside-
Zora sp.
rada tota ella homogenia. Esta completament plena
d'argila, de codols i de blocs de dimensions variables.
Material: 1 exemplar juvenil (MNCM 976),
La materia organica és puntualment abundant, forma-
28.7.1991 -2-, Damians, Palmer i Pons leg.

AA' BB'
CC'
DD'
EE'
LL'
MM'
COVA DE
SA COMETA
DES MORTS
TOPOGRAFIA
T. Fortuny, L. Roca, M.Trias
S. C.
M.
9 - 7 - 7 2
Figura 1

lndividu juvenil capturat a I'entrada de la cova. A
mians, Palmer i Pons leg.; 2 exemplars juvenils
les Balears ha estat citada Zora pardalk a Menorca
(MNCM 972), 30.1 1.1988 -2-, Damians leg.
(FEBRER, 1979), i Zora inornata descrita per KOCH
Especie de distribució Palearctica, que colonitza
(1881). La primera de distribució circummediterrania i
les parets de les entrades de coves i I'interior. També
la segona, en principi, endemica ja que mai més ha
s'ha trobat a torrents (PONS, inedit). És I'araneid més
estat retrobada. Ambdues especies necessiten confir-
citat de les cavitats balears, on quasi sempre esta pre-
mar la seva presencia a les Balears.
sent. Citada per RIBERA (1977) amb etiqueta de &a
Naveta d'es Morts, Lluc, Mallorca, O. Escola leg.,, que
Agelenidae
és, segurament, la mateixa cova motiu d'aquest treball.
Malthonica balearica Brignoli, 1 978
L'especie ha estat recol.lectada a quasi totes les es-
tacions.
Materials: 2 exemplars juvenils (MNCM .977),
30.1 1.1988 -1-, Damians leg.; 2 exemplars juvenils
(MNCM.973), 9.10.1988 -1-, Damians i Vila leg.
Linyphiidae
Endemisme gimnesic molt abundant a zones bos-
Lepthyphantes aff. obscurus (Blackwall, 1841)
coses tant alzinars com pinars (BRIGNOLI, 1978;
PONS & PALMER, 1990). Colonitza algunes illes me-
Material: 1 mascle (MNCM 941), 28.7.1991 -2-,
nors que compten amb pinars, com sa Dragonera (AL-
Damians, Palmer i Pons leg.
COVER et al., 1990), Cabrera (PONS, en premsa) i
Especie de distribució palearctica. Colonitza les
I'illa d'En Colom (PONS, inedit). Fins a la data mai ha-
zones amb vegetació baixa. Aquesta citació és la pri-
via estat trobat a cap cavitat.
mera per a les Balears.
Tegenaria sp.
Lepthyphantes tenuís (Blackwall, 1852)
Materials: 2 exemplars juvenils (MNCM 967),
Materials: 1 juvenil (MNCM 942), 9.10.1988, Da-
28.7.1 991 -1 -, Damians, Palmer i Pons leg.
mians leg.; 1 mascle, 1 femella i 2 juvenils (MNCM
lndividus juvenils capturats a I'entrada de la cova.
951), 9.10.1988, Damians i Vila leg.; 1 mascle i 3 fe-
A les Balears han estat citades T. herculea Fage,
melles (MNCM 963), 28.7.1991 -2-, Damians, Palmer
1931, T. pagana Koch, 1841, T. domestica (Clerk,
i Pons leg.
1758) i T. parietina (Fourcroy, 1785). Aquestes espe-
Especie de distribució palearctica. Viu entre plan-
cies són facilment diagnosticables en estat adult. Hem
tes herbacies i molses (vegetació baixa). Citada a Ma-
observat algunes teranyines velles a les estacions -1-,
llorca per ORGHIDAN et al. (1975) a la Cova des Pont
-2- i -3-.
(Manacor).
Mimetidae
Lepthyphantes sp.
Ero cf. furcata (Villers, 1789)
Materials: 3 mascles, 1 femella i 5 juvenils
Materials: 1 exemplar juvenil (MNCM 965),
(MNCM 943), 9.10.1988 -5-, Damians i Vila leg.; 1 fe-
28.7.1991 -2-, Damians, Palmer i Pons leg.; 1 exem-
mella (MNCM 944), 9.1 0.1 988 -2-, Damians i Vila leg.;
plar juvenil (MNCM 966), 9.1 0.1 988 -2-, Damians leg.
3 femelles i 3 juvenils (MNCM 945 a 947 i 950),
Els mimetids són una família depredadora d'altres
28.7.1991 -5-, Damians, Palmer i Pons leg.; 1 femella
aranyes. lndividus juvenils trobats a I'entrada de la
(MNCM 948), 30.1 1.1 988 -5-, Damians leg.; 1 mascle,
cova. A les Balears han estat citades les especies: E.
1 femella i 4 juvenils (MNCM 949), 30.1 1.1988 -4-, Da-
tuberculata (Degeer, 1 778) i E. aphana (Walckenaer,
mians leg. Els exemplars MNCM 945 a 947 i 950 foren
1802). Pel dibuix de I'estérnum podria tractar-se de
capturats a I'interior de la sala -5- a distintes quadricu-
Ero furcata (Villers, 1789), especie nova per a la fauna
les de 40 cm d'aresta.
aracnologica balear.
Lepthyphantes indeterminat a nivell d'especie. Els
especímens de la Cova de sa Cometa des Morts són,
majoritariament, despigmentats. Aixi i tot conviuen
Tetragnathidae
amb especímens amb la seva coloració característica
Meta merianae Scopoli, 1763
i no presenten cap tipus de reducció ocular.
Materials: 1 exemplar juvenil (MNCM 964),
28.7.1 991 -1 -, Damians, Palmer i Pons leg.; 4 exem-
Centromerus sp.
plars juvenils (MNCM 968), 9.10.1988 -2-, Damians i
Vila leg.; 3 exemplars juvenils (MNCM 969), 9.10.1988
Materials: 2 femelles (MNCM 940), 9.10.1988 -2-,
-1-, Damians leg.; 1 mascle i 6 juvenils (MNCM 970),
Damians i Vila leg.
28.7.1991 -2-, Damians, Palmer i Pons leg.; 1 mascle
Genere indeterminat a nivell d'especie. Trobat en-
i 1 exemplar juvenil (MNCM 971), 28.7.1991 -5-, Da-
tre la vegetació baixa i sobre molses.

Pseudoscorpionida
parets de la cova. Normalment per sobre de la zona
Neobisidae
on se troba L. infuscata Simon, 1872.
Roncus neotropicus Redi korzev, 1937
Les especies del genere Tegenaria son freqüents
(= R. balearicus Beier, 1961)
colonitzadores de les entrades de coves, de llocs om-
Materials: 2 exemplars juvenils (MNCM 956),
brívols i humits. Les altres especies se poden conside-
28.7.1991 -2-; 6 exemplars (MNCM 958 a 962),
rar com a elements externs a la cova, colonitzadores
28.7.1991 -5-; tots Damians, Palmer i Pons leg. Els
accidentals de I'entrada de la cavitat. Tegenaria i Mal-
exemplars MNCM 958 fins al 962 foren capturats a
thonica podrien ocupar un mateix nínxol ecologic.
I'interior de la sala -5- a distintes quadrícules de 40 cm
Ambdues tenen una mateixa tecnica de caGa, pero Te-
d'arista.
genaria mes robusta i hidrofila es qui colonitza prefe-
Especie endemica de les Balears, citada tambe
rentment les entrades de les coves.
d'altres cavitats de Mallorca (MAHNERT, 1977):
Els linífids són una família amb moltes especies,
Avenc d'en Corbera (Esporles), Cova de Robiols
constitui'da per aranyes de talla petita. Les determina-
(Puigpunyent), Avenc de Son Pou (Santa Maria), Cova
cions són difícils o gairebé impossibles amb la utilitza-
dets Estudiants (Sóller), Avenc des Burga (Escorca),
ció dels genitals femenins. La diagnosi es simplifica
Cova de Can Sivella (Pollensa), Cova de Can Punxa
amb I'obtenció de mascles. Així i tot entre ells hi pot
(Pollen~a),
Cova del Vilar (Pollensa), Cova de cal Pes-
haver variabilitat.
so (Pollensa) i Cova de Can Sion (Pollensa). Especie
Una especie que havia estat previament citada
troglofila recol.lectada tambe de I'exterior a la Serra de
(MAHNERT, 1977) a dita cavitat, Roncus vidali Lagar,
Tramuntana (PONS & PALMER, 1990). Especie mes
1972, no ha estat trobada per nosaltres. Ens extranya
coneguda per la descripció que fe en Beier al 1961.
que a una cova tan petita i que hem explorat repetides
Segons V. Mahnert i M. Judson, no compta amb la
vegades no haguem trobat en cap ocasió I'especie ci-
descripció del Roncus neotropicus de Redikorzev de
tada per MAHNERT (1 977). L'especie fou recollida per
1937, doncs la localitat esmentada per aquest fou qqAr-
O. Escola. Caldria confirmar aquesta citació.
gentina, Ibiza, San Antonio, Cueva St. Inem (dades
inedites de V. Mahnert transcrites a BELLES, 1987).
Agrai'ments
Chthoniidae
Chthonius SP.
Volem Ter constar el nostre agrai'ment a les perso-
nes que ens han acompanyat, recol.lectat i cedit bona
Materials: 1 exemplar (MNCM 954), 28.7.1 991 ;
part del material del present treball: B. Vila i M. Pal-
1 exemplar (MNCM 955), 28.7.1991; 8 exemplars
mer. A M. Trias per cedir-nos la topografia, i a J. A. Al-
(MNCM 957), 28.7.1991 -2-, tots Damians, Palmer i
cover, C. Ribera i D. Jaume amb qui hem discutit el pre-
Pons leg. Els exemplars MNCM 954 i 955 foren cap-
sent treball.
turats a la sala interior -5- a distintes quadrícules de
Aquest treball s'inclou en el projecte d'investiga-
40 cm.
cio de la D G l C M PB88-0041. <<Biogeografia
insular i
nesoevolució~~.
Conclusions
Bibliografia
Una vegada tipificada la cavitat i realitzada la
diagnosi veim que hi ha clara zonació entre les distin-
ALCOVER, J. A.; ARRONDO, C.; JAUME, D.; MCMINN, M.; PAL-
MER, M.; PONS, G. & SAEZ, E. (1990): .Sa Dragonera: Estudi
tes especies. Per una banda hi ha tota una serie
preliminar de la seva fauna*. I1 Jornades del Medi Ambient de
d'aracnids que habiten, preferentment, a I'interior de la
les Balears, Llibre de resums.
sala. Aquests són: Lepthyphantes sp., Leptoneta in-
BELLES, X. (1987): *Fauna cavernícola i intersticial de la Península
fuscata Sim~on,
1872, Roncus neotropicus Redikorzev,
lberica i les Illes Balears,,. Consell Superior d'lnvestigacions
Cientlfiques
- Editorial Moll. Monografies Científiques, 4. Palma
1937 i Chthonius sp. ~ d h u c
aquestes es podrien sepa-
de Mallorca, 207 pp.
rar en nínxols distints. Quan analitzam el material re-
BRIGNOLI, P. M. (1978): ~Quelques
notes sur les Agelenidae, Hahnii-
col.lectat a les quadrícules de 40 x 40 cm veim que
dae, Oxyopidae et Pisauridae de France et d9Espagne (Ara-
cap L. infuscata Simon, 1872 se troba entre el material
neae),>. Revue suisse de Zoologie, 85: 265-294.
capturat. Aquesta especie colonitza les parts mes bai-
DENIS, J. (1961): .'Quelques araignées de Minorque*. Arch. Zool.
exp. et gen., 99: 235-243.
xes de les parets de la cova, mentre que les altres es-
DRESCO, E. (1980): &tude des Leptoneta. Leptoneta infuscata for-
pecies són més be lapidicoles i fisuricoles, que les es-
ma typica Sim. (Araneae, Leptonetidae).,. Bull. Soc. Hist. nat.
pecies que trobam entre el material recol.lectat a les
Toulouse, 1 1 6: 179-1 82.
quadrícules.
FAGE, L. (1931): ~tAraneae.
Biospéologica~~.
Arch. 2001. éxp etgén., 71.
Paris.
Meta merianae (Scopoli, 1763) esta distribui'da
FEBRER, J. B. (1979): *Invertebrats arirbpodes (II).>. In Enciclop6dia
uniformement al llarg de tota la cavitat. Colonitza les
de Menorca 111, pp. 181-200. Ed. IME. Maó.

GINES, A. (1982): '[Inventario de las especies cavernícolas de las Is-
PONS, G. & PALMER, M. (1990, inedit): -Valoració faunística del sec-
las Baleares>.. Endins, 9: 57-75.
tor nord de la Serra de Tramuntana..
HENROT, H. (1964): <<Un
Duvalius nouveau de I'ile de Majorque9a.
RIBERA, C. (1977): -Nota sobre algunos araneidos de Baleares,,.
Bull. Soc. Entom. de France, 69: 15-17.
Rapp. Comm. lnt. Mer Médit., 24: 97-98.
KOCH, L. (1881): ~~Zoologische
Ergebnisse von Excursionen auf den
RIBERA, C. (1981): *Breves consideraciones sobre los araneidos ca-
Balearen. 11. Arachniden und Myriapoden>.. 625-678, 2 fig.
vernicolas de Baleares*. Rapp. Comm. lnt. Mer Médit., 27: 91-92.
MAHNERT, V. (1977): espanische Hohlenpseudoskorpione~~.
Miscel.
RIBERA, C. (1989): q(Araneidos cavernícolas de la isla de Menorca.>.
ZOOI., 4: 61-104.
Endinc, 14-15: 81-83.
ORGHIDAN, T.; DUMITRESCO, M. & GEORGESCO, M. (1975): .Mis-
VENY, C. (1 947): .La necrópolis de la cueva "Cometa des Morts" cer-
sion biospeologique "Constantin Dragan" & Majorque (1970-
ca de Lluch, en Mallorca>>.
Arch. Español Arqueol., 20: 46-59.
1971). Premiere note: Arachnides (Araneae et Pseudoscorpioni-
VENY, C. (1950): -La necrópolis de la cueva "Cometa des Morts" cer-
dea).
Trav. lnst Spéol. nEmile Racovitza», 14: 9-33.
ca de Lluch, en Mallorca*. Arch. EspañolArqueol., 23: 31 9-328.
PONS, G. (1 991): .El genere Leptoneta Simon, 1872 (Araneae. Lepto-
VENY, C. (1953): -Escorca (Mallorca) Cometa des Mortsl>. Not. Arq.
netidae) a Mallorca. Apunts BiogeogrBfics~~.
Endins.
Esp., 2: 41-56.
PONS, G. (en premsa): ~[Araneids
de I'arxipelag de Cabrera,,.