Puffinus olsoni n. sp. : nova esp�cie de baldritja recentment extingida provinent de dep�sits espeleol�gics de Fuerteventura i Lanzarote: Illes Can�ries, Atl�ntic Orienta
ENDINS, n.O 16. 1990. Palma de Mallorca
Puffinus olsoni N. SP.: NOVA ESPECIE DE
BALDRITJA RECENTMENT EXTlNGlDA
PROVINENT DE DEPOSITS ESPELEOLOGICS
DE FUERTEVENTURAILANZAROTE
(Illes Canaries, Atlantic Oriental)
per M. McMINN*, D. JAUME** i J.A. ALCOVER***
Resum
Es descriu una nova especie de baldritja recentment extingida, Puffinus olsoni n. sp., pro-
vinent de deposits espeleologics de les illes de Fuerteventura i Lanzarote. La nova especie
pertany al grup Puffinus i és de talla intermedia entre Puffinus mauretanicus i Puffinus assimi-
lis. Puffinus olsoni n. sp. era una especie d'ales relativament llargues i arnb un esternó de
morfologia característica.
Summary
A new species of a recently extinct shearwater, Puffinus olsoni n. sp., from the Eastern
Canary Islands, Fuerteventura and Lanzarote, is described. The new species belongs to the
Puffinus group, with a intermediate body size situated between Puffinus mauretanicus and
Puffinus assimilis. Puffinus olsoni presented proportionally a longer wing span and a charac-
teristic sternum.
Introducció
El jaciment paleontologic de la Cueva de las Palo-
després de desgrimpar per una de les seves parets. A
mas va ésser descobert el 19-VI-1 986 per E. Caballe-
la part més interna de la Cueva de las Palomas exis-
ro (Las Palmas de Gran Canaria), M. Máñez (Madrid),
teix una petita sala on fou trobat un jaciment paleonto-
X. Comas i J.A. Alcover (Ciutat de Mallorca). Poste-
Iogic. Les restes ossies trobades són molt recents, se-
riorrnent ha estat visitat amb I'objecte d'obtenir-hi res-
gons es despren de I'analisi faunística. En efecte,
tes fossils 1'1 1-VII-1987 per A. Comas i J.A. Alcover, i
mesclats amb ossos de les especies autoctones de
el 6-IV-1990 per M. McMinn i J.A. Alcover. La Cueva
Canaries apareixen restes de Mus rnusculus, especie
de las Palomas és un avenc volcanic que correspon al
introduida pels primitius pobladors guantxes de les
tipus fornet volcanic. Es troba grosserament alineat
Canaries. La presencia d'aquesta especie fa que
amb altres fornets a la vessant occidental de la Monta-
s'hagi de considerar almenys una part d'aquest jaci-
ña de la Arena (La Oliva, Fuerteventura), i és el més
ment com a coetani amb Horno sapiens. Aixi i tot cal
alt i més fondo d'aquesta serie de cavitats volcani-
dir que alguns ossos poden esser immediatament an-
ques. Per tal de facilitar-hi I'accés els habitants de la
teriors a aquesta presencia. Els ossos es troben mes-
zona varen construir una petita paret de pedres no e
lats amb un sediment de gra molt fi, segurament
cimentades que permet arribar a I'interior de la cavit
'origen eolic, que umplen els crulls i les escletxes
xistents entre caramulls de roques volcaniques, molt
spres, caigudes al pis de la cavitat.
Aquest jaciment ha lliurat restes dels mamífers
utoctons de Fuerteventura (Malpaisornys insularis i
demossa, Km. 7,5.
cidura canariensis), així com diverses restes

practicament tots els ossos del seu esquelet (molt més
del que basta habitualment per a descriure una espe-
cie). L'atribució generica d'aquestes restes és evident
rera I'estudi de la configuració de I'húmer, de I'ulna
(els dos ossos estan característicament aplanats), per
la Ilargaria relativa del tibiotarsia i del tarsometatarsia
LANZAROTE
respecte del femur, per presentar els tarsometatar-
sians lateralment comprimits, pel grau de desenvolu-
pament del processus rotularis del tibiotarsia (major
que a Calonectris), així com per les característiques
morfologiques del crani i de la mandíbula (el bec és
característicament llarg i prim, els tubs nasals bisellats
estan separats per un septe gruixut, la superfície d'in-
serció del musculus adductor rnandibulae és més peti-
ta que a Calonectris). La valor diagnostica de les di-
verses característiques morfologiques que aquí es-
mentam ha estat avaluada per diversos autors,,entre
els quals cal esmentar MAYAUD (1932), KURODA
(1954) i WRAGG (1985). Les restes del nou Procella-
FUERTEVENTURA
riidae de les Canaries Orientals pertanyen, cense cap
dubte, al genere Puffinus.
Com a element de comparació s'han emprat es-
quelets de Procellariidae recents (Puffinus pufinus, P.
mauretanicus, P. assimilis)
i fossils (Puffinus nestori,
P. holei) conservats a la col.lecció de vertebrats <<Mu-
seu de la Naturalesa de les llles Balears,, (MNCM) i a
la col.lecció de vertebrats del Departamento de Zoolo-
gía de la Universidad de La Laguna (DZUL). Per una
altra banda, una selecció del material de la nova espe-
cie fou comparada amb els esquelets de totes les es-
pecies del genere Pufinus que es conserven a la
Figura 1: Localització dels jaciments de PuMnus olsoni n.sp. a les
Canaries Orientals. 1 : Cueva de las Palomas. 2: Los Jameos.
col.lecció osteologica d'aus del National Museum of
3: Cueva Chica del Mojón.
Natural History (USNM, Washington). En aquesta im-
d'aus. Entre les aus es troben molts d'ossos d'un au-
portant col.lecció es troben representades les se-
cell procellariiforme desconegut previament per la
güents especies de Pufinus: assimilis, bulleri, carnei-
Ciencia, el qual és I'objecte del present treball.
pes, creatopus, gavia, gravis, griseus, huttoni, lhermi-
Per una altra banda, altres restes de la mateixa
nieri, navititatis, newelli, pacificus, pufinus, tenuiros-
especie foren trobades superficialment als tubs volca-
tris, yelkouan.
nics de Los Jameos de Lanzarote. Los Jameos cons-
Els ossos han estat mesurats seguint essencial-
titueixen I'entrada d'un sistema de tubs volcanics pro-
ment els criteris de WRAGG (1985) i de VON DEN
vinents del Volca de la Corona, al Nord de Lanzarote.
DRIESCH (1 976).
Es tracta d'un sistema molt espectacular, tant per les
La descripció recent d'una especie nova de bal-
seves grans dimensions longitudinals com per les vo-
dritja de les Canaries (Puffinus holei. WALKER,
lumetriques. Al pis del tub volcánic principal es troben
: . - & y
escampats en superficie, entre els crulls, o de vega-
sil
des enterrats, molts d'ossos d'aucells, especialment
. .'.
d'aus marines. S'han trobat, entre aquests ossos, res-
.
?
.

tes de Haliaetus albicilla, Buteo buteo, Columba livia,
Calonectris diomedea, Puffinus holei i de la mateixa
especie de baldritja que apareix a la Cueva de las Pa-
lomas de Fuerteventura.
Finalment, a la Cueva Chica del Mojón (Parc Na-
cional de Timanfaya, Lanzarote) han estat trobades al-
tres restes de la nova especie mesclades amb ossos
de Calonectris diomedea.
L'objecte del present treball consisteix en la des-
.-
-.---
cripció d'aquesta especie de baldritja que ha resultat
Figura 2: Entrada di la Cueva de las Palomas, jaciment tipus de
nova per a la Ciencia. Es disposa de representació de
puninus 01 'soni n.sp.

WRAGG i HARRISON, 1990), juntament amb la troba-
EDAT DEL MATERIAL: El material de la Cueva
Ila de les restes de I'especie aquí descrita donen peu
de las Palomas per I'associació faunística trobada,
a presentar una breu discussió sistematica, biogeogra-
que inclou la presencia de Mus musculus almenys a
fica i paleoecollogica.
la part més alta del deposit, juntament amb les restes
de Malpaisomys insularis, Crocidura canariensis i Puf-
finus olsoni, ha d'esser posterior a I'arribada de
2. Part Sistematica
I'home a les Canaries, tot i que a la part més baixa del
deposit, i sense que es doni cap trencament estrati-
Ordre Procellarriiformes
grafic, pot haver materials immediatament anteriors a
Família Procellariidae
aquesta data. Una associació faunística similar ha es-
Genere Puffinus
tat datada entre fa 1 .O00 i 1.700 anys (CARRASCOSA
Puffinus olsoni, n. sp.
i LÓPEZ-MART~NEZ, 1988). El material de Los Ja-
meos, molt escas i trobat ben escampat, ha d'esser
HOLOTIPUS: Cueva de las Palomas (Fuerte-
posterior a I'explossió del volca de la Corona, que
ventura): DZUL 2000: crani bastant complet i mandí-
marca el naixement de Los Jameos. Aquesta explos-
bules pertanyents a un mateix exemplar.
sió volcanica va tenir lloc fa entre 3.000 i 5.000 anys
(ILIFFE et al, 1984): El material de la Cueva Chica del
PARATIPUS: Cueva de las Palomas (Fuerte-
Mojón és molt escas, i es troba a uns nivells molt po-
ventura): MNCM 20410: crani incomplet amb mandí-
bres que contenen així mateix restes de coleopters
bules associades; DZUL 1999: crani bastant complet;
molt ben conservats, per la qual cosa s'ha de suposar
USNM 451 121 : crani, USNM 451 122: premaxil.lar;
que és també molt recent, presumiblement holocenic.
DZUL 1901-12, 2004-5, MNCM 20414-6, USNM
451 124, 37: húmers; DZUL 191 3-25, 2006, MNCM
DIAGNOSI: Éspecie de Puffinus pertanyent al
20420-2, USNM 451 125, 38: ulnes; DZUL 1926-30,
grup d'especies pufíinus (MAYAUD 1932; KURODA
MNCM 20423-5, USNM 451 126: radis; DZUL 1931 -7,
1954) que presenta una talla intermedia entre la de P.
MNCM 20426-8, USNM 451 127, 39: carpometacar-
puffinus i la de P. assimilis. La seva caixa craniana és
pians; DZUL 1938-48, 2007, MNCM 20444-6, USNM
més globosa que a les altres especies del grup puffi-
451 129, 40: femurs; DZUL 1949-55, MNCM 20436-8,
nus i I'espai ossi interparietal lliure de músculs és molt
USNM 451 130, 41 : tibiotarsians; DZUL 1956-61,
ampli. L'esternó és molt petit i l'apex carinae no es tro-
MNCM 20439-41, USNM 451 131, 42: tarsometatar-
ba tan desplacat cap endavant com a les altres espe-
sians; DZUL 1962, MNCM 20412-3, USNM 451 134:
cies del grup pufíinus. El processus rotularis del tibio-
fúrcules; DZUL 1967-70, MNCM 2041 1 : esternons;
tarsia és relativament curt i la seva vorera anterior
DZUL 1977-88, MNCM 20417-9, USNM 451 132, 43:
esta molt dirigida cap endavant.
coracoides; DZUL 1989, MNCM 20442-3, USNM
451 133: escapules.
DERlVATlO NOMINIS: Dedicam aquesta especie
d'au fossil al Dr. Storrs L. OLSON (Washington, USA),
ALTRE MATERIAL: Cueva de las Palomas (Fuer-
com a homenatge als seus estudis sobre I'avifauna
teventura): DZUL 2001 -3: cranis fragmentats; DZUL
fossil de les illes atlantiques, els quals inclouen les
1990-8: escapules; DZUL 1971 -6, MNCM 20432-5,
descripcions de diversos Procellariiformes extingits.
USNM 451136, 44: sinsacres fragmentats; USNM
451 135: pelvis; DZUL 1963-6, MNCM 20429-31,
ESTATUS: Extingit. Conegut només de deposits
USNM 451 128: falange I del dit anterior II; Kiel Zoolo-
molt recents (posteriors al 5000 a.P.). Descomparegut
gisches Museum, sense número: 2 húmers, 1 ulna, 2
de les llles Canaries rera la colonització d'aquestes
coracoides, 2 femurs, 1 tibiotarsia, 1 tarsometatarsia,
per I'home.
2 carpometacarpians, 1 falange 1 del dit anterior II.
Los Jameos (Lanzarote): DZUL 2025: crani fragmen-
DISTRIBUCIO GEOGRAFICA: Conegut només
tat; DZUL 2026-30: húmers; DZUL 2031: radi; DZUL
de les Canaries Orientals Lanzarote i Fuerteventura.
2032: coracoide; DZUL 2033: tarsometatarsia; DZUL
És possible que el premaxil.lar del jaciment arqueolo-
2034: fragment de mandíbula; DZUL 2035: sinsacre;
gic de La Aldea (Gran Canaria), atribuit a cf. Puffinus
DZUl 2036: fragment de femur; DZUL 2037-8: ulnes
assimilis per ALCOVER i FLORIT (1989) pertanyi a la
fragmentades; DZUL 2039-40: fragments distals de ti-
nova especie, cosa que ampliaria la seva area de dis-
biotarsians; DZUL 2041 : carpometacarpia; DZUL
tribució a I'illa de Gran Canaria.
2042-3: fragments d'húmer. Cueva Chica del Mojón
(Lanzarote): DZUL 2044: tarsometatarsia; DZUL
DESCRIPCIO: Puffinus olsoni és una especie de
2045: falange 1 del dit anterior II.
mida intermedia entre Puffinus puffinus i Puffinus assi-
milis, dues especies de baldritges actualment presents
LOCALITAT T~PICA: Cueva de las Palomas, Mon-
a les illes Canaries. ES, per aixo, molt més petit que
taña de la Arena, La Oliva, Fuerteventura.
Puffinus holei, Puffinus griseus i Puffinus gravis, les al-

Figura 3:
Mesures osteologiques emprades al present treball. LT:
Llargaria maxima del crani. LCB: Llargaria cqndilobasal.
AIO: Amplaria interorbitaria. HC: Altaria de la caixa craniana.
AIP: Amplaria de la zona interparietal sense insercions
musculars. LPmN: Llargaria del premaxil.lar, des de I'apex
del bec a la part més dista1 de les narines. LC: Llargaria
del premaxil.lar. LM: Llargaria mandibular. LH: Llargaria de
I'húmer. ADH: Amplaria m&xima de la diafisi de I'húmer.
AdH: Amplaria mínima de la diafisi de I'húmer. LU: Llarga-
ria de I'ulna. LR: Llargaria del radi. LCor: Llargaria m&xima
del coracoide. LE: Llargaria de I'escapula. LCE: Llargaria
de la cresta de I'esternó. A: Amplaria mínima de I'esternó.
LEst: Llargaria de I'esternó, mesurada seguint els criteris
de WRAGG (1985). HCE: Altaria de la cresta de I'esternó,
mesurada seguint els criteris de WRAGG (1985). LCmc:
Llargaria del carpometacarpia. LFa: Llargaria de falange 1
del dit anterior II. LF: Llargaria del femur. LTbt (a): Llargaria
del tibiotarsia (incloent-hi la crista rotuiaris). LTbt (b): Llar-
garia del tibiotarsia sense la crista rotularis. LTmt: Llarga-
ria del tarsometatarsia.
tres especies de baldritges que viuen, o han viscut fins
que inclou totes les especies conegudes del genere
a epoca recent, a les llles Canaries.
llevat de mauretanicus, opisthomelas, auricularis i
S'han comparat pregonament les restes ossies de
heinrothi. opisthomelas i auricularis són dues especies
la nova especie de baldritja de les llles Canariecarnb
que crien a les llles del Pacífic Oriental (Illes de Baja
les de Puffinus puffinus, Puffinus mauretanicus (espe-
California i de Revillagidego) i nornés es troben per la
cie endemica de les Balears, de morfologia ossia molt
mar que banya les costes occidentals de Nordamerica
similar a la de Puffinus puffinus, especie de la qual es
i de Centreamerica (HARRISON 1985). heinrothi és
considerava com a una subespecie fins recentment;
una especie coneguda només de les mars de Nova
veure BOURNE et al. 1988 i WALKER et al. 1990),
Bretanya, que probablernent cria a Bouganville (Illes
Puffinus nestori (endernisme pliocenic pitiús; ALCO-
Solomon). Per motius biogeografics es pot excloure
VER 1989), Puffinus holei (especie extinta del Pleisto-
clarament la pertanyenca a aquestes especies pacífi-
ce superior-Holoce de les Canaries Orientals; WAL-
ques de les restes trobades a la Cueva de las Palo-
KER et al. 1990), Puffinus gravis, Puffinus griseus i
mas. S'han tengut en compte així mateix les dades bi-
Puffinus assimilis (materials depositats a la col.lecció
bliografiques relatives a P. lherminierí (especie que
de vertebrats <<Museu
de la Naturalesa de les llles Ba-
cria a I'Atlantic occidental) i a les especies holoceni-
lear~,
Ciutat de Mallorca -acrónim: MNCM- i a la
ques extingides P. pacificoides (illa de St. Helena,
col.lecció de vertebrats del Departamento de Zoología
Ocea Atlantic Sud; OLSON, 1975) i P. parvus (Bermu-
de la Universidad de La Laguna -acronim
DZUL-).
des, Ocea Atlantic Nord; SHUFELDT, 1921). És a dir,
Per un altre costat els rnaterials canaris han estat
s'han cornparat les restes de P. olsoni arnb totes les
comparats amb les baldritges del genere Puffinus de-
especies actuals i del Pleistoce superior-Holoce de
positades a la col~lecció
osteologica d'aus del National
I'ocea Atlantic i de la Mediterrania, i arnb la rnajoria de
Museum of Natural History (Washington), col.lecció
les especies de Puffinus de tot el rnón.

cies del grup puffinus, incloent-hi olsoni. Els tarsome-
tatarsians presenten les troclees rnés allargades a les
especies del grup puffinus, i la fossa parahypotarsalis
medialis
no es troba separada per cap cresta de la vo-
rera posterior de I'epífisi anterior del tarsometatarsia
(mentre que sí que ho esta a P. assimilis).
Dintre del grup puffinus la nova especie de les
Canaries es caracteritza per la seva mida petita. Puffi-
nus olsoni
és, en efecte, I'especie rnés petita d'aquest
grup. La seva talla és intermedia entre la de P. puffi-
nus
i la de P. assimilis. A les taules 1, 2 i 3 presentam
les valors estadístiques habituals de les principals mi-
des cranianes, mandibulars i dels ossos llargs de I'es-
quelet postcrania, juntament amb les dels exemplars
de comparació de P. puffinus, P. mauretanicus i P. as-
similis. Per a la majoria de les mesures cranianes i
dels ossos Ilargs de'llesquelet postcrania les valors de
P. olsoni ni tan sols se solapen amb les corresponents
Figura 4: Relació entre la Ilargaria de I'húrner i la Ilargaria relativa de
I'esternó respecte I'húrner. P. olsoni n.sp. resulta esser
de P. puffinus i P. mauretanicus.
una especie d'ales Ilargues, en relació a la mida del cos.
En comparació amb les altres especies del grup
puffinus I'especie nova de les Canaries es caracteritza
Puffinus olsoni pertany clarament al grup puffinus.
Aquest grup inclou, a rnés de I'especie de li dóna nom,
les següents especies: mauretanicus, yelkouan, nesto-
ri, i probablement holei. Les especies d'aquest grup es
caracteritzen per la següent combinació de caracters
cranians i mandibulars: Possessió d'una caixa crania-
na no massa globosa, altaria baixa del seu crani, pre-
maxil4ars molt allargats, voreres superiors de les orbi-
tes oculars rnés paral4eles que a les altres especies
atlantiques de Puffinus, brachium processi maxillo-pa-
latini amples, fonticulum orbitale inferior de forma ca-
racterística, processus mandibulae medialis molt diri-
gits cap a darrera, angulus mandibulae en situació
rnés proximal (respecte la Ilargaria mandibular).
L'esquelet postcranial de Puffinus olsoni presenta
també característiques propies del grup puffinus. Així,
I'húmer presenta la diafisi amplia i característicament
molt aplanada. La fossa musculus brachialis és molt
poc fonda, i la forma de la crista pectoralis és caracte-
rística. Les ulnes són essencialment iguals a tots els
Puffinus, pero al grup puffinus són rnés aplanades, de
manera que quan es col-loca 1'0s sobre la seva cara
externa (laterla) el condylus dorsalis es projecta rnés
cap a baix a les especies del grup puffinus que a les
altres especies atlantiques del genere (assimilis, gri-
seus, gravis). El radi és un os amb pocs caracters
diagnostics. Així i tot la part proximal de la diafisi és
rnés amplia al grup puffinus (incloent-hi olsoni) que a
assimilis, el qual presenta un estretament ben caracte-
rístic. A I'esternó les travercula intermedia i les fenes-
tra medialis
són llargues a les especies del grup puffi-
nus, i molt curtes a P. assimilis. Al membre posterior
els femurs presenten un grau de corbatura de la diafisi
Figura 5: Holotipus de P. olsoni n.sp., DZUL 2000
característic (menor que el de assimilis i griseus, ma-
jor que a gravis), i el cap del femur se situa rnés cap
endarrera que en aquestes especies. La inclinació me-
dial de la crista rotularis és característica a les espe-

per presentar una distancia interparietal notablement
tualment) el Banc canario-saharia per a les poblacions
amplia, quasi tan amplia com a P. assimilis. La caixa
de Procellariiformes de I'Atlantic Oriental (ALCOVER
craniana es mes globosa que a les altres especies
1988). En I'actualitat els recursos alimenticis submi-
d'aquest grup, i la part anterior del premaxildar (des de
nistrats per aquesta area d'aflorament són emprats
I'apex a la part distal de les narines) es relativament
essencialment per la nostra especie, tot i que unes
mes llarga. La crista rotularis del tibiotarsia es relativa-
poques especies d'aus marines tambe en consumeixen
ment curta a P. olsoni, i de forma peculiar (amplia i '
una part. Fins fa uns pocs milenis, i presumiblement
molt tirada cap endavant). L'os que presenta unes di-
durant molts de milers d'anys, aquests recursos han
ferencies mes grans respecte les altres especies del
hagut de permetre suportar immenses colonies d'aus
grup puffinus es I'esternó, mes petit a olsoni del que
marines, algunes de les quals criaven a les illes Cana-
caldria esperar, relativament ample i amb I'apex cari-
ries, ocupant essencialment o exclussiva les illes
nae no tan projectat cap endavant com a P. puffinus i
orientals. Actualment queden a les Canaries algunes
P. mauretanicus.
colonies importants d'aus marines, pero cal que les
L'especie nova de les Canaries es de talla molt
considerem com a testimonis pobres de la gran abun-
mes petita que les especies fossils previament cone-
dancia d'aquestes aus en el passat.
gudes del grup puffinus.
A diferencia del que esdevé amb P. holei, la nova
Pel que fa a les especies fossils P, pacificoides de
especie de baldritja de Canaries ha hagut de presentar
St Helena i P. parvus de Bermuda I'especie nova de
uns habits cavernícoles, similars als que presenten
les Canaries es de talla intermedia. Les mesures de
actualment P. puffinus, P. mauretanicus i P. yelkouan.
P. pacificoides presentades per OLSON (1975) supe-
La seva troballa a dues cavitats i la seva absencia
ren les corresponents de P. olsoni, i ni tan sols se so-
dels rics deposits arenícoles de les Canaries Orientals
lapen. P. parvus, al contrari, presenta unes mides molt
no poden esser interpretades d'una altra manera.
mes petites que les de P. olsoni, sense cap solapa-
Les causes de la seva extinció no estan clares.
ment ni un.
Així i tot sembla que s'han de relacionar amb la colo-
De I'analisi comparativa realitzada es despren
nització de les llles Canaries per I'home. Resulta asto-
que olsoni es una especie pertanyent al grup puffinus.
rador contemplar com I'anomenada <<extinció
finipleis-
Probablement dintre d'aquest grup I'especie a la qual
tocenican, que ha afectat d'una forma molt especial a
mes s'apropa es P. puffinus, pero ens manquen series
les faunes ornítiques terrestres (no marines) insulars
grans d'aquesta i de les altres especies per poder es-
(MARIN 1984), tambe ha comportat extincions d'aus
brinar adequadament les relacions filogenetiques de
marines que nomes crien a les illes. El genere Puffinus
P, olsoni dintre d'aquest grup. L'especie nova sembla
n'es un exemple clar. Les especies d'aquest genere
una replica de P. puffinus de talla molt petita i amb
crien quasi exclusivament a illes (tan sols se sap de la
proporcions ossies particulars (a mes de tenir altres
cria de P. griseus a paratges inhospits de la costa con-
característiques, ja esmentades previament, que el di-
tinental xilena). Actualment es reconeixen 19 especies
ferencien clarament com a especie particular). El seu
dintre del genere Puffinus (HARRISON 1985, BOUR-
esternó esta particularment redui't, i tambe ho esta el
NE et al. 1988, WALKER et al. 1990), tot i que proba-
sinsacre. Aquests ossos donen una idea de la massa
blement aquest nombre s'incrementara lleugerament
del cos, i per aixo es pot dir que I'especie nova pre-
quan s'estudii' pregonament I'estatus d'algunes su-
senta un cos molt petit en comparació amb les altres
bespecies (OLSON, com. pers.). Sabem que, com a
especies del grup puffinus. En relació amb aquest cos
mínim 5 especies han estat recentment estirpades de
les ales de I'especie nova són mes llargues que a les
la Terra (P. parvus, P. pacificoides, P. holei, P. olsoni
altres especies del genere (vgr.: mauretanicus).
i una especie innominada de Nova Zelanda (SHU-
FELDT 1924, OLSON 1975, WRAGG 1988, WALKER
et al. 1990, MC MlNN et al. present treball). Aixo re-
3. Discussió
presenta que la biodiversitat d'especies de Puffinus
s'ha redui't mes d'un 20 per cent molt recentment.
Les comparacions realitzades exclouen la perta-
Aquesta estima de percentatge d'extincions es, sense
nyenGa de les restes de la baldritja petita de les Cana-
cap dubte, una estima minima, donat tant la migradesa
ries a cap altra de les especies previament conegudes
dels registres paleornitologics, com la manca d'estudis
de I'Atlantic. La seva adscripció a una especie nova es
paleornitologics a extenses arees de la terra. Si limi-
obvia. Aquesta especie va conviure amb P. holei (restes
tam I'estima al grup d'especies puffinus es pot dir que
trobades a Los Jameos) i amb Calonectris diomedea
com a mínim el 40 per cent de les especies d'aquest
(restes trobades a la Cueva de las Palomas i a Los Ja-
grup han descomparegut en epoca recent (2 de 5), i
meos), i va descompareixer molt recentment de les
com a mínim una de les especies d'aquest grup es
llles Canaries.
troba en perill d'extinció (P. mauretanicus). Aquesta
La troballa d'una especie nova de baldritja a les
segueix essent una estima mínima realitzada a un
Canaries Orientals reforca I'opinió de la gran impor-
grup d'especies que es troba a una area que encara
tancia que ha tengut en el passat (i encara te ac-
es troba insatisfactoriament explorada.

Figura 6: Principals ossos Ilargs de I'esquelet postcranih de P. olsoni
norma ventral (6B: MNCM 20413); 7: esternó en noma la-
n.sp. (B) en comparació amb els de P. mauretanicus (A:
teral (78: MNCM 20413); 8: coracoides en norma ventral
MNCM 1240) i de P. assimilis (C: DZUL 826). 1: húmer en
(8B: MNCM 20419); 9: furcula en norma caudal (9B:
norma ventral (1 B: DZUL 1905); 2: ulna en norma ventral
MNCM 20413); 10: tibiotarsih en norma craniana (10B:
(28: DZUL 2006); radi en norma craniana (38: DZUL 1928);
DZUL 1951); 11: femur en norma ventral (1 1B: DZUL
carpometacarpih en norma dorsal (48: DZUL 1932); esch-
1946); 12: tarsometarsih en norma craniana (1 28: DZUL
pula en norma ventral (58: DZUL 1993); 6: esternó en
1960). Escala: 2 cm.

Taula 1 :
Mesures cranianes de P. olsoni n.sp. en comparació amb
les de P. puffinus, P. mauretanicus i P. assimils. Sigles
com a la figura 3.
Taula
HCE
2:
34,92
41,lO
48,43
30,70
Mesures dels principals ossos del membre anterior i cintura
n-2
n= 1
n= 9
n= l
escapular de P. olsoni n.sp. en comparació amb les de P.
34.90-34,95
45,25-50,40
LCmc
puffinus, P. mauretanicus i P. assimilis. Sigles corn a la fi-
3 7 5 6
44,20
47,OO
33,05
gura 3.
n = i 3
n = 1
n=6
n= 1
35.20-39,lO
45,65-48.55
L F a
18,16
20.35
22,18
15,OO
n-9
n- 1
n-6
n= 1
17,25-18,75
21,55-23,15

Taula 3:
Mesures dels principals ossos del membre posterior i de la
cintura pelvica de P. olsoni n.sp. en comparació amb les de
P. puffinus, P. mauretanicus i P. assimilis. Sigles com a la-
figura 3, llevat de LVS, que representa la llargaria del cos
vertebral del sinsacre, mesurada seguint els criteris de
VON DEN DRIESCH (1976).
4. Agraiments
ALCOVER, J.A. (1 988): Les aus marines fbssils de les Pitiuses en el
Aquest treball s'inclou en el Projecte de Recerca
context de la Mediterrania. Actas IV Reunion GIAM, 33-43.
del CSlC PB88-0041, financiat per la DGYCYT. Els
Ciutat de Mallorca.
autors han de fer palés el seu agraiment més sincer
ALCOVER, J.A. (1989): Les aus fossils de la Cova de Ca Na Reia.
a E. Caballero, X. Comas, A. Comas i M. Máñez, per
Endins, 14-1 5: 95-1 00. Ciutat de Mallorca.
ALCOVER, J.A. & FLORIT, X. (1989): Els ocells del jaciment arqueo-
la seva ajuda en la localització de la cova i en la re-
Ioglc de La Aldea, Gran Canaria. Butll. lnst. Caty. Hist. Nat., 56:
col.lecció dels materials. Sergio Ruiz ens va indicar la
47-55. Barcelona.
localització de la Cueva Chica del Mojón i ens va
BOURNE, W.R.P.; MACKRILL, E.J.; PATTERSON, A.M. & YESOU, P.
acompanyar durant la seva exploració. El Dr. Storrs L.
(1 988): The Yelkouan Shearwater Puffinus (puffinus?) yelkouan.
OLSON ens va facilitar la consulta de la col.lecció os-
British Birds, 81 : 306-319. Bedford.
CARRASCOSA, M.C. & LÓPEZ-MART~NEZ, N. (1988): The house
teologica d'aus del National Museum of Natural History,
mouse from a prehistoric cite in Fuerteventura (Canary Islands,
i E. Hernández i A. Martín ens facilitaren materials de-
Spain). Bonn. Zool. Beitr., 39: 237-256.
positats a la col.lecció del Departament de Zoologia de
DRIESCH, A. VON DEN (1976): A guide to the measurement of animal
Vertebrats de la Universidad de La Laguna. A tots ells,
bones from archaeological sites. Peabody Museum Bullefin, 1:
137 p. H a ~ a r d .
el nostre agraiment més sincer.
HARRISON, P. (1 985): Seabirds: an identification guide. Christopher
Helm Publ., 448 p. London.
ILIFFE, T.M.; WILKENS, H.; PARZEFALL, J. & WILLIAMS, D. (1984):
Marine Lava Cave Fauna: Composition, Biogeography and Ori-
gins. Science, 225: 309-31 1.
KURODA, N. (1954): On the classification and phylogeny of the Order
Tubinares, particularly the shearwaters (Pufinus). 179 p., publicat
per l'autor. Tokio.
MART~N, P.S. (1 984): Prehistoric overkill: the global model. Quatemary
Extinctions (P.S. Martín & R. G. Klein, Eds.): 354-403. Tuccon.
AYAUD, N. (1932): Considerations sur la morphologie et la systema-
tique de quelques Puffins. Alauda, 4: 41-78.
LSON, S.L. (1975): Paleornithology of St. Helena Island, South
Atlantic Ocean. Smith. Contr. Paleobiol., 23: 1-49. Washington.
HUFELDT, R.W. (1921): A comparative study of some subfossll re-
mains of birds from Bermuda, including the ~cahown.
Ann. Car-
ie Mus., 13: 333-388.
C.A.; WRAGG, G.M. & HARRISON, C.J.O. (1990): A new
water from the Pleistocene of the Canary Islands and its
ng on the evolution of certain Puffinus shearwaters. Histo-
Biology, 3: 203-224.
biology of Fluftering Shear-
ter and Hutton's Shearwater and their relationship to other
ter species. Master Applied Science, Univ. Canterbury,