Estigofauna de les petites illes del sud de Mallorca: Cabrera i Dragonera
ENDINS. n.O 16. 1990. Palma de Mallorca
ESTIGBFAUNA DE LES PETITES ILLES DEL SUD
DE MALLORCA: CABRERA I DRAGONERA
per Damia JAUME*
Resumen
Se presentan los resultados obtenidos en la prospección faunísica preliminar de los es-
tigohábitats no marinos conocidos en el archipiélago de Cabrera e isla de Sa Dragonera (cos-
ta sur de Mallorca, Baleares). Se han reconocido los siguientes taxones: Bogidiella balearica
Dancau, y 2 especies no descritas de Pseudoniphargus, simpátricas y dulceacuícolas, actual-
mente en estudio, en Cabrera; en cuanto a Sa Dragonera, se confirma la presencia de Salen-
tinella angelieri Ruffo y Typhlocirolana moraguesi Racovitza, y se citan por primera vez Meta-
cyclops subdolus
Kiefer y un sincárido batineláceo no determinado.
Abstract
Results of faunistic prospection of non-marine stigohabitats from Cabrera archipelago and
Sa Dragonera island (south coast of Mallorca, Balearic islands) are presented. 7 taxa have
been reported, viz. Bogidiella balearica Dancau, and 2 new, freshwater and sympatric, Pseu-
doniphargus species, now under study, from Cabrera; Typhlocirolana moraguesi Racovitza,
Salentinella angelieri Ruffo, Metacyclops subdolus Kiefer, and unassigned batinellid sincarida
are cited from Sa Dragonera.
lntroducció
L'estigofauna de les petites illes del sud de Ma-
estat possible prendre dades referents al quimisme de
llorca no ha rebut I'atenció que s'ha dedicat a I'illa
I'aigua dels Ilacs, havent estat sols el paladar I'instru-
principal. A I'inventari de cavitats aptes per a la pros-
ment utilitzat per distingir el seu grau de salinitat. Tot
pecció de fauna aquatica a les Balears de GINÉS i GI-
el material capturat es troba dipositat a la col.lecció
NÉS (1 977), s'observa que n'hi ha d'adients a Sa Dra-
carcinologica .cMuseu de la Natura de les llles Ba-
gonera (Cova des Moro), Cabrera (Cova des Burrí), i
lears,, (MNCM).
Canillera (Cova de sa Llumeta). Les úniques dades de
que disposam sobre el poblament faunístic d'aquestes
aigües les trobam a GINÉS i GINÉS, loc. cit., que citen
Typhlocirolana moraguesi i ~alentinel~a
sp. al iiac gia-
Resultats
cio-eustatic de la cova des Moro, a Sa Dragonera, i
Salentinella sp. al de la cova des Burrí, a Cabrera.
CABRERA
Recentment, i dins d'un programa de prospecció
faunística més ampli, s'ha tengut I'oportunitat de pas-
Cova des Burrí
sar temporades curtes a Sa Dragonera i a I'arxipelag
DESCRIPCI~
de Cabrera. Ha estat per tant possible realitzar tram-
peigs de llarga durada, amb resultats forca encoratja-
Situada a la part Est de I'illa, just a I'enfront dels
dors, que passarem a esmentar a continuació. No ha
esculls de les Bledes. La boca de la cova es troba a
uns 20 m s.n.m. El fons de la cavitat es troba ocupat
Departament dVEcologia,
Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal,
per Un H ~ c
glacio-eustati~ de dimensions considera-
645.
08028 Barcelona.
bles, d'aigües totalment salmenques.

FAUNA
FAUNA
El trampeig, de 2 dies de durada, va resultar in-
Les trampes van lliurar un bon nombre d'amfípo-
fructuós. No obstant, es va poder capturar un exem-
des de fins a 10 mm de mida, que han resultat perta-
plar d'amfípode a les aigües obertes, mitjancant una
nyer a 2 especies no descrites, simpatriques, de Pseu-
xarxa de plancton, atribuible a Bogidiella balearica
doniphargus. La distinció entre elles no presenta pro-
Dancau, 1973 emend. STOCK & ILIFFE, 1987. Donat
blemes, donat que una d'elles porta el telson no esco-
que el nostre exemplar es presentava pacialment des-
tat, amb 3 espines terminals a cada extrem, presenta
membrat, hem optat per representar tots els apendix
espines basofacial i medial al peduncle de I'uropodi 1,
recuperats (Figs. 1 i 2). La morfologia es correspon
exopodit de I'uropodi 3 relativanlent curt i plaques epi-
bastant bé a les descripcions abans esmentades, enc
merals 1-3 amb I'extrem inferoposterior no punxegut;
que hi ha algunes diferencies: El marge palmar propo-
I'altra presenta el telson escotat, amb 1-2 espines im-
dial del gnatopodi 1 del nostre exemplar porta 9 espi-
plantades sub-distalment a cada Iobul, les espines ba-
nes bífides en lloc de les 5 descrites al tipus, també 9
sofacial i medial són absents al peduncle de I'uropodi
espines bífides al marge palmar del propodi del gnato-
1, exopodit de I'uropodi 3 més curt que a I'especie an-
podi 2, essent 6 les descrites a I'exemplar tipus; hi ha
terior, plaques epimerals amb I'extrem inferoposterior
2 espines dentades al Iobul intern del maxil.lípede,
punxegut, i dimorfisme sexual manifest a nivell dels
com els exemplars descrits per FORNÓS et al. (1 989)
propodis dels gnatopodis 2. El material es troba ara en
a la cova de sa Gleda (I'exemplar tipus en porta 3,
fase d'estudi, i sera objecte d'una publicació ulterior.
d'aquestes espines). Altres diferencies es detecten a
Les trampes van lliurar també un turbelari d'uns
nivell de la setació de les plaques epimerals 1-3, que
10 mm, que es va desintegrar just fixar la mostra.
porten, la primera i la segona, una seda al marge pos-
terior i dos al ventral, mentre que la tercera placa epi-
meral SOIS porta una seda al marge posterior; cap
CONILLERA
seda, ni posterior ni ventral, presenta el tipus, i SOIS
1
posterior a les plaques 1 i 2, mentre que la tercera pla-
Cova de sa Llumeta
ca epimeral no en porta cap, els exemplars descrits
La cova es troba a la caleta de slEscala, amb la
per FORNÓS et al. (1989). Donada la migradesa de
boca d'entrada a uns 18 m d'alcada. Esta perfecta-
les captures d'exemplars d'aquesta especie, resultaria
ment descrita i topografiada a TRIAS (1974). El fons
d'interes descriure acuradament tots els que es vagin
de la cova es troba ocupat per un llac que sembla ha-
capturant, per tal de delimitar la variabilitat. La troballa
ver emmagatzemat aigua dolea en superfície en algun
d'aquesta especie a Cabrera és de notable interes,
moment de la seva historia, fet deduible de les troba-
donat que fins ara se la considerava endemica de la
lles arqueologiques realitzades a ['interior de la cavitat
regió de Manacor.
(TRIAS, loc. cit.). En I'actualitat, I'aigua emmagatze-
GINÉS i GINÉS (1977) van capturar a la mateixa
mada és totalment salada, i el poblament faunístic, im-
cavitat un cert nombre d'amfípodes que van atribuir al
portant quantitativament, és marí (varies especies de
génere Salentinella, pero que no van determinar a ni-
copepodes, ostracodes, petits decapodes i larves de
vell específic. Malauradament, cap exemplar va esser
peix, totes marines i en fase d'estudi). Sembla, doncs,
capturat en el decurs de la nostra prospecció, quedant
confirmar-se I'afirmació de TRIAS op. cit. referent a la
per tant pendent la seva determinació.
comunicació directa de dita cavitat amb la mar.
És de destacar la troballa d'un poll de Pufinus
mauretanicus ofegat recent a la superfície del llac, i
Hort de can Feliu
d'un adult de la mateixa especie en avancat estat de
descomposició a pocs metres de la vorera. Petjades
humanes a I'arena delaten possiblement el causant de
I'estrall. La cavitat, donada la profussió de restes
A I'hort just a I'enfront de les cases de can Feliu,
d'aquesta especie escampats i enterrats entre I'arena,
a la zona del port de Cabrera, i a uns 10 m d'alqada
sembla haver estat fins temps recents un important
sobre la mar, es troba una mina d'uns 20 m de recor-
cau de cria de baldritjes. Tal vegada recuperas sa vo-
regut, tancada amb una porta de fusta, que desembo-
cació prenent I'administració les mesures necessaries.
ca a una sala totalment inundada, d'uns 4 x 2 m, mal-
grat que el seu extrem sembla tenir continuació per
sota I'aigua. La sala no té aspecte d'esser artificial,
SA DRAGONERA
enc que pot haver estat retocada per millorar el seu ús
com a magatzem d'aigua per rec. L'aigua és totalment
Cova des Moro
dolca i potable, amb gran quantitat de calcita flotant.
Dita cavitat és I'única coneguda en I'actualitat a Ca-
Es tracta de la cavitat balear de la qual tenim la
brera amb aigua totalment dolca.
més antiga referencia escrita, ja que apareix al allibre

Figura 1: Bogidiella balearica Dancau, 1973, de la cova des Burrl,
Cabrera. a, cephalon; b, base de les segones antenes; c,
mandlbula esquerre; d, maxil.la 1 (incompleta); e, Ibbul ex-
tern del maxil.lipede; f, lbbul intern del maxil.llpede; g,
palp del maxil.lipede; h, placa coxal del gnatopodi 1 ; i, pla-
ca coxal del gnatopodi 2; j, placa coxal del pereiopodi 3;
k, pleopodi 1 ; 1, peduncle del pleopodi 2; m, pleopodi 3; n,
maxilda 2; o; p, q, uropodis 1-3, respectivament; r, telson.

Figura 2: Bogidiella balearica Dancau, 1973 de la co y a des Burrí,
Cabrera. a, gnatopodi 1 (propodi i dàctil no representats);
b, propodi i dàctil del gnatopodi 1; c, gnatopodi 2 (propodi
i dàctil no representats); d, propodi i dàctil del gnatopodi
2; e, basi -, isquio- i meropodit del pereiopodi 7; f, carpo-,
propodi i dactilopodit del pereiopodi 7; g, pereiopodi 3; h,
carpo-, propodi i dactilopodit del pereiopodi 6; i, plaques
epimerals 1-3.
44

Figura 3: Metacyclops subdolus Kiefer, 1937 de la cova des Moro,
Dragonera. Femella. a, antena 1, vició ventral; b, antena 2;
c, rnaxil.lipede; d, labrum; e, abdomen i darrer segment to-
racic, amb les cinquenes potes; f-i, apendix torhcics 1 a 4.

dels Fets,, del rei Jaume I (ROSSELLÓ I BOVER,
Agraiments
1978), en referencia a I'aprovissionament d'aigua que
feren al seu Ilac glacio-eustatic els vaixells catalans
Miquel Trias, Guiem Daviu i Joan Lluís Riera em
just abans d'iniciar la conquesta de Mallorca.
van acompanyar durant les prospeccions. Francoise
GINÉS i GINÉS (1977) presenten les úniques
Lescher-Moutoué ha aportat dades sobre la distribució
dades referents a I'estigofauna de la cavitat, citant
de M. subdolus. Aquest treball ha rebut financament
Typhlocirolana moraguesi i Salentinella sp. Visites rea-
del projecte D.G.I.C.Y.T. PB88-0041.
litzades el 29.8.87 i 8.12.89 han permes el9aborar el
següent llistat faunístic:
Typhlocirolana moraguesi Racovitza, 1905: Es van
Bibliografia
capturar 3 exemplars el 29.8.87, 1 mascle i 2 fe-
DANCAU, D., 1973: Obsewations sur les Arnphipodes souterrains de
melles. Malauradament, la seva mida va resultar
I'ile de Majorque. Genre Bogidiella. Trav. lnst. Spéol. Emile Ra-
masca petita per poder intuir cap diferenciació de
covitza, 12: 1 13-1 19.
tipus subespecífic (PRETUS, com. pers.).
FORNÓS, J. J.; PRETUS, J. L. i TRIAS, M., 1989: La Cova de sa Gle-
da (Manacor, Mallorca), aspectes geologics i biologics. Endins,
Salentinella angelieri Ruffo & Delamare Deboutteville,
14-1 5: 53-59.
1952: Donats els avancos realitzats darrerament
GINÉS, A. i GINÉS, J., 1977: Datos bioespeleológicos obtenidos en
las aguas cársticas de la isla de Mallorca. Comunicacions del
en la sistematica del genere (PLATVOET, 1984;
sise Simposium d'Espeleologia. Terrassa.
1987) es feia necessari concretar I'assignació es-
LESCHER-MOUTOUÉ, F., 1981 : Cyclopidae des eaux souterraines
pecífica de la Salentinella citada per GINÉS i GI-
du Portugal et de I'ile de Majorque (Crustacea, Copepoda). Bull.
NÉS (1977). Seguint els criteris de PLATVOET
Zoologisch Museum Univ. van Amsterdam, 8: 65-67.
(loc. cit.), el taxó de la cova des Moro pertany a
MARGALEF, R., 1951 : Un sincárido del género Parabathynella en las
Baleares. P. lnst. Biol. Apl., 8 : 151-153.
I'especie angelieri, distribuida per Mallorca, Me-
PLATVOET, D., 1984: Obsewations on the genus Salentinella (Crus-
norca, i altres indrets continentals.
tacea, Arnphipoda) with description of Salentinella formenferae
n. sp. Bijdrajen tot de Dierkunde, 54: 178-1 84.
Metacyclops subdolus Kiefer, 1938 (Fig. 3): Petit cope-
PLATVOET, D., 1987: The genus Salenfinella Ruffo, 1947 (Crustacea,
pode ciclopid troglobi, es coneixia de pous de la
Arnphipoda) in Spain. Stygologia, 3: 217-239.
regió de Can Pastilla i Santa Ponca, a Mallorca
PRETUS, J.L., 1989: Noves dades per a la distribució de I'estigofauna
(LESCHER-MOUTOUÉ, 1981 i in litt.). L'especie
balear. Endins, 14-1 5: 61 -64.
STOCK, J. H. & ILIFFE, T. M., 1987: The status of Bogidiella balearica
es coneix també del Sud d'ltalia, Sardenya, ti-
Dancau, 1973, a stygobiont arnphipod frorn Mallorca. Endins,
ca (Grecia) i Creta.
13: 39-46.
TRIAS, M., 1974: Una carnpanya a les illes de Cabrera. Endins, 1:
Bathynellacea indet.: 3 exemplars pertanyents a
33-46.
aquest grup van esser capturats a les trampes
instablades per espai de 2 dies el 8.12.89. A pri-
mera vista varen semblar lberobathynella, pero
un accident en la preparació del material va impe-
dir la seva designació a nivel1 específic. Es co-
neix lberobathynella cf. fagei de les coves de Ge-
nova, a Mallorca, i de la cova den Curt, a Menor-
ca (GINÉS i GINÉS, 1987; PRETUS, 1989).
Resta ara un comentari respecte a I'estat de con-
servació del llac i de la cavitat en si. És una Ilastima
que ara que I'illa és Parc Natural sota la responsabili-
tat del Consell Insular de Mallorca es puguin donar
fets com la recent instal.lació al llac d'una bomba elec-
trica d'extracció d'aigua per a ús domestic (waters?)
del centre de recepció de visitants, amb el consegüent
entramat de cables a la paret de la cavitat. Seria
d'agrair; pel bé de I'estetica de la cavitat en si, i per
la pervivencia de la interessant fauna que I'habita, el
desmantellament de la instal-lació per part de I'admi-
nistració, i la cerca d'una solució alternativa, si és que
realment cal.