Grup Espeleol�gic Est : 1968-1988 : vint anys d'espeleologia mallorquina
ENDINS, n.O 14-15. 1989. Palma de Mallorca
Grup Espeleologic EST: 1968-1 988
VlNT ANYS D'ESPELEOLOGIA MALLORQUINA
per Joaquín GINÉS, Lina BORRAS i Ángel GINÉS
Resumen
En estas páginas hacemos balance de veinte años de actividades espeleológicas llevadas
a cabo por el Grup Espeleolbgic EST desde sus comienzos, el año 1968, hasta la actualidad.
Se pasa revista a las principales labores espeleológicas realizadas cada año en las ver-
tientes tanto explorativa como topográfica, destacándose también las más relevantes aporta-
ciones efectuadas por los miembros de nuestra entidad al conocimiento del karst y las cuevas
de las Baleares así como del continente. Al mismo tiempo son señalados los principales hitos
organizativos del conjunto de la espeleología balear, con el fin de contribuir a un esbozo de
su historia reciente. Completa esta nota una abundante información gráfica sobre las explora-
ciones más antiguas de nuestro Grupo.
Abstract
In this paper is taked account of twenty-year-long speleological activities carried out by
Grup Espeleologic EST, since their early explorations in 1968 until now.
We review the main speleological tasks yearly accomplished regarding exploration and
topography. Are likewise underlined the most relevant contributions our association has made
to the knowledge of karst and caves, either on Mallorca or on the continent. At the same time,
we also point out the successive steps achieved in the organization of the Balearic speleology
regarded as a whole, in order to outline its late history. This note is cornpleted by plentiful
graphic information on the oldest explorations our group carried out.
Introducció
Ja fa vint anys que una colla de joves, amb un in-
tacables efectuades pels integrants del Grup Espeleo-
teres comú per la natura mallorquina i pels forats que
Iogic EST.
s'amagaven en el nostre subsol, comencavem a de-
Aixi mateix posarem un kmfasi especial en esmen-
senvolupar activitats espeleologiques d'una manera
tar les principals aportacions dels nostres companys a
continuada i sistematica. En aquells temps, no podíem
les diverses branques de les ciencies de la naturalesa,
entreveure fins quin punt arrelaria dins nosaltres I'afi-
relacionades d'una manera rnés o manco estreta amb
ció pel món subterrani, i quin tipus de projecció ulterior
les cavitats subterranies i el carst en general; no es
podrien tenir aqueixes incursions inicials als avencs i
tractara en cap moment d'una bibliografia exhaustiva,
les coves de Mallorca.
de les quals n'hi ha abundants recopilacions, sinó
En complir-se quatre lustres d'aquelles primeres
d'una selecció dels treballs més rellevants efectuats
incursions subterranies, ens ha semblat convenient
dins aquesta vessant cultural de I'espeleologia, que en
realitzar una recopilació que documentas la constant
el nostre Grup tant s'ha intentat cuidar.
labor espeleologica portada a terme pels diferents
Com que encara no hi ha cap publicació que
membres que han anat passant per la nostra entitat.
s'hagi ocupat de fer una mica d'histbria sobre les vi-
Aquestes planes intentaran, doncs, reflectir any per
cissituds per les quals ha anat passant I'espeleologia
any les tasques exploratives i topografiques més des-
de les nostres illes, ens ha semblat que seria útil anar

recollint les principals fites dins I'estructuració de I'es-
peleologia organitzada a les Balears. Per aconseguir-
ho, tan SOIS s'aniran enumerant els diferents estadis
Aquest any representa I'inici d'unes activitats que,
del procés que ha portat a I'actual Federació Balear
cada cop més, es faran continuades i sistematiques.
dlEspeleologia; s'ha de tenir en compte, en aquests
Unes de les primeres cavitats visitadles són els nom-
aspectes, que I'esmentat procés d'estructuració del
brosos cruis de S'llleta (Sóller); pero el que suposara
present aparell federatiu ha anat lligat d'una manera
una bona empenta a aqueixes primeres activitats sub-
estreta a persones i fets relacionats amb la nostra en-
terranies és el descobriment, durant el mes de Maig,
titat.
d'interessants continuacions a les Coves des Marmol
Amb la finalitat d'amenitzar i donar un major valor
(Calvia). Aquesta cavitat, ja coneguda temps enrera i
documental a aquestes notes, hem inclos abundant in-
gairebé desmantellada per mor de I'explotació de les
formació fotografica, molta de caracter anecdotic, de
colades estalagmítiques com a pedra ornamental, oferia
les primeres exploracions subterranies. També s'han
diverses possibilitats de continuació. Un d'aquells forats
escollit algunes topografies relativament antigues que
presentava algunes gateres que obligaren 'a rompre
poden il.lustrar els anys inicials d'activitat sistematica
estalactites i estalagmites per esser forcades, perme-
en el nostre Grup. No hem insistit en la publicació de
tent aixi I'accés a un conjunt de sales de bona mida i
topografies ni altres materials grafics recents, ja que la
molt adornades per processos reconstructius. Aquell
majoria d'aquests documents han vist oportunament la
descobriment significa la reafirmació d'unes incipients
llum en publicacions previes.
inquietuds i juga un paper decisiu en estimular les labors
Esperam no avorrir masca al lector amb aquestes
que posteriorment es desenvoluparien. Els protagonis-
planes,! confiam en canvi col.laborar en I'esbós de
tes d'aqueixes troballes foren: n'Oriol de Bobes, en
bona part de la historia més recent de I'espeleologia
Juan José Egozcue, n'Ángel Ginés, en Joaquín Ginés
mallorquina. Finalment ens proposam, mitjancant
i en Paco Trobat.
aquest escrit, retre un petit homenatge als nostres
Després d'aquesta injecció d'ímpetu espeleolo-
companys que per un motiu o I'altre ja han abandonat
gic, s'intensifiquen les visites a coves classiques de
la practica espeleologica, pero que en el seu moment
Mallorca, com les Coves de Son Berenguer (Santa
contribuiren decisivament amb el seu suport a la con-
Maria), i la Cova de ses Meravelles (Bunyola). També
tinuitat de les activitats exploratives i investigadores. A
d
tots ells vagi la nostra més sincera reconeixenca.
Antecedents
El germen del que avui és el Grup Espeleologic
EST s'ha de cercar devers I'any 1966 o 1967, quan
uns quants al.lots que estudiaven el batxillerat en el
col9egi La Salle de Palma de Mallorca se senten
atrets per la incognita que suposen les cavitats subte-
rranies de la nostra illa. Aquell petit nucli d'adoles-
cents, aficionats basicament a I'excursionisme, co-
menten a fer alguna incursió a les coves properes a
Palma, com és el cas de les Coves del Pilar.
Els nostres joves protagonistes, influits per I'edu-
cació religiosa i erudita d'aquells temps, adopten I'ex-
pressió llatina (~Euntes
Sub Terram,, (els qui van sota
terra) per tal de definir la intencionalitat de les seves
visites espeleologiques. D'aquesta expressió llatina és
d'on deriven les sigles ~cEST,,,
que adopta com a de-
nominació aquel1 petit grup de persones interessades
pel nostre subsol. L'únic company que hem pogut co-
neixer d'aqueixa epoca és en Toni Campins; el1 fou
qui es va inventar el nom que posteriorment utilitzara
el nostre Grup.
Les exploracions d'aquells anys, que podriem
qualificar de proto-histbrics, són encara esporadiques
i es limiten tan sols a la visita a cavitats de poca im-
1968. Les primeres incursions en els cruis de S'llleta (Sóller). De
portancia, I'existencia de les quals és del domini públic.
baix a dalt : n'Oriol de Bobes, en Toni Trobat i en Paco Trobat.

SALAS PRINCIPALES
Limite oculto
------
Salta o desnlvel
ESCALA 1 :
400
COVA DE'S MARMOL
SON BENATIG.4 NOU - CALWA'
TOPOGRAFlA
O. DE B m E S
IJ.
EWZCUE
D. GIMENEZ
A . G I N ~ S
J . GINES.
Topografia de les Coves des MBrmol (Calvia) realitzada entre els anys
1968 i 1969. Es tracta del primer aixecament topografic efectuat pel
nostre grup.
es feren les primeres temptatives en petits avencs; es-
cal ressaltar la figura den J. J. Egozcue; són el resultat
mentarem I'Avenc des Coll de Son Camps (Calvia) i el
de les seves inquietuds les labors topografiques que
descens del pou inicial de I'Avenc de Sa Marineta
s'emprendran aqueixos anys, aixi com el naixent inte-
(Deia).
res pels aspectes geoespeleolbgics.
Durant el mes de Setembre es comenca la topo-
grafia de les Coves des Marmol, fent ús d'un petit teo-
dolit que amablement ens va cedir Don Pablo Segui,
1969
persona que durant els anys següents seguira recol-
zant-nos. L'Octubre tingué lloc I'exploració de la Cova
Diverses cavitats entre les quals es troben la
de Son Puig (Valldemossa) per encarrec del seu pro-
Cova de ses Meravelles (Bunyola) i la Cova Nova de
pietari el Senyor España.
Son Lluís (Porreres) són objecte de treballs topogra-
D'aquella primera epoca que inaugura I'any 1968,
fics, acabant-se també I'aixecament de les Coves des

dets Ermassets (Puigpunyent). Durant la Setmana
Santa els nostres esforcos es dediquen a la primera
cavitat vertical d'importancia, explorant-se I'Avenc de
s'Aigo (Escorca) que té un pou inicial de 107 metres;
per fer aquel1 descens s'utilitza un torn manual que
ens fou construit per Don Pablo Seguí, a qui ja hem
fet referencia pel seu suport moral i material.
Continuen els treballs topografics, els quals en
aquesta temporada s'estenen a cavernes de diversos
punts de I'llla: Cova des Xots i Cova des Llimacs (Ma-
nacor), Cova de sa Germaneria (Calvia) i Cova de Cal
Pesso (Pollenca).
A I'estiu abunden les visites a avencs de fondaria
Primeres exploracions de les Coves des MBrmol (Calvia), I'estiu de
mitjana; s'exploren I'Avenc de son Cortei (Puigpunyent),
1968. De dreta a esquerra: n'Ángel GinBs, en Paco Trobat i n'Oriol de
I'Avenc den Diego (Escorca) així com I'Avenc des Porxo
Bobes.
i I'Avenc Estalp, ambdós a la Mola de Son Pacs (Vall-
demossa). Quan a cavitats verticals ja conegudes, es
Marmol comencat I'any anterior. En aquest aspecte
realitza el descens als avencs del Pla de les Basses
convé destacar la topografia realitzada entre el Juliol i
(Pollenca) i a I'Avenc de Son Mas (Valldemossa). Du-
I'Agost a la Cova de Can Sion (Pollenca); fou efectuat
rant el mes de Setembre, en una activitat conjunta
en aquesta cavitat un aixecament amb teodolit mitjan-
amb el Grup Nord de Mallorca, s'explora i es topogra-
cant mes de 650 metres de poligonals, tancades amb
fia I'Avenc des Llorer (Escorca). Alguns mesos des-
errors molt acceptables.
prés, en una altra sortida, aquest cop amb Els Fos-
L'exploració de la Cova den Martí, a Son Juvera
quers, es baixa a I'Avenc des Bou (Bunyola).
(Andratx) aportara interessants restes arqueologics re-
El mes d'octubre té lloc una breu campanya a Ei-
lacionats amb la cultura púnica. Quan a les cavitats
vissa, on es visiten dotze cavitats de poca importan-
verticals, s'efectuen algunes primeres d'escassa im-
cia; en sobresurten per la seva fondaria I'Avenc des
portancia: I'Avenc de Sa Vallet (Santanyi) i I'Avenc
Mila (Sant Joan) i I'Avenc des Canalet den Toni Pere
des Porcs, a Coma-Sema (Bunyola). Les visites a ca-
vitats ja conegudes sovintegen, explorant-se entre al-
tres la Cova de les Rodes, I'Avenc de na Borrassa, la
Cova de Cal Pesso i la Cova de Can Sivella (totes a
Pollenca), la Cova des Pas de Vallgonera (Llucmajor),
I'Avenc den Corbera (Esporles), la Cova des Drac
(Santanyí) i la Cova Figuera (Manacor).
A finals d'any s'inicia la publicació d'una serie de
col.laboracions a la revista cultural ctBajarí,,, de Palma,
que continuaran durant els primers mesos de 1970.
Durant I'any al qual ens estam referint, comencen
les seves activitats en Diego Jiménez i en Modesto
Compte, cornpanys que seguiran actius fins el 1971
aproximadament.
Si el 1968 suposa per a nosaltres el punt de par-
tida d'unes labors espeleologiques serioses i continua-
des, el 1970 representa una especie d'enlairada des
del punt de vista exploratiu, que arribara al punt més
alt I'any 1972 i que es perllongara fins el 1974 més o
manco. En aquesta primera meitat de la decada dels
70 es pot constatar també una forta activitat dels altres
grups espeleologics mallorquins, com I'Speleo Club
Mallorca (Palma) i el Grup Nord de Mallorca (Pollenca).
Els primers mesos d'aquest any el nostre interes
es centra en algunes cavitats de Sa Fita des Ram, on
es topografien I'Avenc de na Boira (Esporles) i la Cova
Formacions estalagmitiques de les Coves des MArmol (CalviB).

(Sant Josep), que superen els trenta metres de pro-
funditat.
Els darrers mesos de 1970 són moguts i fructí-
fers. Es comencen les exploracions d'Es Bufador de
Solleric (Alaró), on trobam noves prolongacions. Final-
ment el mes de Desembre és atacat I'Avenc de Feme-
nia (Escorca), realitzant-se el descens i la topografia
del seu únic gran pou de 120 metres de vertical.
Dels companys d'aquesta temporada, hem d'es-
mentar en Vicente García-Delgado, participant actiu
en les tasques topografiques que es realitzaren.
Aquest any registra també les activitats de n'Al-
bert Alonso, muntanyer de Sabadell que en aquells
moments era a Palma fent el servici militar. A la seva
influencia hem d'agrair els primers descensos arnb es-
cala a avencs de profunditat mitjana com I'Avenc den
Diego, I'Avenc Estalp o I'Avenc del Pla de les Basses.
Malauradament, un accident d'escalada als Pirineus
I'any 1973, trunca una gran amistat que va néixer de
la gratificant afició a la muntanya i a les cavitats subte-
rranies, juntament arnb circumstancies tan atzaroses i
poc edificants com són el compliment dels deures mi-
litar~.
L'any s'inaugura arnb una campanya espeleologi-
ca a I'llla Dragonera, feta arnb els companys del Grup
En Juan José Egozcue topografiant les Coves des Marrnol (Calvia)
I'any 1969.
Nord de Mallorca. Aquesta campanya reportara inte-
ressants resultats tant en I'aspecte arqueologic com
en el geoespeleologic, els quals seran publicats a la
Durant la Setmana Santa té lloc una campanya
revista Speleon d'aquell mateix any. L'estudi dels se-
als termes municipals de Manacor i Sant Llorenq, en
diments al.loctons de la Cüva de sa Font (EGOZCUE,
la qual participen membres de la Secció d'lnvestiga-
1971) fa possible contactar arnb una tematica que en
cions Subterranies de Terrassa i de I'Espeleo Club
el futur ens interessara molt; ens referim a les interfe-
Sabadell. Les activitats s'orienten cap a cavitats entre
rencies entre els modelatges carstic i litoral. Les labors
les que destaquen la Cova de Can Bordils, la Cova de
desenvolupades en aquesta cavitat també ens perme-
s'Abisament i la Cova des Fum, així com altres petits
tran gaudir de I'assessorament, recolzament i amistat
forats situats a Sa Coma.
de Don Juan Cuerda, gran coneixedor del Pleistoce
En el camp topografic, les labors més importants
balear.
d'aquest exercici són I'aixecament de les Coves des
Pirata (Manacor) i el plano1 de la Cova de Cornava-
ques (Pollenqa) que es va fer en una sortida conjunta
arnb el Grup Nord de Mallorca, I'Speleo Club Mallorca
i Els Fosquers.
Pel que fa a les cavitats verticals, el mes de Maig
s'efectua la topografia de I'Avenc de sa Coma de Son
Torrella (Escorca) i la de I'Avenc des Cocons (Forna-
lutx). El mes de Juny s'exploren I'Avenc den Trau (An-
dratx) i I'Avenc de s'Arboqar (Sa Pabla). Aquest ma-
teix any també es realitza el descens total de I'Avenc
de Fangar (Campanet) que abans havia estat explorat
per companys catalans. Aixi mateix, es topografia
I'Avenc de Son Grua (Pollenqa) en col-laboració arnb
el Grup Nord de Mallorca.
Durant I'estiu les activitats es dirigeixen al sector
La trobada d'irnportants prolongacions en les Coves des Marrnol (Cal-
vi&) el 1968, suposa el cornencarnent d'unes labors espeleolbgiques
muntanyenc del Cap de Ferrutx (Arta) on s'exploren
continuades.
petits avencs, i al municipi de Calvia, concretament a

Aquesta mena d'inauguració de la vida pública de la
nostra espeleologia, possibilitara aqueix mateix any in-
teressants resultats des del punt de vista administra-
tiu. Així, el mes d'Agost s'aconsegueix el reconeixe-
ment d'una Delegació a Balears del que en aquell mo-
ment es denominava Comite Catalano-Balear d'Espe-
leologia; era aquest un organ tecnic i administratiu in-
clos en el Comité Nacional de Espeleología, que de-
I;enia de la Federación Española de Montañismo. El
delegat que es nomena fou el nostre company Ángel
Ginés.
Les exploracions de cavitats verticals inedites són
molt abundants durant el 1972. L'Avenc de sa Mitjania
1969. Navegant pels llacs de la Cova des Pas de Vallgornera (Lluc-
(Escorca) es descendeix totalment el mes de Gener,
major).
arribant-se, gracies a una via lateral, als 105 metres
de desnivell; el Marc, I'Avenc d'Escorca (-139 m) és
la Serra de Na Burguesa. Aquí s'exploren i topogra-
I'escenari d'una exploració que es du a terme amb
fien, entre altres, I'Avenc de sa Moneda, el Clot des
I'Speleo Club Mallorca i en la qual es fa el descens,
Ser? i I'Avenc-Cova de na Picacento.
amb escala, del gran pou inicial de 117 metres. La to-
Ja a I'hivern, una prospecció pels voltants de Bini
pografia feta el mes d'Abril de I'Avenc de sa Pedra
Gran ens dóna molt bons resultats; es localitza, ende-
(Esporles), col.laborant de bell nou amb I'Speleo Club
més d'altres forats, I'Avenc de sa Mitjania (Escorca) i
Mallorca i Els Fosquers, dóna una fondaria de 126
es comenea la seva exploració.
metres; el mateix mes es localitza i explora I'Avenc
En el darrer trimestre són publicades algunes
Bené d'Exelega (Escorca) de -92 metres. Ja el Maig,
col.laboracions de caire divulgatiu a la revista <<Cort>,,
es baixa i topografia I'Avenc Fonda (Pollenca) explorat
de Palma de Mallorca. Els companys Bernardo Quin-
pel Grup Nord de Mallorca uns mesos abans; d'aque-
tana i Miquel Garau s'incorporen aquest any a les nos-
Ila nova topografia en resulta una profunditat de 168
tres activitats; particularment el primer d'ells hi col.la-
metres.
borara molt activament fins el 1974.
Les principals tasques topografiques realitzades
aquest any són les de la Cova Argentera (Pollenca),
la Cova dets Ases i la Cova Calenta (Felanitx), la
Cova de ses Rates Pinyades (Inca) i les Coves de Gé-
nova (Palma). També s'acaba la topografia d'Es Bufa-
Ja hem avancat que el 1972 fou especial per a
dor de Solleric que s'havia iniciat I'any anterior.
I'espeleologia mallorquina. Aquest any tots els grups
En aquells moments es comenea a treballar siste-
treballen a un ritme frenetic; es pot dir que cada dia
maticament a diversos municipis de Mallorca. A Petra
festiu es fan noves exploracions i topografies. Durant
es topografien la Cova den Nyico i la Cova den To-
I'any es fa el descens de quatre avencs que passaran
cahores; a Puigpunyent es treballa en algunes cavitats
a ser dels rnés fondos de I'illa. Endemés d'aqueixa
com la Cova de Son Burguet, la Cova des Cavallers i
gran activitat explorativa, I'espeleologia balear comen-
la Cova den Salvador. Aquest any comencen a tenir
ea a presentar els resultats dels seus treballs a Con-
lloc nombroses incursions a les cavitats d'Arta i Cap-
gressos i Simposiums realitzats a I'estat espanyol.
depera, que hem d'agrair a les informacions que ens
donaran els amics ~ e r a f í
Guiscafré i Pere Ginard; en-
tre altres es topografia I'Avenc de Son Forté (Arta) de
-51 metres.
El mes de Maig se celebra a Barcelona el II Sim-
posium de Metodologia Espeleolbgica. Els grups ma-
llorquins presenten diverses aportacions a aquest
esdeveniment, que suposen la difusió de les intenses
activitats que s'estan desenvolupant a Mallorca. Dues
comunicacions són presentades per companys nos-
tres, una de les quals és la relació de les cavitats rnés
profundes de Mallorca que inclou algunes topografies
inedites. En aquell Simposium també es fan públiques
les primeres relacions de I'lnventari Espeleolbgic de
Mallorca, que aquest any incorpora un total de 338 ca-
vitats.
Una exploraci6 amb escala I'any 1969. Avenc de Sa Vallet (Santanyi).
Hem de fer una menció especial a la topografia,
106


el mes de Gener, de la Cova de Sa Bassa Blanca (Al-
cudia) que es feu juntament arnb els companys de
I'Speleo Club Mallorca. Les visites a aquesta cova ens
permetran iniciar I'estudi dels paleonivells marins
pleistocenics, enregistrats a I'interior d'aquesta mag-
nífica cavitat sota la forma de diferents nivells d'espe-
leotemes freatics. Els primers resultats d'aqueixes in-
vestigacions s'exposen en el II Congreso Nacional de
Espeleología, celebrat a Oviedo el mes dlOctubre;
I'esmentada comunicació es publicara anys més tard
(GINÉS & GINÉS, 1974). Les observacions efectua-
des a la Cova de Sa Bassa Blanca, augmentaran la
nostra preocupació pel carst litoral i pels problemes
espeleocronologics, aspectes que seran amplament
treballats en el futur.
Durant el 1972 s'ha de constatar el comencament
de les a'ctivitats den Justo Hernández i den Benet Mo-
rey. Aquests companys treballaran intensament durant
bastants d'anys, enriquint de forma considerable el co-
neixement de les coves de Puigpunyent i dels seus
voltants, així com també de les cavitats de Capdepera
i Arta.
A principis d'any s'efectua I'exploració de diver-
sos avencs localitzats uns mesos enrera en el sector
del Puig den Galileu - Mola de Son Macip (Escorca);
Instal.laci6 exterior del torn emprat pel descenc del pou inicial de
n'hem de destacar I'Avenc de sa Mola (-66 m) i
I'Avenc de s'Aigo (Escorca), durant la Setmana Santa de 1970. A la
I'Avenc den Lloatxim (-102 m), el descens i la topo-
fotografia: n'Oriol de Bobes i en Joaquin GinBs.
grafia del qual s'acabara el mes dlOctubre.
Durant tot I'any s'intensifiquen les activitats en els
leonivells marins del Mediterrani (GINÉS, 1973); arnb
municipis d'Arta i Capdepera; aquestes labors, inicia-
aquest treball es continuara la Iínia d'investigació ini-
des ja I'any passat, continuaran fins el 1974. Entre les
ciada arnb I'estudi de la Cova ,de Sa Bassa Blanca.
cavitats visitades destaquen la Cova de na Mitjana i
Enguany es produeix la incorporació den Mateu
les Coves Petites (Capdepera), ambdues de gran inte-
Borras a les nostres sortides; les seves inquietuds es-
res geoespeleologic. Seguint els treballs a Arta, el
peleolbgiques duraran un parell d'anys. A la Delegació
mes de Setembre es fa el descens arnb escala i la to-
a Balears del Comite Catalano-Balear d'Espeleologia
pografia de I'Avenc des Travessets, arnb el seu gran
tenen Iloc, el 1973, les primeres eleccions i en surt
pou de 145 metres, que ja havien baixat alguns anys
elegit delegat en Miquel Trias de I'S~peleo Club Ma-
enrera els companys de I'Speleo Club Mallorca i de
llorca.
1'E.R.E. de Barcelona.
A la tardor, les nostres passes van de cap al mas-
sís d'Es Tossals (Escorca) on es cataloguen alguns
avencs, d'entre els quals en sobresurt I'Avenc des
Tossals (-40 m). En el proper massís del Massanella,
Per ventura es pot afirmar que el 1974 representa
el dia 12 dlOctubre es visita I'Avenc des Gel (Escorca),
un punt d'inflexió que marca una ralentització de les
explorat previament pel Grup Espeleologic Origens;
activitats exploratives i topografiques; 6s aqueix un fe-
durant aquella visita té lloc un fet insblit, ja que es troba
nomen que afecta, més o manco, a tots els grups de
en el fons de I'avenc un gran depbsit de gel que des
les Illes. Les cavitats inedites comencen a minvar en
d'ara li donara nom.
comparació als anys passats. S'ha de tenir en compte
Aquest any se celebra a Mataró el III Simposium
que la segona relació, que es publica aquest any, de
d'Espeleologia que es dedica a la geoespeleologia.
I'lnventari Espeleolbgic de Mallorca (ENCINAS et al.,
S'hi presenten, entre altres treballs dels grups de Ma-
1974) presenta ja 545 cavitats, quantitat que gairebé
llorca, dues comunicacions nostres sobre el carst ma-
dobla la de la primera recopilació publicada I'any 1972.
Ilorquí. En destaca la trobada d'espeleotemes freatics
Com ja hem dit continuen els treballs a Capdepera
a les Coves Petites (Capdepera), relacionats arnb pa-
i Arta, i n'és fruit la trobada a I'Avenc de na Corna

(Arta) d'interessants restes fossils de grua (MOURER-
vessia de Sa Fosca (Escorca) per part de companys
CHAUVIRÉ et al., 1975).
del nostre Grup. D'altra banda, durant I'estiu es col.la-
El mes de Maig es fa la topografia de I'Avenc des
bora en la campanya biospeleologica feta a Mallorca
Gorg Blau (Escorca), explorat mesos enrera pel Grup
pels espeleolegs catalans X. Bellés, J. Comas i T. Cuñé.
Espeleologic Mallorqui. En aquells temps ja es co-
El mes de Novembre tenen lloc unes Jornades de
m e y a a aplicar I'ús dels jumars i dels davalladors a
Biospeleologia que varen promoure la Societat d'His-
I'exploració de cavitats verticals.
toria Natural de les Balears i la Fundación Dragan, en
L'exploració de la Cova dets Estudiants (Sóller),
I'organització de les quals prengueren part activament
realitzada en col.laboració amb I'Equip de Recerques
alguns companys.
Espeleologiques de Barcelona, va permetre el desco-
El Desembre se celebra a Barcelona el V Simpo-
briment d'una nova especie de coleopter troglobi, des-
sium d'Espeleologia, que esta dedicat aquesta vegada
crita per D. Francesc Español com Reicheia balearica.
a la tematica del Quaternari. En una polemica comuni-
Poc després, el nostre company Miquel Garau portava
cació presentada a I'esmentat Simposium s'insisteix
a terme una de les primeres activitats espeleosuba-
en el coneixement morfologic i espeleocronologic del
quatiques de Mallorca, en explorar els 40 metres ini-
carst litoral mallorquí (GINÉS et al., lg75).
cials del sifó principal per on apareix el riu subterrani
Al llarg d'aquest any comencen unes profitoses
que recorre I'esmentada cova.
relacions amb el Departament de Geologia de la Uni-
Madrid sera I'escenari aquest any del III Congreso
versitat de les Illes Balears, particularment amb en
Nacional de Espeleología. Companys nostres exposen
Lluís Pomar. Aqueixes col~laboracions
donaran impor-
dues comunicacions, una sobre tematica paleontologica
tants fruits durant els anys següents, que es plasma-
i I'altra sobre la caracterització morfologica del medi
ran en abundants publicacions. És una Ilastima que
fluvio-lacustre hipogeu de Mallorca (GINÉS & GINÉS,
aquestes relacions, lluny de ser estrictament simbioti-
1977 b i c).
ques, de vegades hagin estat influides per diferencies
En Jaume Oliver, que fins ara pertanyia al Grup
de plantejament derivades de la dicotomia existent en-
Espeleologic Mallorquí, comenca a col.laborar amb la
tre professionals i aficionats de la investigació.
nostra entitat. Així mateix, i provinent del mateix grup,
El 1975 s'aconsegueix la creació del Comite Ba-
té lloc la incorporació den Joan Pons. Aquest fet re-
presenta I'inici d'unes continuades i importants investi-
gacions paleontologiques que arribaran a tenir una
gran rellevancia, com podrem veure en parlar dels
propers anys.
Per acabar la ressenya corresponent al 1974,
hem de deixar constancia d'un fet clau per a I'espeleo-
logia balear. Ens referim a I'aparició el mes de Marc
del número 1 de la publicació ENDINS. Aquest primer
i modest número es veura seguit any rera any de suc-
cessius exemplars de creixent qualitat.
En referir-nos a I'any passat ja hem esmentat el
fort descens que experimenten les trobades de noves
cavitats de relativa importancia. El número de treballs
topografics també minva, després de I'espectacular
quantitat que s'en feren entre 1970 i 1973. Cada cop
més aqueix descens de les activitats topografiques i
exploratives, condicionat per I'escassesa de noves ca-
vitats, va acompanyat de la practica d'una espeleolo-
gia orientada al coneixement cultural i científic de les
cavitats i del medi natural. Podrem constatar que
aquesta tonica és la que presidir& les labors realitza-
des els proxims anys, sense abandonar-se pero les
exploracions de les cavitats que es van trobant.
Durant el 1975 s'inicia una topografia molt detallada
de la Cova de sa Campana (Escorca), tasca que
1970. Davallant el ressalt final del gran pou de I'Avenc de s'Aigo
s'allargara durant bastant de temps. En un pla pura-
(Escorca). La boca de la cavitat 6s visible a la part superior de la fo-
ment esportiu, aquest any es realitza la primera tra-
tografia.

lear dlEspeleologia, desvinculant-se de I'antic Comite
Catalano-Balear. S'elegeix de bell nou en Miquel Trias
com a president d'aquesta nova estructura organitzati-
va de la nostra espeleologia.
En aquesta temporada són poc abundants les ac-
tivitats dignes de menció. Com a mostra de la col.labo-
ració que ja esmentavem amb el Departament de
Geologia de la U.I.B., es llegeix la tesi doctoral den
Lluís Pomar la qual incloia abundants dades cristalo-
grafiques i mineralogiques sobre espeleotemes de les
coves maltorquirles. Dels treballs conjunts amb inves-
tigador~
de la nostra Universitat també n'és fruit la pu-
blicació d'una extensa nota que s'ocupa de les crista-
litzacions freatiques de les coves de Mallorca (POMAR
et al., 1976). Aquesta publicació segueix la Iínia d'in-
vestigació que obríem I'any 1972 en ocupar-nos dels
espeleotemes de la Cova de Sa Bassa Blanca.
El mes de Maig hem de citar la col~laboració en
la campanya que, sobre la fauna de les aigües subter-
ranies de Mallorca, realitzen les biospeleologues fran-
ceses N. Gourbault i F. Lescher-Moutoué.
L'amic Albert Alonso durant I'exploració de la Cova des Mirador (Es-
corca) el 1970.
En el camp topografic, aquest any es fa I'aixeca-
El mes de Marc es legalitzen els primers estatuts
ment de la Cava Figuera (Manacor). També es col.la-
del Grup E~~eleologic
EST per part del Comité Nacio-
hora amb I'Speleo Club Mallorca en les labors que
nal de E~~ekeología,
de~enent
encara de la Federa-
esta fent a Can Frasquet (Manacor) participant en la
ción
de Montañi~mo. Aque~t
any sIha de
topografia de la Cova de sa Piqueta.
deixar constancia de la incorporacib a les nostres la-
Durant 1977 té lloc un intens programa de re-
b o r ~
espeleologiques de na Catalina M.a Borras i den
col.lecció de fauna aquatica que s'estendra per coves
Mediavilla-
de tota Mallorca, així com per algunes cavitats de les
illes de Cabrera i Sa Dragonera. Els resultats d'aqueixa
campanya biqspeleologica són presentats al 66 Sim-
1978
posium d'Espeleologia, celebrat I'hivern a Terrassa
(GINÉS & GINÉS, 1977 a).
Aquesta temporada no es fan exploracions desta-
En la vessant paleontologica, es publica la des-
cables de noves cavitats; no obstant aixo s'apliquen ja
cripció de Myotragus antiquus (PONS-MOYA, 1977),
de forma continuada les modernes tecniques de SOIS
forma arcaica pliocena d'aquest genere, les restes del
corda als avencs mallorquins. Quan a topografies rea-
qual s'havien localitzat feia uns anys dins bretxes
litzades, hem d'esmentar I'aixecament de la Cova des
carstiques del Cap de Ferrutx (Arta). S'obre així un
Drac (Santany i).
període de treballs paleontologics molt importants en
Durant el mes de Desembre s'efectua una carn-
cavitats de Mallorca i del continent, que abracara al
panya paleontologica als reomplim~ents carstics del
manco fins el 1981. L'any 1976, el compliment del ser-
Barranc de Binigaus (Es Mercadal, Menorca), la qual
vei militar va portar al nostre company Joan Pons a
aportara interessants dades sobre els vertebrats pleis-
Cartagena; aquest és un fet que, a part de tenir-lo allu-
tocenics de I'illa de Menorca. Les restes recol.lectades
nyat de Mallorca durant un temps, li permetra prendre
permeten la descripció de les noves especies M y o t ; ~ -
contacte amb la Cueva Victoria (Múrcia). El gran inte-
gus binigausensis, Hypnomys eliomyoides i Nesiotites
res paleontolbgic d'aquesta cova, fara que sigui objec-
meloussae (MOYA-SOLA & PONS-MOYA, 1980;
te cada any de successives campanyes des del 1977
PONS-MOYA & MOYA-SOLA, 1980). En aquesta
fins el 1980; moltes d'aquelles campanyes es duran a
campanya hi participa I'amic Salvador Moya, qui sera
terme en col.laboració amb I'lnstitut de Paleontologia
un habitual participant en les labors paleontologiques
<<M.
Crusafont~, de Sabadell.
que s'aniran desenvolupant.


Josep F. Ramos s'uneix a les nostres activitats en
el present exercici. Durant el mes de Febrer, i 'corn a
Surten publicats el 1979 alguns treballs dels quals
conseqüencia de la creació I'any abans de la Secció
convé deixar constancia. En la vessant paleontologica,
Balear d'Espeleologia, es fans eleccions. Resulta ele-
es dona a coneixer I'estratigrafia de la Cova de Canet
git president el nostre company Joaquín Ginés.
a Esporles (PONS-MOYA et al., 1979), així com un
Es crea, enguany, I'Escola Balear dlEspeleologia;
cataleg dels jaciments arnb vertebrats pleistocenics i
en aquest sentit, durant els mesos de Marq i Abril es
holocenics de les Balears (MOYA-SOLA & PONS-
fa un curset de perfeccionament que marca, de fet,
MOYA, 1979). Des del punt de vista geoespeleologic,
I'inici de les activitats de 1'E.B.E. El mes de Setembre,
farem menció de I'estudi d'espeleotemes freatics su-
la Cova de Cal Pesso és I'escenari del primer sirnula-
bactuals, corresponents al present nivel1 marí (PO-
cre de rescat efectuat pel Grup de Socors de la Secció
MAR et al., 1979).
Balear dlEspeleologia. El primer curset d'lniciació, or-
Després de I'estiu s'emprenen uns treballs siste-
ganitzat per I'Escola Balear dlEspeleologia, té lloc el
rnatics en el massís del Massanella (Escorca) que
Novembre a Mallorca.
s'allargaran uns quants anys; en aquesta ocasió ens
centram en el Puig den Galileu i la Mola de Son Macip
(GINÉS et al., 1980). El Setembre es topografia, arnb
I'Speleo Club Mallorca, I'Avenc Cremat (-86,5 m) que
sera I'avenc de més fondaria de Puigpunyent.
L'any comenca arnb una activitat rellevant en el
La flora dels avencs de Mallorca sera objecte
camp esportiu; es tracta de la travessia Cueto-Coven-
d'una campanya de mostreig centrada en els briofits i
tosa (Cantabria) que es fa arnb espeleolegs de ben di-
que tendra uns resultats summament interessants
versos punts de I'estat espanyol. Aquesta travessia
(ROSSELL~
& GINÉS, 1980).
permet realitzar interessants observacions morfologi-
El mes dlOctubre té lloc a Palma el VI Coloquio
ques i mineralogiques sobre aqueix important complex
de Geografía de la Asociación de Geógrafos Españo-
subterrani (DAMIANS & GINÉS, 1981).
les. Endemés d'exposar-hi alguna comunicació, es
A Mallorca segueixen els treballs a la Serra des
participa en I'organització d'una excursió per la Serra
Teix (Escorca), retopografiant-se I'Avenc des Gel i
de Tramuntana (GINÉS et al., 1979) per als partici-
completant-se la topografia de I'Avenc des Gorg Blau
pants en I'esmentat col.loqui.
(GINÉS et al., 1981 b). En el mateix sector es davalla
El 1979 registra la incorporació al nostre grup den
una nova cavitat, I'Avenc de sa Serra des Teix, que
Jaume Damians i den Tofol Payeras, companys que
arriba a una fondaria de 49 metres.
fins ara pertanyien a I'Speleo Club Mallorca.
El mes de Seternbre s'efectua una petita sortida
Es fa una passa més de cap a la constitució d'una
a Menorca on es fa el plano1 topografic de la Cova de
federació estatal d'espeleologia arnb la creació, per
ses Figueres (Sant Lluís); aquesta anada a Menorca
part del Consejo Superior de Deportes, de la Sección
servira per contactar arnb els companys de la Unió Ex-
Española de Espeleología. Així, el Comite Balear
cursionista Menorquina que cornencen a interessar-se
d'Espeleologia es denominara des d'ara Secció Ba-
per les activitats subterranies.
lear dlEspeleologia.
El 1981 és un any prolific quan a publicacions i
Aquest any es publica una nova recopilació de
fets de caire científic. El Gener un col.lectiu d'espeleo-
i'lnventari Espeleologic de les Balears, que aquesta
legs del nostre Grup i de personal docent i estudiants
vegada ja es fa extensiu a Menorca, Eivissa i Formen-
de la Universitat de les llles Balears aconsegueix el
tera (TRIAS et al., 1979). La nova versió de I'lnventari
inclou un total de 883 cavitats.
Segueixen les activitats en el rnassís del Massa-
nella (Escorca), dedicant-nos abans de I'estiu encara
al sector del Puig den Galileu, per cornenqar a treba-
llar en la Serra des Teix, en arribar la tardor.
El coneixement de la paleontologia balear es veu
beneficiat arnb la publicació d'una nota on es descriu
I'especie Tyto balearica (MOURER-CHAUVIRE et al.,
1980); aquesta especie prové de diversos jaciments
1970. lnici del descens arnb torn a I'Avenc de Son Mas (Valldernos-
carstics, com la Cova de Canet, i és atribuida al límit
sa). A la fotografia es pot veure la instal.laci6 que sustenta la corriola
Plio-Quaternari.
col.locada a la boca de I'avenc.

Premi Ciutat de Palma d'lnvestigació. El projecte pre-
miat estava firmat per I'Equip HADES, del qual n'eren
directors en Lluís Pomar i en Joaquín Ginés. Aquell
projecte d'investigació tenia I'objectiu de profunditzar
en I'estudi de les cristalitzacions freatiques del Pleisto-
ce, presents a les coves mallorquines; amb aquest fi
es portaren a terme, els mesos de Mar$ i Abril, dues
campanyes per agafar mostres a la Cova de Sa Bassa
Blanca (Alcúdia). Un avanc dels resultats del projecte
HADES sortira publicat uns anys després (HADES,
1985).
Durant el mes d'Agost se celebra a Bowling
Green (U.S.A.) el 8e Congrés Internacional d'Espeleo-
logia. En aquest acte s'exposen dues comunicacions
que resumeixen I'estat actual dels coneixements so-
bre els espeleotemes freatics de les coves mallorqui-
4
1 2 ~
nes i la seva relació amb paleonivells pleistocenics de
la Mediterrania (GINÉS et al., 1981 a i c). Gracies als
N m
contactes establerts en aquel1 Congrés Internacional,
aqueix mateix any surten publicats els primers resul-
tats de datacions isotopiques d'espeleotemes freatics
procedents de coves de Mallorca (HENNIG et al.,
1981).
La vessant paleontologica de les nostres activi-
tats, també presenta aportacions bibliografiques molt
importants. Citarem I'estudi realitzat sobre el jaciment
T o p o g r o f , ~
J PONS
de la Cova des Fum a Sant Llorenc (GINÉS & FIOL,
Planta
M BORRAS
1981) i les descripcions de dues formes arcaiques del
EST
genere Myotragus: M. kopperi (MOYA-SOLA & PONS-
MOYA, 1981) forma probablement del Pleistoce infe-
rior i M. pepgone~~ae
(MOYA-SOLA & PONS-MOYA,
Topografia d'una cavitat vertical efectuada I'any 1975. En aquells rno-
1982) atribuible al Plioce inferior. Les successives
rnents ja ernpravern els jumars i els davalladors en I'exploració
campanyes que es feren a la Cueva Victoria (Múrcia)
d'avencs.
donen lloc a un treball (CARBONELL et al., 1981) en
el qual, endemés de sintetitzar-s'hi els coneixements
quals destaca I'Avenc den Pauet de 54 metres de fon-
sobre la seva fauna fossil, s'hi apunten ja les primeres
daria.
dades sobre la presencia humana en aquesta cavitat.
El mes de Febrer tornam a L'Avenc de s'Aigo
Finalment, el mes de Desembre apareix publicat el Ili-
(Escorca) amb la intenció de mirar unes finestres late-
bre <(Les Quimeres del Passat,, (ALCOVER et al.,
rals del gran pou inicial, que ja havíem advertit el
1981), obra que reuneix els coneixements disponibles
1970. Mitjancant alguns pendols i escalades s'arriba a
sobre els vertebrats plio-quaternaris de les nostres
una sala lateral de gran volum, on s'obre un ample
Illes.
pou que comunica de bell nou amb la part coneguda
En el camp organitzatiu, la Secció Balear dlEspe-
de la cavitat. Durant els treballs realitzats en aquest
leologia torna a fer eleccions, per adaptar-les al calen-
avenc, també es forca un pas del que fins ara consti-
dari olómpic; en surt reelegit president en Joaquín Gi-
tuia el final de la cavitat, explorant un passatge des-
nés. Durant el 1981 s'efectuen dos importants simula-
cendent que arriba a la cota de -133 metres (GRUP
cres de rescat per part del Grup de Socors de la
ESPELEOL~GIC EST, 1982).
S.B.E.: el primer es fa el mes de Febrer a I'Avenc del
De I'lnstitut d'Estudis Balearics s'aconsegueix
Pla de les Basses (Pollenca) i el segon a I'Avenc des
una ajuda economica per fer una campanya de mesu-
Travessets (Arta) uns mesos després.
res del contingut en dibxid de carboni de I'atmosfera
de la Cova de les Rodes (Pollenca) per tal de quanti-
ficar les seves variacions estacionals. Les mesures
s'efectuaren amb periodicitat mensual, comencant '
I'Abril i allargant-se fins el Marc de 1983. Els resultats
Les activitats en el massís del Massanella (Escor-
d'aquest programa de mesures sortiran publicats bas-
ca) continuen aquest any (GINÉS et al., 1982), topo-
tant de temps després. (GINÉS et al., 1987).
grafiant-se I'Avenc de sa Font i I'Avenc de sa Traves-
El 1982 finalment es crea la Federación Española
sa i explorant-se diverses cavitats inedites entre les
de Espeleología; d'aquesta manera la Secció Balear

dlEspeleologia es converteix en una federació esporti-
(PONS-MOYA, 1985) que confirmaria I'ocupació hu-
va territorial. Com a conseqüencia del canvi d'estatus
mana de la caverna. Possiblement es tracta d'un dels
legal, se celebren eleccions en el si de la Federació
homínids més antics registrats a la Península Iberica.
Balear d'Espeleologia, en les quals resulta reelegit
El mes dlAgost alguns companys participen en
I'anterior president.
una campanya espeleologica a Escuain (Osca) junta-
També en resulta, d'aquesta transformació buro-
ment amb amics d'Aragó. Es realitzen labors topogra-
cratica, la redacció dels nous estatuts del Grup Espe-
fiques en la cavitat denominada C-9, continuant I'ex-
leologic EST que el Setembre quedaran inscrits en el
ploració de I'avenc CV-1, molt proxim a I'anterior.
Registro de Asociaciones y Federaciones Deportivas
Seguint el procés autonomic, el Desembre són
del Consej~o
Superior de Deportes.
inscrits els estatuts del nostre Grup en el Registre
d'Associacions Esportives de la Direcció General
dlEsports del Govern Balear.
$1 massís d'Es Tossals (Escorca) torna a cridar la
nostra atenció aquesta temporada. Entre les cavitats
Pels voltants de la possessió d'Escorca, es topo-
que es baixen, destacarem I'Avenc des Benavenguts
grafien enguany I'Era d'Escorca i I'Avenc de sa Font
que té 79 rnetres de fondhria.
de s'Espinal, fenomens carstics de dimensions redui-
El Gener es Ilegeix, a la Facultat de Ciencies de
des pero de gran interes.
la Universitat de les Illes Balears, la tesi de Ilicenciatu-
El mes dlAgost tornam a Escuain (Osca). Aquesta
ra del nostre company Ángel Ginés. Aquesta tesina
vegada se segueix I'exploració de la CV-1, aixecant la
tracta amplament de la biospeleologia del carst de Ma-
topografia de les galeries conegudes les quals donen
llorca, dedicant una atenció especial als seus aspec-
un desnivel1 de -1 70 metres. La possible comunicació
tes ecologics.
amb la C-9 pareix poc probable un cop vista la topo-
Quan a la incorporació de nous elements, aquest
grafia realitzada. Així mateix es visiten les Galerías
.
any s'ens wneix na M.a Agustina Janés.
Nuevas d'aquest avenc.
També fora de Mallorca, el jaciment paleontologic
i arqueologic de Casablanca I (Almenara, Castelló) és
objecte d'un estudi geomorfologic detallat (GINÉS &
PONS-MOYA, 1986).
Continuant amb les campanyes paleontologiques
La Federació comenca I'any amb una lleugera cri-
a la Cueva Victoria (Múrcia), el 1984 s'ha de ressaltar
si que afecta la Junta Directiva. A partir de Febrer és
la trobada d'una falange atribuible al genere Horno
en Josep F. Ramos qui presidira una Comissió Gesto-
ra, fins que el mes de Novembre se celebren les elec-
cions exigides per la Direcció General d'Esports del
Govern Balear, en quedar inscrita la Federació Balear
dlEspeleologia en el Registre d'Associacions Esporti-
ves de les Balears. D'aquestes eleccions en torna a
sortir president en Joaquín Ginés.
Durant la Setmana Santa s'explora una nova via
de I'Avenc d'Escorca. A aquesta via s'hi pot arribar
per diverses finestres que s'obren lateralment a les
parets del gran pou inicial, anant a comunicar en dar-
rera instancia amb els últims ressalts ja coneguts de
la cavitat. Aprofitant la trobada d'aqueixa nova via es
torna a topografiar I'avenc (GRUP ESPELEOLOGIC
EST, 1986).
Barcelona 6s la seu, el mes d'Agost, del 9.O Con-
greso Internacional de Espeleologia, en el qual s'ex-
posa una comunicació sobre aspectes geomorfologics
de les illes carstificades (GINÉS & GINÉS, 1986). A fi-
nals del mateix mes, t6 lloc a Palma una reunió del
grup d'estudi sobre I'lmpacte HumA en el Carst, de la
Instantania feta durant la topografia de I'Avenc de sa Moneda (Calvia)
lnternational Geographical Union; en I'organització
I'any 1971.
d'aquest esdeveniment intervendran de forma activa

companys nostres, juntament amb personal del De-
partament de Geografia de la Universitat de les Illes
Balears.
,
L'estiu finalitzara amb una breu campanya espe-
leologica a Menorca on es topografiaran alguns
avencs i coves, tots relacionats amb el modelatge li-
toral.
Enguany comenca, en col.laboració amb el De-
partament de Geologia de la Universitat de les Illes
Balears, un estudi de les Coves de Génova (Palma),
labor que ha encarregat I'empresa explotadora
d'aquesta cova turística.
També es publiquen tres treballs de síntesi sobre
temhtica geoespeleologica. Un s'ocupa de les caracte-
rístiques generals del modelatge. endocarstic de Ma-
llorca (GINÉS & GINÉS, 1987 a) i un altre reuneix les
dades espeleocronologiques disponibles sobre Mallor-
ca (GINÉS & GINES, 1987 b). Finalment, una extensa
nota tracta dels espeleotemes freatics de les nostres
coves i la seva trascendencia en el registre de les fluc-
1972. Descans durant una exploracib subterrania, amb la correspo-
tuacions marines pleistoceniques (POMAR et al.,
nent tettúlia. D'esquerra a dreta: en Joaquín Ginés, en Miquel Garau
1987).
i en Bernardo Quintana.
El mes de Setembre es participa en el Simposium
Internacional sobre I'lmpacte Huma en el Carst, cele-
brat a Postojna (lugoslavia). Aquest acte era com una
científica de I'estudi del nostre subsol. Ha quedat ben
continuació de la reunió organitzada a Palma I'estiu
patent també que camps com la paleontologia, la bios-
abans.
peleologia, la carstologia i el coneixement del Quater-
nari, n'han sortit ben beneficiats a les Balears de les
activitats d'un petit grup de joves que ja fa vint anys
s'iniciaren en I'observació de les nostres coves i
avencs.
L'any s'inaugura amb una campanya biospeleolo-
Com passa en gairebé totes les activitats no lu-
gica a Menorca, comencada ja els darrers dies de
cratives, és possible actualment detectar un futur una
1987. En aquesta activitat hi participen companys me-
mica problematic, relacionat amb el baix nombre de
norquins i I'amic X. Bellés, aconseguint-se resultats
gent realment interessada en aquest estrany camp
faunístics de bastant d'interes.
que es I'espeleologia. Hi ha una altra circumstancia
La presentació de I'estudi fet a les Coves de Gé-
que també actua en el mateix sentit i és el poc temps
nova (Palma), amb el Departament de Geologia de la
que han estat actius molts dels companys que han
Universitat de les llles Balears, té lloc el mes de Fe-
passat per la nostra entitat; en aquest aspecte s'ha de
brer.
constatar que del nucli d'al-lots que comencaven I'any
Durant el Setembre, coincidint amb les olimpía-
1968, tan SOIS dos d'ells segueixen practicant avui
des, hi ha eleccions a la Federació Balear dlEspeleo-
I'espeleologia.
logia; resulta reelegit I'anterior president.
Deixant de banda qualsevol tipus d'especulació
sobre els temps que vindran, reiteram de bell nou la
nostra gran reconeixenca a tots els protagonistes
Epíleg
d'aquesta intrascendent historia que hem anat de-
banant.
Hem arribat ja al final d'aquesta especie de narra-
ció. En aqueixes planes es pot constatar la continuitat
en les labors espeleolbgiques del nostre Grup; conti-
Blbliografia
nuitat presidida no obstant per un gradual canvi quali-
tatiu quan als treballs que s'han anat fent any rera
ALCOVER, J.A.; MOYA-SOLA, S. & PONS-MOYA, J. (1981): <<Les
Quimeres del Passat. Els vertebrats fbssils del Plio-Quaternari
any. Així, després d'una primera etapa d'una activitat
de les Balears i Pitiüses>l. Editorial Moll. Monografies Científi-
enorme en els aspectes exploratiu i topografic, cada
ques, 1. 261 pp. Palma de Mallorca.
cop es dedica més atenció a les vessants cultural i
CARBONELL, E.; ESTÉVEZ, J.; MOYA-SOLA, S.; PONS-MOYA, J.;

AGUSTI, J. & VILLALTA, J.F. (1981): <<Cueva
Victoria (Murcia,
529-532. Bowling Green.
España): lugar de ocupación humana más antiguo de la penín-
GINÉS, J.; BORRAS, L. & GINÉS, A. (1982): <<Estudi
geo-espeleolo-
sula ibérica>>.
Endins, 8: 47-57. Palma de Mallorca.
gic del massís del Massanella (Escorca, Mallorca). 3.- Les ca-
DAMIANS, J. & GINÉS, J. (1981): -Algunas 0bSeNa~i0neS mineraió-
vitats del Puig de mas san ella^^. Endins, 9: 3-13. Palma de Ma-
gicas y morfológicas sobre el sistema Cueto-Coventosa (San-
llorca.
tander),.. Endins, 8: 13-19. Palma de Mallorca.
GRUP ESPELEOL~GIC EST (1982): ~Avenc de S'Aigo (Escorca,
EGOZCUE. J.J. (1971): -Estudio del cono de materiales alóctonos de
Mallorca)),. Endins, 9: 37-40. Palma de Mallorca.
la Cova de Sa Fonb. Speleon, 18: 49-53. Barcelona.
GRUP ESPELEOLOGIC EST (1986): <&Era d'Escorca (Escorca, Ma-
ENCINAS, J.A.; GINÉS, J. & TRIAS, M. (1974): <<Inventario
espeleoló-
llorca) i algunes cavitats veines~~.
Endins, 12: 3-1 l.
Palma de
gico de Mallorca~~.
Bol. Soc. Hist Nat. Baleares, 19: 29-49. Pal-
Mallorca.
ma de Mallorca.
HADES, Equipo (1985): <<Los
espeleotemas freáticos de las cuevas
GINÉS, A. (1973): <<Sobre
el posible hallazgo de formaciones de edad
costeras de Mallorca: estado actual de las investigaciones-. In
Milazziense en Ses Coves Petites (Canyamel)~.. III Simposium
Geomorfologia Litoral y Cuaternario. Homenaje a Juan Cuerda.
Espeleologia. Comunicaciones. 87-91. Mataró.
Universidad de Valencia. 103-1 22. Valencia.
GINÉS, A. (1983): ~~Bioespeleología
del karst mallorquín. Datos ecoló-
HENNIG, G.J.; GINÉS, A,; GINÉS, J. & POMAR, L. (1981): <<Avance
gicos preliminares>,. Tesis de Licenciatura. Universidad dePal-
de los resultados obtenidos mediante datación isotbpica deal-
ma de Mallorca. Federacib Balear d'Espeleologia. 219 pp. Pal-
gunos espeleotemas subacuáticos mallorquines~. Endins. 8:
ma de Mallorca.
91-93. Palma de Mallorca.
GINES, A. & FIOL, L1.A. (1981): <cEstratigrafía del yacimiento de la
MOURER-CHAUVIRÉ, C.; ADROVER, R. & PONS-MOYA, J. (1975):
Cova des Fum (Sant Llorenq, Mallorca)>>.
Endins, 8: 25-42. Pal-
ecPrésénce de Grus antigone (L.) dans I'Avenc de Na Corna A
ma de Mallorca.
Majorque (Espagne),,. Nouv. Arch. Hist. Nat. Lyon, 13: 50-55.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1974): consideraciones sobre los mecanis-
Lyon.
mos de fosilización de la Cova de Sa Basca Blanca y su para-
MOURER-CHAUVIRÉ, C.; ALCOVER, J.A.; MOYA-SOLA, S. &
lelismo con las formaciones marinas del Cuaternario),. Bol.
PONS-MOYA, J. (1980): ..Une nouvelle forme insulaire d'ef-
Soc. Mst. Nat. Baleares, 19: 1 1-28. Palma de Mallorca.
fraie géante, Tyto balearica n. sp. (Aves, Strigiformes), du Plio-
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1977 a): ,,Datos bioespeleológicos obtenidos
Pleistocene des Baleares>,. Geobios, 13 (5): 803-81 1. Lyon.
en las aguas cársticas de la isla de Mallorca>>.
6e. Simposium
MOYA-SOLA, S. & PONS-MOYA. J. (1979): -Catálogo de los yaci-
d'Espeleologia. 81-95. Terrassa.
mientos con fauna de vertebrados del Plioceno, Pleistoceno y
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1977 b): discusión bibliográfica comparativa
Holoceno de las Baleares*. Endins, 5-6: 59-74. Palma de Ma-
entre las entalladuras de corrosión y otras morfologías de as-
llorca.
pecto semejante.>. Endins, 4: 13-20. Palma de Mallorca.
MOYA-SOLA, S. & PONS-MOYA, J. (1980): [[Uha nueva especie del
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1986): .On the interest of speleochronologi-
género Myotragus Bate, 1909 (Mammalia, Bovidae) en la isla
cal studies in karstified islands. The case of Mallorca (Spain)..
de Menorca: Myotragus binigausensis nov. sp. Implicaciones
9.O Congreso Internacional de Espeleologia. Vol. 1: 297-300.
paleozoogeográficas~~.
Endins, 7: 37-47. Palma de Mallorca.
Barcelona.
MOYA-SOLA. S. & PONS-MOYA, J. (1981): ~Myotragus
kopperi, une
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1987 a): características espeleológicas del
nouvelle espece de Myotragus Bate 1909 (Mammalia, Artiodac-
karst de Mallorcan. Endins, 13: 3-19. Palma de Mallorca.
tyla, Rupicaprini)>,. Proc. Kon. Neder. Akad. Wetensch. B 84
GINÉS, A. & PONS-MOYA, J. (1986): aproximación al origen del ya-
(1): 57-69. Amsterdam.
cimiento paleontológico del Pleistoceno inferior de Casa Blanca
MOYA-SOLA. S. & PONS-MOYA, J. (1 982): RMyotragus pepgonellae
I (Almenara, Castelló).. Endins, 12: 41 -49. Palma de Mallorca.
nov. sp.; un primitivo representante del giénero Myotragus Bate,
GINÉS, A.; GINÉS, d. & PONS-MOYA, J. (1975): .,Nuevas aportacio-
1909 (Bovidae. Mammalia) en la isla de Mallorca (Baleares),,.
nes al conocimiento morfológico y cronológico de las cavernas
Acta Geoldgica Hispánica, 17 (1-2): 77-87. Barcelona.
costeras mallorquinas~~.
Speleon. Monografia l. V Symposium
POMAR, L.; GINÉS, A. & FONTARNAU, R. (1976): *Las cristalizacio-
de Espeleología. Cuaternario. 49-56. Barcelona.
nes freáticas.,. Endins. 3: 3-25. Palma de Mallorca.
GINÉS, A.; GINÉS, J.; POMAR, L. & SALVA, P.A. (1979): <,La Serra
POMAR, L.; GINÉS, A. & GINÉS, J. (1979): ~~Morfología,
estructura y
de Tramuntana>,. VI Coloquio de Geografía. Guía de la Excur-
origen de los espeleotemas epiacuáticos~~.
Endins, 5-6: 3-17.
sión n.O 1. 38 pp. Palma de Mallorca.
Palma de Mallorca.
GINÉS, A.; GINÉS, J.; POMAR, L. (1981 a): <<Phreatic
speleothems in
POMAR, L.; RODR~GUEZ,
A,; F O R N ~ S ,
J.J.; GINÉS, A.; GINÉS, J.;
coastal caves of Majorca (Spain) as indicators of Mediterranean
FONT, A. & MORA, A. (1987): -Phreatic speleothems in coas-
Pleistocene paleolevels~.
Proc. Eighth Int. Cong. Speleol. 533-
tal caves: a new method to determine sea-level fluctuations~~.
In
536. Bowling Green.
C. Zazo Ed. Late Quaternary sea-leve1 changes in Spain. Mu-
GINÉS, A.; HERNÁNDEZ, J.; GINÉS, J.; & POL, A. (1987): qcObSe~a-
seo Nacional de Ciencias Naturales. C.S.I.C. Trabajos sobre
ciones sobre la concentración de dióxido de carbono en la at-
Neógeno-Cuaternario, 10: 197-224. Madrid.
mósfera de la Cova de les Rodes (Pollenca, Mallorca))>. En-
PONS-MOYA, J. (1 977): .,La nouvelle espece Myotragus antiquus de
dins, 13: 27-38. Palma de Mallorca.
I'ile de Majorque (Baleares).. Proc. Kon. Neder. Akad. Weten-
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1977 c): .El medio fluvio-lacustre hipogeo en
sch. B 80 (3): 215-221. Amsterdam.
las cuevas de Mallorca y su asociación de morfologias~~.
En-
PONS-MOYA, J. (1985): -Nota preliminar sobre el hallazgo de Horno
dins, 4: 3-12. Palma de Mallorca.
sp. en los rellenos cársticos de Cueva Victoria (Murcia, Espa-
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1987 b): <<Datos
espeleocronológicos sobre
ñ a ) ~ .
Endins, 10-1 1 : 47-50. Palma de Mallorca.
el karst de la isla de Mallorca*. Revista de Cihncia. Institut
PONS-MOYA, J. & MOYA-SOLA, S. (1980): <gNueyo representante
dSEstudis Balelrics. 1 : 81-92. Palma de Mallorca.
del genero Nesiotite Bate, 1944; Nesiotites meloussae nov.
GINÉS, J.; BORRAS, L. & GINÉS, A. (1980): <<Estudi
geo-espeleolb-
sp. (Insectivora, Soricidae) de los rellenos cársticos del Barranc
gic del massís del Massanella (Escorca, Mallorca). 1.- Les ca-
de Binigaus (Es Mercadal, Menorca)>>.
Endins, 7: 53-56. Palma
vitats del Puig den Galileul~.
Endins, 7: 3-16. Palma de Mallorca.
de Mallorca.
GINÉS, J.; BORRAS, L. & GINÉS, A. (1981 b): ,'Estudi geo-espeleb-
PONS-MOYA, J. MOYA-SOLA, S. & KOPPER, J.C. (1979): .La fauna
lbgic del rnassis del Massanella (Escorca, Mallorca). 2.- Les
de mamíferos de la Cova de Canet (Esporles) y su cronolo-
cavitats de la Serra des Teix>>.
Endins, 8: 3-12. Palma de Ma-
gia*. Endins, 5-66: 55-58. Palma de Mallorca.
llorca.
ROSSELLÓ, J.A. & GINES, A. (1980): ~lntroducció
a la brioflora dels
GINÉS, J.; GINÉS, A. & POMAR, L. (1981 c): "Morphological and mi-
avencs mallorquins~~.
Endins, 7: 27-35. Palma de Mallorca.
neralogical features of phreatic speleothems occurring in coas-
TRIAS, M.; PAYERAS, C. & GINÉS, J. (1979): -Inventar¡ espeleolbgic
tal caves of Majorca (Spain).. Proc. Eighth Int. Cong. Speleol.
de les Balearw. Endins, 5-6: 89-108. Palma de Mallorca.