Les aus f�ssils de la cova de ca na Reia
ENDINS, neo 14-15. 1989. Palma de Mallorca
LES AUS FOSSILS DE LA COVA DE CA NA RElA
per Josep Antoni ALCOVER*
Summary
The fossil birds from the Upper Pliocene deposit of Cova de Ca Na Reia has been studied
in this paper. All the recorded species are new to the Pliocene record from Eivissa, and a new
species, Putfinus nestori n.sp., has been described. This new species is related to P. (p.)
mauretanicus, but it was greater and had more robust bones. Its bill was specially strong. The
presence of this species is considered as a paleornithological evidence of the presence of a
high productivity marine front during the Upper Pliocene near the Eivissan coasts.
Resum
En aquest treball s'estudien els ocells fossils del deposit pliocenic de la Cova,de Ca Na
Reia. Totes les especies obtengudes són noves per al registre pliocenic d'Eivissa, i n'hi ha
una, Puffinus nestori n.sp., que és nova per a la ciencia. Aquesta especie nova estava rela-
cionada arnb P. (p.) mauretanicus. Era més gran que aquesta i tenia uns ossos més robustos.
El seu bec era particularment robust. La presencia d'aquesta darrera especie és considerada
com a un testirnoni paleornitologic de la presencia d'un front mari de productivitat elevada
aprop de les costes eivissenques durant el Plioce superior.
1. Introducció
El jacirnent de la Cova de Ca Na Reia va ésser
cialrnent estudiada (TORRES & ALCOVER, 1981; AL-
descobert I'any 1981 per Néstor TORRES i prospectat
COVER et alii, 1981 ; GASULL & ALCOVER, 1982;
de seguit per M. TRIAS, S. MOYA & J. A. ALCOVER.
PAUL, 1984 i en prernsa; ALCOVER & AGUST~,
1985;
Tot d'una es va considerar corn a un possible deposit
BOUR, 1985). La topografia i una breu descripció de
del Pleistoce superior (veure ALCOVER et alii 1981),
la Cova de Ca Na Reia fou presentada per TRIAS
pero ben aviat aquesta datació primera va ésser corre-
(1982). A aquest treball volern presentar les inforrna-
gida fins situar-se al Pleistoce inferior o al Plioce. L'es-
cions prelirninars que tenirn sobre la fauna d'ocells.
tudi de la fauna teriologica i rnalacolbgica perrnet su-
posar que el jacirnent de la Cova de Ca Na Reia per-
tany al Plioce superior, i que, groserarnent, és coetani
dels jacirnents de la Pedrera de s'onix (Mallorca), el
2. Part sistematica
Barranc de Binigaus (Menorca) i el Nuraghe Su Cas-
teddu (Sardenya).
Els ocells constitueixen la classe rnés ben repre-
Aquest jacirnent ha lliurat una fauna vertebrada i
sentada al jacirnent de la Cova de Ca Na Reia. Tot i
rnalacologica que fins hores d'ara ha estat nornés par-
que sovint els ossos dels ocells, igual que els dels rna-
rnífers i els de la tortuga, apareixen rnolt fragrnentats
i de vegades rodats, ha estat possible identificar una
Departamento de Zoología de Vertebrados. Museo Nacional de
bona part de les peces obtengudes. S'han obtengut
Ciencias Naturales, Ci. José Gutiérrez Abascal 2, 28006 Madrid,
Adreca actual: lnstitut d'Estudis Avancats de les Illes Balears
restes d'especies pertanyents a 6 ordres d'aus, que a
(C.S.I.C.). Carretera de Valldemossa Km 7, Ciutat de Mallorca.
continuació passarn a descriure.

Ordre Procellariiformes
premaxil.lar supera en un 50% la de P. (p.) mauretani-
cus.
Mentre que els ossos de les carnes són entre un
Familia Procellariidae
1'1 i un 15% més gruixuts.
Genere Puffinus
Derivatio nominis: Amb reconeixement, dedicam
Puffinus nestori n.sp.
aquesta especie a Néstor TORRES (Eivissa), qui va
descobrir el jaciment i va trobar els primers ossos
Holotipus: Húmer dret MNCM 1 1524.
d'aquesta especie.
Serie típica: 1 húmer quasi sencer (MNCM
Descripció de I'holotipus: Húmer de 91 ,O0 mm
1 1525), 43 húmers fragmentats (MNCM 1 1526-1 1549,
de Ilarg, de morfologia general similar al de P. (p.)
1 1552-1 1570), 2 ulnes senceres (MNCM 11 550-
mauretanicus, pero notablement més robust. La diafisi
1 1551), 22 ulnes fragmentades (MNCM 11 571 -1 1577,
esta menys aplanada en relació a la Ilargaria total que
1 1579-1 1593), 24 radis fragmentats (MNCM 1 1578,
a aquesta darrera especie. La seva secció al centre de
1 1594-1 161 6), 5 coracoides quasi sencers (MNCM
I'ós fa 7,05 mm x 4,00 mm. El procés supracondilar
1 161 7-1 1621), 18 coracoides fragmentats (MNCM
dorsal és més ampli a la seva base. L'amplaria maxi-
1 1622-1 1639), 14 carpometacarpians fragmentats
ma de I'epífisi proximal és de 22,90 mm, i la de I'epí-
(MNCM 1 1640-1 1653), 10 falanges proximals digiti
fisi distal, 13,30 mm. Totes les insercions musculars
majoris (MNCM 1 1654-1 1663), 2 falanges distals digiti
apareixen molt més marcades, reflexant una condició
majoris fragmentades (MNCM 1 1664-1 1665), 8 esca-
peramorfica quan se'l compara arnb I'húmer de P. (p.)
pules fragmentades (1 1666-1 1673), 13 fragments de
mauretanicus.
fúrcula (MNCM 11 674-1 1686), 14 femurs fragmentats
(MNCM 11 688-1 1700), 14 tibiotarses fragmentats
Discussió: L'especie ornítica més abundant a la
(MNCM 1 1701 -1 171 4), 28 tarsometatarsians fragmen-
Cova de Ca Na Reia és un Procellaridae del genere
tats (MNCM 11715-1 1742), 4 fragments de prema-
Puffinus que representa una forma previament desco-
xil.lar (MNCM 11 743-1 1746), 6 fragments de mandí-
neguda per a la ciencia. Aquesta especie va esser
bula (MNCM 11 747-1 1752), 5 fragments d'esternó
tractada com a Puffinus cf., puffinus per ALCOVER et
(MNCM 11753-1 1757), 6 falanges del peu (MNCM
alii (1 981). La comparació acurada dels materials de la
11 758-1 1763), 2 quadrats fragmentats (MNCM 11 91 7-
Cova de Ca Na Reia arnb una mostra de Puffinus (puf-
11918).
finus) mauretanicus ha revelat la manca d'identitat
Diagnosi: Especie de Puffinus que presenta un
d'aquestes dues formes. A I'area mediterrania viuen
disseny osteologic similar al de P. (p.) mauretanicus,
actualment dues castes de baldritges, P. (p.) maureta-
pero arnb els ossos del brac devers un 8% més llargs
nicus, que cria exclussivament a les llles Balears, i P.
que a aquesta especie i relativament molt robustos (=
(p.) yelkouan, que cria a illes més orientals. La posició
10 al 18% més robustos que els de P. (p.) mauretani-
taxonomica d'aquestes formes és confusa, i encara no
cus). El bec és devers un 35% més robust i poderós
s'ha aclarit si són formes subespecífiques d'una ma-
que el d'aquesta darrera especie, be que I'altaria del
teixa especie o si representen dues especies dife-
rents. Tampoc estan del tot aclarides les seves rela-
cions taxonomiques arnb P. puffinus puffinus, una for-
ma que cria a les costes d'lslandia, a les Feroe, a
nombrosos punts de les llles Britaniques, a la Bretan-
ya, a Madeira, Acores i Bermudes (MAYAUD, 1932).
S'han comparat les restes ossies de la baldritga
de la Cova de Ca Wa Reia arnb les d'una mostra de
P. (p.) mauretanicus, arnb P. griseus, P. gravis, P. as-
similis (materials depositats a la col.lecció de verte-
brats ~ ~ M u s e u
de la Naturalesa de les llles Balears,,,
sigles: MNCM), i arnb dades bibliografiques relatives a
les especies vivents P. lherminieri i P. pacificus (és a
dir, amb totes les especies del genere d'una area cir-
cumdant a Eivissa que inclou tota la Mediterrania i una
bona part de I'Atlantic oriental; HARRISON, 1983).
També s'han comparat aquestes restes amb les da-
des publicades sobre les especies plioceniques P. ted-
Figura 1. Ossos de les ates de P. nestori n. sp. en cornparació arnb
fordi, P. kanakofi i P. felthami, de les costes pacifi-
els de P. (p.) mauretanicus. A: Húrner de P. nestori n. sp.,
ques de I'America del Nord. Fins hores d'ara no es co-
holotipus, MNCM 11524. 6:
Húrner de P. (p.) mauretanicus
neixien Puffinus pliocenics a I'area mediterrania, ni a
provinent de Mallorca, MNCM 1240. C: Ulna de P. nestori
n. sp.. MNCM 11550. D: Ulna de P. (p.) mauretanicus pro-
Europa, ni a I'Atlantic oriental. Al Mioce dlEuropa va
vinent de Mallorca, MNCM 1240.
ésser descrit Puffinus anfernensis Milne-Edwards

1871, especie que recentment ha estat transferida al
d'America septentrional). Presenta I'amplaria proximal
genere Plotornis (CHENEVAL, 1984).
del tarsometatarsia ( X = 7,88 mm; x,-
= 7,55 -
A la taula I es presenten les mesures ossies de la
8,25 mm, n = 7) notablement rnés gran que la de P.
mostra de Puffinus nestori, juntament amb les d'una
tedfordi (6,80 mm), mentre que I'amplaria de la diafisi
mostra de comparació de P. (p.) mauretanicus. Puffi-
d'aquest ós és notablement rnés petita ( X = 2,49 mm,
nus nestori és una especie que pertany al grup puffi-
xmi,-x,
= 2,40 - 2,60 mm, n = 5) que la de P. ted-
nus de MAYAUD (1932), i difereix de les altres espe-
fordi(X = 3,15, x,,-xmax
= 3,O - 3,30 mm, n = 2).
cies del genere en un gran nombre de característiques
Puffinus nestori te el tarsometatarsia notablement rnés
morfologiques. Les diferencies amb les formes del
curt que P. kanakoffi (d'acord amb les informacions i
grup puffinus són més petites, tot i que són altament
il.lustracions de HOWARD, 1971). Les mesures de la
significatives. La nova especie és clarament major i
canya del tarsometatarsia de Puffinus nestori són tam-
rnés robusta que P. (p.) mauretanicus, la rnés gran de
bé notablement rnés petites que les de la tercera es-
les formes vivents d'aquest grup.
pecie pliocenica, P. fethami (d'acord amb informacions
Puffinus nestori es diferencia clarament de les al-
tretes de HOWARD, 1968).
tres especies plioceniques de Puffinus descrites fins a
Puffinus nestori va ésser una especie que presen-
la data (provinents, totes, de les costes pacífiques
tava adaptacions biologiques lleugerament diferents
~ u f f h u s
nestori
Puffinus (p.) mauretanicus
% Diferencies
X
n
X m ~ n
X m ~ x
X
n
Xmin
de les mitjanes
Húmer
LT
89,65
2
88,30
91,OO
83,OO
4
79,50
86,lO
8,Ol
A ~ P
22,90
1
20,15
4
20,OO
20,40
13,65
Aed
13,Ol
1 O
12,75
13,30
11,72
t
11,35
12,25
10,96
Dd
7,18
15
6,75
7,75
6,39
5,95
6,80
12,36
dd
4,07
15
3,90
4,35
3,60
3,30
3,80
13,05
Ulna
LT
83,65
76,75
76,75
8,05
A ~ P
11,90
10,15
10,20
12,91
Aed
9,OO
7,44
7,75
17,07
Dd
5,60
4,47
4,70
21,79
Radi
A ~ P
a,40
4,65
10,97
Coracoide
LT
35,58
3
35,90
32,69
9,15
Dd
5,07
3
5,30
4,20
20,71
Falange proximal digitalis majoris
LT
24,72
5
25,35
22,05
12,ll
Femur
Aed
8,43
9,OO
7,50
12,40
Tibiotars
Aed
6,82
7,20
6,12
6,OO
6,25
11,13
Tarsometatarsia
AeP
7,88
7
7,55
8,25
6,99
4
6,80
7,05
12,73
Aed
6,95
6
6,60
7,40
6,16
4
6,OO
6,30
12,82
Significat de les sigles: LT = Llargaria total; Aep = Arnplaria de I'epífisi proxirnal; Aed = ArnplAria de I'epifisi distal; Dd =
rnajor
Diarnetre
de
la diafisi; dd = DiArnetre rnés petit de la diAfisi. Totes les rnesures en rnilírnetres.
Taula I

de les de P. (p.) mauretanicus. La gruixa del col1 del
grivensis (BALLMANN, 1976), un Phasianidae Ileuge-
coracoid, i el fet de presentar una ma proporcional-
rament més petit que les guatleres actuals, pero que,
ment més Ilarga, respecte les Ilargaries de I'húmer i de
com aquestes, havia de tenir una certa capacitat de
I'ulna, que les de I'especie vivent, testimonien que P.
colonització ultramarina. Un altre genere de Phasiani-
nestori tenia un vol més batut que el d'aquesta espe-
dae petit que apareix al Mioce dlEuropa és Palaeo-
cie (veure les dades de KURODA, 1954). La diafisi de
cryptonyx. Les diferencies entre aquest darrer i Pa-
I'húmer de P. nestori esta lleugerament menys aplana-
laeortyx es troben a la fosca pneumoanconea de I'hú-
.da que la de P. (p.) mauretanicus, cosa que suggereix
mer (BALLMANN, 1969). Els húmers de la Cova de
que I1esp&cie
fossil estaria lleugerament menys adap-
Ca Na Reia, d'aspecte general i mida molt similars,
tada a fer ús subaquatic de les ales. Tanmateix, pero,
estan lleugerament neumatitzats i, d'acord amb BALL-
ja devia d'ésser una forma de vida essencialment
MANN (com. pers., X.1988) segons la definició s'han
aquatica,'talment com les baldriges baleariques ac-
d'assignar a Palaeocryptonyx. Dintre d'aquest genere
t u a l ~ ,
tal i com suggereix la possessió d'un tarsometa-
sembla que la forma de la Cova de Ca Na Reia no es
tarsia summament estret.
pot assignar a cap de les previament conegudes, i
Entre el material obtengut de Puffinus nestori
probablement representa una especie nova per a la
existeixen diversos ossos que presenten una ossifica-
ciencia. Tanmateix, de moment, i a I'espera d'un estu-
ció encara no completada. Aquests ossos denuncien
di més acurat de les formes de Palaeocryptonyx, dei-
la presencia d'exemplars juvenils. Aixo, juntament
xam sense resoldre la seva assignació específica.
amb el fet que les baldritges vivents del grup pufinus
La presencia d'un Phasianidae de talla petita al
només van a terra per a criar, constitueix un testimoni
Plioce insular dlEivissa no resulta estranya. Es conei-
de que I'especie niava a Eivissa durant el Plioce superior.
xen restes de Phasianidae a altres faunes insulars
plioceniques: Coturnix cf. coturnix al Plioce superior de
la Pedrera de s'onix (Mallorca) i restes de Palaeortyx
Ordre Accipitriformes
grivensis al Plioce de Gargano. Totes aquestes for-
Família Accipitridae
mes, al igual que les guatleres actuals, probablement
presentaven habits migratoris, cosa que les diferencia
Genere Buteo?
de les altres Galliformes.
cf. Buteo sp.
Material: 1 falange distal digitalis pedis (MNCM
Ordre Columbiformes
11915).
Família Columbidae
Discussió: Al jaciment de la Cova de Ca Na Reia
Genere Columba
ha aparegut una falange de Accipitridae que s'assem-
bla molt a les de Buteo, essent diferent de les de Per-
Columba livia/oenas
nis, Circus i Accipiter, degut essencialment a la gran
projecció del tuberculum flexorum. Malauradament no
Material: 1 húmer sencer (MNCM 11764), 1 hú-
s'ha disposat de materials de comparació de Ivlilvus,
mer fragmentat (MNCM 11765), 1 fragment distal de
Circaetus i Hieraetus, i per aixo la seva determinació
tibiotars (MNCM 11 766), 1 fragment distal de tarsome-
exacta resta dubtosa, adhuc a nivel1 generic.
tatarsia (MNCM 11767), 3 fragments de carpometa-
carpia (MNCM 1 1768-1 1770).
Discussió: L'assignació del material de Colurnbi-
Ordre Galliformes
dae de la Cova de Ca Na Reia al genere Colurnba no
Família Phasianidae
ofereix dubtes. Dintre d'aquest genere a Europa viuen
actualment tres especies que tenen uns ossos rnorfo-
Palaeocryptonyx sp.
Ibgicament molt uniforms: C. palumbus, C. Iivia i C.oenas
(FICK, 1974; WEESIE, 1987). La primera d'aquestes
Material: 1 húmer quasi sencer (MNCM 1 1771), 5
especies es distingueix molt be per la seva mida gran.
fragments d'húmer (MNCM 11772-1 1776), 1 ulna sen-
La distinció entre les altres dues especies és més
se epífisi distal (MNCM 11777), 4 fragments de tibio-
mala de fer. FICK (1974) va registrar algunes petites
tars (MNCM 1 1778-1 1781 ), 1 tarsometatarsia quasi
diferencies morfolbgiques a alguns ossos. MOURER-
complet (MNCM 11 782), 6 fragments de tarsometatar-
CHAUVIRÉ (1975) observa que els húrners de C. oenas
sia (MNCM 11 783-1 1788).
són lleugerament més robustos que els de C. Iivia, tot
Discussió: La presencia d'un Phasianidae al jaci-
i que hi ha un gran solapament de mesures entre
ment de la Cova de Ca Na Reia és revelada per una
aquestes dues especies. Aquestes diferencies s6n re-
bona serie d'ossos, malauradament quasi tots bastant
collides per WEESIE (1 987), el qual considera els hú-
fragmentats. La seva determinació generica és més
mers amb una Ilargaria total més petita que 42,9 mm
complexa. Al Plioce de Gargano va viure Palaeortyx
com a pertanyents a C. livia, rnentre que la rnajoria

dels húmers que fan entre aquesta mida i 46,4 mm no
el fragment de la Cova de Ca Na Reia amb tarsometa-
serien identificables específicament. L'húmer sencer
tarsians de A. veta. La presencia d'una forma del ge-
de la Cova de Ca Na Reia fa 44,lO mm. de Ilargaria
nere Athene a una fauna insular no és inesperada.
maxima total i totes les seves altres mesures s'in-
clouen dintre de I'espectre de variació presentat per
Ordre Passeriformes ,
FlCK (1974) per a les mesures corresponents tant de
C. livia corn de C. oenas. Igual cosa esdevé amb els
Material: ulna fragmentada (MNCM 11 91 9); frag-
altres ossos, que manquen de trets morfologics diag-
ment distal de tarsometatarsia (MNCM 11 921).
nostics i que presenten mides sense cap valor diag-
nostica, llevat del fragment de tarsometatarsia MNCM
Discussió: Aquests ossos denuncien la presen-
1 1767. Aquest presenta una amplaria distal de 7,75 mm,
cia de Passeriformes de talla petita. Malauradament
la qual se surt, una mica per damunt, del Iímit superior
no ha estat possible identificar-los a un nivel1 taxono-
de I'espectre de variació d'aquesta mesura presentat
mic inferior.
per FlCK (1974) per a C. oenas (X = 7,2 mm;
xmi,-x,
= 6,6 - 7,6 mm, n = 18). Aixo suggeriria,
doncs, la seva pertanyenca més probable a C. livia.
3. Discussió
Tanmateix, pero, el grau petit de la diferencia osteo-
metrica registrada, la possibilitat de variació de la talla
La fauna ornítica del Plioce superior de la Cova
a aquestes dues especies durant el Plio-Pleistoce i la
de Ca Na Reia és summament particular. A diferencia
incertesa que només hi hagi una sola especie repre-
de la fauna ornítica de la Pedrera de s'onix (Plioce su-
sentada al jaciment de la Cova de Ca Na Reia fan re-
perior de Mallorca), conté corn a element dominant
comanable presentar la seva assignació específica
una especie de Procel.lariiforme de talla mitjana.
corn a Colurnba livia/oenas.
Aquest fet és rellevant i denuncia corn a mínim dues
coses. En primer Iloc, que a diferencia del que esdevé
actualment entre P. (p.) rnauretanicus i R. rattus, la
Ordre Strigiformes
presencia de Puffinus nestori criant a Eivissa no fou
incompatible amb la presencia a I'illa de dues espe-
Família Strigidae
cies de rosegadors (Eivissia i Gliridae sp B).
Genere Athene
En segon Iloc, I'abundancia d'aquesta especie re-
vela així mateix I'existencia d'alguna propera zona
Athene cf. veta
marina d'elevada productivitat. És probable que es
tracti d'un front de productivitat elevada similar al que
Material: 1 fragment distal de tarsometatarsia
(MNCM 11 91 6).
actualment es troba entre Eivissa i la Península Iberi-
ca, i al que es devia trobar també durant el Pleistoce
Discussió: S'ha comparat el fragment distal de
superior (veure FLORIT et al. en premsa). La presen-
tarsometatarsia MNCM 1 191 6 amb tarsometatarsians
cia de Puffinus nestori és, doncs, molt probablement
de Strix, Asio, Athene, Otus, Bubo i Tyto. Els trets
un testimoni paleontologic del funcionament al Plioce
morfologics d'aquest fragment s'adiuen be amb els de
d'un sistema de corrents marines presumiblement si-
Athene noctua, be que són una mica més petits. JÁ-
milar a I'existent a I'actualitat a la Mediterrania occi-
NOSSY (1974) va descriure Athene noctua veta, una
dental.
forma de talla petita en relació a la de A. noctua
És notable, també, I'absencia de Passeriformes
actual, sobre un coracoid del Pleistoce inferior de Re-
de talla mitjana i gran al registre pliocenic de la Cova
bielice (Polonia). MOURER-CHAUVIRÉ (1975) va
de Ca Na Reia. Probablement el registre esta esbiai-
descriure A. noctua lunellensis sobre un material pro-
xat i I'absencia de Muscicapidae pot ésser deguda, al-
vinent del Pleistoce medi de Lunel-Viel (Franca), ca-
menys en part, a la petitesa i fragilitat dels seus ossos.
racteritzat per presentar una mida més gran que la de
Més estranya resulta I'absencia de Corvidae, per a la
les miules actuals. Posteriorment JANOSSY (1 978) va
qual no trobam cap explicació satisfactoria. Els corvids
elevar a específica la categoria del taxó que previa-
són presents, i en bon nombre, tant al jaciment finiplio-
ment havia creat. Al Pleistoce superior de I'illa de Cre-
cenic de la Pedrera de s'bnix (Mallorca), corn als jaci-
ta WEESIE (1982) va descriure la forma endemica
ments del Pleistoce superior d'Eivissa.
A. cretensis, que presentava una mida més gran que
A. noctua i uns membres postenors notablement allargats.
El tarsometatarsia de la Cova de Ca Na Reia pro-
4. Agraiment
bablement representa A. veta (Jánossy, 1974), la for-
ma cronologicament més propera i de mida més simi-
Vull fer constar el meu agraiment a Néstor TO-
lar. No obstant aixo, donam la seva assignació només
RRES, Eivissa, i a Miquel TRIAS, Ciutat de Mallorca,
corn a Athene cf. veta degut a I'estat fragmentari del
per la seva inapreciable ajuda durant les nombroses
material i a que no s'ha pogut comparar directament
campanyes realitzades a Eivissa, i a P. BALLMANN,

Koln, per les informacions facilitades sobre els diver-
HOWARD, H. (1968): Tertiary birds from Laguna Hills, Orange Coun-
sos Phasianidae. Aquest treball s'inclou al Projecte
ty, Califomia. Contr. SSci, Los Angeles Counly Mus. 142: 1-21.
21 1 del CSIC.
HOWARD, H. (1971): Pliocene Avian remains from Baja California.
Contr. Sci., Los Angeles County Mus. 21 7: 1-1 7.
JANOSSY. D. (1974): Upper Pliocene and Lower Pleistocene Bird re-
Bibliografia
mains from Poland. Acta Zool. Cracov. 19: 1-44.
JANOSSY, D. (1978): Plio-Pleistocene bird remains from the Carpa-
ALCOVER, J.A. & AGuST~, J. (1 985): Eliomys (Eivissia) canarreien-
thian basin. III. Strigiformes, Falconiformes, Caprimulgiformes,
sis n. sgen., n. sp., nou glirid del PleistocB de la Cova de Ca Na
Apodiformes. Aquila 84: 9-36.
Reia (Pitiüses). Endins 10-1 1 : 51 -56.
KURODA, N. (1954): On the classification and phylogeny of the order
ALCOVER, J.A., MOYA, S. & PONS, J. (1981): Les Quimeres del
Tubinares, Particularly the Shearwaters (Puffinus), with special
Passat. Els vertebrats fossils del Plio-Quaternari de les Balears
considerations on their osteology and habit differentiation. Pu-
i Pitiüses. Mon. Cien. Edit. M011 1: 1-260.
blicat per l'autor.
BALLMANN, P. (1969): Die Vogel der altburdigalien Spaltenfüllung
IvIAYAUD,
N. (1932): Considérations sur la morphologie et la systema-
von Wintershoft (West) bei Eichstatt in Bayern. Zitteliana 1: 5-60.
tique de quelques Puffins. Alauda 4: 41-78.
BALLMANN, P. (1976): Fossile Vogel aus den Neogen der Halbinsel
MOURER-CHAUVIRÉ, C. (1975): Les oiseaux du Pléistocene moyen
Gargano (Italien). Zweiter Teil. Scripta Geol. 38: 1-59.
et supérieur de France. Docum. Lab. Géol. Fac. Sci Lyon 64:
BOUR, R. (1985): Una nova tortuga terrestre del Pleistoce d'Eivissa:
1-624.
la tortuga de la Cova de Ca Na Reia. Endins 10-1 1 : 57-62.
PAUL, C.R.C. (1984): Pleistocene non-marine molluscs from Cova de
CHENEVAL, J. (1984): Les oiseaux aquatiques (Gaviiformes a Anse-
Ca Na Reia, Eivissa. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears 28: 95-1 14.
riformes) du gisement aquitanien de Saint-Gérand-le-Puy (AIEer,
PAUL, C.R.C. (en premsa): Els mol.luscs no marins fossils de les Illes
France). Révision systematique. Palaeovertebrata 14: 33-1 15.
Pitiüses. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 56.
FICK, 0. (1974): Vergleichend morphologische Untersuchungen an
TORRES, N. & ALCOVER, J.A. (1981): Presencia de Tudorella ferru-
Einzelknochen Europaischer Tauben. Disseflation, München.
ginea (Lamarck, 1822) (Gastropoda: Pomatiasidae) a I'illa d'Ei-
FLORIT, F., MOURER-CHAUVIRÉ, C. & ALCOVER, J.A. (en premsa):
vissa. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears 25: 185-188.
Els ocells pleistocenics d'Es Pouas (Eivissa). Nota preliminar.
TRIAS, M. (1982): Noves dades sobre les cavernes pitiüses. Endins
Butll. lnst. Cat. Hist. Nat. 56.
9: 15-27.
GASULL, LI. & ALCOVER, J.A. (1982): La Cova de Ca Na Reia: des-
WEESIE. P.D.M. (1982): A Pleistocene endemic island form within the
concertant estació malacolbgica del PleistocB de les Pitiüses.
genus Athene: Athene cretensis n. sp. (Aves. Strigiformes) from
Endins 9: 41 -44.
Crete. Proc Konink. Ned. Ak. v. Wetensch., ser. B. 85: 323-336.
HARRISON, P. (1983): Seabirds. An identification guide. Edit Croom
WEESIE. P.D.M. (1987): The Quaternary Avifauna of Crete, Greece.
Helm Ltd., Kent. 448 p.
Disseflation, Utrecht.