Minor-87: una campanya biospeleol�gica a Menorca
ENDINS, n.O 14-15. 1989. Palma de Mallorca
«MINOR-87»: UNA CAMPANYA BIOSPELEOLOGICA
A MENORCA
per Xavier BELLÉS*, Jaume DAMIANS** i Joan LI. PRETUS***
Resumen
Se describen los resultados de la campana biospeleológica <<MINOR-87>,
realizada en
Menorca. Las cavidades estudiadas fueron: cova de ses Figueres (Sant Lluis), avenc de
s3Agla, cova polida (Es Mercadal), avenc de sa Tauleta, cova Murada (Ciutadella) y cova den
Curt (Ferreries). Desde un punto de vista faunistico, se han obtenido datos nuevos en casi
todos los grupos zoológicos estudiados, especialmente en los Gastropoda, Araneae, Pseu-
doscorpionida, Isopoda, Collembola y Coleoptera. Sin embargo, a pesar de las condiciones
apropiadas de la mayor parte de las cavidades estudiadas, no fue hallada ninguna especie
verdaderamente troglobia. Se proponen argumentos paleogeográficos para explicar esta au-
sencia aparente de especies troglobias terrestres en Menorca.
Surnrnary
Results of the biospeleological campaign (tMINOR-87>) to Minorca lsland are reported.
Studied caves were: cova de ses Figueres (Sant Lluís), avenc de s'Agla, cova Polida (Es Mer-
cadal), avenc de sa Tauleta, cova Murada (Ciutadella) and cova den Curt (Ferreries). From
a faunistical point of view, new information has been obtained from almost al1 studied zoolo-
gical groups, specially in the case of Gastropoda, Araneae, Pseudoscorpionida, Isopoda, Co-
llembola and Coleoptera. However, in spite of the appropriate conditions of most of the caves
studied, true troglobitic species were not found. Paleogeographical reasons are proposed to
explain this apparent absence of terrestrial troglobitic species in Minorca.
Introducció
L'any 1CJ58, H. COIFFAIT i P. STRINATI portaren
conclusions biospeleologiques dels dos autors es-
a terme una campanya biospeleologica a Menorca, els
mentats.
resultats de la qual foren publicats al fascicle 80 de
Així doncs, I'opinió generalment admesa és que a
Biospeologica (COIFFAIT i STHINATI, 1961 ). Des
Menorca no es troben especies troglobies i aixo ha es-
d'un punt de vista taxonomic, els resultats obtinguts
tat interpretat bhsicament de dues maneres. D'una
tingueren I'interes d'aportar nombroses novetats en di-
banda hom ha atribuit aquesta absencia de veritables
versos ordres d'artropodes, pero en el context biospe-
cavernicoles a la petita extensió de I'illa, al clima sec,
leologic no foren gaire encoratjadors ja que no es va
i a les condicions de salinitat de moltes de les coves
trobar cap especie estrictament cavernícola.
(ESPANOL i ESCOLA, 1976). Una segona hipotesi
Posteriorment, s'han realitzat algunes explora-
assumeix la immersió total de Menorca al Tortonih
cions esparces i una campanya organitzada pel De-
amb la conseqüent extinció de tota resta de fauna te-
partament de Zoologia de la Universitat de Barcelona
rrestre primitiva i un repoblament entre el Tortonih i el
el desembre de 1981, que no han fet canviar gaire les
Messinih a partir bhsicament d'estocs faunistics del
SE iberic (BELLÉS, 1987).
Recentment, pero, han estat trobades diverses
Centre d'lnvestigació i Desenvolupament (C.S.I.C.). Barcelona.
" Crkdit Balear, 44.
cavitats a Menorca, algunes d'elles forca allunyades
07008 Ciutat de Mallorca.
"' Dpt. Ecologia. Fac. Biologia. Universitat de Barcelona. Barcelona.
de la mar i a una certa altitud, que mereixien un estudi

biospeleologic per tal de completar la informació fau-
nística disponible i analitzar millor les dues hipotesis
suara esmentades. És en aquest sentit que es va or-
ganitzar la campanya biospeleologica t<Minor-87,,,
portada a terme pels autors d'aquesta nota entre finals
del desembre de 1987 i principis del gener de 1988.
Durant aquesta campanya es varen visitar 6 cavitats
per estudiar la fauna terrestre (tan SOIS
una d'elles ha-
via estat explorada per COlFFAlT i STRINATI), tal i
com descrivim a continuació.
Dades generals i metodologiques
Figura 1: Planol de Menorca amb la situacio aproximada de les ca-
vitats estudiades: cova de ses Figueres (!),
avenc de
s'Agla (Z),
cova Polida (3). avenc de sa Tauleta (4), cova
Les cavitats prospectades i les dates de I'explora-
Murada (5) i cova den Curt (6).
ció foren les següents (la situació aproximada de cada
cavitat ha estat indicada a la figura 1): 1) cova de ses
Figueres (29-Xll-1987), a Sant Lluís; 2) avenc de
Fauna observada: Gasteropodes (Oxychilus lenti-
slAgla (29-Xll-1987) i 3) cova Polida (30-Xll-1987), a
forrnis, Cernuella virgata i Hygrornia lanuginosa); oli-
Es Mercadal; 4) avenc de sa Tauleta (31 -XII-1987) i 5)
goquets (Lurnbricidae); araneids (Pholcus phalangioi-
cova Murada (2-1-1988), a Ciutadella; i 6) cova den
des i Lepthyphantes balearicus); pseudoescorpins
Curt (1 -1-1 988), a Ferreries.
(Chthonius ischnocheles i C. cf. tetrachelatus); isopo-
A cada cavitat es porta a terme una prospecció
des (Trichoniscus fragilis, Trichorhina bonadonai, Ste-
faunística exhaustiva de la fauna terrestre, la durada
noniscus pleonalis, Anaphiloscia sirnoni, Chaetophilos-
de la qual estava en funció de les dimensions de la ca-
cia sicula, Agabiforrnius, Leptotrichus panzeri, Porce-
vitat. Es registra el nombre d'exemplars observats de
llionides sexfasciatus i Arrnadillidiurn serrai); quilopo-
visu a nivel1 d'ordre (valors que apareixen a I'apartat
des (Scutigera coleoptrata); dípters (Lirnonia nubecu-
de dades quantitatives) i s'agafa una mostra per iden-
losa); lepidopters (Pyrois effusa); coleopters (Tachypo-
tificació, de tamany apropiat a la diversitat que sem-
rus hypnorurn i Pselactus spadix).
blava tenir I'ordre a primer cop d'ull.
A més, es prengueren mesures de temperatura i
d'humitat relativa a diferents indrets característics de
2. AVENC DE S'AGLA (Es Mercadal)
les cavitats, per tal de tenir una idea de les peculiari-
tats topoclimatiques de les mateixes; i es feren obser-
Es tracta d'un avenc d'uns 25 metres de fondaria,
vacions ecologiques qualitatives (biotops caracterís-
la topografia del qual ha estat publicada per TRlAS i
tics, presencia o absencia de guano de rata-pinyada,
GINÉS (1989). En els primers 5-10 metres hi ha molta
nivells de materia organica vegetal, etc.).
materia organica vegetal i és on s'observa majoritaria-
ment la fauna. A la resta de I'avenc la materia organi-
ca i la fauna resulta molt escassa.
Cavitats estudiades
Topoclimatica: Exterior (16,30 H.): 14,3OC, 85%
HR; vestíbul: 15,8OC, 100% HR; -10 metres: 16,5OC,
1. COVA DE SES FIGUERES (Sant Lluis)
100% HR; fons: 15OC, 100% HR.
Fauna observada: Gasteropodes (Tudorella ferru-
La topografia d'aquesta cavitat fou publicada per
ginea, Lauria cylindracea, Oxychilus tentiforrnis i Xero-
PRETUS (1981). La boca és relativament gran i a tra-
plexa nyeli); oligoquets (Lumbricidae); escorpins (Eus-
vés d'una rampa amb abundant materia organica co-
corpius carpathicus); araneids (Pholcus phalangioides,
munica amb una sala de notables proporcions que té
Meta bourneti i Meta cf. rnerianae); pseudoescorpins
un toll d'aigua al fons. Al final de la rampa es troba
(Acanthocreagris balearica i Chthonius ischnocheles);
una galeria que mena a un pou amb aigua, sobre el
isopodes (Ctenoscia. rninima, Chaetophiloscia elonga-
qual hi ha una finestra que es continua amb petites
fa, Arrnadillidiurn granulatum, A. strinatii i Armadillo of-
gateres ascendents amb forca guano de rata-pinyada.
ficinalis); diplopodes (Leptoiulus); quilopodes (Litho-
La fauna es recollí majoritariament sobre la rampa
bius piceus); col.l&mbols (Mesachorutes ojcoviensis i
d'entrada, encara que en el guano de la galeria termi-
Caprainea echinata); ortopters (Gryilomorpha); hete-
nal s'observaren alguns guanobis.
ropters (Cercopidae); psocopters; dípters (Culex); tri-
Topoclimatica: Exterior (1 1 H.): 15OC, 82% HR;
copters (restes de Lirnnophilidae); lepidopters (Pyrois
sala gran: 16OC, 100% HR; galeria terminal: 18OC,
effusa); himenopters (Aphaenogaster subterranea i
100% HR.
lchneumonidae); coleopters (Cryptophagus).

3. COVA POLIDA (Es Mercadal)
horitzontal d'uns 130 metres de recorregut. Al vestíbul
s'observen abundants excrements secs de Columba
Aquesta cavitat fou una de les estudiades per
livia (MIR, 1976); a la sala de les columnes son fre-
COlFFAlT i STRlNATl (1961). La planta de la mateixa
qüents les deposicions de guano de rata-pinyada (Rhi-
configura una mena de <<T,,, d'acord amb MIR (1 979)
nolophus hipposideros). En diversos indrets de la cova
que publica la topografia. Destaca la gran diversitat de
es troben recons concrecionats i amarats d'aigua. És
biotops (gours, colades estalagmitiques humides, en-
en aquests biotops on es recol-lecta la major part de
derrocs, argila, guano de rata-pinyada, etc.). La fauna
la fauna.
es recol.lecta majoritariament en el primer tram del co-
Topoclimatica: Exterior (18 H.): 10°C, 87% HR;
rredor d'entrada i a la sala que correspondria a la
galeria d'entrada: 1 O°C, 87% HR; laminador: 13OC,
branca esquerra de la <<T,,.
100% HR; conducte terminal: 17,5'C, 100% HR.
Topoclimatica: Exterior (13 H.): 10°C, 89% HR;
Fauna observada: Gasteropodes (Xeroplexa nye-
entrada: 10°C, 96% HR; final corredor inicial: 12,5OC,
li); araneids (Dysdera crocata, Pholcus phalangioides,
100% HR; final galeria esquerra: 14,5OC, 100% HR.
Meta merianae, M. bourneti, Lepthyphantes balearicus
Fauna observada: Gastero podes (Oxychilus lenti-
i Tegenaria domestica); pseudoescorpins (Allochernes
formis, Papillifera papillaris i Cernuella virgata); ara-
powelli); acars (Laelaptidae); isopodes (Porcellio dila-
neids (Dysdera crocata, Pholcus phalangioides, Meta
tatus); col.lembols (Dicyrioma minuta); psocopters; he-
merianae, M. bourneti, Lepthyphantes balearicus i Te-
teropters (Reduvius personatus); himenopters (Phei-
genaria domestica); pseudoescorpins (Chthonius isch-
dole pallidula); dípters (Mosillus cf. subsultans); co-
nocheles, Chthonius bellesi i Acanthocreagris baleari-
leopters (Pristonychus algerinus, Tachyporus hypno-
ca); opilions (Dicranolasma soerenseni); acars (Macro-
fum, Gibbium psylloides, Elenophorus collaris, Akis
chelidae i Belbidae: Damaeus?); isopodes (Ctenoscia
bacarozzo i Blaps gibba).
minima, Chaetophiloscia elongata, Leptotrichus pan-
zeri, Porcellionides pruinosus, Porcellio dilatatus, Ar-
6. COVA DEN CURT (Ferreries)
madillidium granulatum i Armadillo officinalis); diplopo-
des (Leptoiulus); quilopodes (Lithobius piceus i L. fa-
Cavitat constitu?da basicament per una gran sala
gei); col~lembols (Heteromurus nitidus i Lepidocytfus
a la que s'accedeix per una entrada de dimensions
cun~icollis); psocopters; dipters (Sciaridae i Leptocera
notables, seguida d'una rampa que fineix amb una ga-
caenosa); himenopters (Scellionidae); lepidopters
leria baixa que mena a un sifó. Una primera topografia
(Alucita); coleopters (Catops, Conosoma cavicola, Ta-
fou publicada per MIR (1979), i en aquest mateix vo-
chyporus hypnorum, Atheta i restes de Microtyphlus
lum, TRIAS i GINES (1989) presenten una topografia
menorquensis).
revisada. La fauna es recol.lecta majoritariament a les
Darts inicials de la rampa i a I'entorn del sifó.
4. AVENC DE SA TAULETA (Ciutadella)
Topoclimatica: Exterior (12,30 H.): 11,5OC, 88%
HR; inici rampa: ll°C, 90% HR; final rampa: 9,5OC,
La topografia ha estat publicada per TRIAS i GI-
95% HR; galeria sifó: 9,5OC, 95% HR.
NÉS (1989) en aquest mateix volum. Un pou artificial
Fauna observada: Gasteropodes (Lauria cylindra-
d'uns 10 metres dóna accés a una gran sala molt con-
cea, Oxychilus lentiformis, Caecilioides acicula, Heli-
crecionada al fons de la qual hom troba un llac. S'ob-
cella conspurcata, Trochoidea elegans, Cochlicella
serva molt poca materia organica, i la fauna es re-
barbara, C. acuta i Monacha cf. cantiana); oligoquets
col.lecta sobre unes fustes al peu del pou i dispersa
(Lumbricidae); aranbids (Pholcus phalangioides, Meta
per tota la sala, majoritariament sota pedres en els
merianae, Lepthyphantes balearicus i Tegenaria paga-
llocs més humits.
na); pseudoescorpins (Chthonius ischnocheles); acars
Topoclimatica: Exterior (18 H.): 12,5OC, 85% HR;
(Dorycranosus punctulatus, Oppia decipiens i Cerato-
sala: 19,5OC, 100% HR.
zetes); isopodes (Trichoniscus pusillus provisorius,
Fauna observada: Gasteropodes (Vitrea crystalli-
Ctenoscia minima, Chaetophiloscia elongata, Porcellio
na i Cochlicella acuta); araneids (Pholcus phalangioi-
laevis i Armadillidum granulatum); di plo podes (Blaniu-
des i Eidmanella suggerens); acars (Macrochelidae);
lus cf. guttulatus, Brachydesmus superus i B. proxi-
isopodes (Buddelundiella cataractae i Anaphiloscia si-
mus); qu ilbpodes (Lithobius forficatus); col.1~mbols
moni); diplopodes (Blaniulus guttulatus); col.lembols
(Heteromurus nitidus, Orchesella cf. villosa i Neelus
(Folsomia candida, Sinella coeca i Disparrhopalites
murinus); dípters (Leptocera caenosa i Culex); lepi-
patrizii); dipters (Megaselia i Limonia nubeculosa); co-
dbpters (Pyrois effusa); colebpters (Asaphidion flavi-
lebpters (Pselactus spadix).
pes, Trechus quadristriatus i Tachyporus hypnorum).
5. COVA MURADA (Ciutadella)
Comentaris faunistics
Cavitat descrita i topografiada en el treball de MIR
Gasterbpodes.-
Vegeu el treball de BECH
(1976). Esta constitui'da per una galeria practicament
(1989) en aquest mateix volum. La major part de les

No
Grup
Figueres
AglB
Polida
Tauleta
Murada
Curt
Total
1 Gasteropodes
15
47
13
10
O
68
153
2 Oligoquets
7
1
O
O
O
1
9
3 Escorpins
O
1
O
O
O
O
1
4 Araneids
14
1
45
7
37
63
167
5 Pseudoescorpins
3
2
1 O
O
33
4
52
6 Opilions
O
O
1
O
O
O
1
7 . ~ c a r s
O
O
2
O
1
8
11
8 Isopodes
74
20
16
5
12
25
152
9 Diplopodes
O
4
4
13
O
13
34
10 Quilopodes
O
2
4
O
O
12
18
11 Col.lembols
O
2
77
8
O
58
145
12 Ortopters
O
1
O
O
O
O
1
13 Heteropters
O
2
O
O
1
O
3
14 Psocopters
O
4
3
O
3
O
1 O
15 Dípters
2
1
3
2
3
2
13
16 Lepidopters
1
3
4
O
O
1
9
17 Himenopters
O
6
2
O
O
O
8
18 Coleopters
1 O
1
15
4
32
20
82
Taula 1. Nombre d'exernplars de cada grup zoolbgic trobats en ca-
dascuna de les cavitats estudiades.
mostres són conquilles buides. A destacar la de Mona-
i Chaetophiloscia cellaria; la primera cita per a Menor-
cha recollida a la cova den Curt i que podria corres-
ca de Buddelundiella cataractae i Anaphiloscia simoni;
pondre a M. cantiana. Cas de confirmar-se aquesta
i I'interes taxonomic de Agabiformius sp., Armadilli-
identificació, seria una nova especie per a les Balears.
dium serrai i A. strinatii.
0ligoquets.- Lumbrícids pendents d'identificació.
Diplopodes.-
Tant els iúlids com els polides-
Escorpins.- La presencia de Euscorpius carpat-
mids trobats, no presenten gaire interes ni geografic ni ,: '
hicus al medi cavernícola (av. de s'Agla) cal conside-
biospeleologic (vegeu MAURIES i VICENTE, 1976).
rar-la com accidental.
Quilopodes.-
A destacar la cita de Lithobius for- '
Araneids.-
Vegeu el treball d9. RIBERA (1989)
ficatus, especie nova per a Balears (vegeu MAURIES
en aquest mateix volum. A destacar les captures de
i VICENTE, 1976; SERRA, 1983).
Lepthyphantes balearicus i Eidmanella suggerens pel
Col.lembols.-
Es tracta d'un dels grups més
seu interes taxonomic; i la de Lessertia dentichelis (es-
ben mostrejats: 145 exemplars col.lectats pertanyentq
pecie nova per a Menorca) realitzada a I'avenc de To-
a 1 0 especies (Mesachorutes ojcoviensis, Folsomia
rrellafuda en una campanya complementaria a MI-
candida, Sinella coeca, Orchesella cf. v i l l o s a , ' ~ ~ e r o -
NOR-87 (marc 1988).
murus nitidus, Lepidocyrtus curvic~lEjs, Neelus mur¡-
Pseudoescorpins.-
Vegeu el treball de MAH-
nus, Disparrhopalites patrizii, Caprainea echinata i Di-
NERT (1 989) en aquest mateix volum. Les dades pre-
cyrtoma minuta), totes elles noves per a Menorca (al
sentades són les primeres sobre pseudoescorpins ca-
cataleg de COMPTE,'1968, ni tan so1~'a~areix
aquest
vernícoles de Menorca. Cal destacar la cita d'Allocher-
ordre d'insectes) i la majoria noves per a Balears.
nes powellj (especie nova per a Menorca) i, sobretot,
0rtbpters.-
Els exemplars de :Gryllomorpha no
la de Chthonius bellesi de la cova Polida, especie
es corresponen amb I'especie dalmatinus, que és rela-
nova per a la ciencia, la descripció de la qual és a ca-
tivament comuna a les coves, ni amb cap altre especie
rrec del Dr. V. MAHNERT.
ibero-balear.
0pilions.- Confirmació de la presencia de Dicra-
Heterbpters- El reduviid Reduvius personatus
nolasma soerenseni al medi cavernícola de Menorca
6s una especie típicament antropofila, pero alguna ve-
(vegeu RAMBLA, 1 983).
gada ha estat trobat en el medi cavernícola (vegeu RI-
~cars.- Primeres cites per a Balears dels oriba-
BES, 1977).
tids guanofils Dorycranosus punctulatus i Oppia deci-
Psocbpters.- Pendents d'identificació.
piens. Altres mostres resten pendents d'identificació
Dípters.- Primeres cites per a Menorca de Limo-
específica.
nia nubeculosa, Leptocera caenosa i Mosillus subsul-
1sbpodes.- Vegeu el treball de CRUZ (1989) en
tans. Altres mostres resten pendents d'identificació.
aquest mateix volum. A destacar la primera cita per a
Tricbpters.- Tan sols es trobaren restes, la qual
Balears de Trichoniscus fragilis, Bathytropa granulata
cosa no 6s sorprenent ates que els elements cavernk
. ,

coles d'aquest ordre tan sois ocupen les coves en pe-
sentats: Araneids (1 67 ex.), gasteropodes (1 53 ex.),
ríodes d'estiu.
col~l~mbols
(1 45 ex.), isopodes (1 13 ex.) i coleopters
Lepidopters.-
El noctuid Pyrois effusa és una
(82 ex.). Amb I'excepció dels col.lembols, aquests
especie corrent a les coves, pero no havia estat mai
grups són els que han rebut un estudi apart (vegeu
citat de les de Menorca. A I'avenc de s'Agla s'obser-
I'apartat anterior) ates que la representativitat de la
varen varies parelles en copula. El microlepidopter del
mostra permetia ja extreure'n conclusions de caire
genere Alucita de la cova Polida no ha pogut esser
faunístic.
identificat a nivel1 específic. Val a dir, pero, que una
Aquestes dades s'han expressat en forma de per-
especie d'aquest genere (A. hexadactyla) és molt fre-
centatges en els grafics de sectors de la figura 2. Hom
qüent en coves iberiques.
pot observar que la importancia de cada grup és molt
Himenopters.- Tant les formigues com els para-
diferent en cadascuna de les cavitats. En el cas dels
sits, sóri elernents accidentals en el medi cavernícola.
gasteropodes, hom pot interpretar les diferencies te-
Coleopters.-
Vegeu el treball de DAMIANS i
nint en compte la topografia de la cavitat. En ser, en
BELLÉS (en premsa). A destacar la captura de Pse-
molts casos, especies epigees que foren arrossega-
lactus spadix i Catops sp. pel seu interes taxonomic, i
des (I'animal sencer o bé tan sois la conquilla) des de
la primera cita a Menorca de Gibbium psylloides.
I'exterior, es veu clarament que en el cas dels avencs
(Agla, Tauleta) i en les cavitats que formen un pla for-
tament inclinat (Curt, Figueres) els gasteropodes es-
Algunes dades quantitatives
tan mo~t
millor representats que en les coves totalment
horitzontals (Polida, Murada). Altres diferencies respo-
A la taula 1 hem representat el nombre d'exem-
nen a circumstancies peculiars i que no són facilment
plars de cada grup zoologic recollits o observats a ca-
generalitzables. Per exemple, els isopodes de la cova
dascuna de les cavitats. Hom pot observar immediata-
de ses Figueres (un 59% respecte a la resta de grups)
ment quins foren els grups més abundantment repre-
foren trobats a la rampa d'accés a la cavitat entre ma-
Figura 2: Grhfics de sectors expressant la distribució per percentat-
ges dels 'dferents grups zoolbgics 0 b s e ~ a t s
a les cavi-
tak estudiades: cova de ses Figueres (A), avenc de s9AglB (B),
cova Polida (C), avenc de sa Tauleta (D), cova Murada (E)
i cova den Curt (F). Els números que representen cada grup
zoolbgic són els indicats a la taula 1.

teria organica vegetal en descomposició, és a dir, en
d'aquests grups a carrec de diferents autors, amb les
unes condicions ideals per a aquest grup d'artropo-
conclusions corresponents. En els altres grups zoolb
des. L'alt percentatge de pseudoescorpins de la cova
gics s'han aportat nombroses citacions noves per a
Murada, es deu a haver trobat una població molt den-
Menorca, essent especialment remarcable el cas dels
sa d'una especie guanofila en unes taques de guano
col~lembols,
ordre que no fou estudiat en la campanya
sec al vestíbul. D'aquesta manera, hom podria inter-
de COlFFAlT i STRINATI, i que ni tan SOIS
apareix en
pretar I'abundancia relativa dels grups principals a ca-
el cataleg de COMPTE de 1968, dedicat a tota la fau-
dascuna de les cavitats, sense oblidar, pero, factors
na de Menorca.
subjectius o defecte del mostreig, que sens dubte han
Les dades quantitatives s'han de valorar en el
influit també en els resultats.
context dels metodes emprats i en el de I'epoca de
A la taula 2 han estat recollides algunes caracte-
I'any en que fou portada a terme la campanya. Així
rístiques físiques, trofiques i faunístiques de cada ca-
doncs, no representen més que el reflex d'una situació
vitat que podrien suggerir diverses relacions interes-
en un moment determinat i no pretenen tenir valor ge-
sants. Els valors de la temperatura indiquen clarament
neral ni predictiu: Si més no, pero, palesen ,algunes
diferencies importants entre cavitats. Les estimacions
circumstancies interessants, destacant-se la notable
de materia organica, malgrat que són molt rudimenta-
diversitat observada, sobretot pel que fa a condicions
ries donen una idea del grau, podrien dir-ne, d'eutrofit-
topoclimatiques i a la distribució de la fauna per grups.
zació de la cavitat. El nombre d'ordres i d'exemplars
Malgrat I'exhaustivitat de les prospeccions i les fa-
ha estat extret de la taula 1. Certament, hom no pot
vorables condicions i situació allunyada de la mar de
treure conclusions molt fines tenint en compte les limi-
la major part de les cavitats, no fou observada cap es-
tacions dels metodes emprats. Tanmateix, i si més no,
pecie que pugui considerar-se veritablement caverní-
sembla observar-se una correlació directa entre el
cola. Així doncs, sembla perfilar-se cada vegada més
nombre d'exemplars trobats i els nivells de materia or-
clar que a Menorca no es troben veritables troglobis
ganica estimats a les cavitats, la qual cosa no és gens
terrestres, tal i com fou suggerit per COlFFAlT i STRI-
sorprenent. També sembla veure's una correlació, en
NATl (1961) i d'altres autors posteriors.
aquest cas inversa, entre el nombre d'exemplars i la
Tanmateix, assumint que realment no hi ha troglo-
temperatura mitjana de la cavitat, la interpretació de la
bis terrestres a Menorca, sembla que aixo no seria de-
qual sembla menys obvia. Hom podria suggerir argu-
gut a les condicions inapropiades del medi cavernícola
ments relacionats amb les preferencies termiques dels
(vegeu ESPANOL i ESCOLA, 1976), ja que les cavi-
invertebrats en qüestió, pero potser hi ha altres efec-
tats visitades durant la campanya cobreixen un ventall
tes indirectes que s'escapen a I'observació.
molt ampli de condicions (trofiques, topoclimatiques) i
en la major part dels casos cal descartar la influencia
de la salinitat del medi per la notable distancia respec-
Conclusions
te al mar.
Així doncs, les dades biospeleologiques actual-
Des del punt de vista taxonomic, i faunístic en ge-
ment disponibles estarien més aviat d'acord amb les
neral, s'escau remarcar el bon coneixement assolit en
teories paleogeografiques que suggereixen que Me-
alguns grups, particularment gasteropodes, araneids,
norca hauria quedat submergida durant les transgres-
pseudoescorpins, isopodes i coleopters, la qual cosa
sions marines del Tortonia (BOURROUILH, 1983).
ha propiciat la publicació d'estudis especialitzats
D'aquesta manera, I'origen de la fauna cavernícola
Temperatura
Matbrla
Grups
Exemplars
Cavltat
("c)
orghnlca
zoolOglcs
totals
Cova de ses Figueres
17
2
9
126
Avenc de s'Agla
15,8
2
16
98
Cova Polida
12,3
2,s
14
199
Avenc de sa Tauleta
19,5
1
7
49
Cova Murada
13,5
2 3
8
122
Cova den Curt
1 O
3
12
275
Taula 2. Quantificació d'alguns parametres de les cavitats estudia-
des. La temperatura 6s la mitjana de totes les estacions
(excepte la de I'exterior) considerades a cada cavitat; la
materia organica s'ha estimat mitjanqant el codi arbitrari
següent: 1) escassa; 2) moderadament abundant; 3) molt
abundant. Les dades sobre els grups zoolbgics i els exem-
plars totals presents a cada cavitat s'han extret de la taula 1.

(i de la fauna en general) de Menorca caldria interpre-
Bibliografia
tar-lo sobre la base de repoblaments succeits entre el
Tortonia i el Messinia, a partir d'estocs faunístics pro-
BECH. M. (1989): -Dades malacolbgiques sobre alguns mol.luscs re-
cedents fonarnentalment del SE iberic (BELLÉS,
collits en cavitats subterranies a I'llla de Menorca>>.
Endins 14-15.
BELLÉS, X . (1987): ,,Fauna cavernicola i intersticial de la Península
1987), ates que entre els dos estatges esmentats es
lbbrica i les Illes Balears>t. Consell Superior d'lnvestigacions
donaren connexions de terra ferma entre Iberia i Ba-
Científiques - Editorial Moll. Madrid - Palma de Mallorca.
lears (vegeu, per exemple, ROGL i STEININGER,
BOURROUILH, R. (1983): '~Estratigrafía, sedimentología y tectónica
1 983).
de la Isla de Menorca y del noreste de Mallorca (Baleares),>.
Mem. Inst. Geol. Minero de España n.O 99. Ministerio de Indus-
tria y Energía. Madrid.
COIFFAIT. H. i STRINATI, P. (1961): *Faune cavernicole et endogée
Agraiments
de I'ile de Minorque. Mission H. Coiffait et P. Strinati (1958),,.
Biospeologica 80. Arch. Zool. Exp. Gén. 99:225-306. (Shrie de
9 articles signats per diferents autos).
Ens complau agrair als següents especialistes la
COMPTE, A. (1968): -La fauna de Menorca y su origen.. Rev. de Me-
identificació del material: M. Bech (gasteropodes),
norca, n.O extraordinario 1968: 5-212.
M. Carles-Tolra (dípters), A. Cruz (isopodes), X. Espa-
CRUZ, A. (1 989): <~lsópodos
terrestres de Menorca (Crustacea, lsopo-
daler (himenopters formícids), M.M. da Gama (col-
da, Oniscidea)~~.
Endins 14-1 5.
DAMIANS, J.; BELLÉS, X. (en premsa): ~~Resultats
de la Campanya
Iembols), V. Mahnert (pseudoescorpins), J.L. Nieves
biospeleolbgica -MINOR-87. a I'llla de Menorca: coleopters..
(himenopters parasits), J.A. Olmo (ortopters), J.J. Pé-
Exploracions.
rez de Gregorio (lepidopters), C. Pérez-lñigo (acars),
ESPANOL, F.; E S C O ~ ,
0. (1976): <<Sobre
los cavernícolas terres-
M. Rambla (opilions), C. Ribera (araneids), J. Ribes
tres de las Baleares.. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares 21:21-24.
(heteropters), A. Serra (quilopodes) i M.C. Vicente (di-
MAHNERT, V. (1989): <<Les pseudoscorpions (Pseudoscorpiones,
Arachnida) récoltés pendant la campagne biospéologique 1987
plopodes). El nostre reconeixement als companys de
a Minorque., Endins 14-15
la Secció d'Espeleologia de la UEM de Maó, per ha-
MAURIES, J.P. i VICENTE, M.C. (1976): ~~Miriápodos
de Baleares.
ver-nos acompanyat a alguna de les cavitats; a T. Cuñé,
Descripción de un nuevo Diplópodo cavernícola y catálogo de
A. Gómez i A. Janés, per la paciencia demostrada du-
Miriápodos setialados en Baleares,,. Bol. Soc. Hist Nat Balea-
res 21 : 33-46.
rant la campanya, i a J. Comas per la seva ajuda en
MIR, F. (1976): <<Les
formes hipogees del Barranc d'Algendar (Menor-
la selecció del material recol.lectat. Per últim, ens
ca)>*. Endins 3: 27-39.
complau agrair el suport economic i I'encoratjament de
"IR, F. (1979): -Noves aportacions al coneixernent de les coves de
I'lnstitut Menorquí d'Estudis i de la Federació Balear
Menorca>,. Endins 5-6: 19-28.
d'Espeleologia.
PRETUS, J.L. (1981): -Nota preliminar a I'estudi de la distribució del
genere Typhlocirolana RACOVITZA (Crustacea, lsopoda). Pri-
mera cita a Menorca>#.
Endins 8: 21-24.
HAMBLA, M. (1983): -Sobre la presencia de Dicranolasma soerense-
ni THORELL, 1876 (Arachnida: Opiliones, Dicranolasmatidae)
en una cueva de la isla de Menorca (Baleares).. Rapp. Comm.
int. Mer Médit.
28, 8.
RIBERA, C. (1989): mAraneidos cavernícolas de la Isla de Menorca>>.
Endins 1 4-1 5.
RIBES, J. (1974): .Heteropters cavernícoles~~.
Com. VI Simp. Espe-
leol. pp. 121-124. Terrassa.
ROGL, F.; STEININGER, F.F. (1983): -Vom Zerfall der Tethys zu Me-
diterran und Paratethys. Die neogene Palaogeographie und Pa-
linspastik des Zirkum-mediterranean Raumes.,. Ann. Naturhist.
Mus. Wien. 85la: 135-1 63.
SERRA. A. (1983): [Gontribució al coneixement de la fauna caverní-
cola (Chilopoda, Lithobiomorpha) de les Balearca,. Speleon 26-
27: 33-38.
TRIAS, M. i GINÉS, J. (1989): ((Algunes noves cavitats de I'llla de Me-
norca>>.
Endins 14-15.