Noves dades per a la distribuci� de l'estigofauna balear
ENDINS, n.O 14-15. 1989. Palma de Mallorca
NOVES DADES PER A LA DISTRIBUCIÓ DE
L'ESTIGOFAUNA BALEAR
per Joan Lluís PRETUS*
Resumen
Se puede considerar que los estudios sobre la estigofauna de las Baleares apenas han
sido iniciados hasta la fecha, aunque se encuentren relativamente avanzados en el caso de
Mallorca. Esto es debido a que la mayor parte de la prospección faunística se ha realizado
mediante exploraciones bioespeleológicas, las cuales todavía resultan escasas en Menorca,
Ibiza y Formentera.
Recientes investigaciones faunísticas llevadas a cabo en pozos, fuentes, hábitats hipo-
rreicos y cuevas han permitido esbozar un conocimiento general de la estigofauna balear, ha-
biéndose obtenido datos especialmente relevantes en lo que se refiere a los anfípodos de las
islas Pitiusas. Menorca parece presentar unas características semejantes a la bien conocida
fauna anquihalina de Mallorca. Por otra parte, el género Pseudoniphargus Chevreux muestra
una interesante tendencia de vicariantes en las principales islas del archipiélago. Finalmente
se exponen algunos comentarios biogeográficos.
Abstract
Although relatively advanced in Mallorca, studies on Balearic stygofauna have not been
hardly initiated until now, because rnost of faunistic research has been linked to biospeleolo-
gical explorations, poorly developed in Menorca, Eivissa and Forrnentera.
Recent faunistic research in wells. springs, caves and hyporheic habitats let us outline a
general knowledge of Balearic stygofauna biota, having obtained especially relevant data on
the amphipoda from the Pityusic islands. Menorca seems to be very alike in characteristics
to the well-known anchialine biota of Mallorca. On the other hand, genus Pseudoniphargus
Chevreux shows an interesting path of vicariance in the main islands of the Balearics. Finally,
a preliminar biogeographical survey is suggested.
Introducció
Dins I'arnbit balear I'illa de Mallorca és sens dubte
per a la biospeleologia aquatica. Arnb algunes noves
la rnés variada en biotops hiporreics, aptes per a la
localitats repartides per les Pitiüses i Menorca, així
pervivencia de la fauna freatica, i la rnés nornbrosa en
corn la integració de fonts,'pous i rnedis intersticials en
cavitats inundades, que donen accés a I'estudi de
les tasques de prospecció, I'estudi de I'estigofauna 6s
crustacis freatobis i troglobis. Nornbroses prospec-
rnés abordable a tot I'arnbit balear, augrnentant I'inte-
cions donen cornpte d'aquest fet, resurnides per
res de la rnateixa de cara a qüestions biogeografiques
GINÉS (1983) en un treball de síntesi.
generals.
Respecte a les dernés illes, I'absencia, fins fa
Arnb aquesta aportació es presenten les dades
pocs anys, de bibliografia espeleologica, havia ajudat
referents a crustacis rnalacostracis (anfipodes, isbpo-
a rninvar la seva ja de per sí escassa trascendencia
des, termosbenacis i sincarids) recol-lectats durant el
juny de 1987 i el febrer de 1988 a Mallorca i Pitiüses,
i recol.leccions de dates diverses a Menorca. Convé
' Dpt. Ecologia. Facultat Blologia. Universitat de Barcelona.
ressaltar el cas dlEivissa, espectacular per I'absencia
Avda Diagonal, 645.
08028 BARCELONA.
de cavitats arnb nivells freatics (TRIAS, 1983), on la

prospecció d'algunes fonts i pous comenca a donar
Pseudoniphargus indet.
llum sobre la qualitat del seu poblament hipogeu, fins
Mallorca: Torrent de Massanella (Búger). (1 1201
ara totalment desconegut.
149,1/5,90). 2.2.88; Torrent de I'Alrnadrava (Pollenca).
(1 53601461 5/4,25). 5.2.88.
Salentinella angelieri
Mallorca: Cova den Bessó o Cova Genovesa (Ma-
Relació d'especies
nacor). (70311 42,015,lO). 14.6.87; Cova de sa Gleda
(Manacor). (5670/2307,5/5,30). 15.6.87.
S'allisten les noves localitats per a cada especie
Menorca: Cova de ses Figueres (Sant Lluís).
o taxon recol.lectat. Darrera la localitat hi figuren per
ordre, la conductivitat de I'aigua en microSiemens per
Salentinella sp.
centírnetre, el contingut en clorurs en mgll, i la reserva
Eivissa: Cala Xucla (Sant Joan), petit aflorarnent
alcalina total en rneqll. Segueix la data de recol.lecció.
freatic. (101 11--1--). 10.2.88; Font dlExeró (Santa Eula-
ria). (74511 59,714,35). 12.2.88.
Bogidiella balearica
Mallorca: Cova de sa Gleda (Manacor). (56701
Rhipidogammarus sp.
2307,5/5,30). 15.6.87.
Eivissa: Font de sa Cova den Marca (Sant Joan).
Bogidiella sp.
(1272/266,3/3,99). 10.2.88; Gola del Torrent de Santa
Eularia (Santa Eularia), aigües intersticials. (30801
Mallorca: Torrent de Pareis, Sa Calobra (Escor-
859,1110,l). 12.2.88.
ca). (436167,4/3,20). 30.1.88.
Menorca: Font de Cales Fonts (Es Castell). (1 1501
21 3,Ol---). 18.9.87.
Mallorca: Torrent de Pareis (Escorca). (463/67,4/
3,20). 30.1.88.
Typhlocirolana moraguesi
Metacrangonyx longipes
Mallorca: Cova de sa Gleda (Manacor). (56701
Menorca: Cova de ses Figueres (Sant Lluís)
2307,5/5,30). 15.6.87; Cova dets Estudiants (Sóller).
(2240/692,2/6,24). 27.6.87.
(671/71,0/4,32). 20.6.88; Síquia Camp den Prohorn
Mallorca: Cova dets Estudiants (Sóller). (671 1
(Sóller), leg. Lluc García. 20.4.86.
71,014,32). 20.6.88; Cova de na Barxa (Capdepera)
(70701--/5,60). 1.2.88.
Microcharon indet.
Eivissa: Font Refila (Sant Joan). (1 636/266,2/
Pseudoniphargus sp. 1
5,70). 10.2.88; Font d'Exeró (Santa Eularia). (7451
Eivissa: Font Refila (Sant Joan). (1636/266,2/
159,7/4,35). 12.2.88.
5,70). 10.2.88; Sínia Can Catoy (Sant Joan). (12141
Mallorca: Torrent de Pareis, Sa Calobra (Escor-
223,6/6,90). 10.2.88; Font d'Exeró (Santa Eularia).
ca). (463/67,4/3,20). 30.1.88.; Cova de les Rodes (Po-
(74511 59,7/4,35). 12.2.88.
Ilenca). (1 3381355,0/6,4). 13.6.87; Cova de Sant Martí
Forrnentera: Coves de sa Pedrera (Sant Fran-
(Alcúdia). (26601745,5/6,95). 13.6.87.
cesc). (461 01---/3,05). 13.2.88; Pou Qm. 1,8 carretera
general (Sant Francesc). (27001---14.40). 13.2.88.
Jaera italica
Mallorca: Cova de sa Gleda (Manacor). (56701
Pseudoniphargus sp. 2
2307,515,30). 15.6.87; Cova de na Barxa (Capdepera).
Mallorca: Font de sa Canaleta (Bunyola). (5981---1
(7045/3017,5/6,22). 19.6.87.
4,20). 27.1.88.
Menorca: Font des Canutells (Maó). 16.8.84,
27.7.86; Font de Cales Coves (Alaior). 6.1.87.
Pseudoniphargus sp. 3
Proasellus coxalis
Mallorca: Cova de na Barxa (Capdepera), gours;
19.6.88 i 1.2.88.
Eivissa: Pou, Port de Sant Miquel (Sant Joan).
Menorca: Cova den Curt (Ferreries). (---1---/5,40).
8.2.88; Font Refila (Sant Joan). (1636/266,2/5,70);
12.7.87.
Font den Torres (Sant Joan). (1 690141 8,916,15).

10.2.88; Pou Qm. 1 Ctra. Santa Eularia-Es Cana (San-
-
ta Eularia). (18661--/6,60). 13.2.88; Pou a Les Feixes
m
S
(Eivissa). (81 1 01--/6,65). 13.2.88.
(I>
.-
Formentera: Pou Qm. 1,8 Ctra. general (Sant
6
Francesc). (27001--/4,40). 13.2.88; Pou Qm. 2,5 Ctra.
O
z
general (Sant Francesc). (28401--/3,25).
,-
Mallorca: Torrent de Solleric (intersticial) (Iímit
Alaró-Bunyola). (528/53,2/4,52). 27.1.88; Font d'Aube-
nya (Algaida). (4571---/7,15). 29.1.88; Torrent de Mas-
sanella (Búger). (1 12011 49,1/5,90). 2.2.88; Pou vora
Torrent de Massanella (Búger). 2.2.88; Torrent des
lberobathynella fagei
O X
X X O
Rafal Garcés (intersticial) (Alaró). (681/67,4/5,00).
Monodella argentarii
0 O
X X X
Rhipidogarnrnarus
X X X
X X X
2.2.88; Riera de Palma, Ctra. Puigpunyent a Establi-
Pseudoniphargus no adriaticus
X X X X X X O
ments, Son Serralta (Puigpunyent). (1 21 611 24,251
Salentinella angelieri
X X X X X X X
6,55).
(Bogidiella)
X X
X
X
Menorca: Font de Sa Vall (Es Mercadal). 7.3.87.
Metacrangonyx
X O
X X O
Typhlocirolana
X X
X X O
TERMOSBENACIS
(Microcharon)
X X X
X
X
Proasellus coxalic
X X X X X X X
Monodella argentarii
Jaera italica
0 0
X X X
Mallorca: Cova de Sant Martí (Alcúdia). (26601
745,5/6,95). 13.6.87; Cova de sa Gleda (Manacor).
Taula l. Distribució dels taxons balearics dins un rnarc rnés general;
(5670/2307,5/5,30). 15.6.87.
cada t&on es defineix de manera que les poblacions ba-
lears quedin englobades dins el grup al qual pertanyen, evi-
Menorca: Cova de ses Figueres (Sant Lluís).
tant I'endernisrne. Salentinella de Forrnentera queda en el
(2240/692,2/6,24). 27.6.87.
grup angelieh. Microcharon i Bogidiella són encara mal co-
neguts per establir afinitats biogeografiques.
Iberobathynella cf. fagei
- Metacrangonyx esta relacionat directament
amb el poblament nord-africa, sense representants, de
Menorca: Cova den Curt (Ferreries). (5551142,Ol
moment, a la regió betico-iberica.
--). 24.7.86.
Pel que fa a possibles distribucions disjuntes din-
tre el context balear, només es pot considerar valida
la comparació d'especies alopatriques. Les absencies
Conclusions preliminars
notables a les Pitiüses de certes especies coincidei-
xen per ser de repartició més restringida, oriental (Jae-
A la vista del panorama actual a proposit de la
ra, Monodella argentarii), o nord-africana (Metacran-
distribució de I'estigofauna balearica i amb les recents
gonyx), que falten a la regió betica; els thxons pre-
aportacions per la fauna iberica (v. NOTEMBOOM i
sents són per altra banda de distribució iberica (Pseu-
MEIJERS, 1985), podem resumir (Taula 1) la distribu-
doniphargus) o generalitzada. Menorca conté un con-
ció dels taxons col.lectats dins d'unitats biogeografi-
junt taxonbmic més similar al de Mallorca, sense dife-
ques classiques.
rencies, grosso modo, significatives.
Algunes conclusions preliminars es poden extreure:
- Els sincarids balearics semblen propiament ibe-
ro-balearics.
Agraiments
- Els termobenacis són afins al grup italo-orien-
tal, encara que manca una revisió exhaustiva del ge-
La col.laboració dels companys Miquel Trias,
nere Monodella, que compta amb poblacions innomi-
Jaume Damians i Lluc Garcia ha resultat molt valuosa
nades al sud d'Espanya. lgualment oriental és la distri-
en la prospecció de camp. De nou el meu agraiment.
bució de Jaera italica.
- Un grup d'expansió circummediterrania inclou
els pobladors balearics: Rhipidogarnrnarus, Salentine-
/la grup angelieri (PLATVOET, 1987) i el trogloxe
P. coxalis.
- Typhlocirolana i Pseudoniphargus, especies
propies d'aigües dolces, tenen afinitats iberiques i
nord-africanes.

Bibliografia
GINES, A. (1983): <'Bioespeleologia del Karst rnallorquin. Datos eco-
lógicos preliminares,,. Tesis licenciatura. Palma de Mallorca.
NOTEMBOOM, J. i MEIJERS, 1. (1985): ~~lnvestigaciones
sobre la fau-
na de las aguas subterráneas de España: lista de estaciones
y primeros resultados>>.
Verslagen en Technische Gegevens
Inst. taxon. Zool. Amsterdarn, 42.
PLANOET, D. (1987): -The genus Salentinella Ruffo, 1947 (Crusta-
cea, Arnphipoda) in Spain>>.
Stygologia, 3 (3).
TRIAS, M. (1 983): espe peleo logia de les Pitiüses>). Institut dSEstudis Ei-
vissencs. Estudis breus, n. 2. Eivissa.