La cova de sa Gleda: Manacor, Mallorca : aspectes geol�gics i biol�gics
ENDINS, n.O 14-15. 1989. Palma de Mallorca
LA COVA DE SA GLEDA (Manacor, Mallorca).
ASPECTES GEOLOGICS 1 BIOLOGICS
per Joan J. FORNÓS*, Joan Lluís PRETUS** i Miquel TRIAS***
Dans cet article, nous présentons des données sur une cavité inédite, la Cova de Sa Gle-
da. Outre une breve description, nous y trouvons des obse~ations
sur la roche et sur la sty-
gofaune.
Une partie de la grotte s'ouvre sur la roche des Calcaires de Santanyí, formation géolo-
gique, peu connue auparavant, du Miocene Supérieur ou se sont déposés les matériaux qui
forment toute la partie sud-orientale de Majorque. La partie faunique présente un registre de
6 especes aquatiques, I'une d'elles, Jaera italíca, citée pour la premiere fois dans une caver-
ne des Baléares.
Abstract
In this paper, we present some information about a previously unpublished cave, Cova
de Sa Gleda. Besides a short description, some remarks on the bedrock and on the stygofau-
ne are found.
A portion of the cave is excavated in the Santanyí limestone Forrnation, little known se-
dimentar~
sequence, frorn the last period of the Upper Miocen when the materials which form
the whole South-East area of Mallorca have been deposited. The faunistic part shows a re-
cord of 6 water species; one of thern, Jaera italica, is cited here for the first time in a Balearic
Islands cavern.
Introducció
Situació
La Cova de Sa Gleda és una de tantes cavitats
Sa Gleda es troba a la possessió de Son Josep
mallorquines que, per no esser excessivament impor-
de Manacor, a 50 m de la seva carretera d'accés.
tants per les seves dimensions, ni presentar cap as-
Anant cap a les cases, trobam a ma dreta un -pinaret;
pecte espectacular des del punt de vista cientific, ni
d'alla surt el camí que duu fins a la cova, situada de-
tampoc formar part de cap conjunt de cavernes ben
vora un hortet de tarongers, reg,ats precisament amb
identificat, havia romas cense publicar, figurant no
I'aigua que en treuen. Aquest hortet es troba a damunt
obstant a I'lnventari Espeleologic de les Balears
del torrent que quasi 2 km més avall forma Cala Ma-
(TRIAS et alia, 1979).
graner. La caverna esta tancada normalment amb una
Recents observacions sobre la roca encaixant i
portota de fusta; pero la gent de Son Josep amb molt
una fructífera visita de prospecció biologica, han fet
bona disposició, no posa dificultats perque els espe-
que sigui justificable el publicar-ne ara la topografia,
leolegs seriosos la puguin visitar.
juntament amb una petita nota descriptiva, a més de
les citades observacions i un capitol faunistic.
Descripció
' Departarnent de CiBncies de la Tema. Universitat de les Illes Balears.
" Departarnent d'Ecologia. Facultat de Biologia. Universitat de Bar-
celona.
La cova s'obre a I'exterior per un bell exemplar
"*
Secció d'Espeleologia del G.E.M.
d'abisament de 30 x 17 m que comunica amb una sala

de 80 x 40 de dimensions maximes, allargassada en
Llevant des de Cala Millor fins el Cap de Ses Salines,
direcció N 60 E. La zona Est de la sala esta ocupada
i es perllonguen més enlla formant la Marina de Lluc-
per un llac de 30 x 7 m, que es continua quasi 30 m
major.
després d'una volta sifonant; la representació
Aquests diposits del Mioce superior, a la Marina
d'aquesta part post-sifó a la topografia no és gaire fia-
de Llevant en concret, presenten dues seqüencies dis-
ble. La fondaria de la cova és de 35,510 m.
posades sobre el basament de materials mesozoics,
El centre de la sala esta ocupat per un con d'en-
principalment format per calcaries, dolomies i margo-
derrocs, parcialment concrecionat; de fet just davall la
calcaries, fortament tectonitzats que és el que consti-
boca els clasts son poc vistables, estan tapats per
tueix, en aflorament, les anomenades Serres de Llevant.
I'exhuberant vegetació que hi creix, aquests enderrocs
La seqüencia basal assimilada normalment a la
formen una costa suau cap al Ilac, a I'altre banda
Unitat Recifal (FORNÓS, 1983) de POMAR et al.
manquen quasi totalment, el pis esta ocupat per una
(1983), esta formada per diposits conglomeratics, no-
.superfície llisa d'argiles.
més observables en sondatges, que s'interdigiten amb
La construcció d'un camí que permet accedir co-
les calcaries i caicarenites de caracter recifal, que pre-
modament al llac ha representat unes obres de certa
senten colonies de coralls en forma de taques, sense
importancia: una ample trinxera en el costat Sud de la
formar esculls ben desenvolupats, sense crestes ni ta-
boca permet arribar a un repla sobre junt d'estratifica-
lusos, i que corresponen a facies llacunars de reraes-
ció a la part inferior d'ella, repla que ha estat rebaixat
cull en una plataforma carbonatada molt soma i poc
i se li ha posat una barana. D'ell es pot passar al con
energetica.
d'enderrocs a través d'un pontet, des d'on un camí en
Aquesta seqüencia basal, presenta a sostre una
ziga-zaga ens porta a la caseta de la bomba i al Ilac.
important superficie d'erosió i carstificació, que queda
Com hem dit, I'aigua de la cova s'aprofita des de fa
clarament enregistrada en els afloraments dels penya-
molt de temps per regar; convé fer notar que el seu
segats de la Marina de Llevant, pels col.lapses de ti-
contengut en clorurs no és relativament masca alt:
pus carstic (FORNÓS, 1983) originats a les calcaries
2,31 g/l devora els 6,8 de la Cova des Pirata.
recifals i que afecten als nivells de la seqüencia supe-
rior produint la seva deformació, tant de forma plastica
com fragil amb la seva bretxificació (Foto 1).
Aspectes geologics
Excavada dins les calcarenites del Mioce Supe-
PLANAARENOSA
SAND FLAT
rior, Sa Gleda és una cavitat clastica ben típica
d'aquest Carst, els procesos clastics han configurat
tota la seva morfologia i I'han oberta a I'exterior. Les
PLANA BARREJADA
MlXED FLAT
concreccions son quasi insignificants, tret de les que
formen unes notables colades a la zona occidental del
con d'enderrocs. Com que aquestes cavitats clasti-
ques estan bastant estudiades no entrarem en més
explicacions morfologiques ni genetiques, remitint al
lector a algun dels articles que tracten del tema
(TRIAS i MIR, 1977), (GINÉS i GINÉS, 1977).
Un aspecte de la cova, morfologicament ben sig-
nificatiu, i que ens serveix per introduir aquest capítol,
és la gruixa anormal que presenta el seu paladar es-
fondrat: abans de caure debia tenir uns 13 m de grui-
xa, quan normalment aquestes coves el solen tenir
d'uns 5 m com a molt. dbviament, aixo sembla indicar
una menor resistencia mecanica de la roca encaixant
que creim que hem d'atribuir a la seva heterogeneitat:
els 4 m centrals són d'una calcaria finament Ilescada,
la que anomenada gledal ha donat nom a la cova.
Els esmentats materials calcarenítics del Mioce
superior formen els relleus tabulars de la Marina de
1)
Segons el diccionari, Gleda o Greda 6s una argila blanquinosa
que s'empra habitualment per a treure taques i desengreixar draps. Si
b6 que tenim seriosos dubtes de que es tracti de la mateixa roca, el
fet 6s que aixi ens ho digueren.
Figura 1 : Columna estratigrhfica de la secció de la Cova de Sa Gleda.


Foto 1:
.
Col.lapse carstic originat a les calcaries recifalb, que ha aca-
bat deformant els nivells de la seqü6ncia superior.
Aquest contacte erosiu i carstificat a la cova de
predominant els miliolids, separats per nivells d'esca-
Sa Gleda no es pot apreciar, ja que el transit entre les
sa potencia formats per argiles verdes arnb codols en-
dues seqüencies sembla continu.
negrits i localment nivells calcisiltítics arnb abundants
Els nivells possiblement atribuits a la Unitat Reci-
rniliolids i textularids.
fa1 estan formats aquí per calcarenites bioclastiques
Sobre els nivells del Complex de Mangle que pre-
arnb una gran acumulació de restes esqueletics, prin-
senten una potencia aproximada de 6-7 m es disposa
cipalment mol-luscs, que presenten un baix grau de
una unitat, Unitat Oolítica, més uniforme, superior als
fracturació.
10 m de potencia, i que es caracteritza per estar for-
Els nivells superiors intercal.len calcisiltites molt
mada per I'acumulació d'oolites. pquesta unitat, molt
bioturbades i recristal.litzades arnb nivells finament la-
rica en la presencia d'estructures sedimentaries, pre-
minats que cón especialment freqüents a la base i que
senta a la base una major proporció de fang carbona-
corresponen a laminites criptalgals (alga1 mats).
tat que dóna lloc a estructures tipus linsen i flaser en-
Damunt d'aquests nivells es disposen tres se-
demés d'una típica estratificació creuada en solc de
qüencies de I'anomenat q~cornplex
de Manglar,> (FOR-
petita escala, que va adquirint unes dimensions ma-
NÓS-POMAR, 1982) en el qual es distingeixen cossos
jors cap a sostre de la serie on són abundants també
lenticulars d'ordre hectometric i arnb una potencia de-
les estructures en forma d'espina de peix. La compo-
cimetrica. Corresponen a calcarenjtes, localment mar-
sició d'aquests nivells és practicament només d'oolites
gues, arnb bioturbació vertical, arnb una macrofauna
arnb un clar increment del tamany de les mateixes cap
característica d'ostreids i pectínids i com a microfauna
a sostre a la vegada que els restes esqueletics,
E S T R O ~ ~ A T ~ L I T S
ESCULLS DE POLIQUETS CALCARIS
BARRES OOL~TIQUES
Figura 2: Model deposicional de la Formació Calcaries de Santanyi
No a escala.
Modificat de POMAR et al. 1985.

mol~luscs
principalment, és fan també més abundants.
dels pereiopodes, amb la relació Ilargadalamplada
L'interpretació que s'en fa dels materials que con-
dels artells major. Addicionalment, les plaques epime-
formen les parets de la cova de Sa Gleda és diferent
rals 1 i II duen una seda en el marge posterior, absent
segons les dues macroseqüencies diferenciades. En
en el tipus.
la inferior atribuida a la Unitat Recifal els diposits co-
Aquesta especie éC endemica de la regió carstica
rresponen a un ambient de reraescull en una platafor-
de Manacor. El genere Bogidiella és principalment
ma clarament recifal, mentres que la segona, separa-
freatobi, presentant reduccions de les plaques coxals
da en altres Ilocs per una important superfície d'erosió
i allargament del cos. Parcialment troglobi, la seva
amb carstificació, és la d'uns materials disposats en
captura consta sempre de escasos exemplars, co que
una plataforma carbonatada soma relativament ener-
dificulta I'estudi de la variabilitat.
getica, sense cap tipus d'influencia terrígena, en la
qual es distingirien diversos subambients sedimentaris
Salentinella angelieri Ruffo et Delamare, 1952
que vindrien marcats principalment per la presencia de
barres oolítiques que mostrarien abundants estructures
Diversas exemplars. Morfologia: telgon bifurcat en
de tipus tractiu (Unitat Oolítica) que donarien zones
més de la meitat del seu recorregut, amb dues sedes
més resguardades i properes a la costa més somes
subapicals i una apical. Uropodi 111 arnb I'endopodi
on la vegetació litoral (mangles) aniria capturant el se-
curt, uropodi I amb espines curtes a I'apex de les
diment i d'aquesta manera progradant mar endins.
branques.
Recentment s'han descrit noves especies del ge-
nere Salentinella, distribuides al NE i SE de la Penín-
sula Iberica. S. angelieri es troba amplament disemi-
Aspectes biologics.
nada pel SE iberic, sense endinsar-se gaire cap a I'in-
La fauna aquatica
terior, mantenint així una distribució quasi costera
(PLATVOET, 1987). A Formentera hi viu una forma
Prospectat el 15 de juny de 1987, el llac conté di-
més grossa, amb petites diferencies en el palp mandi-
ferentes especies de crustacis. Les disponibilitats
bular respecte de I'especie balear, la S. formenterae
energétiques per a la fauna aquatica, s'incrementen a
(PLATVOET, 1984).
la zona rnés soma on s'acumulen restes vegetals, ex-
crecions de coloms, i a més hi creix una conspícua
Isopodes
molsa aquatica en el sector més litoral. Les aigües su-
perficial~
tenen una reserva alcalina de 5,3 meq.11; el
Typhlocirolana moraguesi Racovitza, 1 906
contingut de clorurs és elevat, de 2,31 gll. La conduc-
tivitat, de 5,67 mSIcm., expresa en conjunt un grau
1 exemplar juvenil. Troglobi estricte: propi de les
elevat de salinitat, propi dels medis hipogeus costa-
aigües freatiques costaneres. Extensament distribuit
ners, típics de la regió on s'ubica la cova. Es tracta
per Mallorca (GINÉS i GINÉS, 1977), i una localitat a
per tant d'un biotop anquihalí, o [~llac,, glacio-eustatic
Menorca (PRETUS, 1986). Recentment s'han trobat
(GINÉS i GINÉS, 1977).
noves poblacions, no denominades, a I'interior de la
conca de I'Ebre (NOTENBOOM i MEIJIERS, 1985) i
altres localitats iberiques. T. margalefi Pretus, 1986 es
troba a la regió alacantina, enfora dels ambients salo-
Anf ípodes
bres costaners.
Bogidiella balearica Dancau, 1973
Jaera italica Kesselyák, 1938
Dos exemplars; una femella de 3,4 mm de longi-
Nombrosos exemplars adherids a les pedres i en-
tud es correspon morfologicament a la tipologia descri-
tre les molses. Especie oculada, epígea, d'origen marí
ta per STOCK (1 987): endopodis dels plebpodes atrb-
que colonitza les parts baixes de petits cursos d'aigua.
fics, telson amb dos parells d'espines; branques dels
La morfologia dels apendixs pleonals masculins és
tercers uropodes igualment desenvolupades. Pereio-
ben característica, en forma de T; la troballa a Balears
podis amb les bases portadores dels organs lentiforms
feta per LESCHER-MOUTOUÉ (1979) a Sa Calobra-
propis del genere. Dels 11 caracters diferencials res-
Torrent de Pareis queda corroborada per aquesta
pecte de B. chappuisi detallats per STOCK (op. cit.)
nova cita, la primera, per altra banda, per a la fauna
que confirmen es tracta d'una bona especie, els nos-
cavernícola balear. VEUILLE (1979) atribueix un ori-
tres exemplars en difereixen en dos: (l), per tenir no-
gen pontocaspic a les Jaera mediterranies. SKET
rnés dues espines dentades al Ibbul intern del.maxil.lí-
(1986) la troba habitualment al karst iugoslau. En el
pede (3 en el tipus), cosa que impedeix basar la sepa-
cas de la Cova de sa Gleda, si bé no es pot considerar
ració de B. balearica de les demés especies del sub-
I'habitat propiament cavernícola, sembla obvi suposar
genere per aquest caracter, i (2), una major estilització
una colonització de la mateixa per aquesta via.

Figura 3: Cova de Sa Gleda: a-e, Bogidiella balearica: a) lzbulintern
del maxil.iípede; b) plaques epimerals 1, 11, III (de baix a
dalt); c) Pereibpode V, part distal; d) Pereibpode VI, part
distal; e) tblson. f-i, Salentinella angelierl: f) Pereibpode VII;
g) Urbpode III; h) telson; i) palp mandibular. j-k, Jaera italica:
j) plebpode operc'ular; k) uropodis. Escales: fig. a-i, esc. A;
fig. j,k, esc. B.; les dues escales equivalen a 200 micrbmetres.

Termosbaenacis
Bibliografia
Monodella argentarii Stella, 1 951
FORNÓS, J. J. (1982): El Complejo de Manglar del Mioceno terminal
de la isla de Mallorca. Bol. Soc. Hist. Nat. Balears, 26: 207-228.
1 exemplar femella. Tant I'exemplar de Sa Gleda
Ciutat de Mallorca.
FORNÓS, J. J. (1983): Estudi sedimentoltgic del Mioce terminal de
com els d'altres poblacions (Ses Figueres, Menorca;
I'llla de Mallorca. Tesi de Llicenciatura, 228 pp. Inedita. Univer-
Sant Martí, Alcudia, Mallorca) estan molt relacionats
sitat de Barcelona.
morfologicament amb la redescripció d'aquesta espe-
GINÉS, A. (1983): Biospeleología del Karst Mallorquín. Datos ecoió-
cie per ROUCH (1964), millorant descripcions més an-
gicos preliminares. Tesis lic. Ciutat de Mallorca.
GINÉS, A. i GINÉS, J. (1977): Datos bioespeleológicos obtenidos en
tigues. Bastants dels caracters apuntats per KARA-
las aguas kársticas de la isla de Mallorca. Com. 6e. Simp. d'Es-
MAN (1 953) per separar M. halophila (sin. M. argenta-
peleologia. Publ. C.E.T., 81-95 Terrassa.
rii) apareixen també variables a les poblacions ba-
GOURBAULT, N. i LESCHER-MOUTOUÉ, F. (1979): Faune des eaux
lear~.
No hi ha diferencies notables respecte la des-
souterraines de Majorque. Endins 5-6: 43-54. Ciutat de Ma-
cripció de ROUCH, amb similar estructura de les ma-
llorca.
KARAMAN, S. (1953): Über einen Vertreter der Ordnung Thermos-
xil-les, i maxil.lípedes, quetotaxia dels pereiopodes i
baenacea (Crustacea, Peracarida) aus Jugoslavien, Monodella
ornamentació del telson i uropodis. S'observen petites
halophila n. sp. Acta adriatlca, 5 (3): 1-22.
diferencies en la setació de les segones antenes.
PLATVOET, D. (1984): Obse~ations
on the genus Salentinella (Crus-
Una descripció més precisa de les poblacions ba-
tacea, Amphipoda) with description of Salentínella formenterae
n. sp. Bijdragen tot de Dierkunde, 54 (2): 178-184. Amsterdam.
lears s'esta preparant, comparant el material tipus i el
PLATVOET, D. (1987): The genus Salentinella Ruffo, 1947 (Crusta-
balearic. L'aparició de noves especies a Somalia, Ma-
cea, Amphipoda) in Spain. Stygologia, 3 (3): 217-239. Leiden.
rroc, i altres proximes a argentarii suggereixen una
POMAR, L., ESTEBAN, M., CALVET, F. i BARON, A. (1983): La uni-
nova taxonomia del genere en base a microestructu-
dad arrecifal del Mioceno superior de Mallorca, en El Terciario
res del palp masculí, caracter clau que permetra, pro-
de las Baleares. Guia de las excursiones del X Congreso Na-
cional de Sedimentología: 139-175. Menorca, 26-30 de Setem-
bablement, definir amb precisió I'estatus d'aquest inte-
bre de 1983.
ressant freatobi planctonic.
POMAR, L., FORNÓS. J.J. i RODR/GUEZ-PEREA,
A. (1985): Reef
and shallow carbonate facies of the Upper Miocene of Mallorca,
Copepuds
in 6th European Regional Meeting. Excursion Guide Book. Ex-
cursion n.O 11 ., pp. 495-518.
PRETUS. J. L., (1986): Typhlocirolana margalefi nov. sp. y Typhlociro-
Thermocyclops dybo wskii (Landé, 1 890)
lana moraguesi aureae n. ssp. Dos nuevos isópodos cirolani-
dos limnotroglobios del Levante ibérico y Baleares. Oecologia
Ciclopid de petita talla. Morfologicament es distin-
aquatica, 8: 95-1 05. Barcelona.
geix per tenir les dues sedes de la cinquena cama de
ROUCH, R. (1964): Contribution a la conaissance du genre Monode-
Ila (Thermosbaenacés). Ann. Spél., XIX, fasc. 4: 717-727.
similar i llarga longitud, a la vegada que la seda inter-
Moulis.
na terminal de la furca és menys del doble de la longi-
SKET, B. (1986): Ecology of the mixohaline hypogean fauna along the
tud de la externa. Es tracia d'una forma ubiquitaria
Yugoslav coasts. Stygologia, 2 (4): 317-338. Leiden.
termoestenoterma que viu per damunt dels 15OC de
STOCK, J. (1987): The status of Bogidiella balearica Dancau, 1973. a
Stygobiont amphipod from Mallorca. Endins, 13: 39-46. Ciutat
temperatura. Aquesta especie ja és citada en el cata-
de Mallorca.
leg de LESCHER-MOUTOUÉ de 1979.
TRIAS. M. i MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Frasquet-
Cala Varques. Endins, 4: 21-42. Ciutat de Mallorca.
TRIAS, M.; PAYERAS, C. i GINÉS, J. (1979): lnventari Espeleolbgic
de les Balears. Endins, 5-6: 89-108. Ciutat de Mallorca.