Morfologia i vegetaci� d'un grup de dolines de la serra de Tramuntana: Mallorca
ENDINS, n . O 14-15. 1989. Palma de Mallorca
MORFOLOGIA I VEGETACIÓ D'UN GRUP DE
DOLINES DE LA SERRA DE TRAMUNTANA
(Mallorca)
per Angel GINÉS*, Lluís A. FIOL**, Andreu POL*** i Josep Antoni ROSSELLÓ**
Resumen
Se exponen los resultados de una serie de observaciones botánicas realizadas en 14 do-
linas de la Serra de Tramuntana durante los últimos años. Las dolinas estudiadas se localizan
dentro del término municipal de Escorca, entre Bini Gran y el Torrent de Pareis, en una zona
donde las formas kársticas alcanzan un desarrollo excepcional. El trabajo ha sido estructura-
do en tres partes: en la primera se describen las características topográficas y geomorfológi-
cas de las dolinas; en la segunda se indican las especies de líquenes, briófitos, pteridófitos
y fanerógamas más abundantemente representadas en estas depresiones kársticas, comen-
tando los rasgos más significativos de su poblamiento vegetal; y en la tercera se discute la
interferencia de las actividades humanas en la conformación de estas comunidades vegeta-
les. Entre los resultados obtenidos, destaca la presencia de algunos taxones de carácter cal-
cífugo en un terreno kárstico caracterizado por los procesos de disolución de la roca caliza
(como Acarospora schleicheri, Phaeoceros laevk, Polytrichum juniperinum, Ophioglossum /u-
sitanicum, Aira caryophyllea, Centaurium maritimum, Logfia gallica y Erica arborea). También
se ha puesto en evidencia el efecto que tiene la quema periódica de <<carritx)>
como condicio-
nante de la vegetación actual de estas dolinas, y el riesgo que puede suponer esta rudimen-
taria práctica de explotación ganadera para la degradada cubierta vegetal de la Serra de Tra-
muntana.
Abstract
.
The results of some botanical observations carried out in recent years on 14 doliines in
Serra de Tramuntana (Mallorca) are set out. The dolines studied are located in Escorca mu-
nicipality, between Bini Gran and Torrent de Pareis, a zone where karstic forms are exceptio-
nally developed.
The study has been structured in three parts: in the first one, doline topographical and
morphological characteristics are described; in the second one, the most common species of
lichens, bryophytes, pteridophytes and phanerogams in these karstic depressions are indica-
ted and the most outstanding features of their vegetal population explained; and finally, in the
third one, human activities interference in how vegetal communities are conformed is dis-
cussed.
Among the results obtained, it stands out the presence of some taxons -calcifuges in
character- collected on karstic terrains featured by limestone dissolution (is the case of Aca-
rospora schleicheri, Phaeoceros laevis, Polytrichum juniperinum, Ophioglossum lusitanicum,
Aira caryophyllea, Centaurium maritimum, Logfia gallica and Erica arborea).
It is also evidenced that present-day doline vegetation is conditioned by periodical bur-
nings of [[cArritx,, (Ampelodesmos mauritanica); this rudirnentary cattle-raising practice rneans
a important risk for the degraded vegetal cover of Serra de Tramuntana.
Federació Balear d'Espeleologia, CI Verge de Lluc, 10. Palma de
" Lab. de Botanica, Facultat de Cibncies. Palma de Mallorca.
Mallorca; Lab. d'Ecologia, Facultat de Cibncies. Palma de Ma-
'**
Lab. de Fisiologia Vegetal, Facultat de Cibncies. Palma de Ma-
llorca
llorca.

Introducció
spitzkarren, rillenkarren i rundkarren apareixen pro-
fusament prop de la carretera d'lnca a Sa Calobra i en
La Serra de Tramuntana esta caracteritzada per
el tram compres entre el monestir de Lluc i la Vall den
un relleu energic i una abundant representació de for-
March, a Pollenqa. Pel contrari, I'existencia de dolines
mes carstiques de superficie, les quals romanen en-
gairebé no havia estat esmentada a la bibliografia i no-
cara insuficientment estudiades. Sens dubte la morfo-
més recentment GINÉS i POL (1987) les han fet ob-
logia carstica és un dels aspectes més notables que
jecte d'una breu comunicació que el present treball ve
contribueixen a definir el paisatge de la meitat septen-
a desenvolupar amb més detall.
trional de la Serra. L'excepcional riquesa en fenomens
carstics (extensos camps de lapiaz, depressions
Les dolines de la Serra
carstiques de gran tamany, coves i avencs) configura
decisivament la fisiografia d'una ampla zona muntanyo-
de Tramuntana
sa que inclou des dels pobles de Bunyola i Valldemos-
sa fins al Cap de Formentor. Gran part de I'atractiu
Resulta bastant anecdotic que la primera referen-
paisatgístic i ambiental, que mostren alguns sectors
cia relacionada amb les dolines de Mallorca s'hagi
de la Serra de Tramuntana, té relació amb I'especta-
d'atribuir a WINKLER (1926), qui després d'esmentar
cularitat dels seus fenomens carstics, com succeeix
superfícies de planació (Landoberflache) per damunt
en els voltants de Lluc o en la zona de Sa Calobra, i
dels 500 metres s.n.m., nega en el seu treball la pre-
per aquest motiu han merescut I'atenció de geografs,
sencia de dolines a la Serra de Tramuntana. Poc des-
geolegs i naturalistes des de fa bastants d'anys.
prés DARDER (1 930) desdiu aquesta afirmació i des-
De tota manera I'esmentat interes no ha vengut
criu, incloent-hi una fotografia, I'ampla dolina del Pla
acompanyat d'estudis detallats sobre la geomorfologia
de les Basses (Formentor) a la seva interessant publi-
del carst de la Serra de Tramuntana, encara que les
cació divulgativa sobre la carstificació de Mallorca.
cites bibliografiques siguin aparentment nombroses.
BARRERES et. al. (1975), citen posteriorment un con-
Als treballs de geografia o geologia general que es-
junt de dolines situades a prop de la Cova de Sa Cam-
menten de passada la importancia del modelat carstic
pana. A la guia d'excursió elaborada per al VI Colo-
de la Serra (DARDER, 1932; BARCELÓ, 1968; CO-
quio de Geografía, GIN ÉS et. al. (1979) dediquen un
LOM, 1973; ROSSELLÓ-VERGER, 1974; COLOM,
apartat a les depressions carstiques esmentant els
1975; RlBA et. al., 1976; ROSSELLÓ-VERGER, 1977;
principals grups i localitats. COLOM (1982) inclou, per
i AYALA et. al., 1986) s'hi han d'afegir alguns altres
la seva part, una figura en la que apareixen dues do-
que indiquen la presencia de poljes o grans depres-
lines situades a la zona de S'Entreforc (Escorca). Més
sions carstiques (CARANDELL, 1927; DARDER, 1930;
recentment, en un treball cartografic molt detallat, BAR
MENSCHING, 1955; COLOM, 1964; BARCELÓ, 1973;
et. al. (1986) deixen constancia d'un bon nombre de
GINÉS i QUINTANA, 1973; BARRERES et. al., 1975;
dolines localitzades a les rodalies de Lluc; aquesta pu-
OSMASTON, 1978; GINÉS et. al., 1979; i BAR et. al.,
blicació constitueix la memoria explicativa del Full n.O
1986) i també les breus referencies relacionades amb
5 de I'ATLAS INTERNACIONAL DEL KARST (Lluc/
formes notables de lapiaz (MARTEL, 1903; LLOPIS-
Sierra Norte; Mallorca), realitzada sota la iniciativa
LLADÓ, 1970; BOGLI, 1976; BOGLI, 1980; i COLOM,
d'una comissió de la Unió Internacional dlEspeleologia
1982). Pero tot i a pesar d'aquesta llarga enumeració
(U.I.S.). Per últim, algunes dades sobre les caracterís-
de cites bibliografiques, només les publicacions de
tiques de la vegetació a les dolines de la Serra de Tra-
DARDER (1930), MENSCHING (1955), GINÉS et. al.
muntana apareixen a GINÉS i POL (1 987), encara que
(1 979) i BAR et. al. (1 986) aborden amb certa profun-
tractant-se d'una comunicació-panel1 la informació
ditat o amplitud la descripció de les característiques
grafica no ha estat.publicada fins ara.
carstiques de la muntanya mallorquina.
Actualment s'esta en condicions d'afirmar que les
La bibliografia de que es disposa és per tant sor-
dolines són fenbmens carstics freqüents en alguns
prenentment escassa. En aquesta, es reuneixen da-
sectors septentrionals de la Serra de Tramuntana, en-
des i comentaris dispersos sobre la presencia de pol-
cara que sens dubte influeixen molt manco que els
jes, o millor dit grans depressions carstiques, dins la
camps de lapiaz en la configuració del paisatge. La
zona muntanyosa de Lluc-Escorca, encara que tam-
seva abundancia no arriba a ésser excessiva, proba-
poc manquen nombroses pero breus al.lusions, dibui-
blement degut als forts gradients topografics i als des-
xos o fotografies dedicades als paisatges carstics més
nivells considerables que caracteritzen el tram de la
rellevants que caracteritzen la comarca, com per
Serra a on estan situades. De fet les principals agru-
exemple el Torrent de Pareis i els seus voltants. Major
pacions de dolines es localitzen als sectors intensa-
interes geografic han suscitat des de sempre els im-
ment carstificats del terme municipal d'Escorca, devo-
pressionants camps de lapiaz (Karrenfeld), tant es
ra les muntanyes més altes de la Serra.
així que en la regió septentrional de la Serra de Tra-
Destaquen, entre les dolines més representatives,
muntana arriben a constituir un repertori de morfolo-
les de la Muntanya de Moncaire, les de Bini Petit, Es
gies certament modelic. Magnífics exemplars de
Clots Carbons, les dolines de Sa Mitjania, les d'Es

Figura 1: Localització aproximada del grup de dolines estudiades, in-
cloent les denominacions convencionals emprades al text.

Castellots (Ses Parades i Clots Balladors), el conjunt
cació d'aquelles dolines la vegetació de les quals ha
de la Terra de Ses Olles (a les rodalies de Lluc) i les
estat estudiada (mitjancant visites esporadiques realit-
dolines de Femenia i de Mortitx. Les altituds en que es
zades al llarg d'una serie d'anys), han estat designa-
troben ubicades, incloent els camps de lapiaz que les
des arnb els números que apareixen a la Figura 1 res-
envolten, van des de 300 fins a 600 metres s.n.m., i
pectant els toponims que s'han pogut coneixer. Les
tal vegada com a conseqüencia del seu entorn climatic
catorze dolines, seleccionades arnb els criteris abans
i topografic molt parescut mostren unes característi-
esmentats, es localitzen entre el repla estructural de
ques geomorfologiques semblants. Per damunt dels
Bini Gran i els penya-segats que formen I'esquerra hi-
600 metres d'altitud és necessari esmentar I'existen-
drografica del Torrent de Pareis. Les seves denomina-
cia de petites dolines que apareixen a la part alta de
cions convencionals passen a ésser les seguents: Do--
les principals muntanyes, com succeeix arnb Ses Clo-
lines de Sa Mitjania 1, 2, 3; Es Clots Carbons 1, 2 (Fi-
tades del Puig Major i arnb les microdolines de la Se-
gures 2 i 3, Foto l ) , 3; Ses Parades 1, 2, 3, 4, 5; i Do-
rra de Sa Rateta i del Massís des Massanella. També
lines des Niu des Voltor 1, 2, 3.
presenten certes particularitats i una major heteroge-
Les caracteristiques morfologiques i topografi-
neitat morfologica les dolines que es distribueixen al
ques de les dolines mostrejades resulten bastant
llarg de les muntanyes de Pollenca; incloent les de La
constants. Es tracta de dolines de fons pla, poc fon-
Malé d'Ariant, les de la Serra de La Coma, la dolina
des, pero arnb nombrosos engolidors a les zones més
del Pas dels Pescadors, les de Coves Blanques i la ja
deprimides. La forma dels contorns és variable, ha-
citada del Pla de les Bases. El nostre treball de pros-
vent-hi bons exemples de dolines ovalades (Es Clots
pecció botanica s'ha centrat en les dolines esmenta-
Carbons 2, Figura 2) i subcirculars (Ses Parades 4),
des en primer Iloc, encara que també es realitzaren al-
encara que també n'hi ha d'irregulars, triangulars (Do-
gunes observacions en les depressions carstiques de
lina 1 des Niu des Voltor) o predominantment allarga-
la zona de Pollenca. Pel contrari, les dolines de les
des (Es Clots Carbons 1). Pel seu tamany poden és-
muntanyes més altes romanen encara sense estudiar.
ser qualificades de mesodolines, ja que les dimen-
Amb la intenció de que els mostrejos i les obser-
sions de I'eix major oscil.len entre 70 i 150 metres. La
vacions botaniques tenguessin certa consistencia es
superficie del fons sol ésser de 2.000 a 10.000 m2, su-
va optar per escollir varis grups de dolines, de caracte-
perant rarament aquesta magnitud, tal i com ho han
rístiques comparables, a on poder repetir les visites
evidenciat les fotografies aeries i les topografies realit-
arnb relativa freqüencia, ja que de vegades són neces-
zades sobre el terreny: Es Clots Carbons 1 = 4.500 m2,
,
saries caminades d'aproximació excessivament Ilar-
Es Clots Carbons 2 = 5.700 m2, ES Clots Carbons 3 =
gues. Es pretenia també que fossin representatives
5.500 m*; Dolina 1 des Niu des Voltor = 3.000 m2; Sa
del tipus de dolina que abunda en la franja altimetrica
Cometa des Morts (Lluc) = 12.000 m2.
a on el carst de la Serra de Tramuntana es manifesta
La majoria de les dolines estan enrevoltades per
arnb major espectacularitat. Finalment, pareixia més
extensions rocoses, quasi bé intransitables, modela-
adient limitar I'area estudiada per a que aquesta no
des per lapiaz de grans dimensions, i precisament per
fos masca extensa i es mantengués d'aquesta manera
aixo constitueixen petits reductes provists de sol,
un marc ambiental semblant. Així s'aconseguia un ni-
aillats enmig d'un entorn aspre i arid, en els que la ve-
vell acceptable d'exhaustivitat en les observacions,
getació aprofita per instalar-s'hi (Foto 2). Les voreres,
juntament arnb la possibilitat d'establir certes genera-
rocoses i en menor freqüencia pedregoses, mostren
litzacions a partir d'aquelles. Per a facilitar la identifi-
inclinacions arnb valors de pendent mitjana entre 5 O i
1 Foto 1:
1 La dolina dSEs Clots Carbons 2 vista des del Nord-Est. Les
rnuntanyes del fons corresponen al Puig de s'Alzinar i E?
Colls de Bini.

@ Pinus halepensis
Olea europaea var oleaster
@ pista, ientiscus
@ Calicotorne spinosa
4 Rosrnarinus ofiicinalis
Erica arborea
Erica rnultiflor?
@ Hypericurn balearicurn
+@
Daphne gnidiurn
Urginea rnaritrna
Euphorbia characias
x
Srnilax aspera var. balearica
9. Cktus albidus
$/
Cktus salvifolius
0 Asparagus stipularis
0
0 Carlina coryrnbosa
Figura 2: Cartografia de la vegetació de la dolina denominada Es
Clots Carbons 2.
30°,
encara que de vegades destaca alguna roca rnés
fondaria: 80 cm a la Dolina 2 des Niu des Voltor, 70 cm
vertical esculpida per acanalaments de rillenkarren i
en Es Clots Carbons 2. De vegades la roca aflora a
wandkarren. La fisonornia resultant s'assernbla a les
['exterior rnostrant superfícies Ilises i arrodonides de
típiques dolinas en artesa característiques dels
rundkarren i kavernosen karren, les quals són colo-
carsts de clima rnediterrani, encara que les voreres no
nitzades per Iíquens rupícoles. Coincidint amb punts
són rnassa escarpades. El seu aspecte general és
preferents d'absorció els fenornens de subsidencia a
aplanat, degut a que I'interior de la depressió, molt ho-
petita escala originen engolidors terrosos, general-
ritzontal, nornés presenta desnivells devers els engoli-
ment estrets i impracticables perb nombrosos: cinc en
dors i a que la inclinació de les voreres és moderada.
Es Clots Carbons 1, sic en Es Clots Carbons 2, cinc
El fons esta ocupat per un sol de terra rosca, de ca-
en Es Clots Carbons 3, set a la Dolina 1 des Niu de
racter Ilirnós i probablement heredat de clirnes ante-
. Voltor. No obstant aixb, algunes dolines com la Dolina
rior~,
I'estudi del qual esta encara per fer; ja que a
de Sa Mitjania presenten cavitats penetrables de certa
rnés a més de les argiles residuals de decalcificació,
importancia.
els aports eolics al.loctons i les pluges de fang pareix
La geometria i la distribució de les dolines objecte
que hauran d'ésser tenguts en compte en fufures in-
d'aquest treball es troben fortament condicionades per
vestigacions. En els Ilocs en que és possible apreciar-
importants Iínies de fracturació; molt accentuades en
ho, el sol posseeix una potencia variable, perb sernpre
un terreny a on la tectonica ha actuat amb gran inten-
escassa, que rarament arriba a superar un rnetre de
sitat. Des del punt de vista genetic, no hi ha cap evi-

dencia d'enfonsament de cavitats subjacents i sí pa-
Aquesta vegetació es pot considerar com a típica
reix clar que el seu origen esta lligat a processos de
de Ilocs secs i assolellats; es tracta d'especies calcí-
dissolució superficial (normal solutional dolines).
coles o indiferents, encara que Acarospora schleícherí
és indicadora de sóls al manco neutres, caracter que
concorda amb les analisis realitzades del sol en con-
VegetaciÓ a IY¡ntet'¡0r
de
tacte amb el taklus d'aquest liquen, rnitjancant la mi-
les dolines*
crosonda del microscopi d'escandellatge (S.E.M.) i
que donen, localment, alts percentatges de silici.
Creiem també interessant assenyalar les similituds
A les d~olines
estudiades es poden distingir distints
que presenta aquest estrat de vegetació amb el que
estrats de vegetació: el liquenic, el muscinal, I'herbaci
coneixem a la Marina de Llucmajor (FIOL i VILLALON-
i I'estrat arbustiu. Algunes dolines presenten també un
GA, 1985; RITA, 1988).
estrat arbori encara que extremadament simple.
D'altra banda, la cobertura muscinal de la superfí-
El poblament liquenic terricola d'aquests indrets
cie de les dolines objecte d,aquest estudi no sol ésser
esta constituit per un reduit nombre d'especies que
massa abundosa, ni pel que fa a la seva cSbertura ni
ocupen els espais, a vegades escassos, que deixen
a la diversitat d'especies presents. Tot i aixo presenta
lliure els estrats superiors de vegetació.
una originalitat ben manifesta. Malgrat que la recerca
Als Ilocs més arrecerats, al costat dels arbusts,
de briofites no pot considerar-se exhaurida, el conjunt
trobam Cladonia rangiformis var. pungens, Cl. convo-
de mostres estudiades presenta algunes característi-
luta, C1, furcata var. palamaea i CI. pyxidata; aquesta
ques que sens dubte podran fer-se extensives al con-
darrera especie es troba tant damunt el sol com da-
junt d'aquestes formacions carstiques.
munt molses i restes vegetals. A les zones més ober-
Cal destacar que la quasi totalitat de les rnolses
tes s'hi troben Iíquens majoritariament crustacis corn
que trobam a les dolines són acrocarpiques, de petita
Diploschistes gypsaceus subsp. gypsaceus, D. mus-
alcada i que formen poblacions laxes als Ilocs arrece-
corum, Acarospora schleicheri i Squamarina lentigera
rats, generalment a I'ombra dels arbusts. Les molses
liquen foliaci. També apareixen petits tal-lus gelatino-
pleurocarpiques són rares i tan SOIS
se n'ha detectat
sos sobretot de Collema tenax.
una especie (Hypnum cupressiforme, esteril) als Ilocs
més ombrívols i atapeits de les dolines a les que hi
* La nomenclatura ernprada en els diferents grups vegetals segueix
predominen els brucs.
als autors següents: SANTESSON (1984) per a liquens; AUGlER
Una altra característica de les rnuscinies trobades
(1966) per a briofites; TUTlN et. al. (1964-80) per a plantes vas-
és la presencia d'alguns elernents amb preferencies
culars.
edafiques clarament calcífugues, tal i com són les tro-
Es Clots Carbons 2
(Escorca)
W N W
E S E
..............
..............
..............
..............
.................
.................
......................
..................................
................................
..........
.....
...............................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................
Pistacia lentiscus
Estrat herbaci
Smilax aspera var. balearica
@
Erica arborea
Ampelodesmos rnauritanica
& Calicotorne spinosa
-
Hypericum balearicurn
Estrat liqu6nico-muscinal
Figura 3: Transecte representatiu dels estrats de vegetad6 que es
troben a les dolines estudiades.

Foto 2:
Vista de conjunt d'una típica dolina de la zona de Ses Para-
des i dels camps de lapiaz que I'envolten. El repla de la do-
lina se situa a 400 metres s.n.rn. i al fons es distingueix el
massís muntanyós del Puig Roig.

balles de Phaeoceros laevis, Bartramia stricta i Polytri-
thostodon, en bona part calcífugs i que encara no ha
chum juniperinum. Aquests tres taxons presenten a
estat possible detectar.
Mallorca una distribució migrada i els dos darrers úni-
Els pteridofits que s'han localitzat a les dolines
cament han estat trobats fins ara a la part central de
mostrejades són escassos en nombre d'especies, tres
la Serra de Tramuntana (entre els voltants del Torrent
en total, i corresponen a Selaginella denticulata,
de Pareis i Mortitx) i Iligats quasi sempre a replans ho-
Ophioglossum lusitanicum i Pteridium aquilinum.
ritzontals (sobretot pel que fa a P. juniperinum) de te-
Aquests taxons són exclusivament terrícoles la qual
rrenys margosos del Triasic així com a les dolines; tot
cosa fa que puguin trobar a les dolines la gruixa de sol
i no &ser massa abundants, la seva dispersió és més
necessaria pel seu desenvolupament. S. denticulata
ampla del que abans es creia (VIVES, 1976). El fet
prefereix els ambients arrecerats, evitant la insolació
que s'hi trobin exemplars amb esporofits ens confirma
directa. És el contrari del que succeeix arnb les altres
que I'habitat present a les dolines no és gens desfavo-
dues falgueres, que es troben a Iliocs més exposats i
rable pel seu desenvolupament. La humitat edafica, si
que presenten una forma vital (són geofits) diferent de
més no de la capa rnés superficial del sol, ha d'ésser
la primera (camefit reptant). El fet de presentar O. lusi-
notable en determinades epoques de I'any si ho jutjam
tanicum i P. aquilinum un cicle vital de I'esporofit rela-
per la presencia de P. laevis així com de diverses es-
tivament curt (més el primer que no el segon) i que a
pecies d'hepatiques del genere Riccia, taxons consi-
més a més no coincideix en el temps, fa que el com-
derats com higrofils. Polytrichum juniperinum va ésser
ponent pteridofític sigui poc conspicu pel que fa al pai-
assenyalat per SLOOVER (1967) a un repla a prop del
satge vegetal. És de destacar, en aquest sentit, que
cim del Massanella, a una altitud aproximada d'uns
les poblacions de P. aquilinum que es desenvolupen
1.250 metres s.n.m., localitat que no ha pogut ésser
a les dolines són rnés aviat reduides i amb no massa
retrobada amb posterioritat, si bé apareix puntualment
exemplars (malgrat la importancia de la reproducció
i molt rar al Puig den Galileu i al Puig Caragoler de Fe-
asexual per fragmentació del rizoma que es dona a
menia, sempre a llocs per damunt dels 800 metres. La
aquest taxon), fet que contrasta amb I'exhuberancia
seva troballa a les dolines d'Es Castellots suposa, de
dels seus poblaments al llarg de la Serra de Tramun-
moment, la cota inferior per aquesta especie a les Ba-
tana.
lears i una de les més baixes registrades pel territori
El comportament edafic d'aquests pteridofits és
espanyol (cf BRUGUÉS et. al., 1982).
indiferent (S. denticulata) o calcífug (O. lusitanicum i
La manca d'exploració briologica d'aquests in-
P. aquilinum), concordant d'aquesta manera amb I'ha-
drets peculiars ve demostrada pel fet d'haver trobat
bitat que ocupen. L'existencia a algunes dolines de P.
dues novetats per la flora briologica de Balears entre
aquilinum (així com Mentha pulegium i Achillea agera-
el material procedent de les dolines d'Es Castellots:
tum) a la zona de Pollenca, posa de manifest un cert
Riccia nigrella i R. crozalsii, si bé la seva presencia a
grau d'humitat edafica durant un cert Iapse.de temps,
Mallorca no és exclusiva d'aquests llocs ja que han
insuficient per altra banda per permetre la instal-lació
estat retrobades en els pradellets de les plataformes
d'elements més higrofils de I'lsoetion.
del sud de I'illa. Molt probablement les herboritzacions
Cal destacar pel que fa a I'aspecte corologic la
que es puguin dur a terme en epoca favorable (prima-
presencia a aquests ambients de 0. lusitanicurn (ja
vera) permetran coneixer taxons efímers pertanyents
anticipada a ROSSELLÓ et. al., 1986) considerat fins
a generes com Pottia, Ephernerum, Pleuridium, En-
fa poc temps com a molt rar a Mallorca, I'existencia

del qual no era coneguda a la Serra de Trarnuntana.
qüents incendis provocats que pateixen les mateixes.
Apart dels tres pteridofits que s'han esrnentat cal
A algunes dolines que no han estat cremades des de
indicar la presencia, als Ilocs rnés pedregosos (blocs
fa ternps, la cobertura de E. arborea pot arribar a és-
rocosos, parets subverticals que envolten la dolina)
ser quasi contínua (forrnant al seu interior un microcli-
d'altres especies fissurícoles i rnés terrnofiles corn As-
rna ornbrívol rnolt important) i els exemplars superen
plenium petrarchae, A. trichomanes i Cheilanthes
de debo els 2 rnetres d'alcada. Encara que no és pos-
acrosticha que són comunes a les regates del rocarn
sible establir un rnodel de distribució espacial de les
de la part central de la Serra pero que no són típiques
diferents especies a dins les dolines, alguns trets s'in-
de cap manera del poblarnent de les dolines, per la
sinuen. Als llocs rnés descoberts hi ha un predornini
qual cosa no han estat preces en consideració.
de A. mauritanica en front de E. arborea, i el contrari
La resta de flora vascular que es desenvolupa a
és cert quan es tracta d'indrets rnés arrecerats. El C.
les dolines cal esmentar-la, arnb poques excepcions,
tricoccon, Smilax aspera var. balearica i Olea euro-
dins el contexte de la vegetació que es troba a la part
paea var. oleaster, s'instal.len als llocs rnés pedrego-
més aspra de la Serra de Trarnuntana i que en les se-
sos, sovint a la periferia de les dolines o be als aflora-
ves forrnacions llenyoses corresponen a rnosaics de
rnents rocosos de I'interior.
vegetacid de I'Oleo-Ceratonion, Rosmarino-Ericion i
L'estrat herbaci és considerable pel que fa al
Hypericion balearici entravessats de tal manera que
nombre de taxons detectats: rnés d'una seixantena.
és tasca difícil individualitzar els diversos elernents de
La rnajor part d'aquestes plantes herbacies tenen el
cada forrnació vegetal.
seu optirn de floració durant la primavera, en tant que
En general la cobertura arboria és escassa i cor-
durant la tardor i I'hivern SOIS
es presenta la floració de
respon a exernplars de Pinus halepensis, si bé la fre-
Merendera filifolia, abundantíssima per tot arreu. L'es-
qüencia dlaparició d'aquest arbre és rnolt baixa. Tot el
trat herbaci sol trobar-se a les clarianes i Ilocs desco-
contrari passa amb I'estrat arbustiu, rnés pobre en es-
berts, si bé poden trobar-se gespes laxes de baixa al-
pecies que I'estrat herbaci pero arnb rnés cobertura.
cada a I'ornbra dels arbusts, amb predominancia de
Les especies Calicotome spinosa, Pistacia lentiscus,
Micromeria filiformis.
Olea europaea var. oleaster, Hypericum balearicum,
Les Poacies, Fabacies i Asteracies són les famí-
Rosmarinus officinalis, Smilax aspera var. balearica,
lies que tenen rnés representants a I'estrat herbaci,
Ampelodesmos mauritanica, Erica arborea i E. multi-
seguides per les Larniacies i Rubiacies (Fig. 4). Pel
flora són les rnés arnpliarnent distribuides. Amb una
que fa a les formes vitals, els terofits i geofits predorni-
freqüencia menor cal assenyalar Cistus albidus, C.
nen sobre els altres grups, fet que concorda amb els
salvifolius, Cneorum tricoccon, Daphne gnidium, Cha-
percentatges que es donen als pradellets terofítics del
maerops humilis i Crataegus monogyna subsp. brevis-
sud de Mallorca (RITA, 1988).
pina, aquestes dues darreres absents de les dolines
Als llocs més pedregosos apareixen Sedum da-
situades a les rodalies del Torrent de Pareis. La fre-
syphyllum, Sideritis romana, Theligonum cynocrambe,
qüencia i I'abundancia de Erica arborea, considerat
Argyrolobium zanonii, Ononis minutissima, Melica mi-
com a taxon de SOIS descarbonatats (TÉBAR i LLO-
nuta, Avenula bromoides, Centranthus calcitrapae i
RENS, 1987), és un fet destacable de la vegetació de
Campanula erinus. Si al rocam es troben cocons, on
les dolines. El desenvoluparnent del bruc a les dolines
s'acurnula una mica de sol, es troben Sedum rubens
arribaria a ser prou considerable si no fos pels fre-
i Smifraga tridactylites.
A les bandes més descobertes és freqüent la pre-
fabacies
sencia de Plantago bellardii, P. lagopus, Linum trigynum,
1 8 2
L. strictum, Brachypodium retusum, B. distachyon,
Dactylis glomerata, Galium murale, Sherardia arven-

sic, Medicago minima, Trifolium campestre, T. sca-
brum, T. angustifolium, Avellinia michellii, Hypochoeris

stei cies
achyrophorus, Hedypnois cretica, Centaurium tenuiflo-
1 3 2
rum, Blackstonia perfoliata, Bromus rubens, Vulpia
sp., Avena sp., Bupleurum baldense, Leontodon tube-
rosus.
Més rares són Stachys arvensis, Anthoxanthum
odoratum, Vicia bithynica, V. tenuissima, Centaurium

lam cies
maritimum, Aira caryophyllea, Valerianella morisonii,
8 .?
Coronilla scorpioides, Logfia gallica, Filago pyramidata,
Althaea hirsuta, Mentha pulegium i Achillea ageratum,
aquestes dues darreres indicadores d'un microclima
rnés hurnit.
les
La presencia i I'abundancia de Galactites tomen-
tosa, Carlina corymbosa, Eryngium campestre i Puli-
Figura 4: Diagrama percentual de les families de fanerbgames repre-
caria odora, denoten I'existencia d'un pastoreig a les
sentades a I'estrat herbaci
50

dolines, fet lligat a la crema de les mateixes.
la vegetació, provoquen un enduriment de les plantes,
Els gebfits no són gaire freqüents i, amb I'excep-
minvant així la possibilitat d'ésser consumides per part
ció de M. filifolia, poc abundants. Cal esmentar Cycla-
dels animals. Per aixo, el sistema adoptat pels page-
men balearicum, Ophrys speculum, Serapias Ihgua,
sos per seguir aprofitant aquestes pastures, ha ectat
Gladiolus italicus, Urginea marítima i Aetheorhiza bul-
la utilització del foc mitjancant la provocació peribdica
bosa subsp. willkommii. Pel que fa a U. maritima pre-
d'incendis, per cremar les parts velles de la vegetació,
fereix les bandes pedregoses de les vores i en canvi
estimulant així la producció de brots tendres, optims
A. bulbosa subsp. willkommii es troba a bandes arre-
per a I'alimentació del ramat.
cerades, sovint davall I'ombra proporcionada pels ar-
L'especie vegetal rnés representativa d'aquest ti-
busts. Les altres bulboses prefereixen, en canvi, els
pus d'aprofitament és el carritx (Ampelodesmos mauri-
llocs descoberts i herbosos.
tanica), poacia perenne que rebrota immediatament
En general la majoria de plantes herbacies que
després de I'incendi (CASTELLÓ i MAYOL, 1987).
s'han trobat no són rares a Mallorca, empero un petit
Pero els brots d'aquesta especie es van tornant pro-
nucli ben característic no és massa abundant al relleu
gressivament incomestibles, fins que aproximadament
carstic de la Serra de Tramuntana, on no solen abun-
un any després de I'incendi són generalment rebutjats
dar les formacions horitzontals amb una capa de sol
pel bestiar (MOREY et. al., 1987); aquesta situació es-
que permeti el seu desenvolupament. De la mateixa
timula a la utilització del foc amb una freqübncia exces-
manera que ja s'ha vist als altres grups de vegetals
siva. Aixo es fa rnés patent a I'interior de les dolines
que s'han esmentat, és de destacar la presencia
ja que aquestes suposen, com s'ha esmentat en apar-
d'elements, si més no, calcífugs (com Centaurium ma-
tats anteriors, uns dels pocs reductes provists de sol i
ritimum, Aira caryophyllea o Logfia gallica) no gaire
de vegetació enmig d'un entorn molt més aspre i des-
freqüents als dominis de la Serra de Tramuntana.
cobert, essent per aquesta causa que el pastoreig i els
incendis hi són especialment freqüents. De fet és facil
trobar- hi restes de branques cremades, i fins i tot una
devastació completa de la vegetació de certes dolines
Efectes de I'activitat humana
deguda a incendis produits pocs dies abans d'ésser
sobre les dolines
visitades. A més a més, aquest sistema d'explotació
selecciona especialment les especies amb capacitat
Pel que fa a la intervenció humana, és facil detec-
de rebrotar després del foc (pirofites); en són un bon
tar el gran impacte causat sobre les zones carstiques
exemple el propi Ampelodesmos mauritanica, Erica ar-
de la Serra de Tramuntana i concretament sobre les
borea, Calicotome spinosa, Pistacia lentiscus, Olea
dolines mostrejades en aquest estudi. La reducció de
europaea var. oleaster, les quals, com s'ha esmentat
la cobertura vegetal d'aquests indrets ha estat provo-
a I'apartat de vegetació de les dolines, estan ampla-
cada, probablement, per una sobreexplotació dels re-
ment distribuides dins aquestes formacions carsti-
cursos continguts originariament en aquestes zones i
ques. Totes aquestes circumstancies condicionen que
que es desenvolupaven de manera natural.
la vegetació de les dolines estudiades estigui consti-
Tenint en compte les distintes evidencies obser-
tulda per comunitats seminaturals, fortament mediatit-
vades directament sobre el terreny, es poden distingir
zades per I'explotació a que aquests espais estan sot-
dues etapes en la utilització per part de I'home dels
mesos.
espais ocupats per les dolines i els seus voltants.
Pero, a rnés a rnés dels efectes directes sobre la
En primer Iloc, I'existencia d'un estrat arbori extre-
vegetació, el principal problema que planteja I'actual
madament pobre a I'interior de les dolines, i practica-
tipus d'utilització i maneig de les dolines és I'erosió del
ment absent als seus voltants, fa pensar en una antiga
sol per escorrentia. Aquest fenomen s'accelera degut
deforestació generalitzada. Aquesta hipotesi esta re-
a les disminucions periodiques i drastiques de la co-
colzada per la localització de rotlos de sitja, acompa-
bertura vegetal després dels incendis, quedant el sol
nyats d'altres petites construccions humanes en e'stat
desprotegit davant I'agressivitat erosiva de les fre-
de runes, als redols més plans de certes dolines (Es
qüents pluges que cauen en aquells indrets de la Ser-
Clots Carbons 2 i 3, Dolina 2 de Sa Mitjania).
ra. Es tracta d'un procés que es fa patent a I'interior
La segona etapa en aquest procés de sobreexplo-
de les dolines a on el sol descobert és arrossegat i
tació, és la utilització dels espais ja deforestats, in-
perdut a través deis propis engolidors.
cloent les dolines, com a prats espontanis de pastura
Les observacions realitzades fins ara, ens posen
per mantenir una ramaderia, en regim extensiu, d'oví
en situació d'alerta i palesen la necessitat de docu-
i en menor proporció de caprí. Per una banda, la pre-
mentar rnés amplament les realitats naturals del carst
sencia de ramat afavoreix I'aparició, a I'estrat herbaci
de la Serra de Tramuntana. Aixb permetra conbixer
de les dolines, d'especies nitrofiles (Dactylis glomera-
les vies per a aconseguir modificar I'actual explotació
ta, Carlina corymbosa, Pulicaria odora, entre d'altres).
ramadera cap a sistemes més racionals. Aquests hau-
Pero les especials condicions climatiques de la Serra,
rien de suposar una estabilitat, o fins i tot una recupe-
així com la pressió que exerceix el propi ramat sobre
ració, de les comunitats vegetals d'aquests indrets

carstics, tan necessaries per a mantenir els seus dar-
COLOM, G. (1982): .Geomorfología de Mallorca. El relieve y la forma
rers reductes de sols en perill d'ésser perduts de ma-
de sus montañas*. Gráficas Miramar. 165 ptigs. Palma de Ma-
nera irreversible. La situació actual justifica, endemés,
llorca.
DARDER, B. (1 930): (<Algunos
fenómenos cársticos en la isla de Ma-
la possibilitat de creació d'un futur parc natural de la
llorca,). Ibérica, XXXIII, núm. 818: 154-156. Barcelona.
Serra de Tramuntana, per aixi frenar la seva progres-
DARDER, B. (1932): -Investigación de aguas subterráneas para usos
siva degradació paisatgística i aconseguir una millor
agrícolas*. Salvat Editores. Barcelona.
gestió i preservació dels seus recursos ambientals.
FIOL, L1.A. i VILLALONGA, J.L. (1985): -Líquenes terrícolas y su dis-
tribución en una transección a partir del nivel del mar (Es Pas
de Sa Senyora, Mallorca)>.. VI Simposio Nacional de Botánica
Criptogámica. Granada.
GINÉS, A.; GINÉS, J.; POMAR, L. i SALVA, P.A. (1979): -La Serra
de Tramuntanam. VI Coloquio de Geografia. Excursión núm. 1.
38 ptigs. Palma de Mallorca.
Volem expressar el nostre agrai'ment als se-
GINÉS, A. i POL, A. (1987): .Dades sobre la vegetació d'algunes do-
güents amics: a Joan Rita per la seva ajuda en la de-
lines de la Serra de Tramuntana (Mallorca).. l e s Jornades del
terminació d'especies de fanerbgames, a Joaquin Gi-
Medi Ambient de Balears: 45-46. Universitat de ,les Illes Ba-
nés per la discussió de les dades geografiques i a Lina
lear~.
Palma de Mallorca.
GINÉS, J. i QUINTANA, B (1973): -Estudio geoespeleológico de Sa
Borras per I'atenta lectura del manuscrit en catala i
Coma de Son Torrella (Mallorca)>>.
Comunicaciones III Simp.
pels seus suggeriments.
Espeleologia: 22-31. Mataró.
LLOPIS-LLADÓ, N. (1970): -Fundamentos de hidrogeología cárstica.
Introducción a la geoespeleología~~.
Ed. Blume. 269 pags.
Madrid.
MARTEL, E.A. (1903): -Les cavernes de Majorquem. Spelunca. Bull.
et MBm. de la Soc. de Spéléologie, V, núm. 32. París.
Bibliografía
MENSCHING, H. (1955): ~Karst
und terra rossa auf Mallorca*. Erd-
kunde, 9: 188-196. Bonn.
AUGIER, J. (1966): ~Flore
des Bryophytes,>. Ed. Lechevalier. 702 ptigs.
MOREY, M.; GARC~A-PLE,
C. i GUIJARRO, J.A. (1987): -Producción
Paris.
de biomasa tras incendio y pastabilidad en la garriga mallorqui-
AYALA, F.J.; RODR~GUEZ,
J.M.; VAL, J.; DURAN, J.J. i RUBIO, J.
nal>. XXV// Reunión Científica de la Soc. Esp. para el Estud. de
(1986): -Memoria del mapa del karst de España*. Inst. Geoló-
los Pastos: 483-501. Ma6 i Palma de Mallorca.
gico y Minero de España. 68 ptigs. Madrid.
OSMASTON, H.A. (1978): uThe landscape of Mallorca=. Dins: The
BAR, W.-F.; FUCHS, F. i NAGEL, G. (1986): -LluclSierra Norte (Ma-
quaternary of Mallorca, (ed.) J. Roce, Quaternary Research As-
llorca). Karst einer Mediterranen insel mit Alpidischer struktura>.
sociation: 5-8. Bedfordshire.
Zeitschrift für Geomorphologie N.F., suppl. 59 karst: 27-48. Ber-
RIBA, O; B O L ~ S ,
O; PANAREDA, J.M.; NUET, J. i GONSALBEZ, J.
lin i Stuttgart.
(1976): [[Geografia física dels Palcos Catalans*. Ketres ed
BARCELÓ, B. (1968): -Les llles Balearsn. Ed. Táber. 202 pags. Bar-
223 ptigs. Barcelona.
celona
RITA, J. (1 988): <<Estructura
y ecología de los pastizales terofíticos de
BARCELÓ, B. (1973): aspectos geográficos de Mallorca~~.
Dins: His-
Baleares, el medio y la vegetación de la Marina de Llucmajor~*.
toria de Mallorca Coord. per J. Mascaró-Pasarius: 97-203. Pal-
Tesi doctoral (inedita). 513 ptigs. Universitat de les Illes Balears.
ma de Mallorca.
ROSSELL~,
J.A.; PERICAS, J.; ALOMAR, G. i TORRES, N. (1986):
BARRERES, M.; FERRERES, J. i CARDONA, F. (1975): -La Cueva
-Notas pteridológicas 6. Atlas Pteridológico de las Islas Balea-
de Sa Campana y el karst de Castellots (Mallorca)>>.
Speleon,
res. Acta Bot. Malac., 1 1 : 294-302. Málaga.
22: 43-74. Barcelona.
ROSSELLÓ-VERGER, V.M. (1974): -Introducción geográfica.. Dins:
BOGLl, A. (1976): ,Die wichtigsten karrenformen der kalkalpen*.
Baleares. Fundación Juan March, Ed. Noguer: 11-59. Barce-
Karst Processes and relevant landforms: 141 -1 49. lnternational
lona.
Speleological Union. Ljubljana.
ROSSELLÓ-VERGER, V.M. (1977): <<Les
Illes Balears. Resum geo-
BOGLI, A. (1980): ~(Karst
hydrology and physical speleology~~.
Sprin-
grafic~.
Ed. Barcino. 198 ptigs. Barcelona.
ger-Verlag. 284 ptigs. Berlin.
SANTESSON, R. (1984): ~ T h e
Lichens of Sweden and Norway*. 333
BRUGUÉS, M.; CASAS, C. i ALCARAZ, M. (1982): <<Estudio
mono-
ptigs. Stockholm i Uppsala.
gráfico del orden Polytrichales en España. (Ensayo para una
SLOOVER, J.L. (1967):. -Quelques bryophytes récueillies a Major-
flora briológica española),,. Acta Bot. Malac., 7: 45-86. Málaga.
que*. Les Nat. Belges, 48: 389-394.
CARANDELL, J. (1927): .Movimientos lentos en el litoral este de Ma-
TÉBAR, F.J. i LLORENS, LI. (1987): .Datos sobre algunos paráme-
llorca,~. Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., XXVII, núm. 10: 468-473.
tros edafológicos de los suelos poblados por comunidades con
Madrid.
ericáceas en Mallorca y Eivissan. l e s Jornades del Medi Am-
CASTELLÓ, M. i MAYOL, J. (1987): -La explotación arcaica del drritx
bient de Balears: 56-57. Universitat de les Illes Balears. Palma
Ampebdesma mauritanicum (Poiret) Durd. et Schinz. en Ma-
de Mallorca.
llorca~~.
XXVII Reunión Cientifica de la Soc. Esp. para el Estud.
TUTIN, T.G.; HEYWOOD, V.H.; BURGES, N.A.; MOORE, D.M.; VA-
de los Pastos: 502-512. Mab i Palma de Mallorca.
LENTINE, D.H.; WALTERS, S.M. i WEBB, D.A. (1964-80):
COLOM, G. (1964): -El medio y la vida en las Baleares*. Gráficas Mi-
*<Flora Europaa.. . Vol. 1-5. Cambridge Univ. Press. Cam-
ramar. 292 ptigs. Palma de Mallorca.
bridge.
COLOM, G. (1973): -Historia Geológica de Mallorca.. Dins: Historia
VIVES, J. (1976): rAproximaci6 a la Flora dels Bribfits Balears>l. 68
de Mallorca Coord. per J. Mascaró-Pasarius: 1-96. Palma de
ptigs. Barcelona.
Mallorca.
WINKLER, A. (1926): -Morphologisch-Geologische Beobachtungen
COLOM, G. (1975): .Geología de Mallorca~~.
Ed. Instituto de Estudios
auf Mallorca..
Zeitschriíi für Geomorphologie. 11: 171 -1 83.
Baleáricos. 2 vols. 51 9 ptigs. Palma de Mallorca.
Leipzig.