Noves dades sobre el jaciment paleontol�gic de la cova de na Barxa : Capdepera, Mallorca
ENDINS. n.O 14-15. 1989. Palma de Mallorca
NOVES DADES SOBRE EL JACIMENT
PALEQNTOLOGIC DE LA COVA DE NA BARXA
(Capdepera, Mallorca)
per J.N. ANDREWS1, A. GINÉS*, J. PONS-MOYA~,
P.L. SMART4 i M. TRIAS5
Resumen
El yacimiento paleontológico de la Cova de na Barxa constituye la localidad-tipo de la es-
pecie Myotragus balearicus, pero sin embargo había permanecido prácticamente ignorado
durante muchos años. La reciente catalogación y topografía de la cueva permitió reempren-
der su estudio paleontológico e iniciar un programa de dataciones radiométricas, mediante la
técnica de las series de Uranio. Con su ayuda se ha podido demostrar la existencia de dos
depósitos osíferos diferentes cuyos materiales fósiles, aunque lamentablemente escasos,
presentan algunas características interesantes; incluyendo restos de Myotragus balearicus,
Hypnornys rnorpheus, Nesiotites hidalgo, Alytes (Baleaphryne) rnuletensis
y otros pequeños
vertebrados.
Como ambos depósitos osíferos se encuentran relacionados estratigráficamente con va-
rias intercalaciones de coladas estalagmíticas, ha sido posible obtener informaciones crono-
lógicas bastante precisas. La dataciones realizadas indican que el primer depósito osífero tie-
ne una edad superior a 195.000 años, mientras que el segundo depósito osífero debe quedar
comprendido entre los 11 9.000 años y los 7.500 años, según estimaciones fiables. En el pre-
sente trabajo se exponen los resultados de esta serie de investigaciones, todavía inéditas,
incluyéndose la topografía y la descripción de la caverna.
Abstract
The palaeontological deposits of Cova de na Barxa (Capdepera, Mallorca) provide the
rype-locality of Myotragus balearicus, an endemic fossil mammal frequently found in Mallorcan
cave deposits. This site has been ignored for a considerable time, but a new study has now
been undertaken including the survey and description of the cave and its deposits.
Stratigraphic correlation and uranium series analysis of flowstone layers has demonstra-
ted that two separate ossiferous deposits are present. These both contain scarce remains.oT
Myotragus balearicus, Hypnornys rnorpheus, Nesiotites hidalgo, Alytes (Baleaphryne) mule-
tensis and other small vertebrates. Uranium series dating shows that the first ossiferous depo-
sit is older than 195 ka, while the age of the second is between 119 ka and 7.5 ka.
Introducció
Els deposits paleontologics de les coves de Ma-
(MOYA-SOLA i PONS-MOYA, 1979). Podem veure
llorca contenen abundants restes de mamífers ende-
distintes revisions de I'estat actual d'aquests coneixe-
mics, pertanyents als generes Myotragus, Hypnomys i
ments a CUERDA (1975) i ALCOVER et al. (1981).
Nesiotites. A I'extensa bibliografia sobre el tema, s'hi
La complexa evolució del Carst mallorquí ha fet
assenyalen nombroses coves d'interes paleontoldgic
que a moltes de coves hi hagi sediments ossifers si-
Depardment of Chemistry, University of Bath, Bath, BA2 7AY, En-
Grup Espeleolbgic EST; lnstitut de Paleontologia de Sabadell, Es-
gland.
cola Industrial 23,
08201 Sabadell (Barcelona).
Grup Espeleolbgic EST; Laboratori d9Ecologia, Universitat de les
Department of Geography, University of Bristol, University Road,
llles Balears, carretera de Valldemossa km 7.5, 07071 Palma de
Bristol, ES8 1 SS, England.
Mallorca.
Secci6 d'Espeleologia del G.E.M., Impremta, 1, 2 . O , 07001 Palma
de Mallorca.
17

tuats en contexts estratigrafics molt diferents, i per tant
allargada en sentit NO-SE. Gran part d'aquesta sala
distribuits en un ampli abast cronologic (GINÉS i GI-
esta ocupada per les aigües marines fent un llac co-
NÉS, 1987). Molts d'aquests sediments es troben in-
municat arnb la mar per I'extrem SE, a través del pas-
tercalats arnb capes estalagmítiques aptes per esser
satge que hem citat rnés amunt (vid. Topografia, tal1
datades arnb les tecniques del 230Th/234U
i del Car-
a-b-c).
boni 14.
Hi ha una tercera entrada, en el centre de la sala,
A I'illa de Mallorca, arnb ajuda de la informació ra-
on a mida que pujen les parets es van juntant i formen
diometrica obtenguda de mostres d'aquestes capes
una xemeneia que s'obre a I'exterior, a més de 8 me-
estalagmítiques, només s'han estudiat les estratigra-
tres per damunt del Ilac. Aquesta sembla esser I'entra-
fies de dues cavitats: la Cova de Muleta (WALDREN,
da original. La seva situació, actuant com a un parany
1972; WALDREN, 1982a; WALDREN, 1982b) i la
per als animals que hi puguin haver caigut i afavorint
Cova de Canet (KOPPER, 1977 inedit; PONS-MOYA
que els ocells nocturns hi fessin el niu, ha permes I'in-
et al., 1979; KOPPER, 1984; PONS-MOYA i COLL-
grés de la gran quantitat de materials ossis que conte-
CONESA, 1986). Per tant seria de gran interes fer
nia la cavitat abans que la mar comencas la seva ac-
més datacions de 230Th/234U
a d'altres coves que con-
ció destructiva, buidant gran part dels sediments.
tenguin restes paleontologiques.
Més enlla d'un passatge estret (Figura 1, planta),
El jaciment de la Cova de na Barxa (Capdepera)
s'obre una segona sala. Les seves dirnensions són:
fou breument descrit per BATE (1914), qui hi situa la
20 met!es de Ilargada, 13 d'amplada i 6 d'alcada. El
provinenca de I'holotipus de Myotragus balearicus, es-
pis de la part Sud-Est d'aquesta cambra és ple d'ai-
pecie descrita per la mateixa autora en un treball ante-
gua salobrosa, forrnant un llac rodonenc arnb un dia-
rior (BATE, 1909). Darrerament, estudis detallats
metre de 9 metres (vid. Topografia, secció BB' i tal1
d'aquesta caverna han donat nova informació referent
a-b-c).
a la biometria del conjunt de fossils i al seu context se-
La cova esta excavada seguint una fractura ben
dimentari. La presencia de diverses capes de colada
vistable de direcció NO-SE; a la primera cambra forma
relacionades arnb els deposits ossífers ens ha empes
la paret NE i a la sala interior es veu clarament en tota
a fer datacions radiometriques, com a eina fiable arnb
I'extensió del sostre (Figura 1, secció AA'). Morfologi-
idea d'establir la cronologia de les capes que conte-
cament la caverna presenta una considerable varietat.
nen ossos.
Els processos d'esfondrament són molt importants,
Podem considerar que la comparació morfologica
principalment a la sala interior; de fet es pot establir
I biometrica, entre les restes de rnamífers fornides per
que el volum que presenta actualment és degut a tal
diferents deposits de coves arnb cronologia coneguda,
acció. La major part del pis de la sala interior és cobert
probablement doni un nou punt de vista per a la inter-
de grans blocs i d'un material arenós produit per I'alte-
pretació de les tendencies evolutives de Myotragus,
ració de les dolomies. Les formes estalagmítiques es-
Hypnomys i Nesiotites durant el Pleistoce Mitja i Supe-
tan representades arreu de la cova, especialment les
rior, ampliant les interpretacions exposades per
colades que s'estenen als dos costa& del llac central.
MOYA-SOLA i PONS-MOYA (1980) i per ALCOVER
Per tant, poc es pot dir sobre I'origen de la cova, ja
et al. (1981). El treball que emprenem aquí intenta es-
que quasi tota la morfologia inicial esta molt modifica-
ser Útil per aquest proposit.
da i la que s'observa només esta relacionada arnb les
darreres fases de la seva evolució.
Descripció de la Cova
de Na Barxa
Descripció del jaciment de la
Cova de na Barxa
La Cova de na Barxa esta situada quasi a I'ex-
trem de la Punta de nlAladern, un dels caps que acci-
Com és habitual a les cavernes costaneres, les
denten la costa de Capdepera. Esta excavada en una
oscil~lacions
del nivel1 mar¡ han afectat I'evolució mor-
zona de dolomies triasiques extraordinariament fissu-
fologica de la cova, principalment fornint sediments
rades. Per tot arreu es troben restes de colada i d'al-
d'origen mari, que es mesclen amb els deposits ter-
tres sediments, mostrant que antigament hi havia co-
restres donant com a resultat uns elements sedimen-
ves que han estat destruides per I'erosió superficial i
taris i erosius específics. A la Cova de na Barxa en
marina. De la boca de la cova a la mar, per I'exterior,
trobam bons exemples (vid. secció EE' de la Topogra-
només hi ha 15 metres de distancia, si bé que per dins
fia, on es pot veure un depbsit de platja just per da-
comunica directament arnb la mar a través d'un pas-
munt I'entrada principal). Cal destacar els efectes de
satge molt estret.
I'acció marina que ha destruit el depbsit sedimentari
L'entrada principal (Figura 1, secció EE') és una
que omplia totalment la primera sala fins a una althria
ampla obertura penjada a 3 metres per damunt el pis
mfnima de 2 metres. Es poden veure restes d'aquests
d'una sala de 18 metres de llarg per 6 d'amplada,
reblits de bretxa ossífera a diferents Ilocs de les pa-

h
4-
ma
AA'
Cova de Na Barxa
Capdepera
Topografia : M.Trias
S.C.M. 7-11.1981
E E'
Figura 1: Topografia de la Cova de na Barxa.

rets, com hem dit més amunt; empero, aquestes res-
roca subjacent és a la vista). Aquesta colada sembla
tes, estant aillades, no ens permeten establir la seva
continuació, i les datacions ho confirmen, de la que
estratigrafia i relacions cronologiques.
anomenam Colada A' de I'Estació 11.
La part més ben conservada del reblit es troba a
I'extrem NO de la sala d'entrada. Separats horitzontal-
ESTACIÓ II
ment poc més de 2 metres hi ha dos deposits ossífers
Encara que no es pugui assegurar, pareix que els
principals (anomenats aquí Deposit ossífer 1 i Depo-
sediments omplien abans el buit existent entre el pis
sit ossifer 2) intercalats amb capes estalagmítiques.
rost i la paret del passatge que -connecta les dues
D'ells se n'han agafat mostres a dos punts, anome-
sales (Figura 1, secció CC'), continuant cap al SE
nats ESTACIÓ I la més meridional i ESTACIÓ II la
amb una extensió no coneguda. El seu registre és el
més septentrional (vegeu les indicacions a la Topogra-
següent:
fia, Figura 1). El registre estratigrafic (Figura 2) és com
. segueix:
Colada A'. Pis estalagmític basal, de gruixa inde-
terminada. En a4guns llocs aquesta colada sembla una
estalagmita subjacent als sediments ossífer's.
ESTACIÓ I
Deposit ossífer 1. Acumulació d'argila llimosa
Deposit ossifer 2. Bretxa ossífera, de 65 centí-
sense consolidar contenint ossos de petits vertebrats
metres de potencia, que conté restes de Myotragus i
i de Myotragus balearicus, amb una potencia maxima
d'altres vertebrats petits. La matriu de la bretxa és ma-
de 45 centímetres. A la part de dalt s'hi troba local-
jorment argilosa i inclou alguns codols cantelluts.
ment una grava fina ben cimentada per calcita.
Colada B. Pis horitzontal de carbonat calcic,
Colada A. Pis estalagmític d'una gruixa entre 2 i
d'una gruixa aproximada de 10 centímetres. Aquesta
8 centímetres, que segueix per damunt el que sembla
capa conté un deposit prim de calcita ilotant i una
esser un bloc caigut (aquí la colada esta destruida i la
crosta superior de colada.
Figura 2: Esquema de I'estratigrafia del jaciment paleontolbgic de la
Cova de na Barxa.

Descripció dels vertebrats
pleistocenics
El registre de vertebrats fossils que descrivim
aquí presenta I'habitual associació dels tres mamífers
endemics: Myotragus, Hypnomys i Nesiotites que tro-
bam als jaciments del Plio-Quaternari mallorquí, més
restes de petits animals de vegades negligits; d'entre
d'ells cal destacar el calapet endemic Alytes (Balea-
phryne) rnuletensis, ja que és possible que aquest si-
gui el seu millor jaciment (ALCOVER et al., 1983).
Estació l. DEPOSIT OSS~FER
1
Aquesta bossa d'argiles llimoses no consolidades
Figura 3: Prernolar dret (Pl4) de Myotragus balearicus en visi6 oclu-
conté alguns petits codols i mostra una important ri-
sal: a) M. balearicus de la Cova de na Barxa (Depbsit os-
sifer 1); b) M. balearicus holocenic de la Cova Tancada.
quesa de restes de microvertebrats. Per mala sort, els
materials paleontologics que assenyalam aquí han es-
tat obtenguts del darrer racó de sediments ossífers;
pheus estan ben d'acord arnb la mida i morfologia de
I'únic remanent deixat per anteriors paleontolegs. Per
les mostres pleistoceniques que tenim d'altres esta-
aquest motiu les possibilitats d'estudi efectiu del depo-
cions, restant dins els marges de variabilitat de les po-
sit han estat molt limitades.
blacions fossils trobades a la Cova de Muleta, Cova
En aquest deposit hem pogut enumerar les se-
de Sa Bassa Blanca i Cova de Llenaire entre d'altres.
güents especies:
Només els materials procedents de la Cova de Son
Bauca són lleugerament més petits que les restes de
Myotragus balearicus BATE. 2 incisives, 1 fragment de
H. morpheus de la Cova de na Barxa, probablement
mandíbula arnb M/1-M/3, 1 MI/, 1 DP3/, 1 DP/4,
perque aquel1 jaciment és una de les estacions riques
1 P/4 i diversos fragments ossis pertanyents a un
en Hypnomys morpheus més antigues del Pleistoce.
exemplar molt jove.
Aquesta tendencia biometrica es pot veure clarament
Hypnornys rnorpheus BATE. 7 MI-21, 2 P4/, 3 M3/, 1
en el diagrama de la Figura 4.
Pl4, 3 M/1, 2 M/2 i 1 Ml3.
Ni biometricament ni morfologica les mostres del
Nesiotites hidalgo BATE. 2 maxil.les arnb MI/-M2/, 1
sorícid fossil Nesiotites hidalgo presenten diferencies
MI/, 1 M2/, 1 MI1 i 1 M/2.
significatives arnb les poblacions pleistoceniques i ho-
Rhinolophus hipposideros (BECHSTEIN). 1 epífisi pro-
loceniques conegudes per altres coves, com la Cova
ximal d'húmer i 1 epífisi distal d'húmer.
de Muleta i la Cova de Llenaire. Les medicions efec-
Lacerta (Podarcis) S p.
tuades són les següents (mesures en mm):
Alytes (Baleaphryne) muletensis SANCHIZ i ADROVER.
Aves indet.
Gasteropoda indet.
La característica més destacada d'aquest petit
grup de materials ossis de Myotragus balearicus la tro-
bam en un P/4 aillat, que presenta un costat anterior
ample i un sinclinal labial arnb el seu Iobul posterior
ben definit. Aquestes característiques del P/4 són co-
L = Ilargada; A = arnpfada
munes a altres deposits ossífers datats com a Pleisto-
ce Mitja i Superior. Sembla que els trets morfolbgics
Respecte als fragments d'húmer de Rhinolophus
d'aquest premolar es poden situar, basant-nos en llurs
hipposideros, semblen correspondre al mateix exem-
tenderccies evolutives, entre les formes arcaiques del
plar. L'extremitat distal 6s molt proxima morfologica-
génere Myotragus (M. pepgonellae, M. antiquus, etc.)
ment a les formes actuals d'aquesta rata-pinyada, si
i les formes del Pleistoce Final i del Holoce de M. ba-
bé que la seva robustesa és clarament major. L'espe-
learicus. Els materials pertanyents a Myotragus balea-
cie R. hipposideros ha estat citada fins ara a diferents
ricus subministrats per deposits recents, com ara els
estacions mallorquines com la Cova de Son Bauca,
de la Cova de Muleta, Cova Tancada i Coves d'Arta,
Cova de Son Maiol, Cova de Muleta i Cova des Porcs.
mostren un P/4 més reduit, arnb una morfologia més
Les mesures d'aquests fragments són:
senzilla i arnb el sinclinal labial menys accentuat (Figu-
ra 3).
Amplada de I'epífisi proximal
2,6 mm
Les peces pertanyents al glírid Hypnomys rnor-
Amplada de I'epífisi dista1
3,l mm

Estació Il. DEPOSIT OSS~FER
2
del deposit paleontologic ha estat buidat per una re-
Aquest depbsit consisteix en una bretxa ossífera
col~lecció
anterior, els materials de M. balearicus són
de poca riquesa, desigualment cimentada, constitu'ida
molt limitats en nombre i sovint molt fragmentaris; pero
per argiles grog-bru que inclouen codols cantelluts. La
així i tot s'ajusten be als caracters i biometria de les
mida dels codols oscil.la entre 1 i 3 cm, pero alguns
restes holoceniques conegudes.
superen ocasionalment els 15 cm de llargada. Local-
Per altra part I'exemplar mes destacat que hem
ment també hi trobam graves fines resultat de I'altera-
trobat nosaltres es un crani de M. balearicus, collit en
ció de les dolomies triasiques on s'obre la cova i al-
bon estat de conservació, que te les banyes curiosa-
guns trossos de colada. Un dels fragments de colada
ment despuntades. Ambdues banyes presenten su-
porta aferrades traces d'una bretxa vermellosa, molt
perfícies de trencament suaus i apareixen escapcades
ben cimentada que conté restes de caragols terrestres
amb inclinació similar, aproximadament a la mateixa
i s'assembla a una altra bretxa que es troba en pilots
altaria. Una observació detallada sembla suggerir que
discontinus a les parets de la sala exterior. Escampa-
aquests trets podrien haver estat produrts per un ob-
des pel sediment hi ha abundancia de petites particu-
jecte tallant, mes que per una caiguda accidental o per
les de carbó vegetal.
una altra circumstancia traumatica, que hauria donat
En aquest deposit hem llistat les següents es-
superfícies estellades i altures de trencament diferents
pecies:
a cada banya.
Aquestes deduccions unides a les datacions ob-
Myotragus balearicus BATE
tengudes són molt suggerents, especialment degut al
Hypnomys morpheus BATE
paral.lelisme clar que en podem establir amb les ba-
Alytes (Baleaphryne) muletensis SANCH lZ i ADROVER
nyes trencades dels nivells arqueologics de la Balma
Gasteropoda indet.
de Son Matge, ben estudiats per WALDREN (1974).
Igualment, un crani dels reblits de Genova (Palma)
Segons les informacions donades per .BATE
presenta la mateixa morfologia en el nucli de les ba-
(1914) els holotipus del genere Myotragus i de I'espe-
nyes (ADROVER, no publicat). Aquest fet, juntament
cie M. balearicus han sortit d'aquest deposit. Llevat
amb la cronologia holocenica donada per les analisis
d'algunes mostres de Myotragus balearicus, les altres
de la serie Uraniírori i associada amb la presencia de
especies citades només estan representades per uns
petites partícules de carbó, semblen suggerir activitats
pocs fragments ossis. A mes, com que la major part
humanes en relació a aquest deposit.
Descripció de les mostres de
colada estalagmitica
Es varen prendre mostres de les tres colades cita-
des a I'estratigrafia, amb la finalitat de realitzar data-
cions mitjan~ant les tecniques de les series d'Urani. '
Com que les capes estalagmítiques estaven ben rela-
cionades amb els deposits ossífers, es pretenia obte-
nir les edats maximes i mínimes dels materials fossils,
ja que el Deposit ossífer 1 esta cobert per la Colada
A, mentre el Deposit ossifer 2 es troba clarament in-
tercalat entre les colades A' i B. Les dades correspo-
nents als resultats de les analisis han estat reunides
a la Taula I. A continuació es comenten les caracteris-
tiques de les set mostres estudiades i la interpretació
cronolbgica que es despren de les datacions obten-
gudes.
Mostra B3-83: Correspon a un fragment de la co-
lada que fossilitza el Deposit ossifer l
(Colada A). La
Figura 4: Diagrama de dispersi6 que representa la relaci6 llargarial
base d'aquesta unitat estalagmítica es trobava meteo-
amplaria del M 1-21 de diferents especies mallorquines
ritzada, incluint una grava calcaria fina, densament ci-
del genere Hypnomys: A) H. waldreni: B) H. intermedius;
C) H. morpheus (Pleistoce Mitjh de la Cova de Son Bau-
mentada per calcita bruna. Cap a dalt va passant a
@); D) H. morpheus (Hotoce de la Cova de Sa Bassa
una calcita porosa, de color bru, amb sediments no ci-
Blanca); * mostres obtengudes al Depbsit ossifer 1 de la
mentats que contenen fragments d'ossos. Per da-
Cova de na Barxa.
munt, 2 cm de grava calcaria fina es mostraven cimen-
Mesures en dbcimes de mm.
Adaptat de REUMER (1981).
tats per sobrecreixements de calcita bruna, deixant

Número de
Nivell
Concentració
Edat
Marge d'edat
la mostra
Estratigrafic d'urani W g
en Ka
+lo ka
COLADA A
0,36
139-1
79
COLADA A
0,18
142-1
97
COLADA A
0,35
176-21
9
COLADA A'
0,56
192-205
COLADA A'
0,40
115-124
COLADA B
0,30
7,2-7,8
COLADA B
0.32
13,l-13,9
Tots els errors són -11 a
* Recuperació de Tori inferior al 10%.
Taula 1: Resultats de les analisis de la serie d'Urani realitzats en rnostres
de colades estalagrnitiques de la Cova de na Barxa.
una considerable porositat. Aquest nivel1 apareixia se-
mm de reblit argilós i 2 mm de calcita contaminada.
gellat per una capa irregular de calcita bruna arnb im-
S'elimina també el material contaminat per algues. Els
pureses, que passava cap a dalt a una colada micro-
altres costats de la mostra varen esser retallats fins a
cristal.lina més neta, de color blanc opac i d'una grui-
obtenir superficies netes. Del material estalagmític
xa entre 0,6 i 1,6 cm. La Submostra B3-83-A fou pre-
restant s'analitzaren dues submostres. La Submostra
sa d'aquesta capa pero estava massa contaminada
B1-82-A correspon a la base de la colada i esta cons-
detriticament per donar una data satisfactoria. La su-
titui'da per 18-20 mm de calcita opaca densament la-
perficie de la colada blanca estava alveolada i redis-
minada. La Submostra 81-82-8 fou separada de I'an-
solta, arnb evidencia de deposició de sediments, sug-
terior aprofitant una discontinuitat de creixement, i
gerint un hiatus abans de la deposició de la unitat su-
consisteix en una capa de calcita blanca menys inten-
perior. La unitat superior comprenia una fina colada
sament laminada, de 13 mm de gruixa. Hi havia una
basal, de color bru, coberta per una colada de calcita
interfacies esponjosa, suggerint un hiatus en el creixe-
transparent, d'aspecte vellutat i d'un gruix maxim de 1
ment, a 8 mm de la base d'aquesta Submostra.
cm. La Submostra B3-83-B prové d'aquesta capa,
Mostra B2-82: Pertany a la colada que fossilitza
pero era de poca mida, per mor que molta part del ma-
el Deposit ossífer 2 (Colada B). De la base de la mos-
terial es perdé durant la presa de la mostra. En disso-
tra es tallaren aproximadament de 10 a 20 mm d'argi-
lució, la ~ubmostra
B dona un material organic cerós
les de color bru-vermellós parcialment cimentades,
que s'aferrava als costats de la probeta. Aixo pot es-
contenint mol~luscs, ossos i clasts calcaris. Per da-
ser la causa de la perdua de Tori durant el processat.
munt, hi ha 25 mm de lamines de calcita poc cimenta-
Mostra 84-84: Peces petites obtengudes de la
des, intercalades arnb sediments a la part basal; la
colada que segella el Deposit ossífer 1 (Colada A),
Submostra 82-82-A2 s'obtingué dels 15 mm supe-
consistents en 21 trossos, 14 dels quals procedien
rior~,
retirant els fragments bruts. Cap a dalt, les Iami-
aparentment de la mateixa unitat de colada. Els dar-
nes passen gradualment a una calcita estratificada i
rers foren els emprats per a I'analisi. La base de la
brescada, molt contaminada per sediments. Final-
mostra és una capa de 1 mm d,e gruixa, formada per
ment, després d'una separació lateralment continua
calcita de color bru-taronja rica en argila. Per damunt
arnb sediment, els 10 a 20 mm superiors són una mica
hi havia una capa, en forma de falca, de calcita blanca
més densos i menys contaminats. Després de llevar la
microcristal.lina, densament laminada, de 5 a 10 mm
superficie meteoritzada, es va agafar aquesta capa
.
de gruixa (Submostra B4-84-A). Aquest.a, passa cap a
superior com a Submostra B2-82-C1.
dalt a una calcita traslúcida, vellutada, arnb bandes de
Cap de les mostres, llevat de la 82-82-C1, te-
creixement més blanques i d'una gruixa maxima de 12
nia contaminació detritica, com mostra I'alta relació
mm, on fou presa la Submostra B4-84-8. En alguns
230Th/232Th.
La Submostra 82-82-C1 tenia més de 1 %
llocs la Submostra presentava una unitat densament
de residu acid insoluble i estava contaminada per Tori
laminada. A la part superior, la mostra acaba en una
detritic, donant una cronologia aparentment major que
pronunciada estructura ondulada, arnb la superfície
la real. Aixb explica la inversió de cronologies a la
meteoritzada i d'aspecte polsós. No es pot establir la
Mostra 82-82. A la Mostra 81-82, les cronologies de-
correlació exacta entre els diferents fragments.
terminades per a les Submostres B1-82-A i 81-82-8
Mostra B1-82: Fragment de la colada basal del
estan en correcte ordre estratigrafic, i són més anti-
Deposit ossífer 2 (Colada A'). Durant la fase de prepa-
gues que la Mostra B2-82 que tenen per damunt. Les
ració de la mostra s'en llevaren, de la part superior, 30
dues cronologies obtengudes per a la Mostra 84-84

no estan en I'ordre estratigrafic correcte, pero els
cions obtengudes estan ben d'acord arnb les fluctua-
errors que deriven del marge d'edat arnb una desvia-
cions conegudes del nivell de la Mediterrania durant el
ció estandar (1 o) fan solapar els resultats d'ambdues
Pleistoce tarda i I'Holoce.
mostres. Per tant, no hi ha cap raó per refusar aques-
- A partir del reexamen de les estacions paleon-
tes determinacions. La cronologia de la Mostra 84-84
tologiques de la cova, s'han pogut establir fiablement
també concorda bé arnb les estimacions d'edat obten-
dos deposits ossífers diferenciats. Un, I'anomenat De-
gudes a partir de la Mostra B3-83. Aquesta analisi em-
posit ossífer l , té una edat al menys de 195 ;:Eka,
men-
'pero, no és massa fiable ja que el Tori recuperat no
tre que I'altre, el Deposit ossífer 2, té més de 7,5 ;:
arriba al 10%.
ka pero menys de 119 1:
ka.
Sembla haver-hi dos períodes separats de depo-
- Anteriors observacions de mostres de Pl4, del
sició de colades, com també dos períodes separats de
mamífer endemic Myotragus balearicus, obtengudes
deposició de sediments arnb ossos. Ambdues Mos-
en comptades estacions del Pleistoce Mitja i Superior
tres, B1-82 i 84-84, indiquen un comencament simul-
s'han vist confirmades per un Pl4, trobat en el Deposit
tani del creixement, als voltants de 195 a 198 ka; I'es-
ossífer 1, el qual presenta unes clares diferencies
timació més probable seria 198 5:. El creixement fou
morfologiques respecte a les mostres procedents de
continu almenys fins al 157
(Submostres 83-83-8
poblacions fossils de I'Holoce.
i B4-84-A) a I'Estació 1, pero va seguir a I'Estació II
- S'assenyala la treballa, al Deposit ossífer 2,
fins al 11 9 ;: ka. Les Colades A i A' són per tant ba-
d'un crani de Myotragus balearicus arnb les banyes
sicament contemporanies. A I'Estació I aquesta colada
escapcades presentant una superfície de ruptura Ilisa,
(Colada A) cobreix els sediments ossífers, que han
cosa difícil d'explicar per causes accidentals. La seva
d'esser anteriors al 195
ka. A I'Estació II hi ha una
semblanca arnb els cranis de banyes rompudes des-
segona colada (Colada B), I'edat basal de la qual és
crits a la Balma de Son matge, suggereix que podrien
de 7,5 ;: ka. Per tant, el Deposit ossífer 2 té més de
estar relacionades arnb actuacions humaries (com a
7,5 ;Q ka pero menys de 119 ;
: ka.
mínim a la part superior d'aquest recent deposit os-
sífer).
- S'inclouen algunes dades morfologiques com-
Conclusions
plementaries sobre les escasses restes de microma-
mífers fossils obtengudes a les darreres bosses de se-
diments ossífers, juntament arnb algunes medicions
- Es reuneixen en aquest treball diverses infor-
de les mostres més significatives de Hypnomys mor-
macions geografiques i descriptives sobre la Cova de
pheus, Nesiotites hidalgo i Rhinolophus hípposideros
na Barxa i els deposits ossífers que conté. Es tracta
del jaciment de la Cova de na Barxa.
d'una cova citada als primers estudis de vertebrats
fossils del Quaternari balear, pero que fins ara no
comptava a la bibliografia existent arnb cap descripció
estratigrafica una mica fiable.
- Essent aquesta cova un important jaciment pa-
leontologic, ja que és la localitat tipus d'ambdós: el ge-
nere Myotragus i I'especie Myotragus balearicus, s'ha
pogut establir una explicació més acurada del registre
estratigrafic i ossífer de la cavitat.
- Amb la tecnica de I'Uraniírori, s'han obtengut
algunes datacions de mostres estalagmítiques ben re-
lacionades arnb els deposits ossífers trobats a la cova.
Les datacions d'uranirrori semblen demostrar I'exis-
tencia de dos episodis de deposició de colades que
han afectat el passatge entre les dues sales de la
Cova de na Barxa; el primer va tenir lloc des dels 198
ka als 11 9 ka aproximadament, i el segon fa devers
7,5 ka.
- Es pot deduir, segons la interpretació de les da-
tacions radiometriques realitzades i de les característi-
ques morfologiques observables a la cova, que el prin-
cipal desenvolupament de la Cova de na Barxa ha
d'esser anterior a les fases finals de la glaciació Riss.
A més, si acceptam que, durant els períodes intergla-
cials, en una cavitat tan aprop del nivell marí no s'hi
han pogut depositar colades estalagmítiques, les data-

Bibliografia
ALCOVER, J.A.; MOYA-SOLA. S. i PONS-MOYA, J. (1981): -Les
MOYA-SOLA, S. I PONS-MOYA. J. (1980): '.Una nueva especie del
Quimeres del passat. Els vertebrats fossils del Plio-Quaternari
género Myotragus Bate, 1909 (Mammalia, Bovidae) en la isla
de les Balears i Pitiüses,,. Editorial Moll. Monografies cientifi-
de Menorca: Myotragus binigausensis nov. sp. lmplicaciones
ques 1. 261 pags. Palma de Mallorca.
paleozoogeográficas~~.
Endins, 7: 37-47.
ALCOVER, J.A.; SANDERS, E. i SANCHIZ, B. (1984): '[El registro fó-
PONS, J.; MOYA, S. i KOPPER, J.S. (1979): '.La fauna de mamíferos
sil de los sapos parteros (Anura, Discoglossidae) de Baleares>>
de la Cova de Canet (Esporles) y su cronologia>,. Endins, 5-6:
in H. HEMMER i J.A. ALCOVER Eds. Historia bioldgica del Fer-
55-58.
reret / Life history of the mallorcan Midwife Toad. pp 109-121.
PONS-MOYA, J. i COLL, J. (1986): -0bse~aciones sobre la estrati-
Editorial Moll. Palma de Mallorca.
grafia y las dataciones absolutas de los sedimentos holocéni-
BATE, D.M.A. (1909): "Preliminary note on a new artiodactyle from
cos de la Cova de Canet (Esporles, Mallorca)>,. Endins, 12:
Majorca. Myotragus balearicus, gen. et sp. nov.,,. Geological
31 -34.
Magazine, new series, 6:385-388.
REUMER, J. (1981): <<The
pleistocene small mammals from Sa Pedre-
BATE. D.M.A. (1914): =The Pleistocene ossiferous deposits of the Ba-
ra de s'Onix, Majorca (Gliridae, Soricidae). Proc. Konink. Ned.
learic Islands,,. Geological Magazine, Decade VI, 1: 347-354.
Akad. v., Wetenschappen. ser. B, 84: 3-1 1.
CUERDA. J. (1 975): <<Los
tiempos cuaternarios en BaleareS~,. Ed. Ins-
WALDREN, W. (1972): -Determinación de la edad por medio del
tituto de Estudios Baleáricos. 304 phgs. Palma de Mallorca.
C 14. Cova de Muletala. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares. 17: 34-50.
GINÉS, J. i GINÉS. A. (1987): ,,Datos espeleocronológicos sobre el
WALDREN, W. (1974): <.Evidente of the extinction of the Myotragus
Karst de la isla de Mallorca,,. Revista de Ciencia, 1 : 81-92.
balearicus>,. in Prehistoria y Arqueología de las Islas Baleares
KOPPER, J.S. (1977): .<Cave sediments and calcite, Mallorca~~.
: 31-38. Palma de Mallorca.
KOPPER. J.S. (1984): d a n e t Cave Esporles:Mallorca~~. in The Deyá
WALDREN, W. (1982a): -Early prehistoric settlement in the Balearic
Conference of Prehistory. B. A. R. lnternational Series : 61-67.
Islands~~.
DAMARC series, 13: 1-61.
Oxford.
WALDREN, W. (1982b): -Radiocarbon determination in the Balearic
MOYA-SOLA, S. i PONS-MOYA, J. (1979): ..Catálogo de los yaci-
Islands. lnventory 1962-1981.,. Publication Donald Baden-Po-
mientos con fauna de vertebrados del Plioceno, Pleistoceno y
well Quaternary research Centre. Piít Rivers Museum. 36 pags.
Holoceno de las Baleares,,. Endins, 5-6: 59-74.
Oxford.