Els quir�pters de les Balears i Piti�ses: una revisi�
ENDINS, n.' 12.1986. Clutet de Malkrca.
ELS QUIROPTERS DE LES BALEARS
I PITIUSES: UNA REVISIÓ
Der Josep Antoni ALCOVER * i Jordi MUNTANER **
Resum
Revisam la corologia de les rates-pinyades de les Balears i Pitiüses en base a la
bibliografia publicada (que s'analitza críticament), als documents que es conserven a
diferents col.leccions científiques i a observacions realitzades a la Natura. Els resultats
es presenten tabulats a la taula 1. S'han detectat extincions d'especies de rates-pinya-
des i regressions d'algunes poblacions.
Abstract
Corology of bats from Balearic and Pityusic islands is revised on the basis of the
'existing literature (which is critically reviewed), the records kept in the scientifical co-
llections and also upon field obse~ations.
Results are displayed on table 1. h i n c t i o n
of some species of bats have been detected as well as regression of some populations.
Introducció
El present treball vol presentar la síntesi dels
tra font d'informacions ha consistit en les visites
coneixernents que tenirn a hores d'ara sobre la co-
que hem realitzat, sense regularitat, a un bon norn-
rologia de les rates-pinyades (Chiroptera) de les
bre de cavernes arnb I'objecte de registrar la pre-
Balears (s.1.). A tal efecte hern revisat críticament
sencia de rates-pinyades i en les inforrnacions que
tota la bibliografia existent sobre el tema, tenint en
ens han lliurat diversos col.legues (E. Balcells,
cornpte si les citacions realitzades pels diversos au-
LI. Capella, J. Jurado, C. Konig i D. Yalden). El
tors es recolzaven en rnaterials obtenguts o estu-
registre que presentam a aquest treball s'ha do-
diats pels mateixos autors que les presentaven o
cumentat en base a aquests tres aspectes: biblio-
en citacions previes realitzades per altres autors.
grafia, col-leccions i observacions de carnp. Per
S'ha considerat així mateix tant I'existencia de rna-
abreviar, les illes seran dessignades per la seva
terials conservats que documentassin les citacions
abreviatura, tal i com segueix: Mallorca (MA), Me-
com la fiabilitat de les citacions realitzades sense
norca (ME), Eivissa (EIV), Formentera (FO),
Cabrera
aquesta documentació en base a I'experiencia te-
(CA) i Dragonera (DRA).
riologica dels autors que les han.presentat. A més
Les sigles de les col.leccions que s'esmenten al
de I'analisi crítica de la bibliografia s'han consultat
present treball són les següents:
diverses col.leccions científiques que conserven
materials inedits de rates-pinyades de les nostres
BM (NH) British Museum, Natural History, London.
illes. Aquests rnaterials han estat recol-lectats de
CPCM
Col.lecciÓ Pons, Ciutat de Mallorca.
diferents formes: captures, exemplars trobats
I PE
Instituto Pirenaico de Ecología, Jaca.
morts, exernplars trobats a I'analisi d'egagrbpiles
IZJA
Instituto de Zoología José de Acosta,
d'oliba (Tyto alba), i' exernplars trobats a I'analisi
Madrid.
d'excrernents de geneta (Genetta genetta). Una al-
MNCM
Col.lecció resultant de la fussió de les
col.leccions de vertebrats del Speleo
Club Mallorca (SCM), la col.lecció Arco-
- Departamento de Zoología de Vertebrados, Museo Nacional
ver (CACM) i la col-lecció Mayol (CMCM).
de Ciencias Naturales, Madrid.
MNCN
Museo Nacional de Ciencias Naturales,
** SECONA, Conselleria dlAgricultura, Ciutat de Mallorca.
Madrid.

MAK
Museurn Alexander Konig, Bonn.
quinum a Mallorca (sobre 2 exernplars), i Forrnen-
SMNS
Staatlisches Museurn für Naturkunde in
tera (sobre dos exemplars rnés), Rh. hipposideros
Stuttgart.
a Mallorca ( 3 exernplars), Menorca (1 exernplar) i
UIB
Departarnent de Zoologia, Universitat de
Eivissa (on veren uns 60 exemplars i en varen cap-
les Illes Balears.
turar 8; carta de BALCELLS a ALCOVER, 10.11.86),
Rh. mehelyi a Mallorca (1 exernplar), M. myotis a
L'analisi bibliografica realitzada ens ha revelat
Mallorca (7 exernplars), P. pipistrellus a Eivissa (1
que una bona part dels autors que esrnenten dife-
exernplar) i M. schreibersi a Mallorca (1 exernplar).
rents especies de rates-pinyades a les Balears no
Una part d'aquests exernplars fou retornada als di-
n'han vistes. El que fan aquests autors es recollir
ferents recol.lectors (vgr., el Rh. mehelyi de Ma-
citacions publicades per la bibliografia previa
llorca). Altra part s'ha de conservar al IPE, pero
sense fer-ne la revisió crítica. D'aquesta manera
rnalauradarnent actualrnent la col.lecció no esta oa-
han arribat fins a nosaltres algunes citacions que
talogada i no és possible saber exactarnent que és
sernblen no estar docurnentades en absolut. Els
el que conté (carta. de BALCELLS a ALCOVER,
únics autors que fan esrnent de rnaterials que han
10.11.1986). MIR .(1974) documenta de bell nou la
vist i que a hores d'ara es conserven en col.lec-
presencia de M. myotis (2 exernplars) i Rh. hipposi-
cions científiques que perrneten la contrastació de
deros (2 exernplars) a Mallorca sobre exernplars
la seva diagnosi taxonornica són THOMAS (1901),
estojats a la CACM. REY (1974) indica la presencia
CABRERA (1904, 1908, 19141, MILLER (1911), BAL-
de P. savii a Cabrera sobre 4 exernplars depositats
CELLS (1955, 1959,1964,1968), BAUER (1956), KO-
a la col-leció de I'lnstituto de Zoología «José de
NIG (1958), VERlCAD i BALCELLS (1965), MIR
Acosta)), Madrid. No hern pogut investigar sobre la
( 1974), REY (1974), ALCOVER (1977,1983a, 1984).
situació dels exernplars d'aquesta col.lecció. ALCO-
THOMAS (1901) va capturar 21 exernplars de
VER (1977, 1983a) documenta a presencia actual
rates-pinyades i MILLER (1911) en va estudiar 17.
de T. teniotis a Mallorca (sobre 1 ex
Aquests quiropters pertanyien a les següents espe-
presencia passada de M. myotis a Eiviss
cies: Rh. ferrumequinum (ME), Rh. hipposideros
plar) sobre exernplars estojats a la CACM
(MA, ME), M. capaccinii (MA), P. kuhlii (ME), M.
COMPTE (1958, 1966) va docurnent
schreibersi (MA, ME). Aquests exernplars es con-
sencia de T. teniotis a Mallorca (1 exe
serven al BM (NH). CABRERA (1904, 1908, 1914)
P. pipistrellus a Eivissa (1 exernplar) i.Forrnentera
rnanifesta haver vist exernplars de diverses espe-
( 1 exernplar). Malauradarnent actualrnent es des-
cies de rates-pinyades de les Balears. Així, diu ha-
coneix la situació d'aquests exernplars (COMPTE,
ver vist exem plars de Rh. hipposideros, P. pipistre-
corn. pers.).
IIus, P. kuhlii, P. savii, E. serotinus, P. auritus i M.
Així, d'acord arnb les inforrnacions que tenirn,
schreibersi provinents de Menorca. De fet, al
fins hores d'ara s'han publicat inforrnacions sobre
MNCN hi ha 2 R. hipposideros, 1 P. pipistrellus, 1
rates-pinyades de les Balears que recolzen en
P. savii, 1 E. serotinus, 1 Plecotus sp. i 1 M. schrei-
exemplars conservats a diferents col-leccions cien-
bersi provinents de Menorca que han d'haver estat
tífiques. Aquests materials documenten la presen-
els rnaterials sobre els que recolzaren les citacions
cia de 13 especies a les Balears, a saber: Rh. ferru-
d'aquest autor. Cal dir, pero, que no hi hern trobat
mequinum (MA, ME, FO), Rh. hipposideros (MA,
I'exernplar de P. kuhlii de Menorca esrnentat per
ME, EIV), Rh. mehelyi (MA), M. myotis (MA, subre-
CABRERA (1904, 1914) i desconeixern on es troba
cent a EIV), M. nattereri (EIV), M. capaccinii (MA),
aquest exernplar. El material sobre el que recolzen
P. pipistrellus (MA, ME, EIV), P. savii (ME, EIV, CA),
les citacions de CABRERA (1904, 1908, 1914) es re-
P. kuhlii (ME), E. serotinus (MA, ME), Pl. austriacus
dueix, doncs, a aquests 7 exernplars estojats al
(EIV), Plecotus sp. (ME), M. schreibersi (MA, ME) i
MNCN. D'altra banda, CABRERA (1904) esrnenta
T. teniotis (MA).
que al Museu de Zoologia de Berlín hi ha conservat
Existeixen altres citacions de rates-pinyades a
1 exernplar de E. serotinus provinent de Mallorca.
les Balears, pero no hi ha docurnents que testirno-
No hem investigat si aquest especírnen encara es
niin la seva veracitat. Aquestes citacions seran co-
conserva. BAUER (1956) esrnenta 12 exernplars de
rnentades a la part faunística d'aquest treball.
quiropters provinents de Mallorca i depositats al
Com s'ha dit anteriorrnent, hern revisat algu-
MAK. Aquestes rates-pinyades pertanyien a les se-
nes de les col.leccions científiques que conserven
güents especies: M. myotis, M. capaccinii, E. Sero-
materials quiropterologics provinents de les Ba-
tinus, P. pipistrellus. KONIG (1958) va capturar 11
l e a r ~ .
Aquestes han estat: MNCN, que a més a mes
Rh. hipposideros, 1 M. nattereri, 2 P. pipistrellus, 1
dels 7 exemplars publicats per CABRERA (1904,
P. savii i 1 P. austriacus a Eivissa. Aquests 16
1908, 1914) conté 17 exernplars inedits; UIB, que
exernplars es troben a SMNS. BALCELLS (1955,
conté 2 exernplars inedits; CPCM, que conté 73
1956, 1959, 1964, 1968) i VERICAD i BALCELLS
exernplars inedits; MNCM, que conté 379 exern-
(1965) documentaren la presencia de Rh. ferrume-
plars inedits. Al BM (NH) es troben 4 exernplars

provinents de Menorca (3 M. schreibersi i 1 P. kuh-
(COLOM, 1964). La presencia d'aquesta especie a Mallor-
lii) capturats per THOMAS a cornencarnents de se-
ca fou documentada per primera vegada per BALCELLS
gle i no Ilistats per MILLER (1911) (HILL, carta a
(1956, 1959), sobre dos exernplars presurnptarnent con-
J. A. ALCOVER, 31.1.1986). Així, doncs, en total
servats al IPE (1 exernplar de la Cova de Sa Figuera i 1
aportarn dades relatives a 475 especírnens inedits
exemplar de les Coves del Pilar). Pocs anys després el
rnateix autor documenta la seva presencia a Forrnentera
conservats a col.leccions científiques. Aquests es-
(BALCELLS, 1964) sobre altres dos exernplars, de la cova
pecímens són, o bé exernplars conservats en al-
de St. Valero, també presurnptarnent conservats al IPE.
cohol, o be exemplars preparats en pell ¡/o esque-
La citació de Forrnentera és presentada amb rnés detall
let (tot o part), o be restes ossies identificables
per VERICAD i BALCELLS (1965). i recollida'per COMPTE
(cranis, mandíbules, húrners).
(1966). COMPTE (1968) esmenta aquesta especie a Ma-
Una altra font d'inforrnacions ha consistit en
llorca, Menorca i Forrnentera en base a la bibliografia.
les observacions propies, realitzades a diferents ca-
previa. TATO (1971) recull la seva presencia a Mallorca i
vitats de les nostres illes i no publicades, i en les
PARRACK (1973) a les Balears. REY (1974) va considerar
noticies que ens han lliurat diversos col.legues que
que I'especie estava present nornés a Menorca i a For-
han visitat Mallorca (Dr. D. W. YALDEN, Dr. C. KO-
mentera, pero no a Mallorca. ALCOVER (1979) I'esmenta,
en base a la bibliografia previa, a Mallorca, Menorca i
NIG) i els anelladors del G.O.B. (LI. CAPELLA,
Forrnentera. i al cataleg teriologic que presenta poste-
J. JURADO). Aquestes observacions no subrninis-
riorrnent el considera extingit a Eivissa (ALCOVER, 1983).
tren materials que docurnentin la presencia o ab-
GINÉS (1982) recull les citacions de la seva presencia a
sencia d'una o altra especie, pero les hem conside-
coves de Mallorca i de Forrnentera, nientre que TRlAS
rat corn a totalment fiables. A I'actualitat el SE-
(1982) considera possible que aquesta especie s'hagi ex-
CONA ha comencat a fer carnpanyes periodiques
tingit a Forrnentera.
de control de poblacions de rates-pinyades a dife-
rents cavernes. Hem pogut disposar deis resultats
Documentació en col.leccions
de les dues primeres carnpanyes realitzades.
Existeixen exernplars en col.leccions que han estat ja
objecte de publicacions, provinents de Mallorca (BAL-
Part faunística
CELLS, 1956, 1959; 2 exemplars presurniblernent estojats
a IPE), Menorca (THOMAS, 1901; MILLER, 1912; 4 exern-
plars al BM (NH), n." 0.7.1.24-26, 68) i Forrnentera (BAL-
CELLS, 1964; VERICAD i BALCELLS, 1965; 2 exernplars
Ordre Chiroptera
presurniblernent conservats a IPE). Hern exarninat eis se-
Farnília Rhinolophidae
güents exernplars provinents de col.leccions científiques
'~hinolophus
ferrumequinum
i inedits fins hores d'ara: MNCM 4207 (húrner, Cova des
Set Fumerals, Eivissa), 4220 (crani i rnandíbules, Cova de
Antecedents
Na Polida, Menorca), 4236 (crani, mandíbules i pell, Cov
de Na Polida, Menorca), 4237 (crani, rnandíbules i part de
El primer autor que va esrnentar aquesta rata-pinya-
I'esquelet postcranial, Cova Murada, Menorca), 4283
da a les Balears fou BARCELO (1872, 18751, que mani-
(crani, Església de Carnpanet, Mallorca) 42844285 (rnan-
festa haver-la trobat a Mallorca. Va considerar que era
díbules, Església de Carnpanet, Ma!lorca), 4286 (húrner,
abundant a les Coves del Drac, on el guano depositat per
Església de Carnpanet, Mallorca), 4329 (part de I'esquel
aquesta especie forrnaria una capa d'alguns peus de
postcranial, Avenc de la Canal de la Coma Freda, Mallo
gruixa (BARCELO, 1872). lgualrnent va indicar que I'espe-
ca), 4336-4337 (rnandíbules, Avenc de Fra Rafel, Mallorca),
cie no es trobava a les Coves d'Arta (BARCELO, 1875). La
4338-4339 (húrners, Avenc de Fra Rafel, Mallorca), 4467
manca de materials que docurnentin aquestes afirma-
(exernplar en alcohol, Cova Murada, Menorca), 4473 (exem-
cions fa mal contrastar-les. Si aquesta rata-pinyada era,
plar en alcohol, Cova de ses Rates Pinyades, Mallorca)
durant I'epoca de BARCELÓ (1872, 1875), tan abundant
4480-4481 (exernplars en alcohol, Cova Murada, Menor
com diu aquest autor, a llavonses s'ha hagut de produir
ca), 4482-4486 (exernplars en alcohol, Cova de Na Llarga,
u n procés de reducció de les poblacions rnolt notable en
Menorca), 4487-4492 (esquelets, Cova de Na Llarga, Me
el decurs dels darrers 110 anys. Malauradarnent aquesta
norca), 4530 (crani, mandíbula, húrner, Cova Murad
presurnpció no és demostrable, i no podern excloure que
Menorca), 4541 (bules tirnpaniques, Cova Murada, M
les notícies de BARCELÓ (1872, 1875) sien irreals. THO-
norca), 4558-4561 (rnandíbules, Cova Murada, Menorca
MAS (1901) va capturar quatre exernplars a Menorca, de-
4562-4565 (rnaxil.lars, Cova Murada. Menorca), 4566457
positats al BM (NH) (n." 0.7.1.24-26, 68), i considera
(húrners, Cova Murada, Menorca), 6051 (húrner, Aven
aquesta especie com a una de les més cornuns a Menor-
de Fra Rafel, Mallorca). CPCM 44 (fragrnent de cran
ca. Aquests exernplars són esrnentats tarnbé per MILLER
Avenc den Corbera, Mallorca) 4546 (húrners, Avenc den
(1912). CABRERA (1904, 1908, 1912) va esmentar I'espe-
Corbera, Mallorca).
cie a les «Balears», pero no va veure cap exernplar d'a-
questes illes. CASTANOS (1917) el recull per al cataleg
Altres informacions
teriologic de Menorca. COLOM (1957) I'esmenta a les
({Balearsn. Curiosarnent, pero, I'especie no figura al cata-
A més de a les cavit
leg que aquest autor va presentar pocs anys rnés tard
crani sencer d'aquesta especie a uns sedirnents d'Es

Pouas (Eivissa). Malauradarnent aquest crani es va per-
Estatus corolbgic
dre i no hern trobat. de rnornent, noves restes de I'espe-
cie a aquesta cavitat. El 15.X11.1981 varern veure un
L'especie viu a Mallorca, on és rara. No s'ha cornpro-
exernplar d'aquesta especie, solitari, a la Cova de Sa Fi-
vat la seva presencia a les altres illes.
guera, Ciutat de Mallorca, i el 17.X11.1981 en varern veure
un. altre a la Cova den Salorn. Dos individus d'aquesta
especie foren vists el 21.X1.1983 a la Cova de sa Guita-
Rhinolophus hipposideros
rreta. El 18.1V.1984 varern trobar una colonia de rnés de
20 exernplars d'aquesta especie a la Cova Llarga, Menor-
Antecedents
ca, i uns altres 20 exernplars a la Cova Murada, Menorca.
El 17.1V.1984 varern veure dos exernplars d'aquesta es-
Aquesta especie fou esrnentada per primera volta a
pecie a la Cova de Na Polida, Menorca.
les Balears per B A R C E L ~
(18751, en base a dos .exern-
Segons inforrnacions que arnablernent ens ha cedit
plars capturats per CARDONA, a Menorca, qule es troben
E. BALCELLS, el 14.V.1962 Basilio ANGEL va veure Rh.
a la col.lecció MNCN (n.O 347, 348). THOMAS (1901) va
ferrurnequinurn a la Cova Calenta. El 14.1.1968 Carles
capturar I'especie a Mallorca (2 exernplars, BM (NH) ,0.7.
PARRA va trobar un exernplar d'aquesta especie a una
1:l-2) i a Menorca (3 exernplars, BM (NH) 0.7.1.27-28, 69).
cova d'aprop de Manacor.
Aquests exernplars, conservats al BM (NH), foren estu-
diats per MILLER (1912). CABRERA (1904, 1914) v i estu-
diar els exernplars col.lectats per CARDONA a Menorca
Estatus corologic
(MNCN 347-348) i esrnenta I'especie a les ~Balears)).
BALCELLS (1955) va estudiar un rnascle d'aquesta espe-
L'especie és present actualrnent a Mallorca, on és es-
cie que havia estat trobat, solitari, a I'interior d'un talaiot
cassa, i a Menorca, on sernbla bastant cornú. En epoques
as Migjorn Gran. Presurniblernent aquest exernplar es
preterites va viure a Eivissa (on rnai s'ha trobat cap
conserva al IPE. Més endavant aquest autor (BALCELLS,
.
exernplar viu ni acabat de morir) i a Forrnentera (on les
1959) esrnenta nous exernplars d'aquesta especie captu-
úniques citacions són de I'any 1962). Les coves d'on pro-
ráts a Mallorca i presurnptarnent conservats al 1P.E: una
venien els exernplars de Forrnentera han estat visitades
fernella solitaria capturada a la Cova des Coll des Vent,
en diverses ocasions pels rnernbres del vell SCM i rnai
Mallorca; un rnascle solitari capturat a les Coves des
s'hi han trobat testirnonis de la presencia de cap rata-pi-
Coals, Mallorca; un rnascle solitari capturat a la Cova des
nyada. Així, doncs, el seu estatus resta corn segueix: Ma-
Cavall, Mallorca. COLOM (1957) esrnenta I'especie a les
llorca (rar), Menorca (cornú), Eivissa (extingit) i Forrnen-
Balears, pero sense concretar les illes. El primer autor en
tera (probablernent extingit).
documentar la presencia d'aquesta especie a les Pitiüses
va esser KONIG (1958), que va capturar 4 exernplars a la
Cova de Santa Agnés, 3 exernplars a una cova a St. An-
toni, 1 exernplar a la Cova Santa i 3 exernplars as Pouas.
Rhinolophus mehelyi
Aquests 11 exernplars es troben conservats al SMNS (n."
201-205, 207, 211-212, 216-218). Anys rnés tard COLOM
Antecedents
(1964) no esrnenta I'especie a les Balears. VERICAD i
BALCELLS (1965) documenten de nou la presencia d'a-
L'especie fou esrnentada per primera volta a les Ba-
questa especie a Eivissa, on varen veure un total d'aprop
lears per BALCELLS (1968), sobre la fernella capturada a
de 60 exernplars, dels que, segons sernbla, en varen cap-
la Cova de Sa Guitarreta. Aquest exernplar fou retornat
turar 8 que presurniblernent es conserven al IPE. Aquests
per BALCELLS a ADROVER, i a hores d'ara ignorarn on
exernplars provenien de la Cova de Santa Agnés (2 rnas-
es troba conservat. Aquesta va esser I'única dada docu-
cles), Cova santa de Sant Josep (2 exernplars), Es Pouas
mentada arnb rnaterials que es tenia sobre la presencia a
(2 rnascles capturats), Cova de Ca Na Reia (uns 50,exem-
Mallorca de Rh. rnehelyi. La citació de Rh. rnehelyi a Ma-
plars), Cova den Marca (1 rnascle capturat), Avenc del
llorca fou recollida per MIR (1974), ALCOVER (1979, 1983)
Puig den Maiol (1 exernplar observat), i d'una caseta
i GINÉS (1982).
aprop de Vila (una fernella capturada). Així rnateix VERI-
CAD i BALCELLS (1965) rnanifesten haver vist un exern-
plar volant a Forrnentera que probablernent pertanyia a
aquesta especie. COMPTE (1966, 1968) recull aquestes ci-
tacions i I'esrnenta tarnbé a Mallorca i a Menorca. TATO
Corn s'ha indicat, desconeixern la l o c a i ~ ~ a c i ó
de I'e-
(1971) recull la presencia de I'especie a Mallorca. MIR
. xernplar estudiat per BALCELLS (1968). Hern pogut estu-
(1974) afegeix nous docurnents sobre aquesta presencia,
diar els següents exernplars inedits d'aquesta especie:
2 exernplars capturats a la Cova de Sa Guitarreta i con-
MNCM 421.1 (fragrnent dista1 d'húrner, Cova des.pont.
servats a la CACM. Aquest autor rnanifesta haver trobat
Mallorca), 4327 (part de I'esquelet postcranial, Cova Ca-
una colonia de 250 exernplars a la dita cavitat, colonia en
lenta, Mallorca), 4427 (mandíbula, Cova de ses Rates Pi-
realitat inexistent (veure ALCOVER, 1979). PARRACK
nyades, Mallorca), 4463 (exernplar en alcohol, Cova de
(1973) esrnenta Rh. hipposideros a les Balears, encara
Sa Guitarreta, Mallorca). CPCM 41 (crani, Avenc den Cor-
que la seriositat del seu treball pot esser possada en
bera, Mallorca), 42-43 (húrners, Avenc den Corbera, Ma-
dubte per les consideracions que en fa. REY (1974) indica
llorca).
la presencia de Rh. hipposideros a Mallorca, ~ e n o r c a ,

Eivissa i tal volta a Formentera. ALCOVER (1979) recull
descartar-ne la presencia a Cabrera fins que no es docu-
aquestes citacions y assenyala que tal volta és també a
menti.
Cabrera. Més endavant,GlNÉS (1982) recull la presencia
d'aquesta especie a cavernes de Mallorca, Menorca i Ei-
vissa, i TRIAS (1982) i ALCOVER (1984) el recullen també
Família Vespertilionidae
per a les Pitiüses.
'
Myotis myotis
Docurnentació en col-leccions
Antecedents
Existeixen, corn s'ha vist, alguns exernplars d'a-
BARCELÓ (1872, 1875) va considerar que Vespertilio
questa especie conservats a col~leccions científiques i
murinus vivia a Menorca. Aquesta denominació, a més
que ja han estat tractats per la bibliografia previa. A la
de definir una especie particular de Vespertílionid, cons-
col.lecció BM (NH) hi ha 2 exemplars (0.7.1.1-2) de Ma-
titueix una antiga sinonímia de Myotis myotis. Suposam
llorca i 3 exemplars (0.7.1.28-29, 69) de Menorca. Al
que és aquesta darrera especie a la que es referia BAR-
MNCN en tenim dos de Menorca (347, 348). A la col4ec-
CELÓ (1872, 1875). THOMAS (1901) recull la citació d'a-
ció SMNS n'hi ha 11 (n." 201-205, 207, 211-212, 216-218).
quest darrer autor i indica haver vist un exemplar d'aques-
A la col.lecció IPE probablernent se'n conserven vuit, i a
ta especie, presurniblement provinent de Mallorca, a la
MNCM dos ja publicats (4208, 4217).
col.lecció de D. Miquel RIUTORT, Inca, col.lecció que a
A
més d'aquests exernplars hern pogut consultar
hores d'ara no sabem a on es troba. CABRERA (1904,
els següents rnaterials inedits: MNCN 345-346 (2 exern-
1914) recull aquestes citacions i esmenta I'especie a les
plars en alcohol provinents de Cura, Mallorca), 344 (1
Balears. CASTANOS (1917) considera que és I'especie
exernplar en alcohol provinent de Na Guardia, Sud de
rnés abundant a Mallorca. BAUER (1956) I'esmenta a Al-
Mallorca). CPCM 5 (dues mandíbules, Cova des Coals,
cúdia en base a I'exemplar capturat per AV. JORDANS
Mallorca). MNCM 4213, 4219 (cranis, rnandíbules i es-
que es conserva a MAK. COLOM (1957) considera que
quelets postcranials, Muntanya de Cura, Mallorca), 4256
aquesta especie viu a les Balears, i més endavant con-
(crani, rnandíbules i pell, Cova de Na Polida, Menorca),
creta que només hi viuria a Mallorca i Menorca (COLOM,
4330 (crani, Avenc de Fra Rafel, Mallorca), 4331 (mandí-
1964). COMPTE (1968) recull la presencia de I'especie a
bula, Avenc de Fra Rafel, Mallorca), 4332-4335,6059-6060
Mallorca i Menorca en base a la bibliografia previa. BAL-
(húrners, Avenc de Fra Rafel, Mallorca), 4368 (húmer,
CELLS (1968) és el primer autor que documenta la presen-
Cova Calenta, Mallorca) 4461 (exernplar en alcohol, 1'0-
cia de Myotis myotis a Mallorca en base a .set femelles
fre, Mallorca), 4470 (exernplar en alcohol, Cova de Sa
trobades a la Cova de Sa Guitarreta, que presumible-
Guitarreta, Mallorca), 4524 (fragment de crani, Es Pouas,
ment es conserven al IPE llevat d'una que fou retornada
Eivissa), 4528 (mandíbula, Cas Mestre, Sant Rafel, Eivis-
a ADROVER, qui va esser-ne el col.lector (carta de BAL-
sa), 5202 (pell, Cova de Sa Guitarreta, Mallorca).
CELLS a ALCOVER, 10.11.1986). PARRACK (5973) esmenta
I'especie a Mallorca, i MIR (1974) documenta de bell nou
la seva presencia a Mallorca en base a dos.nous exem-
Altres observacions
plars provinents de la mateixa Cova de Sa Guitarreta.
Aquests exernplars es conserven a la col.lecció MNCM.
El 23.V11.1973 fou observada una colonia d'uns 70
En base a la bibliografia previa REY (1974) considera que
exemplars d'aquesta especie a la Cova de Na Llarga, Me-
M. myotis només viu a Mallorca. ALCOVER (1979) el con-
norca. El 21.V111.1982 varern observar un exernplar soli-
sidera present a Mallorca i Menorca, i més tard I'esrnenta
tari a la Cova des Llibrells, Eivissa. El 3.X.1973 varern ob-
com a subrecent a Eivissa (ALCOVER, 1984). en base a
servar 6 exernplars a la Cova de Sa Guitarreta.
u n fragment de mandíbula trobat a la cova Xives (MNCM
Segons dades que arnablernent ens ha facilitat el Dr.
4493). GINÉS (1982) recull la seva presencia a cavitats de
BALCELLS, el 14.V.1962 Basilio ANGEL va veure aquesta
Mallorca.
especie a la Cova des Moros i a l a Cova des Bous, Fela-
nitx, Mallorca. El 28.X11.1963 es va capturar un exemplar
a la Gova de Sa Campana, que fou determinat per BAL-
CELLS. A la Cova Veia de Llucmajor ADROVER va veure
Docurnentació en col-leccions
10-12 Rh. hipposideros el 8.1V.1968, i n'hi havia el
1.V.1968; foren capturats quatre exemplars que li varen
Els exernplars d'aquesta especie conservats a col-le
esser enviats a BALCELLS per a la seva determinació.
cions científiques que ja han estat objecte de publicacio
Aquest va retornar dos exernplars a ADROVER.
es redueixen a sis femelles presumiblement conservade
al IPE, 2 exemplars (n." 4262 i 4469) provinents de Ma-
llorca depositats al MNCM, un exemplar depositat a la
Estatus corolbgic
rnateixa col.lecció provinent dlEivissa (MNCM 4493) i un
exemplar (en alcohol, sense número) capturat a Alcúdia i
La presencia d'aquesta especie esta documentada a
depositat al MAK.
Mallorca, on és poc freqüent, a Menorca, on sembla
Nous exernplars conservats a col.leccions científi-
comú, a Eivissa, on és rar, i a I'illa de Na Guardis. Consi-
ques amplien els nostres coneixements sobre la corolo-
deram molt probable.la presencia de I'especie a Formen-
gia de I'especie. Hem pogut estudiar els següents exem-
tera (on no esta documentada), rnentre que creim que cal
plars inedits: UIB sense numero (exemplar en alcohol,

Carretera de Valldernossa, Mallorca). CPCM 1-2 (cranis,
Altres observacions
Es Serral, Manacor, Mallorca), 3 4 (rnandíbules, Es Se-
rral, Manacor, Mallorca), 6-14 (cranis, Avenc den Cor-
bera, Mallorca), 15-40 (rnandíbules, Avenc den Corbera,
Aquesta especie té uns habits estacionals que caldria
Mallorca), 56-73 (húrners, Avenc den Corbera, Mallorca).
estudiar a Mallorca. Els rnesos rnés freds no es troba a
MNCN 704 (exernplar en alcohol, sense crani, Inca, Ma-
algunes cavitats on es reprodueix a la primavera.
llorca). MNCM 4206 (mandíbula, Coves del Pilar, Mallor-
Algunes o b s e ~ a c i o n s
inedites d'exernplars d'aques-
ca), 4214 (mandíbula i 2 pelvis fragrnentades, Cova de
ta especie són les següents: El 2.X1.1983 varern trobar
Son Maiol, Mallorca), 4222 (crani fragrnentat, Cova Vella
una colonia de 100-120 individus d'aquesta especie a la
de Son Lluís, Porreres, Mallorca), 42234230 (cranis i
Cova de Ses Rates Pinyades. El 29.111.1984 no n'hi havia
fragrnents cranians, Cova de ses Rates Pinyades, Mallor-
cap. El 6.V111.1985 a la rnateixa cova nornés hi havia 12 M.
ca), 4233 (crani, rnandíbules i part de I'esquelet postcra-
myotis. Tenirn altres citacions de M. myotis a la Cova de
nial, Cova de Sa Guitarreta, Mallorca), 4238 (crani, rnan-
ses Rates Pinyades, pero sense evaluació dernografica, el
díbules i part de I'esquelet postcranial, Cova de Ses Rates
11.X.1973 i el 14.1V.1977. El 3.X.1973 a la Cova de Sa Gui-
Pinyades, Mallorca), 4239-4242 (cranis, Cova des Pont,
tarreta hi havia una colonia d'uns 500 exernplars, que
Mallorca), 4243-4250 (rnandíbules, Cova des Pont, Ma-
tarnbé hi eren el 19.1V.1974. El 14.IV. 1977 nornés hi'va-
llorca), 4251-4253 (húrners, Cova des Pont, Mallorca),
rern veure uns 150 exernplars. El 23.1V.1977 M. TRlAS i D.
4257 (crani, rnandíbules, part de I'esquelet postcranial i
W. YALDEN varen cornptar 150 M. myotis a la rnateixa
pell, Cova de Ses Rates Pinyades, Mallorca), 4258 (crani,
cova. El 23.V1.1983 n'hi havia uns 400, rnentre que el
rnandíbules i part de I'esquelet postcranial, Cova de Ses
3.X1.1983 nornés n'hi havia uns 50. El gener de 1986 no
Rates Pinyades, Mallorca), 4259 (crani i rnandibules,
n'hi havia cap. El 7.V111.1985 foren vists 5 exernplars a la
Cova de Ses Rates Pinyades, Mallorca), 4260 (crani, rnan-
Cova den Bessó.
díbules i part de I'esquelet postcranial, Cova den Bessó,
Mallorca), 4261 (crani, rnandíbules i part de I'esquelet
postcranial, Cova Vella de Son Lluís, Mallorca), 4264
Estatus corolbgic
(fragrnent de crani, Cova den Bessó, Mallorca), 4265-
4267 (rnandíbules, Cova den Bessó, Mallorca), 4268 (hú-
La presencia de I'especie a Mallorca esta prou docu-
rner, Cova den Bessó, Mallorca), 4269 (crani, Avenc den
mentada. Es tracta d'una de les especies rnés abundants
Corbera, Mallorca), 4270 (crani, Avenc de sa Font des Vi-
a I'illa. A Eivissa I'especie va viure fins fa pocs segles.
dre, Mallorca), 4271-4276 (rnandíbules, Avenc de sa Font
Sembla que s'hi ha extingit. A Menorca és possible que
des Vidre, Mallorca), 4277 (ornoplat, Avenc de sa Font
existeixi, pero cal cornprovar-ne la presencia, que no
des Vidre, Mallorca), 4287-4289 (cranis, Església de Carn-
esta gens documentada
panet, Mallorca), 4290-4291 (rnandíbules, Església de
Carnpanet, Mallorca), 4292-4294 (ornoplat, ulna i húrner,
Església de Carnpanet, Mallorca), 4295-4298 (cranis, Son
Myotis nattereri
Gual, Mallorca), 4299-4315 (rnandíbules, Son Gual, Ma-
llorca), 4343 (crani, Església d'Arta, Mallorca), 4346 (rnan-
Antecedents
díbula, Cova Nova de Son Lluís, Mallorca), 4347-4348
(húrners, Cova Nova de Son Lluís, Mallorca), 4349 (ossos
La primera rnenció d'aquesta especie a les nostres
Ilargs, Cova Nova de Son Lluís, Mallorca), 4350 (rnandí-
illes fou de KONIG (1958), que va documentar la seva
bula, Cova Calenta, Mallorca) 43514353 (húrners, Cova
presencia a Eivissa en base a un exernplar que es con-
Calent,a, Mallorca), 4354 (crani, Cova den Colornbenet,
serva al SMNS (n." 206). Aquesta citació va esser reco-
Mallorca), 4355-4357 (rnandíbules, Cova den Colornbe-
llida per VERICAD i BALCELLS (1965). COMPTE (i966) i
net, Mallorca), 4358-4360 (húrners, Cova den Colornbe-
REY (1974). PARRACK (1973) I'esrnenta a les «Balears»,
net, Mallorca), 4362-4363 (rnandíbules, Cova den Bessó,
pero desconeixern sobre quina base. ALCOVER'(1979)
Mallorca), 4364-4366 (húrners fragmentats, Cova den
I'esrnenta per a Mallorca, Menorca i Eivissa, bé que la
Bessó, Mallorca), 4367 (húrner, Cova Calenta, Mallorca)
citació de Menorca no esta documentada, i després (AL-
4369-4376 (rnandíbules, Cova des Pont, Mallorca), 4377-
CQVER, 1983). erroniarnent, per a Forrnentera i Cabrera.
4385 (húrners, Cova des Pont, Mallorca), 4386-4389
GINÉS (1982) recull la presencia d'aquesta especie a ca-
(rnandíbules, Avenc des Fangar, Mallorca), 4390-4402
vitats de Mallorca i d1Eivissa, i TRlAS (1983
. (rnandíbules, Cova de Ses Rates Pinyades, Mallorca),
ció de KONIG (1958) a Eivissa.
4403-4422 (húrners, Cova de Ses Rates Pinyades, Ma-
llorca), 4433-4440 (rnandíbules, Avenc den Corbera, Ma-
llorca), 4441 (fragrnent de rnaxil.lar, Avenc den Corbera,
Documentació en col-leccions
Mallorca), 4442-4445 (húrners, Avenc den Corbera, Ma-
llorca), 4494-4497, 45064507, 4513 (cranis, Es PouAs, Ei-
L'exernplar dlEivissa de KONIG (1958) es conserva al
vissa), 4498-4499, 4503, 45084511, 45164520. 4576
SMNS (n." 206). Hern pogut estudiar els següents mate-
(rnandíbules, Es Pouas, Eivissa), 45004502, 4504-4505,
rials inedits d'aquesta especie conservats a col.leccions
45 12, 45 1445 15, 4521 4523, 45774579 (húrners, Es
científiques: CPCM 52 (crani, Cova de les Rodes, Mallor-
Pouas, Eivissa), 4529 (esquelet. Cova de Sa Guitarreta,
ca), MNCM 4340, 6055 (rnandíbules, Avenc de Fra Rafel,
Mallorca), 5203-5212 (pells, Cova de Sa Guitarreta, Ma-
Mallorca), 4341-4342, 6056-6058 (húrners, Avenc de Fra
llorca), 6061 (mandíbula, Avenc de Fra Rafel, Mallorca).
Rafel, Mallorca), 6053-6054 (cranis, Avenc de Fra Rafel,

Mallorca), 4460, 4465 (exernplars en alcohol, Cova Calen-
pecie a la Cova de Can Sion, on forrnaven una colonia
ta, Mallorca), 4527 (mandíbula, Cas Mestre, St. Rafel, Ei-
mixta d'uns 200-500 exemplars arnb M. schreibersi.
vissa), 4573 (crani, Cova de Sa Basca Blanca, Mallorca).
El 4.X1.1983 i el 22.X1.1983 varem visitar la Cova de
St. Martí, o n hi havia una colonia d'uns 200 exernplars
d'aquesta especie. EL 29.111.1984 trobarem la rnateixa co-
Altres obsewacions
lonia i adernés un únic exernplar de M. schreibersi.
El 9.X1.1983 varem veure una colonia de 10-12 exern-
plars d'aquesta especie a la Cova Calenta.
Estatus corolbgic
Aquesta especie viu a Mallorca, on conviu arnb M.
Estatus corolbgic
schreibersi, 'a diferents cavernes. Probablernent tarnbé
esta prese,nt a Menorca, pero cal confirmar-ne la pre-
L'especie és present a Mallorca i Eivissa, on és rara.
sencia.
N o sabem si existeix a les altres illes.
Pipistrellus pipistrellus
M yotis capaccinii
Antecedents
Antecedents
Aquesta rata-pinyada és coneguda a les Balears des
La primera rnenció d'aquesta especie a les Balears
del segle passat. BARCELÓ (1872, 1875) la va esrnentar
es deu a THOMAS (1901), que va capturar un exernplar a
corn la rnés comuna i coneguda de les Balears, sense
la Cova de Ses Rates Pinyades. Aquest exernplar, estu-
concretar les illes que habitava. THOMAS (1901) va con-
diat després per MILLER (1912) es conserva al BM (NH)
siderar que BARCELÓ (1875) s'havia errat en suposar que
(n.O 0.7.1.3.). CABRERA (1904, 1914) recull aquesta cita-
aquesta especie vivia a Menorca, on I'havía confós amb
ció. CASTANOS (1917) el va esrnentar per a Menorca,
P. kuhlii. CABRERA (1914) va esser el primer autor que va
pero desconeixem sobre quina base. NÁJERA (1946) es-
documentar la presencia d'aquesta especie a les Balears,
menta I'especie a les Balears. BAUER (1956) I'esrnenta a
i ho va fer precisarnent sobre un exernplar provinent de
Alcúdia en base a 5 exernplars, capturats per A.V. JOR-
Menorca que es troba consevat al MNCN (n.O 984). CAS-
DANS, que es conserven al MAK. COLOM (1957) el va
TANOS (1917) el va incloure al seu cataleg teriologic de
esrnentar primer a Mallorca, pero després (COLOM, 1964)
Menorca. KOLLER (1931) rnanifesta haver-ho vist a Eivis-
no va considerar la seva presencia a les illes. COMPTE
sa, pero no el va capturar. BAUER (1956) el va esrnentar
(1968) va recollir la citació de I'especie per a Menorca i
a Alcúdia i Arta sobre 5 exernplars capturats per A.V.
Mallorca en base a la bibliografia previa. TATO (1971)
JORDANS que es conserven al MAK. COLOM (1957) I'in-
I'esrnenta p e r a Mallorca i PARRACK (1973) pera Balears.
clou al cataleg que presenta de les rates-pinyades de les
REY (1974) només recull la presencia de I'especie a Ma-
Balears, i rnés endavant (COLOM, 1964) va concretar que
llorca. ALCOVER (1979, 1983) I'esrnenta per a Mallorca i
nornés es trobaria a Mallorca i Menorca. No obstant aixo,
Menorca i GINÉS (1982) recull la seva presencia a coves
anys abans KONIG (1958) va documentar la presencia
de Mallorca.
d'aquesta especie a Eivissa en base a dos exernplars
conservats al SMNS (n." 210, 219). VERICAD i BALCELLS
(1965) varen estudiar un exernplar capturat a la Torre
Docurnentació en col-leccions
de Sa Punta de Ses Portes, Eivissa, i diuen haver vist vo-
lant rates-pinyades d'aquesta especie a I'Estany Pudent,
L'únic exemplar existent en col.leccions científiques
Formentera. COMPTE (1966) va capturar dos exernplars a
que ja han estat objecte de publicacions són el conservat
St. Jordi, Eivissa i un exernplar a I'Estany des Peix, For-
al BM (NH) (n." 0.7.1.3) i els 5 exernplars del MAK, provi-
rnentera. Malauradarnent aquests exemplars no es con-
nents tots de Mallorca. Hern pogut estudiar els següents
. serven actualrnent. En base a aquestes dades i a la bi-
exernplars inedits: MNCM 4462 (exernplar en alcohol,
bliografia previa COMPTE (1968) assenyala la presencia
Cova de Sant Martí, Mallorca), 4468'(exernplar en alco-
de I'especie a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
hol, Avenc den Corbera, Mallorca).
MESTER (1971) afirma haver capturat un exemplar dla-
questa especie de Formentera, pero ignorarn on es troba
aquest exernplar. TATO (1971) i PARRACK (1973) en re-
Altres obsewacions
cullen .la presencia a Mallorca. REY (1974) i ALCOVE
(1979, 1983) en base a la bibliografia p r h i a esmente
El 18.1V.1984 varern tenir a les rnans a la Cova
I'especie a Mallorca, Menorca, Eivissa i Forrnentera.
Llarga, Menorca, un Myotis de talla petita que no era M.
nattereri. Creirn que es tractava d'un M. capaccinii, pero
no el varem sacrificar per conservar-lo, car no disposa-
Docurnentació en col-leccions
vem de cap fixador que en perrnetés una conservació
acurada, tot i que teniern els permisos adrninistratius per
Existeixen pocs exernplars d'aquesta especie en col
a la seva captura.
.
leccions científiques que ja hagin estat objecte de publi-
El 11.X1.1983 varern trobar exernplars d'aquesta es-
cacions: un exernplar de Menorca al MNCN (n.' 9841, dos

exernplars dlEivissa a SMNS (210, 219), presurniblernent
bibliografia previa. ALCOVER (1979, 1983) I'esrnenta a
u n exernplar dfEivissa a IPE i dos exernplars de Mallorca
Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera.
a MAK. Els rnaterials esrnentats per COMPTE (1966) i
MESTER (1971) es poden donar per perduts.
Hern pogut examinar els següents exernplars inedits
Documentació en col.leccions
conservats a col.leccions cientifiques: MNCM 4212 (es-
quelet, Puigpunyent, Mallorca), 4215 (esquelet, Mallor-
Fins hores d'ara la presencia d'aquesta especie es-
ca), 4235 (esquelet, Son Sardina, Mallorca), 4326 (esque-
tava documentada a Menorca (MNCN 1094), Eivissa
let, S'Albufera, Mallorca), 4328 (mandíbula, Cas Mestre,
(SMNS 208) i Cabrera (IZJA 7481141,748125-6,748185).
St. Rafel, Eivissa), 4449-4450 (rnandibules, Cova de Sa
Hem pogut estudiar els següents exernplars d'aques-
Penya Roja, Mallorca), 4455-4457 (húrners, Cova de Sa Pe-
ta especie depositats a col~leccions
científiques i inedits a
nya Roja, Mallorca), 4471, 4474 (exernplars en alcohol,
la bibliografia quiropterologica: MNCN 1091 (crani, Ca-
.
Ciutat de Mallorca, Mallorca), 4526 (crani, rnandíbules i
brera), 1092-1093 (exernplars en el alcohol, Cabrera),
part de I'esquelet postcranial, Cas Mestre, St. Rafel, Eivis-
MNCM 4525 (crani i mandíbula, Salobrar de Campos, Ma-
sa), 4575 (esquelet, Ciutat de Mallorca, Mallorca), 5201
llorca).
(pell, Mallorca), 6052 (húrner, Avenc de Fra Rafel, Ma-
llorca).
Altres obsewacions
Altres obsewacions
Aquesta especie ha estat capturada arnb xarxes ja-
poneses a Sa Dragonera (J. JURADO, corn. pers.). Tarn-
Aquesta especie ha estat capturada en diferents oca-
bé I'han capturada els anelladors del GOB a S'Albufera
sions a S'Albufera dfAlcúdia pels anelladors del GOB (LI.
(LI. CAPELLA, corn. pers.), on sernbla rnenys abundant
CAPELLA, com. pers.). A la possessió de Ses Cabanas-
que P. pipistrellus.
ses, Manacor, hi ha una colonia d'uns 200 exernplars d'a-
questa especie (D. JAUME, corn. pers.). J. COSTA esta
estudiant la fenologia d'questa especie a Mallorca.
Estatus corolbgic
L'especie viu a Mallorca (on és rara), Menorca (on
Estatus corolbgic
tarnbé ha d'esser rara), Eivissa (on és rara), a Cabrera (on
és comuna) i a Sa Dragonera (estatus desconegut). A
L'especie és present a Mallorca, on és cornú, a Me-
aquestes dues darreres illes és I'única especie de Pipis-
norca, on pot ésser rnés rara, a Eivissa, on és cornú, i a
trellus que hern constatat.
Forrnentera, on ha estat citada per dos autors que I'han
tenguda en rna, rnalgrat que no tenirn docurnents en col-
lecció que hi testirnonii'n la seva presencia.
Pipistrellus kuhlii
Antecedents
Pipistrellus sa vii
BARCELÓ (1875) va esrnentar aquesta especia a Ma-
Antecedents
llorca. THOMAS (1901) va documentar-ne la presencia a
Menorca en base a 2 exernplars depositats al BM (NH)
Aquesta especie fou esrnentada a Mallorca per BAR-
(n.O 0.7.1.29-30). Aquests exernplars foren estudiats pos-
CELÓ (1872) sota el norn de Vespertilio nigrans. Poste-
teriorrnent per MILLER (1912). CABRERA (1904, 1914)
riorrnent aquest rnateix autor (BARCELÓ, 1875) no el
manifesta haver-ne estudiat ,un exernplar provinent de
considera present a les Balears. CABRERA (1904) el va
Menorca que hauria d'estar al MNCN, pero que n o h i és,
esmentar a Menorca sota el norn de Vesapertilio ochro-
i que nosaltres considerarn corn a perdut. CASTANOS
mixtus en base a un exernplar depositat al MNCN (n.O
(1917) el recull per a Menorca. NAJERA (1946) considera
1094), que posteriorrnent torna a esrnentar corn a P. savii
que és una de les especies caracteristiques del districte
CASTANOS (1917) el recull al seu cataleg de rnarnifers
balear. COLOM (1957) en recull la presencia a Menorca i
de Menorca. NAJERA (1946) el registra per al districte
posteriorrnent (COLOM, 1964) I'esrnenta tarnbé a Mallor-
balear, i COLOM (1957) I'esrnenta tarnbé per a les Ba-
ca. COMPTE (1968) i REY (1974) recullen la citació a Me-
l e a r ~ ,
bé que rnés endavant redueix la seva presencia a
norca. PARRACK (1973) I'esrnenta a les ~ a l e a r s
i ALCO-
Mallorca i Menorca. KONIG (1958) documenta la seva
VER (1979, 1983) I'esrnenta pera Mallorca i ~ e n o r w .
presencia a Eivissa sobre un exernplar capturat aprop de
la Cova des Parnells, conservat al SMNS (n.' 208). VERI-
CAD i BALCELLS (1965) i COMPTE (1966) varen recollir
Documentació en col-leccions
aquesta citació a Eivissa, i COMPTE (1968) recull tarnbé
la seva presencia a Menorca. PARRACK (1973) I'esrnenta
Nornés es conserven dos exernplars tract'ats a la bi-
per a les Balears. REY (1974) documenta la seva presen-
bliografia previa, provinents tots dos.de Menorca, a col-
cia a Cabrera sobre 4 exernplars que s'han de trobar a la
leccions cientifiques: BM (NH) 0.7.1.29-30. Altres exern-
col-lecció IZJA, col-lecció que nosaltres no hern consultat,
plars, inedits a la bibliografia previa, que es conserven a
i recull les citacions de Menorca i Eivissa publicades a la
col.leccions científiques són: BM'(NH) 0.7.1.31 (pell, crani
58

i mandíbules, Menorca; HILL, carta a J.A. ALCOVER, 31.
mero (crani i mandibules, Cas Xigarro, Mallorca), MNCM
1.1986). MNCM 4318-4325 (mandíbules, Son Gual, Ma-
4221 (crani, mandibules i part de I'esquelet postcranial,
Ilorca).
Aeroport de Sant Lluís, Menorca), 4255 (crani, Cova des
Pont, Mallorca), 42784280 (cranis, Església de Campa-
net, Mallorca), 42814282 (mandíbules, Església de Carn-
Estatus corolbg~ic
panet, Mallorca), 4345 (mandíbula, Església d'Arta, Ma-
llorca).
L'especie és present a Mallorca (on sembla rara) i a
Menorca (on probablernent també és rara).
Estatus corolbgic
L'especie viu a Mallorca, on és escas, i a Menorca,
Eptesicus serotinus
o n probablement també ho és. La seva presencia a les
Pitiüses no'esta documentada, i la descartam fins que no
Antecedents
n'hi hagi testimonis. ,
BARCELÓ (1872, 1875) considerava aquesta especie
més rara i solitaria que N. noctula. La va esmentar pera
Nyctalus noctula
Mallorca i Eivissa. Aquestes citacions varen ésser recolli-
des per THOMAS (1901). CABRERA (1904) va estudiar un
Antecedents
exemplar d'aquesta especie provinent de Menorca, i so-
bre el dit exernplar va descriure la subespecie insularis,
Aquesta especie fou citada per primera volta a Ma-
que viuria a les illes de Mallorca (esmenta I'existencia
llorca per BARCELÓ (1872, 1875), qui la va considerar
d'un exemplar al Museu de Zoologia de Berlin i recull la
corn a més comuna que Eptesicus serotinus. Aquest co-
citació de BARCELÓ, 1872, 1875), Menorca (MNCN 577) i
mentari ens fa sospitar que BARCELÓ confongués les
Eivissa (citació de BARCELÓ, 1872, 1875). Aquesta subes-
dues especies. THOMAS (1901) va recollir la citació de
pecie no fou reconeguda per MILLER (1912) i el mateix
BARCELÓ (1872, 1875). igual que CABRERA (1914). CAS-
CABRERA (1914) la va considerar posteriorment corn a
TAÑOS (1917) esmenta la seva presencia a Menorca,
no fonamentada. CASTANOS (1917) registra aquesta es-
pero sense presentar-ne testimonis. NÁJERA (1946) es-
pecie al seu cataleg teriologic de Menorca. BAUER (1956)
menta N. noctula per a les Balears. COLOM (1957) I'es-
el va esrnentar a Alcúdia en base a un exernplar col4ectat
menta també per a Balears, bé que més endavant especi-
per A.V. JORDANS conservat a la col.lecció MAK. CO-
fica que només hi viuria a Mallorca. COMPTE (1968) en
LOM (1957) I'esmenta per a les Balears. KONIG (1958) no
base a la bibliografia previa I'esmenta a Mallorca i a Me-
el va capturar a les Pitiüses, encara que va considerar
norca. TATO (1971) i PARRACK (1973) recullen la seva
que hi havia d'ésser present. COLOM (1964) I'esmenta
presencia a Mallorca. REY (1974) no I'esmenta al seu re-
exclussivament per a I'illa dlEivissa. VERICAD i BAL-
gistre de rates-pinyades de les Balears. ALCOVER (1979,
CELLS (1965) recullen les citacions de BARCELÓ (1875) i
1983) recull la presencia d'aquesta especie a Mallorca i
de KONIG (1958) i creuen haver-lo vist volant a ~ o r m e n -
Menorca en base a la bibliografia previa. Finalment,
tera. COMPTE (1966) recull les observacions de VERICAD
MUNAR (1982) presenta la primera citació d'aquesta es-
i BALCELLS (1965), transmet informacions que li havia
pecie a Mallorca basada en un exemplar que hauria d'es-
enviat KONIG, i diu haver-lo vist volant a St. Jordi i a
tar depositat a la col.lecció UIB.
St. Francesc Xavier. TATO (1971) recull la seva presencia
a Mallorca. PARRACK (1973) diu que a les Balears aquesta
especie només es coneix amb certesa a Eivissa, i que tal
Documentació en col-leccions
volta no hi és resident. REY (1974) i ALCOVER (1979,
1983) en base a la bibliografia existent manifesten que
D'acord amb la bibliografia precedent. I'exemplar es-
I'especie viu a Mallorca i a Menorca, i que es desconeix
mentat per MUNAR (1982) hauria d'estar depositat a la
si viu a les Pitiüses.
col.lecció UIB. Aquest seria I'únic exemplar que docu-
mentaria la presencia de N. noctula a les Balears. L'autor
el va depositar, en efecte, a la col.ecció del Departament
Documentació en col-leccions
de Zoologia de la Universitat de les llles Balears, pero
fou Ilencat al fems durant una rernodelació de la dita col-
Segons sembla, tres són els exemplars estojats a
lecció (GALLEGO, com. pers.). No existeix, doncs, cap
col~leccions
científiques que ja han estat objecte de publi-
documentació de la presencia pretesa de N. noctula a les
cacions. A MNCN hi ha un exemplar (n.O 577) provinent
Balears.
de Menorca, en alcohol i sense crani. BAUER (1956) va
esmentar un exemplar de Mallorca que ha d'estar con-
servat a MAK, i CABRERA (1904) n'esmenta un altre,
Altres observacions
també de Mallorca, que ha d'estar depositat al Museu de
Zoologia de Berlin. Malauradament no hem pogut con-
Cal dir que les mesures presentades per MUNAR
trolar la situació d'aquests dos darrers especimens.
(1982) tant poden ésser de N. noctula com de E. seroti-
Hem consultat els següents especimens que es tro-
nus, tal i com es demostra en comparar les mides forni-
ben conservats a col.'leccions científiques: UIB sense nú-
des per a aquest autor amb les fornides, per exernple,

per CABRERA (1914) i MILLER (1912). S'ha de dir que al-
nom específic. COMPTE (1966) manifesta haver rebut
guna de les valors presentades per MUNAR (1982) no
carta de KONIG, on aquest autor reconsiderava la seva
s'ajusta n i a les mesures de N. noctula ni a les de E. sero-
diagnosi inicial i reclassificava el Plecotus dlEivissa corn
tinus, i per aixo sospitam que aquestes mesures no foren
a Pl. austriacus. Posteriorment COMPTE (1968) va consi-
agafades segons els criteris habituals entre els teriolegs.
derar que a Menorca viuria Pl. auritus, mentre que a Ma-
L'únic caracter que MUNAR (1982) considera distinc-
llorca i Eivissa viuria Pl. austriacus. MESTER (1971) mani-
tiu d e N. noctula és que la coa li surt de I'uropatagi.
festa haver capturat Pl. austriacus amb xarxes japoneses
Aquest no és cap caracter distintiu d'aquesta especie. La
a Es Pujols, Formentera. TATO (1971) i PARRACK (1973)
coa sobresurt de I'uropatagi a N. noctula, pero encara
recullen la presencia de Pl. auritus a Mallorca. Al seu ca-
més a E. serotinus. Segons MILLER (1912) la coa sobre-
taleg de rates-pinyades de les Balears REY (1974) recull
surt de I'uropatagi uns 2 m m a N. noctula i uns 6, 6-7, 6
la presencia de. Pl. austriacus a Menorca, Eivissa i For-
m m a E. serotinus. MUNAR (1982) no dóna les mides de
mentera en base a la bibliografia previa. ALCOYER (1979)
la part de la coa que sobresurt de I'uropatagi a I'exem-
esmenta Pl. austriacus a Mallorca, Menorca i Eivissa, i
plar que va estudiar, pero a partir de la fotografia que
posteriorment recull les citacions dlEivissa i Formentera
presenta, sabent que la Ilargaria total de I'animal era de
(ALCOVER, 1984). Finalment, PAZ (1984) recull la presen-
125 mm., és facil comprovar que la part lliure de la coa
cia de I'especie a Eivissa i Mallorca en base a les &a-
d'aquest animal, ja sec, havia de superar els 5 mm. Per
cions de KONIG (1958) i ALCOVER (1979).
aixo consideram que es pot afirmar que I'exemplar pre-
Les citacions de les especies de Plecotus a les Ba-
sentat per MUNAR (1982) no és sinó un E. serotinus.
lears constitueixen I'exemple més notable de caos biblio-
MUNAR (corn. pers.) ens ha manifestat que ni esta ni
grafic sobre la corologia de les especies de rates-pinya-
va estar mai completament segur de la diagnosi que va
des a les Balears.
realitzar, i nosaltres consideram que ens trobam davant
u n treball originat per una mala direcció científica. D'altra
banda hem de manifestar les nostres lamentacions pel
Documentació en col-leccions
tractament poc científic que s'ha donat a la conservació
d'uns materials sobre els que recolzava I'única citació
Existeix un Plecotus sp. provinent de Menorca a la
d'una especie a les Balears: només se'n va conservar la
col.lecció MNCN (exemplar n.O 1123) que ha estat esmen-
pell ( i p e r que no el crani, o I'exemplar sencer?) i aquesta
tat de manera diferent pels diversos autors. No és possi-
va haver d'ésser Ilenqada en esser irrecuperable per ha-
ble fer-ne la diagnosi especifica, car es tracta d'un exem-
ver estat afectada per arna (GALLEGO, com. pers.).
plar juvenil del qual conservam crani i pell. A SMNS es
troba un exemplar de Pl. austriacus provinent dlEivissa
(n.O 215).
Estatus corolbgic
Aquests dos exemplars, MNCN 1123 f SMNS 215,
són els Únics que han estat objecte de publicació. Hem
La presencia d'aquesta especie a les Balears no esta
pogut estudiar els següents exemplars inedits de PI. aus-
documentada en absolut. Creim convenient que se
triacus: MNCN 1163 (exemplar en alcohol, Cura, Ma-
suprimesqui aquesta especie del cataleg quiropterologic
llorca), CPCM 51 (crani i mandíbules, Cala Pi, Mallorca),
de les Balears fins que no es provi la seva presencia.
MNCM 4205 (crani i part de I'esquelet, Puig de Randa,
Mallorca), 4317 (crani fragmentat, Son Gual, Mallorca),
4517 (mandíbula, Es Pouas, E!vissa).
Plecotus austriacus
Antecedents
Pl. austriacus ha estat capturat amb xarxes japone-
BARCELO (1872, 1875) va esmentar Pl. auritus per a
ses a Sa Dragonera (J. JURADO, com. pers.).
Mallorca i Eivissa. THOMAS (1901) manifesta que li va-
ren indicar que Pl. auritus vivia a Menorca, perb no n'hi
va veure cap. CABRERA (1904, 1914) esmenta Pl. auritus
Estatus corolbgic
a Mallorca i Eivissa en base a les citacions de BARCELÓ
(1872, 1875). i a Menorca en base a un exemplar (n.O 1123)
Pl. austriacus és presenta Mallorca, on sernbla comú
conservat al MNCN. CASTAÑOS (1917) esmenta I'espe-
(o, com a mínim, no rar), i a Eivissa, on es més rar. Molt
cie a les Balears. KONIG (1958) va capturar un exemplar
probablernent viu a Formentera, pero no disposam de
a Es Pouas, que va classificar inicialment com'a Pl. auritus,
materials que ho provin. A Menorca viu una especie de
.pero que más endavant (fide COMPTE, 1966) va reclassi-
Plecotus, perb a hores d'ara no sabem de quina especie
ficar com a Pl. austriacus. BALCELLS (1963) manifesta
es tracta, i per aixo I'esmentarem a la taula com a Plecc-
que les citacions de CABRERA (1914) de Pl. auritus a Me-
tus sp.
norca i de KONIG (1958) de la mateixa especie a Eivissa
haurien d'ésser considerades com a citacions de Pl. aus-
triacus a la vista de les mesures fornides per ambdós au-
Miniopterus schreibersi
tors. COLOM (1964) va considerar que no aquesta espe-
cie, sinó Pl. auritus vivia a Mallorca i Eivissa, perb no a
Antecedents
Menorca. VERICAD i BALCELLS (1965) recullen la citació
de KONIG (1958). pero no se manifesten sobre el seu
El primer autor que va esmentar aquesta especie per

a les Balears va ésser THOMAS (1901). que va capturar
diversos exernplars a Mallorca i a Menorca, que va deposi-
tar al BM (NH). Dos exernplars rnallorquins (BM (NH) 0.7.
El 14.1V.1977 M. TRlAS I D.W. YALDEN varen captu-
1.4-5) i tres rnenorquins (BM (NH) 0.7.1.32-34) dels captu-
rar, i després amollar, un exernplar d'aquesta especie a
rats per aquest autor varen ésser estudiats per MILLER
la Cova de Ses Rates-Pinyades. El 11.X1.1983 varern visi-
(1912). CABRERA (1904, 1914) va estudiar un exernplar
tar la Cova de Can Sion, on varern trobar una colonia de
d'aquesta especie provi'nent de Menorca (MNCN 1229). i
200-500 exernplars de quiropters pertanyents a les espe-
va recollir tarnbé les rnencions realitzades pels autors
cies M. schreibersi i M. capaccinii. La colonia tarnbé hi
abans esrnentats. CASTAÑOS (1917) inclou aquesta es-
era el 28.111.1984 i el 1.V111.1985. A la Cova Moreia virern
pecie al seu cataleg de rnarnífers de Menorca. BALCELLS
trobar una colonia d'uns 200 exernplars d'aquesta espe-
(1959) va estudiar una fernella d'aquesta especie provi-
cie el 7.X1.1983 i el 13.X1.1983, pero el 19.V11.1985 no en
nent de la Cova de Can Sion, i en dóna les mides. Aquest
fou vist cap. El 2.X111.1983 varern visitar I'Avenc den Corl
exernplar probablernent es conserva al IPE. COLOM
bera i virern trobar unes 2040 rates-pinyades; n'hi havia
(1964). COMPTE (1968), REY (1974) i GINÉS (1982) recu-
corn a rnínirn quatre que pertanyien a I'especie que ens
llen la seva presencia a Mallorca i Menorca, i PARRACK
ocupa. El 5.1V.1984 hi havia uns 50 M. schreibeysi. El
(1973) I'esrnenta nornés a Mallorca. ALCOVER (1979) I'es-
29.111.1984 virern trobar un exernplar solitari d'aquesta
menta per a Mallorca, Menorca i considera probable la
especie devora una colonia d'uns 200 M. capaccinii a la
seva presencia a Cabrera.
Cova de Sant Martí. El 30.1V.1984 varern veure dos exern-
plars aillats d'aquesta especie a la Cova des Pont. El
17.1V.1984 varern veure una colonia d'un centenar d'e-
xernplars d'aquesta especie a la Cova Polida, Menorca, i
Documentaciá en col.leccions
el 18.1V.1984 varern veure una colonia d'un rnilenar d'e-
xernplars a la Cova Murada. Menorca.
D'acord arnb la bibliografia que coneixern, hi ha 6
exernplars d'aquesta especie que es conserven a col.lec-
cions científiques: 5 al BM (NH) (0.7.1.4-5, provinents de
Estatus corolbgic
Mallorca, i 0.7.1.32-34, de Menorca), i 1 probablernent al
IPE.
Aquesta és una de les especies rnés cornuns a Ma-
A rnés d'aquests sis exernplars existeixen els se-
llorca (on és abundant) i Menorca (on és rnolt.abundant).
güents exernplars inedits conservats a col.leccions cienti-
Viu tarnbé a Cabrera (on sernbla cornú). Es desconeix a
fiques: BM (NH) 0.7.1.70-72 (cranis, rnandíbules i pells,
les altres illes.
Es Migjorn Gran, Menorca; HILL, carta a J.A. ALCOVER),
CPCM 47 (crani, Avenc den Corbera, Mallorca), 48 (rnan-
díbula, Avenc den Corbera, Mallorca), 49-50 (húrners,
Avenc den Corbera, Mallorca), MNCM 4209 (crani, rnan-
díbules i part de I'esquelet postcranial, Cova Murada,
Família Molossidae
Menorca), 4216 (crani, rnandíbules i part de I'esquelet
Tadarida teniotis
postcranial, Cova Murada, Menorca), 4218 (crani, rnandí-
bules i part de I'esquelet postcranial, Cova Murada, Me-
Antecedents
norca), 4231 (crani, rnandíbules i part de I'esquelet post-
cranial, Cova de Ses Rates-Pinyades, Mallorca), 4234
La primera citació d'aquesta especie a Mallorca fou
(crani, rnandíbules, part de I'esquelet postcranial i pell,
realitzada per COMPTE (1958). Desconeixern la situació i
Carretera de Son Ferriol a Casablanca, Mallorca), 4361
estat de I'exernplar sobre el que es va realitzar aquesta
(mandíbula, Cova den Colornbenet, Mallorca), 4423 (rnan-
primera citació, sense cap dubte correcta. ALCOVER (1977)
dibula, Cova de Ses Rates-Pinyades, Mallorca), 4428
presenta un nou docurnent sobre la presencia d'aquesta
(crani i rnandíbules, Avenc den Corbera, Mallorca), 4429
especie a Mallorca (MNCM 4263). Aquestes són les dues
(crani, rnandíbules i part de I'esquelet postcranial, Avenc
úniques citacions que recolzen sobre exernplars tenguts
den Corbera, Mallorca), 44304432 (húrners, Avenc den
en rna d'aquesta especie. La presencia d'aquesta especie
'
Corbera, Mallorca), 4458 (exernplar en alcohol, Cova Mo-
a Mallorca és recollida per ALCOVER (1979, 1983). Se-
reia, Mallorca), 4459 (exernplar en alcohol, Cova de Can
gons sernbla KONIG (fide COMPTE 1966) va sentir els
Sion, Mallorca), 4472 (exernplar en alcohol, Cova de Sa
seus crits a Eivissa.
Guitarreta, Mallorca), 4478 (exernplar en alcohol, Cova
Polida, Menorca) 4479 (exernplar en alcohol, Cova Mura-
da, Menorca), 4532, 4534-4536 (esquelets, Cova Murada,
Documentac
Menorca), 4533 (crani i rnandíbules, Cova Murada, Me-
norca) 4537-4540 (crani, rnandíbules i part de I'esquelet
A rnés dels dos exernplars esrnentats a la bibli
postcranial, Cova Murada, Menorca) 45424545 (cranis,
fia precedent, existeixen els següents rnaterials
Cova Murada, Menorca), 4546-4548 (rnandibules, Cova
nostres illes a col-leccions científiques: MNCM
Murada, Menorca), 45494557 (húrners, Cova Murada.
(exernplar en alcohol, Mallorca). A la UIB n'hi havia
Menorca), 4571-4572 (rnandíbules, devora de la Cova de
pero fou Ilencat en el transcurs d'una rernodelació'
Sa Bassa Blanca, Mallorca), MNCN 1221-1228 (exernplars
Departarnent, degut a trobar-se en mal estat (GALLEGO,
en alcohol, Cova des, Borri, Cabrera), 1230 (exernplar en
corn. pers.). Aquest exernplar era de Mallorca, i se'n te-
alcohol, Menorca).
nen fotografies (J. MUNAR, corn. pers.).

a Menorca, presencia d'un Plecotus a Menorca que
cal diagnosticar específicament, presencia molt
El Dr. C. KONIG considera que aquesta especie ha
probable de P. pipistrellus a Formentera, estatus
d'ésser més abundant a les Balears del que es despren
desconegut de Tadarida teniotis a les illes menors,
dels docurnents que en tenim. La seva presencia passa-
etc.). Aspiram que aquests punts sien investigats
ria desapercebuda degut als seus habits fissuricoles. KO-
més acuradament en el futur.
NlG'(carta a J.A. ALCOVER, 4.111.1986) I'ha sentida a Cala
Hem constatat I'extinció de M. myotis a Ei-
Mondragó i al Torrent de Pareis.
vissa. Creim igualment que Rh, ferrurnequinum es
pot haver extingit a Formentera i Eivissa. No po-
Estatus corolbgic
dem descartar que altres especies s'hagin extingit
a les diferents illes. Volem acabar aquesta revisió
La seva presencia esta documentada a Mallorca (on
instant a la conservació de les rates-pinyades a les
és rar?). Se sospita la seva presencia a Eivissa, i no po-
Balears, la qual esta, també, en part en mans deis
dern descartar que també visqui a les altres illes.
espeleolegs.
Cloenda
A la tauia 1 presentam una síntesi dels conei-
Volem fer palés el nostre agraiment més sin-
xernents que tenirn a I'actualitat sobre la corologia
cer envers els col~legues i amics que ens han aju-
de les diferents especies de quiropters de les Ba-
dat. J. PONS ens va prestar la seva col~lecció
de
l e a r ~ .
Queda clar que les informacions que en te-
rates-pinyades. E. BALCELLS, J. E. HlLL i C. KONIG
n i m són incornpletes. Esperam que aquest treball
ens varen facilitar dades relatives a les col~leccions
hagi contribuit a I'esclariment de la corologia de
IPE, BM (NH), SMNS i informacions inedites que
les rates-pinyades balears. Hern indicat quins són
tenien. A. COMPTE ens va facilitar informacions
els punts febles existents en la distribució de les
sobre els exemplars que havia capturat anys en-
rates-pinyades a les Balears (vgr., presencia molt
rera. LI. CAPELLA, J. JURADO, M. TRIAS i D. W.
probable, pero no confirmada, de Myotis capaccinii
YALDEN ens varen facilitar també informacions
M A
EIV
FO
C A
DRA
Rhinolophus ferrurnequinurn
Escas
Cornú
Extingit
Probablement
extingit
Rhinolophus hipposideros
Escas
Cornú
Escas
Proba blement
present
Rhinolophus rnehelyi
Escas
Myotis rnyotis
Comú
Extingit
Myotis náttereri
Escas
Escas
Myotis capaccinii
Escas
Probablernei
present
Pipistrellus pipistrellus
Comú
Probablemei
Comú
Present
cornú
Pipistrellus savii
Escas
Escas
Escas
Cornú
Present
Pipistrellus kuhlii
Escas?
Cornú?
Eptesicus serotinus
Escas
Escas
Plecotus austriacus
Escas
Probablemei
Es&s
Present
pjesent
Plecotus sp.
Present
Miniopterus schreibersi
Comú
Abundant
Comú
Tadarida teniotis
Present
Probablemeni
present
Taula 1

inedites i alguns dels especímens que han eStat es-
KOLLER, O. (1931): Die Saugetiere der Pityusen (Spanien). Sitzb.
mentats a aquest treball. Rebin tots ells el nostre
Ak. Wiss. Wien, Math. naturwiss. KI. Abt. 1 (140): 57-65.
Viena.
agraiment'
Aquest treball s'inclou
del 'O-
KONIG, C. (1958): Zur Kentnis der Kleinsaugetiere
lbiza
jecte del CSlC 608/211.
(Balearen). Saugetierk. Mitt. 6: 62-67. München.
MESTER, H. (1971): Notas sobre los mamíferos y aves de las is-
las Baleares (observaciones estadisticas sobre la fauna in-
sular). Ardeola, vol. esp.: 381-396. Madrid.
MILLER, G. S. (1912): Catalogue of the Marnrnals of Wesiern
Bibliografia
Europe. Edit. Trust. Brit. Mus., 1.019 pags. London.
MIR, F. (1974): La Cova de Sa Guitarreta (Llucrnajor, Mallorca)
ALCOVER, J. A. (1977): Segona dada de Tadarida teniotis (Raf.,
i la importancia de les seves condicions faunístiques. Co-
1814) (Chiroptera, Molossidae) a I'illa de Menorca. Endins 4:
1V Sirnp. Bioespeleologia: 103-106. Barcelona.
45-49.
MUNAR, J., (1982): Una captura de Nyctalus noctula ~chreber
ALCOVER, J. A: (1979): Els rnarnífen de les Balears. Man. Intr.
(Chiroptera: Vespertilionidae) en Mallorca. Boll. Soc. Hist.
Nat., 3:.1-193. Ciutat de Mallorca.
Nat. Baleares 26: 233-236. Ciutat de Mallorca.
ALCOVER, J. A. (1983): Contribució al coneixernent dels rnarnífers
NAJERA, L. (1946): Observaciones ecológicas sobre aigunos
de les Balears i Pitiüses: Carnivora, Rodentia. Tesi Doctoral,
quirópteros españoles. Bol. r. Soc. Esp. Hist. Nat. 45: 321-334.
Univ. Barcelona, 723 pags.
Madrid.
ALCOVER, J. A. (1984a): Subrecent srnall rnarnrnal fauna of Eivis-
PARRACK, J. D. (1973): The naturalist in Mallorca.
sa. In KUHBIER, H., ALCOVER, J. A. & GUERAU D'ARELLA-
PAZ, O. de (1984): On the distribution of the genus Plecotus
NO, C. (Editors), ((Biogeography and Ecology of the Pityusic
(Chiroptera: Vespertilionidae) in the lberian Peninsula and
Islands». Mon. Biol. 52: 441-454. The Hague.
Balearic Isles. Marnrnalia 48: 585-591. París.
ALCOVER, J. A. (1984b): Marnrnals of the Pityusic Islands. In
REY, J. M. (1974) (inedit): Los Mamíferos terrestres del archi-
KUHBIER, H., ALCOVER, J.A. & GUERAU D'ARELLANO, C.
piélago de Cabrera. Manuscrit depositat a I'Ajuntament de
(Editors), ~Biogeography
and Ecology of the Pityusic Islands),.
Ciutat de Wlallorca.
Mon. Biol. 52: 455-467. The Hague.
TATO, J. J. (1971): Datos para una ecologia estival de los bosques
BALCELLS, E. (1955): Quirópteros del territorio español. 3.=
de la isla de Mallorca y sus aves. Ardeola, vol. esp.: 405-430.
nota. Speleon 6: 73-86. Oviedo.
Madrid.
BALCELLS, E. (1956): Un Rhinolophus ferrumequinum Schreiber
THOMAS, 0. (1901): On the rnarnrnals of the Balearic Islands.
aberrante. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares 2: 59-61. Ciutat de Ma-
Proc. Zool. Soc. London 1901: 35-44. London.
Ilorca.
TRIAS, M. (1983): Espeleologia de les Pitiüses.
BALCELLS, E. (1959): Quirópteros de cuevas españolas recolec-
VERICAD, J. R. & BALCELLS, E. (1965): Fauna rnastozoológica de
tados de 1955 a 1958. Speleon 10: 35-94.
las Pitiusas. Bol. r. Soc. Esp. Hist. Nat. (Biol.) 63: 233-264.
BALCELLS, E. (1963): Datos espaioles de Plecotus y Eptesicus.
Misc. Zool. 1, 5: 147-164. Barcelona.
BALCELLS, E. (1964): Estudio de las Pitiusas. Supl. Misc. Zool. 1:
29-31. Barbelona.
BALCELLS. E. (1968): Interesantes datos faunísticos y biológicos
de la Cova de sa Guitarreta. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares 14:
.3-4. Ciutat de Mallorca.
BARCELÓ, F. (1872): f ami fe ros de las Baleares. Rev. Bal. Lit.
'
Cien. Art. 1: 86-88, 99-102, 117-1 19, 133-135. Ciutat de Ma-
llorca.
BARCELO, F. (1875): Apuntes para la fauna balear. Catálogo de
los mamíferos observados en las islas Baleares. Anales Soc.
esp. Hist. Nat. Madrid.
BAUER, K. (1956): Zur Kenntnis der Fledermausfauna Spaniens.
Bonn. Zool. Beitr. 7: 296-319. Bonn.
CABRERA, A. (1904): Ensayo rnonográfico sobre los quirópteros
de España. Mern. Soc. Esp. Hist. Nat. 2: 249-287. Madrid.
CABRERA, A. (1908): Nuevas observacions sobre los quirópteros
de España. Bol. r. Soc. Esp. Hist. Nat. 8: 447-450.
CABRERA, A. (1914): Fauna Ibérica. Mamíferos. Edit. Junt. Arnpl.
Est. Inv. Cient. 441 pags. Madrid.
CASTANOS, E. (1917): Catálogo de los marniferos de Menorca.
Rev. Men., 1917: 265-279. Maó.
COLOM, G. (1957): Biogeografia de las Baleares. Edit. Est. Gen.
Lul., 568 págs. Ciutat de Mallorca.
COLOM, G. (1964): El Medio y la Vida en las Baleares. Editat per
I'autor, 292 pags. Ciutat de Mallorca.
COMPTE, A. (1958): Una captura de Nyctinomus taeniotis (Ra-
finesque) en Mallorca. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares 4: .7-8.
Ciutat de Mallorca.
COMPTE, A. (1966): Resultados de una expedición zoológica a las
islas Pitiusas. Bol. r. Soc. Esp. Hist. Nat. 64: 15-46. Madrid.
COMPTE, A. (1968): La fauna de Menorca y su origen. Rev. Men.,
n.' extr.: 212 pags. Maó.
GINÉS, A. (1982): Inventario de especies cavernicolas de las
islas Baleares. Endins 9: 57-75. Ciutat de Mallorca.