S'era d'Escorca (Escorca, Mallorca) i algunes cavitats ve�nes
ENDINS, n .° 12 . 1986 . Ciutat de Mallorca .
S ERA D ESCORCA (Escorca, Mallorca)
1 ALGUNES CAVITATS VEÍNE S
pel Grup Espeleológic EST.
Ciutat de Mallorc a
Resume n
Esta nota tiene como principal objetivo la descripción morfogénica de tres fenó-
menos kársticos situados en las cercan as del predio de Escorca (Mallorca), aportán-
dose a! mismo tiempo informaciones adicionales sobre aspectos espec ficos de cad a
uno de ellos .
Una de las formas kársticas que nos interesan es S Era d Escorca ; se trata de un a
dolina de subsidencia desarrollada, sobre una formación superficial coluvial, a caus a
de procesos de disolución afectando a materiales infra-yacentes . Es de destacar la le-
yenda que gravita desde hace siglos sobre este accidente geográfico .
Son descritas también dos simas cercanas a S Era d Escorca, las cuales alberga n
una interesante flora . Por sus dimensiones, sobresale el Avenc d Escorca o de S a
Vessa que alcanza los -139 metros de profundidad, poseyendo un pozo inicial de 11 7
metros de vertical absoluta .
Se presta especial atención a clarificar la toponimia de las formas kársticas qu e
nos ocupan .
Abstrac t
This note is mainly aimed to present a morphogenetical description of three kars-
tic phenomena located in the surroundings of the Escorca farm-house (Mallorca) . At
the same time we give additional information on specific aspects of each of them .
One of the karstic forms that we are interested in is S Era d Escorca . It is a subsi-
dence doline developed, on superficial deposits, by dissolution processes affectin g
subjacent materials . It is worth to mention the very old legend concerning this geo-
graphical accident .
We also describe two potholes close to S Era d Escorca, which shelter an interes-
ting flora . One of them, the Avenc d Escorca o de Sa Vessa, reaches a depth of -13 9
metres, starting with a free-hanging entrance pit 117 metres deep .
We pay special attention to clarifing the toponimy of the karstic forms we are dea-
ling with .
Introducci
Pels voltants de la possessió d Escorca es tro-
tiques, un interés addicional per mor de la Ilegend a
ben abundante i variades morfologies, tan endó-
que des de segles enrera es conta sobre aquest ac-
genes com exógenes, originades pel modelatg e
cident geográfic .
cárstic, les quals haurien d ésser objecte d estudi s
En apuesta nota, a la vegada que ens ocupare m
geomorfológics detallats . En ( área que ens inte-
de S Era d Escorca i de la seva traidició cristiana ,
ressa, la depressió anomenada S Era d Escorca so-
consideram convenient referir-nos a dues cavitat s
bresurt d entre les formes de superficie relacionades
subterránies properes a ella . Apuestes cavitats, en -
amb els processos d erosió propis deis terrenys
cara que no presenten cap relació directa am b
calcaris . Aquest fenomen exo-cárstic presenta, dei-
S Era d Escorca, per la seva proximitat poden ha -
xant de banda les seves particularitats morfogené-
ver influ it indirectament en diversos aspectes de l a
3

Ilegenda. D'altra banda, arnbdós avencs han origi-
La depressió que se coneix com S'Era d'Es-
nat bastants confusions toponírniques entre les
corca es troba al costat de la carretera Lluc-Sóller,
tres rnorfologies carstiques de les que tractarern
en el punt quilornetric 24,600 i a una altitud aproxi-
seguidament.
mada de 620 rnetres sobre el nivel1 del mar; esta
Ens proposarn basicarnent en aquest treball
enclavada en rnig de terrenys de conreu. No massa
realitzar una descripció rnorfogenica de S'Era d'Es- .
Iluny, ja dins el bosc, brollen les aigües de la Font
corca i dels dos avencs propers a ella, i a la vegada
de slEspinal. Molt a prop d'ella s'obre la gran boca
intentar aclarir, fins alla on sigui possible, la topo-
de I'Avenc dlEscorca, cavitat d'uns 30 rnetres de
nírnia d'aquest conjunt de fenornens.
desnivell.
U n poc rnés enfora, dins el paratge que els pa-
gesos coneixen arnb el nom de Sa Vessa just a la
Anotacions geograf iques
vora de la partió de Son Colorn, es localitza la boca
d'un altre avenc conegut tarnbé com Avenc d'Es-
Les rnorfologies carstiques que són objecte
corca. És aquesta la cavitat rnés irnportant de la
d'aquesta nota estan situades en les proxirnitats de
zona, ja que arriba als 139 metres de fondaria.
la possessió dlEscorca (veure foto aeria), en la ves-
Els fenornens que estarn tractant s'excaven en
sant septentrional del massís del Puig den Galileu.
calisses detrítiques atribuides al Burdigalia, manco
Fotografia seria de la zona. La gran depressió de s'Era, d'bcorca
es visible amb claredat en la foto.
1. S'Era d'Escorca.
2. Avenc d'Escorca o de sa Font de s'Espinal.',;
3. Avenc d'Escorca o de sa Vessa.
F. Font de srEspinal.
Escala aproximada 1 : 18.000.
Cortesia de ESTOP.

S'Era d'Escorca que esta dins materials pertanyents
ble una situació erronia; a més a més aquesta font
al Trias (Figura 1). De totes formes, I'aspecte dels
esta correctament situada en el mapa al qual hem
dos pisos més carstificables (Lias i Burdigalia) dife-
fet referencia. Nosaltres pensam que MASCARÓ
reix tan poc que resulta de vegades difícil diferen-
PASARIUS quan assenyala I'Avenc dlEscorca, no
ciar-los per les seves característiques macrosco-
es refereix a la cavitat proxima a la Font de s'Espi-
piques.
nal, sinó al profund avenc proper a Son Colom.
El context bio-climatic es troba representat pel
D'altra banda, segons ens informaren els pagesos
bosc d'alzines, que és I'associació climacica de les
de la possessió d1Escorca, aquest avenc també es
altituds mitjanes de la Serra de Tramuntana de
coneixia com Avenc de sa Vessa, i així a I'lnventari
Mallorca. Les pluges anuals superen els 1.000 mil-
Espeleologic de les Balears (TRIAS et al., 1979)
Iírnetres; les precipitacions nivals no són abundants.
apareix relacionat com Avenc dlEscorca o de sa
Vessa.
Es pot constatar que els tres fenomens carstics
Toponímia
que ens interessen tenen identic topbnim, indivi-
dualitzant-se tan SOIS
clarament S'Era df~c'corca.
Convé tractar amplament el tema de la toponí-
Quan als altres dos avencs homonims creiem opor-
mia dels tres fenomens carstics dels que ens ocu-
t ú afegir a la denominació comuna, els respectius
pam ja que, com hem dit en la introducció, s'han
toponims alternatius de caracter geografic.
originat algunes confusions entre ells. Nosaltres
L'últim punt al que convé al-ludir és a I'existen-
adoptarem definitivament la toponímia que apareix
cia d'un toponim molt arcaic (Avenc de n'Omer)
recollida en la foto aeria, i així distingirem entre:
que segons el Pare Rafel Juan faria referencia a un
1. S'Era dlEscorca
avenc d1Escorca, possiblement al proper a la Font
2. Avenc dfEscorca o de sa Font de slEspinal
de slEspinal.
3. Avenc dlEscorca o de sa Vessa
Consideram que, per la seva transcendencia,
aquests aspectes toponímics mereixen ésser trac-
1. S'Era d'Escorca
tats amb detenirnent. El que pareix més clar és el
toponim de S'Era dlEscorca amb el qual es coneix
Descripció i morfologia
la gran depressió que hi ha en mig dels terrenys de
conreu, i a la que es refereix la llegenda sobre la
Esta situada a la vorera de la carretera Lluc-Só-
que tornarem a parlar més endavant.
Iler, a I'altura del quilometre 24,6 (veure foto aeria).
Com ja hem dit, prop de la Font de slEspinal
S'Era dlEscorca no és en realitat una cavitat
s'obre la gran boca d'un avenc situat dins I'alzinar
subterrania, sino una morfologia de superfície la
per on passa el camí vell que va des de Lluc a Só-
genesi de la qual esta relacionada amb processos
Iler. Aquest avenc, segons el Pare Rafel Juan (co-
de dissolució que afecten a materials carstificables.
municació personal) seria conegut amb el nom
Es tracta d'una depressió sub-circular de poc
dlAvenc dlEscorca; de fet apareix citat amb aquest
més de 40 metres de diametre, que arriba a tenir
nom en dos treballs que s'ocupen de passada de la
18 metres de desnivel1 entre el llavi superior i el
flora d'aquesta cavitat (LLORENS, 1972; BONAFÉ,
punt més baix situat aproximadament en el seu
1977). Les esmentades cites de caracter florístic
centre. El sector meridional del seu perímetre es
són recollides posteriorment per ROSSELLÓ i GI-
presenta sub-vertical, i esta constituit per deposits
NÉS (1980) com pertanyents a S'Era d'Escorca; es
col.luvials no masca consolidats. Per la part sep-
tracta d'una confusió que aprofitam per aclarir
tentrional és possible arribar facilment a I'interior
aquí. Així, la localitat n.' 11 citada per ROSSELLÓ i
de la depressió, el qual es troba ocupat per una
GINÉS és I'Avenc dlEscorca o de sa Vessa, mentre
abundant vegetació exterior (principalment cards,
que o n es parla de S'Era d1Escorca (localitat A) s'ha
abatzers i falgueres) que evita que es puguin veure
d'entendre que es refereix a I'Avenc dlEscorca o de
les característiques del fons real de la dolina. De
sa Font de slEspinal.
fet, com ja hern esmentat, és en les parets sub-ver-
Més envitricollada esta la denominació del
ticals d'aquesta forma exo-carstica on es pot apre-
fondo avenc que es troba a prop de la partió de
ciar la naturalesa col.luvial dels deposits superfi-
Son Colom. El mapa de MASCARÓ PASARIUS
cials en els que s'enclava.
(1958) assenyala aproximadament en aquest lloc la
Geneticament, S'Era dlEscorca pot ésser con-
presencia d'una cavitat el nom de la qual és de bell
siderada com una dolina de subsidencia, en el sen-
nou Avenc dfEscorca. És difícil que aquest autor
tit que JENNINGS (1971) dóna a aquest terme.
hagi situat erroniament I'avenc homonim al qual
Aquesta depressió s'hauria generada a favor de la
ens hem referit abans, ja que el fet de trobar-se a
dissolució de materials carstificables sub-jacents
pocs metres de la Font de slEspinal fa casi impossi-
(probablement es tracti de deposits de guix del

1 S'ERA D'ESCORCA
Planta
1
.
Topografia: A. GINÉS
J. GINÉS
Keuper) condu.int a I'enfonsament d'un sector loca-
presenta una era plena de gent del camp que esta
litzat de la formació superficial que s'estén pels
efectuant la batuda del blat. Arriba un capella que
costers del Puig den Galileu.
du la comunió a un malalt, i els pagesos no tan
En la Figura 1 hem reprodult una plana de la
sols no mostren una actitud respectuosa cap a
guia de I'excursió C-5 del XIV Congrés Geologic In-
Crist sagramentat sinó que segueixen amb les se-
ternacional (DARDER i FALLOT, 1926), ja que ens
ves feines i fins i tot li fan befa. Aquest enfronta-
aporta dades interessants sobre I'accident geogra-
ment irrespectuós amb el Viatic comporta un castic
fic del qual ens ocupam. Aquesta plana mostra uns
diví: el terreny s'enfonsa i engoleix gent, besties i
talls geologics del sector que ens incumbeix; en
aparells. Per prova del que va succeir i com exem-
ella hem assenyalat un paragraf que sembla a l h -
ple per I'altra gent, queda la rodona depressió que
dir clarament a la genesi de S'Era dlEscorca. La
avui trobam, en la qual afirma el poeta que encara
possible existencia d'un error d'impremta que hau-
es poden sentir en I'alta nit remors estranyes, can-
ria canviat el terme dolina per la paraula colina,
cons infernals, petjades d'animals, renous d'es-
que és la que apareix en el text, podria fer que una
quelles ...
encertada referencia a la genesi d'aquesta morfo-
La llegenda de S'Era dlEscorca ha estat reco-
logia exo-carstica quedi totalment desvirtuada. De
llida posteriorment per diversos autors (SABRA-
totes maneres, sera casi impossible saber certa-
F~N,
1982; JANER MANILA, 1984) amb una Iínia ar-
ment el sentit que els autors volien donar a la frase
gumental ideritica a la que un dia desenrotlla
en qüestió.
COSTA I LLOBERA. Més interessants són, no obs-
tant, els antecedents previs a la publicació de «Tra-
dicions i Fantasies)) per part de I'escriptor pollencí.
La tradició cristiana de S'Era dYEscorca
Pareix que I'any 1646 ja existia un toponim que al-
ludia a una «Era Esfondrada)). Un segle després, en
No h i ha dubte que un dels aspectes més inte-
el 1758, un manuscrit de I'Arxiu de Llu~c
recull ja
ressants de S'Era dfEscorca és la llegenda que en-
cornpletament configurada la tradició que ens ocu-
volta aquesta forma de superfície. L'esmentada Ile-
pa (LLOMPART, 1972). Abans que COSTA I LLOBE-
genda assolí una ampla difussió gracies al poema
RA, un altre poeta mallorquí és fixa en la llegenda
que COSTA I LLOBERA escrigué I'any 1899 sota el
de S'Era d'bcorca (FERRA, 1880); en aquesta com-
títol de: «L'Era d'bcorca. Tradició de les munta-
posició, el tema és presentat de forma rnolt esque-
nyes de Lluc)), el qual apareix publicat en el seu
matica mitjancant un sol llaurador que bat i que
llibre ((Tradicions i Fantasies)) I'any 1903.
capficat en la seva feina no es cuida de saludar el
La tradició que recull COSTA I LLOBERA ens
pas del Santíssim Sagrament.

O m.
d
- 30 m.
b=
a
-
AVENC D'ESCORCA
o d e sa font d e s'espinal
'b
TOPO;
J. DAMIANS - J. GINÉS
15-9-85
grup espeleolbgic
E S T

L'extens i docurnentat treball de LLOMPART
així, en el folklore catala contemporani, es poden
(1972) s'ocupa dels paral.lelisrnes d'aquesta tradi-
trobar Ilegendes corn la de «L'Era Enfonsadan, tra-
ció illenca arnb Ilegendes sernblants, que tenen les
dició localitzada en el Montseny.
seves arrels en IrEuropa alto-medieval. En la baixa
U n darrer tema que cal plantejar és la possible
edat mitjana, la pujanqa del culte eucarístic fa proli-
influencia de les cavitats properes a S'Era d'Es-
ferar els temes de castics divins vers actituds irre-
corca, en aspectes concrets de la seva Ilegenda. La
verents cap a I'Eucaristia. Més a prop, tant en el
presencia, prop d'ella, d'un avenc de boca grossa i
temps com en I'espai, a I'obra de Frédéric Mistral,
espectacular, i I'existencia, un poc rnés Iluny, d'una
((Mireia)), es parla d'una tradició de la Carnarga
cavitat de gran fondaria, poden haver-se incorporat
sernblant en tot a la de S'Era dlEscorca; la llegenda
al sentir col-lectiu de la gent de Lluc i els seus vol-
de I'era camarguessa pareix que inspira en certa
tants. D'aquesta manera, a una rnorfologia superfi-
manera el poema de COSTA I LLOBERA.
cial que per la poca profunditat i facil topografia no
Aquestes tradicions de I'Europa medieval arri-
produeix cap tipus de temor, s'han incorporat com-
ben a Mallorca, sens dubte, a través de Catalunya;
ponents més tetrics'i que imposen una sensacib de
respecte davant aquest accident geografic. En
aquest sentit, no s'ha d'oblidar que en la cornposi-
ció de COSTA I LLOBERA es dramatitza I'aspecte
mino sigue l a ladera Noroeste d e l Puig de M a -
físic de S'Era dlEscorca rnitjanqant termes com
sanella, cubierta de espesos encinares y formada
avenc i fondal.
por potentes bancos triásicos, que recubren e l
mioceno y jurásico de l a serie inferior. Cosa d e
2. Avenc d9Escorca o de
un kilómetro antes de llegar a Escorca, l a disolu-
sa Font de s9Espinal
ción d e l yeso provoca l a formación de algunas
Descripció i morfologia
L'espectacular obertura de I'Avenc dfEscorca
es localitza rnolt a prop de la Font de s'Espinal, i
tan sols a uns centenars de rnetres de %Era d'Es-
corca. Esta a la vorera de I'antic camí qule anava de
Lluc a Sóller, casi en el Iírnit entre el bosc i les te-
rres de conreu de la possessió dtEscorca.
La seva boca té forma allargada en direcció N-
S, i unes dimensions de 28 per 12 metres. Baixant
per I'extrern Sud, una vertical absoluta de 30 rne-
tres ens situa practicament en el punt més fondo
de la cavitat, la planta de la qual presenta una
Corte de l a vertiente de1 macizo d e ñíaaanella que domina e l Y11
dlEubarca: 2 , j y 4. Calizas y doloiuias del trias.-4 bis. Keuper y
forma i dimensions sernblants a les de la boca de
yeso.-5.
Neogrno de L1uch.-6 y 7. Calizas jurá8icas.-8 y 9. Neo-
I'avenc. El fons d'aquest pou posseeix una forta
g e n o . - l o . Lias del subatráturu (de la aerie 1).
pendent ascendent en direcció Nord, el que f a que
I'extrern septentrional de I'avenc tingui tan SOIS
un
colinas que se distinguen bien, u n poco más aba-
desnivel1 d'un poc rnés de 20 rnetres. Una exube-
j o q u e e l camino (fig. 37).
rant vegetació tapa els blocs, de diferents mides,
que formen el tréspol del pou.
Después de Escorca e l camino pasa siempre
Cap al Sud. coincidint amb les cotes inferiors
hacia e l Suroeste por un collado e n e l trias, des-
de la cavitat, el sol es troba ocupat per sediments
cendiendo hacia una fábrica d e electricidad que
argilosos aportats per les escorrenties que ocasio-
aprovecha e l agua del Gorch-Blau. Semioculto
nalrnent recull I'avenc. En aquest rnateix Iloc, s'obre
por los derrubios se observa un asomo de mioce-
u n petit diverticle que suposa la fi de la cavitat i on
es localitzen alguns deposits litogenics parietals.
n o inferior, cuya significación, h o y por hoy, es
U n aspecte rnorfologic interessant és el fet de
dudosa;
que una bona part del que avui és la paret meridio-
nal del pou d'accés esta formada per gruixades ca-
Fig. 1. Reproducció d'una plana de I'obra de DARDER i FALLOT
pes de colades estalagmítiques, fracturades per
(1926) citada a la bibliografia, on es poden o b ~ e ~ a r
els
talls geologics de I'area que ens interesa i el bocí de text
processos clastics. Des del punt de vista genetic,
que probablernent fa referencia a la genesi de S'Era d'Es-
ens trobarn amb un avenc generat per I'enfonsa-
corca.
rnent d'una cavitat sub-jacent abundantment col-

AVENC D'ESCORCA
o de sa Vessa
Topografia:
J. DAMlANS , J. GINÉS, M. MEDIAVILLA
16-2-86
28-3-86
GRUP ESPELEOLOGIC ES T
Plantes

matada per mecanismes litogenics. Aquesta forma
Posteriorment, el GRUP GEOGRAFIC DE GRA-
endo-carstica ha aprofitat per a la seva excavació
CIA (1976) publica un treball que reuneix alguns re-
algunes fractures sub-verticals de direcció aproxi-
sultats de les seves activitats a Mallorca; en
mada N-S, clarament visibles en les parets del pou,
aqueixa nota s'inclueix la descripció i topografia de
les quals li donen la seva forma allargada.
la cavitat a la que ens referim, encara que amb un
Quan a la morfogenesi, aquesta cavitat es po-
nom diferent (Avenc Cinto) que no té res a veure
dria considerar com un avenc d'enfonsament, re-
amb la toponímia de la zona i que fa al-lusió al
presentant un tipus de forma subterrania molt poc
nom de la persona que regenta el restaurant d'Es-
abundant en el municipi dfEscorca. No hem de dei-
corca. No entrarem en discussions sobre la veraci-
xar de banda la intervenció d'altres processos mor-
tat de la data d'exploració aportada pel G.G.G. en
fogenics en la configuració de I'avenc; aixi, la seva
el treball esmentat (10-8-71). Tan sols insistirem en
morfologia actual ve influi'da per I'evolució de I'es-
I'arbitrarietat i poca adequació del topbnim que
quetjar on s'obre la cavitat aixi com per I'actuació
aquesta entitat dóna a I'Avenc dtEscorca o de sa
com engolidor de les aigues aportades per
Vessa; i mes quan ja.estava recollida la seva situa-
aquest esquetjar.
ció I'any 1958 en el mapa de MAS CAR^ PASARIUS
i la topografia d'aquest avenc havia estat ja publi-
Flora
cada quatre anys abans de I'aparicio del treball
efectuat pel GRUP GEOGRAFIC
DE GRACIA.
L'Avenc dlEscorca o de sa Font de sfEspinal és
una de les localitats que millor es coneixen on es
Descripci6 i morfologia
pot trobar la falguera Phyllitis scolopendriurn, de-
La boca d'aquest avenc, no massa cridanera,
nominada popularment llengua de cero o herba
dóna pas a un espectacular pou de 117 metres de
melsera (BONAFE, 1977; LLORENS, 1972). Aquesta
vertical absoluta. Els seus primers metres no tenen
falguera es poc freqüent a Mallorca i tan sols es
una secció molt ampla, presentant una rica brio-
troba en escletxes, cavitats i llocs ombrívols de les
flora que fou estudiada per ROSSELL^ i GINES
muntanyes dlEscorca, essent utilitzada com a plan-
(1980). A partir, mes o manco, de la Cota -20 me-
ta medicinal ja que te propietats astringents, vulne-
tres les dimensions de I'avenc van essent majors,
raries, diuretiques i diaforítiques. Els exemplars
assolint un diametre de prop de 8 metres que es
que hi ha dins aquest avenc tenen grans dimen-
mantindra casi constant fins al fons de la gran ver-
sions, amb fulles de casi un metre de llarg.
tical d'acces.
Encara que de moment no s'ha fet un estudi
Un cop en el fons del pou, és necessari remun-
detallat de la brioflora d'aquesta localitat, es cons-
tar tres metres per a poder arribar a una finestra
tata la presencia del grup d'especies que varen és-
lateral (punt c de la topografia); aquesta ens per-
ser citades per ROSSELL^ i GINES (1980) com inte-
metra connectar amb una serie de petits ressalts
grants de la comunitat de molses dels sectors interns
amb els que s'arribara a la cota maxima de I'avenc
dels avencs : Tharnnobryurn alopecururn, Hornalia
(-139 metres). Aquests petits ressalts són la base
lusitanica, Mniurn sp., Eucladiurn verticillaturn i Fis-
d'unes xemeneies molt amples que s'enfilen paral-
sidens cristatus; juntament amb les falgueres As-
leles al pou principal de la cavitat.
pleniurn trichornanes i Ph yllitis scolopendriurn.
Referint-nos de bell nou al gran pou inicial,
També hi és molt abundant la liana Hedera helix.
hem de fer constar que presenta, en direccions S i
Aquesta comunitat arriba a ocupar totalment el
W, diverses finestres laterals que presumiblement
substrat argilós i pedregós del fons de I'avenc, aixi
connectarien amb les xemeneies que s'alcen per
com bona part de les seves parets, formant una
damunt els ressalts finals de I'avenc. Efectuant una
espessa coberta vegetal a més de vint metres de
serie de petits pendols a partir de la cota -50 me-
profunditat.
tres, és factible arribar a aquesta via lateral just en
el seu inici; un conjunt de replans inclinats consti-
tui'ts per grosses i arrodonides colades estalagmíti-
3. Avenc dYEscorca
o
ques parietals (punt g), permet accedir a una am-
de sa Vessa
pla vertical de més de 40 metres que ens situa di-
rectament en el punt d dels ressalts finals de
Histbria de les exploracions
I'avenc.
La morfologia de tota la via lateral esta presi-
Aquest avenc fou davallat en marG del 1982
dida per les enormes colades parietals, que ja hem
per un equip format per membres del Grup Espe-
esmentat, les quals estan recobertes per una capa
leologic EST i de I'Speleo Club Mallorca; es va fer
molt prima de fang. Els replans formats per aques-
la seva topografia que va ésser publicada el mateix
tes colades es troben gairebé plens de pedres que
any (GIN&,
1972).
fan una mica perillós el descens en alguns punts.

En el gran pou inicial, predominen les formes
Bibliografia
de dissolució que afecten aixi mateix als materials
BONAFÉ, F. (1977): .Flora de Mallorca». Volum I. Pagines M-50.
estalagmítics parietals. En els ressalts finals de la
Editorial Moll. Ciutat de Mallorca.
cavitat hi ha abundants deposits argilosos, en els
COSTA I LLOBERA, M. (1903): ~Tradicions
i Fantasiesn. Imp. Cu-
que són freqüents els sediments dipositats en fines
nill. Pagines 65-70. Barcelona.
DARDER, B. i FALLOT, P (1926): .Isla de Mallorca». XIY Congreso
lamines, la presencia de les quals pareix indicar es-
Geológico Internacional. Guía de la Excursión C-5. 125 pags.
poradics episodis d'inundació de les cotes inferiors
Madrid.
de I'avenc.
FERRA, B. (1880): uL'Era d'Eswrca». Lo Gay Saber, 2.a &poca, 3,
Morfogeneticament, I'Avenc dfEscorca o de sa
pagina 72. Barcelona.
GINÉS, A. (1972): «Relación de las cavidades más profundas de la
Vessa és u n avenc de dissolució constituit per dos
isla de Mallorca)). 2.' Simp. Met. Espel. Barcelona.
grans pous, intercornunicats entre ells, que han
GRUP GEOGRAFIC DE GRACIA (1976): iiContribución al conoci-
evolucionat paral-lelament tant en el temps com en
miento espeleológico del término municipal de Escorca (Ma-
I'espai. No s'ha de descartar que la genesi d'a-
llorca)~.
Cavernas, 19-20: 53-84. Badalona.
questa cavitat estigui relacionada amb el seu fun-
INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA (1958): Mapa
Geológico de ~spaña.
Hoja n.O 617. Escala 1:50.000. Madrid.
cionament corn engolidor d'una torrentera petitona
JANER MANIIA, G. (1984): .Les Ilegendes de les terres de Llucn.
o n s'obre la seva boca.
Publicacions del Santuari de Lluc. Pagines 20-22. Ciutat de
Mallorca.
JENNINGS, J.N. (1971): «Karst>). An lntroduction to Systematic
Geomorphology, Volume Seven. The M.I.T. Press. 252 pags.
Agraiment
LLOMPART, G. (1972): «La tradición europea de I'Era d'Eswrca
de Costa y Lloberan. Revista Balear, 26-27: 33-37. Ciutat de
Volem expressar la nostra gratitud al Pare Ra-
Mallorca.
fe1 Juan del Monestir de Lluc i a En Pere Ripoll del
LLORENS, L. (1972): «Anotaciones a la flora balear». Bol. Soc.
Hist. Nat. Baleares, 17: 55-62. Ciutat de Mallorca.
Departament de Geografia de la Universitat de les
MASCARO PASARIUS, J. (1958): Mapa General de Mallorca. Es-
Illes Balears, per les seves informacions sobre els
cala aproximada 1:31.250. Ciutat de Mallorca.
fenomens que ens han ocupat.
MASCAR6 PASARIUS, J. (1962): «Corpus de Toponimia de Ma-
llorca)). Graficas Miramar. 6 toms. Ciutat de Mallorca.
ROSSELLÓ, J.A. i GINÉS, A (1980): ~Introducció
a la brioflora dels
avencs mallorquinsw. Endins, 7:27-35. Ciutat de Mallorca.
SABRAF~N, G. (1982): «Leyendas, tradiciones, cuentos fabulosos
y otros relatos fantásticos de las Islas». Archivo de tradicio-
nes Populares, 35. Pagines 177-179. Ciutat de Mallorca.
SERVICIO GEOGRAFICO DEL EJÉRCITO (1962): Cartografía Militar
de España. Hoja 671 (Inca); Cuarto IV, Selva. Escala 1:25.000.
Madrid.
TRIAS, M.; PAYERAS, C i GINÉS, J. (1979): iilnventari espeleolb-
gic de les Balearsn. Endins, 5-6: 84108. Ciutat de Mallorca.

Document Outline