Sobre les restes subf�ssils de la musaranya de dents blanques Crocidura Russula (Herman 1780) de la grotta su Guanu, illa de Sardenya (Mammalia, Insectivora)
ENDINS, n. O 10-11. 1985. Ciutat de Mallorca.
SOBRE LES RESTES SUBFOSSILS DE
LA MUSARANYA DE DENTS BLANQUES
Crocidura russula (Hermann 1780) DE LA
GROlTA SU GUANU, ILLA DE SARDENYA
(Mammalia, lnsectivora)
per Josep Antoni ALCOVER i lndulis VESMANIS
Resum
Les restes subfossils de la musaranya de dents blanques de la Grotta Su Guanu
de Sardenya són atribuides, per la seva morfologia dentaria i craniana, a Crocidura
russula (Hermann, 1780). Les rnesures de les dents i del crani s'ajusten bastant a les
d e la recent Crocidura russula ichnusae (Festa, 1912); I'articulació condilar és real-
ment curta; la Ilargaria dels M, és, en mitjana, gran; la branca mandibular posterior
varia en robustesa.
Zusammenfassung
Die weisszahnigen subfossilen Wirnperspitzmausreste aus der Grotta Su Guanu,
Sardinien werden auf Grund ihrer Zahn- und Schadelmorphologie als Crocidura rus-
rula (Herrnann, 1780) bestirnmt. In den Zahn- und Schadelabmessungen stirnmen die
Tiere gut rnit der rezenten Hausspitzrnaus Sardiniens, Crocidura russula ichnusae
(Festa, 1912) überein; die Gelenkkapsel ist recht kurz, die Lange des M, i m Mittel
gross; der hintere Unterkieferast variiert i n seiner Gestaltung stark.
Introducció
A I'illa de Sardenya s'han descrit dos taxa de
Cro cidura:
1. Cro cidura russula ichnusae (Festa 19 12).
Les illes constitueixen unes unitats facilrnent
La seva bionornia i taxonornia són presenta-
comprensibles i aquesta és, precisarnent, una de
des per KAHMANN i EINLECHNER (1959), per VES-
les raons per les quals gaudeixen d'un elevat inte-
MANIS (1977) i per VESMANIS i VESMANIS (1980).
rés biogeografic (MULLER, 1974, 1977a i b, 1980;
2. Crocidura suaveolens sarda (Cavazza
MAC ARTHUR i WILSON, 1967; CARLQUIST,
1912).
1974). Per a la cornprensió de I'origen i evolució de
Fou descrita per CAVAZZA (1912) corn a Croci-
les faunes illenques actuals precisarn de recerques
dura sicula var. sarda varietas nova (?), pero, se-
tant «horitzontals», sobre les faunes recentes, corn
gons ens consta, no s'ha tornat a reivindicar pus
«verticals», sobre les fossils, que es realitzin, totes
mai rnés. Per a RICHTER (1970) es tractaria d'un
dues, sobre un espectre espacial ben arnpli (vegeu
representant no cornpletarnent desenvo~lupat que
ALCOVER, 1980, ALCOVER, MOYA-SOLA i PONS-
es trobaria dintre de I'area de distribució del grup
MOYA, 1981, REUMER, 1980, STORCH, 1970,
de subespecies russula.
1977).
L'agost de 1978 varern obtenir una rnostra de
Les rnusaranyes de dents blanques del genere
restes subfossils de rnusaranyes de dents blanques
Crocidura han sofert una evolució diferent sobre
a la Grotta Su Guanu o Gonagosula, Oliena (Sarde-
diverses illes rnediterranies (vegeu-ne el resurn de
nya). En base a la rnorfologia dentaria dels P4
HUlTETER, 1981), la qual ha conduit a la descrip-
aquestes restes s'adscriuen a Crocidura russula;
ció de diferents subespecies que actualrnent po-
les cornpararern arnb diverses rnostres de rnusra-
dern considerar corn a ben diferents.
nyes recents.

El jaciment
Materials subfossils de
Cro cidura russula de Sardenya
La Grotta Su Guanu o Gonagosula es troba al
terme municipal d'Oliena (prov. de Nuoro, Sarde-
Grotta Su Guanu, Oliena (Província de Nuoro), Sar-
nya). La caverna esta formada per tres galeries su-
denya; 18.8.1978; N.O a / l : Fragrnent de rnaxil.lar, I - M2
perposades que aguaiten per cinc sortides que hi
drets; Edat V. a/2: Fragrnent de rnaxil.lar, P' - P4 esquer-
ha a una paret quasi vertical que dóna al riu Ce-
res; Edat V. a/3: Fragrnent de rnaxil.lar, 1, Pl, P3 - M3
drino. Una descripció rnés acurada de la caverna
drets, I esquerre; Edat III. a/4: Fragment de rnaxil.lar,
es troba a SANGES i ALCOVER (1980). Les desco-
I - M2 drets, I - P3 esquerres; Edat V. a/5: Fragrnent de
bertes subfossilíferes han estat realitzades a la
maxil.lar, P3 dret; Edat II. a/6: Fragrnent de rnaxil.lar, Pl
dret; Edat V. a n : Fragrnent de rnaxil.lar, part del P4 es-
Sala dei Colornbi, on les recerques arqueologiques
querre; Edat III. a/8: Mandíbula esquerra, 1, P2- M 3 ; Edat
dels rnernbres Gruppo Grotte Nuorese va perrnetre
111. a/9: Mandíbula esquerra, 1, M, - M3; Edat II. a/10:
la descoberta d'un irnponent deposit subfossilífer,
Mandíbula esquerra, 1, P2 - M3 ; Edat V. a / l 1 : Fragrnent
d'una potencia de més de 1,50 m. a la seva part
de mandíbula esquerra, P1 - M3 ; Edat II. a/i2: Fraghent
rnés elevada. Tot i que estarn rnancats de.dades
de mandíbula esquerra, 1; Edat 111; a/i3: Cos rnandibular
riguroses, sernbla que la hipotesi cronologica més
posterior esquerre, ignorat. a/14: Fragrnent rnandibular
parsimoniosa a hores d'ara és de situar-lo entorn
dret, M 1 ; Edat III. a/15: Fragrnent rnandibular dret, igno-
de la segona meitat del quart rnilenari a.c.
Figs. 3 i 4: P4 de Crocidura russula, subfbssil, de I'illa de Sarde-
nya, N.O a/3, Col4ecció J. A. ALCOVER.
Figs. 1 i 2: P4 de Crocidura russula, subfbssil, de I'illa de Sarde-
nya, N.O c h , Col.lecció J. A,ALCOVER.
3: P4 en norma oclusal, clarament desgastat pels costats. Un pro-
toconus arnple te clararnent reduida la seva punta, i forma la
1 : P4 en norma oclusal, poc desgastat. Un protoconus arnple i alt
cresta davantera interior de la dent. Manca una val1 que unesqui
forma la cresta davantera interior de la dent. Una val1 estreta
el protoconus i el parastil. Entre el parastil i el protoconus presu-
uneix el protoconus arnb el parastil. Es poden reconeixer Ileuge-
res traces de desgast rnasticatori entre el rnesostil i el rnetastil.
rnirn una cavitat, que formaria la base del mesostil i quasi arriba-
L'hipoconus no presenta cíngol anterior. La canal que hi ha entre
ria a la cantonada rnesial de la dent. La canal entre I'hipoconus
el protoconus i I'hipoconus transcorre en direcció del metastil.
-aquí
aquesta cúspide és en penes vissible- i el protoconus
2: P4 en norma lateral. Es pot observar el lleuger Qesgast existent
transcorre en direcció del rnetastil. Molt clararneni hi han traces
de desgast entre el mesostil i el rnetastil.
entre e l rnesostil i el metastil.
4: P4 en norma lateral. El desgast entre el rnesostil i el metastil
és, en aquest cas, molt notable.

rat. a/16: Fragrnent rnandibular dret, ignorat. a/17: Frag-
c) Crocidura suaveolens cyrnensis - Cbrsega: Bigu-
rnent rnandibular dret, ignorat. a/18: Fragrnent rnandibu-
glia, 28.1V.1952, 6 (crani, pell): SKM 109A. Vezzani, 24.IV.
lar dret, P2, M,, M 2 ; Edat III. a/19: Fragrnent rnandibu-
1953, 9 (crani, pell): SKM 152A11. Pietralbello, 18.1X.1954,
lar dret, 1, M, - M3 ; Edat 11. a/20: Fragrnent rnandibular
9 (crani, pell): SKM 35AV. Calenza, 10.1X.1954, 6 (crani,
dret, P2, part del M,, M 2 , M 3 ; Edat IV. c/l: Fragrnent
pell): BMNH 53.716. Corté, 17.1X.1954, 6 (crani, pell):
rnandibular esquerre, M,, M2; Edat III. c/2: Mandíbula
BMNH 53.717. Pisciatello, 17.1V.1953, 6 (crani, pell):
dreta, 1, P 2 - M 3 ; Edat III. c/3: Mandíbula dreta, M2, M 3 ;
BMNH 53.718. Vizzavona Col., 3.1X.1953, 6 (crani, pell):
Edat V. c/4: Mandíbula dreta, 1-M3 ; Edat II. c/5: Frag-
BMNH 53.719. Ponte Leccia, 20.1X.1952, 6 (crani, pell):
rnent de rnaxil.lar, P4 dret, P3 - M1 esquerres; Edat II. f / l :
BMNH 53.720. Vall d'Asco aprop de Pietralbello, 18.IX.
Fragrnent rnandibular dret, P2 - M3; Edat II. f/2: Mandí-
1953, 6 (crani, pell): BMNH 53.721. Asco, 11.1V.1952, 9
bula esquerra, M, ; Edat III. f/3: Mandíbula esquerra,
(crani, pell): ZSM 1952/364. pieira Carbara Marine, 8.IV.
M, ; Edat II. f/4: Fragrnent de rnaxil.lar, P2, M1 , Mzdrets,
1952, 6 (crani, pell): ZSM 1952/387. Vescovato, 8.,
P2, P3, part del P4 ; Edat V. (La definició de les classes
9.1V.1952, 2 6 (2 cranis, 2 pells): ZSM 1952/388, 389.
d'edat ha estat donada per VESMANIS i VESMANIS,
Corté. 17.1V.1952, 9 (crani, pell): ZSM 1952/391. Castello
1979). Tot aquest material es troba ernrnagatzernat a la
Luri, 4., 5.1X.1952, 6, 9 (2 cranis, 2 pells): ZSM 1952/392,
col.lecció ALCOVER, Ciutat de Mallorca.
393. Calenzana, 9., 11.1X.1952, 26, 9 (2 cranis, 2 p'ells):
ZSM 1952/394, 395, 396. SW Bonifacio, 10.1V.1953, 9 (cra-
ni, pell): ZSM 1953/231. SW Pisciatello, 18.1V.1953, 9
Materials de comparació recents
(crani, pell): ZSM 1953/232. Vezzani, 23.1V.1953, 6 (crani,
pell): ZSM 1953/233. SW Bastia, 3.V.1953, 26, 9 (3 cra-
nis, 3 pells): ZSM 1953/234, 235, 236. Corté, 17., 20.IV.,
a) Crocidura russula ichnusae - Sardenya : Villa-
14.. 15., 17.1X.1952, 46, 39 (7 cranis, 7 pells): MHNP
nova, 13.1V.1955, 6, 29 (3 cranis, 3 pells): SMF 19899-
1954/133-136, 141, 142, 144. Bonifacio, 8.1V.1953, 9
19901. Alger, 4., 6.1V.1955, 6, 9 (2 cranis, 2 pells): SMF
(crani, pell): MHNP 1954/148. Bastia, 28.1V.1953, 8 (cra-
19897-19898. Sassari, 19.111.1951, lV.1953, sexe ? (2 cra-
ni, pell): MHNP 1954/153. Col de Prato, 21.1X.1953, 6
nis, 1 pell): SMF 11110, 20065. Olbia, 29., 30.V111.1954,
(crani, pell): MHNP 1954/161. Corté, 20.IV., 17.1X.1952, 6,
3 6 , 2 9 (5 cranis, 5 pells): SMF 19873-19877. Lanusei,
9 (2 cranis, 2 pells): ZFMK 53.152, 53.154. Biguglia Gare,
7.V111.1955, 29 (2 cranis, 1 pell): SMF 19906-19907. Aritzo,
29. 1V.1952, 6 (crani, pell): ZFMK 53.153. Bonifacio, 9.IV.
12.V111.1955, 6, 3 9 (4 cranis, 4 pells): SMF 19908-1991 1.
1953, 6 (crani, pell): ZFMK 53.155. Risciatello, 17.1V.1953,
Siniscola, 31.Vll., 1.V111.1955, 19, 3 6 (4 cranis, 4 pells):
6 (crani, pell): ZFMK 53.156. Vezzani, 24.1V.1953, 9
SMF 19902-1 9905. Arzachena, 14.1X.1954, 6, 9 (2 cranis,
(crani, pell): ZFMK 53.157. Bastia, 27.1V.1953, 6 (crani,
2 pells): SMF 19880-19881. Ternpio, 8.1X.1954, 6 (crani,
pell): ZFMK 53.158. Vizzanova Col, 2.1X.1953, 9 (crani,
pell): SMF 19878. Sta. Teresa Gallura, 17., 18.1X.1954,26,
pell): ZFMK 53.159. Calcacuccia, 7.1X.1953, 9 (crani, pell):
9 (3 cranis, 3 pells): SMF 19882-19884. Scala di Giocca,
ZFMK 53.160. Aoacate, 17.1X.1953, 6 (crani, pell): ZFMK
28.-30.111.1955, 86, 9 (9 cranis, 9 pells): SMF 19886-
53.161.
19893. Désulo, 13.X.1956, 9 (crani, pell): SMF 19917. Sili-
(Noves abreviatures: SKM = Col4ecció H. KAHMANN,
qua, 29.111.1956, 6 (crani, pell): SMF 19916. Gavoi,
München; BMNH = British Museurn, Natural History,
21.V111.1955, 6, 3 9 (4 cranis, 4 pells): SMF 19912-19915.
London; MHNP = Muséurn dlHistoire Naturelle de Paris;
(Abreviatures: SMF = Col4ecció del Forschungsinstitutes
tots els rnaterials ernrnagatzernats leg. H. KAHMANN).
und Naturmuseurns Senckenberg, Frankfurt a.M.; SMF
20065 leg. L. DEGEN, tots els altres rnaterials ernrnagat-
zernats leg. H. KAHMANN).
b) Crocidura russula - Sicília: Misilrneri, 5.1V.1953,
2 sexe ? (2 cranis, 2 pells): SMF 12718, 12719; leg. H. E.
KRAMPITZ. Misilrneri, 27.IV., 1.V.1955, 3 6 (3 cranis, 3
pells); SMF 16975-16977; leg. K. KLEMMER i H. E. KRAM-
PITZ. Partinico, 8.V.1955, 6 (crani, pell): SMF 16978; leg.
K. KLEMMER i H. E. KRAMPITZ. Ficuzza, 5.V1.1955, 6
(crani, pell): SMF 16980; leg. K. KLEMMER i H. E. KRAM-
PITZ. Longi, 19., 28.V1.1955, 6, 9 (2 cranis, 2 pells): SMF
16981, 16982; leg. K. KLEMMER i H. E. KRAMPITZ. Cas-
telbuono, 8.V1.1957, 9 (crani, pell): SMF 17902; leg. H. E.
KRAMPITZ. Piano degli Zucchi aprop de Castelbuono,
11.V1.1957, 6 (crani, pell): SMF 17903; leg. H. E. KRAM-
PITZ. Nicosia, 23.V1.1957, sexe ? (crani, pell): SMF 17903;
leg. H. E. KRAMPITZ. Etna, 20.1X.1962, 9 (crani, pell);
CBG 1; leg. J. BERNARD. Alcantara aprop de Taorrnina,
17.V.1953, 9 (crani, pell); ZFMK 53.150; leg. B. HAGEN.
Aprop de Taorrnina, 22.V.1953, 6 (crani, pell): ZEMK
53.151; leg. B. HAGEN.
(Noves abreviatures: CBG = Col.lecció J. BERNARD,
Fig. 5: Rostre en norma lateral de Crocidura russula, subfbssil. de
Gernbloux; ZFMK
I'illa de Sardenya, N.O a/4, Col.lecció J. A. ALCOVER. Les dents
= Zoologisches Forschungsinstitut
estan mitjanament desgastades; la tercera unicúspide és clara-
und Museum Alexander Koenig, Bonn).
ment més gran que la segona.

Figs. 6-9: Norma medial de les parts posteriors del cos mandibu-
en el Processus angularis, la diferent configuració de la Fosca
lar de Crocidura russula, subfossil, de I'illa de Sardenya. 6: N . O
temporalis, i la construcció del Processus coronoideus.
a/8. 7: N . O a/lO. 8: N.O a/9. 9: f/3. Es pot observar les variacions
Figs. 10-13: Norma lateral de les parts posteriors del cos mandi-
ració de col~lecció
d'aquesta serie com a les figs. 6-9. Es pot ob-
bular de Crocidura russ.ula, subfossil, lila de Sardenya. La nume-
servar la variació al Spiculum.
66

Enc que tan SOIS
disposam de fragments cra-
nians, hem pogut establir la diagnosi taxonomica
dels materials en base a la morfologia dentaria i a
diferents mesures, les quals han estat contrastades
a m b les dels taxa recents de Sardenya, Corsega i
Sicília.
a) Morfologia de les dents: El disseny dels P4
va permetre a RICHTER (1970) diferenciar els grups
lrnrn
de subespecies russula, gueldenstaedti i suaveo-
lens. Segons aquest autor a russula el protoconus
es troba a la cantonada davantera interior de la
dent, mentre que a gueldenstaedti i a suaveolens
aquest conus es troba desplaqat cap al marge ante-
rior. En fer-se'n noves recerques es va comprovar
c o m aquesta característica discriminatoria no es
pot aplicar sempre, car la situació del protoconus
pot variar dintre d'una mateixa població (vegeu
VESMANIS, SANS-COMA i FONS, 1979), tal i com
Figs. 14-17: Norma oclusal del Condilus mandibulae de Crocidura
esdevé a la subespecie actual de russula de Sarde-
russula, subfbssil, Sardenya. La nurneració de col.lecció d'aquesta
nya (VESMANIS, 1977). Hem analitzat els P4 de les
serie com a les f.igs. 6-9. Tot i que el patró dels troGos que se
musaranyes subfossils que tenim. Corresponen
mostren es molt similar. existeixen facetes d'articulació indivi-
exactament al tipus russula de RICHTER (1970) i
duals molt diferenciades.
presenten molt poca variació en la posició del pro-
toconus. Tot i amb aixo, hem de declarar expressa-
de variació de les russula recents (Sardenya i Sicí-
ment que només hem pogut disposar de poques
ha). Cal remarcar que dintre d'aquesta gamma
peces per a la recerca (vegeu les taules). Totes les
també es troben les Ilargaries i amplaries dels mo-
dents unicuspides i els molars presenten u n dis-
lars de suaveolens cyrnensis. Sense cap dubte, per
seny que correspón a les dents de russula.
aixo KAHMANN i KAHMANN (1954) i KAHMANN i
b) Mesures de les dents: Dels molars supe-
EINLECHNER (1959) varen situar els animals d'a-
riors només disposam d'unes poques peces. Les
questa població dins russula. RICHTER (1970) va si-
seves mesures s'inclouen be dintre de I'espectre
tuar aquests animals a I'area del grup de subespe-
0.8 ' I
I
I
I
~ m m
1.15
1.20
1.25
l.
30
1.35
Fig. 18: Correlació de I'amplaria dels M 2 sobre la Ilargaria dels
M 2 . Mitjanes. 1 = Crocidura suaveolens cyrnensis (Cbrsega) 6 i
P ; 2 = Crocidura russula (Sicilia) 6 i 9 ; 3 = Crocidura russula
ichnusae (Sardenya) d; 4 = Crocidura russula inchusae (Sarde-
nya)
9 ; 5 = Crocidura russula subfbssil (Sardenya).

cies gueldenstaedti i finalment VESMANIS (1976a)
els va situar a suaveolens. Les opinions d'aquest
darrer autor han estat recentment confirmades per
les recerques bioquímiques de CATALAN i POITE-
VIN (1 981 ), reforcades per les de MEYLAN i VOGEL
(1982). Fins h'ores d'ara no s'ha investigat sobre
cap característica que permeti discriminar entre les
poblacions de C. russula i C. suaveolens mitjancant
les mesures dels molars inferiors. Cal incidir en la
Ilargaria dels M, de la nostra serie de russula sub-
fossils: supera molt les Ilargaries dels M, de les
russula actuals de Sicília i de Sardenya (vegeu la
taula). Aixo el podem il.lustrar molt bé mitjancant
una grafica. Per a totes les altres mesures dels mo-
lars, les russula subfossils presenten valors que se
situen be dintre de la serie d'exemplars recents de
Sardenya.
c) Morfologia del crani: La morfologia dels
fragments cranians n o ens autoritza a ernetre cap
opinió sobre la seva pertanyenca o no a russula. La
forma de la part posterior del cos mandibular varia
molt, talment com la forma de les facetes peculiars
del condylus mandibulae.
d) Mesures del crani: Les series de russula
actuals abasten bé les mesures obtengudes a la se-
rie s u b f ~ s s i l ,
en la mesura que s'han pogut amidar
els fragments que tenim.
Fig. 19: Distribució estratigrafica dels micrornamífers de la Grotta
Su Guanu, Oliena, Sardenya. A = Nivell rnés antic; B = Nivell
rnés modern. CH
Fauna acompanyant:
= Chiroptera; EE = Erinaceus ewopaeus; SE =
Suncus etruscus; CR = Crocidura russula; PS = Prolaqus sardus;
implicacions sobre la cronologia
PH = ~ i t y m y ~
henseli; RO = Rhagamys orthodon; AS = Apode-
mus sylvaticus; RR = Rattus rattus; MM = Mus musculus; GG =
relativa dels esdeveniments
G I ~ S
g/¡s; EQ = Eliomys quercinus.
biogeograf ics
SANGES i ALCOVER (1980) presenten la infor-
que varen immigrar a aquesta etapa són, a mes de
mació preliminar sobre la fauna mastozoologica
I'esmentada C. russula, els rosegadors Mus mus-
obtenguda a les diferents mostres de sediments
culus i Rattus rattus. A hores d'ara no és possible
subfossilífers de la Grota Su Guanu. Les mostres
establir la cronologia relativa de les diferents immi-
es poden agrupar en dos conjunts, que diferirien
ciracions
-
a I'interior de cadascuna de les etapes as-
per la seva cronologia. A la figura 19 presentam un
senyalades.
histograma o n s'indiquen les proporcions obtengu-
des de les diferents especies de mamífers. SAN-
CHlZ (1979) ha estudiat la fauna d'amfibis de la
Agraiment
Grotta Su Guanu, mentre que KOTSAKIS (en prem-
sa) ha estudiat els reptils.
Els autors han de fer palés el seu agraiment
C. russula va colonitzar Sardenya quan ja s'hi
envers la casa E.Leitz Wetzlar, que va permetre a
havia extingit Nesiotites similis, la musaranya de
u n d e nosaltres la utilització dels seus instruments
dents brunes del Pleistoce de I'illa. És clar, doncs,
optics. A I'illa de Sardenya ens va resultar inesti-
que n o va intervenir en la seva extinció.
mable I'ajuda que reberem de M. Sanges / Nuoro.
Per les dades que tenim, podem distingir dues
Aquest treball s'inclou'dintre del Projecte de re-
etapes en la colonització de Sardenya per I'actual
cerca del CSlC ((Biogeografía y evolución en condi-
fauna de micromamífers. A una primera hi varen
ciones de insularidad)).
i m m ig ra r Erinaceus europaeus, Suncus etruscus,
Eliom ys quercinus, Glis glis i Apodemus s
ylvaticus.
L'arribada de C. russula és més tardana, i corres-
1
p o n a la segona etapa de colonització. Les especies

Cmddun ~ s w l a
IsubMssil)
Crocidun ruaaula khnusae (remnt)
v
d
"
Xmin
!
¿
"
Xmin
a
xmlx
n
Xmln
i[
xmhx
ZB
1
5.92
20
5.68
6.15
8.50
22
5.76
6.18
6.43
LB
3
3.16
3.24
3.45
20
3.14
3.40
4.00
22
329
333
3.56
GL
2
7.83
6.06
a n
18
7.38
8.M
8.75
22
7.37
810
9.62
RB
3
2.25
2.35
2.41
20
2.40
2.59
2.80
22
2.20
2.61
2.75
OZL
1
8.98
20
8.40
8.68
6.95
22
L W
8.71
9.12
P1 - P
4
2.79
2.82
2.68
20
2.68
2.79
2.W
20
268
281
2 s
iP-iP
1
1.02
20
1.12
1.22
1.36
20
1.08
120
1.32
RZ
1
6.62
10
6.05
6.30
6.55
20
595
6.30
6.74
RL
3
2.74
2.82
2.68
19
2.48
2.65
2.68
20
244
2.61
2.98
RH
4
1.89
1.75
1.90
19
1.68
1.73
1.92
20
1.56
1.71
1.96
Al
3
13.19
13.23
13.25
19
12.80
13.02
13.83
20
1220
13.08
1360
UKL
3
10.73
1 0 , s
11.08
19
10.36
10.97
11.80
20
10.15
10.92
11.30
CL
6
9.51
10.07
10.36
20
10.08
10A1
11.15
22
9.65
10.44
10.s
UZL
6
7.50
am
a22
20
7.74
6.01
8.40
22
7.40
8.05
8.45
C-h%
2
5.97
5.99
6.10
19
5.70
5.89
6.15
22
5.50
5.90
6.12
CH
12
4.51
480
5.04
19
4.50
4.68
5.25
20
4.55
4.90
5.13
PCH
14
2.21
2.45
2.62
20
2.32
2.48
2.72
20
2.24
2.44
2.80
CB
16
2.36
2.80
2.81
20
2.44
2.50
2.84
20 .
2.44
2.57
2.88
RaH
19
1.35
1.49
1.62
20
1.40
1.52
1.88
20
1.36
1.56
1.80
GKBL
14
1.19
1.32
1.45
20
1.24
1.31
1.48
20
1.24
1.33
1.40
GKH
14
1.36
1.48
1.50
20
1.48
1.68
1.72
20
1.44
1.61
1.68
GKL
13
1.68
1.97
2.07
20
1.92
2.08
2.24
20
1.96
2.08
2.20
GKB
14
0.90
1.01
1.12
20
0.92
l.W
1.08
20
0.92
1.02
1.08
u"
5
1.88
1.90
1.95
20
1.84
1.94
2.W
19
1.64
1.97
2.08
BP
5
1.71
1.79
1.68
20
1.68
1.79
1.88
19
1.72
1.83
1.92
P-P
5
0.98
1.10
1.14
20
1.00
1.12
1.20
20
1.00
1.11
1.24
LM'
5
1.48
1.55
1.64
20
1.56
1.62
1.68
19
-1.52
1.63
1.72
BM1
5
1.63
1.74
1.79
20
1.68
1.74
1.80
19
1.88
1.77
1SS
LM'
4
1.24
1.29
123
19
1.28
1.33
1.44
20
1.20
1.32
1.44
BM*
4
1.83
1.89
1.93
19
1.68
1.94
2.W
20
1.84
1.96
2.08
LMa
1
1.29
20
1.20
1.25
1.32
19
1.12
127
1.36
L M i
13
1.43
1.48
1.55
19
1.40
1.48
1.62
20
1.36
1.48
1.56
BMi
13
0.90
0.96
1.07
19
0.92
0.95
1.04
20
0.84
0.96
1.00
BMit
13
1.05
1.09
1.12
19
1.08
1.11
1.16
20
1.04
1.11
1.16
LMI
12
1.26
1.35
1.38
19
1.16
1.23
1.36
20
1.16
1.22
1.28
BMI
12
0.88
0.94
1.02
19
0.64
0.91
l.W
20
0.84
0.92
1.00
BM*'
12
0.93
0.98
1.10
19
0.92
0.97
1.04
20
0.92
0.97
l . W
LMs
10
1.10
1.20
1.26
16
1.08
1.16
1.24
20
1.08
1.24
1.32
BM.
10
0.67
0.70
0.79
19
0.64
0.68
0.72
20
0.64
0.89
0.72
Taula 1. Mesures cranianes i dentaries de Crocidura russula sub-
tiu. No hern diferenciat entre classes d'edat, car, p.e., a la rnostra
fossil (Sardenya) i Crocidura russula ichnusae (Sardenya). Corn
subfossil tan SOIS
haguessim pogut prendre unes poques, i per
que varem observar diferencies entre 6 i P a les rnusaranyes ac-
tant no representatives, mides. Abreviatures i definicio de les rne-
tuals, en presentarn les mides per separat. El nombre d'exemplars
sures corn a VESMANIS (1976b).
de la mostra ( n i entre 18 i 22 es pot considerar corn a representa-
n
Xmin
!¿
xm6x
16
5.56
5.98
6.35
27
5.64
6.06
6.50
15
580
6.18
6.83
15
3.08
3.29
3.48
27
3.10
3.35
3.55
14
3.17
3.46
3.82
15
724
7.75
0.11
24
7.35
7.05
8.24
15
7.10
7.98
8.70
15
2.17
2.37
2.50
26
2.27
2.48
2.68
15
2.13
2.49
274
12
7.98
836
862
24
8.08
6.48
6.80
14
8.14
a68
9.31
m mida
14
250
2.71
2.96
6
1.20
1.30
138
16
1.24
1.37
1-
14
1.16
1.26
1.40
13
6.01
6.19
6.36
27
5.m
6.23
6.59
'14
0.20
6.57
7.17
12
2.44
255
2.68
26
2.48
2.62
2.96
13
2.48
2.68
2.92
12
1.56
1.m
l.%
26
1.84
1.82
1.96
13
1.56
1.61
1.80
14
12.00
12.33
12.80
26
11.71
12.48
13.12
13
1221
12.96
13.68
15
9.98
10.24
10.80
26
9.80
10.37
10.92
12
10.10
10.82
11.40
15
9.52
9.89
10.14
27
9.53
1O.m
10.36
15
9.64
10.32
11.04
13
7.50
7.56
7.91
26
7.36
7.72
0.04
15
7.55
8.W
6.52
13
5.50
5.66
5.63
26
5.44
5.70
5.90
15
5.50
5 s
6.21
16
4.31
4.62
4.96
27
425
4.68
4.89
15
4.45
4.83
5.m
15
2.36
2.48
2.56
28
2.32
2.47
2.50
13
2.24
2.35
252
15
2.32
2.44
2.52
28
2.28
2.47
2.80
14
2.28
2.51
2.84
28
1.40
1.55
1.72
14
1 4
1.53
1.80
m anidat
14
1.20
1.35
1.40
m midar
14
1.40
1.49
1.64
27
1.88
2.07
2.24
14
1.84
2.06
229
15
0.92
1.02
1.12
27
0.92
1
1.12
14
0.84
0.98
1.44
15
1.64
1.94
2.04
28
1.80
1.83
2.08
14
1.80
1.98
2.08
15
1.68
1.77
1.84
28
1.88
1.77
1.88
14
1.64
1.73
1.88
13
0.92
0.99
1.04
21
0.92
0.98
1.04
12
0.88
0.98
1.12
15
1.36
1.51
1.80
28
1.40
1.62
1.84
14
1.48
1.53
1.88
15
1.56
1.68
1.80
28
1.80
1.71
1.80
14
1.72
1.76
1.64
15
1.32
1.40
1.48
28
1.32
1.39
1.48
14
1.28
1
1.44
15
1.72
1.91
2.00
28
1.80
1.91
2.W
14
1.92
2.M
2.16
14
1.26
1.34
1.40
28
1.24
1.32
1.44
14
1.16
1.29
1.44
15
1.36
1.43
1.62
28
1.36
1.44
1.62
15
0.92
0.96
1.W
28
0.88
0.97
1.
15
l.W
1.09
1.16
28
l.W
1.10
1.
n
1.12
1.18
1.
Taula 2. Mesures cranianes i dentaries de Crocidura suaveolens
cyrnensis (Corsega) 6 i P i Crocidura russula (Sicilia). A la mostra
d'individus que en disposam és nornes de 15.

Classes d'edat
I
II
111
IV
I
Crocidura russula subfossil - Sardenya
Crocidura russula ichnusae 6 - Sardenya
Crocidura russula ichnusae P - Sardenya
Crocidura suaveolens cyrnensis 6 - Cbrsega
Crocidura suaveolens cyrnensis P - Cbrsega
Crocidura russula 6, 9,
sexe ? - Sicília
Taula 3. Distribució dels materials en classes d'edat.
Bibliografia
ALCOVER, J. A. (1980): Note on the origin of the present rnarnrna-
RICHTER, H. (1970): Zur Taxonornie und Verbreitung der palaeark-
lian .fauna frorn the Balearic and Piiyusic Islands. Misc.
tischen Crociduren (Marnrnalia, Insectivora, Soricidae).
Zool., Barcelona, 6: 141-149.
Zool. Abh. Staatl. Mus. Tierkde. Dresden, 31: 293-304.
ALCOVER, J. A.; MOYA-SOLA, S. i PONS-MOYA, J. (1981): Les
SANCHIZ, F. B. (1979): Notas sobre la batracofauna cuaterna-
Quimeres del Passat. Els vertebrats fossils del Plio-Qua-
ria de Cerdena. Estudios geol. Madrid, 35: 437-441.
ternari de les Balears i Pitiuses. Ed. Moll, Ciutat de Ma-
SANGES, M. i ALCOVER J. A. (1980): Noticia sobre la rnicrofau-
llorca, 269 p.
na vertebrada holocenica de la Grotta Su Guanu o Gonago-
CARLQUIST, S. (1974): lsland Biology. 660 p. New York &
sula (Oliena, Sardenya). Endins, Ciutat de Mallorca, 7:
London.
57-62.
CATALAN, J. i POITEVIN, F. (1981): Les Crocidures du Midi de la
STORCH, G. (1970): Holozane keinsaugerfunde aus der Ghar
France: leurs caracteristiques genetiques et rnorphologi-
Dalarn-Hohle, Malta (Marnrnalia; Insectivora, Chiroptera,
ques; la place des populations corses. C. R. Acad. SC. Pa-
Rodentia). Senckenbergiana biol., 51: 135-145.
ris, 292, Ser. 111: 1.017-1.020.
STORCH, G. (1977): Die Ausbreitung der Felsenrnaus (Apode-
CAVAZZA, F. (1912): Ancora delle specie italiane del genre Cro-
mus rnystacinus). Zur Problernatik der lnselbesiedlung
cidura. Bol. Mus. Zool. Anat. Com. Torino, 27: 1-10.
und Tiergeographie in der Agais. Natur. u. Museum, 107:
GORMAN, M. (1979): lsland ecology. 79 p. London.
174-1 82.
HUTTERER, R. (1981): Der Status von Crocidura ariadne Pie-
VESMANIS, 1. (1976a): Zur Identitat des Typus-Exernplares von
per, 1979 (Marnmalia: Soricidae). Bonn. Zool. Beitr., 32: 3-12.
Crocidura corsicana Raynaud & Heirn de Balsac. 1940 irn
KAHMANN, H. i EINLECHNER, J. (1959): Bionornische Untersu-
Vergleich rnit Crocidura cyrnensis Miller, 1907 (Marnrna-
chungen an der Spitzrnaus (Crocidura) der lnsel Sardinien.
lia: Insectivora). Bonn. Zool. Beitr., 27: 164-171.
Zool. Anz., 162: 63-83.
VESMANIS, 1. (1976b): Vorschlage zur einheitlichen rnorphorne-
KAHMANN, H. i KAHMANN, E. (1954). La rnusaraigne de Corse.
trischen Erfassung der Ganung Crocidura. Insectivora, Sori-
Marnrnalia, 18: 129-158.
cidae als Ausgangsbasis fur biogeographische Fragestellun-
KOTSAKIS, T. (en premsa): I resti dei rettili olocenici di Su Guanu
gen. Abh. d. Arbeitsgern. f. tier- u.pflanzengeogr. Heirnat-
(Oliena, Sardegna).
forschg.i.Saarland, 6: 71-78.
MAC ARTHUR, R. H. i WILSON, E. 0. (1967).: The Theory of Is-
VESMANIS, 1. (1977): Morphornetrische Untersuchungen an sardi-
land Biogeography. Princenton University Press, 203 p.
schen Wirnperspitzrnausen (Insectivora: Crocidura). Zool.
MEYLAN,-A. i VOGEL, P. (1982): Cytotaxonorny and biochernical
Beitr., N. F., 22: 459-474.
taxonorny of Saricidae (Marnrnalia, Insectivora) - Abstract.
VESMANIS, I.; SANS-COMA, V. i FONS, R. (1979): Bernerkungen
In: MYLLYMAKI, A. i PULLIAINEN, E. (Eds.): Abstracts of
über die rnorphologische Variation des P4 bei venchiedenen
papers 3rd. Int. Theriol. Congr. Helsinki, 15-20 agost 1982.
rezenten Crocidura-Arten und Suncus etruscus in Mittel-
MULLER, P. (1974): Aspects of zoogeography. 208 p. Den Haag.
rneerraurn. Afr. Srnall Marnrnal Newsletter, 3: 16-18.
MULLER, P. (1977a): Tiergeographie. 268 p. Stungart.
VESMANIS, I. i VESMANIS, A. (1979): Ein Vorschlag zur einheit-
MULLER, P. (1977b): Biogeographie und Raurnbewertung. 164 p.
lichen Altersabstufung bei Wirnperspitzrnausen (Marnrnalia:
Darrnstadt.
Insectivora: Crocidura:. Bonn. Zool. Beitr., 30: 7-13.
MULLER, P. (1980): Biogeographie. 414 p. Stungart.
VESMANIS, I. i VESMANIS, A. (1980): Bernerkungen zur Morpho-
REUMER, J. W. F. (1980): Evolutie en biogeographie van de
rnetrie des P4 bei einigen Wirnperspitzrnaus-Arten irn Mit-
kleine zoogdieren van Mallorca (Spanje). Lutra, 23: 13-32.
telrneerraurn (Insectivora: Crocidura). Zool. BeBr., N. F., 26:
1-11.