Una nova tortuga terrestre del pleistoc� d'Eivissa: la tortuga de la cova de ca na Reia
ENDINS, n. O 10-1 1. 1985. Ciutat de Mallorca.
U N A NOVA TORTUGA TERRESTRE DEL
PLEISTOCE D'ENISSA: LA TORTUGA DE
LA COVA DE CA NA RElA
per Roger BOUR *
Resum
Les restes de tortuga trobades a la Cova de Ca Na Reia (Eivissa) probablement
pertanyen a un únic individu que presentaria una Ilargaria de la closca de 52 I
4 cm.
S'han observat unes poques modificacions que poden estar lligades al fenomen de la
insularitat. S'assenyala la similitud entre la tortuga d'Eivissa i les especies del genere
Cylindraspis.
Resumen
Los restos de tortuga encontrados en la Cova de Ca Na Reia (Eivissa) pertenecen
probablemente a u n solo individuo que presentaria una longitud del caparazón de
52 + 4 cm. Se han observado algunas modificaciones que pueden estar relacionadas
con el fenómeno de la insularidad. Se indica la semejanza entre la tortuga de Eivissa
y las especies del género Cylindraspis.
Les tortugues terrestres
(Hernández-Pacheco 1921), del Mioce rnitja de Cas-
gegantes
tella; Ch. leberonensis (Depéret 18901, del Plioce
inferior de Provenca; Ch. perpiniana (Depéret
Les tortugues continentals d'Europa
1885), del Plioce superior del Rosselló. Descrita a
partir d'alguns ossos, Ch. gymnesica (Bate 1914)
D'enca de I'Eoce Europa occidental esta po-
es troba a Menorca al Mioce superior. Algunes tor-
blada de grans tortugues terrestres (figura 1). Se-
tugues assolien dirnensions realment imponents,
gons F. de BROlN (1977 i corn. pers.), les tortugues
amb una closca de 110 a 130 cm de Ilarg. Sobre el
rnés antigues (Eoce inferior) pertanyen al genere
continent aquestes tortugues varen descornparei-
primitiu Hadrianus Cope 1872, cosmopolita, del
xer a les darreries del Plioce, rnentre que hi sobre-
qual va sortir a I'Eoce superior el genere Cheiro-
vivien les especies petites del genere Testudo
gaster Bergounioux 1935. Aquest genere va evolu-
Linné ,1758, originari d'Asia i present des del
cionar a la seva volta i va donar, entre d'altres, a
Mioce.
I'Oligoce, una Iínia de tortugues gegantes. Curiosa-
rnent, no hi ha una denominació generica propia
Les tortugues terrestres insulars
per a aquestes darreres i, a I'espera d'una revisió
sisternatica, utilitzam el nom del genere Cheirogas-
El medi insular representa sovint un refugi dar-
ter (s.1.) pera designar-les.
rer per a especies que, sotrneses sobre el continent
Dins aquesta linia les especies més ben cone-
a constriccions rnassa fortes, s'hi acaben per extin-
gudes són Cheirogaster richardi (Bergounioux
gir. Pero sobre les illes aquestes mateixes espe-
1938), de I'Oligoce de Catalunya; Ch. bolivari
cies, aillades, poden sofrir una evolució astorant:
caracters arcaics i caracters molt especialitzats es
*
troben sobre una rnateixa forma. Malauradarnent,
Laboratoire des Reptiles et des Amphibiens
Muséum national dfHistoire Naturelle
el medi insular, fragil, és extremadament vulnera-
25, rue Cuvier, 75005 PARIS.
ble. Així, nombroses illes encara hostetjaven al

Figura 1. Les grans Tortugues terrestres d'Europa occidental
(Ilevat del genere Testudo S.S.).
Pleistoce tortugues terrestres gegantes: Cuba i al-
molt fragmentats de plaques. També s'assenya-
tres Antilles, Malta, Tenerife, Madagascar, Celebes
lava el descobriment a Sta. Eularia (Cova de Ca Na
(Sulawesi), Timor, ... Ara aquestes tortugues estan
Reia), el seternbre de 1980, d'alguns vestigis d'una
extingides i només ens són conegudes gracies a
tortuga terrestre geganta; els col.lectors d'aquestes
alguns vestigis fossils. Es pot admetre que ha estat
restes fossils pleistoceniques són J. A. Alcover, S.
I'establiment de I'home el que els hi ha estat ne-
Moya-Sola i M. Trias, i el primer d'ells ens ha pro-
fast. Hi ha diversos exemples historics que cor-
posat de preparar-les i examinar-les.
roboren incontestablement aquesta hipotesi: el
descobriment, el segle XVI, dels arxipelags de les
Material identificable
Galápagos, de les Seixelles i de les Mascarenhas
6 ossos o fragments són significatius: una tíbia
fou seguida d'una quasi exterrninació de llurs im-
esquerra (MNHN 1982-464); I'astragal correspo-
menses poblacions de tortugues terrestres.
nent (-465); I'extremitat proximal d'un radi dret
(-466); un fragment de coracoide (-467); una 3.a
vertebra cervical (-468); una placa periferica (469).
La tortuga drEivissa
El n.O MNHN 1982-470 compren una dotzena de
fragments de plastró. Els nombres MNHN corres-
Descobriment dels vestigis
ponen a les copies en guix que es troben a la col-
Ben recentment, un equip dinamic de científics
lecció del Muséum national drHistoire naturelle de
mallorquins ha realitzat un estudi exhaustiu de la
Paris, Laboratoire des Reptiles et des Amphibiens.
fauna plio-quaternaria de les illes Balears, mos-
trant la sincronia de'l'arribada de I'home i de I'ex-
Edat i talla de la tortuga
tinció dels elements més recents d'aquesta fauna
El conjunt d'ossos mostra irnprontes, crestes o
endemica (ALCOVER, MOYA-SOLA i PONS-MOYA,
rugositats superficials (insercions musculars o liga-
1981). Al mateix treball es va assenyalar el desco-
mentaries) esteses, netes i ben sortints; les epífisis
briment a St. Antoni de Portrnany (Ses Fontane-
són proporcionalment grans, llurs arestes són an-
Iles) de restes d'una tortuga de gran talla, no iden-
guloses; els forats nutritius de I'astragal són am-
tificable en no haver-s'hi trobat més que fragments
ples. Tots aquests caracters testimonien una edat

ben adulta. Hem obtengut algunes mesures nota-
bles, i hem comparat aquestes mesures amb les
corbes obtengudes a patir de les mateixes mides
preses sobre individus de diferents edats de diver-
ses especies, actuals o extingides: la comparació
ens mostra que, d'una banda, el conjunt d'ossos
lliurats pertanyen molt probablement a un únic in-
dividu i que, d'altra banda, la tortuga dlEivissa ha-
via de tenir una closca d'una Ilargaria, en Iínia
recta, de 52 I
4 cm. No ens trobam, doncs, en pre-
sencia d'una tortuga veritablement ugeganta)),
pero n o se'n poden extreure conclusions a partir
d'un únic individu, de sexe desconegut.
Tíbia
Aquest os fa 62,5 m m de Ilargaria; la seva arn-
plaria proximal fa 25,5 m m i la seva amplaria distal
20 m m (figura 2). Les epífisis estan molt desenvo-
lupades, donant a 1'0s un aspecte robust i curt.
Existeix una escotadura fonda al contorn de la su-
perfície articular distal, entre la faceta rnal.leolar,
fortarnent convexa i descentrada, i la faceta corres-
ponent a la troclea astragaliana. A aquesta escota-
dura respon una apofisi robusta de I'astragal. Entre
Figura 3. Comparació entre les facetes astragalianes d'algunes
les tortugues terrestres recents no és rnés que als
Tortugues terrestres adultes:
individus adults de Cylindraspis peltastes (Duméril
A - Asterochelys yniphora, Madagascar, L = 45 cm.
B - Geochelone sulcata, Africa tropical, L = 68 cm.
i Bribon, 1835) i de C. vosmaeri (Fitzinger, 1826)
C - Cylindraspis vosrnaeri, ~ o d r i ~ u e z ,
L
= 68 cm.
que ens hem trobat arnb una conformació sern-
D - Dipsochelys elephantina, Aldabra, L = 80 cm.
blant, una mica menys pronunciada; pero tarnbé
E - Cheirogaster perpiniana, Rosselló, L = 120 cm.
I'hem trobada, quasi identica, a Cheirogaster per-
F - Tortuga d'Eivissa.
piniana (MHNH, Laboratoire de Paléontologie, n.O
sobre la seva cara superior, apofisi que prolonga
1887-26).
cap enrera la cresta angular que separa la faceta
mal-leolar de la troclea. És a C. vosmaeri o n la con-
Astragal (Talus)
figuració de les facetes articulars astragalianes n'és
La seva amplaria fa 28 mm, la seva altaria 25,5
la més propera.
m m (figura 4). La tuberositat postero-interior esta
La cara anterior rnostra, sobre la seva porció
trencada. Com ja hem dit, aquest os del tars es ca-
interna (sota la troclea), dos arnples forats nutri-
racteritza per la presencia d'una apofisi ben sortint
tius. Els forats nutritius astragalians anteriors d'al-
tres tortugues exarninades són més externs, si-
tuant-se generalrnent sota la cresta que separa les
facetes tibials i fibulars. Sobre la cara posterior,
una canal estreta que correspon probablement a la
fusió ontogenetica de 1'0s tibia1 i de 1'0s interme-
diari, esta marcada pregonament.
Finalment, aquest astragal posseeix una faceta
articular externa gran (ampla de 13 mm), que cor-
respon a u n calcani separat. Pera ROMER (1956) el
calcani i I'astragal de les tortugues es tendeixen a
fusionar, llevat de a algunes especies aquatiques.
N o obstant aixo, hem trobat u n calcani reduit pero
separat entre els joves i fins i tot alguns adults a
diversos generes que comprenen especies terres-
tres continentals. La configuració trobada a la tor-
tuga dfEivissa - c a l c a n i relativament important,
Figura 2. Tibia esquerra (I'escala representa cada vegada 10 mm).
d'acord a m b I'extensió de la seva superfície articu-
1 - norma anterior.
lar, i Iliure, malgrat I'edat clarament adulta- sem-
2 - norma posterior.
3 - norma superior (faceta femoral).
bla estar encara especialment a prop de I'obser-
4 - norma inferior (faceta astragaliana).
vada al genere Cylindraspis de les Mascarenhas.

Figura 5. Epifisi proximal del radi dret.
1 - norma externa; a - faceta ulnar.
2 - norma interna.
3 - norma superior (faceta humeral).
servat a Ch. bolivari (ROYO, 1935). Nosaltres no
hem pogut, practicarqent, trobar una sola diferen-
cia significativa entre aquest os i 1'0s corresponent
de C. vosmaeri.
Notem que les vertebres cervicals són males
indicadores de la talla de les tortugues: dos sub-
jectes de la mateixa llargaria (68 cm) tenen I'un
una vertebra C3 de 35,2 m m (Geochelone sulcata
(Miller 1779)), i I'altre una C3 de 51 m m (C. vos-
maeri). La tortuga dfEivissa tenia un col1 proporcio-
nalment més llarg que el de les tortugues conti-
n e n t a l ~ del genere Geochelone Fitzinger 1835
(S.S.): el col1 de I'especimen estudiat havia de me-
surar, de C1 a C8,25 ? 1 cm.
Placa periferica
Figura 4. Astragal esquerre: a I'esquerra, Tortuga d'Eivissa; a la
Aquesta placa ossia As la primera periferica
dreta, A. yniphora pera comparació.
1 - norma anterior.
anterior dreta. Fa 75 m m de llarg (vorera lliure), 40
2 - norma posterior.
m m d'ample (((altaria)) del solc marginal inclosa), i
3 - norma superior (facetes tibials i fibulars).
no més de 2,5 m m de gruixa al llarg de la seva
Amb punts, les superficies articulars:
vorera interna (figura 7). La vorera lliure presenta
a - faceta tibial interna.
b - faceta tibial externa.
una osca a nivell del solc marginal: s'observa una
c - faceta fibular.
disposició inversa (sortida de 1'0s) als generes Ma-
d - faceta calcaniana, o calcani fusionat.
nouria Gray 1852 i Ergilemys Chkikvadze 1972
(aquest autor va colocar dintre d'aquest darrer ge-
Radi
nere, asiatic, les grans tortugues terrestres d'Eu-
ropa, particularment Cheirogaster bolivari i Ch.
L'epífisi proximal del fragment conservat (33,5
perpiniana; DE BROIN, 1977). Aquesta vorera lliure
m m de Ilarg) esta notablement eixamplada: la fa-
esta lleugerament replegada cap adalt al costat in-
ceta articular humeral fa 29 x 20 mm. (figura 5).
terior, suggerint un engrandiment de I'obertura an-
terior de la closca a nivell de I'escotadura nucal.
Coracoide
L'articulació amb les pleurals es fa mitjancant una
El fragment, de 30,5 m m de Ilarg, representa la
sutura dentada, sense fontanella: aixo confirma I'e-
vorera p~sterio~r,
que inclou I'angle postero-intern,
dat adulta d'aquesta tortuga.
d'un coracoide dret.
Fragments de plastró
Vertebra cervical C3
Aquests fragments, la posició exacta dels
Manca el terc esquerre d'aquest os, fracturat
quals no pot esser precisada, tenen una gruixa que
segons un pla sagita1 medial; el centrum fa 32,5
va de 2,5 a 13 mm.
m m de Ilarg, i la Ilargaria incloent les zigapofisis
és de 35 m m (figura 6). Aquesta vertebra As opisto-
celica, precedint, doncs, una C4 biconvexa, condi-
Identitat de la tortuga dfEivissa
ció ((normal)) a les tortugues terrestres segons
WlLLlAMS (1950); la mateixa configuració s'ha ob-
Per la individualitat de la seva repartició geo-

Figura 6. Tercera vertebra cervical; les parts ratllades estan cor-
roides, la part esquerra ha estat parcialment recons-
truida per simetria.
1 - norma lateral dreta.
2 - norma inferior (cara ventral).
3
- norma posterior.
grafica i del seu horitzó geologic, aquesta tortuga
és identificable: tarnbé ho és probablement per la
seva rnorfologia, pero nosaltres esperarn la desco-
Estarn agraits, ben sincerarnent, a J. A. ALCO-
berta d'altres vestigis, que segurarnent existeixen,
VER, que ens ha confiat els ossos de la Tortuga
per denominar I'especie a la qual pertanyen. A Ila-
dlEivissa i que ha traduit el rnanuscrit original al
vors tal volta sera possible comparar-la a les espe-
catala; F. de BROIN, que ens ha aclarit alguns
cies cenozoiques continentals, definir el genere
punts foscos en la filogenia de les Tortugues ter-
que pugui cornprendre aquestes tortugues i seguir
restres paleartiques; E. R. BRYGOO, Director del
eventualrnent algunes direccions evolutives.
Laboratoire des Reptiles et Arnphibiens, Muséurn
De rnornent no s'observen rnés que unes po-
natural dfHistoire naturelle de Paris, que ens ha
ques rnodificacions susceptibles d'estar lligades a
acollit amb benevolencia.
la insularitat: allargarnent rnoderat de la closca,
allargament igualrnent rnoderat pero tanrnateix net
del coll, associat a u n redrecarnent feble de la vo-
rera anterior de I'espatller. És probable que la re-
ducció de les dirnensions sia secundaria, lligada a
condicions ecologiques particulars.
Eivissa no hostatja actualment tortugues ter-
restres. Testudo graeca Linné 1758 viu a una zona
reduida de Mallorca, i T. hermanni Grnelin 1789 viu
a diversos indrets de la plana de Mallorca i al Mig-
jorn de Menorca. Les dues especies hi han estat
introduides per I'horne (ALCOVER, MOYA-SOLA i
1
2
PONS-MOYA, 1981) i no tenen afinitats particulars
arnb la tortuga dlEivissa. Per contra, I'observació
d e sirnilituds entre aquesta darrera i, particular-
rnent,
les especies del genere Cylindraspis
-tortugues
tanrnateix ben distintes-
suggereix
que els dos generes que comprenen aquestes tor-
tugues varen conservar, a regions allunyades i bio-
geograficarnent diferents, algunes estructures co-
munes primitives (sirnplesiornorfia).
3
4
La tortuga d ' ~ i v i s s a
és probablernent el darrer
descendent d'una linia particular, encara mal cone-
<
guda, de grans tortugues terrestres; és, tarnbé,
corn han indicat els autors de les Quimeres.¿Yel
Figura 7. Placa ossia periferica, assenyalat el soic marginal.
Passat, la darrera especie geganta dlEuropa.
1 - norma supero-anterior («externa)>).
2 - norma ainterna)).
3
- norma distal.
4 - norma proximal.

Bibliografia
ALCOVER, J. A., S. MOYA-SOLA, J. WNS-MOYA, 1981: Les Qui-
rneres del Passat. Els Vertebrats fossils del Plio-Quaterna-
ri de les Balears i Pitiüses. Ciutat de Mallorca, Moll. 1-260.
BROIN, F. de, 1977: Contribution a I'Etude des Chéloniens. Chélo-
niens continentaux du Crétacé et du Tertiaire de France.
Mém. Mus. natn. Hist. nat., Paris, n.s., sér. C, XXXVIII: i-ix,
1-366, pl. 1-XXXVIII.
ROMER, A. S., 1956. Osteology of the Reptiles. Chicago, the Uni-
versity of Chicago Press. i-xxi, 1-772.
ROYO, J., 1935. Las grandes tortugas del Seudodiluvial castellano.
Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 35: 465486.
WILLIAMS, E. E., 1950. Variation and Selection in the cervical cen-
tral Articulations of living Turtles. Bull. Amer. Mus. Nat. Hist.,
New York, 9 4 9 : 505-562.