Eliomys (Eivissia) canarreiensis n. sgen., n. sp., nou gl�rid del pleistoc� de la cova de ca na Reia: Piti�ses
ENDINS, n." 10-11. 1985. Ciutat de Mallorca.
Eliom ys (Eivissia) canarreiensis n. sgen., n. sp,
NOU GLIRID DEL PLEISTOCE DE LA COVA DE
CA NA RElA (Pitiüses)
per Josep Antoni ALCOVER * i Jordi AGUST~
** .
Resum
Desccivim u n nou subgenere de glírid dintre del genere Eliomys: Eivissia n. sub-
gen. L'especie tipus és E. canarreiensis de la Cova de Ca Na Reia (Eivissa). Eivissia és
u n endemisme plio-pleistocenic de I'illa d'Eivissa, que pertany a una Iínia filogenetica
diferent d e la de Hypnomys de Mallorca i Menorca. Eivissia difereix rnenys de Elio-
mys, del que deriva, que altres glírids endemics de les illes rnediterranies (Hypnomys,
Thyrrenoglis, Maltamys, Leithia). A la Cova de Ca Na Reia tarnbé es troba una segona
forma d e glirid: les seves afinitats arnb Eivissia romanen a la foscor.
Abstract
I n this paper we describe a new subgenus of Glirid, within the genus Eliomys,
Eivissia n. subgen., type-species E. canarreiensis, frorn the locality of Cova de Ca Na
Reia (Eivissa, Pityusic Islands). Eivissia is a Plio-Pleistocene endemism frorn the island
o f Eivissa, belonging t o a different lineage from that of Hypnomys, the endemic Glirid
f r o m Mallorca and Menorca. Eivissia is less modified frorn Eliomys that other ende-
m i c glirids i n the Mediterranean Islands (Hypnomys, Thyrrenoglis, Maltamys, Leithia).
A second f o r m o f Glirid is present also in Ca Na Reia, its relationships with Eivissia
being obscure.
Antecedents
La descoberta I'any 1981 del jaciment fossilífer
aquest autor, i una prospecció pregona de la cavi-
de la Cova de Ca Na Reia va obrir noves perspecti-
tat realitzada per M. TRIAS, S. MOYA-SOLA i J. A.
ves en el coneixement de la fauna vertebrada i ma-
ALCOVER el setembre de 1981 no va permetre
lacologica del Plio-Pleistoce de les Pitiüses. Abans
confirmar la validesa d'aquestes citacions. Hern de
d e la descoberta d'aquest jaciment espeleolbgic
dir també que la presumpta troballa conjunta de
I'únic treball que assenyalava la presencia de ma-
Hypnomys i Lagomys ens sembla sospitosa d'er-
mifers fossils a les Pitiüses era el de PETlT (19631,
ror. Per aixb la troballa del jaciment de la Cova de
que esmentava la presencia possible de Hypnornys
Ca Na Reia representa una fita d'interés en el co-
i de Lagomys a la Cova den Marca (St. Miquel).
neixement de la fauna plio-pleistocenica pitiüsa.
Aquest treball ha romas inedit a tota la bibliografia
El jaciment de la Cova de Ca Na Reia consis-
posterior. Tanmateix enlloc no existeixen testimo-
teix en una bretxa fossilifera molt poc cimentada
nis estotjats dels materials que afirma haver trobat
que ha estat descrita per GASULL i ALCOVER
(1 982) i per MOYA-SOLA et al. (en premsaj. La to-
* Dr. J. A. Alcover
pografia d'aquesta caverna fou presentada per
Museo Nacional de Ciencias Naturales
TRIAS (1982). La fauna malacolbgica d'aquest jaci-
Madrid
ment és coneguda gracies als treballs de TORRES i
** Dr. J. Agusti
ALCOVER (19811, GASULL i ALCOVER (1982) i
Institut de Paleontologia aM. Crusafont))
PAUL (en premsa). La fauna vertebrada fossil tro-
Sabadell
bada fou avencada per ALCOVER, MOYA-SOLA i

PONS-MOYA (1981) i posteriorment per MOYA-
del trigon i pel dibuix dentari, molt mes simple. Fi-
SOLA et al. (en premsa). Segons aquests autors la
nalment, es diferencia de Leithia per la seva mida,
fauna vertebrada que s'hi troba es la següent:
mes petita, per I'hipsodontia menor, per la forma
dels premolars i per la disposició del protolof.
Bovidae indet.
Gliridae I
Eliomys (Eivissia) canarreiensis n. sp.
Gliridae II
Derivatio nominis: Del nom del jaciment, Cova
Chiroptera indet.
de Ca Na Reia.
Testudinidae indet.
Diagnosi: Veure la del genere.
Podarcis pityusensis
Localitat tipus: Cova de Ca Na Reia (Parroquia
Puffinus cf. puffinus
d e Jesús, Eivissa).
Aves indet.
Holotipus: M I
superior.
Pisces indet.
Material: 2 mandíbules dretes amb P4-M2; 2
mandíbules esquerres (una amb P4-Mz i I'altra amb
Una referencia posterior a aquesta fauna la
M2); dents aillades: 4 P4, 9 MIe2, 3 M3, 1 MI; 1 hú-
trobam a MOYA-SOLA, AGUST~
i PONS-MOYA (en
m e r dret sencer ,(CNR 12), 1 fragment proximal
premsa). Aquests autors consideren el Bovidae in-
d'humer dret a m b epífisi proximal (CNR 13), 1 frag-
det. c o m a u n Caprinae (? Myotragus), al Gliridae I
m e n t medial d'húmer dret juvenil (CNR 14); 1 frag-
c o m a u n Eliomys n. sp., i al Gliridae II com a Hyp-
m e n t d'ulna esquerra (CNR 25); 2 fragments proxi-
nomys sp. Rera I'estudi acurat del material perta-
mals de radis esquerres (CNR sn); 2 femurs drets
nyent al Gliridae I hem considerat escaient des-
fragmentats (CNR 7, 8), 2 femurs esquerres frag-
criure-lo c o m a u n nou subgenere de Eliornys. Pel
mentats (CNR 9, IO), 1 cap de femur (CNR sn); 3
que fa al Gliridae II, a hores d'ara es precipitat pre-
fragments distals de tíbies dretes (CNR 15, 17, 20),
sentar la descripció acurada i establir-ne I'assigna-
5 fragments distals de tíbies esquerres (CNR 16,
cio taxonomica subgenerica i específica. Un dels
18, 19, 21, 22).
autors de la present nota (AGUSTI) considera que
p o t tractar-se, en efecte, d'un nou representant del
subgenere Hypnornys, mentre que I'altre (ALCO-
VER) pensa que pot no esser-ho. Preferim, doncs,
P 4/:
Anterolof reduit a una petita cresta sobre
mantenir oberta la discussió sobre la seva taxono-
la paret anterior de la dent. Aquesta paret
mia a I'espera de I'obtenció de nous materials d'a-
anterior es molt concava, com a Eliomys
quest taxon. Mes endavant, pero, tractarem la pro-
(Eliomys). Centrolof anterior connectat al
blematica que representa la presencia de dues
protolof. Manca el centrolof posterior.
especies de Eliomys al mateix jaciment.
M 1-2/: Endolof continu. A 2 exemplars s'observa
una petita cresta accesoria anterior. Cen-
Sistematica
trolof anterior de mida mitjana, que en tres
casos arriba a unir-se al metalof. Paracon i
O. Rodentia Bodwich, 1821
metacon marcats. Centrolof posterior molt
Fam. Gliridae Thomas, 1897
curt, que en tres casos s'uneix al centro-
Subfam. Dryomyinae De Bruijn, 1967
lof anterior. El posterolof esta fusionat a
Genere Eliomys Wagner, 1843
I'endolof lingual.
M 3/:
Centrolof anterior que se fusiona al meta-
Eivissia n. sgen.
lof. Centrolof posterior curt. Sense crestes
accesories.
Derivatio nominis: Del nom de I'illa, Eivissa.
P /4:
De forma arredonida. Molt reduit, espe-
Diagnosi: Dryomyinae de mida gran. Endolof
cialment la part anterior. Cinc crestes trans-
continu als molars superiors. Paracon i metacon
versals. Sense crestes accessories. Endo-
distinguibles. Presencia de posterocentrolof.
Iofids labial i lingual que amb I'anterolofid
Diagnosi diferencial: Eliomys (Eivissia) es dife-
i el posterolofid formen un cíngul continu
rencia de Eliomys (Eliomys) per la seva mida, molt
envoltant tota la dent. Metalofid i centro-
mes gran, per la rdbustesa de les crestes i per la
Iofid m o l t reduits. Mesolofid fusionat a
complicació dels tercers molars superiors. Es dife-
I'endolofid labial.
rencia de Eliomys (Hypnornys) per la forma de les
M /I: Cresta accessoria anterior, molt petita,
dents jugals, m o l t mes propera a Eliomys (Elio-
present en dos casos. Centrolofid de mitja
mys), i per la presencia de paracon i metacon ben
a llarg. Anterolofid i metalofid fusionats
marcats. Es diferencia de Eliornys (Thyrrenoglis) i
labialment. Els extrems labials del mesolo-
Eliomys (Maltamys) per I'absencia de crestes fora
f i d i del posterolofid es prolonguen ante-

LAMINA I
Fig. 1: P 4 sup. der.
Fig. 5: M 3 sup. izq.
Fig. 2: P 4 sup. der.
Fig. 6: M 3 sup. der.
Fig. 3: M 1 sup. izq.
Fig. 7: P 4-M 1 inf. der.
Fig. 4: M 1 sup. der.
Fig. 8: M 2 inf. izq.
Totes les figs. estan rnés o rnenys a escala x 23. Les fotogra-
fies arnb Stereoscan han estat realitzades al S e ~ e i
de Microsco-
pia Electronica de la Universitat de Barcelona.

riorment. Cresta accessbria posterior pre-
Llargaria
Amplaria
sent.
mín.
x
max. mín.
rnax.
N
M /2:
Reprodueix les mateixes característiques
que la peca anterior.
A la taula 1 es presenten les mesures de les
peces dentaries conegudes de Eliomys (Eivissia).
Disposam de 4 mandíbules fragmentades de
Eliomys (Eivissia). La mandíbula CNR 1 és I'única
que presenta apofisi angular, essent les altres tres
Taula 1. Mesures de les dents de Eliornys (Eivissia) canarreien-
m o l t rnés fragmentades. Aquest exemplar no te el
sis n. sp. (en rnrn).
foramen mandibular que és típic dels altres glírids
del mateix grup. Aquest foramen és gran a E.
Hem comparat les restes femorals de E. (Eívis-
quercinus i petit o absent a E. (H.) morpheus. E.
sial canarreiensis arnb femurs de E, q. quercinus,
(Maltamys) i E. (Thyrrenoglis) també en presenten,
E. q. ophiusae, E. (H.) morpheus, E. (M.) wiedinci-
pero en desconeixem la mida. Tot i que alguns au-
tensis i G. glis. Els materials de Eivissia es relacio-
tors consideren que aquesta característica te una
nen clarament d'aprop arnb els de les especies del
validesa taxonomica, consideram que ha d'esser
genere Eliomys (sensu ZAMlT MAEMPEL i DE
reduida. La superíície labial de les mandíbules de
BRUIJN, 1982), i són ben diferents dels de Glis.
Eliomys (Eivissia) és ondulada, talment com a Elio-
Una característica de les especies que s'incloen
m ys (Eliom ys).
dintre del genere Eliomys és la presencia a la part
S'ha comparat I'húmer de E. (Eivissia) cana-
posterior del gran trocanter d'una cavitat fonda per
rreiensis arnb els de E. quercinus quercinus, E. q.
a la inserció dels músculs gluteal medius i g. mini-
ophiusae, E. (Hypnomys) morpheus, E. (Maltamys)
mus, mentre que a Glis aquesta cavitat és molt poc
wiedincitensis i Glis glis. L'húmer de Eivissia s'in-
fonda. Aquestes especies presenten, a~ixí mateix,
clou clarament dintre del grup d'especies de Elio-
u n tercer trocanter més ben desenvolupat que Glis.
mys (sensu ZAMMIT-MAEMPEL i DE BRUIJN,
Com be va assenyalar BATE (1918), E. (Hypnomys)
1982). La diferencia fonamental entre I'húmer de
presenta el tercer trocanter proporcionalment una
Glis i el de les especies del genere Eliomys resideix
mica menys desenvolupat que E. (Eliomys). D'a-
en I'amplaria de la cresta deltoidea, que esta molt
cord arnb els nostres materials E. (Maltamys) pre-
més expandida lateralment a aquestes darreres
sentaria aquest trocanter més desenvolupat que E.
que n o a la primera. L'húmer de Eivissia presenta
(Eliomys), mentre que a E. (Eivissia) el tercer tro-
una cresta deltoidea molt expandida lateralment.
canter presenta u n grau de desenvolupament in-
Altrament, !a vorera lateral del foramen supracon-
termedi entre E. (Eliomys) i E. (Hypnomys).
dilar humeria (foramen entepitroclear) és corbada
El femur de E. (Eivissia) és mes gran i robust
als su bgeneres Eivissia, Hypnomys, Maltamys i
que el de E. q. ophiusae. La seva talla adulta ha
Eliomys, mentre que és rectilínia a Glis.
d'esser similar a la del femur de E. (M.) wiedinci-
La Ilargaria total (anatbmica) de I'húmer CNR
tensis, enc que aquest darrer presenta una configu-
12 és d e 21.35 m m . Aquest mateix os fa 19.80 m m
ració més robusta i u n cap articular proporcional-
sense I'epífisi proximal, i I'amplaria de la seva epí-
m e n t més petit. Aquests femurs són més petits
fisi distal és de 6.50 mm. Consideram que aquest
que els de E. (Hypnomys). Donada la naturalesa
os n o pertany a u n exemplar adult de E. (Eivissia), i
fragmentaria del material estudiat només presen-
la gran amplaria relativa de I'epífisi distal respecte
tarem les mesures del diametre del cap articular de
la Ilargaria total n'ha d'esser u n bon indicador, tal i
I'ós, que als exemplars de E. (Eivissia) estudiats se
c o m també esdeve a E. quercinus (ALCOVER i
situa entre 3.35 i 4.00 m m (n = 3; els altres dos
KAHMANN, 1980). A I'únic exemplar de E. (Malta-
exemplars presenten u n diametre del cap > 3.30
mys) que disposam la Ilargaria total de I'tiúmer
m m i > 3.15 mm). Aquesta mesura se situa entre
sense epífisi proximal és de 22.95 mm, i I'amplaria
2.40 i 3.40 m m a E. quercinus. L'únic exemplar de
d e I'epífisi distal 7.70 mm; A E. (H.) morpheus la
E. (M.) wiedincitensis que tenim en fa 3.40 mm, i a
Ilargaria total de I'húmer sol superar els 25.00 m m
una mostra de E. (H.) morpheus se situa entre 4.25
(i tenim exemplars de I'Avenc de I'Hospital que su-
i 4.55 m m .
peren els 30.00 mm)', i I'amplaria de I'epífisi distal
L'estat fragmentari de les tíbies no permet
sol superar els 7.50 m m (veure MILLS, 1976). A E.
extraure-ne moltes informacions. No disposam de
quercinus ophiusae la Ilargaria total de I'húmer
tíbies de Glis glis i I'única peca que tenim de
dels exemplars adults se situa entre 20.4 i 24.9
E. (M.) wiedincitensis pertany a u n exemplar juve-
mm, arnb una amplaria de I'epífisi distal situada
nil. Per aixo les comparacions s'han realitzat no-
entre 5.1 i 6.3 m m (UERPMANN i KAHMANN,
més arnb E. (H.) morpheus i E, q. ophiusae. E. (Ei-
1974).
vissia), talment com E. (Hypnomys), presenta a la

part posterior de la diafisi de les tíbies una protu-
concomitant de le modelogia, la qual c'anirie mo-
berancia molt més marcada que a E. (Eliomys),
dificant molt lentament, d'acerd arnb un esquema
cosa que suggereix un os més fortament musculat.
gradualiste. En la nsetra opinií, Eivissia es troba
L'amplaria maxima de I'epífisi dista1 de E. (Eivissia)
encara a les darreríes de la primen fase o al llmit
se situa entre 4.65 i 6.45 m m (n = 7). A E. querci-
entre les duec: morfologieament encera 6s propera
nus ophiusae aquesta mesura se situa, als exem-
a E. (Eliomys), pero la ssva mida i robustesa supe-
plars adults, entre 4.00 i 4.90 m m i a E. (H.) mor-
ren ben molt la de qualsevol de les esp&cies d'a-
pheus entre 6.20 i 6.75 mm.
quest subgenere.
Les peces de I'esquelet postcranial ens revelen
un animal de talla intermedia entre E. quercinus
La problematica de les dues
ophiusae i E. (Hypnomys) morpheus. En realitat la
especies del jaciment de la Cova
tal la de E, (Eivissia) canarreiensis havia d'esser si-
milar a la de E. (Maltamys) wiedincitensis. La mor-
de Ca Na Reia
fologia dels ossos llargs de I'esquelet postcranial,
Com s'ha assenyalat previament, a la Cova de
talment com el dibuix dentari, denuncia un paren-
Ca Na Reia s'han trobat restes de dues especies de
tiu evident amb Eliomys. Dintre del genere Elio-
glírids, E. (Eivissia) canarreiensis n. sgen., n. sp.
mys, alguns trets de la morfologia postcraniana
(Gliridae 1) i d'un Gliridae II pendent d'estudi. D'a-
apropen Eivissia més als subgeneres Hypnomys i
questa darrera especie només tenim una dent, dos
Eliom ys que no a Maltam ys.
fragments proximals de femurs esquerres, un frag-
ment proximal d'húmer dret sense epífisi proximal,
una epífisi proximal d'húmer dret, dos fragments
La presencia de formes endemiques de Glírids
distals de tíbies (esquerra i dreta) d'un(s) exem-
és un fenomen repetit al Plio-Pleistoce de diverses
plar(s) juvenil(s), un fragment proximal d'ulna
illes de la Mediterrania occidental. A les Balears ja
dreta i dos fragments proximals d'ulnes (esquerra i
d'antic era coneguda I'existencia de E. (Hypnomys)
dreta). El Gliridae II de la Cova de Ca Na Reia pre-
associat a Myotragus i Nesiotites. Darrerament
senta u n disseny dentari que recorda el de E. (Hyp-
s'ha donat a coneixer la presencia d'un Muscardi-
nomys). És una especie de talla gran, una mica
nus gegant, M. cyclopeus a I'illa de Menorca
més petita que la de Leithia melitensis.
(AGUST~, MOYA-SOLA i PONS, 1982). A Eivissa,
La presencia de dues especies de Gliridae al
apart de la fauna de Ca Na Reia, s'han trobat ma-
mateix jaciment, derivades totes dues de E. {(Elio-
mífers al jaciment de ses Fontanelles, on es troba
mys), resulta notable. A hores d'ara no podern dilu-
un Eliomys (Eliomys) associat a Protatera. Amb
cidar amb cura les relacions filogenetiqwes que
I'excepció de Muscardinus cyclopeus de Menorca i
existeixen entre elles, pero sí podem exposar les
del genere Leithia de diversos jaciments siculomal-
diferents hipotesi que ens permetin comprendre la
tesos, totes les formes endemiques de Glírids del
seva presencia simpatrica.
Plio-Pleistoce de les illes de la Mediterrania occi-
1. Hipbtesi d'heterocronisme
dental s'han relacionat amb Eliomys (Eliomys),
Una de les possibles explicacions de la presen-
subgenere del que descendrien. Aquesta relació,
cia de dues especies de Gliridae consisteix en con-
encara que menys clara a Thyrrenoglis i Maltamys
siderar el deposit de la Cova de Ca Na Reia oom a
(per la presencia dé crestes accessories fora del tri-
u n jaciment heterocronic. És possible que tota la
gon), és particularment evident per a Hypnomys i
fauna trobada a la Cova de Ca Na Reia no sia de la
sobretot per a Eivissia. En efecte, dintre d'aquest
mateixa edat (vegeu PAUL, en premsa). Si aixb es-
conjunt d'especies insulars de Glírids Eivissia és el
devingués podria esser que les dues especies de
subgenere que presenta un grau de modificació
Gliridae trobades pertanyessin a una rnateixa file-
rnés petit i, en conseqüencia, un grau de similitud
tica o no. Si es considera la primera possibilitat
més proper a E. (Eliomys). En particular, destaca la
hauriem de suposar que Gliridae II seria descen-
presencia als molars superiors de cúspides labials
de nt de E. (Eivissia) canarreiensis.
marcades. Ademés, la fusió del centrolof anterior
amb el metalof, molt frequent a Hypnomys, només
2. Hipbtesi de sincronisme
es realitza a 3 M2 de Eivissia i hi ha una petita
Si suposam que les restes fossilíferes dels glí-
cresta accessoria anterior a dos. Tal i com esdeve
rids de la Cova de Ca Na Reia són totes del mateix
amb Muscardinus cyclopaeus i amb E. quercinus
periode, la presencia sincronica de dues especies
ophiusae, el grau de modificació de Eivissia mostra
es pot comprendre mitjancant dues hipbtesis (ex-
que als Glírids insulars el ritme evolutiu a nivell
cloem, d'entrada, la possibilitat d'especiació sim-
morfologic difereix del que se'n dóna a nivell de
patrica):
talla. Tot fa pensar que a les primeres fases d'evo-
1. Hipotesi de dues colonitzacions continen-
lució insular es dóna un augment molt rapid de la
tals.
mida, sense que aquest canvi impliqui un canvi
Les dues especies de Gliridae de la Cova de Ca

Na Reia podrien representar dues colonitzacions
edat messiniana o immediatament postmessiniana
diferents de la proto-Eivissa a partir de Eliomys
per a Ses Fontanelles. D'altra banda E, (Eivissia)
continentals. En aquest cas s'hauria de considerar
podria esser el descendent de E. (Eliomys) de Ses
E, (Eivissia) canarreiensis com a I'especie derivada
Fontanelles o be podria haver-se originat a una
de la darrera colonització. Gliridae II podria esser
fase d'insularitat posterior, dintre del Messinia o
u n descendent de E. (Eliomys) sp. trobat al jaci-
lleugerament posterior a ell. El baix grau de modi-
ment d e Ses Fontanelles.
fica'ció de E. (Eivissia) suggereix que ha de situar-
2. Hipotesi de les migracions intraarxipela-
se a u n periode molt antic del Plio-Pleistoce: Plioce
giques.
o Pleistoce inferior.
Les dues especies podrien provenir d'una an-
tiga colonització (descendint del Eliomys sp de Ses
Agraiment
FontaneHes ?), i s'haurien pogut originar com a es-
pecies diferents a dos indrets diferents aillats de
Els autors volen fer palés el seu agrai'ment
les proto-Pitiüses. Després, be en el transcurs
més sincer envers els naturalistes i amics eivis-
d'una antiga glaciació o be a u n període indetermi-
sencs Cristofol Guerau d1Arellano i Nestor Torres, i
nat, s'hauria pogut donar la migració de, almenys,
les seves respectives famílies, que tant ens han
una d e les especies a I'area habitada per I'altra. Si-
ajudat durant les nostres estades a les Pitiüses. Vo-
tuacions c o m aquesta sembla que s'han donat a
l e m agrair també el suport que hem rebut de les
les Galápagos ( i així es pot explicar, per exemple,
nostres institucions (Institut de Paleontologia de
la presencia simultania de Nesoryzomys indefen-
Sabadell i Museo Nacional de Ciencias Naturales
sus i N. darwini a I'illa Santa Cruz) i tal volta a
d e Madrid). Aquest treball s'inclou dintre del Pro-
Sicília-Malta (cosa que permetria comprendre la
jecte de Recerca del CSlC ((Biogeografía y evolu-
presencia simultania a alguns jaciments de Leithia
ción en condiciones de insularidad)).
melitensis i L. cartei).
Bibliografia
Edat de l'associació faunística
AGUSTI, J., MOYA-SOLA, S. i PONS-MOYA, J. 1982. Une es-
Cap dels elements faunístics que surten a la
pece géante de Muscardinus Kaup 1829 (Gliridae, Rodentia,
Cova de Ca Na Reia permet la datació acurada del
Mamrnalia) dans le gisement karstique de Cala Es Pou (Mio-
jaciment. Malgrat aixo, la presencia de Eivissia i
cene superieur de Minorque, Baléares). Geobios, 15: 783-789.
ALCOVER, J. A. i KAHMANN, H. 1980. Reste des Gartenschlafers
d'un altre Dryornyinae endemic permet extraure-
(Eliornysl aus Hohlen der Insel Ibiza (Eine vorlauige Mit-
ne algunes conclusions. L'existencia d'una cresta
teilungen). Saugetierkundl. Mit., 28: 30-35.
accessoria posterior ben desenvolupada als molars
ALCOVER, J. A., MOYA-SOLA, S. i PONS-MOYA, J. 1981. Les
inferiors de Eivissia (i al Dryomyinae indet.) indica
Quimeres del Passat. Els Vertebrats fbssils del Plio-Qua-
ternari de les Balears i Pitiüses. Mon. Cient Ed. Moll. 1:
que aquesta forma se situa, com a mínim, al nivel1
1-260.
morfologic de I'especie pliocenica E. intermedius
GASULL, LI. i ALCOVER. J. A. 1982. La Cova de Ca Na Reia: des-
(a I'especie actual, E. quercinus, manquen ja les
concertant estació rnalacologica del Pleistoce de les Pitiüses.
crestes accessories).
Endins, 9: 41 -44..
A Mallorca, o n el registre paleontologic del
MOYA-SOLA, S., AGUST~, J. i PONS-MOYA, J. (en premsa). The
Mio-Pliocene insular faunas from the Western Mediterra-
Plio-Pleistoce és molt complet, la fauna de la Cova
nean: Origin and Distribution Factors. Medit Neog. Cont.
d e Canet ha estat datada com a Plioce superior
Paleoenvir., Paleoclim. evol., Montpellier.
(PONS, MOYA i KOPPER, 1979). Aquest jaciment
MOYA-SOLA, S., PONS-MOYA, J., ALCOVER, J. A. i AGUSTI, J.
presenta una forma arcaica de E. (Hypnomys), en-
(en premsa). La fauna de vertebrados neógénosuaternaria
de la isla de Ibiza. Nota preliminar. Acta Geol. Hisp.
cara que es troben poblacions més primitives d'a-
PAUL, C. R. C. (en premsa). Pleistocene non-marine molluscs
quest genere al Cap Farrutx. Així, doncs, el registre
frorn Cova de Ca Na Reia, Eivissa. Boll. Soc. Hist Nat. Ba-
més antic de Iínies endemiques data probablement
lear~, 27.
del Plioce inferior-mitja. A un treball anterior
PETIT, E. 1963. Exploraciones espeleologicas en Ibiza. Monta-
(MOYA-SOLA, AGUST/ i PONS, en premsa) s'ha
ña, 85: 362-366.
PONS-MOYA, J., MOYA-SOLA, S. i KOPPER, J. S. 1979. La fauna
propossat que I'entrada dels avantpassats de les
de marniferos de la Cova de Canet (Esporles) y su cronolo-
formes de mamífers insulars mediterranies plio-
gía. Endins, 5-6: 55-58.
pleistoceniques es va produir durant la regressió
TORRES, N. i ALCOVER. J. A. 1981. Presencia de Tudorella fer-
messiniana, hipotesi. perfectament congruent amb
ruginea (Lamarck, 1822) (Gastropoda, Pomatiasidae) a i'illa
dlEivissa. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 25: 185-188.
les dades exposades més adalt.
TRIAS, M. 1982. Noves dades sobre les cavernes pitiüses. En-
A Eivissa es coneix una fase d'insularitat ante-
dins 9: 15-28.
rior a la representada al jaciment de la Cova de Ca
UERPMANN, H. P. i KAHMANN, H. !977. Altersveranderungen am
Na Reia: el jaciment de Ses Fontanelles, o n trobam
postkranialen Skelett des Gartenschlafers Eliomys querci-
ja formes endemiques (MOYA-SOLA, AGUST~ i
nus (Linné, 1766). Saugetierkundl. Mitt., 25: 27-34.
ZAMMIT-MAEMPEL, G. i DE BRUIJN, H. 1982. The Plio/Pleistoce-
PONS, en premsa). La presencia de formes d'ori-
ne Gliridae from the Mediterranean Islands reconsidered:
gen africa (Protatera) suggereix clarament una
Proc. Konink. Ned. Ak. v. Wetenschappen, ser. B,85: 113-128.