La cova d'en Jaume Orat: parr�quia d'Albarca, Sant Antoni, Eivissa
ENDINS, n." 10-11. 1985. Ciutat de Mallorca.
LA COVA D'EN JAUME ORAT
(Parroquia dfAl barca, Sant Antoni, Eivissa).
per Miquel TRIAS
de I'Speleo Club Mallorca
Résumé
Cet article traite d'une carverne du Nord de I'ile dlEivissa.
Les aspects les plus irnportants qu'elle présente sont les suivants:
-
Un conduit d'écoulernent, forme qui paradoxalement était presque inédite jusqu'a
present a Eivissa.
-
U n niveau de corrosion qui affecte une grande salle.
-
La présence de sédirnents contenant des ossernents d'oiseaux et des coquilles d'es-
cargots qui apportent d'intéressantes données paléogéographiques.
-
Les vestiges d'irnportants fouilles a la recherche de trésors Iégendaries.
Abstrad
This study deals with a cavern in the North of the island of Eivissa.
The most irnportant features are:
-
A streamway passage, feature being paradoxically alrnost unseen in Eivissa.
-
A corrosion level notch on the whole walls of a great room.
-
A cave deposit with snail shells and bird bones giving an interesting paleogeogra-
phycal deduction.
-
Traces of very important diggings in search of legendary treasures.
Introducció
En el passat nombre d'aquesta mateixa publi-
que la Cova d'En Jaume Orat contenia un fabulós
cació (TRIAS, 82) en el capítol dedicat a la Cova
tresor, creguent-ho fins al punt de deixar-hi un
des Llibrells (anomenada alla incorrectament des
munt de jornals picant i moguent terra, durant
LIBRELLS) se citava una infructuosa cercada de la
quasi un any. Aquesta historia comenca amb la
Cova d'En Jaume Orat. En una visita posterior, pel
venguda de Sebastia Belloto, sicilia, qui devers el
gener del 83, dins la campanya subvencionada pel
1660 s'entrega a Eivissa i ben prest se feu una so-
Consell d'Eivissa, poguérem localitzar la cova da-
lida farria com a cercador d'aigua i, segons ell, de
rrerament citada, situada bastant més avall del que
tresors amagats. Interessada per les activitats de
abans havíem cercat. Publicam ara aquesta nota
Belloto la Inquisició no el va deixar tranquil masca
tant per I'interés intrínsec de la cavitat, especial-
temps, i el deporta a Mallorca per jutjar-lo com a
ment en I'aspecte historie, com per esser una cavi-
nigromant i per tant enemic de la fe.
tat repetidament citada a la bibliografia, mereixe-
La febre pels tresors amagats seguí viva. em-
dora d'un estudi una mica més acurat.
pero en u n dels seus incondicionals seguidors. An-
ton¡ «Gibert» de Malafogassa qui, més de 20 anys
més tard, comenqa una intensa campanya d'exca-
Antecedents histories
vacions a la cova de que tractam, fins que una
nova intervenció de la Inquisició, amb una seriosa
MAR/ CARDONA (1974) ens documenta deta-
advertencia, posa f i a les infructuoses activitats del
lladament sobre les activitats dels qui cregueren
nostre personatge.

Les histories de tresors amagats són molt
manera semblant, la pujada per accedir a la galeria
abundants a les nostres Illes, el que té d'especial
occidental és una rosseguera d'aspecte artificial, i
aquest cas és que el tenim documentat; a més de
el punt final d'aquella té una cota molt proxima a
la feinada titanica que feren els cercadors: la sala
la del punt rnés enclotat de la sala grossa.
grossa, d'uns 250 m2 esta plena de grans caramulls
de terra i una bona part de la galeria occidental ha
estat buidada; més envant tornarem sobre aquest
Morfologia i genesi
punt, donant-ne més claríciés.
N o són les activitats d'En «Gibert» la primera
La cova de que tractam s'obri dins calcaries
traca humana en aquesta cova, la troballa d'uns
grises compactes d'edat urgoniana; aquí no se n'a-
tests de terra sigil-lata clara ens assabenten que en
precia I'estratificació, pero per analogia amb la
epoca romana tardana ja era visitada (Fig. 1).
propera Cova des Llibrells, podem considerar que
és proxima a I'horitzontal.
La morfologia és quasi completament de co-
rrosió, unes poques formes reconstructives, pisos
La Cova d'En Jaume Orat esta situada quasi a
estalagmítics i estalactites que hi podem trobar no
la punta del Cap des Mussons, a 100 m per damunt
tenen gaire importancia. D'entre les formes de co-
la mar. La boca s'obri al peu d'un petit penyal en
rrosió cal fer menció de les cúpules que accidenten
u n coster molt esquerp i tapat de vegetació espessa.
el sostre de la sala grossa i la coalescencia de gale-
ries de la part Nord d'aquesta. Molt interessant és
Descripció
també la irregular regata de corrosió que afecta la
major part del contorn de la sala (Foto 1) marcant
Essencialment la cavitat esta formada per una
el que podria haver estat el nivel1 de colmatació
sala i per unes perllongacions d'aquesta. La sala,
dels sediments que h i trobam, avui reexcavats, en
de forma vagament rodonenca, té uns 20 m d'eix
part almenys, artificialment.
rnajor i s'obri a I'exterior per una boca de .7 m
De sediments n'hi ha de dues classes: una
d'amplada, si bé que- obstruida parcialment per
bretxa molt dura amb enderrocs de mida molt
grans blocs. De les perllongacions, la més impor-
grossa i unes argiles poc endurides amb ossos
tant és la galeria occidental de 13 m de Ilargada,
d'au i closques dé caragol (Helicella, lberellus i
a m b aspecte de conducte, forma aquesta que prac-
Oxychilus). Els primers se localitzen a I'entrada de
ticament desconeixiem a Eivissa, i amb sediments
la galeria occidental i la part annexa de la sala (vid.
molt intererssants. El conjunt de la cova, sumant
seccions A i B de la topografia). Els segons només
els dos eixos rnés Ilargs, té un desenvolupament
s'observen in situ a les parets de la galeria (vid.
de 60 m.
seccions B i C i foto 2) ja que dins la sala com hem
Referent a I'altimetria, se podria considerar
vist, aquest material modern esta remogut artifi-
quasi bé horitzontal des del punt de vista morfolo-
cialment.
gic, ja que el desnivel1 de 4 m que presenta és més
Referent a I'associació faunística de les argiles,
be produit per I'acúmul de blocs de I'entrada. De
-
au i caragols de terra, hem de recordar que ha es-

-m
DEN JAUME ORAT

Foto 1.
Regata de corrosió a la paret de la sala. El punt on esta
presa la fotografia esta marcat amb una fletxa a la topo-
grafia.
Foto: J. Fernandez
Foto 2.
Galeria occidental. Restes de sedirnents argilosos pen-
jats. La zona fotografiada correspon aproximadarnent a
la secció C de la topografia.
Foto: J. Fernandez
tat trobada a d'altres coves de les Pitiüses (TRIAS,
terior del massís, cosa que pensam que és una fa-
82) i que planteja un interessant problema biogeo-
ceta anomala dins el conjunt morfologic de la
grafic en el passat recent d'aquestes illes.
cova.
Tret de la presencia de la galeria occidental i
En haver-se excavat la cavitat, com hem dit
dels sediments, totes les característiques d'aquesta
més amunt, ha estat sotmesa a dues fases de reblit
cavitat són comuns a la Cova des Llibrells descrita
i posterior excavació dels sediments, complicant
en el treball tantes voltes citat en el present article.
com és habitual la seva evolució i morfologia ac-
Per tant podem establir per a la genesi d'En
tual. Malgrat que I'excavació d'En «Gibert» hagi
Jaume Orat un mecanisme genetic semblat al d'a-
desbaratat I'estat natural dels sediments, sernbla
quella: excavació en regim freatic sobre junts i dia-
clar que abans de la seva intervenció la part inicial
clasis, especialment importants els prirners a la
de la galeria estava reexcavada en la seva meitat
sala; la galeria occidental s'ha excavat seguint di+
superior, on només quedaven testimonis dels sedi-
clasis de direcció entre E-O i NE-SO..
ments argilosos (vid. foto 2). S'aprecia bé la zona
El que és destacable aquí és la presencia d'una
excavada observant les marques deixades per les
clara forma de conducció com és la galeria occi-
eines dels cercadors de tresors. Aquests, doncs,
dental, forma que s'ajusta a la teoria carstica (mor-
haurien excavat part de la galeria a la que hi hau-
mal» per a una cavitat excavada en regim freatic.
rien pogut accedir per la zona buidada naturalment.
Cal recordar que aquest tret moríologic ens era
Seguint amb els sediments argilosos, és curiós
desconegut i que aixo era presentat corn a una de
d'observar la importancia de la reexcavació que
les característiques del Carst dfEivissa (TRIAS, 83);
han sofert, donat I'aspecte relativament modern
per altre part la vesina Cova des Llibrells si bé té
que tenen i les condicions climatiques modernes
una morfologia artaloga, no té cap galeria vers I'in-
dlEivissa, pobres en precipitacions, considerant, a

més que la cova esta allunyada de qualsevol sis-
Bibliografia
tema fluvial actual. Aquest fenomen ha estat ob-
servat a altres cavitats, tant dfEivissa com de For-
MARI CARDONA, J. (1974): 111682. Búsqueda de tesoros escondi-
mentera (TRIAS, 82).
dos en sa Cova d'en Jaurne Oratn. Revista Eivissa n.O 5, 3'
Epoca: 18-20. Eivissa.
TRIAS, M. (1982): ~ N o v e s
dades sobre les cavernes pitiüses)). En-
Conclusions
dins, 9: 15-27. Ciutat de Mallorca.
TRIAS, M. (1983): Espeleologia de les Pitiüses. Institut d'Estudis
Eivissencs. Eivissa.
Resumint aquestes Iínies, els aspectes més
destacables d e la Cova d'En Jaume Orat són els
següents:
1. L'existencia d'una forma de conducció ben
clara, aspecte fins ara, paradoxalment, quasi inedit
en el Carst eivissenc.
2. U n nivel1 de corrosió afectant tota la sala
que constitueix la part més important de la cavitat.
3. U n d i p ~ s i t
de sediments argilosos amb os-
sos d'au i closques de caragol de terra; associació
faunística que, trobada repetidament a altres ca-
vernes pitiüses planteja u n interessant problema
paleogeografic, ja que sembla donar indicis de
I'extinció de la fauna de mamífers abans de I'arri-
bada de I'home, que com sabem sol esser el res-
ponsable d'aquesta extinció, almenys a Mallorca,
o n aquest tema ha estat estudiat.
4.
Unes documentades excavacions cercant
tresors, excavacions que representen una feina ti-
tanica i que demostren fins quin punt en el poble
d e les nostres Illes tenia forca la creenca en tresors
Ilegendaris.