Les campanyes espeleol�giques del 84 a Menorca
ENDINS, n." 10-11. 1985. Ciutat de Mallorca.
LES CAMPANYES ESPELEOL~G~QUES
DEL 84
A MENORCA
per Miquel TRlAS
de I'Speleo Club Mallorca
Résurné
Dans cette étude, nous présentons les résultats des recherches que nous av
effectuées en 1984 dans I'ile de Menorca. Ce sont les suivants:
-
3 cavités inédites du Barranc dlAlgendar; 2 d'entre elles présentent un grand intéret
archéologique.
- Nouveaux éléments et topographie complete de la Cova des Pont, intéressant site
fossilifere de tortue.
- La topographie d'un puits préhistorique non encore décrit.
- La correction de la topograhie du Pou de na Patarra.
- Quelques considérations sur la chronologie de c
Abstract
In this paper the r
The rnost irnportant of thern are as follows:
-
3 unpublished caves of the Barranc dlAlgendar, 2 of thern having a great archeolo-
gycal interest.
-
New data and a complete survey of the Cova des Pont, a-very interesting fossilife
rous tortoise site.
-
The survey and descriptión of a prehistorical pit never described before.
-
A correction of the rneasurernent of the Pou de Na ~atarra.
-
Sorne considerations about the chron
Introducció
Durant I'any 1984 membres 'de I'Speleo Club
nt temes completament inedits per a n
Mallorca, en col.laboració amb elements menor-
Dins aquesta miscel-lania se toquen punts molt
quins del G. O. B. realitzaren dues campanyes a
variats, com són ara tres cavitats inedites del Ba-
I'illa de Menorca subvencionades per la Federació
rranc d'Algendar amb aspectes moríolbgics inte-
Balear dfEspeleologia i pel Consell Insular de Me-
ressants, u n jaciment prehistbric inedit, unes inedi-
norca.
tes obres d'acondicionament d'una cova amb un
Amb el punt de partida de collir dades sobre
bell portal talaidtic, noves dades sobre la Cova des
quiropters cavernicoles, la nostra tasca va abastar
Pont de Binibeca i el seu jaciment de tortuga, la
després un ample ventall de temes des de I'ar-
topografia del pou-.prehistoric de Binimaimut, citat
queologia a la paleontologia; afegint informació a
pero mai descrit i una correcció a la topografia del
estudis que ja tenie
pou de Na PatarrA.

Descripció de les cavitats
ja que com hem dit les seves cotes coincideixen
aproxirnadament. Corn hem vist repetidament I'ac-
1. COVA DES MORTS (Ciutadella)
ció corrosiva al nivell de les aigües i la deposició
de sediments se troben sovint associades (LANGE,
Antecedents
1963; GINES i GINES, 1977; TRIAS, 1982). Desta-
Coneguda des de feia temps per poques per-
quem que la forma particular de regata de corrosió
sones, no n'havíem tengut notícia fins que la des- ,
que trobam aquí s'ajusta molt be a les previsions
cobrirem des de la part alta de I'altra vora del ba-
de LANGE (1963) per als water-leve1 horizons, arnb
rranc, ja que des de baix és molt poc vistable per
la superficie superior ben plana corresponent a la
estar tapada per la vegetacib.
superficie lliure de I'aigua.
Vists aquests aspectes morfologics podem es-
tablir que la cova s'ha format en funció del dre-
natge de la marina superior cap al Barranc d'Al-
Esta situada al cingle occidental del Barranc
gendar que ha actuat com a nivell de base local.
drAlgendar, a prop i al mateix nivell que la Cova
Per a I'estudi de la seva evolució cal que conside-
Murada, enc que la comunicació directa entre amb-
rem els següents factors:
dues no és possible arnb mitjans normals. L'altaria
1. La presencia d'una regata de corrosió as-
damunt el talveg és de 35-40 m.
sociada a un reblit de sediments varvats.
2. Que aquests sediments han estat reexca-
Descripció
vats en una potencia aproximada de 2 m.
De manera semblant a la de la majoria de for-
3. Que la disposició actual molt baixa de la
mes hipogees del Barranc drAlgendar (MIR, 1976)
boca no permetria cap acumulació important d'ai-
la Cova des Morts esta formada per una sola gale-
gua dins la cova.
ria, de direcció N 70 E que presenta un colze prop
4. La relació de la cova arnb una capa cars-
de la boca. Les mesures de la galeria van minvant
tica que drenaria al Barranc d'Algendar i que per
des de I'entrada fins al punt en que la colmatació
tant hauria de seguir les fluctuacions del talveg
per sediments impedeix la continuació; si bé I'am-
d'aquest.
plada no sofreix gaire variació (una mitja de 5 m),
D'acord arnb aixo I'evolució seguiria les se-
I'alcada passa de 6 m al portic a la petita galeria
güents passes:
terminal on no passa dels 40 cm. El pis, cobert de
1. Excavació en condicions freatiques d'un
sedirnents varvats, va pujant suaument cap a I'in-
sistema de conductes que més tard entrarien en
terior, si be que a la meitat exterior I'acció humana
coalescencia.
ha disfressat el sol original. A I'exterior la cavitat
2. Davallada i estabilització del nivell hídric
s'allarga seguint el barranc formant una magnífica
arnb el modelat de la regata de corrosió i diposit
balma o n se situa la millor part del jaciment ar-
dels sediments varvats en unes condicions topo-
queologic del que més envant tractarem.
grafiques diferents de les actuals, sense I'existen-
cia de I'actual entrada.
Morfologia i
genesi
3. Excavació i buidada dels sediments en
reactivar-se la circulació, segurament per davallada
La roca encaixant és la calcarenita miocenica
del nivell de base; en aquest moment s'hi podria
que forma tota la meitat sud de Menorca. Com és
situar I'obertura de la boca actual.
habitual a les coves del Barranc d'Algendar la mor-
fologia dominant és la de corrosió; malgrat que
Cronologia
prop de la boca el volum que té la cavitat pot esser
degut al mecanisme clastic, no s'hi troba I'acúmul
Creim que no és masca agosarat emprar I'al-
d'enderrocs previsible, fenomen que ja hem obser-
cada de la cova sobre I'actual talveg del Barranc
vat a Na Murada (MIR, 1976).
dfAlgendar per intentar una aproximació cronolo-
Com ja hem vist, el pis de la cova tret de les
gica al rnoment en que se va excavar. Accepta
zones remenades per I'home, és de sediments var-
que no hi hagi hagut moviments tectonics a
vats. Coincidint aproximadament arnb el nivell su-
costa Sud de Menorca durant el Pleictoce Mit
perior d'aquests a la part interior se'n troben indi-
tendrem que el progressiu eficlotament del
cis de colmatació p e i tota la cova (vid. secció DD')
rranc s'haura produit seguint la davallada del ni
així com u n nivell de corrosió especialment vista-
de la Mediterrania. Com que el talveg és el nive
ble i original a la part interior (vid. secció AA'):
de base local per a la capa carstica en relació a
aquí forma un doble escaló a la paret arnb el llavi
qual s'han format les coves de la vora occident
superior notablement horitzontal i un pendant pro-
del Barranc i que les coves s'han d'haver format
per ha estat tallat completament. Aquesta corrosió
dins la zona anegada prop del nivell de base, ten-
pot anar associada a la deposició dels sediments,
drem que en el moment en que s'excava la Cova

O
7
- m
COVA DES MORTS
Ciutadella
To p. M. Trias, A. Alcover
S.C.M. 19-4-84

des Morts i les seves vesines (Cova Murada, Cova
que ens sembla un altre indici de la importancia
Llarga) de la mateixa cota, el talveg estava uns 35-
del jaciment.
40 m més alt que ara. Com hem vist, la baixada de
Aquesta troballa destaca més encara la impor-
nivell del talveg correspon a la baixada del nivell
tancia excepcional que com a lloc de poblament
de la mar, per tant tenim determinat el seu antic
prehistoric tenen les coves del Barranc dfAlgendar.
nivell, poguent saber en quin moment la mar s'hi
Llastima que entre els expoliadors, que en el
trobava. Acceptant com a bones les dades de CUER-
temps de la nostra visita semblava que seguien en
DA (1975) emprades per GlNES i FlOL (1981) re-
la seva activitat, i la incúria dels responsables, un
sulta que la mar se trobava a I'esmentada altaria
jaciment ben important se perdi per a la ciencia.
en el Paleotirrenia fa uns 350.000 anys. Aquesta se-
ria per tant I'edat de la Cova des Morts i de les
altres coves citades.
Arqueologia
2. COVA DE SES MANS (Ciutadella)
Més de la meitat de la cova i la zona exterior
annexa a ella estan ocupades amb una superficie
Esta situada molt a prop de la Cova des Morts,
d'uns 240 m2, per un jaciment arqueologic que ens
i practicarnent en el mateix repla, amb una gran
va semblar de gran importancia. A diferencia del
balma que li serveix de portic. A la balma segueix
jaciment de Na Murada aquest no sembla estar re-
una galeria baixa de sostre de 12 m de llargada
menat, els inevitables expoliadors incontrolats han
coberta de sediments argilosos fent rost ascendent
fet un clot bastant net que permet d'apreciar una
cap a I'interior, on se fa molt estreta; a la part ini-
potencia proxima a un metre i una bona estratigra-
cial I'argila esta coberta de material arenós despres
fia amb nivells de cendres i enterraments en calq.
del sotil.
Per tant sembla que majorment I'ús que se dona a
La morfologia és de corrosió. Deu haver estat
la cova fou el funerari. En superficie collírem troqos
excavada en regim freatic de manera analoga a la
de ferro i bronze, deixats pels expoliadors, cosa
Cova des Morts.
- m
COVA DE SES MANS
Top. M. Tr ¡as, JA. Alcover
S. C. M. 19-4-84

@bZ/?\\\\,
'
O

Secció AA'
7
NmI
Perfil
Detall portal talaibtic
COVA DE
SON MESTRE
DE DALT
CiutadeIla
Top. M.Trias, A. Alcover
Cara interior
Secció
S.
C. M. 20-4-84
o
1
i
m


3. COVA DE SON MESTRE DE DALT (Ciutadella)
naria clasticament degut a les infiltracions zenitals,
posteriorment un important proces litogenic se su-
Situació
perposaria o interferiria en aquest mecanisme.
Se troba al coster Oest del Barranc d1Algendar,
Arqueologia
ja prop de Santagaldana, just a I'endret del pont de
fusta que travessa el torrent. Des d'aquell surt un
Com hem dit abans, un mur d'aparellat gros
tirany ben marcat que puja fins a la cova, superant
tanca completament la sala interior, aprofitant en
aproximadament 30 m de desnivell. La roca encai-
part un escaló dels enderrocs originals que devia
xant és la mateixa calcarenita miocenica de tota la
arribar quasi fins al sotil a la zona Sud. De fet avui
zona.
no tanca del tot, ja que un gran esbaldrec en el
centre permet I'accés a la sala interior sense pascar
Descripció
pel portal, que per altre part estava cegat. La direc-
ció del mur és aproximadament N-S, quasi perpen-
Dues parts se reparteixen la superfície de la
dicular a les parets, la seva llargada és de 14 m, la
caverna quasi al 50 %: una sala inicial, de pendent
gruixa maxima de 2 m i I'alcada de 3,20 m a la part
molt fort plena d'enderrocs de mida molt grossa, i
més alta. Esta fet de Ijedres molt grosses, si bé que
una sala interior de pis pla amb colada i alguns se-
I'aparellat no és estrictament ciclopi.
diments argilosos. La diferencia entre aquestes
A I'extrem Nord del mur, just a la part més
dues parts se fa més marcada per la presencia
baixa de la sala inicial, s'obri un portal de clara fac-
d'una paret ciclopia situada precisament a la sepa-
tura talaiotica que només era visible per la cara in-
ració entre les dues. Bastant amplia, la cova té una
terior, ja que els material~
que havien anat cai-
llargada projectada de 45 m i una amplada de 20
guent per la rosseguera I'havien cegat. Aquest por-
m, la fondaria des del llindar de la boca és de 13 m.
tal té una altaria de 1 m per una llum de 1 m i una
A la paret septentrional de la sala inicial hi ha un
fondaria corresponent a la gruixa del mur, de 1,35
petit salt que dóna accés a unes cambres situades
m. Té la particularitat, inedita, que les rebranques
davall d'ella i que no han estat representades a la
exteriors són dues estalagmites posades vertical-
topografia.
ment; interiorment la llinda és una Ilosa de 1,60 x
1,50 x 0,60. Una de les pedres sobre la llinda és
Morfologia i
genesi
també una estalagmita, essent aquest el primer
Aquesta caverna presenta el binomi morfolo-
cas que coneixem d'aprofitament de concrecions
gic clastic-litogenic associat a una etapa senil dins
per a construccions indígenes.
la teoria evolutiva classica de les formes carstiques
Completa la feina d'acondicionament de la
hipogees. Aquestes morfologies estan repartides
cova un camí que davalla pel pendent esquerp de
desigualment entre les dues unitats que formen la
la primera sala i facilita la baixada fins al portal.
cova: la sala inicial té un clar predomini de formes
Esta format per tres trams d'uns 12 m cada un i
clastiques amb blocs de gran mida; a la sala inte-
I'amplada aproximada és de 2 m.
rior a més de sediments terrosos, hi trobam un
Un nivell de cendres amb ossos trencats molt
procés reconstructiu molt avencat amb pisos esta-
prop del mur fa pensar que aquesta caverna esta-
lagmítics cobrint més de la meitat del seu sol i al-
ria destinada a servir de lloc d'habitació, enc que
gunes belles columnes.
tret del peu de vas trobat dins el portal quasi no hi
Tant per I'aspecte morfologic com per la dis-
ha sortit ceramica (Fig. 1).
posició tridimensional, amb una entrada de fort
Els paral-lels d'aquesta construcció són abun-
rost descendent, aquesta cavitat és excepcional
dins el conjunt del Barranc dlAlgendar, on les co-
ves són quasi horitzontals o de pis ascendent i de
morfologia de corrosió.
Els paral-lels existeixen a d'altres punts de Me-
norca amb la mateixa roca i també en coves que
s'obrin a Barrancs: la Cova d'en Curt a Algendar
Vell i la Cova des Coloms al barranc de Binigaus
(MIR, 1979).
Tanmateix, en principi cal atribuir I'excavació
de la cova de que tractam al drenatge del pla supe-
rior cap al barranc de la mateixa manera que hem
vist per a les altres coves, si bé que en aquest cas,
un pic abandonada per la davallada de nivell de la
capa cArstica seguint la regressió marina, evolucio-

~ e c c i 6
--
e
-
Alqat
COVA DES PONT
- -
Detall jaciment interior
l
dants, a Menorca tenim la Cova den León o den
Sud s'obri a la mar, ben espectacular és també I'a-
Lleó (TRIAS, 1973) al mateix barranc dfAlgendar, la
bisament irregular de 10 x 7 m obert en el centre
Cova des Ravellar i d'altres, enc que la Cova des
de la cavitat, aliniada amb I'abisament s'obri al
- Moro de Manacor (TRIAS i MIR, 1977) és la que té
costat NO una didclasi penjada a 8,40 m sobre la
el portal més semblant.
cala interior, i finalment la petita entrada nordorien-
tal que permet d'accedir a la cova cense material.
4. COVA DES PONT (Sant Uuís)
Morfologia
Molt alta de sotil, excepte en el sector NE, la
cavitat presenta una clara dominant de la morfolo-
Coneguda d'antic, la seva importancia com a
gia clastica, haguent entrat dins una fase de des-
jaciment fossilífer va esser descoberta per J. L. Pre-
trucció en esfondrar-se el paladar per tenir la su-
tus Real. Esta situada en el cap de Binibeca, dins el
perficie del terreny masca a prop. Degut a I'espe-
terme municipal de Sant Lluís, i s'obri com les al-
cial situació d'aquesta cavitat, en rnés d'un 80
tres cavitats estudiades en aquest treball, dins les
sotaiguada, és impossible determinar la importa
calcarenites postorogeniques del Mioce. Es una be-
cia que originalment podrien tenir els sedime
lla cavitat en gran part anegada per la mar on s'o-
acumuiats en el seu pis, tanmateix sembla que
brin la majoria de les entrades que presenta.
menys localment, els paviments estalagmítics
tarien ben representats.
Descripció
El citat jaciment fossilífer esta constituit
En substancia esta formada per una gran sala
uns Ilims molt endurits amb ossos de Test
llarguera en direcció N 25 E, de 56 m de llargada
gymnesicus, tortuga de prop d'un metre de
per una mitja de 15 m d'ample, presenta un desni-
gada (MERCADAL i PRETUS, 1980). A I'ioterior de
vell de 9 m entre la superfície del terreny i el. nivell
la cavitat aquests materials formen un diposit molt
de la mar.
destruit per la mar, en part cobert per una colada
Quatre boques principals li donen accés: la
de 20 cm de potencia. La potencia del nivell fe
rnés important 6s un gran arc que en el seu extrem
arriba a assolir prop d'un metre.

Seccid AA'
COVA DES PONT
Top. M. Trias F: Comas

nes consideracions, ja que la seva presencia dins la
Malgrat la gran evolució clastica de la co-va, és
cova pot servir d'element de determinació cronolb-
plausible suposar-ne una espeleogenesi inicial en
gica. Es obvi que la cova ja existia abans que la
regim frehtic a partir d'un sistema de diaclasis, al-
tortuga s'extingís a Menorca. Per tant el problema
gunes d'elles molt vistables, de direcció N-S, amb
se redueix a determinar en quin moment aquesta
una posterior evolució clastico-litogenica, estant
tortuga gegant s'hagués pogut extingir a la balear
com hem dit la cavitat en una fase senil, entenent
menor, moment que marcaria el terminus ante
les coves com a formes d'erosió que acaben arra-
quem per a la genesi de la cova.
sant el relleu. Aquesta evolució ha d'haver tengut
Seguint a autors com ARNOLD (1979) que han
lloc per damunt el nivell de la mar en una epoca
estudiat les grans tortugues terrestres pobladores
regressiva, tal vegada no massa lluny d'ell, si ac-
d'illes petites, creim que I'existencia d'aquests ani-
ceptam que en principi, la mar seria el nivell de
mals a territoris illencs reduits és incompatible
base de la capa carstica on s'hauria format la cova.
amb la presencia d'herbívors grossos. Així doncs,
I'arribada de Myotragus representaria 1'extinci.ó de
Cronologia
les tortugues davant la competencia d'uh animal
Malgrat que I'estudi del jaciment ossífer no
més agil que les acabaria deixant sense aliment.
ens interessa per se, ens és necessari fer-ne algu-
Sembla admes actualment que la venguda dels an-
POU DE BINIMAIMUT
Sant Climent
Top. M. Prias L. Plantalamor
S. C.
M. 26.6084
Planta
I A
o
3
-.m

tecessors del nostre bovid endemic va esser durant
6. POU DE NA PATARRA (Alaior)
el Messinia (ALCOVER et alia, 1981) quan la Medi-
terrania quasi s'eixuga. Seguint aquest raonament
En un estudi publicat a les planes d'aquesta
ens veim obligats a admetre que la cova s'ha d'ha-
mateixa publicació (TRIAS, 1980) rnanifestavem
ver format com a molt tard durant el Messinia, fa
que la nostra topografia del colossal Pou de Na Pa-
uns 5-6 milions d'anys.
tarra, si bé era valida en I'aspecte grafic, no ho era
Naturalment la cova no pot esser rnés antiga
en I'aspecte metric, perque la diferencia entre les
que la roca on esta excavada, per tant el terminus
diferents comprobacions era masca grossa. Re-
post quem per a I'espeleogenesi seria la gran
centment poguérem aconseguir, no sense dificul-
transgressió del Tortonia quan se forma el Migjorn
tats, permís per a una nova visita i poguérem repe-
menorquí, que va acabar fa uns 8 milions d'anys
tir la poligonal, obtenint un resultat rnés fiable que
(RIBA, 1981).
el d'antany, si bé que no plenament satisfactori.
No podem deixar d'observar el marcat con-
Les medicions se feren amb brúixola i clinómetre
trast que presenta I'edat suposada per a la Cova
SUUNTO i cinta metrica de 25 m refor~ada
a p b
des Pont amb la que, en aquest mateix treball atri-
fibra de vidre; la diferencia entre les medicions as-
buim a la Cova des Morts, si bé que una cronologia
cendents i descendents dóna un error del 2 %
tan alta no seria excepcional dins els Carsts de les
aproximadament, que se pot considerar accepta-
Illes: GINES i FIOL (1981) donen una antiguetat
ble. Agafant la mitja de les medicions la fondaria
semblant a la Cova des Fum de Son Carrió.
total queda doncs, en 47 m, la fondaria donada
abans era de 49 m. Aquesta nova cota s'avé bas-
5. POU DE BlNllMAlMUT (Sant Clirnent)
tant amb la que GOMILA (1950) dóna per al peu
del vuite tram de I'escala: 45,80.
A la segona d'aquestes campanyes i gracies a
la col.laboració de Lluís Plantalamor, director del
Museu de Menorca, poguérem visitar el Pou de Bi-
Bibliografia
nimaimut, aixecant una topografia esquematica
ALCOVER, J. A. (1981): Les quimeres del passat. Editorial Moll.
que creim important de publicar, junt amb una
Ciutat de Mallorca.
nota descriptiva, ja que aquest pou artificial de
ARNOLD, E. N. (1979): ~ I n d i a n
Ocean giant tortoises: their syste-
construcció segurament prehistorica ha estat repe-
matics and island adaptations)). Phil. Trans. R. Soc. Lond. B
tidament citat (TRIAS, 1980) i no sabem que n'exis-
286,127-145. London.
tesqui cap descripció ni topografia.
CUERDA, J. (1975): Los tiempos cuaternarios en Baleares. lnstitut
d'Estudis BaleArics. Ciutat de Mallorca.
Esta situat al lloc de Binimaimut, molt a prop
GINES, J. i
GINES, A. (1977): «El medio fluvio-lacustre hipogeo en
de Sant Climent, a una zona una mica enclotada
las cuevas de Mallorca y su asociación de morfologias». En-
dins el territori de les calcarenites tortonianes.
dins, 4: 3-12. Ciutat de Mallorca.
Gran quantitat de pedreny i fems de tota casta for-
GINES, A i FIOL, L. (1981): «Estratigrafia del yacimiento de la Co-
men u n gran acúmul al mig seu i per tant no po-
va des Fum (Sant Llorenc, Mallorca))). Endins, 8: 2542. Ciutat
de Mallorca.
dem saber quina fondaria real té I'excavació, per
G O M l U SIREROL A. (1950): «Na PatarrAn. Suplement de la Revista
aixo la nostra descripció es cenyeix a I'estat que
de Menorca. Maó.
presenta actualment i a una petita part que neteja-
UNGE, A. L., (1963): «Planes of repose in caves)). Cave Notes Vo-
rem seguint I'escala i que ara torna a estar cegada.
lum 5, n.O 6: 41-48. Castro Valley, California.
MERCADAL, B. i PRETUS, J. L. (1980): «Nuevo yacimiento de Tes-
La boca té forma el-líptica, els seus eixos són
tudo gymnesicus Bate, 1914 en la isla de Menorca». Bol. Soc.
de 10 i 5 m, allargada en direcció NO-SE. Més avall
Hist. Nat. Bal., 24: 15-21. Ciutat de Mallorca.
s'eixampla formant dues cambres. Una al SE de
MIR, F. (1976): ((Les formes hipogees del Barranc &Algendar ( M e
parets molt degradades i de forma irregular, I'altra
norca)~.
Endins, 3: 27-39. Ciutat de Mallorca.
al SO amb les parets i sotil de factura molt regular.
MIR, F. (1979): «Noves aportacions al coneixement de les coves
de Menorca)). Endins, 5-6: 1928. Ciutat de Mallorca.
Les parets son gairebé verticals i a elles s'adossa
RIBA, 0. (1981): aCanvis de nivel1 i de salinitat de la Mediterdnia
una escala de 1 m d'amplaria que en la part desco-
occidental durant el Neogen i el Ouaternarin. Treb. Inst. Cat
berta té 25 escalons sense comptar-ne alguns que
Hist. Nat., 9: 4562. Barcelona.
estan molt espanyats. Un nínxol de forma molt
TRIAS, M. (1973): «Sobre dos cavidades del Barranc &Algendar:
irregular s'obri al costat NE de l'escala. Aquesta
cova Murada y cova de'n Leon (Menorca))). Xlll Congreso In-
ternacional de Arqueología; pp. 365-376; Huelva (Zaragoza
que no té arrambad~r, comenca prop de I'extrem
1975).
SE del pou amb un rebaix a la roca, dóna la volta
TRIAS, M. i MIR, F. (1977): «Les a v e s de la zona de Can Frasquet-
per la part NO, i se perd davall del pedreny al prin-
Cala Varques)). Endins, 4: 2142. Ciutat de Mallorca.
cipi de la cambra SO amb un escaló perpendicular
TRIAS, M. (1980): ((Aportació a I'estudi de Na Patarrhu. Endins. 7:
63-67. Ciutat de Mallorca.
a la seva direccio anterior, com si la continuació
TRIAS, M. (1982): «Consideracions sobre les formes epifreatiques
del pou fos per dins la citada cambra. La fondaria
de la Cova de ses Gerres (Escorca, Mallorca)~. Endins. 9: 2%
actual és de 6 m des del costat on comenca I'escala.
36. Ciutat de Mallorca.