La cova de ca na Reia: desconcertant estaci� malacol�gica del pleistoc� de les Piti�ses
ENDINS, n." 9. 1982. Ciutat de Mallorca.
LA -COVA DE CA NA REIA: DESCONCERTANT
E S T A C I ~
MALACOL~GICA
DEL PLEISTOCE DE
LES PITIUSES
pe'r LI. GASULL* i J. A. ALCOVER**
Resum
Presentarn I'elenc paleornalacologic de la Cova de Ca Na Reia, Eivissa, que inclou
les següents especies: Oestophora (Suboestophoia) sp., Cryptornphalus aspersus,
Sphincterochila (Albea) candidissirna, Trochoidea (Xerocrassa) sp. i Tudorella ferrugi-
nea. Aquesta fauna obliga a reconsiderar alguns paradigrnes biogeografics d'us
cornú.
Abstract
We introduce the paleornalacological inventory from the Cova de Ca na Reia (Ei-
vissa) . that includes the fo)lowing species: Oestophora (Suboestophora) sp., Cryp-
tomphalus aspersus, Sphincterochila (Albea) candidissirna, Trochoidea (Xerocrassa)
sp. and Tudorella ferruginea. This fauna obliges to reconsider sorne biogeographical
paradigrns of cornrnon use.
Introducció
El seternbre de 1981 fou descobert el jaci-
tebrats prehurnans de les Pitiüses (ALCOVER,
rnent presurniblernent pleistocenic de la Cova de
MOYA-SOLA i PONS-MOYA, 1981). També hi hem
Ca Na Reia, Eivissa, al qual ens hem referit ante-
obtengut unes poques restes rnalacologiques que
riorrnent esrnentant-lo corn a aun jacirnent del
són I'objecte de la present nota (algunes de les
terrne municipal de Sta. Eularia>, (ANONIM, 1981;
quals foren tractades anteriorment per TORRES i
ALCOVER, MOYA-SOLA i PONS-MOYA, 1981).
ALCOVER, 1981). Presentam a continuació una
D'enca de la seva descoberta el jacirnent ha estat
descripció breu del jacirnent, a la qual segueix I'e-
objecte de repetides visites (TRIAS, MOYA-SOLA,
lenc de les especies paleornalacologiques obten-
TORRES i ALCOVER, seternbre de 1981; MOYA-
gudes i uns breus comentaris de caire biogeogra-
SOLA i PONS-MOYA, octubre de 1981; ALOMAR i
fic. Diversos taxa pertanyents a la biota rnalacolo-
TORRES, abril de 1982; TRIAS, TORRES i ALCO-
gica de la Cova de Ca Na Reia seran objecte d'es-
VER, agost de 1982) que ens han perrnés I'obten-
tudis rnés precisos per part del primer dels'autors,
ció d'una fauna que si bé pobre en especírnens ha
pero hern considerat d'interés presentar uns pri-
resultat esser de I'interés cientific rnés gran, car '
rners resultats, els quals modifiquen algunes de
ens ha fornit per primera volta de restes dels ver-
les concepcions rnés generals que fins ara es te-
--
nien sobre la biogeografia de les Pitiüses
Avda. Picasso. 20. Palma de Mallorca.
(CUERDA, 1965, 1975; GASULL, 1972) i ens obli-
guen a reconsiderar diversos aspectes de la colo-
* * Departament de Zoologia (vertebrats), Facultat de Biologia.
nització faunística d'aqueixes illes.

representen els prirners que se n'han trobat al
Descripció del jacirnent
Pleistoce de les Pitiüses. Es coneix com a fossil al
Quaternari de Mallorca i de Menorca (CUERDA,
El jacirnent de la Cova de Ca Na Reia esta si-
1 975).
tuat al bell fons de la caverna, constituint el reblit
d'una diaclasi. Hi trobarn una bretxa rnolt poc ci-
Sphincterochila (Albea) candidissirna
mentada, que consisteix en uns Ilims sorrencs de
(Draparnaud 1801)
gra gruixat que inclouen blocs de calcaria de
mida petita. La rnatriu són les calcaries guixoses
Al jacirnent de la Cova de Ca Na Reia hem
del Puig des Guixer, les quals formen les parets
col.lectat 3 exernplars adults d'aquesta especie,
de la cavitat. Sernbla corn si els sedirnents que
un de cornplet i en bon estat, un altre trencat a la
constitueixen la bretxa ossífera provenguessin
part de la boca i el tercer conservat corn a rnotlle.
d'un nivel1 superior, rnés antic, i que haguessin
L'exernplar cornplet fa 16 rnrn de diarnetre i 11
accedit a la seva situació actual a través de la dia-
rnrn d'altaria. Aquesta especie havia estat trobaaa
clasi esrnentada.
fossil a dues estacions eivissenques: Cala Jondal i
Les dirnensions del deposit són reduides. La
Platja de Can Bossa (GASULL, 1964a). Els exern-
gruixa dels sedirnents que afloren és de prop de 3
plars pleistocenics sernblen esser rnés petits que
m, i la seva Ilargaria de devers 2 m. A un indret de
els actuals. S. (A.) candidissirna és una especie
30 cm de Ilargaria hern trobat una potencia de
circurnrnediterrania.
rnés d'un rnetre de sedirnents, pero en general no
Trochoidea (Xerocrassa) sp.
n'hi ha tanta. Les condicions per a I'extracció dels
Actualrnent la sisternatica d'aquests helícids
materials són dificultoses.
esta sotrnesa a revisió, i per aixo no assignarem
A la nostra figura 1 esta indicada la situació
els exernplars trobats a Ca Na Reia a cap especie
del jacirnent. Les seves coordenades són 5" 09'
en concret. Hern de destacar, empero, que hi hem
26" de Longitud, i 38' 55' i 52" de Latitud (coor-
trobat un exernplar d'una Trochoidea (Xerocrassa)
denades de la Cartografía Militar de España), i
sp. que representa una forma fortarnent costellada
esta situat a 120 m s.n.rn. Per a una rnajor infor-
i arnb una carena que puja en espiral arran tota la
rnació sobre la cova i per a la seca topografia, ve-
closca. Aquest exernplar fa 15 rnrn. de diarnetre i
geu TRlAS (1982).
4,6 rnrn d'altaria. Les formes carenades de Tro-
choidea (Xerocrassa) sp. es coneixen a diversos
indrets de les Pitiüses (vegeu la figura 1). consis-
Part paleontologica
tents sernpre en illots d'area reduida i relleu
abrupte o a caps geografics. Es desconeix el sig-
Família HELlClDAE
nificat adaptatiu de I'adquisició d'una rnorfologia
Oestophora (Suboestophora) sp.
carenada corn la que presenten algunes Trochoi-
Hern obtengut 3 exernplars que, cense cap
dea (Xerocrassa) de les Pitiüses, pero hern de fer
dubte, s'inclouen dins d'aquest taxon. N'hi ha un
constar que tarnbé algunes poblacions d'altres es-
de rnolt ben conservat, que s'assernbla als exern-
pecies d'helídics presenten aquests patrons rnor-
plars de O. (S.) boscae de la Península Iberica,
btípics.
empero dels que se separa per presentar un cos-
Llevat de I'exernplar carenat al que ens refe-
tellarn una mica diferent, una guixa rnolt grossa i
riern, també hern trobat al jacirnent de la Cova de
altres caracters de menor importancia que fan
Ca Na Reia diversos exernplars arnb característi-
preferible-no presentar la seva assignació taxono-
ques rnorfornetriques i rnorfologiques que s'in-
mica específica fins realitzar-ne un estudi rnés
clouen dins I'espectre de variació de T. (X.) ebusi-
aprofondit. De qualsevol manera, es tracta d'un
tana canalensis (un de ben conservat fa 21 rnrn de
taxon nou per a la fauna quaternaria de les Pitiü-
diarnetre) i altres exernplars de diagnosi taxono-
ses. A hores d'ara no s'hi coneix la seva presencia
mica incerta. La presencia d'aquesta forma coe-
actual. Tarnpoc s'ha detectat, ni fossil ni vivent, a
xistint arnb Trochoidea (Xerocrassa) sp. carenada
les Balears.
suggereix que aquesta darrera pertany a una es-
pecie diferent de ebusitana, car fóra desencertat
Cryptomphalus aspersus (Müller 1774)
suposar I'existencia sirnpatrica de dues subespe-
cies coespecífiques.
S'han recol.lectat 3 rnotlles interns atribuibles
a aquesta especie. N'hi ha dos de bastant sencers,
Família POMATIASIDAE
el rnillor dels quals, que conserva el Ilavi, fa 28,4
Tudorella ferruginea (Larnarck 1822)
rnrn de diarnetre. El caragol bover és una especie
rnediterrania que viu actualment a les Balears i Pi-
S'han col4ectat 23 restes de closques i 67
tiüses. Els exernplars de la Cova de Ca Na Reia
opercles pertanyents a aquesta especie que ha es-

e
terrestre del tot diferent entre les Balears i Pitiü-.
Trochoidea (Xerocrassa) sp.
ses durant el Pleistoce. Tudorella ferruginea i
Cryptomphalus aspersus són especies comunes al
Pleistoce dels dos grups d'illes. A S'Arenal de Ma-
llorca s'han trobat exernplars de Sphincterochila
(Albea) candidissirna que s'han considerat corn a
subfossils i tal volta arribats per antropocoria
(SACCHI, 1957; GASULL, 1964a).
2. Crida I'atenció la presencia d'elernents
cornuns entre les illes d'Eivissa i de Sardenya.
Així, Tudorella ferruginea ha estat recentment tro-
bada al Pleistoce de Sardenya (ESU, 1978). A Sar-
denya viu tarnbé Sphincterochila (~lbea) candi-
dissirna, especie que s'ha considerat d'interés
biogeografic elevat (GIUSTI, 1977) i que actual-
RE'A
rnent sembla no trobar-se a Mallorca ni a Me-
norca (SACCHI, 1957). Curiosarnent a Sardenya
s'ha trobat una Oestophora (Suboestophora)
. .
(ESU, 1978), rnentre que a les Balears no viu ac-
a
tualrnent cap Oestophora, i nornés se n'han trobat
uns exernplars fossils atribuits per GASULL
b (1964b) a Oestophora (0.) barbula.
3. La presencia d'elements cornuns a illes
Formentera
Ilunyanes, tals corn els ressenyats als paragrafs
anteriors, pot esser explicada de diverses rnane-
res. Ens sernbla que la hipotesi rnés parsirnoniosa
és suposar que cada illa hauria estat colonitzada
a partir d'una regió d'origen (source region) dife-
Figura 1: Distribució de les formes carenades de Trochoidea
rent i que nornés les especies malacologiques
(Xerocrassa) sp. a les Pitiüses.
continentals que presentassin euricoria haurien
pogut irnrnigrar a diverses illes independentrnent.
una volta aillades, les poblacions haurien sofért
tat objecte d'una nota previa per part de un dels
una evolució braditelica i, fins cert punt, conver-
autors (TORRES i ALCOVER 1981). Es la rnés
gent (car a illes ben Ilunyanes es poden haver do-
abundant de les que s'han pogut identificar al ja-
nat unes condicions ecologiques bastant sern-
ciment de la Cova de Ca Na Reia.
blants per a la fauna rnalacologica).
4. La presencia d'una Trochoidea (Xero-
Gastropoda indet.
crassa) sp. arnb una rnorfologia de la closca molt
El jacirnent de la Cova de Ca Na Reia ens ha
costellada i carenada fa pensar que a I'epoca,
fornit tarnbé 55 fragrnents de Gasteropodes inde-
desconeguda arnb precisió, de deposició dels se-
terrninats. Consisteixen principalrnent en restes de
dirnents, la Cova de Ca Na Reia se situaria bastant
rnotlles d'helícids que no conserven les estructu-
rnés aprop de la mar que a I'actualitat. Per altra
res de valor diagnostica. Tot i arnb aixo no n'hi ha
banda, aquesta Trochoidea (Xerocrassa) sp., junta-
cap que, arnb tota claretat, no pugui esser assig-
rnent arnb la presencia actual de diverses formes
nada a cap de les especies recollides en el pre-
carenades del subgenere a les Pitiüses, invalida la
sent treball.
hipotesi de SACCHI (1954) sobre una evolució di-
ferencial d'aquest genere a les Balears i Pitiüses.
5. Disortadarnent I'estat actual dels nostres
Consideracions
coneixements és m a s a rnigrat corn per assajar
biogeograf iques
cap interpretació biogeografica rnés acurada, bé
que perrnet establir-ne la necessitat. Es requerira
la sort de realitzar noves troballes i la practica de
Malgrat la baixa diversitat específica, la fauna
nous estudis, rnetodics i acurats, per poder dur-l
rnalacologica de la Cova de Ca Na Reia ens per-
a terrne.
met avenqar algunes consideracions biogeogra-
fiques.
1. L'elenc faunístic de la Cova de Ca Na Reia
invalida el paradigma d'una fauna rnalacologica

Agraiments
Bibliografia .
ALCOVER, J.A.; MOYA-SOLA. S. i -PONS-MOYA, J. 1981: L ~ S
Part dels materials sobre els que es recolza la
Quimeres del Passat. Els vertebrats fbssils del Plio-Quater-
present nota varen esser. obtenguts durant el
nari de les Balears i Pitiüses. Ed. Moll, 260 pp. Ciutat de
Mallorca.
transcurs d'una campanya parcialment subvencio-
ANONIM, 1981: Campanya a Eivissa. Endins, 8: 95. Ciutat de Ma-
nada per la Federació Balear d'Espeleologia, cam-
llorca.
panya que cal emmarcar dins d'un programa de
CUERDA, J. 1965: Données paleontologiques pour I'étude de la
prospeccions paleontologiques a les Pitiüses que
malacofaune terrestre des Baléares orientales. Rapp. Proc.
Ver. C.I.E.S.M.M., 18: 507-510. Mónaco.
s'esta duent a terme sota el patrocini del Consell
CUERDA, J. 1975: Los tiempos cuaternarios en Baleares. Ed.
Insular d'Eivissa i Formentera. Ens ha ~ s u l t a t
ina-
Inst. Est. Bal., 304 pp. Ciutat de Mallorca.
preciable I'ajuda que hem rebut per part d'En
ESU, D. 1978: La malacofauna continentale pliopleistocenica
Nestor Torres (Eivissa).
della formazione fluvio-lacustre di Nuraghe Su Casteddu,
(Sardegna Orientale) e sue irnplicazioni paleogeografiche.
Geol. Romana, 17: 1-33. Roma.
GASULL. LI. 1964: Algunos moluscos terrestres y de agua dulce
de Baleares. Bol. Soc. Hist Nat. Baleares, 9: 3-80. Ciutat de
Mallorca.
GASULL, LI. 1964b: Un nuew molusco terrertre fósil para la fau-
na cuaternaria de Baleares. Bol. Soc. Hist Nat. Baleares, 9:
81-82. Ciutat de Mallorca.
GASULL, LI. 1972: L'insularité des iles Baleares au point de vue
de la malacologie terrestre. Rapp. Comm. int. Mer Médit.,
20: 553-557. Mónaco.
GIUSTI, F. 1977: Biogeographical data on the malacofauna of
Sardinia. Malacologia, 16: 125-129.
SACCHI, C. 1954: Contributo alla conoscenza dei popolamenti
delle piccole isole mediterranee. 11. Cenni biogeografici
sulla malacofauna di lviza (Pitiuse). Boll. Zool., 21: 1-40.
Torino.
SACCHI, C. ,1957: Linearnenti biogeografici della Spagna rnedi-
terranea su basi malacofaunistiche. Publ. Inst. Biol. Apl.,
25: 5-48. Barcelona.
TORRES. N. i ALCOVER, J. A. 1981: Presencia de Tudorella
ferruginea (Lamarck, 1822) (Gastropoda: Pomatiasidae) a
I'illa d3Eivissa. Boll. Soc. Hist. Nat. Baleares, 25: 185-188.
Ciutat de Mallorca.
TRIAS, M. 1982: Noves dades sobre les cavernes pitiüses. EP-
dins, 9. Ciutat de Mallorca.