Noves dades sobre les cavernes piti�ses
ENDINS, n." 9. 1982. Ciutat de Mallorca.
NOVES DADES SOBRE LES CAVERNES
PITIUSES
per Miquel TRlAS
de I'Speleo Club Mallorca
Résumé
Dans cet article nous présentons les résultats d'une carnpagne spéléologique A
Eivissa et A Forrnentera. Huit cavités, la plupart inedites, y sont décrites ainsi que
quelques phénomenes spéléomorphologiques ihtéressants. Pour la premiere fois sont
cités des lacs d'origine phréatique A Forrnentera ou I'on fait la prerniere capture con-
nue de faune phréatobie. Trois gisernents osseux sont rnentionnés, ainsi que deux
nouvelles stations préhistoriques dans des grottes d'Eivissa.
Abstract
In this paper the results of a speleological campaign in Eivissa and Forrnentera
are presented. 8 caves are described, most of thern unpublished. Sorne interesting
speleornorphological features are described in detail. For the first time pools frorn
phreatic origin in Forrnentera are rnentioned, in which the first known specirnen of
phreatobical fauna was caught. 3 bone deposits are rnentioned, and 2 new prehistori-
cal cave sites in Eivissa are introduced.
Introducció
quelcom irnportant, especialrnent si fa referencia
Durant el mes d'Agost de 1982, efectuarern
a aspectes del dornini cavernícola que no s'haguin
una setrnana d'exploracions espeleologiques a Ei-
citat fins ara. Per aquest rnotiu hem considerat
vissa i Forrnentera, subvencionada per la Federa-
ineludible la publicació d'un avenc d'aquests re-
ció Balear d'Espeleologia. Aquesta carnpanya,
sultats.
curta de ternps i per tant d'objectius, no és una
A les planes següents ferern doncs, una pri-
activitat aillada, forma part d'un programa rnés
mera aproxirnació a les aportacions de la nostra
arnple de recollida de dades de les coves i avencs
carnpanya. A rnés de la descripció de cavitats no-
de les Pitiüses que tenirn en procés de realització.
ves s'hi faran observacions sobre algunes ja cita-
Programa que compta arnb el patrocini del Con-
des a la bibliografia. Se mencionaran alguns as-
sell d'Eivissa i Forrnentera.
pectes inedits a. la literatura espeleologica pitiüsa:
Els resultats obtenguts no són a primera vista
la presencia de llacs d'aigua freatica i la captura
rnassa interessants, pero en I'estat embrionari en
de fauna freatobia; a rnés se donaran a coneixer
que se troben els estudis carstics en aquestes
dues noves estacions prehistoriques a sengles ca-
illes, qualsevol aportació nova es converteix en
vernes.

Descripció de les cavitats
inedites

1. COVES DE SA PEDRERA (Forrnentera)
Situació i Geologia
Teniern noticia de I'existencia d'aquestes co-
ves desde la nostra carnpanya de 1977; pero fins
ara no haviern tengut ocasió de visitar-les.
Estan situades a la Pedrera de Can Rita, que
esta rnolt aprop de la carretera de La Savina a La
Mola, passat el quilornetre 4; a un terreny pla a
uns 9 m per darnunt del nivell de la mar, que en
direcció a I'Estany Pudent va perdent altitud suau-
rnent. El material geologic sernbla esser una cal-
carenita pliocenica, de caracteristiques rnolt varia-
bles localrnent; és curiosa la diferencia radical
d'aspecte que presenta a les pare$ de les coves i
en els rebaixos de la pedrera.
Aquestes cavitats no tenien accés a I'exterior
fins que I'excavació de la pedrera les va destapar,
destruint-les en part; és possible que arribin a de-
sapareixer del tot si I'excavació segueix. Des de
que foren descobertes, devers I'any 75, han estat
rnolt visitades, rnalgrat que I'activitat extractiva no
s'ha aturat. Varen es6er explorades pel G.E.P.
d'Eivissa; d'aixo n'hi ha rnenció a un article del
periodic local, <<Diario
de Ibiza., del 9 de seternbre
de 1981. .
Característiques generals
Les Coves de sa Pedrera formen un conjunt
de 6 cavitats principals i alguns forats de poca irn-
portancia, corn els dos cornpletarnent inundats
que serveixen per proveir d'aigua a la maquinaria
emprada en I'elaboració de la roca extreta.
ens resulta sorprenentrnent baix, donada la plu-
Molt variables de mida, tenen empero un con-
viositat de Forrnentera i la proximitat que tenirn
junt de trets cornuns que enurnerarern abans de
de la mar, tanrnateix tenirn referencies de que a
fer una breu descripció de cada una.
nivells inferiors I'aigua és rnolt rnés salada.
Totes tenen la rnateixa situació altirnetrica,
Planirnetricarnent les diferents coves són
prop del nivell piezornetric de la zona, cosa que
tarnbé rnolt sernblants, si les reduirn als caracters
les situa a uns 7 m aproxirnadarnent per davall de
essencials: una galeria allargada aproxirnadarnent
la superfície del terreny.
en direcció NE-SO, d'arnplada considerable; en
Si n'exceptuarn la cova n." 5 que té una certa
alguns casos podriern parlar de sala rnés que de
complicació vertical, totes son basicarnent horit-
galeria. La cova n." 3 és una excepció respecte a
zontals, arnb alteracions rnorfologiques, clastiques
la direcció; pero podriern pensar que la carnbra
o litogeniques, cense cap relevancia des del punt
que forma és el buit penetrable d'una cavitat es-
de vista de I'espeleogenesi. El desenvoluparnent
tructuralrnent rnés grossa i de direcció concor-
tridimensional que individualrnent tenen, fa que,
dant arnb la de les altres coves.
tret de la n." 3, presentin zones inundades rnés o
La rnorfologia dominant es la de corrosió, si
rnenys considerables, aspecte aquest que no ha-
bé que trobam tarnbé bons exernples d'evolució
via estat citat fins ara a la bibliografia en relació a
clAstica arnb perfils de volta regularitzats i alguns
cap cavitat de les Pitiüses.
notables deposits litoquírnics. Un fenornen molt
Segons una rnostra recollida a la cova n." 4,
interessant que trobarn a la rnajoria de les coves,
la temperatura de I'aigua és de 19" C i la salinitat
consisteix en la rnodificació de I'aspecte de la
és de 1705,O rng CINa/l. Aquest contengut de sal
roca encaixant respecte al que presenta a les pa-

COVES 1 i 2 DE SA PEDRERA
Formentera
Top. M. Trias, A. Alcover
S.C.M. 1 6 . 8 - 8 2

rets de la pedrera. Aquí la roca és blanca, corn-
mixta de corrosió i clastica arnb algun sector de
pacta i cristal.lina, a I'interior de les coves és ro-
perfil regularitzat. Les formes de reconstrucció
genca, porosa i brevola, arnb llocs on s'aprecia
són importants. La roca encaixant presenta I'es-
una clara estratificació creuada. Aquesta alteració
mentada alteració.
tan notable de textura i color deguda a la carstifi-
cació, no I'haviem observada rnai, i podria estar
Cova n." 3
relacionada arnb que la roca no fos gaire antiga,
Petita sala de 14 x 3 x 0,70 m, de direcció
pliocenica per ventura.
N-S i cornpletament horitzontal.
La forrnació d'aquest conjunt de cavitats in-
dependents entre si, s'ha produit en regirn freatic,
sense cap relació directa arnb la superfície. Dins
Cova n." 4
la zona amarada de la roca, arnb circulació lenta, i
És la rnés grossa de tot el conjunt, realrnent
en els seus sectors rnés febles, que en aquest cas
una cavitat vistosa, desgraciadarnent arnb destris-
semblen esser les interseccions entre una discon-
ses a les concrecions fetes pels visitants incon-
tinuitat horitzontal i un sistema de diaclasis de
trolats. Forma una galeria de 50 x 10 x 5 m de mi-
direcció NE-SO, s'han forrnat uns conductes per
des maximes, arnb alguns estrangularnents que la
corrosió, que després s'han pogut aixarnplar
subdivideixen en diverses carnbres. Té petites zo-
eventualment pels procesos clastics, evolucionant
nes d'aigua, la rnés destacable és un llac de 6 x 3
en tot cas en forma de galeries sense intercomu-
m on se va fer la captura de fauna. L'accés a la
nicació directe. Donada la cota de les coves, és
primera i a la segona carnbres se fa per sengles
probable que les oscil~lacions
de la capa freatica
passatges bastant reduits forrnats pel concrecio-
en relació directe arnb les del nivel1 rnari, haguin
nament.
interferit en la seva evolució rnorfogenetica.
Formada sobre diaclasi NE-SO, arnb irnpor-
tants procesos clastics; desenvoluparnent tridi-
Biologia
mensional i destacables acurnuls d'enderrocs,
A la cova n." 4 col.locarern una trampa per a
parcialrnent fossilitzats per la litogenesi, que
la captura de fauna freatobia. Els resultats no són
també té un bon paper en el conjunt rnorfologic
molt brillants, pero representen que per primera
de la cova. Tret de I'aspecte <cdunar,, de la roca,
vegada aquest tipus de fauna sigui citada a les Pi-
aquesta cavitat té un gran paral4elisrne rnorfologic
tiüses. El material recollit cón tres exernplars de
arnb les coves clastiques de les calcarenites torto-
Salentinella angelieri, anfipode de rnolt amplia di-
nianes de Mallorca i Menorca. Per la cornparació
fussió a la Mediterrania occidental.
podeu veure GINÉS i GINÉS, 1977 i TRlAS i MIR,
1977.
&va n." 1
Forma una sola sala de 10 x 6 m en planta i
de 2,5 m d'altaria rnixima; té sentit descendent
Cova n." 5
cap a I'interior fins a un petit llac situat en el seu
És la rnés complicada topograficarnent de tot
extrern. El pis és d'enderrocs cobert d'argila grisa
el conjunt, a la vegada que és la que ha estat rnés
arnb crulls de dessecació, característica que no
destruida per I'excavació de la pedrera (li han Ile-
trobam a d'altre cova del conjunt.
vat uns 30 m, si hern de creure les inforrnacions
Els caracters rnorfologics són principalrnent
rebudes). La forma una sala de direcció aproxi-
de corrosió arnb alguns retocs clastics i rnolt po-
mada NE-SO, arnb un pis superior que puja fins a
ques formes reconstructives; s'ha de fer notar que
6 m. El recorregut és d'uns 25 m. Presenta varies
a la part central de la cova s'aprecia clararnent
zones deprimides arnb aigua.
I'estratificació creuada que arriba a tenir significa-
Morfologicarnent els papers se distribueixen
ció rnorfologica, ja que forma un dentat al sotil.
de manera sernblant entre la corrosió i la clastici-
tat: són irnportants els pavirnents d'enderrocs i
existeixen bones formes de dissolució als sotils,
Formada per dos sectors. Al Nord una sala de
sobre tot al pis superior.
25 x 10 x 2,10 m de direcció NE-SO, horitzontal i
La complicació de nivells té un clar origen es-
arnb bons exernplars d'estalactites i estalagrnites.
tructural; pot esser originada per unes condicions
Al Sud una saleta baixa de sotil de 8 x 2 m, que té
estratigrafiques especials, per ventura en relació a
un petit espai d'aigua entre blocs. S'aprecia una
acumulacions de tipus dunar, enc que aquesta si-
clara diaclasi en el sector terminal NE (vid. secció
gui la cova on la roca presenta I'aspecte rnés
B de la topografia) damunt la qual s'alineen les
compacte i rnés clar de color sense que se vegi
esmentades formes axials. Té una rnorfologia
enlloc estratificació creuada.

O 4 DE SA PEDRERA

Cova n." 6
descripció amb una topografia, baldarnent sigui
parcial.
Molt propera a I'anterior, sernbla esser el ro-
Més que de Cova de Ca Na Reia hauriern de
rnanent d'una cavitat rnés grossa llavorada per la
parlar de Coves, ja que són una serie de petites
pedrera. Té forma sernicircular amb un llac que
cavitats voltant una dolina d'esfondrarnent. La
n'ocupa les parts mes baixes. El pis esta total-
Cova de que parlarern aquí és la rnés grossa del
rnent cobert d'enderrocs, enc que la rnajoria po-
conjunt, on s'hi va instal4ar la casa que li va do-
den ser el producte de la feina de rebaix.
nar nom.
Cavitat sense gaire interés, tret de I'aspecte
Esta situada en el coster meridional del Puig
de la roca encaixant. Té una claríssirna estratifica-
des Guixer a una altitud de 120 m.
ció creuada, pero a diferencia del que veiern a les
altres coves, és blanca, dura i de textura cristal-
Descripció
lina.
Corn hern dit abans aquesta és la rnés desta-
2. COVA DE CA NA REIA (Santa Euldria,
cable d'un conjunt de petites coves o rnillor bal-
parroquia de Jesus)
mes, restes d'una cova rnolt rnés gran que es va
esfondrar, originant una petita dolina d'aproxi-
Antecedents i situació
rnadarnent 25 m de diarnetre., La cavitat de que
La Cova de Ca na Reia no és una cavitat inh-
parlarn forma una sala de 13 x 7 x 6 m arnb una
dita, ja la trobarn citada fa ternps a treballs de
cambreta anexa a Llevant comunicada per dos ac-
caire rnastozoologic (BALCELLS, 1959; KONIG,
cesos. El pis és ascendent ple d'enderrocs si bé
1958; VERICAD i BALCELLS, 1965). A rnés, torna
que, donada la intensa acció humana no podern
a ser esrnentada en un article rnolt recent sobre
saber com era originalrnent; ja hern esrnentat que
fauna malacologica fossil (TORRES i ALCOVER,
la cova servia d'habitatge, encara en rornanen
1981).
unes parets, les rnés ben conservades formen una
No hi havia empero cap estudi de la cova en
habitació de 2,50 x 3 m.
si, ni tampoc cap topografia, fet especialrnent de-
plorable perque aquesta cavitat s'ha convertit en
Moriologia i genesi
un dels pocs jacirnents de fauna plioquaternhria
que per ara se coneixen a les Pitiüses; per aixo
Aquesta caverna, excavada en calcaries trias-
hern cregut necessaria la publicació d'una breu
siques, té un aspecte rnolt evolucionat, arnb total

>
COVA no 5
+ 6
L
- 2.40
b
1 0
\\7
4
@ C ~ Q B 8 0 e 0
a
- V
N. M.
4
A
3-
COVES DE SA PEDRERA
Formentera
Top. M. Trias, A. Alcover
S.
C. M. 16.8.82
O
6
- m
A
e
B
!
COVA no 3 COVA no 6

predornini de les formes clastiques. Tal vegada el
part principal esta formada per dues galeries
rornanent d'un conducte de dissolució sigui I'es-
creuades: una seguint el cingle de direcció NNO-
treta galeria on se localitzava el material paleon-
SSE, I'altre penetrant dins el massís en direcció
tologic.
ENE-OSO. La primera té unes mides de 16 x 4 m,
La genesi d'una forma hipogea corn aquesta
la segona rnés voluminosa, mesura 13 x 4 m.
és difícilrnent dedui'ble alrnenys respecte a les fas-
El conjunt de la cova és gairebé horitzontal,
ses inicials, ja que podria estar en relació a unes
rnolt variable d'altaria, el maxirn n'és de 4 m a una
condicions topografiques, hidrologiques i fins i tot
cúpula situada en el centre aproxirnat de la cavi-
altirnetriques radicalrnent diferents de les actuals.
tat. De les tres boques que té, la situada rnés al
El que esta clar és la irnportant evolució clastica a
Nord es impenetrable.
partir dels buits inicials que ha convertit una
Hi ha rnolt pocs sedirnents: un pis estalagrní-
forma endocarstica en poca cosa més que una
tic prop de la boca central, terra vegetal arnb pe-
forma de superficie, procés que representa una de
dres a diferents Ilocs; o sigui que la major part del
les formes de consurnació del cicle carstic arnb la
pis es la roca nua, fet que no hern observat rnolt
destrucció del relleu calcari.
sovint, enc que aixo se pot atribuir a I'acció dels
cercadors de tresors, que no creirn que haguin
deixat de grufar aquesta cova; vegeu el rnunt de
pedres artificial a I'extrern més occidental (topo-
Voldriern fer una breu rnenció a la importan-
cia paleontologica d'aquesta cova. Els materials
grafia i foto 1).
ara en curs d'estudi, pertanyen en la seva in-
mensa rnajoria a aucells rnarins, sargantana i ca-
Morfologia i genesi
ragols de terra, cosa que associada a la presencia
La roca encaixant és una calcaria grisa urgo-
d'altres jacirnents semblants, planteja unes impli-
niana, d'estratificació subhoritzontal; dins la cova
cacions paleogeografiques una mica inquietants.
els estrats tenen un pendent de 5" aproxirnada-
Mesclades arnb I'altre fauna surten restes rnolt
rnent cap al SO.
rnés escases de marníkrs (Glírid i Bovid) i de tor-
La rnorfologia és quasi totalment de dissolu-
tuga.
ció arnb unes formes litoquírniques d'interés poc
rnés que anecdotic. És de destacar la intensa dis-
3. COVA DES LIBRELLS (Sant Antoni.
solució que ha actuat sobre les ieptóclasis.
parroquia d'Albarca)
L'excavació s'ha produit en regirn freatic se-
Antecedents
guint les discontinuitats de la roca: junts d'estrati-
En el treball de MAR^ CARDONA (1974) sobre
ficació i diaclasis. Algunes de les darreres són cla-
la llegenda de la Cova den Jaurne Orat se parla
rarnent visibles, les seves direccions són ENE-
d'unes altres coves vesines; entre elles s'anornena
OSO i N-S (a la topografia hern dibuixat les obser-
una Cova des Librells. Durant la nostra infruc-
vades en el sotil corn a Iínies de retxa i punt). Els
tuosa cercada de la prime~a
cova esrnentada en
llocs privilegiats per la forrnació de galeries són
trobarern una altre que pensarn que ho pugui es-
les interseccions entre junts i diaclasis; com que
ser la dels Librells, enc que cap detall ens en pu-
els prirners són subhoritzontals i les segones ver-
gui donar la certesa.
t i c a l ~ ,
el resultat és una secció fungiforrne inver-
tida que té tendencia a enrodonir-se (vid. la fo-
Situació
to 1).
D'acord amb aquest criteri la cova seria una
La cova esta situada a la punta NE del Cap
forma de drenatge d'una antiga capa carstica, el
des Mussons, just per damunt dels seus impo-
nivell de base de la qual seria la mar. S'hauria for-
nents penya-segats. Aquesta zona avui coberta
mada per davall del nivell piezornetric rígidarnent
d'un pinar cornpletarnent salvatge, estava un
adaptada als plans de discontinuitat que represen-
ternps intensarnent hurnanitzada, ja que tret de les
ten junts i diaclasis. En davallar el nivell piezome-
tirnbes, esta cornpletament plena de feixes, amb
tric la cova quedaria en sec, i practicarnent aquí
antics carnins i barraques i adhuc restes de cases.
s'acabaria la seva historia llevat d'alguns retocs
Activitat humana sorprenent en un lloc tan es-
sense relevancia.
querp, realrnent un dels paisatges més abruptes i
Pero hi ha dos aspectes discordants dins
grandiosos d'Eivissa.
aquest esquema tan simple.
Una observació superficial de la topografia
Descripció
perrnet de veure que en planta la cavitat penetra
E
Oberta al peu d'un petit cingle esta formada
rnolt poc dins el terreny, en aquesta direcció és
per dues parts molt desiguals. La rnés septentrio-
rnés curta que en la dirnensió paral4ela al cingle.
nal és una carnbra ovoide de 5 m d'eix major. La
El que aixo té d'anornal és que s'hauria d'esperar

ProjecaÓ dic?closi del sbtil
Terro vegetal 1 fems

que un conducte s'allargas més en el sentit de la
circulació de I'aigua que I'ha forrnat, enc que lo-
calrnent per efectes de I'estructura geologica
prengui una altre direcció. En aquest cas no hi ha
la possibilitat de que pugui existir una obstrucció,
mes enlla de la qual seguesqui el sistema de con-
ductes en la direcció <<normal,,, ja que la roca
s'ens apareix nua.
Aquesta disposició topografica no és inedita,
ja I'haviern observada a Formentera en un context
litologic rnolt diferent (TRIAS i ROCA, 1975). En
un treball posteriior (TRIAS, inedit) presentavern
aquests aspectes (boca que s'obri a un cingle,
rnorfologia de corrosió i planta allargada seguint
el cingle) com definitoris d'un tipus de cavitat,
cova de cingle rnolt característic del Karst de For-
fície, la rnajoria de tests no són gaire identifica-
rnentera. En el present cas, la manca de sedi-
bles, alguns podrien pertanyer a peces púniques,
rnents que puguin obstruir una hipotetica conti-
d'altres són rnés rnoderns. D'aquests rnaterials no-
nuació i les clares rnorfologies de conducte que
rnés considerarn dignes de rnenció els següents:
s'aprecien, representen una versió encara rnés ori-
1.-
Fragrnent de vora d'un vas esferoidal
ginal d'aquest fenornen.
sense coll, de pasta grisa arnb abondants frag-
Per altra part ens trobarn arnb la presencia a
rnents de copinyes marines, espatulada per dins i
la galeria Est-Oest d'una incisió parietal anivellada
per fora. Pertany clarament a una peca indígena
que se podria associar a una regata de corrosió.
que podria tenir paral4els arnb rnaterials de For-
Corn que aquestes formes representen estabilitza-
rnentera i de la Cova Xives, els quals poden esser
cions pertlonggdes del nivell piezornetric arnb la
dels voltants de la rneitat del segle segon a. d. C.
forrnació de llacs hipogeus (TRIAS, 1982), I'evolu-
(TRIAS i ROCA, 1975; TRIAS, 1977).
ció de la cova presentaria, si la deducció és cor-
2.-
Nornbrosos fragrnents d'una peca rnolt
recta, una interessant cornplicació.
grossa (34 cm de diarnetre de boca) feta a torn,
El que ernbulla més la cosa és que la regata
pero rnolt irregular, de col1 voltat. La pasta és rnolt
forma un escaló rornpent I'horitzontalitat, corn se
grollera arnb desgreixant de mida rnolt petita, de
pot veure a la foto 2; en aquesta veirn clarament
color vermellós interiorrnent i gris fosc per defora;
que I'aresta de la regata a la part dreta (retallada
se degrada facilrnent. Presenta dues incisions,
contra el fons obscur) no té el rnateix nivell que a
una just a la boca, I'altre en el caire de la vora.
la part esquerra, on se posa en evidencia per una
Aquest tipus de terrissa que tant recorda els rna-
Iínia de taques rnés fosques que la roca, un poc
terials indígenes, creirn que és associable a unes
per darnunt del rnartell. Aquestes taques se po-
cerarniques comunes que se troben arnplarnent
drien, aventuradarnent, associar arnb una antiga
representades a I'Europa cristiana entre I'epoca
colrnatació per sedirnents, cosa que justificaria
tardo-romana i el cornencarnent del segle XIII.
I'escaló observat; una regata escalonada ha estat
descrita en relació a un reblit d'argila a una cova
de Mallorca (TRIAS, 1982). De fet una altre marca
Dades sobre cavitats
de nivell s'observa a la rnateixa galeria en forma
ja conegudes
de concrecions gratalloses corn tarnbé podern
veure a la foto 1.
Per tant doncs, la cova no tan SOIS
té algunes
característiques especials corn a conducte exca-
1. ES POUAS (Sant Antoni, parroquia de Corona)
vat en regirn freatic, sinó que tarnbé presenta indi-
És el rnés destacable exernple d'avenc d'es-
cis d'una certa cornplicació evolutiva.
fondrarnent de les Pitiüses. Esta configurat per un
pou cilíndric de 7 m de diarnetre i 19 m de fonda-
Arqueologia
ria, que comunica arnb una sala de 32 x 15 m
Durant la nostra exploració replegarern uns
Esta ben representat a la bibliografia: THOMAS i
fragrnents de cerarnica de diferents epoques; rnolt
MONTORIOL, 1953; GINÉS i GINÉS, 1971 i TRIAS,
poca cosa, pero que basta per afegir aquesta cova
inedit; no cal per tant fer-ne rnés precisions des-
al rnagre cataleg de estacions prehistbriques pi-
criptives.
<. .
iuses.
a
La tasca feta en aquesta carnpanya se centra
Fora de tot context i cornpletament en super-
en la recollida de material paleontolbgic i arqueo-

Foto 1:
Cova des Librells. galeria occidental. S'aprecia el munt
artificial de pedres, la secció de la galeria i les dues
marques de nivell: la de corrosió passa per la part de
dalt del munt de pedres i la de concrecionament per la
part de baix.
Foto 2:
Cova des Librells, regata de corrosió a la galeria oc-
cidental. El punt fotografiat esta marcat amb una fletxa
a la topografia. Vegeu-ne mes explicacions en el text.

Iogic. Per les seves condicions topografiques en
Dins la Cova de sa Fresca se recolliren mos-
aquest avenc s'hi han anat acaramullant sedi-
tres d'ossos d'au i de closques de caragols, de les
ments i deposits de tot tipus, incloent les restes
qlie ja se n'havia parlat a I'esmentat treball (TRIAS
de fauna, arnb una potencia encara no determi-
i ROCA, 1975). Algunes precisions podem afegir al
nada. Resulta empero, que el propietari del ter-
que llavors se digué. Els sediments on se recolli-
reny, fera uns 15 anys el va fer buidar, Ilevant-li
ren les restes són d'una terra arenosa amb molta
uns 2 m de sedirnents; aixo, si be representa una
materia organica, d'una potencia mínima de 1,50
destrucció incalculable, per altre part ens ha per-
m, i estan reexcavats arreu de la cova; de fet no-
rnés descobrir part de la seqüencia estratigrafica
rnés en queden a les voreres. Tant per la classe
en forma de restes aferrades a les parets.
de sedirnents com per I'estat dels ossos, hern de
Corn que els materials paleontologics seran
pensar que estarn davant d'un material sedirnen-
objecte d'un estudi detallat a carrec dels especia-
tari subactual, i per tant se plantegen dos proble-
listes, nornés inteaessa aquí fer-ne una rnenció
mes: 1, la potencia és molt grossa per tractar-se,
molt vaga. El nivell rnés superficial, per darnunt
d'un deposit tan rnodern, tenent en cornpte les es-
d'un pis de colada que se troba repetit arreu de la
cases condicions de la cova corn a receptor de
cova, rnostra una fauna subactual d'Apodemus i
materials exteriors i les analogies arnb jacirnents
Eliomys, associada arnb carbó i algun troc de ce-
holocenics de Mallorca; 2, no sabern a quina
rarnica prehistorica. A cotes rnés baixes s'hi troba
causa atribuir una reexcavació tan irnportant en
una gran abundancia de restes pertanyents a ca-
unes condicions climatiques corn les actuals, ja
ragols, aus i sargantanes arnb I'única excepció
que aquí no sernbla que haguin actuat els cerca-
d'uns ossos subactuals de Myotis, rata pinyada
dors de tresors.
que avui sernbla extinguida a Eivissa. La peca
En relació a aquesta rnateixa problernatica te-
més destacable d'aquest material és una tíbia d'au
nim el cas dels sedirnents de la Cova des Riuets.
d'una llargada de 20 cm.
Aquests darrers són horitzontals, de terra vegetal
Tal corn hern dit, trobarern uns pocs tests
arnb crulls de dessecació i xaragalls d'escorri-
prehistorics. Són absolutarnent atípics pero ens
ment. El problema que plantegen prové de la seva
permeten identificar I'existencia d'un altre jaci-
modernitat: s'hi troben tests de ceramica indígena
ment prepúnic. Les característiques de la pasta:
i ossos de bestiar domestic, i per tant no poden
color ocre-gris, desgreixant de copinya i espatu-
tenir rnés de quatre mil anys. Corn que la cova no
lat, són les rnateixes de rnolts d'altres rnaterials
té unes condicions especiais d'engolidor, no sa-
indigenes, cense anar rnés enfora dels de la Cova
bem com justificar arnb el nivell de pluges actual,
dels Librells que describirn en el treball present.
una circulació d'aigua prou grossa per arrossegar
aquests sedirnents.
2. COMPLEX MAMELLES (Formentera)
En conjunt les nostres observacions al Corn-
Aquest herrnós conjunt de cavitats intercornu-
plex Mamelles presenten un quadre ben cornplicat
nicades va esser descrit en aquesta rnateixa publi-
d'evolució espeleornorfoldgica en una eppca rnolt
cació I'any 75 (TRIAS i ROCA, 1975). Les observa-
recent, les causes de la qual s'ens presenten per
cions efectuades durant la present carnpanya rnés
ara absolutarnent inexplicables.
que res donen una inforrnació addicional a alguns
aspectes ja esrnentats anteriorrnent, destacant
rnés la seva importancia.
Conclusions
En relació als aspectes rnorfoldgics de la
Cova de ses Marnelles que se poden relacionar
Resumint, els resultats rnés interessants de la
arnb el mecanisrne de dissolució-corrosió, hern
campanya que tractam en aquest article són els
d'afegir aquí la presencia d'un nivell de corrosió
següents:
que coincideix arnb la part més arnple (en secció)
1.-
L'estudi d'un grup de cavitats, que per
de les perllongacions de la gran sala que forma la
les característiques de la roca encaixant, la pre-
cova, que reberen el norn de pseudogaleries.
sencia de Ilacs freatics i d'altres aspectes rnorfo-
Aquesta forma de corrosió és rnolt variable local-
Idgics, configuren un tipus de caverna no citat
rnent, pero el que és rnés interessant és que
fins ara a Forrnentera.
afecta en forma d'una incisió rnolt irregular i bas-
2.- La descripció d'uns interessants trets
tant fonda, aproxirnadarnent 15 cm, als blocs clas-
morfoldgics a una cova excavada en condicions
tics del centre de la sala. Tot i que aquest feno-
freatiques.
men no esta prou estudiat, el fet de que el nivell
3.- Unes observacions sobre sedirnents hipo-
de corrosió sigui posterior a la caiguda dels ende-
geus molt moderns, que plantegen problernes d'e-
rrocs, suggereix una curiosa evolució rnorfogene-
volució espeleomorfoldgica en condicions climati-
tica de la cavitat.
ques diferents de les actuals.

4.-
La primera captura coneguda de fauna
Bibliografia
freatobia de les Pitiüses.
BALCELLS, E. (1959): -Quirópteros de cuevas españolas re-
5.-
La menció de tres jaciments paleontolo-
colectados desde 1955 a 1958.3. Speleon, 10: 75-94. Oviedo.
gics amb fauna d'aucells, sargantana i caragols
GINES, A. i GINÉS. J. (1971): exploraciones en Ibiza,>. Ca-
terrestres, que dóna que pensar en relació a les
vernas, 16: 19-26. Badalona.
GINÉS. A. i GINÉS, J. (1977): .<Datos bioespeleologicos obte-
condicions paleogeografiques de les Pitiüses en
nidos en las aguas carsticas de la isla de Mallorca~~.
Com.
una epoca bastant moderna.
66 Simp. d'Espel. Publ. C.E.T. 81-95. Terrassa.
6.-
L'existencia de dues noves estacions
KONIG, C. (1958): d u r Kentnis der Kleinsaugetiere von Ibiza
prehistoriques a Eivissa.
(Balearen)>,. Saugetierkundl. ~ i t t : ,
6: 62-67. München.
MARI CARDONA, J. (1974): <11682.-
Búsqueda de tesoros es-
condidos en sa Cova d'En Jaume Orat.
Revista Eivissa,
n.' 5, 3." epoca: 190-192. Eivissa.
THOMAS CASAJUANA, J. M. i MONTORIOL-POUS. J. (1953):
resultados de una campaña geoespeleologida en la isla
de Ibiza (Baleares)>.. Speleon, 4: 219-256. Oviedo.
TORRES, N. i ALCOVER, J. A. (1981): .Presencia de Tudorella
ferruginea (Lamarck, 1822) (Gastropoda: Pomatiasidae)
Per acabar volern agrair la col.laboració de to-
a I'illa d'Eivissa.3. Bol. Soc. His. Nat. Bal., 25: 185-188. Ciutat
teS les persones que ens han ajudat a treure profit
de Mallorca.
de la nostra carnpanya, tant en la feina de carnp
TRIAS, M. i ROCA, L. (1975): *.Noves aportacions al coneixe-
ment de les coves de Sa Mola (Formentera) i de la seva
com en la de gabinet. A I'inestirnable Néstor To-
importancia arqueologica~~.
Endins, 2: 15-33. Ciutat de
rres i a la seva muller; a la bona gent de ~orrnen-
Mallorca.
tera. es~ecialrnent
a A n I ~ a r 0
i als treballadors de
TRIAS, M. i MIR, F. (1977): <#Les
coves de la zona de Can Fras-
.
m
la pedrera; a Antoni Vallespir, a Alfredo Barón i a
quet - Cala Varques.3. Endins, 4: 21-42. Ciutat de Mallorca.
TRIAS, M. (1977): .<Cova Xives: troballes prehistdriques a Ei-
Angel Ginés; a tots doncs, el nostre agrairnent.
vissa,,. Endins, 4: 49-52. Ciutat de Mallorca.
TRIAS, M. (1982): -Consideracions sobre les formes epifrea-
tiques de la cova de ses Gerres (Escorca. Mallorca)~~.
En-
dins, 9. Ciutat de Mallorca.
TRIAS, M. (inedit): <<Espeleologia
de les Pitiüsesm.
VERICAD, J. R. i BALCELLS, E. (1965): .<Fauna mastozooló-
gica de las Pitiusas>>.
Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (Biol.),
63: 233-264.