Nota preliminar sobre el hallazgo de Homo sp. en los rellenos c�rsticos de cueva Victoria : Murcia, Espa�a
ENDINS, n." 8. 1981. Clutat de Mallorca.
NOTA PRELIMINAR A L'ESTUDI
DE LA DISTRIBUCIÓ DEL GENERE
Typhlocirolana RACOVITZA (Crustacea, Isopoda).
PRIMERA CITA A MENORCA
per Joan Lluís PRETUS (*)
Resumen
tenta un bosquejo de la distribución del género segun la bibliog
Abstract
The presence of Typhlocirolana on Menorca and in Alicante '
first time, accompanied by a sketch of the distribution of this gen
b,ibliography.
Introducció
T
L'isopod freatobi Typhlocirolana moraguesi
Strouhal, 1961, i T. reichi Por, 1962, ambdós de la
fou trobat per primera vegada I'any 1905 per Ra-
regió oriental, i s'ha trobat T. moraguesi a Sicilia
covitza a les Coves del Drac, Manacor, i de Ilavors
(Caruso i Costa, 1978); dades rnolt interessants
e n ~ a
s'han anat descrivint noves especies arreu
que ens amplien I'area de dispersió de llevant a
de les aigües carstiques circummediterranies. Els
ponent de la riba mediterrania.
caracters morfologics que aquel1 (Racovitza, 1912)
Amb aquesta nota vull donar a coneixer I'e-
proposa primariarnent a I'hora de distingir-les, en
xistencia de T. cf. moraguesi a I'illa de Menorca, i
un treball on descriu minuciosament les especies
esmentar que també es coneix en altres coves pe-
africano-occidentals (T. fontis Gurney, T. gurneyi
ninsular~, a Alcoi i Benidoleig, dins la provincia
Racovitza i T. buxtoni Racovitza, junt amb T. mo-
d'Alacant (Gonzalez S., com. pers.).
raguesi) són discutits per Monod (1930) i Nouris-
son (1956), els quals amplien llur distribució pel
Nord d'Africa, un d'ells sensd realitzar la determi-
Typhlocirolana a Menorca
nació bionomica de les noves troballes (Nouris-
son, 1956). A Melilla es descriu posteriorment T.
Ni els estudis fets a Menorca d'hidrobiologia
rifana Margalef, 1958, proxima a I'especie de Ma-
(Margalef, 1952, 1953), ni els estrictament biospe-
llorca. Pel que fa a I'estudi de I'area d'ocupació
leologics (Mission H. Coiffaitet P. Strinati, 1958; i
de T. moraguesi, també s'ha anat amplrant a les
altres) donen compte de la presencia d'aquest
Balears (Pujiula, 1911; Escola, inedit; Orghidan et
isopod, i sí en canvi d'altres especies freatobies,
al. 1975), i darrerament ha estat objecte de noves
com Metacrangonyx longipes o Salentinella angeL
localitzacions a diverses cavitats carstiques de
lieri, cosa que ens informa de la necessitat d'un
a
Mallorca i de I'illa Dragonera (Ginés i Ginés,
cataleg complet de cavitats menorquines per faci-
1977). Per altra banda s'han descrit T. steinitzi
litar o rigoritzar els futurs estudis.
T. moraguesi ha estat trobada a Menorca úni-
cament per ara a &a Cova de ses Figueress, del
(*) C/.
Sant SebastiA, 35, 2.'. Maó. ~ k n o r c a
terme municipal de Sant Lluis (fig. l), situada a

que és justificable treballar en el tema. Un primer
intent autoecoldgic i de distribució dintre de Ma-
llorca es pot trobar en Ginés i Ginéc (1977) i da-
des de temperatura es donen al temps que es ci-
ten noves localitats.
Referent a I'Apa de distribució, hem fet un in-
tent de recopilar les cites publicades a nivell de
genere per tal de tenir un
quella (fig. 2).
He d'agrair l'ajuda d'en A. Ginés i en 6,
Mer-
Figura 1: Localització de la Cova de ses Figueres.
cadal, tant en el tteball bibliografic com en el de
camp.
uns 13 metres sobre el nivell de la mar i amb
coordenades X- 7" 56' 24" Y- 39" 48' 51", que co-
rresponen a I'abisament que permet I'accés a la
cavitat. Consta la cova d'una sala principal, de
vint metres d'amplaria, on s'hi troba un embassa-
ment d'aigües freatiques ocupant el fons del des-
nivell que aquella presenta en direcció Sud. Apro-
ximadament cap al SE s'obri una xarxa de petites
galeries seguint les juntes d'estratificació; es
tracta de conductes formats per dissolució a car-
CARUSO, D.; COSTA, d. (1978): ~~Ricerche
faunistiche ed ecolo-
giche sulle grotte di Sicilia VI. Fauna cavernicola di Sicilia
rec d'antigues circulacions de tipus freatic. Una
(Catalogo ragionato,)>l.
Animalia, 5 1/3: 423-513. Catania.
petita habitació s'estén al NE i és I'única part que
GINÉS, A. (1980): - ~ i b o o ~ r a f í a
bioespeleológica actualizada de
conté certa varietat de processos reconstructius.
las islas Baleares,. p d i n s , 7: 69-73. Palma de Mallorca.
A la nau principal, originada per esfondraments
GINÉS, A,; GINÉS, J. (1977): -Datos bioespeleológicos obtenidos
en las aguas cársticas de la isla de Mallorca>>. Com. 66
deguts a mecanismes clastics, hi ha abundants
Simp. d'Espel. Publi C.E.T. 81-95. Terrassa.
ossos i materia vegetal, i una amplia superfície
GURNEY, R. (1908): - ~ : h e w species of Cirolana from a fresh-wa-
f
esta dominada per les arrels de les figueres de
ter spring in the Al@rian Sahara.2. Zool. Anz. 32: 682-68
I'entrada. La temperatura de les aigües es de
MARGALEF, R. (1952): {'~ateriales para la hidrobiología de
19,5" C, i la clorinitat segons la volumetria amb ni-
la de Menorca*. Publ. Inst. Biol. Aplíc. 11: 5-112. Barcel
MARGALEF, R. (1953): *Los crustáceos de las aguas contin
trat de plata es de 666,6 mg. CI-/l. (dades de A.
les ibéricas*. Inst. For. Invest. y Experim. 243 pags. Mad
Uallespir, amb mostres del 12-IX-81).
MARGALEF, R. (1958): k ~ l g u n o s
crustáceos de lsas aguas conti-
Les caracteristiques de les poblacions menor-
nentales de Espana y Norte de Africa.~. Misc. Zool. 1 (1): 51-
quines de Typhlocirolana seran especificades en
60. Barcelona.
MONOD, T. (1930): <gC?pntribution B I'étude des Cirolanidaem.
un estudi posterior. Les dades que ens informen
Ann. Sci. Nat. ~ o o l . q l 0 )
13: 129-183.
de la biologia d'aquest genere a nivell de I'area de
ONOD, T. (1934): nTy@locirolana fontis (Gurney) B Hassi-Che-
distribució coneguda són molt escasses, i creiem
baba,.. M&m. Soc. *t. Nat. Afr. Nord. 4: 87-89. Alger.


NOURISSON (1956): ~ E t u d e
morfologique comparative et cri-
STOCK, J. (1978): -A remarkably variable phreatic amphipod
tique des Typhlocirolana du Marroc et de I'Algerie,,. Boll.
from Mallorca. Rhipidogammarus variicauda n. s p . ~
Bijdra-
Soc. S c i Natur., 36. Marruecos.
gen tot de Dierkunde, 48 (1): 89-95. Amsterdam.
POR. F. (1962): -Typhlocirolana reichi, n. sp., un nouvel iso-
STRINATI, P.; COIFFAIT, H. (1961): -Faune cavernicole et endo-
pode cirolanide de la dépression de la Mer Morte,,. Crusta-
gée de I'ile de Minorque . Mission H. Coiffait et P. Strinati
ceana, 4: 247-252.
(1958). 1. Les Grottes de Minorque.1. Biospeologica LXXX.
PUJIULA. J. (1911): .Un nuevo crustáceo (isopodo)*>. Bol. Soc.
Arch. Zool. Exp. et Gén. 99 (3): 227-233. Paris.
ir
Arag. Cien. Nat. 10: 180-183. Zaragoza.
STROUHAL. H. (1961): s.Eine neue, ostmediterrane Typhlociro-
RACOVITZA, E. (1905): <~Typhlocirolana
moraguesi n. g.. n. sp.,
lana-Spezies (Isopoda, Cirolanidae).,. Ann. Naturhist. Mus.
lsopode aquatique cavernicole des Grottes du Drach (Baléa-
Wien. 64: 245-256.
res)>l Bull. Soc. Zool. France. 30 (4): 72-80. París.
VANDEL, A. (1964): -Biospéologie. La biologie des animaux ca-
RACOVITZA, E. (1912): -Cirolanides (Premiere Série)>,. Biospeo-
ver ni col es^. Ed. Gauthier-Villars. 619 pags. París.
t
logica XXVII. Arch. Zool. Exp. et Gen. V SBrie: 10 (5): 226-
272. Paris.