Noticia sobre la microfauna vertebrada holoc�nica de la grotta Su Guanu o Gonagosula : Oliena, Sardenya
ENDINS, n . O 7.1980. Ciutat de Mallorca
NOT~CIA
SOBRE LA MICROFAUNA
VERTEBRADA HOLOCENICA DE LA
GROTTA SU GUANU O GONAGOSULA
(Oliena, Sardenya)
per Mario SANGES (*) i Josep Antoni ALCOVER(**)
In this paper the discovery of a very irnportant fossiliferous deposit at Su Guanu or Gonago-
sula Cave (Oliena, prov. Nuoro. Sardinia) is presented. Rernains of a great nurnber of rnicroverte-
brates (in fact more than 2,000 specimens) have been furnished by this deposit. All the vertebrate
rnaterials are now under study. The chronology of the deposit can be placed around the second
half of the IV rnilleniurn B.C. The cornposition of the fauna obtained allows us to establish a rela-
tive chronology of several faunistic events.
Introducció
també a I'actualitat ha perrnes avaluar el significat
d'aquests canvis, en general relacionats arnb les
Durant rnolt de ternps es va ignorar I'estudi de
variacions clirnatiques o arnb el progrés hurna. La
les faunes subrecents de vertebrats. En la rnajor
perrnissivitat de les cornparacions arnb les faunes
part del segle passat les recerques faunístiques so-
actuals és ben palesa si tenirn en cornpte que les
bre vertebrats s'orientaven cap a I'estudi dels taxa-
faunes subrecents de rnicrovertebrats provenen en
fossils i dels actuals. Les faunes subrecents resul-
general d'antics deposits d'egagropiles d'especies
taven rnassa modernes per als paleontolegs clas-
d'aucells estrigiforrnes que tarnbé viuen actual-
sics i rnassa antigues per als biolegs que estudia-
rnent, cosa que no sempre succeeix en el cas de
ven les faunes actuals. Malgrat que els primers es-
les faunes fossils, rnés antigues (vegeu HOL-
tudis sobre les faunes subrecents daten ja de la fi
BROCK, 1977).
del segle passat i dels cornencarnents del present,
El terrne <~subrecent~~
resulta extraordinaria-
no ha estat rnés que fins a la segona rneitat del
rnent ambigu. Es difícil precisar quins són els li-
nostre segle que s'ha posat un gran ernfasi en el
rnits, convencionals, que delimiten I'espectre de
seu estudi.
ternps dins el qual cal considerar una fauna corn a
L'estudi de les faunes subrecents ha resultat
subrecent. Per conveniencia, podem considerar
de gran interés. Una de les qüestions fonarnentals
corn a subrecents les faunes postwürrnianes ante-
de I'ecologia moderna radica en I'estudi de I'esta-
riors a I'actual període historic. Una part important
bilitat dels ecosisternes al llarg de períodes de
d'aquestes faunes són les anomenades faunes ho-
temps més o manco Ilargs. Gracies a I'estudi de les
loceniques o subfossils (anteriors a la nostra
faunes subrecents de diferents localitats continen-
epoca). L'estudi d'aquestes faunes s'ha desenvolu-
tals, s'han pogut detectar canvis notables en dife-
pat en bona part gracies als avencos que ha regis-
rents ecosisternes. El fet que la rnajoria de les es-
trat I'arqueologia. Moltes de les faunes holoceni-
pecies trobades als jaciments subrecents visquin
ques que actualment 'es coneixen han estat Iliura-
des gracies a les excavacions arqueologicjues, i per
1
aixd el seu estudi s'inclou parcialment en alld que
-
(*)
Museo Civico Speleo-Archeologico, Via Leo-
nardo da Vinci, 5; 08100 Nuoro (Sardinia, Ita-
es diu zooarqueologia.
lia).
Actualment a Europa dos grups principals de
científics han rnostrat un interés especial en dur a
(**) Departarnent de Zoologia (Vertebrats), Facul-
de Biologia. Universitat de Barcelona.
terme I'estudi de les faunes holoc&niques conti-

nentals europees. El més important és el germanic
(STORCH, BOESSNECK, VON DEN DRIESCH,
El jaciment.de la Grotta
UERPMANN, etc.), al qual li devem I'estudi de dife-
Su Guanu o Gonaqosula
-
rents faunes holoceniques centroeuropees i del
(M. Sanges)
Sud de la Península Iberica. En segon lloc es troba
el grup dirigit pel paleontoleg basc ALTUNA (Do-
La Grotta Su Guanu o Gonagosula esta si-
nosti), que ha estudiat sobretot les faunes subfos-
tuada als. territoris de la Comuna dlOliena (prov.
sils del Pais Basc i d'altres del nord de la Península
Nuoro, Sardenya): Foli 208 de la cartografia d'ltalia
Iberica. Altres científics europeus han treballat es-
de' III.G.M., IV.N.O., cantó Manasuddas, 256'41 " W
poradicament faunes holoceniques (vgr.: CHA-
de Monte Mario, i 40°17'17" N.
LINE, JULLIEN, TERZEA, etc.). A Israel els estudis
L'entorn de la cavitat és una mica tortuós, so-
de TCHERNOV i els seus col.laborados han permes
bretot degut a I'enfonsament del llit del riu Cedrino
I'establirnent d'algunes de les successions faunísti-
dins la gola de Gonagosula - d e la qual n'agafen
ques hagudes durant els temps holocenics. Pero
el nom local el riu i la mateixa cova-,
situada'en-
és, sense cap dubte, a America del Nord on hi ha
tre la pendent oriental del rnassís calcari jurassic
una tradició investigadora més arrelada i desenvo-
de les muntanyes d'oliena (Punta Sa Turgusa) i
lupada sobre aquests temes: HOLBROCK, GUIL-
I'altipla basaltic del Gollei, que es troba davant
DAY, PARMALEE, KOOPMAN, QUIN, etc. Corn a
I'entrada de la cova, sobre I'altra banda del riu.
norma es pot dir que els estudis realitzats pels au-
La cavitat té un recorregut quasi horitzontal,
tors nordamericans solen donar la rnajor irnportan-
sobre tres galeries superposades que es comuni-
cia als canvis faunístics que detecten a les dife-
quen entre sí a la part anterior fossil, i que guaiten
rents localitats, mentre que els realitzats pels au-
per cinc sortides que hi ha a una paret quasi verti-
tors europeus estudien arnb més detall els canvis
cal sobre el riu Cedrino. El seu origen ha estat de-
rnorfologics de les especies trobades. Aixo du a
gut a I'erosió d'un riuet carstic que s'hi ha anat en-
una orientació dels treballs una mica diferent, ja
fonsant arnb la gradual davallada del llit del riu ex-
que els canvis en la cornposició faunística sovint
tern cap al nivel1 de base. Un riu subterrani intermi-
són més rapids, i requereixen d'una precisió cro-
tent, de regim estaciona1 torrentici, recorr actual-
nologica i estratigrafica més elevada, que els estu-
rnent la galeria rnés baixa, la qual esta molt ben
dis rnicroevolutius que generalment es duen a
comunicada arnb les superiors fossils.
terrne.
A nombrosos Ilocs, a través de les diverses
A les illes I'estudi de les faunes subrecents,
obertures de la cavitat, es manifesta una circulació
empres arnb molt bon encert per I'escola germa-
d'aire, que esta condicionada a la benigna ternpe-
nica (STORCH, 1970: llla de Malta; UERPMANN,
ratura interna, arnb variacions termiques rnolt
1971: llla de Mallorca; BESENECKER, SPITZEN-
suaus, tant a I'estiu com a I'hivern. Aquests facto
BERG i STORCH, 1972: llla de Quios; FELTEN i
climatics degueren convertir la cavitat en un refu
STORCH, 1970: llla de Pantelleria) ha perrnes I'es-
molt bo per a nombroses especies anirnals i, tal i
tabliment d'alguns esdeveniments fins llavors igno-
com han demostrat els testimonis arqueologics,
rats de la historia faunística d'aquestes illes. Els es-
per a un nucli huma que la va triar com a rnansió
tudis de les faunes subrecents (sobretot de les ho-
permanent al Neolitic final. Després d'esser aban-
loceniques) illenques han fornit noves dades per a
donada pels homes, que varen habilitar estatges
I'estudi de I'estabilitat dels ecosisternes, pero a les
rnés saludables als espais oberts, la cavitat es va
illes, a diferencia del que succeeix als continents,
convertir en un regne incontestable de nombroses
per mor de la menor mida de Ilur.area i de la seva
colonies de rates pinyades, que arnb el temps hi
delimitació geografica, els canvis detectats en la
varen anar depositant un estrat de guano que a al-
composició faunística s'han d'interpretar com un
gunes bandes va assolir uns quants metres de
reflexe de les irnmigracions i extincions d'especies
gruixa.
que hi han tengut lloc (rnalgrat que els prirners es-
El fertilitzant de la cova, quírnicament desco
tudis no ho varen fer així: vegeu UERPMANN,
post, fou explotat per una companyia genov
1971). L'estudi de les faunes holoceniques illen-
cap el 1913. Els estrats del fons es varen veure e
ques perrnet I'establiment de la successió d'esde-
aquella ocasió completament capgirats pels reco
veniments faunístics que hi varen tenir lloc a partir
lectors del guano i els rnaterials paleontologics
de la colonització humana. Altrament, permet ava-
arqueologics varen esser objecte d'una gran de
luar i precisar teories de biogeografia insular d'am-
vastació. Tanmateix la devastació ha continua
pla acceptació (com la de MAC ARTHUR i WILSON,
tarnbé en temps més recents, degut a I'acció del
1967), i generar nous coneixements per a com-
agricultors locals, recol.lectors de guano fresc, d
prendre els fenomens de poblament i de reernpla-
recent deposició, que és utilitzat per a la fertilitza
cament que han tengut lloc a altres epoques.
ció dels camps. En la visita r

hi fou observada una colònia de més de 5.000 Mi-
massa grans, fou certament la més important de
1
niopterus schreibersi.
tota la cavitat per a l'home prehistòric, car està
En febrer de 1978 es va iniciar una important
constantment illuminada per la Ilum solar, que hi
campanya d'investigació científica destinada a la
penetra per una gran finestra que dóna a la paret
recerca d'eventuals estrats encara no remoguts i a
ve rt ical que cau sobre el riu. Aquesta ha estat
la recuperació de tots els materials arqueològics
també la sala manco devastada pels homes mo-
que encara hi havia a diferents llocs. Aquesta cam-
derns. En efecte, les excavacions hi han revelat la
panya, que va durar prop de sis mesos, era del tot
presència d'un foganya central i d'una gran quanti-
necessària per mor de que la cavitat es trobarà en
tat d'esquerdes d'obsidiana, residus de manufac-
el futur parcialment sota les aïgües de l'embassa-
tura, que testimonien que aquest lloc, per mor de
ment artificial de «Pedra 'e Othoni» sobre el riu
la seva particular illuminació, havia d'ésser, entre
Cedrino.
altres coses, el taller de treballs lítics.
L'excavació de nombroses trinxeres per tot
En la base de la gran obe rt ura a l'exterior d'a-
arreu de la part fòssil de la cova a més a més d'ha-
questa cambra, davall un estrat de prop d'un metre
ver lliurat una quantitat notabilíssima de peces ce-
de gruixa, format a la part més elevada d'una capa
ràmiques i lítiques, actualment encara en curs de
d'origen orgànic i eòlic mesclada amb esquerdes
restauració i estudi, permet, a hores d'ara, formular
grosses i petites de roca calcària laminar, despre-
algunes consideracions:
ses de la paret i del sòtil, completament estèril, i a
— Com se suposava des de bon comença-
la part inferior amb clares senyals de freqüentació
ment, els nivells arqueològics s'han revelat quasi
humana, la prospecció arqueològica ha lliurat un
totalment remoguts per l'acció dels extractors de
imponent depòsit subfossilífer, constituït essen-
guano.
cialment per restes òssies de petits vertebrats.
— Durant el Neolític final la cova fou utilitzada
Sobre la naturalesa i l'origen d'aquest depòsit
com a residència per una colònia humana que pos-
es tractarà més endavant. Emperò ara es pot pro-
seia la Cultura de Ozieri, segons testimonien els
posar qualque indici de la seva cronologia i de l'e-
nombrosos artefactes de diferent naturalesa que
ventual relació que hi ha entre el depòsit i la gent
s'hi han trobat, atribuïbles en la seva totalitat a
de la Cultura Ozieri, que hi va viure al Neolític final.
aquesta fàcies cultural.
A tota la potència del depòsit (prop de 1.50 m
— La gran quantitat de materials obtenguts,
a la part més elevada) no hi ha cap senyal de la
juntament amb la quantitat que s'ha dispersat en
presència humana. La regularitat i la compactació
els primers decennis d'aquest segle, fa pensar en
de l'acúmul exclouen, doncs, a priori, qualsevol
un assentament humà estable, de llarga durada,
manumissió, tant quan la seva formació era encara
amb una economia basada en la caça, la recollec-
un fenomen actiu com a les èpoques successives.
ció, el conreu i la ramaderia.
Als estrats immediatament superiors al depòsit hi
— Les datacions amb C-14 realitzades sobre
ha, tal i com s'ha dit, peces ceràmiques i lítiques
algunes restes de carbó associades a les peces ce-
pertanyents a la Cultura Ozieri.
ràmiques recollectades per sota d'una costra de
D'això es pot deduir que la cohabitació de
colada estalagmítica han fornit les següents dates:
l'home amb els aucells que hi varen originar el de-
mostra R-609 : 4.900 ±50 anys abans d'avui =
pòsit degué d'esser molt breu, si és que n'hi va ha-
2.950 a.C.; mostra R-609: 4.830±50 anys abans d'a-
ver, cosa que ens pareix poc probable. La freqüen-
vui = 2.880 a.C. Aquestes datacions, per efecte de
tació humana va allunyar definitivament les espè-
la recallibració dendocronològica es poden re-
cies d'aucells responsables del depòsit, i això per-
situar a posteriori en torn de la segona meitat del
met establir almanco el terme «post quem non» en
IV millenari a.C.
relació a la seva formació.
— L'excavació ha documentat a més a més la
Estudis ulteriors i profons sobre la microfauna
convivència de l'home amb diverses espeècies ani-
present en la Grotta Su Guanu o Gonagosula po-
mals. Ara per ara, s'hi han identificat restes de
dran, ben segur, definir en un futur la fase inicial í
porc senglar Sus scrofa meridionalis, mufló Ovis
la durada del fenemen d'acaramullament, donant-
musimon, cérvol Cervus elaphus corsicanus i de
ne llavors el seu correcte enquadrament cronolò-
Prolagus sardus. Entre els animals domèstics s'hi
gic. La prospecció arqueològica ha establert, amb
han trobat restes de bovini, suini, ovini i caprini.
suficient certesa, la seva fase final, coincident amb
Emperò la descobertura paleontològica més
l'ocupació humana de la cova, que va tenir lloc cap
interessant ha tengut lloc a la «Sala dei Colombi»,
a la segona meitat del quart mil lenari a.C.
dita així per la presència d'una nombrosa colònia
de coloms salvatges Columba livia, que actualment
hi nidifiquen. Aquesta sala, de dimensions no
59

La fauna holocènica de la
juntament amb el paleontòleg S. Moyà, l'estudi
Grotta Su Guanu o Gonagosula
funcional de l'esquelet postcranial de Pitymys hen-
(J.A. Alcover)
seli i de Rhagamys orthodon.
El nombre mínim d'individus de cada espècie
El depòsit holocènic de la Grotta Su Guanu o
s'ha establert a pa rt ir de l'element diagnòstic més
Gonagosula és un gran acumulació d'ossos de pe-
vegades replicat. Aquest element difereix segons
tits vertebrats. Sense cap dubte és el depòsit més
les espècies. Entre els amfibis i els aucells solen
ric que es coneix actualment a tota Europa i a les
esser peces de l'esquelet postcranial. En canvi, en-
illes mediterrànies. El seu origen no és del tot clar,
tre els rèptils i els mamífers de vegades són ele-
però a la llum dels nostres coneixements actuals
ments de l'esquelet postcranial (tots els ossos
sembla atribuïbles bàsicament a un acaramulla-
llargs han estat guardats i classificats, amb l'ex-
ment in situ d'antigues egagròpiles d'aucells estri-
cepció d'alguns ossos llargs de Chiroptera, que de
giformes, presumiblement d'òlibes Tyto alba. Em-
moment no han pogut esser determinats), i d'altres
però també s'hi han lliurat algunes poques restes
són de l'esquelet cranial (maxil . lars, mandíbules o
provinents d'egagròpiles d'altres aucells de presa,
fins i tot dents totes soles).
probablement de Falconiformes.
L'establiment de la cronologia relativa dels di-
L'estiu de 1978, fou visitada la Grotta Su
ferents punts de mostreig del depòsit ha estat par-
Guanu o Gonagosula. El depòsit ossífer que hi ha
cialment possible gràcies a l'estudi de la composi-
es troba a la dita «Sala dei Colombi», on ocupa
ció de la fauna de mamífers, que és, amb molta
una àrea ovalada (subrectangular) d'uns 6 m 2 i té
diferència, la més rica de totes, i a la suposició de
una potència de fins un metre i mig. La seva des-
que, igual que ha succeït a altres illes mediterrà-
cripció acurada ja s'ha presentat una mica més
nies, amb l'arribada de l'home s'hi va donar un
amunt. S'hi varen agafar mostres de la fauna a 7
procés paulatí de substitució faunística que va
punts diferents del depòsit, que foren empaquetats
compo rt ar l'extinció d'una sèrie d'espècies (els
in situ i catalogats amb les sigles A. B, B - 1, C, D, E
components de la fauna pleistocènica clásica) i la
i F. Les mostres foren duites a Mallorca per fer-ne
introducció d'altres de noves (els components de
l'anàlisi. Foren porgades en sec amb un sedàs d'un
la fauna actual). Així es pot veure que a les mostres
milímetre de forat. Les restes obtengudes foren
B, B - 1, D i E hi ha una gran proporció d'espècies
analitzades i es va procedir al seu estudi. Els objec-
de la fauna clàssica del Pleistocè Superior de Sar-
tius primaris del nostre estudi han estat: 1. Identifi-
denya, mentre que n'hi manquen algunes que hi
cació de les espècies i classificació de totes les pe-
viuen actualment. En canvi, a les mostres A, C iF
ces obtengudes. 2. Establiment del nombre mínim
les espècies del Pleistocè Superior es troben en
d'individus de cada espècie. 3. Establiment de la
una proporció significativament més petita, i, per
cronologia relativa dels diferents punts mostretjats
altra banda, hi apareixen algunes espècies de les
del depòsit, i 4. Recerca de les possibles diferèn-
que hi viuen actualment que no s'han trobat a les
cies faunístiques i microevolutives entre la fauna
altres mostres. Per això sembla lícit suposar que
de la Grotta Su Guanu o Gonagosula i diferents
les mostres A, C i F són més recents que les altres.
poblacions fòssils i recents equivalents de Sar-
Finalment, respecte a les diferències entre la
denya.
fauna subfòsil de la Grotta Su Guanu o Gonago-
Per a la identificació de les espècies es va pro-
sula i les faunes equivalents fòssils i actuals de
cedir en primer lloc a la separació de totes les pe-
Sardenya, podem recordar que el Dr. Borja San-
ces determinables en quatre grups principals: am-
chíz n'ha trobades, entre els amfibis. També se
fibis, rèptils, aucells i mamífers. L'estudi dels amfi-
n'han registrat en la composició de les diferents
bis ha estat realitzat pel Dr. Borja Sanchíz, de Ma-
faunes de mamífers (vegeu la taula 1). Actualment
drid, que ja ha donat a conèixer els seus resultats
estam treballant en l'estudi morfològic i biomètric
(SANCHIZ, 1979). De l'estudi realitzat per aquest
de la mastofauna d'aquest important jaciment, i es-
eminent especialista destaca la detecció de la pre-
peram lliurar els resultats de la nostra recerca en
sència de Bufo bufo, el calàpet comú, espècie que
un pròxim treball.
no forma part de l'actual batracofauna de Sarde-
nya. També hi ha trobat abundants restes de Dis-
coglossus sardus i de Bufo viridis. Els rèptils estan
Agraïment
actualment sota estudi a càrrec del Dr. Tassos Kot-
sakis, de Roma , i els aucells són a càrrec de la
Els autors estan en deuta de gratitut amb la
Dra. Cécile Mourer-Chauviré, de Lyon. Quant als
Soprintendenza Archeologica per la provincie di
mamífers, l'estudi faunístic i evolutiu és a càrrec
Sassari e Nuoro, que va promoure les excavacions
d'un dels autors de la present nota (J.A. Alcover). A
arqueològiques a Su Guanu, amb els membres del
més d'aquest estudi també es té previst assajar,
Gruppo Grotte Nuorese, que les varen efectuar,
60

.
Pleistoce Superior
Rhagamys orthodon
(jaciment de Silanus)
Nesiotites similis
Pitymys henseli
Prolagus sardus

Holoce
Rhagamys orthodon
(Grotta Su Guanu:
Pitymys henseli
rnostres B, B - 1, D, E )
Prolagus sardus
Erinaceus cf. europeus
Suncus etruscus
Chiroptera
Eliomys quercinus

Glis glis
Apodemus sylvaticus
Holoce
Rhagamys orthodon
(Grotta Su Guanu:
Pitymys henseli
mostres A, C, F )
Prolagus sardus
Suncus etruscus
Crocidura russula

Chiroptera
Eliomys quercinus
Glis glis
Apodemus sylvaticus
Mus musculus
Rattus rattus

Actual
Eliomys quercinus

amb I'Excrna. Diputació Provincial de Balears i la
Bibliografia
Banca Catalana, aue financiaren ~arcialrnent una
"
visita científica a Sardenya en el transcurs de la
BESENECKER, H., SPITZENBERG, F. i STORC, G. (1972): Eine
qual foren recol4ectats els rnaterials subfossils que
Holozane Kleinsaugeriauna vor der Insel Chios, Agais (Mam-
malia: lnsectivora, Rodentia). Senckenbergiana blol., 53: 145-
es presenten en aquest paper, així corn arnb els
178. Frankfurt a.M.
I
Drs. Borja Sanchíz (Madrid), Tassos Kotsakis
CASTALDI, E. (1972): La datazione con il C14 della Grotta del Gua-
(Roma) i Cécile Mourer-Chauviré (Lvon). Der haver
no o Gonagosula (Oliena-Nuoro). Considerazioni sulla cultura
.
<

, ,
di Ozieri. Arch. Antrop. Etnol., 102: 233-275.
acceptat dur a terme llestudi de diferents materials
FELTEN,
i STORCH, G. (1970): Kleinauger
den italianis-
de la Grotta Su Guanu.
chen Mittelmeer-lnseln Pantelleria und Lampedusa (Mamma-
lia). Senckenbergiana biol., 51: 159-174. Frankfurt a.M.
HOLBROOK, S.J. (1977): Rodent faunal turnover and prehistoric
community stability in northwestern New Mexico. Amer. N a
tur., 11 1: 1195-1208. Chicago.
MAC ARTHUR, R.H. i WILSON, E.O. (1967): The Theory of lsland
Biogeography. Ed. Princeton Univ. Press. 203 p. Princeton.
SANCHIZ, F.B. (1979): Notas sobre la batracofauna cuaternaria
de Cerdeña. Estudios Geol. 35: 437-441. Madrid.
STORCH, G. (1970): Holozane Kleinsaugerfunde aus der Ghar Da-
lam Hohle, Malta (Mammalia: Insectivora, Chiroptera, Ro-
dentia). Senckenbergiana biol., 51: 135-146. Frankfurt a.M.
UERPMANN, H.P. (1971): Die Tierknochenfunde aus der Talayot-
Siedlung von s'lllot (San Lorenzo/Mallorca). Studien iiber
frühe Tierknochenfunde von der Iberischen Halbinsel, 2:
1-1 11. München.