Introducci� a la brioflora dels avencs mallorquins

cialment de cianofícies, clorofícies, briòfites i pte-
MASSIS DE MASSANELLA
ridòfites. Pel que fa a la brioflora de les coves de
1.
Avenc de sa Fita; altitut 1210 m. s.n.m.
Mallorca tan sols hem pogut conèixer qualque pe-
2.
Font de s'Avenc; alt. 1080 m.
tita informació continguda circumstancialment en
3.
Forat des Gel; alt. 1340 m.
els treballs de Koppe (1965), Sloover (1967), Llo-
4.
Avenc de Massanella; alt. 1340 m.
rens (1972) i Dunk (1976), així com el treball molt
5.
Avenc de sa Mola; alt. 1140 m.
més extens de Maheu (1912) que constitueix un
dels estudis pioners dins el conjunt de I'espeleo-
LLUC-ESCORCA
botànica europea.
6.
Avenc de s'Aigo; alt. 330 m.
Consideram per això bastant justificada la
7.
Avenc de Femenia; alt. 830 m.
presentació d'aquest avanç que permet situar a
8.
Avenc de Fra Rafel; alt. 475 m.
grans trets la naturalesa i característiques de la
9.
Avenc des Porro; alt. 530 m.
vegetació de briòfites que s'estableixen abundant-
10.
Cova de sa Corneta des Morts; alt. 530 m.
ment a les entrades dels avencs mallorquins.
11.
Avenc d'Escorca; alt. 415 m.
PUIG MAJOR-TOSSALS
Mètode
12.
Clot de sa Neu; alt. 1040 m.
13.
Avenc des Tossals; alt. 1040 m.
Quan iniciàrem les observacions que han ser-
14.
Avenc de sa Coma de Son Torrella;
vit de base per la redacció d'aquesta nota, volíem
alt. 910 m.
averiguar quines eren les espècies components de
15.
Avenc des Cunyat; alt. 920 m.
la brioflora cavernícola mallorquina i per això su-
16.
Cova de s'Alzinota; alt. 740 m.
posàrem que resultaria més adequat començar el
17.
Avenc de sa Font Subauma; alt. 710 m.
projecte amb una prospecció metòdica de certs
avencs situats a les bandes més plujoses de la Se-
ESPORLES
rra de Tramuntana.
18.
Avenc den Corbera; alt. 140 m.
Cal tenir en compte que, excepció feta dels
amples enfonsaments de les coves del Migjorn
ANDRATX
mallorquí (a les que l'aridesa de la comarca les fa
19.
Avenc den Trau; alt. 550 m.
poc propícies per l'establiment d'aquest tipus de
vegetació higròfila), són poques les coves mallor-
SANTANYI
quines que tenen pòrtics espaiosos i suficient-
20.
Cova des Drac; alt. 50 m.
ment arrecerats amb relació a la sequedat exte-
rior. Per aquest motiu, els intensos gradients d'il•
CAP DE FERRUTX
luminació, temperatura i humitat que caracteritzen
21.
Avenc de sa Paret; alt. 440 m.
als avencs mos feren suposar que seria molt més
22.
Avenc des Travessets; alt. 335 m.
fàcil de tenir una ràpida aproximació a la brioflora
23.
Avenc de sa Vidalba; alt. 300 m.
de les entrades de coves mitjançant l'observació
minuciosa de les parets i fons d'aquests autèntics
BIBLIOGRAFIA
pous naturals; podent-se apreciar, a més, la zona-
A.
Era d'Escorca; alt. 620 m. (Llorens 1972)
ció de les espècies que tengués lloc al llarg del
B.
Coves de Campanet; alt. 70 m.
transecte de cada un dels avencs estudiats. Una
(Dunk 1976)
vegada que el mostreig va començar a esser sig-
C.
Cova des Pont; alt. 30 m. (Maheu 1912)
nificatiu, decidírem explorar alguns avencs de les
D.
Coves del Pirata; alt. 30 m. (Maheu 1912)
muntanyes d'Artà així com altres cavitats més o
E.
Coves dels Hams; alt. 35 m. (Maheu 1912)
menys allunyades que mos permetessin valorar,
F.
Coves del Drac; alt. 25 m. (Maheu 1912)
d'aquesta manera, la incidència del component
(Koppe 1965)
geogràfic en les agrupacions de briòfites dels
G.
Coves d'A rt à; alt. 45 m. (Maheu 1912)
avencs.
(Koppe 1965) (Sloover 1967)
Com resultat d'aquesta campanya de prospec-
cions s'han fet abundants recollides de mostres
Des del punt de vista de les tècniques d'ex-
en les parets i sòl de vint-i-tres cavitats de dimen-
ploració emprades durant la campanya hem com-
sions i característiques diverses, emperò quasi to-
provat que els mètodes SRT (single rope techni-
tes elles verticals. A continuació les passam a
ques — sols corda i bloquejadors) resulten molt
enumerar, agrupant-les per sectors geogràfics a fi
pràctics i manejables per aquest tipus d'observa-
de facilitar la consulta de les dades florístiques
cions (sobre tot per la collida de mostres) degut a
(Figura 1):
que permeten aturar-se còmodament a qualsevol
28

FIGURA 1
citades a la Taula 1
nivel1 durant la pujada o baixada. No obstant
Lunularia cruciata (L.) Du
també presenten el seriós inconvenient de menes-
cosmopolita, molt comú a Balears, localitzada a la
ter una instalació desprovista de rocaments que
banda exterior a I'Avenc den Corbera
puguin deteriorar la corda, a diferencia d'allo que
molsa hypnobryal Scorpiurium circinatum
passa amb I'escala de duralumini que resulta molt
més versatil en aquest aspecte.
Jungermaniales anacrogynae
. .
Pellia fabbroniana Raddi - Forma gespes baix
els degotissos d'aigües vessunyants. A I'Avenc
Cataleg florístic
dlEscorca recollirem uns exemplars que sembla-
*
ven pertanyer a la forma furcigera, amb el tal.lus
La nomenclatura i ordenació per a les hepati-
més estret i finament dividit.
ques segueix ['adoptada per Augier (1966); per a
les molses hem adoptat I'emprada per ~ m i t h
Jungermaniales acrogynae
(1 978).
Leiocolea turbinata (R
preferentment damunt argi
feble.
Lophocolea cf. alata Mitt. - La seva distribució
HEPATICAE
a Balears queda limitada a tres avencs de la zona
Marchantiales
d'Escorca on viu damunt roques en el fons de les
Reboulia hemisphaerica (L.) Raddi - Especie
cavitats. Els exemplars recollits, de color verd
fosc, presenten les cel.lules del mig dels fil-lidis
la zona externa de la Font de s'Avenc j
It grans: unes 47 micres. Aguests caracters
S
molsa Plagiomnium rostratum.
len pertanyer gairebé a L. alata, emperb la
Conocephalum conicum (L.) Dum. -
de perianti ens impedeix confirmar la
grans gespes damunt replans argilosos a la zon
de Lluc, on l,a llum és feble.
Solenostoma triste (Nees.) K. MüII. - Ocupa

palm quadrat d'extensió damunt un talús argilós
Pottiales
quasi ve rt ical a uns 36 metres de fondària. L'A-
venc des Tossals és l'única localitat coneguda a
Tortula ruralis (Hedw.) Goestn. - Trobada sols
Balears d'aquesta espècie.
al Clot de Neu de sa Rateta, damunt argila, vora
Southbya stillicidiorum (Raddi) Lindb. - Da-
Orthothecium i Rhynchostegiella. No és rara a les
munt argila a lAvenc d'Escorca. No l'hem trobada
rodalies d'Orient, Deià, Sóller i Lluc.
a cap altre cavitat més.
Eucladium verticillatum (Brid.) Br. Eur. - Creix
Plagiochila asplenioides (L.) Dum. - Espècie
als llocs on hi ha aigües vessunyants, formant coi-
poliedàfica que es troba damunt argila o bé da-
xinets compactes generalment plens d'incrusta-
munt calcari en els llocs molt humits. Ens sembla
cions de carbonat càlcic.
que l'exploració de nous avencs del massís de
Tortella tortuosa (Hedw.) Limpr. - Damunt cal-
Massanella-Galileu pot donar noves dades d'a-
cària forma gespes compactes. Sol preferir els
questa espècie que es restringeix al terme munici-
llocs més il•luminats de les parets.
pal d'Escorca.
Radula complanata (L.) Dum. - Unica hepàtica
Bryales
trobada amb esporogonis. Els fil lidis tenien en el
Mnium marginatum (With.) P. Beauv. - Al cos-
caire els propàguls característics de l'espècie. Da-
tat de Plagiochila a I'Avenc de sa Fita. Malgrat
munt calcària.
que sols hem trobat ramificacions estoloniformes,
Porella laevigata (Schrad.) Dum. (= Madot-
l'existència de dents geminades als marges supe-
heca l.) - Es desenvolupa a la zona vestibular dels
riors dels fil lidis ha fet possible la seva deter-
avencs de Sa Coma de Son Torrella, on també es
minació.
troba a l'exterior.
Mnium sp. - Baix aquesta determinació agru-
Lejeunea cavifolia (Ehrh.) Lindb. - Forma ges-
pam diverses menes de estolons inidentificables i
pes amb altres muscínies damunt calcari o bé epí-
que es troban damunt l'argila dels fons.
fit damunt Eurhynchium. Encara no s'havia trobat
Plagiomnium rostratum (Schrad.) Kop. - La
a les muntanyes d'A rt à.
seva distribució a Mallorca resta localitzada a la
Cololejeunea rosettiana (Mass.) Sciffn. - Ex-
Serra Nord entre els Tossals i Lluc, en uns llocs
cepcionalment epífita damunt altres briòfites com
molt ombrívols. Als avencs es troba damunt re-
Lejeunea cavifolia o Eurhynchium meridionale.
plans argilosos, ja sia a la banda exterior de la
Tot i que sols créixer damunt calcari, a sAvenc
Font de s'Avenc, ja a prop de 36 metres de fondà-
d'Escorca (Avenc de sa Vessa) l'hem trobada junt
ria a sAvenc des Tossals.
amb Lejeunea i Rhynchostegiella damunt un car-
Rhizomnium punctatum (Hedw.) Kop. - Rarís-
pòfor sec indeterminable d'un Basidiomicet.
sim en el fons de sAvenc des Tossals, vora esto-
lons de Mnium sp. Aquest indret és la primera i
MUSCI
única cita d'aquesta espècie a Balears.
Fissidentales
Fissidens cristatus Mitt. - Molsa ampliament
Isobryales
distribuida als avencs, on viu damunt els replans
Leptodon smithii (Hedw.) Web. Mohr. - Espè-
argilosos de les parets i el fons, on la Ilum és
cie preferentment corticícola trobada damunt cal-
feble.
cari a sAvenc de Femenia. Fou assenyalada per
Fissidens taxifolius Hedw. - A la Cova de s'Al-
Maheu a les Coves d'A rtà, també sobre calcària.
zinota es troba junt Leicolea, a la zona més exte-
Neckera crispa Hedw. - Damunt calcari a les
rior. No l'hem trobada a cap avenc pròpiament dit.
parets dels avencs. Encara no s'havia indicat a la
zona d'A rt à.
Encalyptales
Homalia lusitanica Schimp. - Ampliament re-
Encalypta streptocarpa Hedw. - Vora Plagiom-
presentada als avencs, on forma grans gespes
nium rostratum a la Font de s'Avenc. Els fil•lidis
daurades damunt calcari o argila. Es troba quasi
superiors presenten a les axiles abundància de
sempre associada a Thamnobryum i junt amb
propàguls marrons. Tot i la cita de Maheu (') a les
aquest són les briófites que hem trobat a major
Coves del Drac, sembla estranya a les cavitats.
fondària.
Thamnobryum alopecurum (Hedw.) Nieuwl.
(_ Thamnium a.) - Es la molsa cavernícola per ex-
Tot i la gran aportació de Maheu a I'espeleo-
(*)
cel lència. L'hem trobada a quasi bé la totalitat
botànica, ens sembla que certes briòfites
dels avencs pròpiament dits; en canvi a les entra-
assenyalades per aquest autor dins coves de
des de coves no ha aparegut. Els exemplars solen
les Balears han d'esser excluides: Mnium
presentar una major grandària (10 centímetres els
stellare, lsothecium myurum,...
més desenvolupats) que els de [exterior. Es el
30


bridfit que, juntament amb Homalia lusitanica,
paral.leles al substrat i presenta rarnificacions es-
arriba a més fondaria: el seu Iírnit (en el's avencs
toloniformes molt prirnes pero 'rnolt Ilarges, bas-
*
explorats) son els 60 metres a I'Avenc de Feme-
tantes de les quals sobrepassen de bo els 30 cen-
nia, on rnés alla d'aquest ja no es desenvolupa
tímetres de Ilargaria. Degut a aixd, entre les ges-
cap bridfit. Quan la llurn ja és molt feble sol pre-
pes i als voltants de Thamnobryum no creixen al-
sentar rnodificacions en la ramificació del gametd-
tres muscinies. La seva distribució a Mallorca fins
fit, fins i tot arribant a perdre I'aspecte dendroide
fa dos anys quedava reduida a IJEntreforc del To-
característic: I'aixafarnent de les branquetes es fa
rrent de Pareis. Vegeu a la Figura 2 la repartició a
rnolt patent, les branquetes secundaries romanen
Mallorca d'aquesta especie.
c
Distribució a Mallorca de Thamnobryum alopecurum.
Els cercles blancs indiquen les troballes fetes als avencs; els
cercles negres són els Ilocs on s'ha trobat a I'exterior.
Hypnobryales
Eurhynchium pumilum (Wils.) Schirnp. - For-
Anomodon viticulosus (Hedw.) Hook. Tayl.
ma fines gespes damunt argila, als Ilocs feblement
Rara damunt calcaria a la banda externa de les
il4uminats.
cavitats dlEscorca, rnolt sovint a la vora de la fal-
Rhynchostegiella tenella (Dicks.) Limpr.
guera Polypodium vulgare.
Aquesta rnolsa es troba rnolt sovint dins les coves,
Cratoneuron filicinum (Hedw.) Spruce. - Uns
a la vora dels fanals artificials, i junt arnb altres
quants exernplars incrustats de carbonat calcic es
especies (Eucladium verticillatum, Fissidens sp.,
varen trobar en un degotís de I'Avenc des Porro.
etc.) formen I'anomenada Lampenflora (veure Do-
¡
Scorpiurium circinatum (Brid.) Fleisch Loeske.
bat 1977). En els avencs I'hern trobada arnb espo-
Especie accidental a les cavitats, trobada a la part
rdfits, encara que degut a I'epoca de recol-lecció
rnés exterior de I'Avenc den Corbera.
(hivern i primavera) no hem trobat capsules rnadu-
Eurhynchium meridionale (Br. Eur.) De Not. -
T
res. Ja que els avencs són un ambient límit i ja
Damunt calcar¡ a les parets, on a vegades I'hem
que per aixd les bridfites solen presentar certes
trobada amb ramificacions flagel.liformes.
rnodificacions, corn amplaria de cél-lules, papil-les
l

foliars i denticulació dels marges, no ens atrevim
Hohlenregion (regió d'Accés) segons la terminolo-
a ficar els exemplars trobats dins cap de les varie-
gia emprada per Dobat (1970); habitant per conse-
tats nombroses d'aquesta polimdrfica especie.
güent tan SOIS
els sectors immediats a ['entrada
Orthothecium intricatum (Hartm.) Br. Eur. -
de les cavitats (també anomenada zona liminar) i
NO és gaire
lar al Clot de Neu de sa Rateta. da-
penetrant molt rarament dins elles.
munt argila, vora Tortula i Rhynchostegiella. Es
Malgrat que el nombre de coves explorades
I'unica localitat coneguda a Balears.
ha estat exigu, hom pot constatar que hi ha un
Taxiphyllum wissgrillii (Garov.) Wij k Marg. -
determinat grup d'especies que sembla que es
Raríssim damunt calcaria a la Font de s'Avenc, on
troben als avencs i per contra són poc freqüents a
sembla que esta en perill de desapareixer a poc
les coves. En primer lloc cal assenyalar que en els
que es vagi pol.luint I'habitat de la cova. Aquests
avencs els gradients de temperatura i humitat ro-
pocs exemplars són els únics coneguts a Balears.
manen molt més nitidament delimitats que a les
Ctenidium molluscum (Hedw.) Mitt. - Es una
coves. Si tenim en compte les característiques de
especie no freqüent a les cavitats. No obstant ha
la climatologia dels avencs i les coves, es com-
aparegut a la part exterior de I'Avenc de sa Mola
prendra tot d'una que els avencs presenten una
damunt argila. Es abundant en els alzinars de la
estratificació gradual de humitat i temperatura la
Serra de Tramuntana.
qual manca a les coves, ja que aquestes es veuen
afectades per I'existencia d'importants corrents
d'aire que alteren estacionalment la disposició to-
pografica dels susdits gradients. En canvi el factor
Conclusions
llum és forca aleatori en els avencs, depenent so-
bre tot dels microrelleus, com escletxes i anfrac-
La totalitat d'especies trobades ha estat .de
tuositats de la roca, que hi ha a les parets. A les
36, de les que 23 corresponen a molses i 13 a he-
coves passa tot el contrari, podent-se determinar
patiques. Tot i que els grups més nombrosos en
amb bastant exactitut la correlació existent entre
especies són les Hypnobryals i les Jungermanials,
la llum i els Iímits dels diferents tipus de
són propiament les lsobryals les que poseeixen
vegetació.
les freqüencies més altes.
Un fet curiós és la presencia de Tortella tor-
La Taula 1 permet obtenir una imatge aproxi-
tuosa als avencs. Aquesta molsa xerofila i fotofila
mada de la notable afinitat que certes briofites
no és propiament una especie preadaptada a
mostren amb relació a les cavitats carstiques; per
aquest medi (troglofila), degut a la gran humitat
allo just basta repassar la llista de freqüencies que
que hi ha dins les cavitats; empero així mateix té
hi ha en el marge dret de dita taula.
freqüencies d'aparició que no es poden conside-
Es pst veure tot d'una un grup d'especies
rar baixes. Aquest fet sembla que cal interpretar-
(Grup A) format per Thamnobryum alopecurum,
lo en raó, com ja s'ha apuntat abans, d'una distri-
Homalia lusitanica, Eucladium verticillatum, Fissi-
bució aleatoria de la llum en els pous que fa que
dens cristatus i
Mnium sp., per a les quals les res-
les condicions ambientals siguin sembiants a les
pective~
freqdencies d'aparició en els avencs són
del exterior, on Tortella tortuosa no és rara.
sense dubte proporcionalment altes si les cornpa-
Els dos tipus de cavitats subterranies (avencs
ram arnb les altres briofites inventariades fins ara.
o coves) presenten a més diferencies molt nota-
Qualcunes de les esmentades especies han estat
bles pel que fa al substrat que respectivament ofe-
associades per Dobat (1966, 1970) amb la aussere
reixen a les poblacions de briofites. Els sols Ilimo-
Uebergangsregion (regió externa de Transició),
sos de les entrades de les coves constitueixen un
definida com la zona de la cavitat que esta sot-
substrat distint del tot de les descarnades parets
mesa a una feble penetració de llum indirecta.
rocosas dels avencs, massa abruptes per sostenir
Un segon grup d'especies, entre les que se
el suport terros requerit per certes especies i
troben Neckera crispa, Rhynchostegiella tenella,
massa verticals per proporcionar I'angle adequat
Leiocolea turbinata, Lophocolea cf. alata, Cono-
d'exposició a la llum imprescindible per altras es-
cephalum conicum i
Pellia fabbroniana (Grup B)
pecies. Per tant als avencs predominen les espe-
representarien probablement un conjunt d'espe-
cies saxícoles enfront de les terricoles, quedant
cies significatiu d'aquells llocs que reben una i l h -
molt sovint condicionada la presencia de certes
minació indirecta bastant intensa (innere Ein-
briofites (com per exemple Leicolea, Conocepha-
gangsregion o regió interior de ['Entrada).
lum i Mnium sensu lato) a I'existencia de replans
D'altra banda, Eurhynchium sp., Anomodon
argilencs, subhoritzontals quan menys, que per-
viticulosus, Porella laevigata, Encalypta strepto-
metin el seu desenvolupament.
carpa, Plagiochila asplenioides, Ctenidium mollus-.
Un caracter també particular dels avencs és el
cum i Scorpiurium circinatum entre altres (Grup
d'esser refugi de certes especies que es poden
C), serien elements representatius de la Vor-
considerar relictuals (Tosco 1959). Així hem loca-

DE FEMENIA
DE FRA RAFEL
EUC
Euclodium vertrcillotum
Fissidens cristotus
HOM Homolio ~usitonico
NCK Neckero crispo
RHY Rhynchostegiella tenello
THB Thomnobryum alopecurum

litzat un grupet d'especies, com Taxiphyllum wiss-
grillii, Orthothecium intricatum, Lor '~ocolea cf.
alata, Solenostoma triste i Rhizomn~i:m puncta-
tum, que sols hem trobat dins cavitats, no pos-
A tots aquells que ens han ajudat a la realitza-
seint cap cita ni tan sols indici de que es desenvo-
ció d'aquest avanq i molt especialment al Dr. Jo-
lupin a I'exterior. També Plagiochila asplenioides,
sep Vives que sempre ens ha ates molt amable-
Anomodon viticulosus i Mnium marginatum mos-
ment per resoldre els nombrosos embolics siste-
tren el seu optim dins els avencs tot i que excep-
matics que hem tengut, així com per la lectura del
cionalment els hem trobat a I'exterior.
manuscrit; a la Dra. Casas per la determinació de
Pareix prou clar que I'origen de la flora d'un
Taxiphyllum wissgrillii; i als companys del Grup
avenc s'ha de cercar abans de tot a la zona ex-
Espeleologic EST (especialment a Joaquin Gines,
terna de la cavitat i dins la flora que I'envolta.
Andreu Pol i Pau Mairata) per la seva col.labora-
Aquestes especies relictuals s'han establert i
cio en la recollida.de mostres.
adaptat amb el temps a les cavitats carstiques on
han perdurat fins ara. Cal pensar, doncs, en I'exis-
tencia d'un estrat arbori, present si mes no als
Bibliografia
punts mes alts de la Serra de Tramuntana, inte-
AUGIER, J. (1966): [~Flore des bryophytes,,. Ed. Lechevalier,
grat probablement per caducifolis que constitui'en
702 pp. Paris.
aleshores un microclima adequat per al desenvo-
DOBAT, K.: (1966): -Dic Kryptogamenvegetation der Hohlen und
lupament de dites especies. Amb la desaparició
Halbhohlen im Bereich der Schwabischen Alb>.. Abh. Karst-
u.
d'aquests arbres, ja sia per la intervenció humana
Hohlenkunde, Reihe E, Heft 3. 153 pp. München.
DOBAT, K. (1970): #Considerations sur la végétation cryptoga-
(fet important a I'hora d'analitzar I'actual paisatge
mique des grottes du Jura souabe (Sud-ouest de I'Allemag-
vegetal mediterrani) ja sia per I'esdeveniment de
ne)-. Annales de SpeMologie, tome 25, fasc. 4 pp. 871-907.
canvis climatics, es modificaren les condicions
Moulis.
humides que hi havia un temps. Conseqüencia
DOBAT, K. (1977): <cZur Okogenese und Okologie der Lampen-
flora deutscher Schauhohlen~~.
in Beitrage zur Biologie
d'aixo seria la implantació de I'estrat muscinal a
der niederen Pflanzen (W. FREY, H. HURKA i F. OBERWIN-
llocs de condicions ambientals similars (aquí es
KLER Eds.) pp 177-215. Stuttgart - New York.
on els avencs intervenen passivament) i I'esvai-
DUNK, K.V.D. (1977): -Zur Moosvegetation von mall orca^^. Her-
ment de les especies higrofiles mes sensibles.
zogia 4. pp 409-413. Lehre.
KOPPE, F. (1965): -Bryologische Beobachtungen auf der lnsel
Malgrat que encara no estam en condicions
Mallorca,>. Botaniska Notiser 118. pp 25-48. Lund.
d'establir detalladament les característiques que
LLORENS, L. (1972): [[Anotaciones a la flora balear.. Bol. Soc.
mostra la zonació vertical de la vegetació a dins
Hist. Nat. Baleares, tomo 17. pp 55-62. Ciutat de Mallorca.
els avencs, no obstant tenim ja un parell de dades
MAHEU, J. (1912): c<Exploration et flore souterraine des cavernes
que semblen generalitzables al conjunt de cavitats
de Catalogne et des ¡les Baleares.,. Spelunca. Bull. et Mern.
Soc. Speleo. 8 (67). pp 361-465. Paris.
visitades, segons es veu de I'analisi dels transec-
SLOOVER, J.L. de (1967): -Quelques Bryophytes recueillis Ma-
tes que hem anat fent (Figura 3). Per aixo creiem
jorque,,. Les Naturalistes Belges 18. pp 389-394. Bruxelles.
distingir la següent zonació altimetrica a partir del
SMITH, A.J.E. (1978): -The rnoss flora of Brisin and Irelands. Ed.
límit exterior dels avencs estudiats: 1) - Una zona
Cambridge University Press. 706 pp.
TOSCO, U. (1959): -Contributi alla conoscenza della vegetazione
liminar, amb la falguera Polypodium vulgare, i en
e della flora cavernicola italiana.. . Le Grotte d'ltalia serie 3.
la que solen abundar les especies de briofites del
Vol. 2 pp 37-70. Castellana-Grotte.
Grup C; 2) - Sectors interiors immediats a I'en-
VANDEL, A. (1964): ~~Biospeologie.
La Biologie des animaux ca-
trada i que presenten una mescla d'especies dels
vernicoles.. . Gauthier-Villars Editeur, 619 pp. Paris.
Grups B i C; 3) - Zona netament subliminar en la
que junt a les falgueres Asplenium trichomanes i
Phyllitis sp. comenqan a apareixer especies del
Grup A; 4) - Sectors interns, feblement il.luminats,
que tan sols arriben a ésser poblats per Thamno-
bryum alopecurum i Homalia lusitanica les quals
son les especies que determinen el límit d'extincio
de les briofites.