Noves aportacions al coneixement de les coves de Menorca
-
ENDINS, N.O 5 - 6. 1979. Ciutat de Mallorca
NOVES APORTACIONS AL CONEIXEMENT DE LES
COVES DE MENORCA
per Francesc Mir
del Speleo Club Mallorca
Resum
Es descriuen onze cavitats de la zona sud-occidental de Menorca. Destaquen per les, seves
dimensions i característiques morfoestructurals la Cova des Coloms, la Cova den Curt i la Font de Sa
Vall.
Abstract
Eleven caves from the southwest area of Menorca are described. Those that stand out because of
their size and morphological features are Sa Cova des Coloms, Sa Cova den Curt and Sa Font de Sa
Vall.
Introducció
Totes les cavitats que s'estudien es troben a la part sud-occidental de Menorca, geologicament
constituida per sediments miocbnics de l'~elveci8-~ortonia.
Aqirestes calcaries han estat sotmeses a una
acció khrstica intensa, afavorida per I'homogeneitat litolbgica i la fracturació. La dissolució ha originat la,
formació de pregons barrancs on s'obrin la majoria de les coves.
Aquestes cavitats s'han desenvolupat primordialment seguint les juntes d'estratificació, ja que el
diaclasat té una importbncia secundaria ( e s e n t excepció la Font de Sa Vall), presentant per aquest
motiu una configuració practicament horitzontal.
Els barrancs que se descriuen són: el barranc de Binigaus, el barranc de Sa Vall i el que passa per
Algendar Vell. El barranc d8Algendar i les seves formes hipogees va esser estudiat a I'ENDINS no 3
(1976).
3
Barranc de Binigaus
Pertany al Migjorn Gran. Té un recorregut aproxima
conreu per la qual cosa el seu llit esta quasi totalment ocu
circulació hídrica en tot I'any ja que no t é cap font que I
A les seves parets s'obrin la Cova des Coloms, la C
Barranc d e Sa Vall
Procedeix dels torrents que p a s e n per Mercadal i.
S
que t é I'apart de varies fonts de cert cabdal, e s e n t una d'
llit s'aprofita per conreu. Desemboca a la platja de
embassaments.
1
estudiaran la Font de Sa Vall i la Cova de Son Bo
f
Barranc que passa p e r Algendar Vell
Pertany al terme de Ferreries. El seu llit s'aprofita per conreu. Normalment no presenta circula
t
hidrica. És un aport del barranc drAlgendar. Dins el1 es troben la Cova den Curt i I'Avenc dfAlgenda

Descripció de les cavitats
1, COVA DES COLOMS. Coordenades: X- 7" 43' 29"; Y- 39" 56' 0 2 ; 2- 90 m.
També se li diu "la catedral" per les seves respectables dimensions. ~ s t b
formada per una gran sala
de 110 metres de llarga per uns 15 metres d'ampla i 24 d'althria a la part central. Aproximadament per la
meitat presenta una rampa ascendent que origina un desnivel1 de + 9'50 metres. Les formes reconstruc-
tives no son abundants exceptuat a la part final. Tota la cova té el sbl recobert d'una gruixada capa
d'argiles que a molts de llocs cobreixen els grans blocs clhstics i que engloben abundants sediments
antropoghnics, cosa lbgica donades les extraordinbries condicions d'habitabilitat de la cavitat.
Malgrat I'aspecte actual, la cova presenta una clara morfologia de conducte, desenvolupant-se tridi-
mensionalment per succesius i importants processos cl~stics.
2. COVA DES XALAR. Coordenades: X- 7 O 43' 33"; Y- 39" 56' 0 5 ; 2- 70 m.
És veina de la Cova des Coloms. Té una llarghria de 50 metres per uns 7 d'amplaria. A la sala inicial
s'hi troben restes d'habitació i d'enterraments.
És un conducte fbssil situat practicament al nivel1 actual del barranc.
3. COVA DE NA POLIDA. Coordenades: X- 7" 43' 26"; Y- 39O 55' 49"; 2- 80 m.
Es va emprar per treure "m!irmol",
trobant-se encara nombrosos blocs tallats de les colades esta-
lagmltiques de gran gruixa que recobrien gran part de la cavitat. Té una Ilarghria maxima de 40 metres,
bifurcant-se després del corredor inicial, estret i baix, en dues galeries.
Segons PONS (19751, a certes colades es presenta una prima capa de llims rojos de dos centimetres
d'espessor que engloben ossos. D'aquesta capa osslfera va extreure micromamífers (Nesiotites,
Hypnomysl
i uns quants restes de Myotragus balearicus Bate.
El gran procés reconstructiu aixl com els treballs de pedrera han alterat la primitiva morfologia de
O 4 8 121-17.
3
-
.



4. COVA DES SANTUARI. Coordenades: X- 7" 43' 36"; Y - 39" 55' 49"; Z- 105 m.
Es troba molt prop del barranc de Binigaus. Té una petita boca i esta constituida per una sala de 53
metres de llargeria que presenta un estat reconstructiu molt avencat amb abundants sediments clastics
de tota mida, en gran past cementats o recoberts per colades estalagmítiques.
Sembla tractar-se d'un antic conducte que drenava al barranc les aisües de la marina superior quan
el llit d'aquell estava molt menys excavat.
5. COVA DEN CURT. Coordenades: X- 7" 40' 10"; .Y- 39" 58' 07"; Z- 90 m.
S'obri a una bifurcació del barranc situat més amunt del lloc dlAlgendar Vell. Presenta un ample
pbrtic d'entrada de 50 metres d'ample per 8 d'altaria, situat al nivel1 del llit actual del barranc. La cavitat
continua per una rampa descendent de forta pendent, formada per grans blocs.fins arribar a la sala
interior recoberta tota ella per una capa d'argiles d'espessor variable i d'origen albcton que recobreixen
els altres sediments. La cova acaba a una saleta permanentment embassada d'aigua; desde temps
inmemorials s'hi ha tret aigua com ho demostren els abundants restes ceramics de variada cronologia.
La cova sembla esser un engolidor del barranc. Segons referencies verbals de gent de la zona, als
anys de grans pluges la cavitat s'embassa totalment. A la part inicial presenta un important procés
clastic. A la part interior, el gran acúmul d'argiles d'origen albcton ha anat fent impermeable el pis de la
cova,explicant aixó l'existbncia permanent d'aigua si bé SOIS
a la part final.
6. AVENC D'ALGENDAR. Coordenades: X- 7" 39' 48"; Y - 39" 58' 16"; Z- 67 m.
fs un engolidor de 12 metres de fondaria que s'obri al llit actual del barranc.
v
----- - --
- - -
--.-
AVENC D
'
m

G.Pulido M Tru

COVA
DES SANTUARI

C
L
. - o
.
-

A A'
A
Alaior
<
7. COVA DE SON BOTER. Coordenades: X- 7O 44' 47"; Y- 39O 55' 44"; 2- 68 m.
Situada a la part més alta de les parets del barranc de Sa Vall. Comenca per una balma que dona
accés a la galeria de 60 metres que constitueix la cova. L'intens procés reconstructiu ha originat colades
parietals i pavimenthries notables així com una serie de columnes de remarcable gruixa.
,
Malgrat les modificacions que ha originat la fossilització, la cavitat presenta una clara morfoestruc-
tura de conducció.
8. FONT DE SA VALL. Coordenades: X- 7O 44' 29"; Y- 39O 55'
És una de les fonts que alimenten el barranc del mateix nom i qu
E
durant tot I'any, aixi corn també originen el que a la desembocadura
Canessies).
,.
La font es troba a la part baixa de les parets del barranc i presenta un acceptable cabdal de forma
permanent.
~ s t 8
estructurada seguint una diaclasa de direcció SE-NW, tenint una zona penetrable de 148
C
metres essent I'amplaria mitja de 3 metres. A la part final I'estructura 'canvia, ja que si fins aqui I'aigua
seguia el cami facilitat per la diaclasa, la continuació es fa sobre una junta d'estratificació, reduint-se la
galeria el maxim i trobant-se totalrnent anegada. Presenta una abundant sedimentació d'argiles que
formen "banquetes" a les dues voreres, corresponents a un limit anterior de reom~liment.
9. COVA DE SA CALETA DEN GORRIAS. Coordenades: X- 7" 31' 08"; Y- 39' 58' 49"; Z- O m.
Atravessa la punta oriental de la caleta den Gorrias, aprop de Ciutadella. Presenta per tant dues
boques, estant en gran part inundada per la mar. La part no submergida es troba plena de blocs i
' sediments autbctons i albctons, despresos o aportats respectivament per els forts embats de la mar. La


comunicació d'una boca a I'altre es fa per un estret laminador, el sol del qual esta format per una colada
estalagmítica que ha quedat penjada sobre els blocs que obstrueixen la part inferior.
Segons MERCADAL (19661, aquesta cova va esser produida segurament per la transgresió marina
del Tirrenia II reomplint-se fins a un metre d'althria de cbdols i algunes especies marines i sobre elles
una capa d'arenes fines amb fauna marina. Sobre ella es troben els Ilims vermellencs que contenen
Myotragus balearicus Bate. Aquests ossos fbssils es troben actualment a les bretxes de les parets de la
cova, ja que la mar ha buidat part d'ella al trobar materials poc cementats. Sobre aquests llims ossffers
es deposita una duna estbril que senyala un periode de clima més hrid que I'anterior. Sobre ellla hi ha
uns conglomerats i més duna, recoberts per una gruixada crosta calcaria que indica una epoca de grans
precipitacions que pertany probablement al Wurm.
10. COVES DE SO N'ANGLADO. Coordenades: X- 7" 33' 07"; Y- 40" 02' 13"; Z- 92 m.
Es troben al lloc del mateix nom. Son els restes d'antigues formes kbrstiques en part desapa~regudes
per I'erosió epígea. La cova principal s'obri dins una junta dfestratificaci6 tenint una Ilargbria de 54
metres, essent molt baixa de sbtil, presentant un gran procés reconstructiu.
11. POU DES PLANS DE BINIGAFULL. Coordenades: X- 7" 34' 33"; Y- 40" 01' 4 5 ; Z- 50 m.
Es tracta d'un pou circular de 8 metres de fondhria i d'una amplaria uniforme d'uns 3 metres. És
una forma de drenatge de les aigües que a I'hivern queden embassades al pla enrevoltat de turons on
s'obri el pou.


Agrai'ments
No voldria acabar sense agrair la gran ajuda i tracte afable de tots els pagesos menorquins; de
manera especial als dels barrancs dlAlgendar i de Sa Vall, i de forma individual a I'amo en Joan de Sant
Antoni de slAranjassa.
Bibliografia
COLOM G. (1957): "Biogeografía de las Baleares". Imp. S.
pp 569. Palma de Mallorca.
COLOM G. (1964): "El medio y la vida en las Baleares". Gráficas Miramar; pp 299. Palma
Mallorca.
CUERDA J. (1966): "Nuevos yacimientos marinos del Pleist
(Menorca)". Bol. Soc. Hist. Nat. Bal,; tomo XII; pp 101-104. Palma de Mallorca.
INSTITUTO GEOGRAFICO Y CATASTRAL: Menorca (cartografla militar).
MARTINEZ J. P. (1967): "Las comunidades naturales del sur de Menorca". Rev. de
pp 233-301. Mahón.
MERCADAL B. (1959): "Noticias sobre la existencia de restos de terr
sur 'de Menorca". Bol, Soc. Hist. Nat, Bal; tomo V; Palma de Mallorca.
MERCADAL B. (1966): "Nuevas aportaciones al conocimiento del
de Menorca; pp 148-161. Mahón.
MERCADAL B. (19671: "Nuevos yacimientos con Myotragu
Soc. Hist. Nat. Bal.; tomo XIII; Palma de Mallorca.
MIR F. (1976): "Les formes hipogees del Barranc dfAlgenda
Palma de Mallorca.
MUNTANER A. (1959): "Nota preliminar sobre las formacion
a de Menorca"
Bol. Soc. Hist. Nat. Bal; tomo V; Palma de Mallorca.
PONS J. (1975): "Nuevos yacimientos paleontológicos de la i
Palma de Mallorca.
28