Nota sobre els materials mastozoologics recollits per l'Speleo Club Mallorca durant la campanya de 1977 a les Piti�ses
ENDINS, N.O 4. 1977. Ciutat de Mallor
NOTA SOBRE ELS MATERIALS MASTOZOOLOGICS RECOLLITS
PER L'SPELEO CLUB MALLORCA DURANT LA CAMPANYA DE
ign A LES PITIUSES
I
per Josep Antoni ALCOVER*.
RESUM
Es presenten els resultats de I'anblisi d'un lot d'excrements de geneta i es discuteixen les dades ob-
servades; aixi mateix es constata la presencia en estat subfbssil drE.quercinus a I'illa d'Eivissa.
SUMMARY
I n this paper I make the analisy of a lot of genet's scats and I interpret the results; furthermore we
have evidence of the presence in Eivissa of E. quercinus down subfossil form.
L'agost d'enguany els companys de I'Speleo Club Mallorca varen fer una campanya espeleolbgica a
les Pitiuses, producte de la qual s6n els materials sobre els que es recolza la present nota. Tots ells pro-
venen de I'anomenada Cova Xives (Puig Guixa, Eivissa; 38" 56' 03" 'NI 5.' 09' 25" E, 150 metres d'al-
t'aria). Encara que els materials no sian totalment idonis hem cregut d'interbs la redacci6 d'aquestes
retxes perque a'porten algunes noves sumament interessants per al coneixement dels mamífers de les
nostres illes.
MATERIALS
1. Excrements de geneta, Genetta genetta L.; leg. SCM.- 9.8.1977. 2. Ossos de micromamlfe
provinents dfegagrbpiles d'bliba, Tyto alba, desfetes i
mesclades amb restes subfbssils fornides per u n
jaciment arqueolbgic d'6poca talaihtica i fins i tot pretalaibtica (vegeu TRIAS, en premsa).
*i-;,*
Excrements de geneta
I
'\\
L'anblisi d'excrements de geneta permet obtenir una idea mes o manco acceptable de la seva alimen-
taci6. Les restes que hem trobat a un lot provinent de la Cova Xives es presenten a la taula 1. Per a la
coneixenca de 11alimentaci6 de la geneta remetesc el lector a la monografia d'En DELIBES (1974), sobre
11alimentaci6 d'aquesta especie a la Península Ibbrica, treball on es revissa quasi tota la bibliografia
existent, anteriorment. A I'illa dlEivissa nomes tenim una refer'encia, no I tenguda en compte en el dit
treball, d'en Otto KOLLER )1931), que diu en el seu treball: "lhre Nahrung ist sehr vielseitig. l m Busch-
walde werden es in erster Linie die Waldmause sein, doch konen sie auch Kaninchen i n die .Baue verfol-
gen; ebensogern nehmen sie auch Feigen und statten den Garten des Nachts Besuche ab'!. En el mateix
treball
hi ha una altra referencia poc abans, on I'autor assenyala que es va dedicar a observar unes
genetes que devora la mar menjaven "gambetes" i fems, i agafaven copinyes (per menjar-se-les?).
En observar la distribuci6 de les frequencies de les diferents preses h i ha un parell de fets que asto-
ren. En primer lloc, la gran importbncia que tenen els rbptils (dragons i sargantanes), que arriben al
24'39% de les preses trobades, mentre que a la Penlnsula Ibbrica sempre s'en troben en menor pro-
dat, si tenim en compte que tal i 'com es despren dels an'alisis d'egagrbpilas d'bliba (ALCOVER

Les nostres dades confirmen que el ratoll de rostoll, Apodemus sylvaticus, 6s la presa bhsica de la
geneta a Eivissa, dracord amb En KOLLER (1931). Emperb no hem pogut mostrar que la geneta s'ali-
menti de conills, com ho assenyala aquest autor, si bé cap esperar que ho faci en algunes ocasions.
A la taula 2 es mostra Irampl&ria del nlnxol trbfic de G, genetta a Eivissa, segons i'index d'En LE-
VlNS (1968) a partir de les xifres de la taula 1. Es pot veure que el valor obtengut ica Eivissa s'inclou
perfectament dins els valors donats per En DELIBES (en premsa) per a la Penlnsula lbbrica i Franca,
que acl inclouim de manera comparativa. Si la forma d'obtenir les dades d'ajimentació no influeix, es
confirma inicialment I'idea d'En DELIBES (en premsa), segons la que els petits depredadors no masca
especialitzats, com la geneta, no varien la seva diversitat trbfica -encara que canviin de preses- amb
la latitut.
Ossos de micromamlfers
El jaciment del Puig Guixa ens ha fornit una petita quantitat d'ossos de micromamlfers que
venen cense cap dubte en part d'egagrbpiles d'bliba i en part del jac
Hem intentat separar els materials segons el seu origen, i a la taula 3
criteri de diferenciació que hem utilitzat radjca en la constitució dels ossos. Després d'haver analitzat I
faunes de micromamifers d'una dotzena de jaciments talaibtics de les Gimnbsies la caracterització d
materials ens sembla un criteri indubtable. Els materials provinents dels jaciments prehistbrics solen te
un color rnés brú, de café amb Ilet, molt caracterlstic.
Per primera volta a les Pitiüses s'ha trobat un jaciment de micromamlfers d'epoca talaiotica o pr
talaibtica. Entre els materials que s'hi troben destaca la pres'encia d'un fragment de mandlbula de la rata
cellarda o rata de sa coa blanca, Eliomys quercinus ssp. Aquest fet sembla forca interessant,
aquesta especie no hi viu actualmente (CABRERA, 1904; ALCOVER,
(corn. personal) sospita la contraria, i En COMPTE (1966) en faci una
I'escasessa de materials no ens permet fer per ara la caracteritza
eivissenca, que per ventura pot esser de gran mida, al igual que la forma que actualment viu a F
mentera (THOMAS, 1925; KAHMANN, 1970). Sembla interessant fer notar que d'acord amb
bibliografia que coneixem, el cas del liró d'Eivissa 6s I'únic cas d'extinció que coneixem d'aquesta espe
a una illa mediterrbnia. D'una especie de Múrid, Apodemus sylvaticus, s'en coneixen casos
milars, d'introducció deguda a I'homo seguida de la seva extinció, a I
Quios (KOCK, 19741, i rnés a prop de nosaltres a Cabrera (ALCOVER,
ratoli de rostoll a totes elles com deguda a I'introducció de la rata trajin
la coberta vegetal als estrats arbori i arbustiu. Ara per ara veim rnés co
ses de I'extinció d'E. quercinus a Eivissa.
IBLIOGRAFIA
OVER, J. A. 1977.- The long-tailed Field mouse or Wood mouse Apodemus sylvaticus (Linné
) from the island of Ibiza, Pityusics Saugetierkdl.Mitt., München, 25, 204-213.
CABRERA, A. 1904.- Las especies españolas del género
COMPTE, A. 1966.- Resultados de una expedición zool
Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., Madrid, 64, 15-46.
DELIBES, M. 1974.- Sobre la alimentación y biologla de la Gineta (Genetta genetta L.) en Esp
DoAana, Acta Vett., Sevilla, 1, 143-199.
DELIBES, M. (en premsa1.- Some characteristic feat
XII Congress of the lnternational Union of Game Biologi
KAHMANN, H. 1970. - Der Gartenschliifer Eliomys
Pityuseninsel Formentera.
Veroff. Zool. Staatssammi. München. Munchen, 14, 7
KOCK, D. 1974.- Zur Saugetierfauna der Insel Chios, Aga
Senckenbergiana biol., Frankfurt a. M., 55, 1-19.
KOLLER, 0. 1931.- Die Saugetierfauna der Pityusen (Spa
Sitz. Ak. Wissenschaf. Wien, Wien, 140, 57-65.

STORCH, G. 1970.- Holozane Kleisaugerfunde aus der Ghar-Dalam-Hohle, Malta (Mammalia: lnsectivo-
ra, Chiroptera, Rodentia).
Senckenbergiana biol., Frankfurt a. M., 51, 135-146.
THOMAS, 0. 1925.- The Garden Dormouse (Eliomys) of Formentera, Balearic Islands Ann. Mag. N.
H. London, London, 9, 16, 389-390
TRIAS, M . (en premsa1.- Cova Xives: Interessants troballes prehistbriques a Eivissa.
Taula 1. Resultats de I'anhlisi d'excrements de geneta provinents de la Cova Xives (Eivissa).
Results of the analisy of genet's scats from the Cova Xives (Ibiza).
Mamlfers
Crocidura russula ibicensis

-
8
9.7561
Rattus sps.
3
3.6585
Mus musculus
2
2.4390
k
Apodemus sylvaticus eivissensis
2
34.1463
41
50.0000
Ocells
Especie A
1
1.21 95
Especie B
1
1.21 95
,Especie C
1
1.2195
Especie D
1
1.21 95
Reptils
Gekonidae
6
7.3170
Lacertidae
14
17.0732
-
20
24.3902
Insectes
Col.Crisornelid
Col. Especie A
TOTAL
82
100.0000
aula 2; Arnplhria del nlnxol trbfic de G, genetta a Eivissa en cornparació arnb la Peninsula Ibérica (se
gon dades d'En DELIBES, en premsa)
for comparison.
.Espanya Central
Sud dtEspanya
DELIBES
Present treball
AMPLARIA DEL
NINXOL TROFIC