Les coves de la zona de can Frasquet-cala Varques
LES COVES DE LA ZONA DE CAN FRASOUET - CALA VARQUES
Miquel Trias
Francesc Mir
del Speleo Club Mallorca
ABSTRACT
Our search and study deal with the caves situated in one of the most important Majorcan zones,
from the speleogical point of view, because of its higt density in caves (14 significant caves on one
square kilometer). The description of each cave is added some considerations on the morphology, origin
and geological timescale of this karst region.
Diese Arbeit ist eine Untersuchung der Hohlen die sich in eine der hohlendichtsten Zoner der lnsel
Mallorca befinder (14 Hohlen in einer Km2). Der Beschreibung jeder Hohle werden einige Beitrage
~orphologie, Morphogenese und zeitlicher Ablauf dieser karstischen Zone hinzuzugefügt.
INTRODUCCIO
La intenció d'aquest treball 6s d'actualitzar els coneixements sobre un grup de cavitats manacorines
prou conegudes del públic. Precisament per esser molt conegudes trobhvem a faltar un estudi una mica
al dia, que evitas, com a mlnim, la confusió de topbnim que pateixen. Ajuda a aquesta confusió el fet de
que la majorla d'investigadors que han visitat la zona hagin ignorat la rhajor part de les coves, ocu-
pant-se només de la del Pirata i, marginalmente, de la des Pont.
Enc que I'orientació del treball és, mPs que res descriptiva, hem reduit al mhxim la descripció de
cada un dels fenomens, ja que les topografies cumpleixen prou be aquesta funció. Per tant el nostre tre-
ball es reduiih, apart del material grafic, a un petit apartat descriptiu i morfogenbtic de cada una de les
cavitats afegit als apartats d'aspectes generals de la zona i del conjunt de coves.
La zona que estudiam 6s una de les més denses espeleologicament de Mallorca: dins una superficie
de 1 Km2. contam 14 coves importants. El nucli d'aquest grup de cavitats son les situades al N. E. de
les cases de Can Frasquet que son les més grans de la zona; les coves de Cala Varques s'inclouen, enc
que ja queden dins la zona costera de Sa Talaia perque venen sense solució de continuitat; i I'menc des
Camp des Pou que cau dins Can Llunes, el posam per la seva proximitat a les dites cases. Ja que la
cova del Pirata, inclosa dins aquest grup de cavitats va esser publicada en el passat nombre d'Endins,
no la feim objecte de capitol apart, enviant al lector al dit article per qualsevol questió relacionada amb
aquesta cova.
Volem acabar aques
I'amo en Guillem de Can Frasquet per
les facilitats que ens ha
ANTECEDENTS
cova des Moro en epoca prehistbrica i la cova des Pont en temps histbric no
publicar el 1921.

Desde aquest moment aquestes coves es convertiran en "classiques" dins Irespeleologia, marcades,
ernperb, per un desconeixement del seu nombre i de la seva importhncia real, degut especialment a la
fama de la cova del Pirata, la rnés "turistica" del grup. Aquesta confussió esta ben reflexada
d8Estelrich, on s'apleguen baix el nom de coves del Pirata, totes les conegudes de la zona: P
te (sic), Herrada (71, Moro, Cala Falcó, Avanc den Fumat (?), Avenc del Camp del Pou.
GEOMORFOLOGIA
Com 6s prou sabut, tota aquesta part de la costa de Llevant, on s'obrin les coves que ara descrivi
6s una plataforma tabular de calcarenites tortonianes. Aquests materials, antic fons de mar chlida a
abundants esculls de corall, presenten una marcada porositdt i unes diferencies litolbgiques importan
que han d'haver condicionat la carstificació de manera notable.
La plataforma, que aqui té 2,5 Km. d'amplada entre la mar i els contraforts de les serres de Llev
més esta accidentada per totrents, que, al mateix temps, formant cales, accidenten la costa; i
poques formes chrstiques.
Ja que I'esquetjar 6s quasi inexistent, aquestes es redueixen als abisaments (*); les dolines d'en-
nsament, evolució del fenbmen anterior; i les dolines de disolució. Aquestes darreres, nornés estan re-
presentades aqui, per la que te com a drenatge la Cova des Xots. La dolina en questió te forma ovalad
amb una perllongació estreta en direcció de l'eix major: N. E. -S. O., i unes dimensions de 112 x 60
Una forma superficial que fa pensar en una antiga estructura chrstica, 6s la torrentera que desde la
lina esmentada va cap al N. E. a desembocar al torrent de Cala Estany. La seva direcció paral.lela a
costa, poc d'acord amb la direcció normal de drenatge i la pendent suau de les seves vores podr
esser relacionades amb un antic poljé,. format amb la dolina a favor d'un sector mes feble de la ro
I
ARACTERlSTlQU ES GENERALS
també la semblanca de morfologies. En un intent de cercar explicació a aquest fet, hem de pensar
esmentat del passat nombre d'Endins.
*) Empram a~ci
el mot abisament, concretant Irus que se li dona dins la c
enar un forat, generalment subcircular, produit en el sbtil d'una cova per
omunicació a Irexterior. Serfa sinbnim d'un dels sentits del castellh torca
boca de la cova

O
0 25
e
Km.
Foto aeria d e la zona (els nú
mensa majoria d'elles una formació inicial en r&gim freatic.
Per altra banda, algunes d'elles poden essei relacionades amb form
emperb, no semblen haver tengut relació directa amb la superfície fins a I'obertura de la boca, quan ja
estaven b e n evolucionades. D'acord amb aixb, ~ b d r i e m
fer tres grups principals de cavitats: 1) Coves
que han actuat d'engolidor, Cova des Xots, i tal vegada I'Avenc des Camp des Pou. 2) Cavitats d'ori-
gen freatic fons, Cova des Pirata, Cova des ~ o n t / ' ~ o v a
de sa Piqueta, Cov
de sa Clova Redona. 3) Coves que han tengut relació amb sorgbncies, Cova des
Falcb, les dues coves des Coloms, i per ventura la cova marina des Pont.
Hem de fer notar que les coves actualment envaides per la mar, no son de
d'origen marí, com ho prova tant I1exist&ncia de concrecions com la de sediments
Dins I'esquema genetic que proposam, fos el que fos el factor inicial
un sistema de conductes. D'aquest no en queda practicament rastre, t
a les cotes més baixes, actualment tapades, per sediments o enfonsade
inicials s'organitza un procés clAstic, afavorit tant per infiltracions cenitals,
i dessecacib de la cavitat, segons hem dit abans. El procés clhstic originaria el creixement tridimensio
de la cova i en molts de casos, I'obertura a I'exterior: Un concrecionament posterior, a rnés de crear f
mes axials importants, recobriria en part els productes C I A S ~ ~ C S
interferint-s'hi els moviments de so
flucció originant un gran nombre de formes.
No podem evitar fer unes consideracions cronolbgiques, més avia
sencia de restes de Myotragus a tres de les cavitats, i d'un nivel1 de co
dues majors de la zona. Donada la coincid&ncia de ~ o r f o l o g i e s
no crei
aquestes deduccions a la resta del conjunt.
La disposició deis sediments que contenen restes de I'endbmic, si bé no dóna idea del moment
inicial de les coves, sí ens permet aventurar que, desde com a rnolt el Pleistocbn Mitjh, han s o k r t prou
evolució, poguent esser considerades "modernes", per oposició a algunes de la Serra Nord de les que
s'en tenen dades cronolbgiques.

La presencia de la banda de nivell de concrecions subaquhtiques a + 2 m. planteja un problema
cronolbgic interessant. En principi aquest nivell pot correspondre tant al Flandria com al Neotyrrhenib; si
degut a la poca durada del primer, hagi d'esser atribuida al segon, tendriem que fa uns 70.000 anys
algunes de les cavitats tendrien un aspecte semblant a I'actual. Recordem que aquesta banda ,d
concrecions la trobam damunt estalactites
bució esta en que un episodi curt també p
ven les que se formen en el nivell actual.
DESCRlPClO DE LES CAVITATS
1) Cova des Pirata
vid. GlNES i GlNES en el número 3 dlEndins
2) Cova des Pont
Es la cavitat més gran de la zona; amb les darreres exploracions la seva poligonal arriba a tenir un
desenvolupament total de 1075 m., essent aixl la sisena més llarga de Mallorca. Notem com a fet curiós
la superficialitat de les exploracions histbriques de la cova, que s'aturaren davant I'aigua, deixant verges
zones tan importants com el Llac Nou i la Sala des Tanga.
Descripció
Per no cansar amb una farragosa descripció, la reduirem als aspectes més fonamentals. La cova esta
formada per un conjunt de galeries i .sales de direccions gairebé perpendiculars entre si, comunicades
amb I'exterior per una boca d'enfonsament formada a la intersecció de .les dues més importants. El sis-
tema principal .(galeria des-Terrat, galeria Migpunt, Sala des Tanga) du direcció E 12.0 S. i té una Ilar-
ghria de 240 m. Completen .la cavitat, la galeria Llac Nou - Galeria Miotis de 100 m. de llargaria i
direcció N 35" E., . i el sistema Sala Gran - Llac Victoria de 150 m. de llarg i direcció Nord-Sud.
L'existencia d'unitats morfolbgiques de desenvolupament clhstic independent, ha fet que quedin
moltes zones deprimides, que ocupades per les aigües freatiques han originat un conjunt important de
Ilacs: 6 zones anegades principals a més d'altres de petites marginals.
Enc que sembli una paradoxa, podem remarcar I'horitzontalitat bhsica de la cova, alterada per la ge-
gantina acumulació de blocs davall la boca, que arriba practicament fins al llac Victoria, 33 metres per
davall el nivell del terreny; desde, o'n hi ha un desnivel1 fins al cim del con. d'enderrocs de 7 m. minim,
que se salva arnb el pont que dóna nom a la cova.
Morfologia i Gbnesi
La Cova des Pont 4s una cavitat tipicament clhstica, aquests processos han deterrninat la morfolo-
de totes les parts que la constitueixen, arnb grans acúmuls de blocs i bon desenvolupament tri-
ensional; originant igualment I'obertura a I'exterior.
Si bé s'hi troben concrecions per tot, només arriben a tenir importancia morfolbgica davall la boca i
a la galeria des Terrat, on recubreixen quasi totalment I'acúmul clastic i prenen formes espectaculars.
Enc que la seva importancia morfolbgica 6s molt minsa, s'han de destacar les concrecions subaqub-
tiques: en el nivell actual les trobam a tots els Ilacs, especialment al llac des Carbonat, on formen la vo-
rera de la petita galeria i zona propera, desfressada per un recobriment d'argila; les corresponents a
nivell de 2 m. per damunt els Ilacs, les trobam a I'oest de la Sala Gran, al Llac Ras i a la sala des Tanga.
Podria estar relacionada amb I'esmentada vorera la presencia temporal en aquel1 llac d'una gran quanti-
tat de Ihmines de C03Ca surant, en un fenomen analeg al que veurem més endavant a la Cova de Cala
Falcó.
Espeleogenbticament aquesta cova pot esser considerada clhssica dins el seu tipus. Aqul, I'aparatós
procés clastic no ha desfressat I'horitzontalitat genbtica inicial, a favor de la intersecció dels junts amb
diverses diaclasses, que ha donat planta reticular a la cavitat.
El problema del Pont
Abans hem esmentat I'existbncia del pont d'accés a la cavitat, aqui voldriem fer-ne una breu des-

CUEVA DEL PUENTE.
(MAJORO U& J
-
lan schematique sommaire
Couffre
b11t
Cova des Pont top. d'E. A. Martel
72 A V R l L 7901
DEL P I R A T A
f1i.l:. iJE Bf,I.IOHíJUL)
.,. - .
Plan scheinatique somriiaire
Cova des Pirata top. d'E. A. Martel


COVA DES PONT Manacor
Olla segle XVll
O
4
M
cm.
de mig can6 de 3,60 m. de llum i 3,50 m. dramplaria. La volta esta feta de marés tallat i molt ben com-
post acabada en un arc de 28 dovelles de 40 x 30 cm. aproximadament; la resta del pont i del cami que
el segueix As de pedra sense picar.
Les obres d'acondicionamsnt de Irentrada vertical de cavitats horitzontals no s6n infreqüents (Cova
de sa Gleda i Cova de Can Bordils en el mateix terme de Manacor); el que ens sorprbn aquf 6s la im-
portancia de I'obra unida al que no quedi memoria ni de quan ni de perqub es va fer. Ni tan SOIS
queda
cap llegenda que en faci referencia. La cita més antiga 6s de n'Estelrich (1903) que diu que a la seva
epoca ja no quedava membria de qui I'havia fet, i que s'havia construit per a poder entrar les ovelles a
sestar. Aquesta explicació, empero, embla absurda, ja que a quatre passes tenien la Cova des Xots (nom
molt significatiu) molt més apte per aquest ús. Martel (1926) diu que el pont era "fet dels moros"; aixo
no 6s més que una prova de que el poble havia perdut tot record de qui I'havia bastit.
Si poguéssim acceptar que els materials cerhmics trobats a dins la cova son drentrada posterior a la
construcció del pont, la podriem atribuir al segle XVII, d'on data la troballa més antigua: una olla que
trobhrem amagada entre uns grans blocs al peu del con d'entrada.
Si bé pensam que no tenim proves concloents per atribuir-li aquesta antiguetat, sl creim que estam
davant una de les obres de acondicionament més antigues dins I'epoca histbrica, bastant lluny del temps
en que la curiositat dels viatgers fara que es comencin a explotar les belleses naturals de Mallorca.
3) Cova des Xots
Descripció i rnorfologla
Aquesta cavitat 6s I'engolidor de la dolina que s'obri entre les coves des Pirata i des Pont, fet que
ha marcat tota la seva morfologia donant-li unes caracterfstiques molt originals dins el Karst de les
molasses.
Esta formada esquemhticament per una sala de 50 x 40 m., compartimentada desigualment per em-
bans estalagmlticis. La sala continúa al Nord,per un corredor de pis argilós acabat en una basca d'áigua
dolca, d'una fondaria de 1,50 m.
La part propera a la boca 6s rigorosament horitzontal, la segona meitat t6 una inclinació d'unas 30°,


ant a assolir una fondbria de 24 m. a la superficie de I'esmentada bassa.
Molt caracterlstic de la funció d'engolidor 4s el talweg ben palbs al llarg de t
unes antigues bretxes (vid. secció B Br), marcant-se despr4s a les argiles
corredor.
Les argiles massives o estratificades, formen la major part del pis de la cova, cobertes ocasional-
ment per concreció. La morfologia clastica dominant a tota la zona també estb representada en aquesta
tova; especialment a la paret i sbtil de la part Nord (vid. punt d del perfil), ja que els blocs han d e
saparegut en gran part. Les formes reconstructives estan ben representades, amb pisos estalagmhics
brint les argiles, i columnes i massisos que con hem dit abans, subdivideixen la cova en diferents anl
Gbnesi
Un sistema de conductes drenant la dolina s'ha organitzat damunt un junt, seguint després aprofu
dint-se, be a favor de diaclasses verticals i junts, o b4 a favor d'una diaclassa de, 20° d'inclinació; n
en relació a aixb, que en el sbtil del corredor final no s'aprecia cap diaclacsa, cosa per la qual no hem
gosat classificar-lo propiament com a "galeria", a
que 6s la part laccessible d'
rnés ample, colmatada d'argila.
Desde aquest moment inicial, I'evolució de I
a quedat marcada per les d
rnhtiques del Quaternari, que condicionant la circulació hldrica han donat una sequencia d'episodis mo
fogenbtics desiguals, que podem resumir aixl: 1) L'inevitable procés clhstic, que ha donat volum a
cova, especialment a la zona Nord; no sabem en quin moment I'hem de situar; creim, emperb, que
dresser anterior a una gran part dels sediments argilosos. 2) Un episodi antic de formaci6 de conc
cions, anterior també al depbsit dels nivells superiors d'argiles (vid. secció B B', detall).3) Un moment de
circulació lenta d'aigua en capes alternades amb draltres de colada estalagmltica (vid. detall perfili.4) Un
episodi de circulació rhpida, segurament en relació amb un regressió marina que farb davallar el nivell de
base; aquest ha ocasionat Irexcavaci6 dels sediments, en varies fasses, cada vegada rnés avall, originan
els diferents desnivells que presenta la cova.
Cada un d'aquests episodis, s'ha d'haver subdividit, i també 6s segur que s'hagin intercalat, esp
cialment, els dos darrers.
Actualment no sembla que la cova funcioni rnés que en ocasions excepcionals; existeixen marques
d'innundació a 10 m. per damunt el nivell normal.
Un detall molt important 6s la presencia de restes de Myotragus Balearicus dins un nivell d'argiles
d'un metre de potencia, a la zona mitja de la cavitat. Damunt aquest nivell trobarn un altre metre d'ar-
giles i colades alternades, completant els 2 m. d'althria del tal1 excavat per I'aigua, que posa en evidencia
I'estratigrafia esmentada
Aixi trobam que la presencia de. Balearidus marca una data maxima al depbsit d'aquests 2 m. de se-
dirnents. Enc que ignoram si tots els sediments de la cova formen una sola seqübnci
bem que dins un temps relativament modern, la cavitat ha sofert bastant evolució.
4) Cova de sa Piqueta
Descripció i morfologia.-
Es troba al fons d'una dolina de 26 x 36 metres. La boca 6s un arc de 12 x 3 m
vitat está
constituida per una gran sala de 54 x 48 metres, que baixa en suau pendent, menys a la part NO on la
baixada 6s per una forta rampa de derrubis i resalts verticals, al final de la qual s'assoleix la fondhria
I
rnaxima, aixi corn també per el costat NE mitjant un pas entre blocs que dona accés a la sala des Llac,
de 22 x 12 metres i 6 d'althria, ocupades les seves parts baixes per un llac que la caiyuda progresiva de
blocs del sbtil ha anat reduint fins quedar actualment una zona d'aigua druns 4 metres d'ample que en-
olta gran part de la sala.
Els procesos clhstics s'han desenvolupat extraordinariament en tota la cavitat, existint acúmuls de
ns blocs, que en certes zones originen dos pisos ja que en gran part els blocs es troben cementats
per colades gruixades. Els sedirnents abunden especialment a la part NO (argiles) i a la part NE (con
d'enderrocs d'origen albcton). Les formes reconstructives, com practicament a totes les cavitats de la
zona, son abundants, destacant de totes elles les colades pavimentbries i parietals. Les formes axials
quedan reduides a certes zones, especialment a les voreres que es troben molt concrecionades aixi
com també a la sala des Llac, on podem observar un pis de concreció damunt el llac que sembla produit
iper acúmul de carbonat calcic surant, de manera sernblant allfenomen observat a la cova de Cala Falcó.
Seria semblant a la de la cova des Pont: formació de conductes en regim freatic seguit del procés
clhstic habitual que va anar engrandint la cova ocasionant el caos de blocs que compliquen la topogra-


fra. Una diaclassa de direcció E-O afavoriría la formació de la sala des Llac ocupada per I'aigua al arribar
al nivell piezombtric.
5) Clot de sa Clova Rodona
Es tracta d'un abisament antic avui reduit practicament a una dolina de fons ben pla, de 7 m. de.
fondhria, allargada en sentit N. S. Les seves dimensions son 50 m. d'eix major i 30 m. d'eix menor apro-
ximadament. La seva part Nord conserva, en forma de balma, una petita part del sbtil de I'antiga cova.
6) Ses Balmes Pelades
\\
Es una cavitat d'ample pbrtic d'uns 32 metres d'amplhria per uns 6 metres d'althria. Es troba a I
linia de costa a 23 metres sobre el nivell de la mar, mala de localitzar degut a I'abundant vegetació qu
creix a I'entrada aprofitant I'ombra i I'homitat. (Queda fora de la zona de la fotografia' abrial.
Tota la balma esta plenament iluminada exceptuant una petita sala de 12 x 5 metres i 1'5 d'alta on
6s penetra per una gatera.
Donades leslseves dimensions i la seva bona situació, va ésser emprada per I'home prehistbric com a
c habitació i d'enterrament existint abundants sediments antropogbnics, especialmente cendres i calc.
Les formes litoquimiques practicament son inexistents, quedant reduides a unes poques colad
parietals en avencat estat de decalficicació, essent rpes abundants els blocs de totes mides despre
del sbtil, semblant el reste d'una antiga cavitat mes gran enfonsada.
,'
7) Cova des Llimacs
Cavitat de boca molt petita (1'40 x 1 metres) que dona accés a una rampa de forta pendent que
manté sobre tot a la part 0, fins a la maxima fondhria que 6s de 17 metres. La cova es pot cons
constituida per una sala de 36 x 28 metres dividida per un gran macls estalagmitic i per varies b
de columnes. Presenta per tant un avancat estat reconstructiu amb un notable I desenvolupament
concrecions de tot tipus (colades, macisos, gorgs, "banderes", etc); tamb6 son abundants els sedimen
argilosos, els quals a la part més baixa de la sala presentan senyals clares de que a les epoques plujos
s'hi embasa aigua.
8) Cova des Moro
per una sola sala de 60 x 30 metres, que en el costat '0est se va estrenyent en forma de galeria a
cendent. Tota la part central esta coberta per un gran acúmul de blocs els quals están cementats p
Al costat Nord d
consistent en que pe
tragus, coberts per
enlloc més de la cova.
parietals, per poques,
coalescbncia de conductes i mecanisme clhstic que aniria engrandint tridimensionalment la cova fins
nseguir una volta d'equilibri (caos de blocs consigüeqt).
L'existbncia de sediments amb Myotragus recoberts de colada, dóna una mica d'idea sobre 1'

COVA DES LLIMACS.
r~p~graficr J. GINES
Cokabomción A. ALONSO
O. de BOBES

COVA DE MORO (Manacorl
Ceramica talai6tica
i
14
'

I
S
L 4 m .
I
t
Paleontologia i arqueologia. -
Enc que la cova es coneguda de rnolt antic, no ha estat objecte de publicacions arqueolbgique
nornés apareix publicada la topografia del corredor al Corpus de Toponirpia CMASCARO, 1962), sen
cap rnenció en el texte, i una antiga topografia i unes fotografies a la te's¡ de'n Rosselló (ROSSELL
BORDOY, 1973); tarnbé sense cap rnenció escrita.
Els rnaterials cerhrnics trobats a la cova pertanyen a I'epoca talaibtica, confirmant per tant la cr


Descripció i morfologia.-
La seva boca és un bell arc de 12 x 5 metres que srobri directament a la vora NE de cala Falcó. Pre-
senta una planta complicada amb vhries galeries en diferents direccions ~redominant
la E0 i la NS, ten-
guent els dos eixos un recorregut mbxim de 50 metres.
La morfologia rnés notable 6s la clhstica especialment a la Oaleria central on la roca encaixant i els
derrubis se desfan molt facilment. Cap a I'Est presenta una zona de intens concrecionament arnb no-
tables columnes formant barreres. Aprop de Irentrada un pis estalagmític amb cbdols ha estat buidat per
I'acció de I'abrasió marina.
A les zones més baixes de la cova se reparteixen tres petits Ilacs. En el llac rnés oriental se produeix
un fenomen poc vist: la depositación de les Iámines de carbonat cálcic en suspensió a les voreres on
formen una masa de concreció ramificada amb posterior engruixament de les lamines.
Genesi.-
La genesi d'una cavitat tan evolucionada clasticament com aquesta sempre 4s dificil; ara M,
el fet
de tenir una boca que sembla antiga podria ajudar a relacionar-la amb una antiga circulació hidrica de la
que seria conducte i sorgbncia. Ajuda a pensar aixó I'existbncia de vhrieq entrades petites per damunt de
la boca actual que serien restes d'un estat rnés antic de les sorgbncia del conducte.
10). Cova des Coloms I
Se troba a la vora Oest de cala Falcó éssent el seu accés per la mar. La boca 6s un gran arc de 48
metres d'amplhria per 20 metres d'altbria que la fá visible de Iluny. Actualment la cova es& totalment
ocupada per la mar, tenguent una Ilargaria mhxima de 50 metres anant winvant d'amplaria progresi-
vament.
La cova está estructurada sobre diaclasa de direcció E0 visible a certs punts. Malgrat
la seva
estructura marina actual, sembla sobre tot a la part final, haver actuat de conducte. A certes zones de
les seves parets s'observen bretxes de llims vermellencs molt durs, restes d'una fase de reompliment; se-
diments que han estat posteriorment buidats per I'acció de la mar.
11) Cova marina des Pont
Descripció i morfologia.-
Amb aquest nom agrupam les tres cavitats situades a la part Nord des Cal6 Blanc: la gran cova e
fonsada i les dues petites amb entrada exclusivament marina, una de les quals comunica amb I'anterior.
Podem considerar la cova compasada de dues parts: la gran sala de paladar enfonsat i la galeria su-
perior. Es tracta d'un típic exemple de fase final de cavitat carsticai enjesa com a forma erosiva. El pa-
ladar de la gran sala, está enfonsat en les seves dues terceres parts, deixant un bell arc. de 24 metres
d'ample per 14 metres d'altaria respecte al nivel1 de la mar, que seria el remanent d'una galerb que S'
tendria cap al SE, avui desapareguda per recul de la timba. La morfologia 'és clastica amb blocs de m
grossa i algunes formes reconstructives.
La galeria superior de direcció SO-NE, presenta una secció molt variable amb concrecions de to
tipus amb avencat estat de decalcificació, tenguent una Ilarghria maxiyta de 40 metres.
Les dues cavitats des Cal6 Blanc son dues galeries de direcció EO; la més meridional comunica am
la Cova Marina des Pont mitjancant el pas d'una volta anegada. La seva morfologia
pero el seu origen es carstic com ho demostra I'existencia de bretxes amb restes de
L'origen carstic de la cavitat 6s evident; a més, sembla que IraccCi marina, apart drescapcar algun
parts dels penyals provocant el recul de la timba, no ha ocasionat més que retocs a I'estrulctura de I
La mateixa galeria al SO, oberta a la mar, 6s molt antiga, com ho demostra també la presencia de I
bretxa amb Myotragus.
La c o w segurament s'origina a partir d'una xeria de conductes a diferents nivells que més tard fo
desmantelada per un procés clhstic, que finalment originaria Irenfonsament
deixant-la a cel obert.



--
/
i
-
-
-
Abans de I'invasió marina de la coua, aquesta ja se trobaria oberta a Irexterior, permetent I'entrada
de restes de Myotragus. En el rnoment de formar-se aquestes bretxes, la cavitat ja estária prou evolucio-
nada clasticarnent, cosa que sernbla haver passat dins el Pleistocbn, deduit de la duresa de les bretxes
arnb ossos del rupricbprit endbrnic, especialrnent de les que se troben a Is part Nord rnolt aprop de
I'aigua.
12) Cova des Coloms II
Descripció i morfologia.-
Srobri a les penyes que formen Irentrada a Cala Varques,ten forma de grandiós portic de 35 rnetres
d'arnple per 10 d'althria, que dóna accés a una gran sala iluminada i totalrnent inundada de 26 x 30 rne-
tres per uns 6 metres d'althria rnitja (sensa contar els 2'5-3 rnetres draigua), presentant el fons abun-
dants blocs, producte dels enfonsarnents quirnioclhstics produits per les infiltracions a través de la
"marina" superior.
A la part Est srobri una petita galeria bifurcada, inundada tarnbé en part, que presenta formes re-
constructives: colades i rnacisos estalagrnltics de rernarcable potencia aixl corn algunes colurnnes, estant
totes elles prou afectades per I'abrasió marina.

molt aprop de la superficie del terreny íuns 2 metres), i per tant un dia
el seu enfonsament com va succeir a la veina cova marina des Pont.
pero de cabdal molt petit i d'una conductivitat aproximada de 4500
Descripciá i morfologia.-
Es la mes gran de les tres coves hombnimes. Esta formada per una galeria de secció semicircular d
2 metres de llarga per uns 2 d'alta, que se continua per una sala de 40 x 30 metres, de pis molt acc
entat, que li ddna una gran complicació topogrhfica juntament amb la gran varietat de morfologies qu
resenta, mesclant-se zones d'enderrocs amb zones de belles concrecions amb algunes notable
a migració en altaria del sbtil podria provocar I'enfonsament del paladar de la sala ja que es troba
prop de la superfície del terreny.
el1 actual de Iraigua
Es una petita cavitat d'ampla boca (26 x 4 metres), constituida per una iIinica sala de 16 x 18 metres,
is descendent fins arribar a la part final (-4 metres), zona que está ocupada per un Ilac.
L'estructura primitiva de la cova está molt enmascarada per Irevolució hipogea i epigea, estant afec-
tada per I'abrasió marina.
.
.
,



COVA DE CALA VARQUES 'C"
Manacor
A. Ginís
307.72

Descripció i rnorfologia.-
Malgrat el nom en que és coneguda popularment aquesta cavitat, dificilment podria ésser consi-
derada com avenc. -
Es tracta d'una cavitat única molt desenvolupada de 52 x 72 metres i d'una altaria que oscil.la entre
els 3-4 rnetres. El desenvolupament de la quimiolitogbnesi, de la ,clasticitat i I1aportació constant de se-
diments aloctons ha anat canviant la seva morfologia ocasionant que la primitiva sala sembli diuidida, a
certes zones, en galeries i saletes, certes d'elles superposades sobre blocs anteriors, cosa q
augmentar el recorregut real de la cavitat.
tres, zona ocupada per u n llac (corn passa sempre en aquesta zona quan la superficie topogrhfica de la
cavitat arriba per davall del nivel1 piezbmetric). Hem d'entendre les afirmacions de Darder (1930) '(11,
sobre la dolcor de I'aigua d'aquest Ilac, aventurades, ja que amb una salinitat de 935'36 rngll de CLNa
no pot ésser considerada "perfectament dolca"; aixi i t o t és mes dolca que la de la majoria de cavitats
de la zona (dada de la Cova des Pirata: 6801'2 mg/l de clorurs i 11212'6 m g l l de CINa). lgualment no
hem pogut apreciar cap moviment al llac que pugui fer pensar que es tracti d'un "riu".
Practicament tot el pis está recobert per sediments: blocs clAstics, argiles i graves de diferents mi-
I'abundancia de blocs.
~
a formació de la cavitat podria estar relacionada amb una diaclasa fortament inclinada respecte
als rnaterials tabulars del Tortoniá. Aquesta diaclasa actuaria de drenatge d'una antiga dolina, avui de-
sapareguda degut a I'evolució epigea pero que no sembla aventurat suposar-ne ¡a preterita existencia
donada I'actual configuració del terreny (deduit de I'observació de les fotos aeries estereoscbpiques).
'habitual procés clAstic aniria eixampl
ova donant-li la morfologia actual juntament amb.

Itaport intens de sediments albctons facilitat per la forta pendent del pis. Aquests sediments es troben
disposats en capes horitzontals, fent pensar en fases de colmataci6 i posterior excavació. Així doncs,
s'haurien alternat fases dtembassament d'aigua dins la cova amb fases de circulació hldrica rhpida que
produiria I'excavació dels sediments acumulats, tal vegada en relació amb les variacioiss del nivell de
base seguint les oscil.lacions glacioeust~tiques,
ja que com hem vist, el nivell piezombtric esta directa-
ment relacionat amb la mar.
11.-
"Esta sima ofrece la particularidad de que en su fondo corre un rio de agua perfectamente
dulce".
BIBLIOGRAFIA
DARDER PERICAS, B. 1930: "Algunos fenómenos cársticos en la isla de Mallorca" Ibérica. Vol. 33
J
n.O 818 pp. 1-A.
ESTELRICH P. 1905: "Las cuevas del Pirata de Manacor (Mallorca)". Est. Tip. Francisco Soler.
Ciutat de Mallorca.
FAURA Y SANS M. 1926: "Cuevas de Mallorca" Publ. Inst. Geol. Min. de España. XIV Congreso
Geológico Internacional. Madrid.
FERRER P.; COSTA d. 1945: "Las cuevas de Mallorca" Ediciones Costa pp. 1-71 Ciutat de Mallorca.
GlNES J. 1975: "Recopilación de las cuevas más largas de Mallorca" ENDINS n." 2 pag. 43. Ciutat
de Mallorca.
GlNES A. y GlNES J. 1974: "Consideraciones sobre los mecanismos de fosilización de la Cova de
Sa Basa Blanca y su paralelismo con las formaciones marinas del Cuaternario" Bol. Soc. Hist. Nat. Bal.
Tom XIX pp. 11-28. Ciutat de Mallorca.
LOZANO R. 1884: "Anotaciones físicas y geológicas de la Isla de Mallorca" Exma. Diputación de
Baleares. Ciutat de Mallorca.
MARTEL E. A. 1903: "Les cavernes de Majorque" Spelunca, n." 32 v. 5 París.
MARTEL E. A. 1921: "Nouveau traité des eaux souterraines" Doin Ed. Paris.
MASCAR0 PASARIUS J. 1962: "Corpus de Toponimia de Mallorca" Gráficas Miramar. Ciutat de
Mallorca.
ORGHIDAN T.; DUMITRESCO M.; GEORGESCO M. 1975: "Mission Biospéologique Constantin
Dragan a Majorque 1970-71. Premiere note: Arachnides (araneae, pseudoescorpionidea)". Tray. Inst.
Esp. Emile Racovitza. T. XIV pp. 9-33 Bucuresti.
.-
PONS J. y ROCA L. "Estudio de los yacimientos~paleontológicos
con Myotragus Balearicus Bate y ,
su distribución geográfica" Inbdit.
r,
RENAULT PH. 1967, 1968: "Contribution a I'etude des actions mechniques et sedimentologiques
dans la speleogenese" Ann. Spéléo, Toms 22 i 23 Paris.
ROSSELLO-BORDOY G. 1973: "La Cultura Talayótica
es Cort. Ciutat de
Mallorca.
ROSSELO VERGER V. M. 1964: "Mallorca el Sur y el S
ial de Comercio In-
dustria y Navegación de Palma, Grhfiques Miramar. Ciutat de Mallorca.