Cavitats subaqu�tiques de la franja litoral de Mallorca
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 103-132
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
CAVITATS SUBAQUÀTIQUES DE LA FRANJA LITORAL DE MALLORCA
per Francesc GRÀCIA 1, 2, Bernat CLAMOR 1, Pere GAMUNDÍ 1
Joan J. FORNÓS 2 i Peter WATKINSON 1
Resum

Les exploracions de les cavitats de la franja litoral amb continuacions subaquàtiques es van iniciar a Mallorca, de forma documentada,
l’any 1972 per part d’espeleòlegs catalans. El final de la dècada dels 80 i començaments dels 90 varen esser objecte de diferents
campanyes d’espeleobussejadors britànics. L’any 1994 sorgeix l’embrió del que seria anys després la Secció d’Espeleobusseig del
Grup Nord de Mallorca, espeleòlegs mallorquins dedicats a la recerca de les cavitats sotaiguades. El fruit d’aquestes investigacions
ha suposat l’exploració dels sistemes espeleològics més extensos de l’illa i situen les cavitats subaquàtiques de Mallorca com
a referent de les coves litorals de l’Estat Espanyol i d’Europa. Les cavitats de la franja litoral es poden subdividir en coves de la
zona de mescla costanera, xarxes freàtiques litorals amb influències hipogèniques i les captures càrstico-marines. La major part
de les coves es localitzen al carst eogenètic litoral desenvolupat en la plataforma postorogènica del sud i llevant de Mallorca, és a
dir a la regió càrstica de Migjorn. Els condicionants litològics influeixen de manera decisiva en la configuració morfològica de les
coves; així, mentre que a les fàcies de front de l’escull del Miocè superior dominen les formes de col·lapse relacionades amb la
dissolució extensiva dels edificis coral·lins, en les fàcies corresponents a ambients sedimentaris de lagoon la permeabilitat associada
a la fracturació adquireix major rellevància, en presentar la roca una porositat bastant més baixa. S’han seleccionat les 12 coves
més importants, la gran majoria ubicades a la marina de Llevant (10). Per municipis el més representat és Manacor (6), seguit de
Felanitx (3). Les fitxes de les coves s’han subdividit, sempre que es disposi d’informació, en diferents apartats de: toponímia, situació
geogràfica i geològica, història de les exploracions, descripció de la cavitat, hidrologia, sediments, espeleogènesi i estadi evolutiu,
paleontologia, fauna aquàtica i arqueologia.
Resumen

Las exploraciones de las cavidades de la franja litoral con continuaciones subacuáticas se iniciaron en Mallorca, de forma
documentada, el año 1972 por parte de espeleólogos catalanes. El final de la década de los 80 e inicios de los 90 fueron objeto
de diferentes campañas de espeleobuceadores británicos. El año 1994 se crea el embrión de lo que sería años después la Secció
d’Espeleobusseig del Grup Nord de Mallorca, espeleólogos mallorquines dedicados a la investigación de les cavidades sumergidas.
Los frutos de estas investigaciones han supuesto la exploración de los sistemas espeleológicos más extensos de la isla, y situan
las cavidades subacuáticas de Mallorca como referente de las cuevas litorales del Estado Español y de Europa. Las cavidades de
la franja litoral se pueden subdividir en cuevas de la zona de mezcla costera, redes freáticas litorales con influencias hipogénicas
y capturas kárstico-marinas. La mayor parte de las cuevas se localizan en el karst eogenético litoral desarrollado en la plataforma
postorogènica del sur y levante de Mallorca, es decir en la región kárstica de Migjorn. Los condicionantes litológicos influyen de
manera decisiva en la configuración morfológica de las cuevas, de forma que, mientras que en las facies del frente arrecifal del
Mioceno superior dominan las formas de colapso relacionadas con la disolución extensiva de los edificios coralinos, en las facies
correspondientes a ambientes sedimentarios de lagoon la permeabilidad asociada a la fracturación adquiere mayor relevancia, al
presentar la roca una porosidad bastante más baja. Se han seleccionado las 12 cuevas más importantes, la gran mayoría ubicadas
en la marina de Llevant (10). Por municipios el más representado es Manacor (6), seguido de Felanitx (3). Las fichas de las cuevas
se han subdividido, siempre que se disponga de información, en diferentes apartados de: toponimia, situación geográfica y geológica,
historia de las exploraciones, descripción de la cavidad, hidrología, sedimentos, espeleogénesis y estadio evolutivo, paleontología,
fauna acuática y arqueología.
Abstract

The explorations in the caves with underwater extensions, existing along the littoral fringe of Mallorca Island, are firstly documented
in 1972 due to the activities of Catalan cavers. During the end of 1980 decade and the early 1990 different campaigns were conducted
by British cave divers. The year 1994 is formed the embryo of what would be, years later, the Diving Section of Grup Nord de Mallorca,
a team of young Mallorcan cavers dedicated to the investigation of underwater cavities. The fruits of these researches have involved
the exploration of the most extensive cave systems of the island, placing the underwater cavities of Mallorca at a remarkable position
regarding coastal caves in Spain and in Europe. The cavities of littoral areas can be divided into: caves of the coastal mixing zone,
littoral phreatic networks with hypogenic influences, and marine-karstic captures. Most of the caves are located in the littoral eogenetic
karst developed within the post-orogenic platform of southern and eastern Mallorca, the so-called Migjorn karst region. The lithological
conditionings have a decisive influence on the morphological features of the investigated caves. So, while in the front-reef facies
of the Upper Miocene the collapse morphologies are dominant, related to the extensive dissolution of coral buildings, in the facies
corresponding to lagoon environments the permeability associated to fractures becomes more important, due to the significantly lower
rock porosity of these back-reef facies. The 12 most important caves have been selected, which are mainly located in the eastern
coast of Mallorca (10). Regarding their distribution in the municipalities, Manacor (6) is the best represented, followed by Felanitx (3).
The data corresponding to each cave, always subject to the availability of information, is structured in different sections: toponymy,
geographical and geological location, history of explorations, cave description, hydrology, sediments, speleogenesis and evolutionary
stage, paleontology, aquatic fauna and archeology.
1
Grup Nord de Mallorca.
2
Karst and Littoral Geomorphology Research

email: xescgracia@yahoo.es; joan.fornos@uib.es
103

Introducció
Les coves de major recorregut de Mallorca corres-
i ramiforme, especialment a les coves excavades dins
ponen a sistemes càrstics litorals parcialment o total-
els materials escullosos del Miocè superior. Aquest pa-
ment negats sota el present nivell de la mar. Es va fer un
tró més aviat aleatori es veu fortament condicionat per
primer compendi a GRÀCIA et al. (2007), però les nove-
la litologia dels dipòsits carbonatats del Miocè superior
tats que s’han produït de llavors ençà fa que no estigui
(GINÉS et al., 2008, 2009c), essent possible observar-
de més procedir a una actualització dels coneixements
ho amb claredat en les fàcies de front d’escull, com a
que es tenen de les principals cavitats subaquàtiques de
resultat de la dissolució extensiva de les construccions
Mallorca. Ens centram únicament en l’illa major, ja que
de coralls. Les coves del Drac, la cova Genovesa, el sis-
es té molt poca informació de la resta de les Balears.
tema Pirata-Pont-Piqueta, el sistema Gleda-Camp des
Les cavitats han estat seleccionades pel fet de tenir im-
Pou, la cova de Cala Varques ACD, la cova de Cala
portants dimensions subaquàtiques o per presentar ca-
Varques B, la cova d’en Bassol i la cova des Drac de
racterístiques particulars úniques. El nombre de coves
Cala Santanyí corresponen a aquesta tipologia.
escollides ha estat de 12, la gran majoria (10) ubicades
Dins les coves de la zona de mescla costanera, a la
a la regió càrstica de Migjorn (GINÉS & GINÉS, 1989)
vegada, és possible distingir el subtipus de xarxes freà-
i, més concretament, a la marina de Llevant (Figura 1).
tiques amb fort control estructural (GINÉS et al., 2009a;
Per municipis el més representat és Manacor (6), seguit
GINÉS & GINÉS, 2009, 2011a) caracteritzades per un
de Felanitx (3). S’ha elaborat una fitxa de cada cavitat,
patró planimètric marcadament rectilini. La cova des
amb una sèrie d’apartats, sempre que es disposi de la
Coll a les calcàries del Miocè superior i la font de les
informació pertinent: toponímia, situació geogràfica i
Aiguades a les calcàries mesozoiques plegades són dos
geològica, història de les exploracions, descripció de
bon exemples.
la cavitat, hidrologia, sediments, espeleogènesi i esta-
Les coves d’abrasió marina, originades per l’acció
di evolutiu, paleontologia, fauna aquàtica i arqueologia.
majoritàriament mecànica de les aigües marines, enca-
Els comentaris de les cavitats fan especial incidència
ra que molt abundants al litoral, i amb abundants ca-
a les galeries sotaiguades, en especial als apartats de
vitats submarines no s’inclouen per no tenir un origen
fauna a on només es parla de la fauna aquàtica.
càrstic i per les seves dimensions relativament reduïdes.
A més de les coves d’abrasió marina abunda, als litorals
de tot l’arxipèlag, una tipologia de cavitats que són el
resultat d’una gènesi mixta relacionada amb el caràcter
Classificació de les coves
carbonatat de les costes de les Balears. Ens referim al
que MONTORIOL-POUS (1971, 1972) i GINÉS & GI-
subaquàtiques de Mallorca
NÉS (2009, 2011a) denominen captures càrstico-mari-
nes, que consisteixen en coves d’un clar origen càrstic
però amb l’orifici d’accés obert gràcies a l’actuació de
La classificació morfogenètica utilitzada es basa en
la dinàmica litoral. La cova dets Ases en seria un bon
la sistematització proposada a GINÉS & GINÉS (2009,
exemple.
2011a) que distingeix quatre grans categories morfo-
Les exploracions recents a la cova des Pas de
genètiques, de les quals dues, les coves freàtiques no
Vallgornera (Llucmajor) han fet necessari distingir una
litorals i les coves de la franja litoral presenten cavitats
tipologia nova, ja que han participat en l’excavació
subaquàtiques a les Balears. Les coves freàtiques no
d’aquesta cavitat processos d’espeleogènesi hipogènica
litorals són galeries de drenatge formades per corrents
que han actuat conjuntament amb els mecanismes propis
subterranis perennes d’aigua dolça i són molt escas-
de la carstificació litoral (GINÉS & GINÉS, 2009, 2011a;
ses al conjunt de les illes. En aquest article únicament
GINÉS et al., 2009b; FORNÓS et al., 2010, 2011).
tractarem de les cavitats de la franja litoral; així mateix,


dins aquesta categoria es diferencien fins a tres subti-
pus addicionals. La major part es localitzen als dipòsits
postorogènics de la regió càrstica de Migjorn. Les calcà-
Història de l’exploració
ries i dolomies mesozoiques presenten també qualque
cavitat parcialment inundada de notable interès, però de
subaquàtica a les cavitats de la
dimensions molt menors que no pas les del Miocè supe-
franja litoral de Mallorca
rior. Les cavitats de la franja litoral es poden subdividir
en coves de la zona de mescla costanera, xarxes freàti-
ques litorals amb influències hipogèniques i les captures
Els espeleobussos catalans G. García, M. Hidalgo,
càrstico-marines.
LL. Astier i J. Cerdán, realitzen l’any 1972 l’exploració
Les coves de la zona de mescla costanera, s’han
i topografia de les continuacions subaquàtiques de la
generat a causa de l’agressivitat que es deriva de la
cova Marina des Pont (TRIAS & MIR, 1977), essent la
mescla entre aigües continentals dolces i aigües mari-
primera immersió documentada en una cavitat del Mig-
nes, dins d’un context hidrogeològic d’elevada permea-
jorn de Mallorca (Manacor). Un dia després LL. Astier
bilitat per mor d’una important porositat primària (GINÉS
i J. Cerdán realitzen una immersió en un dels llacs de
& GINÉS, 1992, 2007; GINÉS, 2000b; GINÉS et al.,
les coves del Pirata, també en el municipi de Manacor
2008). En planta presenten un patró entre espongiforme
(GINÉS & GINÉS, 1976).
104

Figura 1: Mapa de situació de les cavitats. S’aprecia la concentració de
Figure 1: Map showing the location of the caves. It is remarkable the-
coves al llevant i migjorn de Mallorca, especialment dins els
ir concentration along the eastern and southern coasts of
materials del Miocè superior postorogènic (Gentilesa J. Gi-
Mallorca, especially at reefal outcrops Upper Miocene in age
nés).
(data provided by J. Ginés).
Altre pioner de l’espeleobusseig a les cavitats lito-
(Manacor) que aconseguiren enllaçar. També efectua-
rals del carst mallorquí va esser Francesc Ripoll, del
ren una primera immersió al llac de la cova Genovesa i a
Speleo Club de Mallorca (SCM), que l’any 1974 realitzà
la cova des Serral, però trobaren poques prolongacions.
l’exploració del primers metres subaquàtics de la cova
L’any 1990 capbussen a la cova de sa Gleda, exami-
de sa Gleda (Manacor), a on localitzà una gran cam-
nant parcialment la sala Francesc Ripoll, sala de gran
bra d’aire només a una vintena de metres de l’entrada
volum i molt decorada; també exploren l’ullal de Cala
(FORNÓS et al., 1989).
Murta (CLARKE, 1991-92). L’any 1991 localitzen impor-
L’any 1987, la cova des Bastons, que s’obri dins les
tants continuacions al llac Negre, llac de les Delícies i
calcàries mesozoiques del litoral d’Alcúdia, és explorada
llac Martel de les turístiques coves del Drac (CLARKE,
per escafandristes mallorquins que, amb el recolzament
1991), que constitueix la seva principal descoberta sub-
d’espeleòlegs terrestres, des d’alt dels penya-segats
aquàtica al carst del Migjorn de Mallorca.
davallen tot el material i el transporten fins al sifó termi-
Paral·lelament, espeleobussejadors mallorquins del
nal. Els bussos són Martí Ginard i José María Álvarez
club Tritón i membres de l’ANEM efectuen els anys 91 i 92
“Jopelas” del Grup Excursionista de Mallorca (GEM).
l’exploració i topografia d’una sèrie de galeries subaquàti-
Aconsegueixen explorar tota la part submergida fins
ques de la cova des Pas de Vallgornera (MERINO, 1993).
arribar a l’extrem de la cavitat, encara que no realitzen
A partir de l’any 1994, s’inicia l’exploració de la cova
la topografia.
des Coll per part de Francesc Gràcia i Peter Watkinson
D’ençà de l’any 1988 diversos equips d’escafan-
(GEM), mentre realitzaven l’estudi de les cavitats cos-
dristes gal·lesos del Cwmbran Caving Club (CCC), di-
taneres de Portocolom (Felanitx). Posteriorment es va
rigits per Owen Clarke, van estar visitant regularment
incorporar Robert Landreth de la secció d’Espeleologia
Mallorca, portant a terme immersions a les coves litorals
del Club Ciclista Defensora Sollerense (CCDS) i Owen
de la zona del Migjorn. Les exploracions més destaca-
Clarke (CCC). A les darreries d’aquesta època s’afegeix
des es feren a la cova dets Ases (Felanitx) a on van
al grup Bernat Clamor del Grup Nord de Mallorca (GNM).
superar dos sifons i van connectar la cavitat amb la mar
Els membres fundadors, juntament amb altres que
oberta, després de recórrer més d’un centenar de me-
s’hi afegiren posteriorment, com Juan José Lavergne,
tres de galeria eixuta, i a les coves del Pirata i des Pont
Pedro Gracia i Miquel Àngel Gual, s’unificaren dins la
105

Secció d’Espeleobusseig del Grup Nord de Mallorca
(GRÀCIA & CLAMOR, 2002). Aquests darrers deixen
d’esser actius entre el 2001 i 2003, i s’incorporen a la
secció Mateu Febrer, Pere Gamundí, Toni Cirer i Jaume
Pocoví. Els anys 2009 i 2010 els bussos de coves Mi-
quel Àngel Perelló i Miquel Àngel Vives formen part del
Grup Espeleològic de Llubí (GELL) i a finals del 2010
s’unifiquen amb el GNM.

Principals cavitats litorals amb
continuacions subaquàtiques

FONT DE LES AIGUADES (ALCÚDIA)
Toponímia i documents històrics
A pesar del nom, no es tracta d’un pou, ni tampoc
d’una font. S’inclou a l’article per la seva importància ar-
Figura 2: Recuperació d’una àmfora globular i de paret prima de la font
queològica i no per les dimensions. Gràcies a documen-
de ses Aiguades (Alcúdia). Aquest jaciment arqueològic té un
especial significat pel fet que evidencia l’extracció d’aigua i
tació localitzada a l’Arxiu Militar de Segòvia (ORDINAS
aprofitament d’una cavitat litoral molt a prop de la mar, en un
& ROTGER, 2002), s’associà la cavitat amb referènci-
lloc arrecerat de la costa (badia d’Alcúdia). Els vaixells feren
es escrites de 1738. Afirma el document que: La plaça
servir l’aigua per les travesses almenys d’ençà del segle II aC.
Foto: P. Gracia.
d’Alcúdia era incapaç d’impedir el desembarc d’ene-
mics i corsaris ja que una armada podia desembarcar i
Figure 2: Recovery of a thin-wall globular amphora. The archeological
carregar aigua per tota la tropa a la font de les Aiguades;
finding has a special significance as it provides evidence of the
drawing of water and the use of a coastal cave, located close
aquesta font segons els mariners del país disposava de
to the sea in a sheltered place near the shore (bay of Alcúdia).
la millor aigua de les costes del Mediterrani, ja que es
Boats used the water for voyages from Roman times. Photo:
purifica i no es corrompeix.
P. Gracia.
Situació geogràfica i geològica
de més amplària i alçària de la cova, predominant per
complet al terra la morfologia del con d’enderrocs que
Es troba a la badia d’Alcúdia, prop de l’illot
provenen de la boca de la cavitat. La poligonal projecta-
d’Alcanada, dins les calcàries del Juràssic.
da de la cova arriba a tenir un desenvolupament total de

180 m i la fondària màxima sota l’aigua és de 15 m.
Els espeleotemes més abundants són els de dego-
Història de les exploracions
teig (estalactites, estalagmites i columnes), així com els
de flux (colades pavimentaries i parietals).
L’any 1998, els espeleòlegs Guillem Mulet (GELL) i
Antoni Merino (ANEM), descobreixen la cavitat i explo-
ren la zona aèria. Els escafandristes del GNM realitzen
Espeleogènesi i estadi evolutiu
la troballa d’un important jaciment arqueològic. L’explo-
ració de la cavitat coincideix en el temps amb la realit-
Aquesta forma endocàrstica, que s’obri dins les
zació de les obres del golf d’Alcanada, amb l’obertura
calcàries plegades mesozoiques, es pot incloure com a
d’un ampli vial a només uns pocs metres de la caseta
cova de la zona de mescla costanera del subtipus de
del pou. Aquests fets fan que s’informàs a Patrimoni del
xarxa freàtica amb fort control estructural (GINÉS & GI-
greu perill de desaparició del jaciment i es va autorit-
NÉS, 2009), ja que la permeabilitat associada a la frac-
zar la realització de l’excavació d’urgència. Les tasques
turació adquireix major rellevància, en presentar aquests
d’exploració, documentació i extracció de material ar-
materials una porositat bastant baixa.
queològic es perllonguen al llarg dels anys 1999 i 2000

(GRÀCIA et al., 2001a).
Paleontologia
Descripció de la cavitat
A la galeria del Myotragus es va localitzar sota l’ai-
gua a 25 m de l’entrada, un esquelet de Myotragus ba-
La cavitat, tancada per una caseta, assoleix un des-
learicus en connexió anatòmica. La cova va actuar com
nivell de 6 m fins a l’aigua (Figura 3). La direcció predo-
a trampa natural, on caigué aquest exemplar. La cavitat
minant és ENE-WSW i està formada per un conjunt de
en aquella època estaria en sec, durant la darrera glaci-
galeries que s’uneixen a la sala de les Àmfores, zona
ació quaternària. La seva presència, a més de l’evident
106

Figura 3: Topografia de la font de ses Aiguades.
Figure 3: Topography of Font de ses Aiguades.
interès paleontològic, ens proporciona la prova que la
nifest la utilització de la gruta al menys des de l’època
cavitat ha estat oberta de forma natural milers d’anys
romana-republicana. La ubicació, molt a prop de la mar,
abans de l’arribada de l’home a Mallorca i no com a
en una zona de costa accessible, propicià que fos uti-
conseqüència d’una acció antròpica relacionada amb la
litzada per a procurar-se la reserva d’aigua necessària
recerca d’aigua.
per a la travessia marítima. El nombre mínim d’àmfores
recuperades, entre àmfores senceres i colls supera àm-
pliament la seixantena (Figura 2 i 3). La major part són
Fauna aquàtica
contenidors de vi, ja amortitzats, els quals cronològica-
ment se situarien entorn dels segles II aC fins al segle I
És interessant fer constar la gran quantitat de crus-
dC. Són abundants els materials orientals, especialment
tacis aquàtics de l’espècie Typhlocirolana moraguesi.
peces greco-itàliques i algunes gregues tardanes; també
són nombroses les àmfores de procedència bètica i la-
ietana. Algunes de les peces presenten al peu estampi-
Arqueologia
lles rectangulars o circulars, amb lletres llatines que ens
informen dels centres productors. D’altres tenen signes
El con d’enderrocs, lloc arqueològic fèrtil de la cova,
pintats postcocció prop de la base del coll, amb caràcters
presenta una superfície projectada aproximada de 200
grecs o llatins. També s’han recuperat àmfores amb ins-
m2 i parteix d’uns 2 m sota l’aigua fins els -14 m. La tro-
cripcions de marques fetes abans de la cocció. Pel tipus
balla de contenidors ceràmics a la cavitat posa de ma-
de recipients (àmfores de gran capacitat) sabem que es
107

dedicaria a abastar una quantitat considerable de gent,
com seria el cas de vaixells fondejats a la badia. També
s’ha recuperat qualque contenidor ceràmic islàmic.
La documentació de 1738 confirma la continuïtat i
importància del pou, fins i tot com a lloc estratègic des
del punt de vista militar. El material modern és també
freqüent, especialment en forma de gerres mallorquines
de tot tipus, dimensions i formes. La presència de ca-
dufs de diferent tipologia i restes de sínia ens indiquen
que en un període no molt llunyà continuà l’extracció.
Posteriorment es va instal·lar una bomba i canonades,
remodelació que degué suposar un canvi radical en la
morfologia externa del pou, amb la construcció de la ca-
seta i l’esbucament d’una part de les anteriors estructu-
res que afectaren parcialment al jaciment.
COVES DEL DRAC (MANACOR)

Situació geogràfica i geològica
Situada entre Portocristo i cala Murta, dins terrenys
del Miocè superior postorogènic, a una cota aproximada
Figura 4: Topografia de les coves del Drac.
de 27 m snm. Actualment sembla que acull al voltant
Figure 4: Topography of Coves del Drac.
d’1.000.000 de visitants anuals, xifra que situa les coves
del Drac entre les cavitats turístiques més importants a
nivell mundial, essent amb tota seguretat la més visitada
de l’Estat Espanyol (GINÉS & GINÉS, 2011b).
més destaca de la cavitat és la presència d’importants

llacs que constitueixen un dels majors reclams turístics.
Les galeries subaquàtiques totalitzen més de 600
Història de les exploracions
m de recorregut i es troben repartides a tres zones di-
ferents. La situada a l’extrem oest de la cavitat (galeria
Diverses evidències arqueològiques demostren
dels Cocos) parteix del llac Martel, amb una distància
que les coves eren conegudes durant el Bronze mig
lineal d’uns 200 m. Les altres dues galeries sotaiguades
(c. 1700/1600-13 00/1200). De l’any 1878 es té referèn-
es troben a l’extrem est: la galeria Negra (117 m line-
cia escrita d’una accidentada visita a la cavitat. L’any
als) i la galeria de les Delícies (137 m lineals) parteixen
1880 es publica la primera topografia de la gruta per
respectivament de la cova Negra i de la cova Blanca
l’alemany F. Will. L’arxiduc Lluís Salvador descriu la part
(Figura 5).
coneguda de la cova a la seva documentada i extensa
Els processos de deposició de carbonats estan pre-
obra (HABSBURG-LOTHRINGEN, 1869-1891). Aquest
sents per tot arreu, conferint la bellesa que ha donat a
erudit serà responsable d’organitzar les exploracions
les coves merescuda fama. Les galeries subaquàtiques
de l’espeleòleg francès E. A. Martel l’any 1896, que
del llac de les Delícies i del llac Martel (galeria dels Co-
són dutes a terme juntament amb Louis Armand, Pedro
cos) estan ornamentades de forma impressionant al
Bonet de los Herreros i Fernando Moragues. La recer-
sostre, parets i al terra, i presenten abundants revesti-
ca suposa el descobriment de grans sales localitzades
ments freàtics subactuals.
més enllà d’un extens llac (llac Miramar o llac Martel),
situat al final de la zona coneguda. Els anys 1990 i 1991,
bussejadors gal·lesos del CCC se submergeixen a diver-
Hidrologia
sos llacs de la cavitat i descobreixen més de 600 m de
galeries subaquàtiques (CLARKE, 1991; 1991-1992).
El dolç o ullal de cala Murta sembla que es tracta
de la connexió amb la mar de la cavitat. L’any 1926 ja
es documentava com a manantial de agua poco salada
Descripció de la cavitat
(FAURA & SANS, 1926). Desemboca a la mar pel cos-
tat nord de la cala, sorgint importants volums d’aigua
Presenta una successió de sales i galeries d’un des-
segons les condicions baromètriques del moment. La
envolupament aproximat de 2.359 m, a on és possible
cavitat, de moderades dimensions, es troba al final obs-
individualitzar cinc unitats principals (GINÉS & GINÉS,
truïda per arenes de platja.
1992) (Figura 4). Per una banda la cova Negra, la cova
Blanca i la cova de Lluís Salvador representen la zona
coneguda des d’antic; per altra banda, la cova dels Fran-
Espeleogènesi i estadi evolutiu
cesos i el llac Martel formen part primordial del recorregut
turístic, essent el sector de la cavitat descobert per Martel
Excavada dins els materials escullosos del Miocè su-
a les seves exploracions de l’any 1896. L’aspecte que
perior, és una cavitat de la zona de mescla costanera. Les
108

coves del Drac estan formades per una successió de sa-
COVA GENOVESA O COVA D’EN BESSÓ
les d’esfondraments juxtaposades i comunicades entre si
(MANACOR)
de forma més bé aleatòria que adquireixen una disposició
en planta de caràcter ramiforme (GINÉS & GINÉS, 2007,
Toponímia
2011a). La pròpia entrada natural de la cavitat obeeix a
l’enfonsament del sostre d’una sala subjacent.
La primera referència escrita de la cavitat la tenim
gràcies al pare Cristòfol Veny (VENY, 1968) que narra la

visita a la cova de Joan Aguiló.
Fauna aquàtica
El zoòleg rumà E. G. Racovitza descriu el 1905 l’isò-
Situació geogràfica
pode Typhlocirolana moraguesi, recol·lectat en aquesta
cavitat. Per a molts aquest fet marca el naixement de la
La cavitat s’obri dins les calcàries del Miocè supe-
bioespeleologia moderna.
rior postorogènic de cala Anguila (Figura 6). Posseeix
les figures de protecció de LIC i BIC.

Arqueologia
Història de les exploracions
Presenta un corredor ciclopi cobert situat a l’interior
de la cavitat, prop de l’entrada natural. S’evidencia una
La part aèria de la cova va esser topografiada per
gran inversió de treball que no es relaciona amb pràcti-
primera vegada l’any 1973 per membres del SCM. Els
ques habitacionals o funeràries i es pot plantejar el seu
gal·lesos del CCC realitzen l’any 1988 la primera im-
significat ideològic per a les comunitats de la zona du-
mersió a la cavitat (AINLEY, 1988). Se submergeixen
rant la segona meitat del II mil·leni cal BC Bronze mig i
al llac d’entrada i volten, una seixantena de metres cap
seria assimilable a grans trets al denominat Pretalaiòtic
a l’oest, però sense aconseguir sortir de la sala. L’any
d’Apogeu i Final, també anomenat Naviforme o Cultura
2000 es va iniciar per part del GNM la continuació de
de les Navetes (RAMIS & SANTANDREU, 2011). A més
l’exploració i la investigació interdisciplinària d’aquesta
a més s’han trobat restes de ceràmiques prehistòriques,
cavitat, al llarg de 67 dies de busseig (GRÀCIA et al.,
romana i islàmica.
2003a; 2003b).
Figura 5: Galeria de les Delícies de les coves del Drac (Manacor). L’as-
Figure 5: Passage known as Galeria de les Delícies, in Coves del Drac
pecte que més caracteritza la cavitat és la presència d’impor-
(Manacor). The most characteristic aspect of the cave is the
tants llacs que constitueixen un dels majors reclams turístics.
presence of extensive pools that constitute one of its greatest
Foto: M. A. Perelló.
tourist attractions. Photo: M. A. Perelló.
109

(Figura 7). Algunes zones formen boscos d’estalactites,
estalagmites i columnes. S’han localitzat espeleotemes
freàtics.
Hidrologia
L’aigua superficial és salabrosa (4 ‰), seguida
d’una picnoclina superficial desenvolupada entre 0 i 3’5
m, on l’aigua ateny els 13’5 ‰ de salinitat. Per davall
d’aquesta cota la salinitat de l’aigua es manté estable
fins als 9 m de fondària. Dels 9 m fins als 13 m es des-
envolupa una segona picnoclina, fins que l’aigua ateny
salinitats pràcticament marines (36 ‰) a la resta de la
columna d’aigua fins els 22 m de fondària. S’ha detectat
una distorsió important de la columna a la zona propera
al pou negre, on el gruix de la capa superficial d’aigua
dolça és apreciable. Això s’explica per la intensitat dels
abocaments d’aigües residuals en l’esmentada sala.

Sediments
L’estudi mineralògic dels sediments constata l’efec-
te de la contaminació fecal de les aigües. Es dóna un
gradient de percentatge de matèria orgànica molt marcat
entre les sales fortament contaminades de cap a la resta
Figura 6: Fotografia aèria de cala Anguila amb la planta de la cova Ge-
de la gruta. Els materials predominantment carbonatats
novesa superposada.
disposats en la part superior del rebliment sedimentari
són de colors grocs a grocs vermellosos (amb calcita i
Figure 6: Aerial photography of Cala Anguila, with the topography of
Cova Genovesa translocated on it.
dolomita). Els de major presència silícia es disposen a
la part inferior i són de colors vermells a vermells foscos
(amb quars i minerals de les argiles). La dissolució pre-
Descripció de la cavitat
ferent dels components de les calcarenites ocasionaria
la desintegració de grans de calcita que caurien al terra i
La cova, a gran trets, se li pot assignar una direcció
s’acumularien formant la capa superior de color clar, i en
predominant NW-SE i un recorregut projectat total de
conseqüència es poden considerar autòctons. La capa
2.415 m (1.825 m subaquàtics, 90 m de llacs i cambres
inferior, de color vermell, i de major potència, sobre la
aquàtiques amb aire i 500 m terrestres, amb una fondà-
qual estan dipositats els vertebrats quaternaris, podria
ria subaquàtica màxima de 22 m a les galeries Fondes).
correspondre a l’entrada de materials al·lòctons (expli-
La distància lineal màxima des de la sala d’Entrada fins
caria la quantitat de quars present).
a la sala Final és de 617 m (102 m terrestres i 515 m
subaquàtics). La diferència de cotes és de 45 m (des

del punt més elevat, a +23 m, al més fondo a -22 m). El
Espeleogènesi i estadi evolutiu
gruix de roca del sostre va des dels 1’5 m als més de 40
m en alguns punts.
Excavada dins els materials escullosos del Miocè
A una alçària de 23 m sobre el nivell de la mar s’obri
superior, és una cavitat de la zona de mescla costanera
l’esfondrament de quasi 35 m de diàmetre. Una espa-
formada per una successió de sales juxtaposades i co-
iosa sala descendent comunica amb un llac; a l’altre
municades entre si de forma més bé aleatòria que ad-
extrem de l’aigua, prossegueix una sala de total domini
quireixen una disposició en planta de caràcter ramifor-
clàstic. Pel costat E un pas submergit molt estret, entre
me (GINÉS & GINÉS, 2009 2011a), com a resultat de la
blocs, possibilita l’accés a la sala GNM; a partir d’ara en
coalescència de diverses unitats de col·lapse indepen-
direcció predominant SE se succeeixen la galeria dels
dents. S’han determinat dos horitzons principals d’espe-
Myotragus i una sèrie de galeries i sales de dimensiones
leogènesi o formació de buits a la cavitat, un d’ells entre
i morfologies molt diverses, dues d’elles amb cambres
-8,8 i -10,2 m i l’altre entre -17,5 i -21 m.
d’aire a la part superior (sala de les Bonellia viridis i sala
del Pou Negre). Una branca de la galeria dels Myotragus
pren direcció NE i comunica amb la sala Esfondrada,
Paleontologia
que després d’haver estat objecte d’una desobstrucció
comunicà amb la zona més profunda (galeries Fondes).
S’han localitzat un mínim de 40 exemplars del ca-
Les morfologies de corrosió són abundants en dife-
prí Myotragus balearicus en diferents llocs de la cavitat,
rents zones de la cavitat. Els espeleotemes són abun-
alguns situats a punts molts distants des de l’entrada.
dants a les zones no afectades per esfondraments
La major densitat es troba entre els 100 i 145 m de la
110

galeria subaquàtica (202 i 247 m totals), principalment a
Per altra banda, trobam un grup d’espècies d’hàbits
l’interior d’una cambra freàtica circular de poca alçària.
obscurícoles, si bé amb ulls desenvolupats i cos més
La disposició dels exemplars indica que varen morir in
o menys pigmentat, es tracta del decàpode Palaemon
situ i no per un corrent d’aigua que transportés els ossos
serratus, el leptostraci Nebalia sp., el misidaci Hemimy-
de cap a l’interior. Un altre dels punts importants és la
sis sp., i els copèpodes Oithona sp. i Cyclopina sp. Tant
troballa de diversos cranis amb les banyes en forma de
Nebalia com Hemimysis atenyen a la cavitat densitats
“V” invertida, fet que havia estat interpretat fins fa poc
poblacionals elevadíssimes, concentrant-se a les sales
erròniament com a prova de domesticació.
més eutrofitzades, on vessen els pous negres.


Fauna aquàtica
Arqueologia
Els organismes sèssils filtradors o detritívors pre-
La ceràmica prehistòrica és característica de les na-
sents a la cova pertanyen principalment a tres grups
vetes d’habitació (segona meitat del II mil·lenni cal BC i els
d’animals: tunicats, poliquets tubícoles (Protula sp) i
dos primers segles del I mil·lenni cal BC). Han estat docu-
equiúrids (Bonellia viridis). Llur distribució indica zones
mentades una sèrie d’estructures constructives: una ram-
amb un cert hidrodinamisme. La distribució d’aquests
pa empedrada és la via que descendeix de manera suau
organismes està condicionada especialment per l’abo-
des de l’entrada de la cova fins al llac; un mur situat ja a
cament d’aigües fecals per part de pous negres en al-
l’interior de la cavitat, construït amb tècnica ciclòpia i una
guns sectors de la cova, que escampa restes orgànics
passera submergida. Aquesta es tracta d’una alineació de
produint una zona d’influència.
grans blocs que connecta les dues parts de sòl emergit que
En quan a la fauna carcinològica s’han censat un
limiten el llac de la cova. Actualment la passera es troba
total de 20 espècies de crustacis. Viuen a la cova, per
submergida aproximadament 1 m. Pensam que les tasques
una banda, un grup d’espècies genuïnament caver-
de construcció del pas es varen fer en estar el nivell de l’ai-
nícoles que l’integren el decàpode Bermudacaris sp.,
gua a menor cota que l’actual, possiblement entre -1 i -1,5
l’isòpode Typhlocirolana moraguesi, els amfípodes Sa-
m respecte a l’actual nivell del llac. De fet, als blocs es pot
lentinella angelieri i Metacrangonyx longipes, el termos-
seguir, igual que a la paret que conté el llac, una marca de
benaci Tethysbaena scabra, i els copèpodes Exumella
nivell de l’aigua que indica que la passera es trobava emer-
mediterranea, Stygocyclopia balearica, Stephos marga-
gida uns 20 cm a algun moment del passat. Pensam que
lefi, Troglocyclopina balearica, Halicyclops troglodytes i
la cavitat tindria caràcter ritual. La presència musulmana és
Diacyclops cf. clandestinus.
testimoniada per alguns materials ceràmics.
Figura 7: Sala Bermudacaris de la cova Genovesa (Manacor) amb
Figure 7: Bermudacaris chamber, in Cova Genovesa (Manacor), show-
abundants recobriments litoquímics. Foto: A. Cirer.
ing an abundant speleothems decoration. Photo: A. Cirer.
111

SISTEMA PIRATA - PONT - PIQUETA (MANACOR)
rada (GARCIA et al., 1986). La topografia detallada de
la cova des Pont va esser realitzada per l’SCM i la cova
Toponímia
de sa Piqueta és topografiada per membres de l’SCM i
EST (TRIAS & MIR, 1977). Immersions de bussos brità-
El topònim de les coves del Pirata al·ludeix a una
nics van permetre, mitjançant el pas d’una estreta galeria
llegenda que fa referència a un pirata ferit que trobà re-
inundada, comunicar la cova des Pont amb les coves del
fugi en aquesta cova, tot esperant de poder-se reunir
Pirata (CLARKE, 1990-91). Les exploracions subaquà-
amb els seus companys (ESTELRICH, 1897). La cova
tiques efectuades al llarg de 25 dies pel GNM els anys
des Pont rep aquest nom de la construcció feta a la vora
2005 i 2006 van aconseguir connectar les coves del Pi-
de la boca per eliminar part del desnivell fins al con clàs-
rata i la cova del Pont amb la cova de sa Piqueta i també
tic que ocupa el fons de l’abisament d’entrada.
descobrir altres galeries i sales (GRÀCIA et al., 2006).
Situació geogràfica
Descripció de la cavitat
Es troben al municipi de Manacor, a la possessió
El recorregut és de 3.091 m, dels quals 600 m són
de Can Frasquet. Estan situades dins zona LIC i ÀNEI.
aquàtics aeris, 1.190 m subaquàtics i 1.301 terrestres
Cavitats LIC i, a més a més, la cova des Pont és consi-
(GRÀCIA et al., 2006). La distància màxima en línia rec-
derada BIC.
ta que separa els extrems entre la cova de sa Piqueta
i les coves del Pirata és de 512 m. La direcció general
del conjunt de cavitats sembla esser aproximadament
Història de les exploracions i topografia de la cavitat
NW-SE (Figura 8), encara que la coalescència d’esfon-
draments li han conferit un aspecte caòtic. Hi ha 13 llacs
L’any 1897 les coves del Pirata són agençades per
principals a més d’altres molts de marginals que supo-
poder-se visitar, amb motiu de l’Exposició Agrícola i les
sen una superfície total estimada de 5.000 m2. El desni-
Fires i Festes de Manacor (ESTELRICH, 1897), fent-se
vell màxim entre la boca superior (+ 36 m) i la fondària
un camí per recórrer la cavitat. MARTEL (1903) efec-
màxima sota les aigües (-11 m) és de 47 m.
tuà l’any 1901 un croquis topogràfic esquemàtic de les
Les coves del Pirata es divideixen en tres porcions
coves del Pirata i de la cova des Pont. El Grup Espe-
ben diferenciades; dues consisteixen en grans sales que
leològic EST va realitzar la topografia de les coves del
s’estenen en direccions N i S, amb pendents descen-
Pirata l’any 1971 (GINÉS & GINÉS, 1976). Membres de
dents oposades. L’altre sector, al NW, és la sala Ignora-
l’ECG de Barcelona, l’any 1976, descobriren i topogra-
da i la galeria d’accés. Presenta diversos llacs d’aigües
fiaren a la mateixa cavitat una nova zona: la sala Igno-
salabroses a les tres zones.
Figura 8: Topografia del sistema Pirata-Pont-Piqueta.
Figure 8: Topography of Pirata-Pont-Piqueta cave system.
112

Figura 9: Espeleotemes freàtics subactuals de la galeria Decorada del
Figure 9: Subactual phreatic speleothems in the passage known as
sistema Pirata-Pont-Piqueta (Manacor). Foto: A. Cirer.
Galeria Decorada, inside the Pirata-Pont-Piqueta cave sys-
tem. Photo: A. Cirer.
La cova des Pont, és la que forma la part més im-
els espeleotemes freàtics tant per damunt com per da-
portant i central del conjunt i és la que permet accedir
vall del nivell actual (Figura 9).
amb més facilitat, mitjançant tècniques d’espeleobus-

seig, a la cova de sa Piqueta i de cap a les coves del
Pirata. Una de les zones subaquàtiques parteix del llac
Hidrologia
Ras i forma la galeria homònima, d’uns 100 m de longi-
tud. De la sala del Tanga, en direcció horària es troben
La columna d’aigua presenta quatre masses d’ai-
tota una sèrie de continuacions sotaiguades; en primer
gua amb característiques ben diferenciades. En primer
lloc la galeria Tancada, situada al N, és una galeria sub-
lloc, una capa d’aigua que va dels 0 als -1,8 m amb una
aquàtica de 50 m de longitud. La segona continuació és
salinitat que augmenta de 6 ‰ als 14 ‰. Dels -1,8 m
la sala Dàmocles, ubicada a l’E de la sala del Tanga,
als -4,5 m pràcticament es manté constant en 14 ‰ per
que després de recórrer 15 m d’espaiós sifó comunica
després augmentar, entre -4,5 m i -7 m, del 14 ‰ al
amb un llac i un rost tancat de blocs i pedres. La tercera
33 ‰; a partir d’aquesta fondària es manté constant al
continuació permet connectar amb la sala Ignorada de
voltant del 34 ‰.
les coves del Pirata, per uns passos angosts. La quarta
connexió és la galeria Decorada, galeria d’uns 100 m
de longitud, que s’inicia al S de la sala del Tanga per un
Sediments
estret rost subaquàtic.
A la cova de sa Piqueta s’inclouen totes les galeries
La sedimentació és caracteritza per la presència de
i sales més occidentals del sistema. La galeria Corcada
materials llimosos-argilosos de coloracions marronoses
s’inicia al llac Victòria i també connecta amb la sala dels
i composició silícica, que es relacionen de forma primor-
Caramells d’uns 175 m2. La continuació de la galeria
dial amb les principals entrades per esfondrament. Així
sota les aigües permet accedir a la sala Obstruïda, es-
mateix, estan ben representades les arenes molt fines
fondrament aeri, i d’aquí per un perillós pas a la sala
de composició carbonatada, fruit de la decantació i acu-
d’entrada de la cova de sa Piqueta.
mulació de calcita flotant al fons dels estanys amb cam-
A la cavitat, les morfologies de corrosió, només es
bra d’aire (FORNÓS et al., 2009); cal consignar també
troben de manera significativa a diferents galeries sot-
les argiles llimoses vermelles corresponents a una eta-
aiguades. Les formes reconstructives són abundants i
pa anterior de rebliment de la cavitat, probablement el
dignes d’esment, especialment a les coves del Pirata i
darrer estadi glacial, com ho indicaria la presència d’es-
en menor mesura a la cova des Pont. Hi són presents
querdes de dessecació.
113

Figura 10: Fotografia aèria de cala Varques amb la superposició de la
Figure 10: Aerial photograph of Cala Varques area with the plan survey
planta de les cavitats.
of the caves superposed.
Espeleogènesi i estadi evolutiu
XVII la construcció del pont d’accés. La cita més antiga
és d’ESTELRICH (1897) que indica que a la seva època
Cavitat de la zona de mescla costanera excavada
ja no quedava memòria de qui l’havia fet.
dins els materials escullosos del Miocè superior, forma-
da per una successió de sales d’esfondrament juxtapo-
sades i comunicades entre si de forma més bé aleatòria,
fet que dóna lloc a una disposició en planta d’aspecte
COVA DE CALA VARQUES A-C-D O COVA DES
més aviat ramiforme (GINÉS & GINÉS, 2009, 2011a).
XUETES (MANACOR)
Es poden individualitzar 8 grans unitats d’esfondrament,
de les quals 4 d’elles formen les entrades a les cavitats,
Toponímia
inclosa la veïna cova des Xots.
Sembla que el nom de la cala on s’ubica la cavitat
prové del calçat dit “avarques”. TRIAS & MIR (1977) la
Fauna aquàtica
inclouen en un treball sobre les coves de la zona de
Can Frasquet i cala Varques. La cova de cala Varques
S’han enregistrat un total de 9 espècies de crustacis
A (com. pers. Antoni Pasqual) l’anomenaven cova des
estigobionts. Destaquen els copèpodes Troglocyclopina
Xuetes, ja que antigament aquest col·lectiu, per raons
balearica, Speleophria gymnesica i Stygocyclopia bale-
de segregació racial, prenia els banys a cala Varques
arica. Altres espècies són l’isòpode Typhlocirolana mora-
i pernoctava dins la cavitat. No així la gent de Manacor
guesi; els amfípodes Salentinella angelieri, Metacrango-
que es banyava a Portocristo.
nyx longipes i Bogidiella balearica; el termosbenaci Tethys-
baena scabra i el copèpode Metacyclops subdolus.
Situació geogràfica


Arqueologia
Es troben al municipi de Manacor, a la possessió
de Can Frasquet. Les boques s’ubiquen al costat S de
Una olla amagada entre uns grans blocs al peu del
la cala que dóna nom a les coves. Estan situades dins
con d’entrada de la cova des Pont situaria en el segle
zona LIC i ANEI.
114

Història de les exploracions
pis molt accidentat pels enderrocs, que li dóna una gran
complicació topogràfica.
La planimetria de la cova C es va efectuar l’any 1972
La cova C està constituïda per una única sala de
per part del Grup Espeleològic EST; la cova A va ésser
16 x 18 m, de pis descendent fins arribar al llac. Aquí
topografiada l’any 1977 per l’ SCM i la cova D, no cone-
la cavitat es perllonga, sota l’aigua, cap al NW, passant
guda al treball de TRIAS & MIR (1977), es va topografiar
entre columnes i altres formacions, per connectar als 30
l’any 1992 per part de la secció espeleològica del Grup
m lineals amb el llac de la cova des Xuetes. De la cova
Excursionista d’Alaró. La feina d’exploració subaquàtica,
C, si ens dirigim en direcció S, podem continuar per una
les tasques de topografia i la documentació fotogràfica
estretor formada per l’esbucament d’una antiga galeria,
es van realitzar al llarg d’11 dies d’immersions dels anys
amb un rost format de blocs i formacions caigudes que
1997, 1999 i 2000 per membres del GNM (GRÀCIA et
per poc tanquen el pas. Superada l’obstrucció, la cavitat
al., 2000).
torna a agafar volum per, després de 20 m, sortir a la
cambra dels Lladres que més endavant surt al llac allar-
gassat de la cova D.
Descripció de la cova
Hi ha mostres de processos corrosius recents que
afecten diferents llocs inundats. S’han localitzat espeleo-
La cova, de direcció predominant NNW-SSE, està
temes freàtics a -15,3 m.
formada per un conjunt de galeries i sales comunica-
des entre sí, amb tres entrades terrestres (anomenades
cova des Xuetes o cova A, cova C i cova D. Figura 10)
Espeleogènesi i estadi evolutiu
amb les galeries i sales subaquàtiques, la poligonal pro-
jectada arriba a tenir un desenvolupament total de 819
Cavitat de la zona de mescla costanera excavada
m; dels quals 470 m són aeris i 349 m sota l’aigua. El
dins els materials escullosos del Miocè superior, formada
desnivell total de la cavitat és de 28 m (la fondària mà-
per una successió de sales d’esfondrament juxtaposades
xima sota l’aigua és de 18 m, mentre la cota positiva
i comunicades entre si de forma més bé aleatòria, tal i
màxima és de 10 m).
com és habitual en les coves d’aquesta tipologia (GINÉS
La cova A està formada per una galeria de 32 m
& GINÉS, 2009, 2011a). El creixement tridimensional de
de llarg per uns 2 m d’alçària, que continua, després
la cova i l’erosió produïda per la mar ha originat l’obertura
de superar un pas estret, per una sala de 40 x 30 m, de
a l’exterior de la cavitat per tres llocs diferents.
Figura 11: Columnes basculades i trencades de la cova de Cala Var-
Figure 11: Columns tilted and fractured in Cova de Cala Varques B (Ma-
ques B (Manacor). Foto: A. Cirer.
nacor). Photo: A. Cirer.
115

Fauna aquàtica
Espeleogènesi i estadi evolutiu
La cova de Cala Varques A, va esser citada per GI-
Cavitat de la zona de mescla costanera que en
NÉS & GINÉS (1977) com a localitat representativa de
planta mostra una disposició ramiforme. Coexisteixen
Typhlocirolana moraguesi.
galeries poc o gens evolucionades i d’altres on predo-
minen totalment les morfologies d’esfondrament. També
són visibles galeries disposades a distints nivells, amb
COVA DE CALA VARQUES B
connexions de vegades molt angostes. El gran desnivell

que presenta la sala Fonda en contraposició a la resta
Situació geogràfica
de la cavitat, fa pensar que tal vegada es tracti d’una
unitat generada de forma independent i que s’hagi fusi-
Està situada també a la cala homònima, dins zona
onat posteriorment.
LIC i ANEI.



Paleontologia
Història de les exploracions
Del Miocè s’han trobat dents del tauró Odontaspis
La part terrestre de la cavitat va ser topografiada
cuspidata i de tortuga d’una espècie encara no identi-
l’any 1970 per part de l’SCM (TRIAS & MIR, 1977). El
ficada. El material fòssil quaternari recol·lectat és una
GNM va realitzar l’exploració subaquàtica i els treballs de
mandíbula jovenívola de Myotragus balearicus trobada
documentació de la cavitat al llarg de 34 dies de busseig
a la galeria de les Tortugues, a uns 100 m a l’interior i a
des de l’any 1997 fins al 2000 (GRÀCIA et al., 2000).
15 m de fondària sota l’aigua.


Descripció de la cavitat
SISTEMA GLEDA - CAMP DES POU (MANACOR)

La cova segueix una direcció predominant NE-SW,
Toponímia
tret de la galeria dels Aliens que és NW-SE. El recorre-
gut projectat total de la cova és de 1.068 m (986 m sub-
L‘avenc des Camp des Pou és conegut també, de
aquàtics i 82 m aeris). El sistema principal (galeria de les
forma popular, com a cova de Can Llunes (com. pers.
Tortugues - galeria Principal - galeria dels Aliens) d’un
Antoni Pasqual).
extrem a l’altre té una llargària de 322 m. El desnivell
global de la cova és de 36,5 m (del punt més alt, a +6
m, al més baix a -30,5 m). La potència màxima de roca
Situació geogràfica i geològica
situada sobre les galeries és de 40 m.
La boca s’obri a uns 6 m snm i permet accedir a una
Excavada a les calcàries del Miocè superior, està
galeria terrestre de 74 m amb les seves cotes més bai-
situada entre la possessió de Son Josep Nou i Can Llu-
xes ocupades per un llac. La sala d’Entrada forma part
nes, a 36 m sobre el nivell del mar l’entrada de sa Gleda
de la galeria Principal (subaquàtica) ja que és l’esbuca-
i 45,5 m l’avenc des Camp des Pou. La distància apro-
ment d’un dels costats que sobresurt per defora de l’ai-
ximada al litoral és de 1,7 km. Està situada dins zona
gua. La galeria de les Tortugues presenta dos nivells su-
ARIP. La cavitat posseeix la figura de protecció LIC.
perposats de galeries. Les galeries Laberíntiques tenen
la mateixa direcció predominant que la galeria Principal
i en alguns llocs formen amb ella fins a cinc galeries
Història de les exploracions i topografia de la cavitat
paral·leles. Després de recórrer 57 m de la galeria Prin-
cipal (Figura 11), en un revolt, comença la galeria dels
1974 - Topografia de la sala d’Entrada per l’SCM
Àliens de 120 m de longitud en direcció NW. Al final de
(FORNÓS et al., 1989) i primera immersió a la sala
la galeria Principal, un laminador permet accedir a una
Francesc Ripoll.
cambra d’uns 30 x 8 m, amb la part terminal que es va
1990-1996 - Immersions de grups procedents de
fent estreta i quan sembla que es tanca s’obre al terra un
Gran Bretanya (CLARKE, 1991-92). Martyn Farr ela-
passatge vertical (l’Esfínter) que condueix a la sala Fon-
borà un croquis d’uns 250 m de recorregut subaquàtic
da. Es tracta d’una gran sala de dimensions màximes 68
(FARR, 1997-98). També revisen els llacs de l’avenc
x 32 m, que es troba a un nivell inferior al de la resta de
des Camp des Pou sense trobar continuacions.
la cavitat, i assoleix els -30,5 m de fondària.
1997 - S’inicien els treballs d’exploració i topogra-
Les galeries Laberíntiques, amb control estructural,
fia per part del GNM. Escafandristes gal·lesos exploren
són la zona de la cavitat on s’aprecien més bé les mor-
250 m per una galeria què, fent un gran rodeig (Circuit
fologies de corrosió. La galeria dels Àliens i la galeria
dels Pirates), es dirigeix de tornada de cap a la sala
de les Tortugues semblen poc afectades per episodis
Francesc Ripoll.
d’esfondrament. A la galeria de les Tortugues es veuen
1998 - El GNM explora algunes galeries laterals del
galeries freàtiques superposades i interconnectades en
Circuit dels Pirates (com la Sala del Cendrar); també es
alguns trams. Els espeleotemes més abundants són els
descobreixen les galeries dels Gemecs i s’aconsegueix
de degoteig, així com els de flux. També hi ha estalag-
forçar el Pas de la Corrosió.
mites còniques i espeleotemes freàtics.
1999 - Es descobreix la sala dels Dos Llacs, la ga-
116

leria dels Degotissos, les galeries de les Haloclines i la
també terrestre, per després continuar de forma suba-
sala dels Paleonivells. La troballa i superació del Pas
quàtica. La galeria Això No És Vallgornera prossegueix
d’en Judes, permet penetrar en el sector Cinc-cents; ex-
de cap al NE fins als 1.625 m i als 48 m, una continuació
ploració de la galeria Cinc-cents i de la galeria de les Cò-
en direcció SE permet comunicar amb una gran sala aè-
niques. Superació del Pas de l’Apocalipsi, que permet
ria i terrestre, la sala dels Templers, de gran bellesa.
accedir al sector de la Unió. Exploració del sector de la
A l’avenc des Camp des Pou, s’efectuen diverses
Unió des del sector Cinc-cents.
immersions, i s’aconsegueix connectar amb les guies de
2000 - Troballa del Sector de Gregal, a partir del
la cova de sa Gleda; la cavitat s’ha convertit en el sis-
descobriment de la galeria de les Plomes. Connexió de
tema Gleda-Camp des Pou (GRÀCIA et al., 2010a). La
galeries en el sector de la Unió.
distància entre les dues boques és de 1.715 m. Durant
2001 - S’assoleix la punta més extrema d’exploració
els anys 1997-2010, el GNM efectuà més de 400 dies
al Sector de Gregal (distància màxima lineal) de 1.700
d’immersions.
m/-19 m, repartida entre 234 m/-19 i 1.466 m/-17 m.

2002 - 2007 - El GNM realitza l’estudi hidrològic,
morfològic, sedimentari i de recollida de paleonivells fre-
Descripció de la cavitat
àtics. El recorregut de la cova de sa Gleda és de 10.500
(GRÀCIA et al., 2007).
El recorregut actual projectat és de 13.500 m i la
2009 - Es descobreix al sector de Gregal, poc des-
profunditat màxima és de 24 m sota el nivell de l’aigua,
prés de passar el Laminador i a uns 1.000 m de l’entrada
xifres que la converteixen en la major cavitat subaquà-
de la cavitat, el sector del Fènix. Al sector de la Unió,
tica de l’Estat Espanyol (Figura 12). El desnivell total és
també s’afegeixen algunes galeries que avancen en di-
de 70,5 m. La direcció predominant de la cova és de NE-
recció N. A l’avenc des Camp des Pou s’inspeccionen
SW. La cova de sa Gleda s’obri a l’exterior, a uns 36 m
els petitíssims llacs occidentals de la cavitat. S’aconse-
sobre el nivell de la mar, per un espectacular abisament.
gueix superar l’esfondrament de blocs i s’assoleixen ga-
La cavitat es compon d’un conjunt de sales i galeries de
leries subaquàtiques horitzontals que permeten sospitar
molt diverses dimensions i direccions que agrupam en
una connexió directa amb la cova de sa Gleda.
set sectors, que en ordre cronològic pel que fa als des-
2010 - S’explora la galeria d’en Lluís Roca que avan-
cobriments són: sector Clàssic, sector de Ponent, sector
ça uns 400 m en direcció SE. A devers 200 m del seu
Cinc-cents, sector de la Unió, sector de Gregal, sector
inici, al costat E, la galeria emergeix en la sala del Tub.
del Fènix i sector Llunyà, a més de l’avenc des Camp
La galeria prossegueix fins a la sala dels Homes Vells,
des Pou que es pot considerar inclòs al sector Llunyà.
Figura 12: Topografia del sistema Gleda-Camp des Pou (Manacor).
Figure 12: Topography of Gleda-Camp des Pou cave system.
117

Figura 13: Galeria Cinc-cents, passatge de gran volum excavat dins
Figure 13: Galeria Cinc-cents is a huge passage developed within the
els materials escullosos del Miocè superior. Progressió amb
Upper Miocene reefal limestones. Progression with propel-
propulsors per arribar als sectors més allunyats del sistema
lers to reach the farthest sectors in the Gleda-Camp des Pou
Gleda-Camp des Pou (Manacor). Foto: A. Cirer.
cave system (Manacor). Photo: A. Cirer.
El sector Clàssic està format per les espectaculars
on enllaça amb el sector Llunyà. El sector comença amb
sala d’Entrada i la sala Francesc Ripoll, de 100 x 80 m,
la galeria de les Plomes, estança decorada profusament
que és la continuació submergida de la pròpia sala d’En-
per espeleotemes freàtics. A partir d’aquí, l’aspecte can-
trada. La sala continua en el Circuit dels Pirates de 300
via, i es pot seguir després de cap al SE en forma d’una
m de longitud; ambdós presenten continuacions laterals,
àmplia galeria d’uns 112 m de longitud. A uns 100 m de
d’entre les quals destaquen la sala del Cendrar que fi-
distància s’arriba al Laminador, que constitueix l’única
nalitza en una cambra d’aire i les galeries dels Gemecs,
zona estreta, a 14 m de fondària, localitzada entre l’en-
que condueixen fins l’angost Pas de la Corrosió, que
trada de la cova de sa Gleda i les proximitats de l’avenc
obri el pas al sector de Ponent.
des Camp des Pou, llevat del Pas d’en Judes. El Lami-
El sector de Ponent, de direcció W-NW, està comunicat
nador és un bon lloc de referència i es troba a uns 900
amb la resta de la cova per dos accessos molt dificultosos:
m des de l’entrada de la cova de sa Gleda.
el Pas de sa Corrosió y el Pas de l’Apocalipsi. La sala dels
El sector del Fènix parteix d’uns 100 m passat el
Dos Llacs, conseqüència d’un pretèrit esfondrament, confi-
laminador del sector de Gregal, és a dir a uns 1.000 m
gura una part important del sector. L’amplia i decorada ga-
des de l’entrada de la cova. La seva direcció és SE al
leria dels Degotissos continua en les galeries de les Halocli-
començament, per després passar a S. La distància li-
nes, en les quals predominen les morfologies de corrosió.
neal màxima, des del sector de Gregal a on comença,
El sector Cinc-cents s’inicia a mitjan recorregut del
és d’uns 276 m, i la distància des del llac d’entrada fins
circuit dels Pirates, a uns 225 m, una vegada superat el
a l’extrem del sector és de 1.276 m.
pas d’en Judes que permet l’accés a la impressionant
El sector Llunyà parteix del sector de Gregal, a 1.150
galeria Cinc-cents, de 350° de direcció i més de cinc-
m, i enllaça fins a l’avenc des Camp des Pou situat a
cents metres de longitud, amb una amplada que asso-
1.715 m. El sector es pot definir com una sèrie d’àmplies
leix en alguns llocs els 80 m i l’alçària els 12 m (Figura
galeries majoritàriament de direcció NE i 4 grans sales
13). A l’inici es troba la cambra dels Moros, sala terres-
d’esfondrament que sobresurten del nivell freàtic i que
tre, i també s’inicia la galeria de les Còniques, amb una
ofereixen zones terrestres. Les sales aèries són de S a
important cambra d’aire. Des de dos llocs de la galeria
N, la sala dels Homes Vells, la sala del Tub, la sala dels
Cinc-cents parteixen diverses galeries que formen el
Templers i l’avenc des Camp des Pou. Algunes galeries
sector de la Unió, que de N a S ens comunica les dues
convergeixen entre si a la galeria d’en Lluís Roca, a on
grans zones en la qual se subdivideix la cavitat.
s’assoleix un gran volum i un aspecte molt laberíntic, ja
El sector de la Unió, de NE a SW, comunica la gale-
que hi ha moltes connexions. La profunditat mitjana de
ria Cinc-cents amb el sector de Ponent. La longitud de la
la galeria està compresa entre 9 i 14 m.
galeria més llarga, que s’inicia a 658 m del llac d’entra-
Les morfologies resultants dels mecanismes corro-
da, fins al pas de l’Apocalipsi és de 328 m. La fondària
sius de l’aigua són habituals en molts sectors de la cova
d’aquest sector està compresa generalment entre els
i han afectat de forma espectacular diverses formacions
-17 a -25 m. Si es fa el circuit entrant pel sector Clàssic,
litoquímiques, creant nivells de corrosió predominants.
galeria Cinc-cents, sector de la Unió, sector de Ponent i
Els espeleotemes són abundants i de mides considera-
sortint per les galeries dels Gemecs s’efectua un recor-
bles en algunes zones no afectades per esfondraments
regut de 1.320 m sense repetir cap galeria.
o per l’acció de la corrosió que hagi fet desaparèixer les
El sector de Gregal comença a poc més de 300 m
formacions. Els espeleotemes més nombrosos són els
de l’inici de la galeria Cinc-cents (uns 600 m des del llac
de degoteig i els de flux. Són molt característics de la ca-
d’entrada), el qual en direcció NE arriba fins als 1.150m a
vitat els espeleotemes freàtics situats a diferents cotes.
118

Hidrologia
cas la roca és més massiva i dura i fins i tot alguns as-
pectes de la corrosió que han sofert han quedat molt
La temperatura de l’aigua superficial en el llac de la
ben enregistrats i conservats.
sala d’Entrada a l’hivern ha estat mesurada en 13,4°C,
La cavitat, excavada a la zona de mescla, està forma-
mentre que a menys de 2 m de profunditat assoleix, en
da per una successió de sales d’esfondrament juxtaposa-
una termoclina espectacular, els 18 - 19°C. La salinitat
des i comunicades entre si de forma més bé aleatòria, el
dels 4 primers metres té valors de l’ordre de 1 i 2 ‰ i
que dóna lloc a una planta divagant de disposició ramifor-
dels -5 als -16 m augmenta fins als 37 ‰, per mantenir-
me (GINÉS & GINÉS, 2009, 2011a) per mor de la coales-
se gairebé constant d’ençà d’aquesta cota fins als -25
cència de diferents unitats volumètriques de col·lapse. Els
m. Degut a la ubicació de l’entrada de la cova enmig
plans d’estratificació han assolit un paper important en el
d’una torrentera, es veu afectada per les aigües que
desenvolupament d’algunes zones de la cavitat.
conflueixen i es precipiten per la boca en cas de fortes

precipitacions.
Fauna aquàtica
Sediments
Han estat recol·lectats: els copèpodes Paramisophria
cf. ammophila, Stygocyclopia balearica, Halicyclops tro-
Per una part es troben els materials llimosos vermells
glodytes, Thermocyclops dybowskii, Troglocyclopina
de composició silícia que es relacionen amb les entrades
balearica, Speleophria gymnesica i Speleophriopsis ba-
externes de la cavitat, i per altra banda els llims groguencs
learicus; els amfípodes Bogidiella balearica i Salentinella
carbonatats, resultat de la descomposició granular de la
angelieri; els isòpodes Typhlocirolana moraguesi i Jaera
roca calcarenítica miocena (FORNÓS et al., 2009).
italica; el termosbenaci Tethysbaena scabra.

Espeleogènesi
Arqueologia
El Complex Terminal del Messinià forma els primers
S’han trobat sota les aigües fragments ceràmics
metres de l’esfondrament que ha permès l’obertura a
pretalaiòtics, púnics i islàmics a la sala d’Entrada i a dos
l’exterior de la xarxa subterrània (FORNÓS et al., 1989),
esfondrament interns, a uns 200 m, 250 m i 380 m del
però la major part de la cavitat està excavada dins els
llac d’entrada. Els fragments trobats ens serveixen per
materials escullosos del Miocè superior que formen els
poder saber que en temps històrics la cova tenia com a
grans volums de les galeries. Algunes altres zones, com
mínim altres dues entrades, també d’abisament (Cam-
són les galeries de les Haloclines estan obertes dins la
bra dels Moros i galeria de les Còniques), actualment
fàcies de lagoon extern (GINÉS et al., 2008); en aquest
impracticables.
Figura 14: Fotografia aèria de la zona de Son Josep, Can Frasquet, cala
Figure 14: Aerial photograph of the Son Josep, Can Frasquet, Cala Varques
Varques i cala Falcó, amb la planta del sistema Gleda-Camp
and Cala Falcó area, showing the plan survey of the Gleda-
des Pou i de les altres cavitats de la zona superposada.
Camp des Pou system together with other neighbour caves.
119

COVA DETS ASES (FELANITX)
Descripció de la cavitat
Toponímia
La poligonal principal assoleix una longitud de 344
m, amb un recorregut total de 626 m (Figura 15). La di-
La cavitat s’emprava per tirar-hi el bestiar mort o ma-
ferència de la cota més alta a la més baixa és de 28
lalt, especialment ases, mitjançant una entrada superior.
m. La cavitat segueix una direcció general de NW-SE.
L’entrada condueix a una sala de pis descendent, per
després remuntar fins a un reduït pas per on se surt a
Situació geogràfica
la part superior de la sala dels Ossos. El pendent dava-
lla fins a la sala del Primer Llac, d’aquí es pot anar en
La boca, situada a uns 18 m snm, es troba a la pos-
direcció S a través d’un pas estret que ens porta a una
sessió de Sa Punta, al costat d’un revolt del camí que
regió laberíntica de blocs o bé pujar entre els estrats i
du de l’Algar cap a cala Murada. La cavitat està situada
blocs caiguts del sòtil que formen diverses gateres. Una
dins zona ANEI. La cova posseeix la figura LIC. Està
delicada ascensió vertical connecta amb la sala Gran.
protegida per la llei de Patrimoni de l’Estat Espanyol
La sala, bastant concrecionada, comença molt aferrada
16/1985 i figura a la carta Arqueològica (llei de Patrimoni
al sostre (+19 m), per anar davallant per un pendent molt
del Govern Balear).
llenegadís, a mesura que el sòtil baixa esglaonadament,
fins arribar a les cotes més baixes, ocupades pels llacs.
Les mides màximes són 50 x 28 m de planta i 8 m d’al-
Història de les exploracions
çària. El primer sifó d’11 m de llarg i -3,5 m de fondària,
va permetre accedir a la sala Final, de 117 m de longi-
L’any 1972 es va realitzar una topografia parcial fins
tud i una amplària que supera a diversos llocs els 30
a la sala del Primer Llac per part del Grup Espeleològic
m, essent l’alçària de 14 m. Al final de la sala es troba
EST (GINÉS & GINÉS, 1987). L’any 1989, membres del
el segon sifó, de 20 m de longitud, que surt a la mar. El
club gal·lès CCC creuen el primer sifó i accedeixen a la
tercer sifó, de 70 m de recorregut i uns -8 m de fondària,
sala Final, per posteriorment superar el segon sifó i sortir
està subdividit en dues branques, una d’elles connecta
a la mar (CLARKE, 1990-91). Espeleòlegs mallorquins
també la sala Gran amb la sala Final.
del GEM realitzen entre 1994-96 la topografia completa
de la cavitat (GRÀCIA et al., 1997).
Figura 15: Topografia de la cova dets Ases.
Figure 15: Topography of Cova dets Ases.
120

Figura 16: Fotografia aèria de Portocolom amb la planta de la cova des
Figure 16: Aerial photography of Portocolom, with the topography of
Coll superposada.
Cova des Coll translocated on it.
Espeleogènesi i estadi evolutiu
COVA DES COLL (FELANITX)
L’estructura de la caverna està configurada en qua-
Situació geogràfica
tre grans baixades i pujades successives, en funció de
la intensitat dels esbucaments. Les cotes més baixes
Situada a Portocolom, part del seu recorregut es
es troben sota el nivell freàtic, formant els llacs i sifons.
troba sota el nucli urbà (Figura 16). Geològicament per-
Les dues entrades terrestres s’obriren a conseqüència
tany a les calcàries del Miocè superior. La cavitat té la
d’aquests processos clàstics, en esfondrar-se el sòtil de
figura de LIC.
les sales i connectar amb la superfície del terreny. L’en-
trada submarina permet incloure la cavitat dins les cap-
tures càrstico-marines de la plataforma miocènica (GI-
Història de les exploracions
NÉS & GINÉS, 2009, 2011a). Molts dels esbaldregalls
gravitacionals es troben cimentats per recobriments li-
1994 - Topografia de la zona terrestre prop de l’en-
toquímics.
trada (sector de l’Esfondrament) i troballa de les prime-

res continuacions subaquàtiques (sector del Descobri-
ment) per part de membres del GEM.
Fauna aquàtica
1995 - Exploració per un equip del GEM, CCDS i
CCC del sector del Patatús, al temps que també s’avan-
Inclou l’amfípode Salentinella angelieri; l’isòpode
ça pel sector dels Autèntics. Es troben dos pous artifici-
Typhlocirolana moraguesi i el copèpode Troglocyclopina
als per extreure aigua que connecten amb la cavitat.
balearica.
1996 - Descobriment de les galeries sota el nucli

urbà, entrant per la mar (sector del Poble) i connexió amb
la resta de la cavitat. Continuen les progressions pel sec-
Arqueologia
tor dels Autèntics i es descobreix el sector Final. Aquest
es troba a 1.200 m de la mar (GRÀCIA et al., 1997).
S’ha trobat ceràmica talaiòtica, púnica i islàmica
2003 - El GNM inicia un programa d’estudi geològic
(SALVÀ, 1997).
i biològic de la cavitat que prossegueix fins l’any 2005.
121

Es troben noves extensions a diferents sectors que su-
dins la cavitat, sense tenir en compte les tasques de pre-
posen que la cavitat assoleixi els 7.020 m de recorregut
paració de l’equip ni de transport del material.
(GRÀCIA et al., 2005).
En total han fet falta exploracions i recerques al
llarg de 6 anys, que han suposat 60 dies d’immersions
Descripció de la cavitat
la primera campanya (1994, 1995 i 1996) i 65 dies d’im-
mersions la segona (2003, 2004, 2005). Les tasques de
És la cova subaquàtica amb entrada submarina de
busseig efectuades al llarg de tot l’estudi totalitzen 124
més recorregut de l’estat espanyol. El seu recorregut és
dies. El total de temps de busseig supera les 900 hores
de 7.020 m, repartits entre 5.529 m subaquàtics, 765 m
aquàtics amb aire, i 726 m terrestres. Dues entrades na-
turals i dos pous connecten amb la cova. Una de les en-
trades és submarina i l’altra es localitza darrera del nu-
cli urbà (Figura 17). Les dues direccions principals que
segueix la cavitat són: 315o al sector de l’Esfondrament
i 260o al sector dels Autèntics. Un sector de la cavitat
està situat sota el nucli urbà de Portocolom, i comprèn la
zona que va des de la mar fins a la sala del Pou Negre.
El clar predomini de les morfologies de dissolució és
la característica més notòria de la cavitat. Molt poques
són les zones que presenten espeleotemes en bon estat
(Figura 18) i es localitzen únicament a les cotes més
interiors i profundes, encara que hi ha nombroses evi-
dències d’espeleotemes dissolts per tot arreu.
Figura 17: Entrada de la cova des Coll (Felanitx) per un esfondrament
Hidrologia
que gairebé no deixa accedir a les galeries inferiors. Foto: M.
A. Perelló.
Les Barraques de s’Aigo Dolça o s’Esdolç són la
Figure 17: Entrance to Cova des Coll (Felanitx) by means of a narrow
surgència a la mar de la cavitat i el corrent d’aigua en
collapse that leaves almost no access to the passages below.
ocasions adquireix una gran velocitat segons la pressió
Photo: M. A. Perelló.
Figura 18: Les sales d’esfondrament de la cavitat coincideixen amb les
Figure 18: The breakdown chambers in Cova des Coll correspond to the
zones aèries de la cova des Coll en trobar-se per damunt del
aerial sectors of the cave, since they are located above the
nivell freàtic actual. Foto: M. A. Perelló.
present-day water table. Photo: M. A. Perelló.
122

atmosfèrica. La cova presenta una columna d’aigua on
cavernícoles estan integrades pel decàpode Bermu-
se succeeixen 4 porcions ben diferenciades. Una capa
dacaris sp., els amfípodes Racovella birramea, Maera
d’aigua superficial molt prima (menys d’un metre de
sp. nov. i Salentinella angelieri; l’isòpode Typhlocirola-
gruix de 17 ‰ de salinitat), es localitza per sobre d’una
na moraguesi; el termosbenaci Tethysbaena scabra; els
capa d’aigua producte de la percolació i mescla de la es-
copèpodes calanoides Exumella mediterranea, Parami-
correntia superficial sobre la massa d’aigua subjacent.
sophria sp. nov., Stephos margalefi i Stephos vivesi; els
Aquesta és una capa salobre (fins a 5 m de fondària de
copèpodes misofrioides Speleophriopsis balearicus i
31 ‰ de salinitat) producte directe del flux i reflux de
Speleophria gymnesica i els copèpodes ciclopoides Ha-
la mar al llarg dels corredors de la cova, i llur mescla
licyclops troglodytes, Protoneocyclops mediterraneus i
amb l’aigua dolça infiltrada. Segueixen dues capes: una,
Muceddina multispinosa.
entre 5 i 10 m de fondària, pot qualificar-se com aigua
Per altra banda, trobam un grup d’espècies d’hàbits
marina modificada per dilució; i l’altre, de -10 m fins al
obscurícoles que troben a la cavitat una extensió natural
fons, d’aigua pràcticament marina (37,5 ‰).
terra endins del seu hàbitat marí. Es tracta del leptos-
La temperatura de l’aigua reflecteix clarament la in-
traci Nebalia strausi, del decàpode Palaemon serratus,
fluència marina en la porció superior de la columna d’ai-
del misidaci Hemimysis sp., dels copèpodes calanoides
gua, mentre que l’aigua del fons es manté als voltants
Pseudocyclops sp i Acartia sp., i dels copèpodes cyclo-
dels 18,8 i 19°C.
poides Euryte longicauda, Cyclopina esilis, Pterynopsy-
llus sp. i Oithona sp.

Sediments
Arqueologia
Presenta una fàcies sedimentària superior, de com-
posició majoritàriament carbonatada, gra més gruixut i de
S’han trobat materials arqueològics d’època roma-
coloracions clares, i una altra amb una proporció més im-
na sota les aigües d’una sala, al final d’un rost de terra
portant dels elements silícics i de tonalitats vermelloses.
i pedres.
Espeleogènesi i estadi evolutiu
COVA D’EN BASSOL O COVA D’EN PASSOL
(FELANITX)

La cavitat és una xarxa freàtica amb fort control es-
tructural (diàclasis i fractures en general) pel que fa a
Toponímia
la disposició en planta de la cavitat. Els condicionants
litològics han influenciat de forma decisiva la configura-
El nom amb el qual es va topografiar i publicar va
ció morfològica de la cavitat; així, a les fàcies correspo-
esser cova d’en Passol, per mor de que l’informador
nent a ambients de lagoon la permeabilitat associada a
efectuava una ensordització de “b” per “p”.
la fracturació adquireix major rellevància, en presentar
aquests materials una porositat bastant més baixa que
els dipòsits escullosos presents a la regió del Migjorn
(GINÉS et al., 2008, 2009c).
Paleontologia
S’han trobat diverses restes de tortugues i d’altres
espècies de vertebrats del Miocè superior.
Fauna aquàtica
S’han censat 15 espècies d’organismes sèssils fil-
tradors o detritívors. Llur distribució indica zones amb
hidrodinamisme condicionat per la distància a la mar.
S’han classificat 7 esponges, de les quals cal des-
tacar primeres cites per al litoral espanyol: Plakina di-
lopha, Suberites carnosus var. flavus i Amorphinopsis
pallescens.
Les esponges presenten les espícules molt robustes
Figura 19: Fotografia aèria de cala sa Nau i cala Mitjana, amb la planta
el que indica una disponibilitat de sílice important. Dels
de les coves superposada. 1. Cova Submarina de Cala sa
Nau. 2. Cova de ses Barraques. 3. Cova de Cala Mitjana. 4.
dos poliquets determinats, Bispira viola constitueix la pri-
Cova d’en Bassol.
mera cita d’aquesta espècie a la Península Ibèrica i a les
Balears. També s’han determinat 1 tunicat i 5 mol·luscs.
Figure 19: Aerial photography of Cala Sa Nau and Cala Mitjan, with the
topography of the caves translocated on it. 1. Cova Subma-
De la fauna carcinològica s’han censat a la cavitat
rina de Cala sa Nau. 2. Cova de ses Barraques. 3. Cova de
un mínim de 30 espècies de crustacis. Les espècies
Cala Mitjana. 4. Cova d’en Bassol.
123

Situació geogràfica
surt a l’ampla galeria del sifó des Somnis. A partir d’aquí
la cova segueix cap al SW, amb una amplada mitjana
Situada a les proximitats de cala sa Nau. Forma part
d’uns 36 m. Una primera part s’estén en forma d’àmplia
de la marina de Felanitx, constituïda per materials cal-
galeria fins que passa per una zona més estreta, i se-
caris neògens postorogènics. Està situada dins zona
gueix per una àrea densament poblada d’estalactites i
ANEI. La cavitat posseeix la figura de protecció LIC.
altres formacions. Més endavant, diversos esbucaments
i l’abundant concrecionament, tornen a complicar i sepa-
rar diferents parts de la galeria. En una de les saletes, a
Història de les exploracions
-25 m s’assoleix la màxima fondària de la cova, després
d’haver recorregut 224 m de sifó.
Segons informants d’edat avançada de Felanitx, la
Tornant a la sala de sa Nau, per accedir al sifó des
cova, amb dues entrades artificials, es va trobar cercant
Crancs s’han de superar, seguint rost avall, dos passos
aigua. La feina d’exploració, les tasques de topografia i
estrets entre blocs. El sifó consisteix en una galeria prin-
la documentació fotogràfica es van realitzar al llarg de
cipal de 108 m de longitud, i 48 m d’amplària i 16’5 m
21 dies d’immersions dels anys 1997 i 1998 per mem-
de profunditat màxima. La darrera àrea sotaiguada (sifó
bres del GNM i del GEM (GRÀCIA et al., 1998a).
Ocult) de 44 x 44 m i direcció gairebé N-S està subdivi-
dida per un envà de blocs.
Les formes de corrosió es presenten en diferents in-
Descripció de la cavitat
drets de les zones sotaiguades, encara que només són
abundants localment. El que més destaca és la notable
El recorregut total és de 1.491 m, dels quals 1.082
proliferació d’espeleotemes d’una gran varietat i bellesa.
m són subaquàtics (Figura 19 i 20). La diferència de la
Predominen els espeleotemes de degoteig (Figura 21) i
cota més alta, al sostre de la sala de sa Nau (+21,5 m),
els espeleotemes de flux, encara que també hi són pre-
a la més baixa, a les galeries inundades del sifó des
sents els espeleotemes de traspuament i en alguns sec-
Somnis (-25 m), és de 46,5 m. La cavitat segueix una
tors espeleotemes subaquàtics, a més dels espeleotemes
direcció general NE-SW i es divideix en quatre sectors:
freàtics, indicadors d’antics nivells d’estabilització de la
la sala de sa Nau, terrestre, que separa les altres parts
mar. La sala terrestre d’aquesta cova (sala de sa Nau) no-
subaquàtiques, el sifó des Somnis, el sifó des Crancs i
més conserva els espeleotemes de gran mida, ja que els
el sifó Ocult.
altres es varen arrabassar salvatgement al segle XIX.
La sala de sa Nau és el resultat del creixement as-
cendent de la cova, produït per l’esbucament del sostre.
Les dimensions màximes són 112 m de llarg, 72 m d’am-
Hidrologia
ple i 11 m d’alçària màxima. Després de recórrer 20 m
per davall l’aigua, vorejant la sala, un pas estret entre el
Es Rivetó de cala sa Nau, segons la tradició popular
sostre i els blocs caiguts del con d’enderrocs, permet a
(AGUILÓ, 1991), és un broll submarí d’aigua a la part
6 m de profunditat, avançar 25 m més per una galeria
dreta de la cala, situat molt a prop de la platja. Aquest
oberta entre els plans d’estratificació, des d’on un balcó
aflorament es produeix segons les condicions baromè-
Figura 20: Topografia de la cova d’en Bassol.
Figure 20: Topography of Cova d’en Bassol.
124

Figura 21: Abundant decoració zenital i pavimentària del sifó des Somnis
Figure 21: Abundant speleothems decoration in the ceiling and floor of
de la cova d’en Bassol (Felanitx). Foto: M. A. Perelló.
Sifó des Somnis, in Cova d’en Bassol (Felanitx). Photo: M. A.
Perelló.
triques del moment. L’aigua procedeix de la cova de ses
Situació geogràfica
Barraques, molt propera a la cova d’en Bassol.

Es troba al costat SE de la cala, al carrer de la cova

des Drac devora diversos establiments hotelers, a 15
Espeleogènesi i estadi evolutiu
m snm, dins les calcarenites del Miocè superior (Figura
22). La cavitat posseeix la figura de protecció LIC.
La cavitat presenta en planta una disposició ramifor-
me. Grans esbaldrecs han format la sala de sa Nau i han
tancat i separat la cova de cala Mitjana d’aquesta dar-
Història de les exploracions
rera, a on només uns 40 m separen ambdues cavitats.
Cal remarcar que els tres sifons han estat ben a punt
L’any 1968, el Grup d’Exploracions Subterrànies
d’ésser totalment impenetrables per l’home a causa dels
(GES) de Barcelona, va procedir a realitzar un croquis
processos clàstics. La sala de sa Nau es troba en un
de la sala d’Entrada (MONTORIOL-POUS, 1970). L’ex-
estadi previ a la formació d’un abisament (en algun punt
ploració i documentació subaquàtica es va efectuar per
el gruix del sostre és de només 1 m).
membres del GNM i del GEM; van suposar 21 dies d’im-
mersions al llarg dels anys 1997 i 1998 (GRÀCIA et al.,

1998b).
COVA DES DRAC DE CALA SANTANYÍ (SANTANYÍ)
Toponímia
Descripció de la cavitat
Els topònims en què apareix el nom d’aquest animal
La cova en conjunt té un recorregut de 803 m (191
designen els caus on la gent creia que habitava, i són
m aeris i 612 m subaquàtics). S’obri a l’exterior per un
residus de creences i religions anteriors al cristianisme
abisament de 20 m d’ample que permet accedir a través
(ROSSELLÓ VERGER, 1961-62; MOREU-REY, 1982).
d’un rost a la sala d’Entrada, de 100 x 40 m de dimen-
D’aquesta gruta coneixem uns versos que fan referència
sions màximes. El con d’enderrocs forma un pendent
a l’historiador Joaquim Maria Bover, vers 1837 (VIDAL,
cap als llacs i es perllonga sota l’aigua. La cavitat pros-
1965). Del 1900 és la citació de la cueva del Drach, als
segueix per una galeria de 185 m de longitud (galeria
llibres d’actes municipals de l’ajuntament de Santanyí.
Negra), desenvolupada al llarg de pujades i baixades,
125

producte dels esfondraments. L’amplada oscil·la entre
Hidrologia
els 23 m de màxima i els 4 m de mínima. En una de les
parets s’obre la galeria dels Paleonivells, entre els -15 i
La cova des Riu constitueix la comunicació imprac-
-19 m, amb abundants registres d’una antiga pulsació
ticable amb la mar de la cova des Drac i és la surgència
freda a -15 m (Figura 23). La galeria pren la direcció NE
submarina de la cavitat.
i s’obre a una sala voluminosa (sala de la Bèstia Fabu-
losa), amb blocs, sovint de mides descomunals que for-
men galeries i falsos pisos i que arriba a assolir els -23
Espeleogènesi i estadi evolutiu
m. A prop del final de la galeria Negra, en direcció NE,
se supera un angost pas i s’accedeix a una sala aèria,
Es tracta d’una típica cavitat de la zona de mescla
gran esbaldrec de roca molt blanca i descomposta i pe-
costanera, amb el característic desenvolupament en
rillosa de transitar (sala de la Bella Fadrina). A l’extrem
planta de tipus ramiforme. El progressiu enfonsament
de la galeria Negra, per entre els blocs caiguts, s’obre el
i l’erosió litoral provocaria l’obertura de la cova a l’ex-
laminador del Purgatori d’uns 10 m de longitud, i menys
terior.
de 50 cm d’alçària, que miraculosament permet el pas

i condueix a la galeria del Cavaller, a on s’assoleix la
fondària màxima de 24 m.
Fauna aquàtica
Les morfologies de corrosió són visibles, especial-
ment, a la paret E de la sala d’Entrada, per davall de l’ai-
S’ha observat l’esponja Raphisia speleaea.
gua, on destaquen les morfologies espongiformes. Els
espeleotemes són més abundants a la sala de la Bèstia
Fabulosa i a la sala des Cavaller.
Arqueologia
Els espeleotemes indicadors de paleonivells freà-
tics són de destacar.
En una de les immersions efectuades a la cavitat,
es va recuperar una peça pretalaiòtica sota l’aigua del
llac (en possessió del servei de Patrimoni del Consell
Insular de Mallorca).

COVA DES PAS DE VALLGORNERA (LLUCMAJOR)
Situació geogràfica
Es troba a la regió càrstica de la marina de Llucmajor,
constituïda per dipòsits carbonatats tabulars del Miocè
superior. La cavitat posseeix la figura de protecció LIC.
Història de les exploracions
Aquí ens centram de forma exclusiva en els desco-
briments efectuats mitjançant tècniques d’espeleologia
subaquàtica. Les descobertes realitzades a les zones
aèries, ja han estat profusament detallades a l’article
específic de la cavitat en aquest mateix número de la
publicació Endins (MERINO, 2011).
1991 - 1992 - Els bussos del CAS Tritón realitzen les
primeres immersions d’exploració i topografia de les ga-
leries inundades del Sector Antic (MERINO, 1993). Ex-
ploren principalment dues branques, el sector Occiden-
tal, d’uns 250 m de longitud i direcció predominant NE i
el sector Oriental que s’atura en una amplia zona molt
decorada, als 70 m de distància. El recorregut total suba-
quàtic, incloent-hi altres ramificacions, és d’uns 600 m. El
desenvolupament total de la cavitat és de 2.000 m.
1997 - El GNM explora en un llac de la zona SW de
la sala de les Arrels (sector Antic) i apareixen uns 400 m
que, de forma paral·lela a la pista Americana, connecten
amb la sala Max.
Figura 22: Fotografia aèria de cala Santanyí amb la planta de la cova
2001 - El GNM revisa el sector Antic. Al final de la
des Drac de Cala Santanyí superposada.
guia més oriental, instal·lada pels bussos del CAS Tri-
Figure 22: Aerial photography of Cala Santanyí, with the topography of
tón l’any 1991, a 70 m del llac d’entrada, s’aconsegueix
Cova des Drac de Cala Santanyí translocated on it.
prosseguir uns 200 m més fins a un esfondrament que
126

Figura 23: Galeria dels Paleonivells de la cova des Drac de Cala
Figure 23: Passage known as Galeria dels Paleonivells, in Cova des Drac
Santanyí (Santanyí). Foto A. Cirer.
de Cala Santanyí (Santanyí). Photo: A. Cirer.
tanca el pas dins l’aigua. Es veuen possibilitats de con-
Sud, la galeria Hidrotermal i continuen les exploracions
tinuació, però com cal sortir de l’aigua es decideix dei-
en el sector de les Grans Sales. El recorregut de la cavi-
xar-ho per més endavant. Han descobert, emperò sen-
tat ja arriba als 55.736 m.
se assabentar-se, la connexió directa entre la platja des
2009 - S’han fet tasques exploratòries, topogràfi-
Fòssils (llac d’entrada) i la sala Que No Té Nom, que
ques i de documentació fotogràfica de la cavitat al llarg
serà molt útil per transportar el material a zones més
de 32 dies. S’han incorporat a les tasques al sector Antic
allunyades.
els bussos del GELL.
2007 - Un grup de bussos de la península, encap-
En resum, des del punt de vista exploratori, en total
çalats per en Miguel Romans i guiats i ajudats per es-
s’ha aconseguit l’exploració i topografia de 10.200 m de
peleòlegs del GELL, al llarg d’una visita, transporten tot
galeries sotaiguades al llarg de 79 dies d’ençà de l’any
l’equipament a través del llac de na Gemma fins al llac
1995. Tanmateix, han estat especialment intensos els
Quadrat, a on exploren més de 200 m de galeries del
darrers tres anys, 2007, 2008 i 2009, que han suposat
sector de les Grans Sales. També, en un altre viatge a la
el gruix de la feina feta fins ara pel GNM (GRÀCIA et
cavitat, exploren uns 200 m a la galeria Stargate, passa-
al., 2009a; 2009b). El total d’hores invertides sota l’aigua
da la galeria dels Espeleotemes. D’ambdues ocasions
ha estat de 636, repartides al llarg de 139 immersions
no consten dades topogràfiques que documentin els re-
i la suma total dins la cavitat, entre transports terres-
sultats aconseguits. Els membres del GNM reprenen les
tres i feines subaquàtiques, supera les 1.600 hores. Els
exploracions a diferents zones de la cavitat al llarg de 14
temps de durada de les immersions és molt llarg, ja que
dies i exploren més de 2.500 m. Els resultats són grans
les distàncies a les puntes del sector de Gregal supe-
penetracions al sector de les Grans Sales, exploració de
ren els 1.728 m de distància lineal, des del llac Quadrat
la galeria Miquel Àngel Barceló i la galeria Grup Nord de
(des de l’entrada 2.275,5 m). El temps de permanència
Mallorca. El desenvolupament total a finals d’any és de
dins la cavitat a les puntes més allunyades supera les
47.000 m.
12-14 h, per mor d’haver-se d’equipar i desequipar en
2008 - Al llarg de 24 dies d’immersions es prosse-
dues ocasions en sentit d’entrada i el mateix de sortida,
gueix amb les tasques de topografia i d’exploració de
i portejar l’equip de busseig fins a les zones d’immersió.
noves galeries. Com a principals fites aconseguides es
Així, primer s’ha de davallar fins al llac, superar el pri-
descobreix la sala de la Fadrina Vella, la galeria Enda-
mer sifó (sector Antic), posteriorment desequipar-se per
vant les Atxes (que connecta amb la sala Joan Max), la
travessar la sala Que No Té Nom, fent diversos viatges
galeria i sala Jaume Damians, les galeries de l’Extre-
de tancs i equipament, i tornar-se a equipar després per
munció, la galeria Collonuda Nord, la galeria Collonuda
envestir el sector de les Grans Sales o el sector Suba-
127

quàtic de Gregal. En travessar el llac Quadrat, les sego-
lineal total és de 1.091 m partint des del llac Quadrat
nes immersions al darrer sector mencionat representen
fins al final de la galeria; si es comptabilitzen els 547
unes 3-6 hores de feines.
m des de l’inici de la cavitat, el recorregut lineal total
dins la cova suposa 1.638 m. La galeria Grup Nord de
Mallorca recorre 709 m en direcció aproximada de 50°;
Descripció de la part subaquàtica de la cavitat
al llarg de diversos trams de la galeria presenta zones
aèries i aquàtiques a la vegada, que en ocasions su-
Les actuals dades representen 10.200 m subaquà-
peren els 150 m de longitud. La distancia lineal de la
tics, d’un total de 67.873 m. Les zones descobertes sota
galeria GNM, des del llac Quadrat fins que es tanca, és
l’aigua han suposat, per raons pràctiques, la divisió ac-
de 1.119 m i la penetració màxima si es comptabilitzen
tual de la cavitat, des del punt de vista subaquàtic en
els 547 m inicials assoleix els 1.666 m. La sala de la
tres sectors diferents. El sector Antic, és la primera zona
Fadrina Vella, sala aèria, en direcció SW prossegueix
que es va bussejar parcialment l’any 1991 i coincideix
per una amplia galeria de 229 m de longitud, la galeria
amb el nom de la part terrestre antiga, ja que una part
Endavant les Atxes, que connecta amb la galeria Joan
important de les galeries ja es coneixien de llavors ençà.
Max pel seu extrem terminal. D’aquesta parteix la galeria
Està separat dels altres dos sectors per la sala Que No
Jaume Damians que comunica amb la sala homònima,
Té Nom. El recorregut total actual és d’uns 600 m. Una
darrera sala aèria coneguda del sector. La galeria arri-
vegada travessada la sala Que No Té Nom, el sector
ba a connectar amb una important i voluminosa galeria
de les Grans Sales està situat a l’oest del llac Quadrat
(la galeria Collonuda), pràcticament de direcció N-S. El
i posseeix 1.611 m de recorregut topografiat. És una
ramal N a partir del creuament prossegueix linealment
xarxa de galeries de direccions predominants entre 50
614,5 m (1728,5 m des de l’inici del busseig al final del
i 60° i amb fondàries que solen estar compreses entre
llac Quadrat). Als 23 m de la intersecció, en direcció N,
-3,8 i -7 m. El darrer sector està unit pel llac Quadrat
parteix la galeria Hidrotermal, de gairebé 200 m lineals
amb l’anomenat sector Subaquàtic de Gregal, que és
i direcció 73°. Tota la zona compresa entre el final de la
el de major importància des del punt de vista mètric, ja
sala Jaume Damians, al S, i fins al creuament amb la
que suposa actualment 8.300 m de recorregut (Figura
galeria Collonuda Sud constitueix un laberint de galeries
24). Una de les galeries principals que el formen és la
que s’entrecreuen i que encara està en una fase inicial
galeria Miquel Àngel Barceló (Figura 25). El recorregut
d’exploració i topografia (galeries de l’Extremunció).
Figura 24: Zones subaquàtiques de la cova des Pas de Vallgornera.
Figure 24: The underwater parts of Cova des Pas de Vallgornera.
128

Figura 25: Galeria Miquel Àngel Barceló, del sector Subaquàtic de Gre-
Figure 25: Passage named Galeria Miquel Àngel Barceló, within the Sub-
gal, la qual segueix clarament la fracturació (cova des Pas de
aquàtic de Gregal sector, which clearly follows the jointing
Vallgornera, Llucmajor). Foto: A. Cirer.
(Cova des Pas de Vallgornera, Llucmajor). Photo: A. Cirer.
Hidrologia
NÉS et al., 2009b; MERINO & FORNÓS, 2010), assimi-
lables a alguns dels rising wall channels de KLIMCHOUK
Les aigües freàtiques presenten un perfil estratifi-
(2007) o als bubble trails documentats per PALMER
cat, amb 3 capes de salinitat diferent. La primera capa
(2007) i AUDRA et al., (2009b, 2009c). Aquestes formes
té uns valors gairebé constants de 12 mS/cm des de 0 m
són originades per fluxos ascendents d’aigües agressi-
fins als 1,5 m de fondària. Una segona capa de transició
ves, que tenen lloc en la zona epifreàtica en relació amb
(picnoclina), entre -1,5 m i -3 m mostra un augment de
processos de desgasificació d’aigües no meteòriques de
la salinitat dels 12 mS/cm fins als 35 mS/cm. La darrera
procedència profunda. Els minerals poc freqüents, que
franja hídrica, amb valors de 52 mS/cm, abraça dels 3
apareixen associats a algunes d’aquestes morfologies,
m fins als 10 m de fondària i correspon ja a valors de
semblen recolzar la participació de processos hipogè-
salinitat quasi marina.
nics en l’excavació de la cova (MERINO et al., 2009a;

FORNÓS et al., 2010, 2011).
La cova des Pas de Vallgornera és, sense discus-
Sediments
sió, un cas del tot singular dins l’endocarst del Migjorn
de Mallorca, que permet considerar la plataforma de
Els dipòsits sedimentaris de granulometria fina de
Llucmajor com una subregió càrstica individualitzada
les zones sotaiguades de la cavitat són molt poc impor-
(GINÉS & GINÉS, 2009, 2011a), per mor de la presèn-
tants des del punt de vista volumètric. Aquest fet, forma
cia de les esmentades evidèncias d’espeleogènesi hi-
part de les característiques que defineixen i diferencien
pogènica. Aquesta gran xarxa subterrània pareix obeir
aquesta cavitat.
a l’actuació conjunta de diferents mecanismes espeleo-
genètics: els processos de dissolució lligats a la zona
de mescla litoral, una gens menyspreable recàrrega su-
Espeleogènesi i estadi evolutiu
perficial de origen meteòric, i una alimentació hídrica de
caràcter hipogènic –sensu KLIMCHOUK (2007)– asso-
Les morfologies més específiques, i fins fa poc no
ciada als fenòmens geotermals recentment documen-
observades a cap altra cavitat de les Balears, són els
tats al sud de Mallorca (LÓPEZ & MATEOS, 2006; LÓ-
canals ascendents de dissolució de diverses mides (GI-
PEZ, 2007).
129

Paleontologia
ropeu pel gran volum i recorregut de les galeries i per
la bellesa i profusió dels espeleotemes i morfologies de
A les galeries i sales sotaiguades de la cova s’han
corrosió que presenten.
trobat a dues localitats restes del vertebrat endèmic
En referència a la magnitud de les continuacions
extint Hypnomys. La primera localitat de les galeries
subaquàtiques (Taula 1) destaca el sistema Gleda-
inundades a on s’han descobert restes òssies és a prop
Camp des Pou, amb 13.200 m subaquàtics (d’un total
d’una sala aèria del sector de les Grans Sales, a una
de 13.500 m), que representa actualment la segona
fondària de -3,5 m. La segona localitat és troba al bell
cavitat més gran de les Balears i la de major recorre-
mig del llac de na Gemma (sector de les Noves Exten-
gut subaquàtic d’Europa. En segon terme es troba la
sions), a una fondària de -3 m i coberts parcialment per
cova des Pas de Vallgornera amb 10.200 m subaquà-
una capa de colada estalagmítica que ha cimentat i con-
tics d’un total de gairebé 67.873 m. La cova des Coll
solidat les restes.
està en tercera posició amb 5.529 m subaquàtics d’un
total de 7.020 m; és la major cavitat subaquàtica amb
connexió directa amb la mar. Les següents del llistat ja
Fauna aquàtica
es troben molt distanciades, entre les quals destaquen
amb recorreguts subaquàtics superiors als 1.000 m: la
S’han determinat les espècies següents: l’amfípode
cova Genovesa (1.845 m subaquàtics / 2.415 m totals)
Salentinella angelieri, el termosbenaci Tethysbaena sca-
i la cova d’en Bassol (1.082 m subaquàtics / 1.491 m
bra i l’isòpode Typhlocirolana moraguesi. S’ha de puntua-
totals). La fondària màxima sota les aigües supera per
litzar que les espècies de crustacis estigobis d’aigües de
poc els 30 m.
major salinitat no s’han trobat a la cavitat, malgrat que a
Els estudis que s’efectuen intenten fer-se’n d’un
partir dels 3-4 m de fondària les aigües de la cova des
punt de vista interdisciplinari a on, a més a més d’efec-
Pas de Vallgornera presenten una salinitat amb valors
tuar l’exploració i la topografia de les cavitats, es tenen
molt propers als de la mar.
presents molts d’altres aspectes per intentar tenir una
visió més holística del carst litoral. S’efectua l’estudi de
les morfologies de corrosió presents, la distribució de
les sales d’esfondrament, la realització de perfils hí-
Conclusions
drics, la localització i mostreig de cristal·litzacions fre-
àtiques indicadores d’antics nivells dels llacs, l’estudi i
caracterització dels sediments, l’estudi de la fauna de
Les exploracions i recerques subaquàtiques han
les aigües subterrànies i de les sales terrestres que pre-
contribuït a incrementar el coneixement i la valoració de
senten, dels fòssils trobats a l’interior de les cavitats o
l’endocarst i també han suposat importants aportacions
que sobresurten de les parets per corrosió diferencial i
al coneixement científic. Les cavitats de la franja litoral
de les restes arqueològiques. Es fa una superposició de
de Mallorca s’han convertit en tot un referent a nivell eu-
les cavitats amb la superfície per saber quina relació hi
Abundància Espeleo-
Interès
Interès
Context Recorregut
Recorregut
Cavitats
Municipi
morfologies
temes
paleonto- arqueo-
geològic
total
subaquàtic
corrosió
freàtics
lògic
lògic
Font de ses Aiguades
Alcúdia
Mesozòic
180
180
NO
NO
SI
SI
Cova des Bastons
Alcúdia
Mesozòic
280
200
NO
SI
NO
NO
Coves del Drac
Manacor
Miocè
2359
600
NO
SI
NO
SI
Cova Genovesa
(o d’en Bessó)
Manacor
Miocè
2415
1845
NO
SI
SI
SI
Sistema Pirata-
Pont-Piqueta
Manacor
Miocè
3091
1190
SI
SI
SI
SI
Cova des Coloms I
Manacor
Miocè
575
214
SI
SI
NO
NO
Cova de Cala Varques
ACD
Manacor
Miocè
819
252
NO
SI
NO
NO
Cova de Cala Varques B
Manacor
Miocè
1068
980
SI
SI
SI
NO
Sistema Gleda-
Camp des Pou
Manacor
Miocè
13500
13200
SI
SI
NO
SI
Cova dets Ases
Felanitx
Miocè
626
155
NO
NO
NO

Cova des Coll
Felanitx
Miocè
7020
5529
SI
NO
SI

Cova d’en Bassol
Felanitx
Miocè
1491
1082
NO
SI
NO
NO
Cova des Drac
de Cala Santanyí
Santanyí
Miocè
803
612
NO
SI
SI
SI
Cova des Pas
de Vallgornera
Llucmajor
Miocè
67873
10200
SI
SI
SI
NO
Taula 1: Dades de les principals cavitats de la franja litoral de Mallorca
Table 1: Data on the main caves with underwater extensions existing in
amb continuacions subaquàtiques.
the littoral fringe of Mallorca.
130

ha entre ambdues i com a eina per la gestió territorial.
CLARKE, O. (1991-92): Report of the Cwmbran caving club di-
Com no pot esser d’altra manera, tots aquests punts són
ving expedition to Son Josep. Mallorca in october 1990.
The Red Dragon - Y ddraig Goch, 18: 28-30.
arguments de pes perquè la protecció de les coves sigui
ESTELRICH, P. (1897): Las Cuevas del Pirata del predio de Son
prioritària a les polítiques de conservació.
Forteza del término de Manacor. Guía de las mismas y des-
Esperem que les dades de les cavitats, compilades en
cripción abreviada de sus principales maravillas. Tip. Lit. de
aquest article, quedin aviat antiquades ja que això voldrà
Amengual y Montaner. 23 pàgs. Palma de Mallorca.
dir que nous descobriments engrescadors es produiran en
FARR, M. (1997-98): Dragon cave diving expedition to Mallorca-
el futur i que les recerques prossegueixen endavant.
1996. The Red Dragon - Y ddraig Goch, 24: 89-97.
FAURA Y SANS, M. (1926): Las cuevas de Mallorca. Pub. Inst.
Geol. Minero España, XIV Cong. Geol. Intern., Gráficas
Reunidas. 78 pàgs. Madrid.
FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.; GINÉS, J.; GRÀCIA, F.; MERINO, A.;
Agraïments
CIFRE, J. & HIERRO, F. (2010): Hypogene speleogenetic
evidences in the development of Cova des Pas de Vallgorne-
ra (Mallorca Island, Western Mediterranean). In: ANDREO,
Els autors no podem concloure aquest article sense
B.; CARRASCO, F.; DURÁN, J.J. & LAMOREAUX, J.W.
manifestar el nostre agraïment més sincer envers:

(eds.) Advances in research in karst media. Springer-Verlag.
Environmental Earth Sciences Series. 349-354. Berlín.
A Toni Cirer, Miquel Àngel Perelló, César Bodi, Pe-
FORNÓS, J.J.; GINÉS, J. & GRÀCIA, F. (2009): Present-day
dro Gracia i Robert Landreth del GNM i a Oscar Espi-
sedimentary facies in the coastal karst caves of Mallorca
nasa del CAS Tritón per la realització de les fotografies
Island (Western Mediterranean). Journal of Cave and Karst
subaquàtiques efectuades tots aquests anys.
Studies, 71 (1): 86-99. Huntsville, USA.
A Gabriel Santandreu, Antoni Merino, Pere Plomer i
FORNÓS, J.J.; PRETUS, J.L. & TRIAS, M. (1989): La Cova de
Maria Antònia Amezcua per la realització de les fotogra-
sa Gleda (Manacor, Mallorca), aspectes geològics i biolò-
gics. Endins, 14-15: 53-59.
fias de les zones aèries de les cavitats.
FORNÓS, J.J.; MERINO, A.; GINÉS, J.; GINÉS, A. & GRÀCIA,
A Damià Ramis, Damià Cerdà i Tomeu Salvà per
F. (2011): Solutional features and cave deposits related
l’estudi dels materials arqueològics.
to hypogene speleogenetic processes in a littoral cave of
A Pere Bover, Josep Antoni Alcover i Damià Vicens
Mallorca Island (western Mediterranean). Carbonates and
per l’estudi del material paleontològic.
Evaporites, 26 (1): 69-81.
A Damià Jaume i Mateu Vadell per efectuar la deter-
GARCIA, J.; DELGADO, X. & FERRERES, J. (1986): Recull de
minació de la fauna aquàtica i terrestre respectivament.
cavitats de l’illa de Mallorca. Exploracions, 10: 47-57.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1977): Datos bioespeleológicos obteni-
A la Federació Balear d’Espeleologia i als companys
dos en las aguas cársticas de la isla de Mallorca. 6è Sim-
que han col·laborat amb nosaltres a les feines de camp,
posium d’Espeleologia. Escola Catalana d’Espeleologia
especialment: Robert Landreth, Mateu Febrer, Toni Ci-
- S.I.S. del C.E. de Terrassa. 81-95. Terrassa, Barcelona.
rer, Miquel Àngel Perelló, Miquel Àngel Gual, Miquel Àn-
GINÉS, A. & GINES, J. (1987): Características espeleológicas
gel Vives, Pedro Gracia, Juanjo Lavergne, Jaume Po-
del karst de Mallorca. Endins, 13: 3-1 9.
coví, Miquel Alexandre Dot, Tòfol Monserrat, Pep Vega,
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor,
Marc Crespí, Rafel Pons, Tomeu Plomer, Damià Vicens,
Mallorca). Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins,
17-18: 5-20.
Damià Crespí, Tem Ginard, Francesc Ruiz, Miquel Trias,
GINÉS, A. & GINÉS, J. (2007): Eogenetic karst, glacioeustatic
Joaquín Ginés, Àngel Ginés, Gian Ameri, Antoni Merino,
cave pools and anchialine environments on Mallorca Is-
Guillem Mulet, Toni Mulet i Toni Croix.
land: a discussion of coastal speleogenesis. International
A Joaquín Ginés per la revisió atenta del treball.
Journal of Speleology, 36 (2): 57-67.
Als propietaris dels terrenys on s’obrin les cavitats,
GINÉS, A.; GINÉS, J.; GRÀCIA, F. & FORNÓS, J.J. (2009a): Cave
que ens han permès l’accés a les mateixes.
surveying and cave patterns in the southeastern coastal karst
Alguns dels estudis de les cavitats s’han pogut dur
of Mallorca Island (Spain). In: WHITE, W.B. (ed.) Proc. 15th
Int. Congress Speleol., 1: 488-495. Kerrville, U.S.A.
a terme al llarg d’aquests anys gràcies a que han estat
GINÉS, J. (2000b): El karst litoral en el levante de Mallorca: una
parcialment finançats per l’Obra Social de SA NOSTRA
aproximación al conocimiento de su morfogénesis y crono-
dins els Projectes de Conservació de la Biodiversitat
logía. Tesi Doctoral. Departament de Ciències de la Terra,
2001, 2003, 2006, 2007, 2008, 2009 i 2010.
Universitat de les Illes Balears. 595 pp + 29 làms. Inèdita.
El present treball és una contribució al projecte de
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1976): Ses coves del Pirata. Endins,
recerca finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación,
3: 41-45.
CGL2010-18616/BTE.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1989): El karst en las islas Baleares.
In: DURÁN, J.J. & LÓPEZ, J. (eds.) El karst en España.
També als ajuts puntuals del Govern de les Illes
Sociedad Española de Geomorfología, Monografía nº 4:
Balears, el Consell Insular de Mallorca, la Federación
163-174. Madrid.
Española de Espeleología i l’IMEDEA.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2009): Proposta d’una nova classifi-


cació morfogenètica de les cavitats càrstiques de l’illa de

Mallorca. Endins, 33: 5-18.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2011a): Classificació morfogenètica de les
Bibliografia
cavitats càrstiques de les illes Balears. Endins, 35: 85-102.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2011b): Les coves turístiques de les
Illes Balears: antecedents i estat de la qüestió. Endins, 35:
AGUILÓ, C. (1991): La toponímia de la costa de Felanitx. Cen-
333-344.
tre cultural de Felanitx. 105 pp. Felanitx.
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F. & MERINO,
AINLEY, S. (1988): Sounding the dive prospects on Majorca
A. (2008): Noves observacions sobre l’espeleogènesi en el
coast. Descent, 34: 34-35.
Migjorn de Mallorca: els condicionants litològics en alguns
CLARKE, O. (1991): Diving in Drach. Descent, 101: 32-33.
grans sistemes subterranis litorals. Endins, 32: 49-79.
131

GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀ-
P.; CLAMOR, B.; GUAL, M.A. & VADELL, M. (2003b): Les
CIA, F. (2009b): On the role of hypogene speleogenesis in
coves de Cala Anguila (Manacor, Mallorca). II: La Cova
shaping the coastal endokarst of southern Mallorca (Wes-
Genovesa o Cova d’en Bessó. Espeleogènesi, geomor-
tern Mediterranean). In: KLIMCHOUK, A.B. & FORD, D.C.
fologia, hidrologia, sedimentologia, fauna, paleontologia,
(eds.) Hypogene speleogenesis and karst hydrogeology
arqueologia i conservació. Endins, 25: 43-86.
of artesian basins. Ukrainian Institute of Speleology and
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O.
Karstology, Special Paper 1: 91-99. Simferopol, Ucraïna.
& LANDRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Par-
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀCIA,
tions-Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
F. (2009c): About the genesis of an exceptional coastal
HABSBURG-LOTHRINGEN, L.S. (1869-1891): Die Balearen
cave from Mallorca Island (Western Mediterranean). The
in Wort und Bild geschildert. Brockhaus. 7 vols. Leipzig,
lithological control over the pattern and morphology of
Alemanya.

Cova des Pas de Vallgornera. In: WHITE, W.B. (ed.) Proc.
KLIMCHOUK, A.B. (2007): Hypogene speleogenesis: hydroge-
15th Int. Congress Speleol., 1: 481-487. Kerrville, U.S.A.
ological and morphogenetic perspective. National Cave
GRÀCIA, F. & CLAMOR, B. (2002): Las exploraciones suba-
and Karst Research Institute. Special paper 1. 106 pp.
cuáticas en el karst litoral del Migjorn de Mallorca / Les
Carlsbad. USA.
exploracions subaquàtiques al carst costaner del Migjorn
LÓPEZ, J.M. (2007): Las manifestaciones hidrotermales del sur
de Mallorca. Boletín SEDECK, 3: 56-75.
de Llucmajor, Mallorca. Memoria d’Investigació. Departa-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; AGUILÓ, C. & WATKINSON, P.
ment de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Bale-
(1998b): La cova des Drac de cala Santanyí (Santanyí,
ars. 132 pp. Inèdita.
Mallorca). Endins, 22: 55-66.
LÓPEZ, J.M. & MATEOS, R.M. (2006): Control estructural de
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. & FE-
las anomalías geotérmicas y la intrusión marina en la pla-
BRER, M. (2006): El sistema Pirata - Pont - Piqueta
taforma de Llucmajor y la cubeta de Campos (Mallorca).
(Manacor, Mallorca): geomorfologia, espeleogènesi, hidro-
Las aguas subterráneas en los países Mediterráneos. Insti-
logia, sedimentologia i fauna. Endins, 29: 25-64.
tuto Geológico y Minero de España. Serie Hidrogeología y
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GAMUNDÍ, P. & FORNÓS, J.J.
Aguas Subterráneas, 17: 607-613. Madrid.
(2010a): El sistema de cavitats Gleda - Camp des Pou
MARTEL, E.A. (1903): Les cavernes de Majorque. Spelunca,
(Manacor, Mallorca). Endins, 34: 35-68.
5 (32): 1-32.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GRÀCIA, P.; MERINO, A.; VEGA,
MERINO, A. (1993): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
P. & MULET, G. (2001a): Notícia preliminar del jaciment
Mallorca). Endins, 19: 17-23.
arqueològic de la font de ses Aiguades (Alcúdia, Mallorca).
MERINO, A. & FORNÓS, J.J. (2010): Los conjuntos morfoló-
Endins, 24: 59-73.
gicos de flujo ascendente (Morphological Suite of Rising
GRÀCIA, F. ; CLAMOR, B.; GUAL, M. A.; WATKINSON, P. &
Flow) en la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
DOT, M. A. (2003a): Les coves de cala Anguila (Manacor,
Mallorca). Endins, 34: 87-102.
Mallorca). I: Descripció de les cavitats i història de les ex-
MERINO, A.; FORNÓS, J.J. & ONAC, B.P. (2009a): Preliminary
ploracions. Endins, 25: 23-42.
data on mineralogical aspects of cave rims and vents in Cova
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; JAUME, D.; FORNÓS, J.J.; URIZ,
des Pas de Vallgornera, Mallorca. In: White, W.B. (ed.) Proc.
M.J.; MARTÍN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M. &
15th Int. Congress Speleol., 1: 307-311. Kerrville, USA.
PONS, G.X. (2005): La Cova des Coll (Felanitx, Mallorca):
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A.; KRISTO-
espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentologia,
FERSSON, A.; GRÀCIA, F.; GINÉS, J. & FORNÓS,
fauna i conservació. Endins, 27: 141-186.
J.J. (2011): La cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & LAVERGNE, J.J. (2000): Les coves
Mallorca). La cavitat de major desenvolupament de les
de cala Varques (Manacor, Mallorca). Endins, 23: 41-57.
illes Balears. Endins, 35: 147-164.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & WATKINSON, P. (1998a): La Cova
MONTORIOL-POUS, J. (1970): Nota sobre la Cova del Drac de
d’en Passol i altres cavitats litorals situades entre Cala sa
Santanyí (Mallorca, Baleares). Speleon, 17: 41 -45.
Nau i Cala Mitjana (Felanitx, Mallorca). Endins, 22: 5-18.
MONTORIOL-POUS, J. (1971): Nota sobre la génesis de la Fo-
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J. & CLAMOR, B. (2007): Cavitats
radada (Conejera, Baleares). Geo y Bio Karst, 28: 17-19.
costaneres de les Balears generades a la zona de mescla,
MONTORIOL-POUS, J. (1972): Estudio de una captura kársti-
amb importants continuacions subaquàtiques. In: PONS,
co-marina en la isla de Cabrera. Acta Geológica Hispáni-
G. X. & VICENS, D. (eds.). Geomorfologia Litoral i Quater-
ca, 6 (4): 89-91.
nari. Homenatge a Joan Cuerda Barceló. Mon. Soc. Hist.
MOREU-REY, E. (1982): Els nostres noms de lloc. Pag. 94
Nat. Balears, 14: 299-352.
Palma.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; CLAMOR, B.; FEBRER, M. & GA-
ORDINAS, G. & ROTGER, F. (2002): La defensa d’Alcúdia a
MUNDÍ, P. (2007): La Cova de sa Gleda I. Sector Clàssic,
1738. Una descripció militar de la ciutat i la costa. 11 Jor-
Sector de Ponent i Sector Cinc-Cents (Manacor, Mallorca):
nades d’Estudis locals d’Alcúdia.
geomorfologia, espeleogènesi, sedimentologia i hidrolo-
PALMER, A.N. (2007): Cave Geology. Cave Books. 454 pp.
gia. Endins, 31: 43-96.
Dayton, Ohio, USA.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J. J.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; PO-
RAMIS, D. & SANTANDREU, G. (2011): L’arqueologia de les
COVÍ, J. & PERELLÓ, M. A. (2009a): Les descobertes sub-
cavernes de les Illes Balears. Endins 35/Mon. Soc. Hist.
aquàtiques a la cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
Nat. Balears, 17
Mallorca): Història i descripció dels descobriments, hidro-
ROSSELLO VERGER, V.M.(1961-62): Anotacions a la topo-
logia, espeleotemes, sediments, paleontología i fauna.
nomastica del migjorn i xaloc de Mallorca. Boll. Soc. Arq.
Endins, 33: 35-72.
Lul., 32: 30.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J. J.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B. &
SALVA, B. (1 997): Les coves naturals de Portocolom i la seva
POCOVÍ, J. (2009b): Morfologies de corrosió a la part sub-
ocupació humana al llarg del temps. Endins, 21: 93-101
mergida de la cova des Pas de Vallgornera. Sector Antic,
TRIAS, M. & MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Fras-
sector de Gregal i sector de les Grans Sales (Llucmajor,
quet - Cala Varques. Endins, 4: 21-42.
Mallorca). Endins, 33: 73-98.
VENY, C. (1968): Las cuevas sepulcrales del Bronce Antiguo
GRÀCIA, F.; GINARD, A.; VICENS, D. & GINÉS, J. (2009): Re-
en Mallorca. Madrid: CSIC, Instituto Español de Prehisto-
cull de les cavitats de major recorregut i major fondària de
ria, Bibliotheca Praehistorica Hispana IX.
les Balears. Endins, 33: 139-152.
VlDAL i TOMAS, B. (1965): En el centenario de su muerte, Bo-
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER,
ver en Santanyí. Santanyí, 173: 1-3.
132