Classificaci� morfogen�tica de les cavitats c�rstiques de les illes Balears
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 85-102
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
CLASSIFICACIÓ MORFOGENÈTICA DE
LES CAVITATS CÀRSTIQUES DE LES ILLES BALEARS
per Joaquín GINÉS 1, 2 i Angel GINÉS 1, 2
Abstract

A typological classification of the caves and shafts in the Balearic Islands is presented in this
paper, with the aim of update the knowledge on the morphogenetics of endokarst in the archipela-
go and incorporating the explorations and discoveries carried out during the last decades. After a
brief overview about the classificatory attempts of subterranean cavities in our islands, a systema-
tization on the basis of hydrogeological and speleogenetic criteria is proposed, establishing four
main categories as follows: 1) vertical shafts in the vadose zone, 2) caves of the vadose zone,
3) inland phreatic caves, and 4) caves of the littoral fringe. Within these categories, up to ten
cavity types corresponding to well-differentiated genetic modalities are distinguished, together
with five additional subtypes that designate specific morphological singularities branching from
a given typology. The geographical distribution of the diverse cave types in the different karst
regions of the archipelago is analyzed, being worth to mention the richness and variety of subter-
ranean forms in the mountain karst of Serra de Tramuntana, in Mallorca island, as well as the
abundant and variegated littoral caves occurring in the Upper Miocene postorogenic carbonates
of Mallorca, Menorca and Formentera islands. The hypogene speleogenetic processes recently
documented in the karst areas of southern Mallorca contribute to supply new insights on the high
diversity of subterranean environments represented in the Balearic archipelago.
Resum

Es presenta una classificació tipològica de les cavitats del conjunt de les Illes Balears, amb la
intenció de posar al dia els coneixements sobre la morfogènesi de l’endocarst de l’arxipèlag, in-
corporant les exploracions i descobriments efectuats durant les darreres dècades. Després de fer
una breu revisió dels intents classificatoris de les coves i avencs de les nostres illes, es proposa
una sistematització basada en criteris hidrogeològics i espeleogenètics, en la qual s’estableixen
les quatre grans categories següents: 1) avencs de la zona vadosa, 2) coves de la zona va-
dosa, 3) coves freàtiques no litorals, i 4) coves de la franja litoral. Dins d’aquestes categories
es distingeixen deu tipus de cavitats, corresponents a modalitats genètiques diferenciades, així
com cinc subtipus addicionals que agrupen singularitats morfològiques específiques dins d’una
determinada tipologia. S’analitza la distribució geogràfica dels diferents tipus de cavitats en les
diverses regions de l’arxipèlag, destacant per la varietat i riquesa de formes el carst de muntanya
de la Serra de Tramuntana mallorquina, així com els carsts costaners desenvolupats als mate-
rials calcaris postorogènics del Miocè superior de les illes de Mallorca, Menorca i Formentera.
La documentació de processos d’espeleogènesi hipogènica en les àrees càrstiques del sud de
Mallorca, ha suposat unes troballes recents que incrementen la varietat d’ambients subterranis
representats a les Balears.
Resumen

Se presenta una clasificación tipológica de las cavidades del conjunto de las islas Baleares,
con la intención de poner al día el conocimiento sobre la morfogénesis del endokarst del archi-
piélago en base a las exploraciones y descubrimientos efectuados en los últimos decenios. Tras
hacer una breve revisión de los intentos clasificatorios de las cuevas y simas de nuestras islas, se
propone una sistematización basada en criterios hidrogeológicos y espeleogenéticos, en la que se
establecen las cuatro grandes categorías siguientes: 1) simas de la zona vadosa, 2) cuevas de la
zona vadosa, 3) cuevas freáticas no litorales, y 4) cuevas de la franja litoral. Dentro de estas cate-
gorías se distinguen diez tipos de cavidades, correspondientes a modalidades genéticas diferen-
ciadas, así como cinco subtipos adicionales que agrupan singularidades morfológicas específicas
dentro de una determinada tipología. Se analiza la distribución geográfica de los diferentes tipos
de cavidades en las diversas regiones del archipiélago, destacando por la variedad y riqueza de
formas el karst de montaña de la Serra de Tramuntana mallorquina, así como los karsts costeros
desarrollados en los materiales calcáreos post-orogénicos del Mioceno superior de las islas de
Mallorca, Menorca y Formentera. La reciente documentación de procesos de espeleogénesis
hipogénica en las áreas kársticas del sur de Mallorca, ha supuesto unos hallazgos novedosos que
incrementan la variedad de ambientes subterráneos representados en las Baleares.
1 Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears.
2 Grup Espeleològic EST. Palma.
Palma.
85

Introducció
vitats de l’illa de Mallorca, que veuen la llum al primer
número d’ENDINS. El primer d’ells (ENCINAS et al.,
1974) ofereix una categorització de caire genètic, molt

La sistematització de les cavitats balears des del
particular, que no va tenir gaire repercussió ni donà lloc
punt de vista de la seva morfogènesi compta amb ben
a evolucions posteriors. El segon assaig, elaborat per
poques aproximacions que s’ocupin del conjunt de
GINÉS & GINÉS (1974) distingia 10 tipologies d’avencs
l’arxipèlag. En aquest sentit, la major part de les apor-
i coves en base a criteris morfogenètics i topogràfics,
tacions efectuades sobre aquesta matèria han estat
analitzant la distribució de les diferents tipologies en les
centrades en l’endocarst de Mallorca, que és amb molt
distintes regions naturals de l’illa. Aquesta classificació
d’avantatge el més conegut i ben documentat del nostre
fou usada i actualitzada en una publicació posterior (GI-
entorn geogràfic.
NÉS & GINÉS, 1987), en la qual s’insisteix en els trets

Per tal d’eixamplar la perspectiva sobre aquest ves-
característics –des del punt de vista espeleològic– de
sant específic de l’estudi del carst balear, el present tre-
les diverses regions càrstiques de Mallorca.
ball intentarà establir una categorització de les coves i

Sense moure’ns de la major de les Illes Balears,
avencs de l’arxipèlag, sobre la base de la recent propos-
GINÉS (1995) proposà alguns anys després una nova
ta que varem elaborar per a l’illa de Mallorca (GINÉS &
classificació, basada principalment en els processos es-
GINÉS, 2009). Dins d’aquesta línia, la classificació tipo-
peleogenètics responsables de la formació de les cavi-
lògica exposada ara es basarà en els criteris hidrogeo-
tats mallorquines. Aquest treball serà revisat i actualitzat
lògics i espeleogenètics que s’enunciaven a l’esmentat
amb posterioritat, incorporant les recents descobertes
treball, encara que convenientment actualitzats amb les
espeleològiques (GINÉS & GINÉS, 2009) i establint una
dades corresponents a les diferents illes i les descober-
categorització de caràcter morfogenètic i hidrogeològic
tes recents que han tingut lloc en cadascuna d’elles.
que de fet –i amb molt lleugeres variacions– serà la que

Tanmateix, és necessari insistir en un fet inqüestio-
s’utilitzarà en aquestes pàgines, per bé que complemen-
nable: la classificació de fenòmens naturals complexos
tada amb dades referides al conjunt de l’arxipèlag.
exigeix sempre esforços importants de simplificació en

Pel que fa a les Pitiüses, la monografia de TRIAS
procedir a encasellar, en classes ben individualitzades,
(1983) suposa un intent de classificació tipològica de les
elements que participen de trets característics de vàries
cavitats d’aquest subarxipèlag. A més de reconèixer dife-
de les categories que es defineixen. Aquesta circums-
rents tipus d’avencs en l’illa d’Eivissa, així com abundants
tància és particularment notòria en la mesura que la prò-
coves on predominen els processos d’esfondrament,
pia evolució morfològica de l’endocarst implica l’actuació
aquest autor insisteix en l’especificitat de l’endocarst de
d’una àmplia gamma de processos –esfondraments ge-
Formentera. En aquesta petita illa destaca la presència
neralitzats, deposició d’espeleotemes i altres tipus de
d’un particular tipus de cavitat, que TRIAS (1983) anome-
sediments– que tendeixen a homogeneïtzar l’aparença
na cova de cingle, el qual es caracteritza pel seu desen-
de les cavitats, amb independència dels processos ini-
volupament més o manco paral·lel als penya-segats cos-
cials involucrats en la seva gènesi. En aquest sentit, i
taners i una escassa penetració cap a l’interior de l’illa.
per tal de no repetir arguments ja exposats àmpliament

En el cas de Menorca, la publicació d’una exten-
en aquestes mateixes planes, remetem al lector als
sa monografia sobre el Migjorn d’aquesta illa inclou dos
apartats introductoris de GINÉS (1995), GINÉS et al.
treballs (GINÉS & FORNÓS, 2004; TRIAS, 2004) que
(2008) i GINÉS & GINÉS (2009), on es poden consultar
s’ocupen del carst d’aquesta regió, constituïda per ma-
les idees bàsiques referents a l’entroncament de la clas-
terials calcaris del Miocè superior, i dels tipus de cavi-
sificació utilitzada amb les teories espeleogenètiques
tats representats en ella. Ambdues publicacions pale-
admeses avui en dia.
sen els trets diferencials del sector central del Migjorn,
on predomina l’espeleogènesi associada als barrancs
fluvio-càrstics, en contraposició als sectors occidental i
oriental caracteritzats per la presència de coves litorals
Les classificacions
desenvolupades en els dipòsits carbonatats de la unitat
d’esculls.
de les cavitats balears

Finalment, cal ressenyar algunes publicacions que
s’apropen a la classificació de les cavitats del conjunt
del nostre arxipèlag. En primer lloc, encara que amb un

Els intents de sistematitzar les característiques de
caràcter molt simplificat i elemental, GINÉS & GINÉS
l’endocarst balear es desenvolupen de mode paral·lel
(1989) exposen els gran trets diferencials de les regions
a l’eclosió de les activitats espeleològiques dels grups
càrstiques de les Illes Balears, distingint tan sols entre
illencs, que té lloc durant el darrer terç del segle XX.
cavitats verticals, formes horitzontals de drenatge i co-
Cal tenir present que, fins aleshores, el coneixement
ves de desenvolupament clàstic o d’esfondrament. En
de les coves i avencs de les Balears es limitava a ben
segon lloc, en un treball recent sobre l’espeleogènesi en
poques localitats, explorades bàsicament per investiga-
els dipòsits postorogènics del Miocè superior de Mallor-
dors forans i molt en particular procedents de l’àmbit de
ca, s’analitzen també els tipus de cavitats presents en
l’espeleologia catalana (GINÉS & GINÉS, 2004).
les diferents illes i l’estreta dependència existent entre

Dins d’aquest context, l’any 1974 es publiquen dos
els fenòmens endocàrstics i la litoestratigrafia d’aquests
assajos pioners tendents a la classificació de les ca-
materials carbonatats (GINÉS et al., 2008).
86

Classificació morfogenètica
dins de cadascuna d’elles. Així mateix, dins d’alguns
proposada
dels tipus de cavitats considerats es diferencien fins a 5
subtipus addicionals, consistents en conjunts de formes
subterrànies que mostren un cert grau de singularitat

En base als esmentats antecedents, ha estat elabo-
dintre d’una determinada tipologia; aquesta diferencia-
rada una classificació dels avencs i coves de les Illes Ba-
ció en subtipus de cavitats obeeix en general a pecu-
lears, que es basa substancialment en la sistematització
liaritats de la seva gènesi, que es tradueixen en trets
proposada a GINÉS & GINÉS (2009). Aquesta classi-
morfològics relativament específics.
ficació distingeix quatre grans categories morfogenèti-

En total s’estableixen 15 modalitats morfogenèti-
ques, que s’articulen al voltant del context hidrogeològic
ques que apareixen recollides a la Taula I, on també
on s’han generat i evolucionat les cavitats subterrànies.
es reflecteix la seva distribució geogràfica en les dis-
Les categories que han estat diferenciades són:
tintes regions càrstiques de l’arxipèlag balear tal com
avencs de la zona vadosa
apareixen delimitades a GINÉS & GINÉS (1989). Val a
coves de la zona vadosa
dir que les illes menors, com és el cas de la Dragonera
coves freàtiques no litorals
o el subarxipèlag de Cabrera, no han estat contempla-
coves de la franja litoral
des com a regions càrstiques independents, sinó que
es consideren incloses respectivament en la Serra de

Dins d’aquestes grans categories es distingeixen un
Tramuntana i les Serres de Llevant de l’illa de Mallor-
total de 10 tipus diferents de cavitats, que corresponen
ca. A més, s’ha aprofitat la Taula I per incloure-hi una
a modalitats genètiques a bastament individualitzades
valoració quantitativa sobre el grau de representació
Taula I: Classificació morfogenètica de les coves i avencs de les Illes
Table I: Morphogenetic classification of caves and shafts in the Balea-
Balears. S’indica l’abundància relativa de les distintes tipolo-
ric Islands. The relative abundance of the different typologies in
gies en les principals regions càrstiques de l’arxipèlag (consul-
the main karst regions of the archipelago is also shown in the
teu les explicacions addicionals incloses al text).
table (see additional explanations in the text).
87

de les distintes tipologies en les regions càrstiques de
solutional shafts o vadose pits (FORD & WILLIAMS,
les illes; en aquest sentit, per a cada tipus de cavitats
2007; HESS, 2005). Els millors exponents d’aquest ti-
s’expressa la seva abundància significativa o tan sols la
pus d’avencs se situen a les muntanyes mallorquines
seva presència ocasional.
i estan integrats per un o més buits verticals, sovint

A continuació es descriuran els contextos hidrogeo-
fusiformes (MAUCCI, 1952) i assentats sobre frac-
lògics i morfològics de les quatre grans categories es-
tures, que se succeeixen en profunditat i arriben a
tablertes, així com els diversos tipus i subtipus que s’hi
assolir fondàries superiors als 300 m, com és el cas
distingeixen. Per tal de complementar la classificació
de l’Avenc del Puig Caragoler, al municipi d’Escorca
proposada, a la Figura 1 es representen els perfils idea-
(PLOMER & GINÉS, 2008). Alguns avencs inclouen
litzats de les diferents illes i les tipologies de cavitats que
impressionants pous de més de 100 m de fondària,
hi són presents. L’illa d’Eivissa i la regió de la Tramun-
com l’Avenc des Travessets, a Artà (Figura 3), o l’Avenc
tana de Menorca no compten amb representació gràfica
d’Escorca i l’Avenc de s’Aigo (GRUP ESPELEOLÒGIC
a l’esmentada figura, donat la relativa pobresa del seu
EST, 1982, 1986), ambdós al municipi d’Escorca. Els
endocarst; en el cas d’Eivissa, resulta més o manco vàli-
avencs d’aquest tipus també estan representats a les
da la representació corresponent a les muntanyes de
muntanyes d’Eivissa i a l’illa de Menorca, encara que
Mallorca, encara que salvant les distàncies que imposen
en general es tracta de escasses cavitats de dimen-
les diferències d’escala entre ambdues illes.
sions molt modestes.
Pous d’alimentació nival. Dins la tipologia que ha estat
descrita al paràgraf precedent, és possible diferenciar
Els avencs de la zona vadosa
un subtipus de cavitats que evidencien una important
alimentació nival present i/o pretèrita (GINÉS & GINÉS,
1974, 1987), i per tant estan representades únicament a

El major nombre de cavitats explorables s’ubica en
les muntanyes més elevades de Mallorca. Aquests pous
la zona vadosa del carst –o zona d’infiltració–, la qual
d’alimentació nival són de fet avencs de dissolució que
està presidida, des del punt de vista hidrogeològic, per
presenten fondàries reduïdes i estan dotats d’àmplies
una ràpida circulació vertical de les precipitacions me-
boques, on s’acumulen les precipitacions de neu i
teòriques a través de la part superior dels massissos
s’infiltren lentament les aigües resultants de la seva
calcaris. Les cavitats més característiques d’aquesta
fusió. Moltes cavitats dels massís del Massanella, a
zona són els avencs, els quals constitueixen una pri-
Escorca, són prou il·lustratives d’aquest subtipus (GINÉS
mera categoria morfogenètica que agrupa formes sub-
et al., 1980, 1982), així com un bon nombre d’avencs
terrànies generades i evolucionades íntegrament en la
localitzats a les cotes superiors de la Serra de Tramun-
zona vadosa del carst, i que estan relacionades amb la
tana (GINÉS & GINÉS, 2009).
infiltració de les precipitacions i el seu recorregut fins a
assolir el nivell freàtic (Figura 1). En la majoria dels ca-
sos es tracta d’avencs excavats en els materials plegats
AVENCS D’ORIGEN MECÀNIC
que integren les àrees muntanyoses de les illes; abun-
den sobretot en les calcàries mesozoiques, encara que

Aquest tipus d’avencs són cavitats de planta rec-
també hi ha avencs importants desenvolupats en els
tilínia que arriben de vegades a profunditats notables.
conglomerats del Miocè inferior. Dins d’aquesta primera
La seva presència està relacionada amb els processos
categoria es diferencien dues tipologies de cavitats ver-
de distensió que es produeixen als relleus enèrgics de
ticals (Taula I) que es descriuen tot seguit, així com un
les muntanyes illenques i, en particular, a les proximi-
subtipus addicional d’una d’elles.
tats de grans penya-segats. Així es formen importants
escletxes, molt properes i paral·leles als espadats roco-
sos, que es correspondrien amb les fentes de décolle-
AVENCS DE DISSOLUCIÓ
ment de RENAULT (1967) o els gouffres tectoniques de
GÈZE (1953). Els avencs d’aquestes característiques

Sens dubte és un dels tipus de cavitats més abun-
estan presents sobretot a les zones muntanyoses de
dants a les elevacions muntanyoses de la Serra de
les diferents illes, vinculats generalment a l’existència
Tramuntana de Mallorca, trobant-se també represen-
d’espadats notables ja siguin interiors o costaners.
tats en major o menor mesura a gairebé totes les re-
Els exemples més destacables, pel que fa a les seves
gions naturals de l’arxipèlag. Aquesta tipologia agrupa
dimensions, se situen a la Serra de Tramuntana de
un ampli ventall de formes de tendència vertical, ori-
Mallorca, com és el cas de l’Avenc de ses Papallones,
ginades per dissolució en condicions vadoses a con-
a Bunyola (TRIAS, 1979a), o el Crull de Can Termes,
seqüència del drenatge en profunditat de les precipi-
al terme d’Escorca (ENCINAS, 1995), que supera els
tacions. En la present classe entrarien des dels petits
200 m de fondària. En algunes ocasions, com succeeix
avencs epicàrstics, existents als camps de lapiaz, fins
a la Mola del Ram (entre els municipis mallorquins de
a les nombroses cavitats verticals de majors dimen-
Puigpunyent i Esporles), es tracta d’importants fractu-
sions (Figura 2), assimilables als gouffres d’absortion
res verticals gairebé no retocades pels processos de
de GÈZE (1953); els avencs de dissolució vadosa
carstificació, les quals no estan lligades directament a la
apareixen generalment referits a la bibliografia inter-
presència de grans espadats sinó a la distensió genera-
nacional amb termes diversos com: vadose shafts,
litzada del massís calcari (GINÉS & GINÉS, 2009).
88

Les coves de la zona vadosa
sissos càrstics (Figura 1) i, a més a més, les morfologies
actualment observables fan molt difícil establir com eren
els buits primigenis que originaren les cavitats. En molts

Una gran part de les cavitats accessibles a
de casos, la gènesi d’aquestes coves pot correspondre
l’espeleòleg són coves horitzontals que han experimen-
a una excavació en règim freàtic dels buits inicials; es
tat una dilatada evolució en condicions vadoses, amb
tractaria del que BÖGLI (1980) denomina secondary
independència de la seva possible excavació inicial en
vadose caves, en contraposició als avencs abans des-
un context hidrogeològic diferent. D’aquesta manera, la
crits, el caràcter vadós dels quals és clarament primari.
segona categoria de formes subterrànies que es distin-
Es distingeixen dos tipus principals de coves que reu-
geix ara, agrupa les coves de tendència subhoritzontal
neixen aquests trets, essent factible individualitzar altres
que tenen en comú dues característiques definitòries: es
dos subtipus addicionals dintre del que es denomina amb
troben avui en dia situades a la zona vadosa dels mas-
el terme general de coves d’esfondrament (Taula I).
Figura 1: Representacions esquemàtiques dels tipus de cavitats pre-
Figure 1: Schematic representations of the cave typologies present in
sents a les Illes Balears, realitzades al llarg d’uns perfils ideals
the Balearic archipelago, outlined on ideal cross-sections of
de les illes de Mallorca, Menorca i Formentera (consulteu les
Mallorca, Menorca and Formentera islands (see additional ex-
explicacions addicionals incloses al text).
planations in the text).

1a: avenc de disssolució vadosa; 1b: avencs vadosos

1a: vadose dissolution shaft; 1b: snow-fed vadose shafts;
d’alimentació nival; 1c: avenc d’origen mecànic; 2a: cova es-
1c: mechanical shaft; 2a: structurally controlled cave;

tructural; 2b: cova d’esfondrament; gx: guixos triàsics subja-
2b: breakdown or collapse cave; gx: subjacent Triasic gyp-
cents; 3a: coves freàtiques amb activitat hidrològica; 3b: coves
sum; 3a: phreatic caves, still presenting hydrological activi-
freàtiques antigues; 4a: coves de la zona de mescla costane-
ty; 3b: ancient phreatic caves; 4a: coastal mixing-zone ca-
ra, morfològicament molt evolucionades; 4b: coves càrstico-
ves, very evolved morphologically; 4b: marine-karstic caves;
marines; 4c: coves marginals litorals; 5: coves hipogèniques.
4c: flank margin caves; 5: hypogenic caves.

En el Miocè superior de Menorca, s’han diferenciat les unitats

In the Upper Miocene of Menorca, the lower units (U.I.) and
inferiors (U.I.) de les unitats superiors esculloses (U.E.) molt
the more permeable upper reefal units (U.E.) have been diffe-
més permeables.
rentiated.
89

les quals està del tot condicionada per l’existència de
grans acumulacions de blocs rocosos despresos de les
parets i voltes. Aquests mecanismes morfogenètics apa-
reixen designats a la bibliografia internacional amb ex-
pressions molt generals com breakdown o collapse pro-
cesses (KLIMCHOUK et al., 2000; FORD & WILLIAMS,
2007; PALMER, 2007), o termes més específics com
incasion (BÖGLI, 1980); a la literatura espeleològica en
llengües hispanes ha estat freqüent l’ús del terme –no
gaire afortunat ni precís– de processos clàstics (MON-
TORIOL-POUS, 1951). En les coves balears resulta
del tot habitual que aquests fenòmens assoleixin una
magnitud destacable, de manera que arriben gairebé a
esborrar per complet els indicis relatius a les primeres
fases de l’excavació de les cavitats (GINÉS & GINÉS,
1987; GINÉS, 1995); per a la majoria d’elles no es pot
descartar un origen freàtic, encara que el seu aspec-
te actual no aporti cap evidència en aquest sentit. En
general, les coves corresponents a aquesta tipologia
tenen caràcter subhoritzontal i de vegades un volum
certament important; la decoració estalagmítica sol es-
tar present, emmascarant les acumulacions de blocs ro-
cosos. Malgrat que estan representades pràcticament a
totes les regions càrstiques de l’arxipèlag, els exemples
més il·lustratius es donen a les calcàries mesozoiques
plegades de la Serra de Tramuntana mallorquina, amb
localitats ben representatives com les Coves de Campa-
net (LLOPIS-LLADÓ & THOMAS-CASAJUANA, 1948)
o la Cova de sa Campana, al municipi d’Escorca, que
Figura 2: Pou inicial de l’Avenc dels Portuguesos (Escorca) que es lo-
conté alguna sala que ultrapassa els 100.000 m3 de vo-
calitza a la zona de Mortitx, sens dubte un dels paratges càrs-
lum (BARRERES et al., 1976; MIR & TRIAS, 1973). Una
tics més rellevants de la Serra de Tramuntana mallorquina.
Es tracta d’un típic avenc de dissolució de la zona vadosa,
menció particular mereixen algunes cavitats d’entrada
relacionat amb el drenatge vertical de les precipitacions (Foto:
vertical com l’Avenc de Son Pou (THOMAS-CASA-
Gabriel Santandreu).
JUANA & MONTORIOL-POUS, 1952a), al terme de
Figure 2: Entrance pit of Avenc dels Portuguesos (Escorca) located at
Santa Maria del Camí, constituïdes per àmplies sales
Mortitx area, undoubtedly one of the most outstanding karst
d’esfondrament accessibles mitjançant obertures natu-
landscapes from Serra de Tramuntana mountains, in Mallorca
rals existents en el zenit de les seves voltes; aquestes
Island. It is a typical vadose solutional shaft, related to the ver-
formes subterrànies es correspondrien amb els gouffres
tical drainage of meteoric precipitations (Photo: Gabriel San-
tandreu).
d’effondrement de GÈZE (1953).

Fent al·lusió als mecanismes de reajustament me-
cànic de les voltes i parets, és convenient remarcar que
COVES ESTRUCTURALS
gairebé totes les tipologies que es descriuran d’ara en-
davant es veuen afectades, en major o menor mesura,

En primer lloc, dins la categoria de coves situades
pels processos d’esfondrament o col·lapse (Figura 4).
a la zona vadosa s’inclou un tipus que designem com a
No obstant això, la pervivència de vestigis dels buits
coves estructurals. Es tracta de cavitats localitzades als
freàtics primigenis o el particular context hidrològic ac-
materials plegats de la Serra de Tramuntana mallorqui-
tual –per exemple, la relació genètica amb la zona de
na, que consisteixen en una o vàries àmplies sales dis-
mescla litoral– permeten que determinades coves on
posades amb una tònica general descendent, aprofitant
predominen les morfologies d’esfondrament siguin ads-
discontinuïtats subhoritzontals com són algunes falles o,
crites a altres categories, ja que evidencien unes con-
més freqüentment, plans d’encavalcament. Aquestes co-
notacions hidrogeològiques i/o hidrogeoquímiques molt
ves han estat sovint retocades per esfondraments de les
més específiques.
voltes, així com emmascarades per abundants dipòsits
estalagmítics. Localitats com la Cova de ses Meravelles
Sales de col·lapse de volta baixa. Resulta fàcil de cons-
(Bunyola), la Cova Morella i la Cova del Boc (ambdues a
tatar el fet que bastants de les coves pertanyents a la
Pollença) i la Cova de la Tossa Alta (Escorca) són molt
tipologia de coves d’esfondrament presenten unes ca-
bons exemples d’aquest tipus de cavitat.
racterístiques ben diferenciades, les quals permeten
agrupar-les en un subtipus que s’ha designat amb el
nom de sales de col·lapse de volta baixa. Es tracta de
COVES D’ESFONDRAMENT
sales d’àmplies dimensions en planta, però que mostren
un volum proporcionalment moderat com a conseqüèn-

La segona tipologia de cavitats vadoses està repre-
cia de l’escassa alçada de les seves voltes. Les cavitats
sentada per les coves d’esfondrament, la morfologia de
que reuneixen aquestes condicions estan representa-
90

des a gairebé totes les illes, malgrat que els exemples
Dissolució de guixos subjacents. Algunes coves que
més abundants i significatius es localitzen a les diferents
exhibeixen morfologies dominants d’esfondrament o
àrees muntanyoses de Mallorca, com és el cas de la
col·lapse poden estar relacionades amb reajustaments
Cova de Can Sion, a Pollença (ENCINAS, 1994), la
mecànics de la massa calcària, provocats per la dissolu-
Covota de la Penya Rotja, a Alcúdia (TRIAS, 1986a), o
ció de guixos subjacents. L’esmentada situació es pro-
la Cova des Diners, a Manacor (TRIAS, 1979b); a l’illa
dueix amb relativa freqüència a la Serra de na Burguesa
d’Eivissa, la turística Cova de Can Marçà (a prop del Port
(BOVER et al., 2004), a cavall dels municipis mallorquins
de Sant Miquel) entraria així mateix dins la tipologia que
de Calvià i de Palma, essent les Coves del Pilar (Palma)
ens ocupa. També trobem cavitats d’aquestes caracte-
la localitat on aquests fenòmens s’observen amb més
rístiques en els dipòsits carbonatats del Miocè superior
claredat (VICENS et al., 2005); aquí, els guixos del Trià-
de la zona de Ca n’Olesa, als voltants de Portocristo
sic apareixen en les galeries artificials inferiors, disposats
(GINÉS et al., 2007), així com en els materials anàlegs
en bancs massius d’uns pocs metres de potència. Con-
del Migjorn de Menorca on es localitza la Cova C-2, al
vé remarcar que els processos responsables d’aquest
nord de Ciutadella (TRIAS, 2004). Aquest subtipus de
subtipus de coves d’esfondrament ja havien estat propo-
cova d’esfondrament es correspon amb algunes moda-
sats per CAÑIGUERAL (1949), per tal d’explicar la for-
litats de les collapse chambers, tal i com foren definides
mació de determinades coves de la Serra de Tramunta-
per GINÉS (2000a), que consisteixen en grans sales
na. Aquesta modalitat genètica no està documentada en
generades pel col·lapse generalitzat d’àrees extenses
cap altra regió càrstica de l’arxipèlag.
del rocam calcari, amb un desplaçament vertical de la
massa rocosa més aviat petit. Les cavitats originades, a
més de presentar voltes d’alçades modestes i fins i tot
bastant reduïdes, tendeixen en ocasions a verticalitzar-
Les coves freàtiques no litorals
se cap a la seva perifèria arribant a fondàries notables,
com succeeix a la Cova de Can Sion (Pollença), que
ultrapassa el centenar de metres de fondària.

La tercera categoria morfogenètica, que ha estat
diferenciada dins l’endocarst balear, reuneix determi-
nades coves que denoten clarament una gènesi lliga-
da a processos de dissolució en règim freàtic, malgrat
que cal reconèixer el fet que aquestes cavitats no són
en general massa freqüents en les diferents regions de
l’arxipèlag. La categoria que ens ocupa ara està inte-
grada per formes subterrànies excavades originària-
ment a la banda inferior dels massissos càrstics, és a
dir a la zona freàtica, on tots els buits existents a la roca
–porositat primària, fractures i conductes càrstics– es
troben totalment negats d’aigua de manera permanent.
En aquest horitzó hidrogeològic, també conegut com a
zona saturada, el drenatge subterrani s’organitza en sen-
tit horitzontal cap a les surgències, mitjançant les quals
són evacuades les aigües que circulen per l’interior del
sistema càrstic (Figura 1). No obstant això, en la majoria
d’ocasions aquests fenòmens endocàrstics estan, ara
per ara, desconnectats de les circulacions subterrànies
actives, com a resultat de la història geomorfològica dels
massissos calcaris als quals pertanyen. A més a més,
en la mesura que sovint es tracta de formes senils i no
funcionals des del punt de vista hidrològic, aquestes
cavitats solen haver experimentat una intensa evolució
morfològica després d’haver passat a formar part de la
zona vadosa del carst (processos d’esfondrament i de-
posició d’espeleotemes, bàsicament). Es poden distingir
tres tipus de coves freàtiques no litorals, tal i com apa-
reix expressat a la Taula I.
GALERIES DE DRENATGE

En general estan constituïdes per galeries més
Figura 3: Els avencs de dissolució generats a la zona vadosa abunden
a les elevacions muntanyoses de Mallorca, on assoleixen de
aviat rectilínies i no gaire ramificades, on és possible ob-
vegades profunditats importants.
servar freqüentment morfologies arrodonides produïdes
per la dissolució en condicions freàtiques. Algunes de
Figure 3: The dissolution shafts originated in the vadose zone are abun-
dant in the mountain areas of Mallorca, where they sometimes
les localitats pertanyents a aquesta tipologia són enca-
reach significant depths.
ra actives, pel que fa a la seva funcionalitat hidrològica,
91

i estan recorregudes per corrents subterranis perennes
natge, excavades en relació amb l’aprofundiment dels
(Figura 5). Alguns exemples d’aquestes característiques
importants barrancs que solquen aquesta part de l’illa
són abundants a la Serra de Tramuntana mallorquina,
(Figura 1); tal situació té a veure amb el fet que els ma-
on destaquen la Cova dets Estudiants (ROMERO, 1975;
terials postorogènics del Miocè superior, que afloren
BENYSEK, 1988) i la Font des Verger (RIPOLL & ROCA,
en el sector central del Migjorn, són les relativament
1974; CORRIGAN, 1998), localitzades al municipi de Só-
poc permeables “unitats inferiors” (GINÉS & FORNÓS,
ller, les quals contenen sengles cursos subterranis actius
2004; GINÉS et al., 2008), degut a la particular disposi-
i compten amb importants continuacions subaquàtiques.
ció estructural de la citada regió en forma d’anticlinal lax
Altres cavitats actives destacables, situades a la mateixa
(GELABERT, 2003). En molts de casos, com succeeix
regió de Mallorca, són la Cova des Torrent de Cúber, a
a la Cova de ses Abelles (TRIAS, 2004), a Ferreries,
Escorca, o la Cova de les Rodes (ENCINAS, 1972) i la
es tracta de galeries no funcionals que apareixen penja-
Font de l’Algaret (GRUP NORD DE MALLORCA, 1973),
des en les parets d’espectaculars canyons fluviocàrstics
ambdues situades al terme de Pollença.
com el Barranc d’Algendar (Figura 6). En aquest sector

En altres ocasions ens trobem amb formes subte-
existeixen així mateix algunes cavitats importants hidro-
rrànies no funcionals, que en són testimoni de la com-
lògicament actives com són la Cova d’en Curt, a Ferre-
plexa història geomorfològica dels relleus de la Serra de
ries (TRIAS & GINÉS, 1989), i la Font de sa Vall, també
Tramuntana. Localitats com la Cova de Canet, a Espor-
anomenada Cova de s’Aigo de Son Boter, al municipi
les (PONS-MOYÀ et al., 1979; ALCOVER et al., 2001), o
d’Es Migjorn Gran, la qual segons sembla ultrapassa
la Cova de Cal Pesso, a Pollença (MORRO & MORRO,
els tres quilòmetres de recorregut (GINÉS & FORNÓS,
1972), constitueixen exemples ben eloqüents d’antics
2004; TRIAS, 2004).
conductes freàtics de drenatge, hidrològicament inactius
a hores d’ara.

A part de les localitats ja citades, que es circums-
XARXES LABERÍNTIQUES
criuen sempre a les àrees muntanyoses, sobretot les
septentrionals de l’illa de Mallorca, l’altra regió càrstica

Aquest tipus de cavitats és generalment de dimen-
on també es troba representada aquesta tipologia és
sions modestes i està representat en totes les regions
el Migjorn de Menorca. En el sector central d’aquesta
naturals de Mallorca, encara que amb molt escasses
extensa plataforma calcària abunden les formes de dre-
localitats; a les altres illes no es coneixen cavitats que
Figura 4: Les morfologies d’esfondrament o col·lapse estan presents a
Figure 4: Breakdown or collapse features are ubiquitous in the vast ma-
la gran majoria de les tipologies de les coves balears. A la
jority of cave typologies represented in the Balearic Islands. In
imatge es pot observar una de les grans sales de la Cova
this picture, one of the biggest chambers from Cova des Pas
des Pas de Vallgornera (Llucmajor), extensa cavitat de gènesi
de Vallgornera (Llucmajor) can be observed; it is a genetically
complexa localitzada al litoral meridional de Mallorca (Foto:
complex large cave located in the southern coast of Mallorca
Bogdan Onac).
(Photo: Bogdan Onac).
92

Figura 5: El tram final de la Cova de
les Rodes (Pollença, Ma-
llorca) es veu recorregut
per un corrent hídric peren-
ne que drena cap a la Cala
Sant Vicenç. Les formes
de drenatge de tendència
subhoritzontal compten amb
els seus millors exemples
a la Serra de Tramuntana
de Mallorca i al sector cen-
tral del Migjorn de Menorca
(Foto: Gabriel Santandreu).
Figure 5: The final passages in Cova
de les Rodes (Pollença)
are traversed by an under-
ground stream flowing
towards Cala Sant Vicenç
coastal bight. The subhori-
zontal drainage conduits are
well represented at Serra
de Tramuntana, in Mallorca
Island, as well as at the cen-
tral sector of Migjorn region
in Menorca (Photo: Gabriel
Santandreu).
puguin ser adscrites a aquesta tipologia. Es tracta de
processos de dissolució diferents dels mecanismes de
fragments inactius de xarxes laberíntiques de conduc-
carstificació convencionals com, per exemple, els lligats
tes, excavats en el seu moment en la zona freàtica del
a aportacions de CO d’origen profund o a l’oxidació
2
sistema càrstic. La Cova de Son Burguet (Puigpunyent),
de H S (PALMER, 2007). Resulta fàcil constatar que
2
o la Cova d’en Tocahores (Petra), són cavitats prou
ambdues interpretacions se solapen àmpliament, com
il·lustratives, si bé la localitat més remarcable pel seu
succeeix en el cas de les coves hidrotermals, les quals
desenvolupament proper al quilòmetre de galeries és
poden ser considerades hipogèniques en les dues ac-
sens dubte la Cova de sa Teulada, al municipi de San-
cepcions del terme, és a dir tant des del punt de vista
ta Margalida (THOMAS-CASAJUANA & MONTORIOL-
hidrogeològic com del geoquímic.
POUS, 1952b). L’esmentada localitat, encara que geo-

En els turons centrals de Mallorca es localitza una
gràficament es troba allunyada de la regió del Migjorn de
singular i interessant cavitat, la Cova Nova de Son
Mallorca, està enclavada en els mateixos materials cal-
Lluís (Porreres), la qual exhibeix algunes morfologies
caris postorogènics del Miocè superior que configuren el
que apunten cap a una possible gènesi hipogènica
sud i llevant de l’illa; per aquest motiu, i encara que sigui
(GINÉS & GINÉS, 2006), probablement relacionada
d’una manera prou forçada, considerarem la Cova de sa
amb les anomalies geotèrmiques documentades al sec-
Teulada com a pertanyent al Migjorn, tan sols en base
tor meridional de l’illa (LÓPEZ & MATEOS, 2006; LÓ-
als criteris d’afinitat litològica amb aquesta regió càrstica
PEZ, 2007). La cova s’obre en materials plegats calcari-
mallorquina.
dolomítics del Retià, i es caracteritza per la presència

Tant en la present tipologia –xarxes laberíntiques–
de cambres i cúpules coalescents de formes aproxima-
com en l’anterior –galeries de drenatge–, la gènesi freà-
dament esfèriques, que configuren els sectors superiors
tica dels buits primigenis és força evident, tot i que les
de la cavitat. Cal indicar que les morfologies consistents
cavitats han experimentat de vegades una dilatada evo-
en cambres isomètriques de fins a alguns metres de
lució en condicions vadoses. En ambdós casos, sem-
diàmetre, disposades sovint en estructures tridimensio-
blen correspondre a una gènesi freàtica poc profunda,
nals ramificades, són considerades formes característi-
relacionada amb la banda de fluctuació de les aigües
ques de l’espeleogènesi hidrotermal poc profunda (DU-
subterrànies, o zona epifreàtica.
BLYANSKY, 2000, 2005); amb freqüència estan relacio-
nades amb processos actius de condensació-corrosió
lligats a la presència de llacs subterranis d’aigües ter-
COVES HIPOGÈNIQUES
mals (DUBLYANSKY & DUBLYANSKY, 2000; AUDRA
et al., 2009a, 2009b).

L’existència de cavitats de gènesi hipogènica és

Dins d’un context geològic força diferent, el Pou de
una idea d’introducció més aviat recent i, endemés,
Can Carro –també conegut com la Cova de ses Sitjo-
està dotada de significats diversos segons els autors
les– es localitza en els materials postorogènics (Miocè
que han encunyat i generalitzat l’ús d’aquest concepte
superior i Pliocè) de la vora occidental de la depressió
(GINÉS & GINÉS, 2009). Per una banda inclouria les
subsident de Campos. Es tracta d’un rosari de cúpu-
cavitats originades per una alimentació hídrica profunda
les i cavitats verticals arrodonides, de plausible origen
(KLIMCHOUK, 2007; FORD & WILLIAMS (2007), men-
hipogènic, que en les seves cotes inferiors assoleixen
tre que altres autors es refereixen als buits originats per
una sala d’esfondrament on s’arriba al nivell freàtic.
93

Figura 6: Al sector central de la regió càrstica del Migjorn de Menorca
Figure 6: Caves consisting in drainage conduits formed in relation with
són freqüents les formes subterrànies de drenatge excavades
important fluviokarstic canyons are common in the central
en relació amb importants barrancs fluviocàrstics (topografia
sector of the Migjorn karst region, in Menorca Island (survey
extreta de TRIAS, 2004).
reproduced after TRIAS, 2004).
És precís assenyalar que les dues coves citades es
proximitat a la línia de costa. Es diferenciaran tres tipus
troben entre les poques localitats de les Balears que
de coves costaneres, a més de dos subtipus addicionals
presenten aquestes curioses i singulars morfologies.
que s’emmarquen dins del grup de cavitats generades a
Aquest fet, tot junt amb el reconeixement d’altres indicis
la zona de mescla litoral (Taula I; Figura 1).
d’espeleogènesi hipogènica en l’endocarst litoral de la
plataforma de Llucmajor –concretament a la Cova des
Pas de Vallgornera (GINÉS et al., 2009b), a la qual es
COVES DE LA ZONA DE MESCLA COSTANERA
farà referència més endavant– reforça la interpretació
hidrotermal de les seves morfologies tan específiques.

Ja des de finals del XIX, les nombroses coves
existents en els materials carbonatats del Miocè supe-
rior postorogènic del sud i llevant de Mallorca han atret
l’atenció de viatgers i naturalistes, arran sobretot de
Coves de la franja litoral
les exploracions i descobertes efectuades fa més d’un
segle en les Coves del Drac, al municipi de Manacor
(MARTEL, 1896). Al llarg de les darreres dècades, s’ha

Aquesta quarta i última gran categoria està ben re-
anat suggerint per a aquestes coves un model genètic
presentada a pràcticament totes les illes de l’arxipèlag,
que contempla la formació d’uns buits primigenis, ori-
òbviament en relació amb el caràcter costaner, en ma-
ginats per dissolució en la zona freàtica litoral (GINÉS
jor o menor mesura, de la totalitat de les regions càrsti-
& GINÉS, 1992; GINÉS, 2000b; GINÉS et al., 2008) a
ques de les Balears. Emperò, els millors exponents de
causa de l’agressivitat que es deriva de la mescla entre
les cavitats associades a la franja litoral es localitzen
aigües continentals dolces i aigües marines, dins d’un
als dipòsits postorogènics del Miocè superior, presents
context hidrogeològic d’elevada permeabilitat per mor
a gairebé totes les illes, i molt en particular a la regió
d’una important porositat primària. Les cavitats freàti-
natural del Migjorn de Mallorca. En la categoria que
ques inicials experimentaren al llarg del Pleistocè esfon-
ara ens ocupa s’inclou un ampli i interessant ventall de
draments extensius de les voltes i parets (GINÉS & GI-
coves, l’origen i posterior evolució de les quals es troben
NÉS, 2007), especialment durant les davallades glacio-
condicionats –d’una manera directa o indirecta– per la
eustàtiques del nivell marí; mentre que intenses fases
94

de deposició d’espeleotemes varen contribuir després a
pecífics –espeleotemes freàtics, sediments detrítics lito-
emmascarar les característiques dels buits primigenis.
rals i bretxes ossíferes– de gran valor espeleocronològic
Cal remarcar, en aquest sentit, que la magnitud dels
i paleoambiental (GINÉS & GINÉS, 1995). Així mateix,
processos de col·lapse i reajustament mecànic de la
cal remarcar que el nivell actual de la Mediterrània deter-
massa rocosa condiciona gairebé del tot l’aparença ac-
mina l’existència de llacs subterranis d’aigües freàtiques
tual d’aquest tipus de coves (Figura 7), al mateix temps
salabroses (Figura 8), que ocupen les cotes inferiors de
que és responsable de la seva obertura al exterior per
les cavitats i es veuen afectats per oscil·lacions marines
mitjà d’enfonsaments en superfície, o abisaments, de
de reduïda escala temporal, com ara les marees.
vegades ben espectaculars.

Encara que aquesta tipologia està representada a

El patró planimètric de les coves d’aquesta tipolo-
la pràctica totalitat de regions de les Balears, els exem-
gia denota la coalescència, un tant aleatòria, d’unitats
ples més il·lustratius es donen en les plataformes tabu-
d’esfondrament més o manco independents, que han
lars litorals constituïdes per materials calcaris del Miocè
anat creixent tridimensionalment i connectant unes amb
superior, concretament en el Migjorn de Mallorca i en
les altres (GINÉS & GINÉS, 2007; GRÀCIA et al., 2007),
els extrems oriental i occidental del Migjorn menorquí.
fins a donar lloc a una disposició en planta de caràc-
Pel que fa a la major de les Balears, al municipi de Ma-
ter ramiforme en el sentit enunciat per PALMER (2007).
nacor es localitzen coves destacables com el sistema
Aquest patró més aviat aleatori es veu fortament condi-
Pirata-Pont-Piqueta (TRIAS & MIR, 1977; GRÀCIA et
cionat per la litologia dels dipòsits carbonatats del Miocè
al., 2006), la Cova Genovesa o d’en Bessó (GRÀCIA
superior (GINÉS et al., 2008, 2009c), essent possible
et al., 2003), o el sistema Gleda-Camp des Pou (GRÀ-
observar-ho amb claredat en les fàcies de front d’escull,
CIA et al., 2007, 2010a; GINÉS et al., 2008); emperò,
com a resultat de la dissolució extensiva de les cons-
sens dubte l’exemple clàssic i gairebé paradigmàtic està
truccions de coralls.
constituït per les Coves del Drac, famosa cova turística

Les variacions del nivell marí durant el Quaternari,
que compta amb una extensa bibliografia que en fa re-
degudes a causes glacio-eustàtiques, han deixat em-
ferència (GINÉS & GINÉS, 1992, 2007). Quant a l’illa
premtes diverses en la morfologia d’aquestes coves
de Menorca, les cavitats més remarcables d’aquesta
costaneres, afavorint la presència de reompliments es-
tipologia se situen a la zona de Cala Blanca, al municipi
Figura 7: En els materials calcaris
postorogènics del Miocè
superior es desenvolupen
abundants cavitats litorals,
afectades per processos
de col·lapse generalitzats i
parcialment negades des-
prés de la pujada holocè-
nica del nivell marí (topo-
grafia simplificada segons
GRÀCIA et al., 2003).
Aquestes cavitats són parti-
cularment extenses i abun-
dants al Migjorn de Mallor-
ca i a l’extrem sudocciden-
tal de Menorca.
Figure 7: In the Upper Miocene
post-orogenic limestones

abundant littoral caves
are developed, which are
affected by extensive

collapse processes and
partially drowned after the
Holocene sea level rise
(simplified survey after
GRÀCIA et al., 2003). Such
caves are particularly large
and abundant in the Mig-
jorn area of Mallorca and
in the southwestern end of
Menorca Island.
95

de Ciutadella, amb localitats com la Cova de s’Aigo, la
a l’illa de Formentera, on les Coves de Sant Val·lero for-
Cova de na Megaré i la Cova des Màrmol (ARNAU et
men una petita xarxa de caire laberíntic en els dipòsits
al., 2008), i a l’extrem oriental del Migjorn menorquí com
carbonatats del Miocè superior (MONTORIOL-POUS &
en el cas de la Cova de ses Figueres, al terme de Sant
TERMES, 1965; TRIAS, 1983).
Lluís. En la petita illa de Formentera esmentarem tan
sols la Cova de Can Ferrando (TRIAS, 1986b) i la Cova
Coves marginals litorals. Tal vegada el tret més origi-
d’en Jeroni (BRISON, 2002), entre d’altres.
nal de l’endocarst de Formentera consisteix en el que
TRIAS (1983) anomena coves de cingle. Aquesta classe
Xarxes freàtiques amb fort control estructural. És ben
de cavitats és abundant en determinats indrets de l’illa,
evident que els condicionants litològics influeixen de for-
com són la Mola i el Cap de Barbaria, on consisteixen en
ma decisiva en la configuració morfològica de les cavi-
coves de dimensions reduïdes o modestes (Figura 9)
tats excavades en el Miocè superior postorogènic de les
que reuneixen una sèrie de característiques ben defini-
Balears. Així, mentre en les fàcies de front d’escull domi-
tòries: presenten boques àmplies que s’obren als penya-
nen les formes de col·lapse lligades a la dissolució dels
segats litorals; les seves plantes són allargassades i
coralls, tal i com s’ha exposat més a dalt, en les fàcies
paral·leles als espadats costaners, comptant amb es-
corresponents a ambients de lagoon la permeabilitat as-
cassa penetració cap a l’interior del massís; normalment
sociada a la fracturació adquireix major rellevància, en
consten d’una sala principal de la que parteixen rami-
presentar aquests materials una porositat bastant més
ficacions de menor entitat; i dominen en tota la cavitat
baixa (GINÉS et al., 2008, 2009c). Dins d’aquesta línia,
les morfologies de dissolució, mentre que els esfondra-
algunes localitats del Migjorn de Mallorca com la Cova
ments de les voltes estan poc desenvolupats.
des Coll, a Felanitx (GRÀCIA et al., 2005), constitueixen

Aquesta classe de coves es correspon amb una
extensos sistemes freàtics litorals on hi són actius els
remarcable precisió amb els caràcters morfològics pro-
processos geoquímics de mescla d’aigües dolces i mari-
pis de les flank margin caves descrites per MYLROIE
nes, però on així mateix és ben patent un fort control es-
& CAREW (1990). La gènesi del que aquí anomenem
tructural (diàclasis i fractures en general) pel que fa a la
coves marginals litorals –efectuant una traducció lliure
disposició en planta de les cavitats. Amb una freqüència
del terme original anglès– es relaciona també amb els
menor, els plans d’estratificació poden assolir un paper
processos de mescla associats a la perifèria de la lent
important en el desenvolupament d’algunes coves lito-
d’aigua dolça que s’estableix a les illes calcàries. Per
rals, com succeeix a la Cova Figuera, a Manacor.
aquest motiu, les coves que tractem ara són considera-

Es tractaria, en aquest casos, d’un subtipus de cova
des com un subtipus específic, prou individualitzat dins
de la zona de mescla litoral, però caracteritzat per un
la tipologia de les coves de la zona de mescla costanera
patró planimètric (GINÉS et al., 2009a) marcadament
(GINÉS et al., 2008).
rectilini, força diferent en relació al caràcter ramiforme,

Les coves marginals litorals són francament abun-
abans descrit, de les coves excavades dins els mate-
dants a Formentera, on destaquen localitats com el com-
rials escullosos. La tipologia que ens ocupa ara, es tro-
plex de la Cova de ses Mamelles, la Cova des Forçats
ba també representada a les calcàries plegades meso-
i d’altres cavitats de la Mola (TRIAS, & ROCA, 1975), o
zoiques de les Serres de Llevant de Mallorca, així com
les diferents coves properes al Far de Barbaria (TRIAS,
Figura 8: A les coves litorals de tot
l’arxipèlag abunden els llacs
freàtics d’aigües salabroses,
establerts en equilibri hidro-
dinàmic amb l’actual nivell
marí. A la imatge s’observa
un dels llacs de les Coves
del Pirata (Manacor), una
de les cavitats més repre-
sentatives de l’endocarst del
Migjorn de Mallorca (Foto:
Antoni Merino).
Figure 8: Brackish phreatic pools, es-
tablished in hydrodynamical
equilibrium with the current
sea level, are common in
the littoral caves all along
the Balearic archipelago.
The picture shows one of
the coastal phreatic pools
in Coves del Pirata (Mana-
cor), a very representative
cave within the endokarst of
Migjorn region in Mallorca
Island (Photo: Antoni Me-
rino).
96

Figura 9: Topografia d’una cova mar-
ginal litoral (flank margin
cave) de la petita illa de For-
mentera, on aquesta tipolo-
gia es troba ben representa-
da (segons TRIAS & ROCA,
1975).
Figure 9: Survey of a flank margin
cave, typology that is rela-
tively well-represented in
the small island of Formen-
tera (after TRIAS & ROCA,
1975).
1986b). A part de la seva abundància en la menor de les
per fluxos ascendents d’aigües agressives, que tenen
Pitiüses, l’única regió càrstica de les Balears que compta
lloc en la zona epifreàtica en relació amb processos de
amb representació d’aquesta tipologia és el Migjorn de
desgasificació d’aigües no meteòriques de procedència
Menorca; concretament, en el seu sector central es lo-
profunda (Figura 10). Els minerals poc freqüents, que
calitza la Cova d’en Xoroi, al municipi d’Alaior (MURI-
apareixen associats a algunes d’aquestes morfologies,
LLO, 1963; GINÉS & FORNÓS, 2004), la qual s’obre
semblen recolzar la participació de processos hipogè-
als penya-segats costaners de Cala en Porter i reuneix
nics en l’excavació de la cova (MERINO et al., 2009a).
totes les característiques definitòries enunciades per a

La Cova des Pas de Vallgornera és, sense discus-
les coves marginals litorals.
sió, un cas del tot singular dins l’endocarst del Migjorn
de Mallorca, que ens ha portat a considerar la platafor-
ma de Llucmajor com una subregió càrstica individuali-
XARXES FREÀTIQUES LITORALS
tzada (Taula I). Aquesta gran xarxa subterrània pareix
AMB INFLUÈNCIES HIPOGÈNIQUES
obeir a l’actuació conjunta de diferents mecanismes
espeleogenètics: els processos de dissolució lligats a

Les exploracions recents en la Cova des Pas de
la zona de mescla litoral, una gens menyspreable re-
Vallgornera (Llucmajor) han fet necessari distingir una
càrrega superficial de origen meteòric, i una alimenta-
tipologia nova que donés compte de les singularitats de
ció hídrica de caràcter hipogènic –sensu KLIMCHOUK
l’esmentada cavitat (GINÉS & GINÉS, 2009), les quals
(2007)– associada als fenòmens geotermals recent-
es concreten en unes dades espeleomètriques especta-
ment documentats al sud de Mallorca (LÓPEZ & MA-
culars –més de 67 km de desenvolupament– i uns trets
TEOS, 2006; LÓPEZ, 2007). Malgrat no es coneixen
morfològics singulars en molts d’aspectes (MERINO et
fins al present altres cavitats d’aquestes mateixes ca-
al., 2006, 2007, 2008, 2009b; GINÉS et al., 2008). En
racterístiques, tal vegada sigui convenient fer referència
aquest sentit, la cova presenta una acusada disparitat
a l’estrany desenvolupament topogràfic tridimensional
planimètrica i morfològica en funció de les variacions
que mostra la Cova de sa Guitarreta, també al municipi
litològiques del rocam del Miocè superior (GINÉS et al.,
de Llucmajor (MIR, 1974). Encara que aquesta localitat
2009c), però sobretot presenta una associació de for-
actuï avui en dia com a engolidor de les precipitacio-
mes i sediments que apunten cap a la participació de
ns, la seva gènesi podria haver estat influenciada per
processos d’espeleogènesi hipogènica en l’excavació
una alimentació hipogènica basal relacionada amb les
d’aquesta gran xarxa subterrània (GINÉS et al., 2009b;
anomalies geotèrmiques existents a la zona; no obstant
FORNÓS et al., 2010, 2011).
això, no s’observen a la citada cova formes diagnòsti-

Les morfologies més específiques (i fins fa poc
ques que suportin de manera inequívoca aquesta inter-
no observades a cap altra cavitat de les Balears) són
pretació. A més a més, convé tenir present les morfo-
els canals ascendents de dissolució de diverses mides
logies –cúpules, rosaris de buits rodonencs– descrites
(MERINO & FORNÓS, 2010), assimilables a alguns
més enrere en parlar del Pou de Can Carro (al municipi
dels rising wall channels de KLIMCHOUK (2007) o als
de Campos), les quals també recolzarien la rellevància
bubble trails documentats per PALMER (2007) i AUDRA
de l’espeleogènesi hipogènica en aquests sectors de la
et al., (2009b, 2009c). Aquestes formes són originades
Mallorca meridional.
97


De vegades es tracta de cavitats de gènesi càrstica,
però amb l’orifici d’accés obert gràcies a l’actuació de
la dinàmica litoral, tal i com succeeix a la Cova de na
Mitjana (GINÉS et al., 1975; GINÉS, 2000b) i a la Cova
de na Barxa (ANDREWS et al., 1989), al municipi de
Capdepera, o a nombroses localitats de la zona de Cala
Varques i Cala Falcó, al municipi de Manacor (TRIAS
& MIR, 1977; TRIAS, 1992; GINÉS, 2000b; GRÀCIA
et al., 2010b). En altres ocasions, s’observen aparells
endocàrstics gairebé desmantellats del tot per mor de
l’evolució morfològica de la línia de costa, com en el
cas de la Cova Marina des Pont, a Manacor (TRIAS &
MIR, 1977). En aquest tipus de cavitats litorals abunden
els dipòsits sedimentaris, sovint força complexos, en
els quals s’intercalen seqüències d’espeleotemes amb
bretxes ossíferes i materials detrítics marins, constituint
registres de gran interès espeleocronològic (GINÉS &
GINÉS, 1995; GINÉS, 2000b).

Es pot afirmar que les captures càrstico-marines
constitueixen una tipologia ubiqua a les diferents re-
gions càrstiques de l’arxipèlag. Malgrat que els exem-
ples abans esmentats corresponen a la costa oriental
mallorquina, cavitats d’aquesta classe són abundants a
l’illa de Menorca, sobretot a la regió del Migjorn (GINÉS
& FORNÓS, 2004), encara que les costes de la Tramun-
tana menorquina també compten amb localitats dignes
de menció, com la Cova de na Polida de Fornells (MON-
TORIOL-POUS & ASSENS-CAPARRÓS, 1957). En les
Figura 10: La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor), situada al
litoral meridional de Mallorca, mostra morfologies ascen-
Pitiüses, destaca la petita illa de Formentera, en la qual
dents de dissolució que denoten la participació de processos
les coves on interfereixen la carstificació i el modelat
d’espeleogènesi hipogènica (Foto: Antoni Merino).
litoral estan ben representades (MONTORIOL-POUS &
Figure 10: In the inner part of Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor),
TERMES, 1965; TRIAS, 1983, 1986b).
located in the southern coastal area of Mallorca, solutional
rising morphologies are substantial evidences regarding the
involvement of hypogenic speleogenetic processes (Photo:
Antoni Merino).
Distribució geogràfica
de les tipologies proposades


Finalment cal citar les recents troballes efectuades
a la Cova de s’Ònix, situada als voltants de Portocristo,
a prop de les turístiques Coves dels Hams. En les seves

Les quatre categories morfogenètiques que s’han
sales inferiors, que es desenvolupen ja dins el basament
establert, i els quinze tipus i subtipus de cavitats que les
mesozoic plegat (GINÉS et al., 2007), s’han documentat
integren, presenten una distribució gens homogènia en
morfologies, i sobretot dipòsits singulars, que podrien po-
les diverses regions càrstiques de les Balears, en raó
sar de manifest la participació de processos hipogènics
dels diferents contextos geològics i hidrogeològics que
en la morfogènesi d’aquesta interessant localitat.
es donen en cadascuna d’elles. S’ha procurat sintetit-
zar de manera gràfica en la Figura 1 les observacions
abans exposades, aportant una visió intuïtiva de com es
CAPTURES CÀRSTICO-MARINES
distribueixen les diverses tipologies al llarg d’una sèrie
de perfils idealitzats de Mallorca, Menorca i Formentera;

En les costes calcàries és ben freqüent l’existència
la Tramuntana de Menorca i l’illa d’Eivissa no compten
de cavitats que s’obren en les proximitats de la línia de
amb representació a l’esmentada gràfica, en raó de la
costa, com a conseqüència de l’actuació dels processos
pobresa relativa i de les afinitats morfogenètiques amb
lligats a la dinàmica litoral. A més de les coves originades
les àrees muntanyoses de Mallorca.
per l’acció erosiva –majoritàriament mecànica– de les

Convé recordar novament que la Taula I constitueix
aigües marines, abunda als litorals de tot l’arxipèlag una
de fet el nucli d’aquest treball i resumeix de manera
tipologia de cavitats que són el resultat d’una gènesi mix-
adequada el contingut de la classificació establerta i la
ta relacionada amb el caràcter carbonatat de les costes
distribució geogràfica de les tipologies que han estat di-
de les Balears. Ens referim al que MONTORIOL-POUS
ferenciades. Aquesta taula inclou una valoració relativa
(1971, 1972) denomina captures càrstico-marines,
del grau de representació dels distints tipus i subtipus
que consisteixen en coves d’un clar d’origen càrstic
de cavitats en les regions càrstiques de les Balears,
afectades en major o menor mesura pels mecanismes
expressant-se per a cadascuna d’elles la seva abun-
d’erosió costanera (Figura 11).
dància significativa o tan sols la presència ocasional. El
98

subarxipèlag de Cabrera i l’illa de la Dragonera s’han
a les ja comentades Taula I i Figura 1– es fa palesa
considerats pertanyents, respectivament, a les regions
l’existència de diferències notables entre elles, que cal
càrstiques de les Serres de Llevant i de la Serra de Tra-
resumir a continuació. Per una banda, destaquen els
muntana de l’illa de Mallorca. Val a dir que quan una
relleus muntanyosos de la Serra de Tramuntana de Ma-
tipologia és francament rara dins una regió concreta
llorca, on es constata un predomini del avencs vadosos
ha estat considerada com a no present en ella; aquest
i de les coves de la zona vadosa, així com bons exem-
criteri no s’ha aplicat en el cas de les coves amb ca-
ples de coves freàtiques no litorals; les àrees plegades
racterístiques hipogèniques, que compten tan sols amb
d’Eivissa i de la Tramuntana menorquina, amb materials
dos exemples clars en dues regions distintes però que
carstificables majoritàriament mesozoics, mostren unes
representen evidències espeleogenètiques del tot sin-
característiques semblants malgrat presentar una rique-
gulars. En la ja esmentada Taula I s’han remarcat amb
sa de formes subterrànies molt menor. Per altra banda,
colors diferenciats algunes columnes que corresponen
als materials carbonatats del Miocè superior postorogè-
a regions càrstiques prou individualitzades, en base als
nic de Mallorca, Menorca i Formentera resulten domi-
conjunts de tipologies presents en les diverses unitats
nants les diverses tipologies de coves de la franja litoral,
territorials. Així mateix, s’han assenyalat amb un fons
encara que amb acusades diferències entre elles. En
color magenta clar aquelles tipologies que suposen sin-
aquest sentit les coves del Migjorn de Mallorca presen-
gularitats morfogenètiques d’algunes regions concretes
ten unes analogies importants amb les cavitats dels sec-
de l’endocarst balear.
tors occidental i oriental del Migjorn menorquí, mentre

Pel que fa als trets específics de les àrees geo-
que el sector central queda clarament individualitzat per
gràfiques considerades –els quals apareixen reflectits
mor dels processos espeleogenètics lligats a l’excavació
Figura 11: Planta i perfil longitudinal d’una captura càrstico-marina de la
Figure11: Plan view and longitudinal profile of a mixed marine-karstic
zona septentrional de Menorca, modificat a partir de MON-
cave in the northern coast of Menorca Island, modified from
TORIOL-POUS & ASSENS-CAPARRÓS (1957).
MONTORIOL-POUS & ASSENS-CAPARRÓS (1957).
99

Figura 12: Una rica decoració d’espeleotemes caracteritza l’endocarst
Figure 12: A very rich speleothems decoration characterizes the endo-
de les Illes Balears, i està present a tots els tipus de coves i
karst of the Balearic Islands, being extensive to all the cave
avencs de l’arxipèlag. Vista d’una de les sales de la Cova de
and shaft typologies distinguished within the archipelago.
Cornavaques (Pollença), on destaquen alguns espectaculars
View of a chamber in Cova de Cornavaques (Pollença), where
massissos estalagmítics (Foto: Gabriel Santandreu).
some outstanding stalagmitic massifs are displayed (Photo:
Gabriel Santandreu).
dels importants canyons fluviocàrstics d’aquesta part de
l’illa de Mallorca–, tal vegada l’aspecte més notori de
Menorca. Finalment, l’illa de Formentera compta amb
l’endocarst de les nostres illes consisteix en els impor-
nombroses cavitats litorals en els dipòsits calcaris del
tants fets diferencials que es donen entre les seves re-
Miocè superior, però amb la peculiaritat destacable que
gions naturals. Aquests trets diferencials es materialitzen
suposa l’abundància del que designem com a coves
per una banda en un molt bon exemple de carst medite-
marginals litorals. Una menció a part mereixen les coves
rrani de mitja muntanya –la Serra de Tramuntana mallor-
hipogèniques, que es troben representades en Mallorca
quina– en clara contraposició amb uns esplèndids carsts
per molt poques localitats situades en els turons de les
eogenètics litorals, desenvolupats en la plataforma post-
Serres de Llevant i en la plataforma litoral de Llucmajor,
orogènica del sud i llevant de Mallorca, així com en el
arribant fins i tot a la depressió de Campos; en amb-
Migjorn de Menorca i en la petita illa de Formentera.
dós casos, les cavitats semblen estar relacionades amb
els fenòmens geotermals de la zona sud-occidental del
Migjorn de Mallorca.
Agraïments

Valorades en el seu conjunt, les més de tres mil ca-
vitats conegudes a les Illes Balears són de dimensions
més aviat modestes, encara que unes poques coves de

Aquesta classificació s’ha vist beneficiada per les dis-
la regió del Migjorn de Mallorca superen els 5 km de re-
cussions i intercanvis d’informacions efectuats amb diver-
corregut, comptant amb l’esmentat màxim de 67 km de
sos amics i col·legues, i molt especialment amb: Damià
la Cova des Pas de Vallgornera. La profunditat màxima
Crespí, Joan J. Fornós, Francesc Gràcia, Antoni Merino
que assoleixen les cavitats supera de molt poc els 300
i Miquel Trias. Les fotografies que il·lustren aquestes pà-
m de desnivell a alguns avencs i coves de la Serra de
gines ens han estat amablement subministrades per Ga-
Tramuntana, com succeeix a l’Avenc del Puig Caragoler
briel Santandreu, Antoni Merino i Bogdan Onac. Agraïm
i a la Cova de sa Campana, ambdues localitats situa-
així mateix a Miquel Trias i Francesc Gràcia les facilitats
des al terme d’Escorca. A més de la notable decoració
brindades per a la reproducció d’algunes de les topo-
d’espeleotemes que caracteritza al món subterrani de
grafies incloses en el present treball. El present treball
les Balears (Figura 12) i de les dimensions destacables
s’emmarca dins el projecte de recerca CGL2010-18616/
d’algunes coves litorals de l’arxipèlag –en particular de
BTE, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación.
100

Bibliografia
GELABERT, B. (2003): La estructura geológica de Menorca: las zonas
de Tramuntana y Migjorn. In: ROSSELLÓ, V.M.; FORNÓS, J.J. &
GÓMEZ-PUJOL, L. (eds.) Introducción a la Geografía Física de
ALCOVER, J.A.; RAMIS, D.; COLL, J. & TRIAS, M. (2001): Bases per
Menorca. Guía de campo de las XVIII Jornadas de Geografía Físi-
al coneixement del contacte entre els primers colonitzadors hu-
ca. AGE - Universitat de València - Mon. Soc. Hist. Nat. Balears,
mans i la naturalesa de les Balears. Endins, 24: 5-57.
10: 39-48. Palma.
ANDREWS, J.N.; GINÉS, A.; PONS-MOYÀ, J.; SMART, P.L. & TRIAS,
GÈZE, B. (1953): La genèse des gouffres. 1er. Cong. Intern. Spéléol.
M. (1989): Noves dades sobre el jaciment paleontològic de la
2: 11-23. París.
Cova de na Barxa (Capdepera, Mallorca). Endins, 14-15: 17-25.
GINÉS, A. (2000a): Patterns of collapse chambers in the endokarst of Ma-
ARNAU, P.; LAÍNEZ, N.; ZUBILLAGA, M. & GÓMEZ, D. (2008): Les
llorca (Balearic islands, Spain). Acta Carsologica, 29 (2): 139-148.
coves de Cala Blanca (Ciutadella de Menorca). Endins, 32: 105-
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1987): Características espeleológicas del karst
138.
de Mallorca. Endins, 13: 3-19.
AUDRA, P.; MOCOCHAIN, L.; BIGOT, J.Y. & NOBÉCOURT, J.C.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor, Mallor-
(2009a): Hypogene cave patterns. In: KLIMCHOUK, A.B. & FORD,
ca). Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-18: 5-20.
D.C. (eds.) Hypogene speleogenesis and karst hydrogeology of
GINÉS, A. & GINÉS, J. (2007): Eogenetic karst, glacioeustatic cave
artesian basins. Ukrainian Institute of Speleology and Karstology,
pools and anchialine environments on Mallorca Island: a discus-
Special Paper 1: 17-22. Simferopol, Ucraïna.
sion of coastal speleogenesis. International Journal of Speleo-
AUDRA, P.; MOCOCHAIN, L.; BIGOT, J.Y. & NOBÉCOURT, J.C.
logy, 36 (2): 57-67.
(2009b): Morphological indicators of speleogenesis: hypogenic
GINÉS, A.; GINÉS, J.; GRÀCIA, F. & FORNÓS, J.J. (2009a): Cave
speleogens. In: KLIMCHOUK, A.B. & FORD, D.C. (eds.) Hypo-
surveying and cave patterns in the southeastern coastal karst
gene speleogenesis and karst hydrogeology of artesian basins.
of Mallorca Island (Spain). In: WHITE, W.B. (ed.) Proc. 15th Int.
Ukrainian Institute of Speleology and Karstology, Special Paper
Congress Speleol., 1: 488-495. Kerrville, U.S.A.
1: 23-32. Simferopol, Ucraïna.
GINÉS, A.; GINÉS, J. & PONS-MOYÀ, J. (1975): Nuevas aportacio-
AUDRA, P.; MOCOCHAIN, L.; BIGOT, J.Y. & NOBÉCOURT, J.C.
nes al conocimiento morfológico y cronológico de las cavernas
(2009c): The association between bubble trails and folia: a mor-
costeras mallorquinas. Speleon. Monografía I, V Symposium de
phological and sedimentary indicator of hypogenic speleogenesis
Espeleología, Cuaternario. Escola Catalana d’Espeleologia. 49-
by degassing, example from Adaouste Cave (Provence, France).
56. Barcelona.
International Journal of Speleology, 38 (2): 93-102.
GINÉS, J. (1995): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes espeleo-
BARRERES, M.; FERRERES, J. & CARDONA, F. (1976): La cueva de
genètics / Mallorca’s endokarst: the speleogenetic mechanisms.
sa Campana y el karst de Castellots. Speleon, 22: 43-74.
In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca
BENYSEK, L. (1988): Italy, Spain ’87 [Cova dets Estudiants]. Speleo-
/ Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat.
forum, 88: 51-52.
Balears, 3: 71-86. Palma.
BÖGLI, A. (1980): Karst hydrology and physical speleology. Springer-
GINÉS, J. (2000b): El karst litoral en el levante de Mallorca: una aproxi-
Verlag. 284 pp. Berlín.
mación al conocimiento de su morfogénesis y cronología. Tesi
BOVER, P.; GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; VADELL, M.;
Doctoral. Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les
SERRA, J.; SANTANDREU, G. & BARCELÓ, M.A. (2004): Les
Illes Balears. 595 pp + 29 làms. Inèdita.
cavitats de la Serra de na Burguesa. Zona 6: la mineria a la Serra
GINÉS, J. & FORNÓS, J.J. (2004): 16. Caracterització del carst del
d’en Marill (Palma, Mallorca). Endins, 26: 59-82.
Migjorn: la seva contribució al modelat del territori. In: FORNÓS,
BRISON, D.N. (2002): Dans les grottes perchées de Formentera (Ba-
J.J.; OBRADOR, A. & ROSSELLÓ, V.M. (eds.) Història natural del
léares). Grottes et Gouffres, 158: 7-17.
Migjorn de Menorca: el medi físic i l’influx humà. Mon. Soc. Hist
CAÑIGUERAL, J. (1949): Las Cuevas de Campanet (Mallorca). Ibérica,
Nat. Balears, 11: 259-274. Palma.
156: 178-182 199.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1974): Estudio estadístico de las cavernas de
CORRIGAN, J. (1998): Cave diving Mallorca style [Font des Verger].
Mallorca. Endins, 1: 11-16.
Caves & Caving, 79: 24-25.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1989): El karst en las islas Baleares. In: DU-
DUBLYANSKY, Y.V. (2000): Hydrothermal speleogenesis: its settings
RÁN, J.J. & LÓPEZ, J. (eds.) El karst en España. Sociedad Espa-
and peculiar features. In: KLIMCHOUK, A.B.; PALMER, A.N.;
ñola de Geomorfología, Monografía nº 4: 163-174. Madrid.
FORD, D.C. & DREYBRODT, W. (eds.) Speleogenesis. Evolution
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1995): Aspectes espeleocronològics del carst
of karst aquifers. National Speleological Society. 292-297. Hunts-
de Mallorca / Speleochronological aspects of karst in Mallorca.
ville, USA.
In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca
DUBLYANSKY, Y.V. (2005): Hydrothermal caves. In: CULVER, D.C. &
/ Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat.
WHITE, W.B. (eds.) Encyclopedia of caves. Elsevier, Academic
Balears, 3: 99-112.
Press. 300-305. Burlington, USA.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2004): Bibliografia actualitzada sobre espeleo-
DUBLYANSKY, V.N. & DUBLYANSKY, Y.V. (2000): The role of con-
logia física i carst de les Illes Balears. Endins, 26: 125-142.
densation in karst hydrogeology and speleogenesis. In: KLIM-
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2006): La Cova Nova de Son Lluís (Porreres,
CHOUK, A.B.; PALMER, A.N.; FORD, D.C. & DREYBRODT, W.
Mallorca). Notes sobre aspectes històrics i geoespeleològics. En-
(eds.) Speleogenesis. Evolution of karst aquifers. National Spe-
dins, 29: 5-24.
leological Society. 100-112. Huntsville, USA.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2009): Proposta d’una nova classificació mor-
ENCINAS, J.A. (1972): Contribuyendo al estudio del karst del valle de
fogenètica de les cavitats càrstiques de l’illa de Mallorca. Endins,
Sant Vicenç de Pollença (Mallorca). Espeleogénesis y espeleo-
33: 5-18.
grafía. Geo y Bio Karst, 31: 15-22.
GINÉS, J.; BORRÀS, L. & GINÉS, A. (1980): Estudi geo-espeleològic
ENCINAS, J.A. (1994): Últimas exploraciones. Balears. [Cova de Can
del massís del Massanella (Escorca, Mallorca). 1– Les cavitats
Sion]. Subterránea, 2: 5-6.
del Puig den Galileu. Endins, 7: 3-16.
ENCINAS, J.A. (1995): Es Crull de ses Termes. Subterránea, 4: 27-
GINÉS, J.; BORRÀS, L. & GINÉS, A. (1982): Estudi geo-espeleològic
29.
del massís del Massanella (Escorca, Mallorca). 3– Les cavitats
ENCINAS, J.A.; LLOBERA, M. & LLOBERA, P.J. (1974): Introducción
del Puig de Massanella. Endins, 9: 3-13.
a una clasificación espeleogenética de las cuevas y simas de Ma-
GINÉS, J.; FORNÓS, J.J.; TRIAS, M.; GINÉS, A. & SANTANDREU,
llorca (Baleares). Endins, 1: 3-10
G. (2007): Els fenòmens endocàrstics de la zona de Ca n’Olesa:
FORD, D.C. & WILLIAMS, P.W. (2007): Karst hydrogeology and
la Cova de s’Ònix i altres cavitats veïnes (Manacor, Mallorca).
geomorphology. John Wiley & Sons Ltd. 562 pp. Chichester, UK.
Endins, 31: 5-30.
FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.; GINÉS, J.; GRÀCIA, F.; MERINO, A.; CI-
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F. & MERINO, A.
FRE, J. & HIERRO, F. (2010): Hypogene speleogenetic evidences
(2008): Noves observacions sobre l’espeleogènesi en el Migjorn
in the development of Cova des Pas de Vallgornera (Mallorca Is-
de Mallorca: els condicionants litològics en alguns grans sistemes
land, Western Mediterranean). In: ANDREO, B.; CARRASCO, F.;
subterranis litorals. Endins, 32: 49-79.
DURÁN, J.J. & LAMOREAUX, J.W. (eds.) Advances in research
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀCIA, F.
in karst media. Springer-Verlag. Environmental Earth Sciences
(2009b): On the role of hypogene speleogenesis in shaping the
Series. 349-354. Berlín.
coastal endokarst of southern Mallorca (Western Mediterranean).
FORNÓS, J.J.; MERINO, A.; GINÉS, J.; GINÉS, A. & GRÀCIA, F.
In: KLIMCHOUK, A.B. & FORD, D.C. (eds.) Hypogene speleo-
(2011): Solutional features and cave deposits related to hypogene
genesis and karst hydrogeology of artesian basins. Ukrainian
speleogenetic processes in a littoral cave of Mallorca Island (west-
Institute of Speleology and Karstology, Special Paper 1: 91-99.
ern Mediterranean). Carbonates and Evaporites, 26 (1): 69-81.
Simferopol, Ucraïna.
101

GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀCIA, F.
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA, F. (2008):
(2009c): About the genesis of an exceptional coastal cave from
La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca): alcanza
Mallorca Island (Western Mediterranean). The lithological control
los 55 kilómetros de desarrollo topográfico. Endins, 32: 33-42.
over the pattern and morphology of Cova des Pas de Vallgornera.
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA, F.
In: WHITE, W.B. (ed.) Proc. 15th Int. Congress Speleol., 1: 481-
(2009b): Cova des Pas de Vallgornera: an exceptional littoral
487. Kerrville, U.S.A.
cave from Mallorca Island (Spain). In: WHITE, W.B. (ed.) Proc.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. & FEBRER, M.
15th Int. Congress Speleol., 1: 522-527. Kerrville, U.S.A.
(2006): El sistema Pirata - Pont - Piqueta (Manacor, Mallorca):
MIR, F. (1974): La Cova de sa Guitarreta (Llucmajor, Mallorca) i la
geomorfologia, espeleogènesi, hidrologia, sedimentologia i fauna.
importància de les seves condicions faunístiques. IV Simposium
Endins, 29: 25-64.
Bioespeleología. Escola Catalana d’Espeleologia - Grup Espeleo-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GAMUNDÍ, P. & FORNÓS, J.J. (2010a): El
lògic Pedraforca. 103-106. Barcelona.
sistema de cavitats Gleda - Camp des Pou (Manacor, Mallorca).
MIR, F. & TRIAS, M. (1973): Sobre el karst de la Cova de sa Campana
Endins, 34: 35-68.
i les seves concrecions excèntriques. III Simposium Espeleología.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; JAUME, D.; FORNÓS, J.J.; URIZ, M.J.;
Escola Catalana d’Espeleologia - Agrupació Científico Excursio-
MARTÍN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M. & PONS, G.X.
nista de Mataró. 53-70. Mataró, Barcelona.
(2005): La Cova des Coll (Felanitx, Mallorca): espeleogènesi,
MONTORIOL-POUS, J. (1951): Los procesos clásticos hipogeos. Ras-
geomorfologia, hidrologia, sedimentologia, fauna i conservació.
segna Speleol. Italiana, 3 (4): 119-129.
Endins, 27: 141-186.
MONTORIOL-POUS, J. (1971): Nota sobre la génesis de la Foradada
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; CLAMOR, B.; FEBRER, M. & GAMUN-
(Conejera, Baleares). Geo y Bio Karst, 28: 17-19.
DÍ, P. (2007): La Cova de sa Gleda I. Sector Clàssic, Sector de
MONTORIOL-POUS, J. (1972): Estudio de una captura kárstico-mari-
Ponent i Sector Cinc-Cents (Manacor, Mallorca): geomorfologia,
na en la isla de Cabrera. Acta Geológica Hispánica, 6 (4): 89-91.
espeleogènesi, sedimentologia i hidrologia. Endins, 31: 43-96.
MONTORIOL-POUS, J. & ASSENS-CAPARRÓS, J. (1957): Estudio
GRÀCIA, F.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; TRIAS, M.; FORNÓS, J.J.;
geomorfológico e hidrogeológico del karst de la península de
FEBRER, M. & POCOVÍ, J. (2010b): Noves aportacions a l’estudi
s’Albufereta (Fornells, Menorca). Rass. Esp. Italiana, 9 (1): 3-48.
de les cavitats de Cala Falcó - Cala Varques (Manacor, Mallorca).
MONTORIOL-POUS, J. & TERMES, F. (1965): Les grottes de l’île de
Endins, 34: 141-154.
Formentera (Baléares) et leurs relations avec les oscillations de
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER, P.; CLA-
la Mediterranée. Compte Rendu IV Colloque International de
MOR, B.; GUAL, M.A. & VADELL, M. (2003): Les coves de Cala
Spéléologie, Athènes 1963. 180-194. Atenes.
Anguila (Manacor, Mallorca). II: La Cova Genovesa o Cova d’en
MORRO, J.A. & MORRO, J.R. (1972): Cova de Cal Pesso. II Simp. Me-
Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentolo-
tod. Espel. Topografía. Escuela Catalana de Espeleología - S.I.E.
gia, fauna, paleontologia, arqueologia i conservació. Endins, 25:
del C.E.A. Com. VI-j. 3 pp. Barcelona.
43-86.
MURILLO, A. (1963): La cueva den Xoroi. Revista de Menorca, 3: 327-
GRUP ESPELEOLÒGIC EST (1982): Avenc de s’Aigo (Escorca, Ma-
342.
llorca). Endins, 9: 37-40.
MYLROIE, J.E. & CAREW, J.L. (1990): The flank margin model for dis-
GRUP ESPELEOLÒGIC EST (1986): S’Era d’Escorca (Escorca, Ma-
solution cave development in carbonate platforms. Earth Surface
llorca) i algunes cavitats veïnes. Endins, 12: 3-11.
Processes and Landforms, 15: 413-424.
GRUP NORD DE MALLORCA (1973): Observaciones sobre la Font de
PALMER, A.N. (2007): Cave Geology. Cave Books. 454 pàgs. Dayton,
l’Algaret (Pollensa, Baleares). III Simposium Espeleología. Escola
Ohio, USA.
Catalana d’Espeleologia - Agrupació Científico Excursionista de
PLOMER, T. & GINÉS, J. (2008): L’Avenc del Puig Caragoler (Escorca,
Mataró. 92-99. Mataró, Barcelona.
Mallorca). Endins, 32: 11-22.
HESS, J.H. (2005): Pits and shafts. In: CULVER, D.C. & WHITE, W.B.
PONS-MOYÀ, J.; MOYÀ-SOLÀ, S. & KOPPER, J.S. (1979): La fauna
(eds.) Encyclopedia of caves. Elsevier, Academic Press. 444-447.
de mamíferos de la Cova de Canet (Esporles) y su cronología.
Burlington, USA.
Endins, 5-6: 55-58.
KLIMCHOUK, A.B. (2007): Hypogene speleogenesis: hydrogeological
RENAULT, P. (1967): Contribution à l’étude des actions mécaniques et
and morphogenetic perspectives. National Cave and Karst Re-
sédimentologiques dans la spéléogenèse. Première partie. Anna-
search Institute. Special Paper 1. 106 pp. Carlsbad, USA.
les de Spéléologie, 22 (2): 211-267.
KLIMCHOUK, A,B.; FORD, D.C.; PALMER, A.N. & DREYBRODT, W.
RIPOLL, F. & ROCA, L. (1974): Algunas observaciones sobre sa Font
(2000): Speleogenesis. Evolution of karst aquifers. National Spe-
des Verger y su funcionamiento hidrológico. Endins, 1: 21-24.
leological Society. 527 pp. Huntsville, USA.
ROMERO, M. (1975): Notícia de la Cova dets Estudiants (Sóller, Ma-
LLOPIS-LLADÓ, N. & THOMAS-CASAJUANA, J.M. (1948): La hidro-
llorca). Endins, 2: 35-37.
logía cárstica de los alrededores de Campanet (Inca - Mallorca).
THOMAS-CASAJUANA, J.M. & MONTORIOL-POUS, J. (1952a): Son
Miscelánea Almera, 2ª parte. Publ. Inst. Geol. Dip. Prov. Barc., 7:
Pou (Mallorca). Speleon, 3 (3): 109-130.
39-60. Barcelona.
THOMAS-CASAJUANA, J.M. & MONTORIOL-POUS, J. (1952b): Estu-
LÓPEZ, J.M. (2007): Las manifestaciones hidrotermales del sur de Lluc-
dio geoespeleológico de las formaciones hipogeas de sa Teulada
major, Mallorca. Memòria d’Investigació. Departament de Cien-
(Santa Margarita, Mallorca). Speleon, 3 (4): 159-182.
cies de la Terra, Universitat de les Illes Balears. 132 pp. Inèdita.
TRIAS, M. (1979a): L’Avenc de ses Papallones. Endins, 5-6: 29-31.
LÓPEZ, J.M. & MATEOS, R.M. (2006): Control estructural de las ano-
TRIAS, M. (1979b): Nota prèvia a l’estudi de les ceràmiques de la Cova
malías geotérmicas y la intrusión marina en la plataforma de Lluc-
des Diners. Endins, 5-6: 75-80.
major y la cubeta de Campos (Mallorca). Las aguas subterráneas
TRIAS, M. (1983): Espeleologia de les Pitiüses. Institut d’Estudis Eivis-
en los países Mediterráneos. Instituto Geológico y Minero de Es-
sencs. Estudis breus, 2. 59 pp. Eivissa.
paña. Serie Hidrogeología y Aguas Subterráneas, 17: 607-613.
TRIAS, M. (1986a): La Covota de sa Penya Rotja. Endins, 12: 13-18.
Madrid.
TRIAS, M. (1986b): Contribució al catàleg espeleològic de Formentera.
MARTEL, E.A. (1896): Sous Terre. Cueva del Drach, à Majorque. Ann.
Endins, 12: 25-29.
Club Alpin Franc., 23: 1-32.
TRIAS, M. (1992): Noves dades sobre la Cova des Coloms 1 (Manacor,
MAUCCI, W. (1952): L’ipotesi dell’erosione inversa come contributo
Mallorca). Endins, 17-18: 21-23.
allo studio della speleogenesi. Boll. Soc. Adriat. Scienze Nat.
TRIAS, M. (2004): 17. El paisatge subterrani meridional de Menorca.
Trieste, 46: 1-60.
In: FORNÓS, J.J.; OBRADOR, A. & ROSSELLÓ, V.M. (eds.) His-
MERINO, A. & FORNÓS, J.J. (2010): Los conjuntos morfológicos de flu-
tòria natural del Migjorn de Menorca: el medi físic i l’influx humà.
jo ascendente (Morphological Suite of Rising Flow) en la Cova des
Mon. Soc. Hist Nat. Balears, 11: 275-290. Palma de Mallorca.
Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 34: 87-102.
TRIAS, M. & GINÉS, J. (1989): Algunes noves cavitats de l’illa de Me-
MERINO, A.; FORNÓS, J.J. & ONAC, B.P. (2009a): Preliminary data
norca. Endins, 14-15: 5-16.
on mineralogical aspects of cave rims and vents in Cova des Pas
TRIAS, M. & MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Frasquet
de Vallgornera, Mallorca. In: WHITE, W.B. (ed.) Proc. 15th Int.
- Cala Varques. Endins, 4: 21-42.
Congress Speleol., 1: 307-311. Kerrville, U.S.A.
TRIAS, M. & ROCA, L. (1975): Noves aportacions al coneixement de
MERINO, A.; MULET, A. & MULET, G. (2006): La Cova des Pas de
les coves de sa Mola (Formentera) i de la seva importància ar-
Vallgornera: 23 kilómetros de desarrollo topografiado (Llucmajor,
queològica. Endins, 2: 15-33.
Mallorca). Endins, 30: 29-48.
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL, M. &
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA, F. (2007):
BARCELÓ, M.A. (2005): Les cavitats de la Serra de na Burguesa.
La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca): 40 kilóme-
Zona 7: Les Coves del Pilar i les mines de guix (Palma, Mallorca).
tros de desarrollo topografiado. Endins, 31: 101-110.
Endins, 27: 47-74.
102