Espeleotopon�mia de motivaci� paleontol�gica i antracotopon�mia de les Illes Balears
ENDINS, 34: 155 - 164
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2010
ESPELEOTOPONÍMIA DE MOTIVACIÓ PALEONTOLÒGICA I
ANTRACOTOPONÍMIA DE LES ILLES BALEARS
per Guillem MAS 1, Heracli ASTUDILLO 2 , Josep QUINTANA 3 i Francesc GRÀCIA 4
Resum

En aquest treball es recopilen i estudien, des d’una perspectiva etnopaleon-
tològica, les aportacions i influencies exercides pels fòssils en relació al patrimoni
onomàstic toponímic relacionat amb cavitats càrstiques de l’àmbit geogràfic de les
Illes Balears. Generalment es tracta de microtopònims moderns o recents, en vies
de popularització i/o tradicionalització (neotopònims), establerts pels científics que
estudien les coves i/o esportistes del món de l’espeleologia (topocultismes). Es po-
den distingir entre espeleotopònims de primer ordre (quan es refereixen a cavitats
completes) i de segon ordre (quan es refereixen a un sector d’una cavitat). També es
realitza una primera aproximació als topònims referits a mines d’extracció de carbó
fòssil (antracotopònims).
Abstract

In this paper we collect and study, from a etnopaleontological perspective, the
contributions and influence of the fossils in relation to the place names of the karstic
caves in the linguistic heritage of the Balearic Islands. Usually are modern or recent
micro place names, established by both scientists and speleologists studying the
caves. We can distinguish between first order place names (when referring to a full
cave) and second order names (when referring to a sector of a cave). It also makes
a first approach to the place names related to fossil coal mining extraction.
Introducció
La paleontologia cultural és un neologisme utilitzat
Així doncs, els objectius fonamentals de recerca, de
per a designar una nova àrea d’estudi i coneixement que
la paleontologia cultural, són conèixer, estudiar i divul-
pretén vincular, íntimament, els camps de la paleonto-
gar les influències, de tota índole, que els fòssils han
logia i de l’etnologia. La paleontologia cultural té com a
exercit sobre la cultura humana, al llarg de tota la his-
objecte d’investigació les diverses menes de relacions
tòria de la humanitat i de tots els territoris habitats del
extra–científiques comprovades empíricament o docu-
planeta, però excloent-hi expressament, les influències
mentades, establertes històricament i geogràficament,
exercides pels fòssils, sobre el coneixement científic del
entre els humans i els fòssils, relacions que es posen de
medi físic, doncs aquestes pertanyen als objectius es-
manifest a través de diversos productes culturals, uns
pecífics del camp de coneixement que és propi de la
de natura tangible (objectes) i els altres de natura intan-
paleontologia científica.
gible (idees).
Aquesta nova disciplina, pel fet de tenir un objecte
Aquesta nova àrea d’estudi, que ha estat molt re-
d’estudi tan ampli i uns objectius tan variats, necessària-
centment delimitada (ASTUDILLO, 2006a, 2007a,b,c,d,
ment, ha de ser concebuda com una disciplina de síntesi
2008a,b, 2009a,b), pretén establir les funcions social-
i per tant de contorns bastant difusos que, en moltes oca-
culturals extracientífiques que els fòssils han assolit, al
sions, se solapen amb els marges dels camps d’estudi
llarg de la història humana i dels diversos territoris, ha-
d’altres disciplines, doncs la paleontologia cultural ha
bitats, del món.
sorgit com a producte d’integració de múltiples i variats
coneixements humans, aportats per distintes disciplines
implicades en l’estudi i la descripció de la realitat natural
1
Museu Balear de Ciències Naturals, Apartat de Correus nº 55, 07100
i social. Cal destacar-hi les aportacions des dels camps
Sóller (Mallorca), Illes Balears, E-mail: masgornals@gmail.com
de les ciències de la terra, bàsicament de la paleonto-
2
Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl (DMACS),
Universitat de Lleida, Avinguda de l’Estudi General, 4, 25001
logia i la geologia, l’etnologia, la història, la literatura i la
Lleida, E-mail: hastudillo@macs.udl.cat
filologia.
3
Carrer Gustau Mas, 79-1r, 07760 Ciutadella de Menorca, Illes
Si analitzem les influències bàsiques, exercides pels
Balears, E-mail: picoguevo@hotmail.com
4
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença.
diferents tipus de fòssils, sobre la cultura humana, en tot

E-mail: xescgracia@yahoo.es
moment i en tot arreu, ens adonem que són de dues ca-
155

tegories bàsiques. Així, mentre certes classes de fòssils
costums populars i/o tradicionals que caracteritzen les
han contribuït, en determinats grups humans, a generar
relacions dels membres, o sectors, d’una comunitat hu-
cultura de tipus material (inspirant la creació d’objectes),
mana o cultura concreta, amb els fòssils existents en el
altres classes de fòssils, o els mateixos, en un altre tipus
seu entorn natural (fòssils autòctons) i/o entorn cultural
de societats, han contribuït a inspirar cultura no material,
(fòssils al·lòctons), en el context ambiental d’un determi-
sinó ideal (generant idees explicatives i/o utilitàries).
nat període històric.
Les repercussions culturals generals i universals
Podem dir que l’etnopaleontologia és la paleonto-
dels fòssils, de mena no científica, són de tipus lingüís-
logia cultural, practicada a petita escala i prenent con
tic-onomàstic (lèxic i toponímia), literari (llegendes, poe-
a límits, els d’unitats territorials, força o molt, homogè-
sies, frases fetes, refranys, endevinalles, oracions i con-
nies culturalment; aquest podria ser-ne el cas de l’àmbit
jurs), credenciari (creences de sentit comú i arracionals)
balear – català – valencià. Però també que és un sinò-
i costumari (usos segons propietats i virtuts) (Fig. 1).
nim d’altres denominacions, gens o poc utilitzades, en
Els fòssils han contribuït a enriquir el patrimoni
l’actualitat, en el nostre àmbit cultural, com són “etno-
lingüístic, en el seus vessants lèxics i onomàstics, en
logia paleontològica” o “paleontologia popular” i que
estimular la creació de noms propis i genèrics per a de-
està relacionada amb altres denominacions estrangeres
signar determinats objectes característics (lèxic) o llocs
clàssiques, com “folklore paleontològic” o “folklore dels
on hi són presents (toponímia):
fòssils”, però també molt poc utilitzades, a casa nostra.
– els noms populars, denominacions usades per la
gent comuna, en certes àrees locals, en qualsevol
variant o dialecte de la llengua catalana, per a no-
menar determinades espècies o grups de fòssils,
La toponímia com a ciència
existents en el seu entorn;
– els topònims, denominacions usades per la gent
auxiliar de la paleontologia
comuna, en certes àrees locals, en qualsevol va-
riant o dialecte de la llengua catalana, per a nome-
Un dels diversos principis metodològics de la toponí-
nar determinats llocs del seu entorn que fan referèn-
mia moderna, es l’anomenat “principi d’excepcionalitat”,
cia a determinades classes de fòssils que, per que
segons el qual hi ha una tendència generalitzada en to-
hi apareixen o es van trobar antigament en aquest
tes les societats i cultures, a assenyalar toponímicament
lloc, han estat la seva motivació toponomàstica.
aquells trets del territori que resulten més sobresortints
o poc comuns, en comparació amb el típics del seu en-
La etnopaleontologia, és un neologisme utilitzat
torn (TORT, 2003). Aquest seria el cas de determinats
per a denominar una nova subàrea d’estudi, dintre de
topònims que sembla ser que van ser-ne creats amb
la paleontologia cultural, que fa referència a la recopila-
la pretensió d’informar de la presencia de pedres amb
ció, estudi i interpretació de les concepcions, funcions i
formes orgàniques o d’empremtes d’aspecte orgànic,
Figura 1: Paleontologia Cultural i patrimoni etnopaleontològic, amb es-
Figure 1: Cultural paleontology and etnopaleontological heritage, spe-
pecificació de les distintes categories de toponímia de motiva-
cifying the different categories of site names with paleontolo-
ció paleontològica de les Illes Balears.
gical motivation of the Balearic Islands.
156

en les roques de certs indrets (MAYOR, 2007; ROMA,
Metodologia
2006), o bé assenyalar la presència, en determinades
localitats, de certes estructures, coloracions o textures
particulars del terrenys, indicadores de l’existència de
FONTS
recursos geològics de naturalesa orgànica, o situar els
punts d’assentaments o d’activitats prospectives, ex-
En relació a les fonts documentals ha estat especial-
tractives o transformadores de recursos geològics de
ment valuosa la informació proporcionada pels articles
naturalesa orgànica.
publicats a la revista Endins i pels catàlegs o inventaris
Tenint en compte, aquesta característica tan particu-
espeleològics d’ENCINAS (1997, 2006)
lar de la toponímia, la recerca i l’estudi dels topònims de
S’ha pogut trobar informació específica a:
motivació paleontològica pot arribar a proporcionar resul-
— Inventaris espeleològics (ESCO-NATURA; ENCI-
tats interessants a la paleontologia, com podrien ser:
NAS, 1997, 2006)
– facilitar la localització topogràfica, conjuntament
— Publicacions d’espeleologia i topografies de les
amb l’estudi de les dades procedents de sistemes
coves de les Balears (Revista Endins, Boletín
de teledetecció, prèviament a la realització d’estudis
SEDECK)
de camp, de possibles jaciments paleontològics, po-
— Web (ESCO-NATURA)
tencialment interessants.
— Premsa (DM.- Diario de Mallorca)
– ajudar a seleccionar la localització idònia, con-
També es va mantenir una reunió a la seu de la
juntament amb l’estudi de les dades procedents de
Federació Balear d’Espeleologia, de presentació del
sistemes de teledetecció, prèviament a la realització
tema i recollida d’informació entre els responsables i
dels treballs de camp, de les àrees de prospecció i
membres d’aquesta associació.
d’estudi paleontològic, o estratigràfic, més favora-
bles als objectius de l’estudi.
– determinar l’antiguitat del coneixement humà,
CARTOGRAFIA
de certs fenòmens geològics relacionats amb la
paleontologia, a partir de l’estudi etimològic de de-
L’expressió cartogràfica dels espeleotopònims estu-
terminats topònims de motivació paleontològica i la
diats es mostra en forma de coordenades UTM (Datum
deducció de la cronologia històrica pertinent.
ED50) seguides de la cota d’altura sobre el nivell del mar
– establir el grau d’integració cultural del regis-
expressada en metres.
tre fòssil en la societat i cultura locals, a partir de
La mesura i determinació d’altures i coordenades
l’estudi etnopaleontològic de la toponímia i del lèxic
UTM s’ha realitzat mitjançant un receptor – navega-
de motivació paleontològica.
dor GPS Garmin eTrex Summit HC, proveït del pro-
grama de cartografia topogràfica digital Topo España
Cal tenir present que en la toponímia de qualsevol
V.3.0, basat en la cartografia digital BCN 1:25.000 de
contrada existeixen tres categories de topònims, els
l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) i en el model digital
transparents, els falsament transparents i els opacs.
d’elevacions MDT25 d’aquest mateix organisme. Tant
Mentre que els “topònims transparents” no presenten
l’aparell receptor – navegador com el programa de car-
cap problema greu d’interpretació als investigadors no
tografia estaven configurats en el sistema de coordena-
experts en filologia, com són paleontòlegs, biòlegs o
des UTM Datum European 1950.
geògrafs, ja que signifiquen exactament el que mostren
En el cas de cavitats inventariades, s’han utilitzat les
les paraules de que estan compostos, malauradament
coordenades existents en els inventaris espeleològics
per als que no són etimòlegs experts, també existeixen
(ESCO-NATURA; ENCINAS, 1997, 2006) confrontades
una altra mena de topònims que es presten fàcilment a
les dades sobre el programa de cartografia abans citat.
la confusió dels paleontòlegs, biòlegs o geògrafs, ja que
resulten de sentit molt enganyós als profans a la etimo-
logia toponímica. Aquesta mena de noms de lloc, són els
anomenats “topònims falsament transparents” que són
Espeleotoponímia de motivació
aquells que deriven, per corrupció o evolució lingüística,
de antics topònims amb fonètica més o menys semblant
paleontològica de les Illes
a la dels actuals, però de significat i lèxic molt diferents
Balears
i que han estat recreats a partir dels originals, intentant
dotar-los de “sentit comú”, per a que signifiquin alguna
cosa comprensible, fent-hi una “associació etimològica”
La toponímia de motivació paleontològica també pot
amb el vocabulari modern.
ésser denominada paleontotoponímia (Etim.: Del gr. pa-
En quant als anomenats “topònims incomprensibles
laios, “antic” i on, ontos, “ésser”), neologisme que s’ha
o opacs” presenten l’inconvenient de que la seva inter-
de distingir del mot paleotoponímia aplicat en referència
pretació, necessita imprescindiblement, de la interven-
als topònims antics (MAS et al., en premsa).
ció de filòlegs experts en etimologia, doncs es tracta de
Aquests patrimoni paleontotoponímic inclou topò-
veritables “mots fòssils”, provinents de llengües mortes
nims tradicionals i neotopònims (espeleotopònims) de
o de formes molt antigues de la parla actual que han
motivació paleontològica, topònims relacionats amb
perdut l’ús o el significat original, ja fa centenars d’anys
creences o llegendes sobre els fòssils, localitzadors
i que per tant, en l’actualitat, resulten incomprensibles o
genèrics i topònims relacionats amb l’extracció de carbó
sense sentit.
fòssil (antracotopònims) (Fig. 1).
157

Pel que fa als topònims de motivació paleontològi-
sp.,Panopea glycimeris(motlles),Strombus
ca relacionats amb cavitats càrstiques, generalment es
coronatus(motlles)(Pliocèsup.)
tracta de microtopònims moderns o recents, en vies de
Font/s:ENCINAS,2006
popularització i/o tradicionalització (neotopònims), esta-
blerts pels científics que estudien les coves i/o espor-
1.3.
Escopinyes, cova de ses
tistes del món de l’espeleologia (topocultismes). Tots
Ubicació: Ferreries (Menorca)
els topònims descrits en aquest apartat estan directa-


(UTM-ED50 31 S 582600 4420960 – 15 m)
ment relacionats amb cavitats càrstiques, per la qual
Descripció: Cova
cosa també es poden denominar com espeleotoponímia
Motivació: Bivalves
(Etim.: Del gr. spelaion, “cova”, “caverna”) (MAS et al.,
Font/s:
ENCINAS, 1997, 2006
en premsa). Podem distingir entre espeleotopònims de
primer ordre (quan es refereixen a cavitats completes) i
1.4.
Fòssils, cova des
segon ordre (quan es refereixen a un sector d’una ca-
Ubicació: Ciutadella de Menorca
vitat).


(UTM-ED50 31 T 569700 4432650 – 15 m)
Descripció: Cova penya-segat
Motivació: Espècie/espècies fòssil/s desconeguda
1. ESPELEOTOPÒNIMS DE PRIMER ORDRE
Font/s:

ENCINAS, 1997; ESCO-NATURA
1.1.
Copinyes, balma de ses
1.5.
Myotragus, avenc
Ubicació: Barranc de Xorrigo, Palma (Mallorca)
Ubicació: Calvià (Mallorca)

(UTM-ED50 31 S 484980 4380850 – 95 m)

(UTM-ED50 31 S 462350 4380300 – 440 m)
Descripció: Cavitat en forma de balma a l’espadat d’un
Descripció: Avenc natural
barranc
Motivació: Myotragus sp. (Pliocè - Holocè)
Motivació:Lumaquel·la(copinyarocopinyam∗,Fig.2.b)
Font/s:

ENCINAS, 1997; ESCO-NATURA
de cardítids (motlles), Ostrea spp., Pecten
sp.,Panopea glycimeris(motlles),Strombus
1.6.
Myotragus, cova des
coronatus(motlles)(Pliocèsup.)
Ubicació: Alaior (Menorca)
Font/s:ENCINAS,1997;ESCO-NATURA


(UTM-ED50 desconegut)
Descripció: Cova
1.2.
Copinyes, cova de ses (sin. cova de ses
Motivació: Myotragus balearicus Bate, 1909 (Plistocè
Petxines, cova des Balç, cova des Balcó)
sup.)
Ubicació: Barranc Gros de Son Gual, Palma
Font/s:

QUINTANA et al., 2003, 2004
(Mallorca)


(UTM-ED50 31 S 484255 4379508 – 89 m)
1.7.
Papalló, cova del
Descripció: Cavitat a l’espadat d’un barranc (Fig. 2.a)
Ubicació: Ciutadella de Menorca
Motivació:Lumaquel·la(copinyarocopinyam∗,Fig.2.b)


(No localitzada, informant recentment tras-
de cardítids (motlles), Ostrea spp., Pecten
passat)
∗Lumaquel·lademotllesdemol·luscs,bàsicamentmotllesdebivalves(copinyes)ialgungasteròpodequeliconfereixenunagranporositat(Fig.2.b).
Permordeladissoluciónormalmentnomésesconservenlesclosquescalcítiques,havent-sedissolttotalmentlesaragonítiques.Solentenirforça
continuïtat lateral i estar ben localitzats formant un nivell ben definit als talls de pedreres i escarpaments. Al jaciment pliocè de la pedrera de Sa Cova
a Llucmajor (UTM-ED50: 31 S 481581 4374922) fa anys que s’explota, en forma de llesques de pedra ornamental (MAS et al.,enpremsa).
Figura 2: A) Cova de ses Copinyes, Barranc Gros de Son Gual,
Figure 2: A) Cova de ses Copinyes, Barranc Gros de Son Gual, Palma
Palma (Mallorca) (espeleotopònim de 1r ordre). Foto IGME
(Mallorca) (1st order place name). Photo IGME - MAGNA,
– MAGNA, 1991; B) Característic Copinyar o Copinyam for-
1991; b) Characteristic Copinyar or Copinyam, forming a co-
mat per lumaquel·la de motlles de mol·luscs (bàsicament co-
quille of mollusc casts (mainly bivalves) that has motivated
pinyes) que ha motivat espeleotopònims de 1r ordre com els
the 1st order place names as Balma or Cova de ses Copinyes
de Balma o Cova de ses Copinyes (Palma - Mallorca). Foto
(Palma - Mallorca). Photo J.M. de Gibert.
J.M. de Gibert.
158

Descripció: Cova
2.6.
Fòssils, sala dels
Motivació: Clypeaster sp. (Miocè)
Ubicació: Cova des Pas de Vallgornera, Llucmajor
Font/s:

Bartomeu Camps in QUINTANA, 2004
(Mallorca)

(UTM-ED50 31 S 489210 4357710 – 20 m)
1.8.
Petxines, cova de ses
Descripció: Sala cova
Ubicació: Sa Barca Trencada, Santanyí (Mallorca)
Motivació: Motlles de mol·luscs (Messinià)

(UTM-ED50 31 S 517170 4356020 – 5 m)
Font/s:
MERINO, 2000; ESCO-NATURA
Descripció: Cova
Motivació: Bivalves neògenes
2.7.
Fòssils, platja dels
Font/s:

ENCINAS, 2006
Ubicació: Cova des Pas de Vallgornera, Llucmajor
(Mallorca)

(UTM-ED50 31 S 489210 4357710 – 20 m)
2. ESPELEOTOPÒNIMS DE SEGON ORDRE:
Descripció: Vorera d’una sala inundada de la cova
Motivació: Motlles de mol·luscs (Messinià)
Les coordenades UTM-ED50 indicades informen
Font/s:

MERINO, 2000; ESCO-NATURA
sobre la ubicació de l’entrada de la cavitat. Per a la lo-
calització concreta de la part de la cova on s’ubica el
2.8.
Myotragus, galeria del
lloc corresponent als espeleotopònims de segon ordre
Ubicació: Font de ses Aiguades, Alcúdia (Mallorca)
vegeu en cada cas la topografia publicada a les referèn-


(UTM-ED50 31 S 514190 4410170 – 10 m)
cies indicades a l’apartat de font/s.
Descripció: Galeria subaquàtica cova
Motivació: Myotragus sp. possiblement M. balearicus
2.1.
Clypeasters, galeria dels
Bate, 1909 (Plistocè - Holocè)
Ubicació: Cova des Pas de Vallgornera, Llucmajor
Font/s:

GRÀCIA et al., 2001
(Mallorca)

(UTM-ED50 31 S 489210 4357710 – 20 m)
2.9.
Myotragus, galeria dels
Descripció: Galeria cova
Ubicació: Cova Genovesa (o Cova d’en Bessó), carrer
Motivació: Clypeaster sp. (Messinià) (Fig. 3.a)
Leonardo da Vinci, Urbanització Portocristo
Font/s:

MERINO et al., 2007
Novo, Cala Anguila, Manacor (Mallorca)

(UTM-ED50 31 S 527088 4375240 – 23 m)
2.2.
Clypeaster, sector del
Descripció: Galeria subaquàtica cova
Ubicació: Cova des Pas de Vallgornera, Llucmajor
Motivació: Myotragus balearicus Bate, 1909 (Plistocè
(Mallorca)
sup. – Holocè) (Fig. 3.b)

(UTM-ED50 31 S 489210 4357710 – 20 m)
Font/s:

GRÀCIA et al., 2003a,b
Descripció: Sector cova
Motivació: Clypeaster sp. (Messinià) (Fig. 3.a)
2.10.
Tortugues, galeria de les
Font/s:

MERINO et al., 2007
Ubicació: Cova de cala Varques B, Manacor
(Mallorca)
2.3.
Conus, galeria del


(UTM-ED50 31 S 525510 4372450 – 4 m)
Ubicació: Cova des Pas de Vallgornera, Llucmajor
Descripció: Galeria subaquàtica cova
(Mallorca)
Motivació: Quelonis. Restes d’ossos i closques de tor-

(UTM-ED50 31 S 489210 4357710 – 20 m)
tugues marines (Miocè)
Descripció: Galeria cova
Font/s:

GRÀCIA et al., 2000
Motivació: Conus sp. (Messinià)
Font/s:
MERINO, 2000, 2002; ESCO-NATURA
2.11.
Tragus, galeria del
Ubicació: Cova des Pas de Vallgornera, Llucmajor
2.4.
Costella, galeria de la
(Mallorca)
Ubicació: Cova des Pas de Vallgornera, Llucmajor

(UTM-ED50 31 S 489160 4357700 – 20 m)
(Mallorca)
Descripció: Galeria cova

(UTM-ED50 31 S 489210 4357710 – 20 m)
Motivació: Myotragus sp. possiblement M. antiquus o
Descripció: Galeria cova
M. kopperi (Pliocè sup. – Plistocè inf.)
Motivació: Costella de mamífer marí (cetaci o sirènid)
Font/s:

MERINO et al., 2007; ESCO-NATURA; DM,
(Messinià)
21/02/09
Font/s:
MERINO et al., 2007
2.12.
Tragus, sector del
2.5.
Eriçons, sala dels
Ubicació: Cova des Pas de Vallgornera, Llucmajor
Ubicació: Cova de ses dues Boques, Son Alegre de
(Mallorca)
Marina (Sa Fàbrica), Cala Anguila, Manacor

(UTM-ED50 31 S 489160 4357700 – 20 m)
(Mallorca)
Descripció: Galeria cova

(UTM-ED50 31 S 527446 4375668 – 28 m)
Motivació: Myotragus sp. possiblement M. antiquus o
Descripció: Sala cova
M. kopperi (Pliocè sup. – Plistocè inf.)
Motivació: Fòssils d’equinoïdeus i bivalves (Miocè sup.)
Font/s:

MERINO et al., 2007; ESCO-NATURA; DM,
Font/s:

GRÀCIA et al., 2003a
21/02/09
159

Figura 3: A) Secció d’un bogamarí fòssil Clypeaster sp. que dona nom als
Figure 3: A) Section of a fossil sea urchin Clypeaster sp. which gives the
espeleotopònims de 2n ordre Sector i Galeria dels Clypeasters de
name of 2nd order place names like Sector and Galeria dels Cly-
la cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor - Mallorca). Foto A. Me-
peasters of Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor - Mallorca).
rino (in MERINO et al., 2007); B) Crani i altres ossos de Myotragus
Photo A. Merino (in MERINO et al., 2007); B) skull and other bo-
sp. que han motivat l’espeleotopònim de 2n ordre de la Galeria
nes of Myotragus sp. which have led the 2nd order place name
dels Myotragus a la Cova Genovesa o Cova d’en Bessó (Manacor
Galeria dels Myotragus of Cova Genovesa or Cova d’en Bessó
- Mallorca). Foto P. Gracia (in GRÀCIA et al., 2003b).
(Manacor - Mallorca). Photo P. Gracia (in GRACIA et al., 2003b).
Possible motivació del topònim
Des primer somni no en féu cas; es segon la posa
Cova de l’Encantament (Menorca)
consirosa, i amb es tercer li agafà por i ho contà tot
a sa família, Anaren a sa cova; se posaren en cerca i
van trobar ses tres ancolles ben amagades, ben tapa-
Francesc Camps i Mercadal (Francesc d’Albranca)
des i plenes ... de caragols: dues, plenes de bovers,
relata una rondalla menorquina que parla de caragols
i una, plena de monges. Amb sa particularitat que no
bovers i monges, trobats al lloc de Biniguarda, supo-
fou possible rompre’ls ni a martellades; i tirats al foc, se
sadament encantats, ja que era impossible rompre’ls i
posaven vermeis, com si fossin de metall, però no es
tirats al foc, es posaven incandescents però no es cre-
cremaven...“ (sic)
maven (CAMPS I MERCADAL, 1918-1921: vol. 2, pàg.
41, Encantaments de Biniguarda, II):
Taxó:
Possiblement faci referència a motlles de re-
“Una veieta, descendenta d’antics pagesos de
bliment intern de gasteròpodes pulmonats
Biniguarda, me contà que una tia seva, essent al·loteta,
(Otala sp., Eobania sp., Iberellus sp.) forta-
va somiar tres nits seguides que dins una cova, de ses
ment cementats i mineralitzats
moltes que hi ha a Biniguarda, hi havia tres ancolles en-
Edat:
Quaternari
terrades; dues, plenes de monedes d’or, i una plena de
Localitat: Cova de l’Encantament, Lloc de Biniguarda
monedes de plata. I en somnis, se li donà a compren-
Vell, Alaior (Menorca)
dre que, sens dir res a ningú, les desenterràs i seria rica

(UTM-ED50 31 S 595529 4422519 – 115 m)
ella i sa família.
Font:
CAMPS I MERCADAL, 1918-1921
Taxó motivant
Espeleotoponimia 1r ordre
Espeleotoponimia 2n ordre
Narrativa
Copinyes, balma de ses
Bivalves
Copinyes, cova de ses
Escopinyes, cova de ses
Petxines, cova de ses
Clypeasters, galeria dels
Equinoïdeus
Papalló, cova del
Clypeasters, sector dels
Eriçons, sala dels
Gasteròpodes
Conus, galeria del
Cova de l’Encantament
Myotragus, galeria del
Myotragus
Myotragus, avenc
Myotragus, galeria dels
Myotragus, cova des
Tragus, galeria del
Tragus, sector del
Quelonis
Tortugues, galeria de les
Mamífers marins
Costella, galeria de la
Indeterminats / Miscel·lània
Fòssils, cova dels
Fòssils, platja dels
Fòssils, sala dels
Taula I: Espeleotopònims de motivació paleontològica de les Illes Ba-
Table I: Cave names with paleontological motivation in the Balearic Is-
lears segons taxons motivants.
lands, according to the involved taxa.
160

Antracotoponímia
tivats per quimiofòssils o relacionats amb fossilització
(Noms de les mines de lignits)
química, que també podem denominar amb el neolo-
gisme d’antracotopònims (Etim.: Del gr. ánthrax, -akos,
“carbó”).
Es tracta de la toponímia vinculada amb el carbó
A Mallorca van ésser explotades fins el segle passat
fòssil. Diversos topònims, relativament moderns, fan re-
algunes mines de lignits de l’Eocè - Oligocè situades a di-
ferència a l’existència de llocs amb jaciments de carbó
verses conques formades entre els plegaments originats
fòssil, dedicats a l’extracció del carbó de pedra, con-
durant l’orogènia alpina (HABSBURG-LORENA, 1871,
cretament del tipus de carbó mineral anomenat lignit,
1989; OLIVEROS et al., 1960; COLOM, 1975, 1983,
o relatius a l’aprofitament del patrimoni de les antigues
1991; RAMOS-GUERRERO, 1988; MORAGUES, 1993;
empreses mineres. Es tracta de paleontotopònims mo-
CRESPÍ, 1994; ALOMAR-GARAU i ESPINOSA, 2010):
CONCA MINERA
NOMS MINES
Conca d’Alaró
Mina San Narciso // Mina San Lorenzo // Mina La Fortuna // Mina La María
Conca d’Alcúdia – Pollença
Mines de Son Fe o Mina La Virgen del Puig // Mina Adela // Mina Josefina
Conca de Binissalem
Mina de Can Horrach // Mina Valor y Constancia
Conca de Consell
Mina de Cas Cabrit
Conca de Felanitx
Mines de Firella // Mina de Can Galerí
Conca d’Inca – Lloseta
Mina de sa Trullola // Mina de Santo Tomás // Mina de Can Ramis // Mina Dos Hermanos
// Mina Catalina
Conca de Mancor de la Vall
Mina San Luis // Mina Júpiter
Conca de Puigpunyent
Mina San Antonio // Mina San Jaime // Mina Los Amigos
Conca de Sta. Maria del Camí
Mina La Carolina
Conca de Selva
Mina San Cayetano // Mina de Can Mirall // Mina La Lealtad // Mina La Gratitud // Mina
La Magdalena
Mines de Son Ferragut // Mines de San Onofre // Mina de sa Cimentera // Mina Cuatro
Conca de Sineu
Socios // Mina Catalina // Mina La Ramona // Mina La Peña // Mina Los dos Amigos
(Son Vanrell)
Figura 4: A) Pou Virgen del Puig, mines de Son Fe (Alcúdia). Foto M.
Figure 4: A) Virgen del Puig well in the mines of Son Fe (Alcúdia). Photo
Espinosa; B) i C) Pous mines de Firella (Felanitx). Fotos G.
M. Espinosa; B) and C) wells in the mines of Firella (Felanitx).
Mas.
Photos G. Mas.
161

També han estat citades petites explotacions de lig-
Ni a Menorca ni a Eivissa hi ha explotacions de lig-
nits al S de Búger, N de Moscari i a la zona de Calvià
nits (COLOM, 1975). A Maó (Menorca) hi ha un jaciment
(OLIVEROS et al. 1960).
d’hulla i a Sant Josep (Eivissa) n’hi ha un de lignit, amb-
L’anàlisi del noms emprats per designar les mines de
dós de molt poca importància (CRESPÍ, 1994).
lignits de Mallorca permet comprovar que cap dels topò-
nims es relacionen directament amb el carbó o l’activitat
extractiva. Recentment ALOMAR-GARAU i ESPINOSA
(2010), en un estudi de detall sobre la toponímia de les
Resultats
mines de lignit d’Alcúdia i Pollença, indiquen que els
noms emprats per designar les mines de lignits són
bàsicament: (i) antropotopònims (Adela, Josefina, La
En relació a la espeleotoponímia de motivació pa-
Carolina, ...); (ii) hagiotopònims (La Virgen del Puig, San
leontològica de les Illes Balears. s’han pogut trobar un
Jaime, San Antonio, ...); (iii) substantius abstractes o de
total de 21 espelotopònims corresponents a 7 taxons
qualitat (La Fortuna, Valor y Constancia, La Lealtad, ...).
diferents (Taula I). Concretament, 8 dels noms corres-
MAS et al. (en premsa) hi afegeixen (iv) els noms que
ponen a espeleotopònims de primer ordre, 12 a espe-
fan referència al topònim popular prèviament existent al
lotopònims de segon ordre i 1 està relacionat amb el
lloc on s’ubicà la mina (Son Fe, Can Horrach, Can Mirall,
registre narratiu, 16 corresponen a l’illa de Mallorca i 5 a
...) i (v) a agrupacions o conjunts de persones (Cuatro
l’illa de Menorca.
Socios, Los Amigos, Dos Hermanos, ...).
En relació a la antracotoponímia, s’han pogut reco-
MATEU (2004) realitza un estudi detallat del topò-
pilar un total de 38 noms de mines de lignits, totes a
nims de la Mina San Cayetano de Selva, proporcionant
l’illa de Mallorca. D’aquests 38 antracotoponims, 9 són
els noms dels distints pous (pou de So na Montserrada,
hagiotopònims, 9 fan referència a topònims populars
pou vell o San Cayetano I; pou de Ses Rotes, pou gran
preexistents, 8 són antropotopònims, 4 són substantius
o San Cayetano II; pou de sa Central, pou nou, pou de
abstractes o de qualitat, 4 fan referència a agrupacions
Can Miró o San Cayetano II bis), desguassos (de Son
o conjunts de persones i 4 corresponen a altres tipus de
Calent o de Son Sec, des polls, llarg o de Son Galiot,
topònims.
es porxo, de Can Rinya, de ses coves), galeries (sa
plaça o sa sala, Son Calent, Son Sec, Son Galiot, Can
Colomina, ses Cremades, ses Rotes, Son Sales, So na
Montserrada, sa Tanca), capes explotades (blava, baixa,
Agraïments
grossa, carbonilla, bonita i rossa) i llocs localitzats per di-
buixos mascarats amb la flama del llum de carbur (papa
la raspa, es ca que menja rem). OLIVEROS et al. (1960)
El present treball s’enquadra dins del conveni de
també proporcionen noms comuns de les capes de lig-
col·laboració entre el Museu Balear de Ciències Naturals
nits explotades a les mines San Cayetano i La Lealtad
de Sóller i la Universitat de Lleida. Agrair als membres
de Selva (bonita, rosa, buena, gruesa i carboniza) i a la
de la Federació Balear d’Espeleologia la seva acollida i
mina Dos Hermanos de Lloseta (baja, gruesa, perdida,
col·laboració. A Gabriel Alomar Garau i Manuel Espinosa
pequeña, gris, prima i neo). Cal destacar la denominació
Galán per haver-nos avançat el text del seu treball quan
de es neo per part dels miners per referir-se a la darrera
encara estava pendent de publicar.
capa basal en contacte amb el pis Neocomià (Cretaci).
Els fòssils proporcionats pels lignits, margues i cal-
càries associades, són principalment diatomees (Melo-
sira), algues cianofícies, restes vegetals molt diversos
Bibliografia
(Phragmites, Typhia, Sabal, Sequoia, Grassulites, Myri-
ca, Acer, Quercus, falgueres, caràcies, ...), gastròpo-
ALOMAR-GARAU, G. I ESPINOSA, M. (2010): Els noms de
des pulmonats i d’aigua dolça (Helix, Neritina, Bulimus,
les mines de lignit d’Alcúdia i Pollença i la seva toponímia
Clausilla, Planorbis, Melanoides, Lymnaea, ...), restes
en disseminat. In: BASSA, R. i LATORRE, F. (coords.):
XXII Jornada d’Antroponímia i Toponímia. Pollença, 28 de
de rèptils (Varanus, Trionyx, Crocodylia), micromamífers
març de 2009. Universitat de les Illes Balears – Conselleria
(Paracricetodon, Plesarctomys, Talpa, Steneofiber) i
d’Educació i Cultura (Govern de les Illes Balears), pp. 155-
grans mamífers (Diplobune, Anthracotherium, Amphy-
165.
tragulus, Lophiotherium, Paleochoerus, Anaplotherium,
ASTUDILLO, H. (2006a): Paleontología y Etnopaleontología.
Paloplotherium, ...) (BOUVY, 1867; HERMITE, 1879;
Glossopetrae, 1(primera època); http://glossopetrae.
VIDAL, 1917; DEPÉRET i FALLOT, 1921; DARDER,
blogspot.com
1925; ROMAN, 1927; BAUZÀ, 1946, 1956, 1958, 1961,
ASTUDILLO, H. (2006b): La fitxa etnonaturalista, un instrument
polivalent d’enregistrament de dades pluridisciplinars, en
1978; COLOM, 1975, 1983, 1991; GONZÁLEZ-MIGUEL,
els estudis del folklore de la naturalesa. Dossiers elec-
1981; RAMOS-GUERRERO et al., 1987). Els nivells
trònics de l’assignatura optativa “La Natura en la Cultura
carbonosos de les mines de Felanitx (Firella, Son Ra-
Popular”, setembre; https://cv.udl.es/portal/site/40189-
monet) han proporcionat malacofauna marina eurihali-
0607
na d’ambients salobrosos (Eotympanotonos, Cantharus
ASTUDILLO, H. (2007a): Los fósiles y la Cultura Popular (1).
(Pollia), Pirinella, Pyrazus, Turriscala, Lunatia, Mela-
Folklore de los Fósiles Ibéricos, septiembre; http://folklo-
nopsis, ...) (RAMOS-GUERRERO, 1988; MORAGUES,
re-fosiles-ibericos.blogspot.com/2007/09/los-fsiles-y-la-
cultura-popular-1.html
1993; G.MAS, dades inèdites).
162

ASTUDILLO, H. (2007b): Los fósiles y la Cultura Popular (2).
ENCINAS, J.A. (1997): Inventari espeleològic de les Illes
Folklore de los Fósiles Ibéricos, septiembre; http://folklo-
Balears – Any 1997. Endins, 21: 103-128.
re-fosiles-ibericos.blogspot.com/2007/09/los-fsiles-y-la-
ENCINAS, J.A. (2006): Inventario interactivo de cavidades
cultura-popular-2.html
2006. Relación inventarial de subterraneos naturales de
ASTUDILLO, H. (2007c): Los fósiles y la Cultura Popular (3).
las Illes Balears. CD In: Mayoral, D. i Mateu, T. Mallorca,
Folklore de los Fósiles Ibéricos, septiembre; HYPERLINK
bellezas en la oscuridad. Ed. Espeleo Mallorca SC. 277
“http://folklore-fosiles-ibericos.blogspot.com/2007/09/los-
pp + CD.
fsiles-y-la-cultura-popular-3.html”
http://folklore-fosiles-
ESCO-NATURA: www.esconatura.com
ibericos.blogspot.com/2007/09/los-fsiles-y-la-cultura-po-
GONZÁLEZ-MIGUEL, J.R. (1981): Intento de reconstrucción
pular-3.html
de las cuencas límnicas terciarias de la Isla de Mallorca.
ASTUDILLO, H. (2007d): Los fósiles y la Cultura Popular (y 4).
Coloquios de Paleontología, 36: 67-73.
Folklore de los Fósiles Ibéricos, septiembre; http://folklore-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. I LAVERGNE, J.J. (2000): Les coves
fosiles-ibericos.blogspot.com/2007/09/los-fsiles-y-la-cultu-
de Cala Varques (Manacor, Mallorca), Endins, 23: 41-58.
ra-popular-y-4.html
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GRACIA, P.; MERINO, A.; VEGA,
ASTUDILLO, H. (2008a): Paleontología Cultural y Etnopaleon-
P. I MULET, G. (2001): Notícia preliminar del jaciment ar-
tología (1). Folklore de los Fósiles Ibéricos, junio; http://
queològic de la Font de ses Aiguades (Alcúdia, Mallorca).
folklore-fosiles-ibericos.blogspot.com/2008/06/paleontolo-
Endins, 24: 59-74.
ga-cultural.html
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GUAL, M.A.; WATKINSON; P. I
ASTUDILLO, H. (2008b): Paleontología Cultural y Etnopaleon-
DOT, M.A. (2003a): Les coves de cala Anguila (Manacor,
tología (2). Folklore de los Fósiles Ibéricos, diciembre;
Mallorca). I: Descripció de les cavitats i història de les ex-
http://folklore-fosiles-ibericos.blogspot.com/2008/12/pa-
ploracions. Endins, 25: 23-42.
leontologia-cultural-y.html
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER,
ASTUDILLO, H. (2009a): El registro fósil en la toponimia (1)
P.; CLAMOR, B.; GUAL, M.A. I VADELL, M. (2003b): Les
Folklore de los Fósiles Ibéricos, marzo http://folklore-fo-
coves de cala Anguila (Manacor, Mallorca). II: La cova
siles-ibericos.blogspot.com/2009/03/el-registro-fosil-en-la-
Genovesa o cova d’en Bessó. Espeleogènesi, geomor-
toponimia-1.html
fologia, hidrologia, sedimentologia, fauna, paleontologia,
ASTUDILLO, H. (2009b): Paléontologie culturel et Ethnopa-
arqueologia i conservació. Endins, 25: 43-86.
léontologie. Glossopetrae, 3, julio (segona època); http://
HABSBURG-LORENA, Ll.S. (1871): Die Balearen in Wort
glossopetrae.blogspot.com
und Bild geschildert. Zweiter Band. Die eigentlichen
BAUZÀ, J. (1946): La edad de los lignitos de Son Fe (Alcudia).
Balearen. Drittes Buch. Mallorca. I. Allgemeiner theil.
Bol. R. Soc. Hist. Nat., 44: 561-569.
F.V. Brockhaus. 665 pp. Leipzig. Traducció al castellà:
BAUZÀ, J. (1956): Flora oligocena de Son Fe (Alcudia). Bol.
HABSBURG-LORENA, Ll.S. (1989): Las Baleares por la
Soc. Hist. Nat. Balears, 2: 89-90.
palabra y el grabado. Las Baleares propiamente dichas.
BAUZÀ, J. (1958): Hallazgo del Diplobune secundaria Cuvier
Mallorca (parte general). Traducción del vol. III de la se-
en los lignitos de Selva. Estud. Geol. (Inst. Lucas Mallada):
gunda parte de Die Balearen. Edición Sa Nostra, vol 6.
14 (37): 43-44.
HERMITE, H. (1879): Description de quelques fossiles
BAUZÀ, J. (1961): Contribución a la flora fósil de Mallorca. Bol.
nouveaux des îles Baléares. C. R. Somm. des Séances
Soc. Hist. Nat. Balears, 7: 49-54.
de la Soc. Géol. France, 40.
BAUZÀ, J. (1978): Paleontología de Mallorca. Ciento ochen-
MAS, G.; ASTUDILLO, H. I QUINTANA, J. (2010): Toponímia
ta millones de años de la flora y fauna de Mallorca. In:
de motivació paleontològica de les Illes Balears. In: Bassa,
MASCARÓ, J. (coord.): Historia de Mallorca, tom 7: 331-
R. i Latorre, F. (coords.): XXIII Jornada d’Antroponímia i
430. Gráficas Miralles. Palma de Mallorca.
Toponímia - V Seminari de Metodologia en Toponímia i
BOUVY, P. (1857): Note sur les lignites des îles Baléares. Bull.
Normalització Lingüística. Porreres, 27 de març de 2010.
Soc. Géol. France (2me série), 14.
Universitat de les Illes Balears – Conselleria d’Educació i
CAMPS I MERCADAL, F. (1918-1921): Folk-lore menorquín
Cultura (Govern de les Illes Balears). En premsa.
(De la pagesia). Impremta de M. Sintes Rotger, sucesor
MATEU, B. (2004): A les entranyes de Selva, topònims. XIII
de B. Fàbregues y M. Parpal. 2 vols: 343 + 129 pp . Maó.
Jornada d’Antroponímia i Toponímia. Sant Joan, 1999.
Existeix una reimpressió corregida 2007: Folklore menor-
In: PLANISI, H. i ROSSELLÓ, M. (coords.): Sobre
quí (De la pagesia). Institut Menorquí d’Estudis, 2 vols.,
Onomàstica. Jornades d’Antroponímia i Toponímia (1993-
Colecció Capcer, 4 i 5. 400+139 pp. Maó.
2002). Universitat de les Illes Balears – Govern de les Illes
COLOM, G. (1975): Geologia de Mallorca. Diput. Prov. Bal.
Balears. pp 215-219.
Inst. Estudios Baleáricos. Patronato “J. Mª Quadrado”.
MAYOR, A. (2007): Place names describing fossils in oral tra-
CSIC. 2 vols. 519 pp. Palma de Mallorca.
ditions. In: PICCARDI, L. (coord.): Myth and Geology.
COLOM, G. (1983): Los lagos del Oligoceno de Mallorca.
Geological Society, London. Special Publications, 273:
Gráficas Miramar. 167 pp. Palma de Mallorca.
245-261.
COLOM, G. (1991): Las ciencias naturales en las Islas Baleares.
MERINO, A. (2000): Nuevas extensiones de la Cova des Pas
Historia de sus progresos. Direccció General de Cultura.
de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 23: 7-21.
Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Govern Balear.
MERINO, A. (2002): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
369 pp. Palma de Mallorca.
Mallorca). Boletin SEDECK, 3: 134-142.
CRESPÍ, D. (1994): Inventari de dipòsits minerals de les
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. I GRÀCIA,
Balears. Informe de la realització de la fase primera del
F. (2007): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
projecte. Museu Balear de Ciències Naturals – Conselleria
Mallorca): 40 kilómetros de desarrollo topografiado.
d’Obres Públiques i Ordenació del Territori (Govern
Endins, 31: 101-110.
Balear). 50 pp. + mapes + fitxes. Sóller.
MORAGUES, LL. (1993): Estudi geològic del sector meridional
DARDER, B. (1925): Estudio geológico de los alrededo-
de les Serres de Llevant (Mallorca). Boll. Soc. His. Nat.
res de Sineu y del Puig de Sant Onofre (Región central
Balears, 36: 103-120.
de Mallorca)(con notas paleontológicas de M. Charles
OLIVEROS, J.M.; ESCANDELL, B. I COLOM, G. (1960):
DÉPERET y de Paul FALLOT). Trab. Mus. Nac. Cien. Nat.
Estudio sobre la formación de los depósitos lacustres con
Serie geológica, 34: 1-80.
lignitos del Ludiense – Estampiense inferior de Mallorca.
DEPÉRET, C. I FALLOT, P. (1921): Sur l’âge des formations
Memorias del Instituto Geológico y Minero de España, 61
à lignites de l’île de Majorque. C. R. Acad. Scien., 172:
(Temas geológicos de Mallorca): 9-152.
790-795.
163

QUINTANA, J. (2004): Els fòssils marins del Miocè superior. In:
ROMA, F. (2006): Els noms de lloc i la cultura popular: la
FORNÓS, J.; OBRADOR, A. i ROSSELLÓ, V.M. (eds.):
toponímia en l’imaginari de la societat tradicional. In:
Història natural del migjorn de Menorca. El medi físic i
MALLORQUÍ, E. (coord.): Toponímia, paisatge i cultu-
l’influx humà. Mon. Societat d’Història Natural de les
ra: els noms de lloc des de la lingüística, la geografia
Balears, 11: 93-104.
i la història. Associació d’història rural de les comarques
QUINTANA, J.; BOVER, P.; RAMIS, D. I ALCOVER, A. (2003):
gironines - Documenta Universitària (Col. Fonts), 4: 127-
Cronologia de la desaparició de Myotragus balearicus
144.
Bate 1909 a Menorca. Endins, 25: 155-158.
ROMAN, F. (1927): Sur qelques fossiles des lignites de
QUINTANA, J.; BOVER, P. I ALCOVER, A. (2004): Els ver-
Binisalem (Majorque) recueillis par B. Darder Pericas. Bol.
tebrats terrestres fòssils del Migjorn. In: FORNÓS, J.;
R. Soc. Esp. Hist. Nat., 27: 383-390.
OBRADOR, A. I ROSSELLÓ, V.M. (eds.): Història natural
TORT, J. (2003): Toponimia y marginalidad geográfica. Los
del migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Mon.
nombres de lugar como reflejo de una interpretación del
Societat d’Història Natural de les Balears, 11: 291-302.
espacio. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y
RAMOS-GUERRERO, E. (1988): El Paleógeno de las Baleares:
Ciencias Sociales, 7(138). Universitat de Barcelona. http://
Estratigrafia y sedimentología. Tesis, Univ. Barcelona. 3
www.ub.es/geocrit/sn/sn-138.htm
vols., 212 pp.
VIDAL, L. M. (1917): Edad geológica de los Lignitos de Selva
RAMOS-GUERRERO, E.; FERNÁNDEZ-MARRÓN, T. I
y Binisalem (Mallorca) y descripción de algunas especies
ÀLVAREZ-RAMIS, C. (1987): Estudio paleobotánico del
Fósiles. Memorias de la Real Sociedad Española de
Cenozoico de la zona central de Mallorca: Yacimiento de
Historia Natural, 10(7).
Son Ferragut. Bol. Geol. y Min., 98 (3): 57-64.
164