Noves aportacions a l'estudi de les cavitats de Cala Falc� - Cala Varques (Manacor, Mallorca)
ENDINS, 34: 141 - 154
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2010
NOVES APORTACIONS A L’ESTUDI DE LES CAVITATS DE
CALA FALCÓ – CALA VARQUES (Manacor, Mallorca)
per Francesc GRÀCIA 1, 2, Pere GAMUNDÍ 1, Bernat CLAMOR 1, Miquel TRIAS 3,
Joan J. FORNÓS 2, Mateu FEBRER 1 i Jaume POCOVÍ 1
Resum

El coneixement de les coves litorals situades entre cala Falcó i cala Varques
s’ha vist enriquit amb les aportacions subaquàtiques efectuades a la cova des Co-
loms de Cala Falcó o cova des Coloms 1, a la cova des Coloms de cala Varques o
cova des Coloms 2 i amb la incorporació d’una nova cavitat, la cova des Genet. Dues
de les tres cavitats descrites són captures càrstico-marines a on es fan ben evidents
les interaccions entre el modelat càrstic i el modelat litoral. La cova des Coloms de
Cala Varques actua també de surgència submarina.
Abstract

The knowledge of the littoral caves located between Cala Falcó and Cala Var-
ques has resulted enriched with several new findings: the diving explorations perfor-
med in Cova des Coloms de Cala Falcó (also known as Cova des Coloms 1) and in
Cova des Coloms de Cala Varques (also known as Cova des Coloms 2) as well as
the documentation of a new cave, the Cova des Genet. Two of the three described
caves are complex regarding their genesis, being the result of mixed karstic and
marine erosion processes. The Cova des Coloms de Cala Varques acts also as a
submarine spring.
Introducció

La regió central de la costa del llevant de Mallorca
noves coves, el nombre total de cavitats és de 12, em-
es pot considerar com a clàssica dins l’espeleologia
però amb un recorregut total que supera amb escreix els
mallorquina. Gràcies al projecte d’investigació sufragat
20 km. Si es comptabilitzen el nombre total d’entrades
per l’Obra Social de SA NOSTRA, dins la convocatòria
de la mateixa zona, el nombre de boques és de 19, ja
d’ajuts per a projectes de Conservació de la Biodiversi-
que l’any 1977, de les 16 documentades, no es coneixia
tat 2009, s’ha pogut avançar en les tasques d’exploració
l’existència d’algunes d’elles: cova de Cala Varques D,
subaquàtica i documentació d’algunes de les cavitats de
cova des Genet i la connexió amb la cova de sa Gle-
la zona.
da. Aquesta entrada la incorporam en ésser la mateixa
A finals dels anys setanta del segle passat TRIAS &
cavitat que l’avenc des Camp des Pou (sistema Gleda-
MIR (1977) procediren a estudiar les cavitats localitzades
Camp des Pou).
a l’àrea compresa entre les cases de Can Frasquet, cala
Una de les aportacions més interessants és la cova
Varques i Can Llunes. Aquesta zona fou descrita llavors
des Genet, cavitat que als anteriors treballs efectuats a
com una de les més denses espeleològicament parlant
la zona havia quedat exclosa per desconeixement de la
de Mallorca: “dins una superfície d’1 km2 es troben 14
seva existència. C. Veny reprodueix, no obstant això, a
coves importants”. Una munió d’estudis posteriors efec-
la seva obra de 1968, el llistat de coves de l’arxiu de J.
tuats a la zona (GINÉS & GINÉS, 1976; TRIAS & MIR,
Aguiló, a on inclou la cova des Genet. Emperò la cavi-
1977; TRIAS, 1992; TRIAS, 2000; GRÀCIA et al., 2000;
tat no constava als inventaris espeleològics que es van
GRÀCIA et al., 2006; GRÀCIA et al., 2010) deixaren ben
anar publicant.
reforçada aquesta afirmació. Entre les connexions entre
Les vuit cavitats litorals que trobam a la proximitat
cavitats ja conegudes i la troballa o documentació de
de la costa, entre cala Varques i cala Falcó, es troben
circumval·lant el litoral, fet ben evident a cala Varques
(Fig. 1). Les relacions entre algunes de les coves ja es
1
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença.
varen exposar a GRÀCIA et al. (2000), on donàrem a

email: xescgracia@yahoo.es
conèixer el sistema format per les coves de Cala Var-
2
Karst and Littoral Geomorphology Research Group. email: joan.
ques A o cova des Xuetes, la cova de Cala Varques C i
fornos@uib.cat
3
Speleo Club Mallorca (SCM).
la cova de Cala Varques D, sistema anomenat cova de
141

Cala Varques ACD. També vam remarcar la proximitat
reduïda a la topografia publicada el 1977, al gran porxo
a la cova de Cala Varques B, la de més recorregut de la
d’entrada.
zona d’estudi.
1990 - Tomeu Mestre, un dels propietaris de la zona,
informà de l’existència d’una gran cova amb accés marí
a cala Falcó, que no podia ésser d’altra que la cova des
Coloms 1. M. Trias i J. Castelló, de la secció d’Espele-
Cova des Coloms de Cala Falcó
ologia del Grup Excursionista de Mallorca (GEM) efec-
tuaren la topografia de les galeries aèries de la cavitat.
o cova des Coloms 1
La fondària dels llacs a la vora de les parets de la sala
final, feu pensar en la possible existència de continua-
cions importants per davall l’aigua. A TRIAS (1992), ja
HISTÒRIA DE LES EXPLORACIONS
s’esmentà que l’article hauria de servir d’estímul per a la

revisió topogràfica de les cavitats de la zona, després de
1977 - Els espeleòlegs de l’Speleo Club Mallorca
les novetats que es produïren en el camp exploratori, i
(SCM), Miquel Trias, C. Payeras i J. Metola topografia-
que s’apuntaven en el noticiari d’aquesta publicació.
ren l’àmplia entrada marina de la cavitat, fins a uns 50 m
1990-1996 - A la dècada dels 90 la cavitat fou ex-
cap a l’interior, a on el sostre, les parets i el terra conver-
plorada per grups de bussos de coves britànics, sense
geixen fins que no és possible continuar, ja que les ones
aconseguir trobar continuacions. Aquestes informacions
impedeixen seguir més enllà. Al treball sobre les coves
van fer que el Grup Nord de Mallorca no s’interessés per
de la zona de Can Frasquet - Cala Varques (TRIAS &
la cavitat des del punt de vista exploratori, per no tractar-
MIR, 1977) apareixen descrites 16 cavitats; una de les
se d’una cavitat verge, subaquàticament parlant.
considerades menys importants era la cova des Coloms
1999 - Aquest any es realitzà una visita a la cavi-
1, ja que una visita amb presses i l’estat no gaire bo
tat amb material d’immersió per part de Bernat Clamor i
de la mar, feren que no s’adonassin del pas baix que
Francesc Gràcia (GNM) amb tancs de petita capacitat (2
dóna accés a la part principal de la caverna, deixant-la
x 5 l). La sorpresa fou majúscula en trobar, després d’uns
Figura 1: Fotografia aèria de cala Falcó i cala Varques amb la superpo-
Figure 1: Aerial photograph of Cala Falcó and Cala Varques area with
sició de la planta de les cavitats.
the plan survey of the caves superposed.
142

143

metres de volum important sota les aigües del darrer llac,
moltes ocasions es troba recoberta per fulles de Posido-
dues galeries paral·leles que prossegueixen més enllà.
nia oceanica. D’aquí connecta amb una ampla galeria
2010 - Es reactiven les tasques topogràfiques enca-
horitzontal amb el pis cobert d’arena arrossegada per
ra inacabades i es procedeix a documentar fotogràfica-
la mar. Seguint una direcció NE-SW, aquesta galeria té
ment la cavitat per a la seva publicació.
una llargària de 60 m i una amplada de 20 m. El seu
límit ve marcat per una important acumulació de blocs,
producte d’un esfondrament, a on l’amplària queda
DESCRIPCIÓ DE LA CAVITAT
reduïda a un terç. A l’inici de l’estança, en direcció N,
uns massissos estalagmítics creen una falsa galeria. El
La cavitat s’obre als penya-segats meridionals de
sostre d’aquesta part, està decorat per abundants es-
cala Falcó, essent el seu accés per la mar (Figs. 1 i 2).
peleotemes i el terra, a més a més de l’arena, presenta
La boca és un gran arc ben visible des de lluny i que es
localment, i a prop de les parets, estalagmites i algunes
troba al costat d’una cova d’abrasió marina anomenada
petites columnes.
cova des Barrufau, localitzada uns metres més enllà en
Per accedir a la zona més interior aèria, podem
direcció de cap a la mar gran. La cova està constituïda
passar pel centre de la galeria, entre els enderrocs, per
per una sola galeria de 180 m de llargària que prosse-
voltar després a la dreta, o per l’esquerra travessant un
gueix i es bifurca de forma subaquàtica al final, fins als
petit llac; per l’eix de la galeria no s’hi pot passar ja que
274 m lineals. L’amplària és molt variable, entre els 3 i
hi ha una doble barrera estalagmítica disposada trans-
els 30 m a les zones aèries, i al voltant de 17 m a l’inici
versalment. Aquesta tercera part és una continuació de
de la part subaquàtica i entre 0,5 i 4 m a les galeries
la galeria descrita en segon lloc, emperò és molt diferent
sotaiguades. El recorregut total projectat és de 575 m,
des del punt de vista morfològic: aquí el predomini del
dels quals 214 m són de galeries subaquàtiques i 361 m
concrecionament és absolut, tot el que no està cobert
corresponen a zones aèries. Per conveniència descrip-
per l’aigua dels llacs, ho està per espeleotemes que pre-
tiva la podem considerar dividida en quatre parts.
senten tot tipus de formes. Els més destacats són les
La primera és el porxo d’entrada, voluminós àmbit
columnes, alineades seguint diàclasis de direcció NW-
totalment envaït per la mar, amb el paladar a 20 m d’al-
SE i E-W i que constitueixen massissos estalagmítics
çària que davalla a mesura que les parets s’atraquen,
que subdivideixen la sala. La conjunció de la bellesa
de la mateixa manera que ho fan les parets. Té forma
ornamental calcària amb els extensos llacs li atorga un
vagament triangular i amb uns 50 m tant d’amplària com
gran atractiu. A més d’ésser la més decorada, aquesta
de llargària. Aquesta zona d’influència marina està es-
tercera part, és també la que ofereix més volum, la seva
tructurada damunt d’una diàclasi E-W, ben visible en
llargària és de 70 m, l’amplària de 30 m i l’alçària arriba
alguns llocs (TRIAS, 1992). Un pas molt baix marca el
als 14 m. Fins aquí, en conjunt la llargària total de l’eix
límit d’aquesta primera part, que no arriba a sifonar; en-
de la cova aèria és de 180 m, mentre que la poligonal
tre la superfície de la mar i el paladar queda un espai
projectada assoleix els 361 m (segons dades de GRÀ-
d’aproximadament 20 cm, però d’unes dimensions tan
CIA et al., 2009).
reduïdes fan que no sigui gens aconsellable d’intentar-hi
Des del llac terminal de la zona aèria ja s’intueix la
entrar amb la mar moguda.
continuació subaquàtica de la cova, la quarta zona de la
Més enllà del pas s’obre una petita saleta aquàti-
cavitat (Fig. 3). Des d’aquesta part, només els primers
ca, continuació de la mateixa galeria, mitjançant la qual
15 m són voluminosos, ja que pocs metres després, la
s’accedeix a la segona part de la cova. A la vorera de
galeria es redueix de forma dràstica i prossegueix en
l’aigua se surt per damunt d’una colada estalagmítica
forma de galeries més estretes. Aquesta primera zona
pavimentària afectada per l’erosió de les ones i que en
espaiosa presenta el pis ocupat per blocs caiguts i per
sediment carbonatat de color clar, excepte les parets on
els espeleotemes i algunes morfologies de corrosió són
abundants (Fig. 4). El sostre, molt pla al centre, només
està situat a la cota -0,2 m i el pis a -6,5 m. Destaca
una gran estalagmita situada damunt blocs caiguts, que
serveix d’inici d’ancoratge del fil-guia. Dues galeries par-
teixen des d’aquest indret, amb una direcció predomi-
nant de 255º. La galeria de més al nord, de 79 m lineals,
juntament amb el recorregut previ, totalitza 94 m des de
l’inici de la immersió. La galeria parteix en forma de forat
circular a l’inici, i poc després agafa la forma definitiva
de galeria vertical (que corresponen a una galeria freà-
tica de control estructural tectònic). De seguida connec-
ta amb dues galeries esbiaixades que de cap al NE es
tanquen aviat i de cap al SW connecten amb la galeria
Sud. Les cotes de fondària del sostre solen estar com-
preses entre els -1 m i -3,3 m, i el pis entre -4,3 m i -7
Figura 2: Penya-segats meridionals de cala Falcó, a on destaca la gran
m. A una desena de metres abans del final de la galeria,
entrada marina de la cova des Coloms (Foto M. L. Redondo).
es pot accedir, per un angost forat al terra flanquejat per
colades parietals, fins als -15 m, que constitueix, en dife-
Figure 2: Southern cliffs of Cala Falcó, where it is clearly visible the big
sea entrance to Cova des Coloms (Photo M. L. Redondo).
rència, el lloc més baix de tota la cavitat. Les amplàries
144

estan compreses entre poc menys d’un metre i uns 3 m
El recorregut total projectat és de 575 m, dels quals
en llocs molt determinats, encara que la major part del
214 m són de galeries subaquàtiques i 361 m correspo-
temps, els valors oscil·len entre 1 m i 2 m.
nen a zones aèries.
Les galeries subaquàtiques semblen galeries poc
modificades evolutivament, on les morfologies de corro-
sió són abundants. A nivell de macroformes ho són les
ASPECTES TÈCNICS
pròpies galeries freàtiques de control estructural tectò-
nic (Fig. 5); a llocs concrets veiem verticalment la gale-
La part més problemàtica de la cavitat, a nivell de
ria subdividida en dos nivells. A nivell de mesoformes,
perillositat, és la primera zona ocupada directament per
les morfologies més representatives són els envans,
la mar. La forma d’embut de la zona marina la fa especi-
separadors de galeries i els ponts de roca, les facetes,
alment perillosa a la zona més estreta, on feim peu, i on
a ambdós costats de la galeria, essent molt característi-
l’onatge incideix amb gran força. Amb la mar remoguda,
ques en alguns trams i van associades a les regates de
el petit pas amb aire queda sifonat, amb forts corrents
corrosió. A escala de microformes hi trobam conductes
de succió, a més a més del possible impacte del cap
seminals o iniciadors, en algunes parts de les galeries
contra el baix sostre que només deixa uns pocs centí-
i especialment a la zona subaquàtica més espaiosa de
metres d’aire per damunt del cap.
l’inici. Els espeleotemes són abundants per redols i en
Nosaltres mateixos hem hagut de renunciar a en-
cas de trobar-se, són de color fosc, ja que sembla que
trar-hi en diverses ocasions pel mal temps. També en
han sofert qualque tipus de procés geoquímic que, de
una de les visites a la cova vam haver d’ajudar a un
la mateixa manera que a d’altres cavitats, han acabat
grup de francesos atemorits, la majoria adolescents i
alterant les formacions (Fig. 6).
nins, que no gosaven sortir en haver-hi empitjorat les
La galeria sud, menys espectacular que la galeria
condicions de la mar.
nord, prossegueix uns 62 m que representen 77 m line-
La zona subaquàtica terminal, per mor de les re-
alment. Les cotes de fondària estan compreses entre els
duïdes dimensions d’amplària de les galeries, s’ha de
-2,1 m i -7,1 m al sostre, i entre -6,7 m i -8,1 m al terra.
transitar amb arnesos sense armilles hidrostàtiques. Els
L’amplària generalment oscil·la entre 1 i 3 m.
tancs emprats aconsellats són els de 5 l o 6 l, perquè
Figura 3: Preparatius d’immersió al llac interior de la cova des Coloms
Figure 3: Preparations of a diving in the inner pool of Cova des Coloms
de Cala Falcó (Foto P. Plomer).
de Cala Falcó (Photo P. Plomer).
145

és suficient l’aire que contenen per poder recórrer les
galeries i endemés resulten relativament fàcils de trans-
portar des de l’exterior fins al llac final. Tanmateix no es
tracta d’una immersió recomanable per a espeleòlegs
escafandristes poc avesats a cavitats estretes i amb
passos delicats. La visibilitat és dolenta de tornada, pel
sediment carbonatat de color clar en suspensió, fet que,
juntament amb les estretors de les galeries i passos an-
gosts, fa recomanable que només entri un escafandrista
en solitari que compti amb una dilatada experiència de
busseig en aquestes condicions.

ESPELEOGÈNESI
És un bon exponent de les denominades per
MONTORIOL-POUS (1971) captures càrstico-marines.
Com passa molt sovint al carst litoral, aquí ens trobam
davant d’una cova d’entrada marina no d’una cova ma-
rina; és a dir que aquesta és una cova excavada a la
zona de mescla d’aigües continentals i salades, la qual
ha estat després capturada per la mar que n’ha modifi-
cat l’aspecte originari.
La boca de la cavitat, totalment d’influència marina,
està estructurada damunt d’una diàclasi E-W uns 50 m,
per després, a la segona i tercera zona, seguir 130 m
en direcció NE-SW (TRIAS, 1992). La darrera part de
la cova, totalment subaquàtica, de direcció intermèdia
Figura 5: Galeria freàtica de control estructural tectònic a la cova des
Coloms de Cala Falcó. Al terç inferior de la imatge es poden
apreciar facetes a ambdós costats de la galeria associades als
canals subverticals de dissolució (Foto A. Cirer).
Figure 5: Joint-guided phreatic passage in Cova des Coloms de Cala
Falcó. In the lower part of the picture, solutional bevels (fa-
cettes) are visible at both sides of the passage associated to
subvertical dissolution channels (Photo A. Cirer).
entre les dues anteriors (255º), afegeix linealment 94 m
més i totalitza així els 274 m de penetració lineal.
A diferents indrets de les parets de la zona d’influ-
ència marina directa, s’observen llims vermells consoli-
dats, sediments que han estat posteriorment buidats per
l’acció de la mar i són les restes d’una antiga fase de
reblit.
Les galeries terminals es desenvolupen sobre litolo-
gies d’edat miocena que corresponen a ambients sedi-
mentaris de lagoon, amb poca porositat i amb una per-
meabilitat associada especialment a la fracturació. La li-
tologia correspon a materials calcarenítics i calcisiltítics.
La cavitat presenta la característica associació clas-
tico-litoquímica de la majoria de les formes hipogees
d’aquest carst. Els blocs resultants del primer dels dos
processos estan distribuïts molt irregularment; en alguns
llocs manquen completament, a d’altres són ben visibles
i finalment en trobam de recoberts per colades estalag-
mítiques. També és molt irregular la distribució de les
formes litoquímiques: manquen quasi completament en
Figura 4: Columnes i estalactites sota les aigües del llac més interior de
el porxo d’entrada, cosa no gens estranya degut a l’ac-
la cova des Coloms de Cala Falcó (Foto A. Cirer).
ció directa de la mar damunt les que hi hagués pogut
Figure 4: Drowned columns and stalactites in the inner pool of Cova
haver antigament; estan reduïdes a fines estalactites i a
des Coloms de Cala Falcó (Photo A. Cirer).
unes poques columnes
146

de bon gruix a la zona central i són molt abundants a
nics de les voltes, i permetrien alhora la deposició de
la part més interior. Els espeleotemes de la tercera zona
tot tipus de formacions estalactítiques i estalagmítiques
són de grans mides i importància, constituint el caràcter
convencionals (GINÉS & GINÉS, 1992; GINES, 2000).
de l’estança, a més a més de la presència dels llacs. Les
Així s’arriba al Pleistocè superior amb la cova configu-
formacions litoquímiques de les galeries subaquàtiques,
rada en la seva aparença actual, excepció feta de certs
o quarta zona de la cova, són molt abundants en alguns
retocs morfològics posteriors. L’existència d’una franja
trams i falten completament en altres.
d’espeleotemes freàtics, disposada a una cota de +2
La cavitat, excavada a la zona de mescla litoral, ha
m a la sala intermèdia de la gruta, registra un episodi
estat després envaïda per la mar que n’ha modificat l’as-
transgressiu ocorregut forçosament amb anterioritat a la
pecte de diferents maneres: destruint les parts directa-
captura marina de la cova. Per justificar aquesta afir-
ment obertes a ella, arrossegant-hi gran quantitat d’are-
mació GINÉS (2000) afirma que la precipitació dels es-
na i negant les zones més enclotades, formant els llacs.
peleotemes freàtics no es podria produir en un ambient
Molt abans d’aquesta invasió marina, la cova formava
geoquímic i dinàmic com l’actual vigent a la sala, a cau-
part d’un sistema de conductes excavats en regim freà-
sa de l’actual connexió directa amb la mar. L’edat atri-
tic, dels quals encara resten com a evidència les galeri-
buïble a aquesta alineació d’espeleotemes freàtics es
es subaquàtiques terminals, que són galeries freàtiques
correspon amb l’estadi isotòpic cinquè (MIS 5), és a dir,
de control estructural tectònic. Segons GINÉS (2000), la
el darrer interglacial, en base a abundants paleonivells
gènesi d’aquestes galeries i de la resta de buits freàtics
freàtics datats a altituds similars a les localitats properes
primigenis s’ha de situar al Pliocè (fins i tot finals del Mi-
a la que ens ocupa; en concret, la veïna cova de Cala
ocè) o Pleistocè inferior (6000-1500 ka BP.). Aquestes
Falcó, posseeix una franja de nivell localitzada a +1,9 m
cavitats inicials van experimentar al llarg del Pleistocè
d’altitud, i datada en 83,9 ka B.P., que correspon amb
inferior i mig (1500-135 ka BP.) una important transfor-
tota seguretat al subestadi 5a. La cronologia proposada
mació en condicions vadoses (despreniments rocosos,
per a aquests espeleotemes freàtics ens marca un límit
deposició d’espeleotemes aeris), de caràcter polifàsic
temporal a la captura de la cavitat càrstica preexistent
per mor de les interferències que les oscil·lacions del
per l’erosió marina: s’ha d’haver produït l’esdeveniment
nivell de la mar exerceixen en l’evolució del carst cos-
al llarg d’un període transgressiu, necessàriament més
taner. En aquest sentit, les fluctuacions positives de la
modern que l’estadi isotòpic 5 o, el que és el mateix, la
Mediterrània inhibirien el creixement d’espeleotemes
captura ha d’ésser postglacial (5-10 ka BP.). A l’actuali-
aeris, mentre que les davallades del nivell de la mar
tat cal recalcar la formació d’espeleotemes freàtics en el
potenciarien el desenvolupament d’ajustaments mecà-
present marge de fluctuació dels llacs més interiors, en
Figura 6: Zona recoberta d’espeleotemes que dificulta la progressió per
Figure 6: An area with abundant speleothems which make difficult the
la galeria Nord de la cova des Coloms de Cala Falcó (Foto A.
exploration in the northern gallery of Cova des Coloms de
Cirer).
Cala Falcó (Photo A. Cirer).
147

els quals els paràmetres hidrodinàmics i geoquímics en-
també captura càrstico-marina i agraciada amb abun-
cara són favorables al desenvolupament d’aquests pro-
dants concrecions litoquímiques, ambdues s’han con-
cessos. Per contra, a la sala intermèdia les condicions
vertit en cavitats “pseudoturístiques”, a on es fan cons-
ja no són les propícies per a la deposició d’aquests dipò-
tants visites organitzades i guiades pels centres de bus-
sits cristal·lins subaquàtics, sinó que té lloc la penetració
seig, entre d’altres empreses d’aventura, a més a més
d’arenes marines als instants d’onatge acusat; aquests
de nombroses visites de gent que hi va pel seu compte.
darrers esdeveniments tenen una cronologia clarament
En algunes ocasions hem comptabilitzat fins a cinc em-
subactual (GINÉS, 2000).
barcacions carregades de visitants endemés de la gent

que accedeix des de cala Falcó o que davalla amb cor-
des per la boca d’accés directament fins a la mar. Les
ESTAT DE CONSERVACIÓ
cavitats han aparegut com a oferta de sortides als ca-
tàlegs comercials. Afortunadament la cavitat no sembla
Al treball de TRIAS (1992) ja es fa referència al fet
trobar-se espanyada per causes antròpiques, ja que els
que és molt coneguda per gent no gens relacionada
espeleotemes no es troben fragmentats o danyats. L’an-
amb el món de l’espeleologia i que fins i tot es realitzen
tic costum de col·locar espelmes sembla que s’ha anat
visites turístiques més o menys organitzades. Afirmava:
esvaint, ja que no se’n veuen tantes com a la dècada
“Són abundants les espelmes deixades pels visitants,
dels anys 90, fins i tot sabem que hi ha hagut campa-
que com s’ha dit són molt nombrosos, cosa gens es-
nyes de neteja de la cera acumulada a la cavitat.
tranya ja que es tracta d’una caverna de gran bellesa


per les seves formacions i llacs i d’accés molt còmode.
Això és una bona mostra del desconeixement per part
Cova des Coloms de Cala
de l’espeleologia organitzada de les coves d’accés
marí, fins i tot de les molt conegudes en medis mariners
Varques o cova des Coloms 2
i escafandristes, i del nul interès per part d’aquests en
divulgar l’existència de les cavitats que troben”.
Al llarg de les visites efectuades per explorar i do-
HISTÒRIA DE LES EXPLORACIONS
cumentar les extensions subaquàtiques aquests darrers

anys hem pogut comprovar la intensa freqüentació de
1977 - F. Mir, C. Payeras, J. Damians i J. Metola
la cavitat, que s’ha incrementat considerablement. Ben
efectuaren la topografia de la zona aèria de la cavitat
igual que la cova de ses Llàgrimes del terme d’Alcúdia,
(TRIAS & MIR, 1977) .
148

1999 - La cova fou visitada amb material d’immersió
per part de Francesc Gràcia (GNM) amb tancs de petita
capacitat (2 x 5 l). S’hi va apreciar a la part més meridio-
nal de la cavitat una possible continuació que fou explo-
rada fins a una sala que es tanca completament.
2010 - Es realitza la topografia de la zona explorada
per part dels membres del GNM: P. Gamundí, J. Pocoví
i F. Gràcia i es procedeix a documentar la cavitat per a
la seva publicació.
DESCRIPCIÓ DE LA CAVITAT
S’obre als penya-segats septentrionals que formen
l’entrada a cala Varques (Figs. 1 i 7), en forma de gran-
diós pòrtic de 35 m d’amplària per 10 m d’alçària, que
Figura 7: Entrada marina de la cova des Coloms de Cala Varques. Les
dues coves des Coloms són captures càrstico-marines on són
dóna accés a una gran sala il·luminada i totalment inun-
ben evidents les interaccions entre el modelat càrstic i el mo-
dada de 26 m d’amplària per 30 m de llargària per uns
delat litoral (Foto M. Luque).
6 m d’alçària mitjana (sense contar els 2,5 m - 3 m d’ai-
gua), presentant el fons, abundants blocs producte dels
Figure 7: Sea entrance to Cova des Coloms de Cala Varques. The two
caves in the area known as Cova des Coloms correspond to
esfondraments. A la part E s’obre una petita galeria, de
a mixed genesis, being quite clear the interactions between
45 m lineals totals, inundada també en part, que presen-
karstic and marine erosion processes (Photo M. Luque).
ta a l’inici formes reconstructives: colades i massissos
estalagmítics de remarcable potència així com algunes
columnes, totes elles prou afectades per l’abrasió mari-
davall d’una placa producte de l’abrasió marina, uns 15
na (Fig. 8). En contacte subaquàtic directe amb la mar,
m. La zona per damunt de la placa és aèria amb aigua
per davall d’aquest pis d’espeleotemes, prossegueix la
fins els 0,8 m de fondària mitjana. Posteriorment es troba
galeria sota l’aigua, a 3,9 m de fondària i continua per
una part sifonada de 5 m de longitud que s’obre després
Figura 8: Galeria oriental de la cova des Coloms de Cala Varques on la
Figure 8: Eastern passage of Cova des Coloms de Cala Varques, whe-
cavitat prossegueix sota les aigües. S’observen llims vermells
re the cave presents underwater extensions. Red cemented
endurits adossats a les parets i formacions que han sofert un
clays are visible on the walls as well as speleothems that have
intens procés d’erosió (Foto P. Plomer).
suffered intensive erosional processes (Photo P. Plomer).
149

a una cambra interna aquàtica de 20 m de longitud, 11 m
ESTAT DE CONSERVACIÓ
d’amplària màxima, 2,5 m d’alçària en el punt més elevat
i 1,5 m de profunditat que disminueix fins als -0,6 m.
A l’entrada de la cavitat, el sostre s’empra per part
A la zona W del pòrtic d’entrada, trobam una galeria
de multitud de practicants del psicobloc, activitat nascu-
també ocupada per la mar, de 16 m de llargària, sostre
da a cala Varques, per realitzar escalades sense corda
baix, que dóna accés, per un estret i concrecionat pas, a
i en cas de caiguda impactar contra l’aigua de la mar.
la part seca de la cova, composta per una única sala de
També, els 13 m d’alçària del penya-segat s’utilitzen per
18 m, de pis ascendent en fort rost constituït per grans
saltar a la mar, des d’un costat de la cova i fins i tot des
blocs despresos del sostre i en gran part coberts i ci-
de dalt.
mentats per colades i en part per sediments argilosos.
Aquesta zona correspondria amb la continuació cap a
la cova des Genet, ja que només estan separades 10
m i ambdues cavitats coincideixen en aquesta separa-
Cova des Genet
ció amb un esfondrament que impedeix la connexió. En
aquesta sala són abundants les formes reconstructives
destacant els massissos estalagmítics i certes estalacti-
HISTÒRIA DE LES EXPLORACIONS
tes i columnes (TRIAS & MIR, 1977). El recorregut total

de la cavitat és de 163 m i la direcció predominant W-E.
1968 – És dóna la reproducció per part de l’ecle-
siàstic C. Veny del llistat de coves d’en J. Aguiló, a on

inclou la cavitat, de la qual diu que és de “boca petita i
ESPELEOGÈNESI
dedins, com una església” (VENY, 1968). Els diferents
catàlegs espeleològics publicats no incloïen la cova,
Actualment la primitiva estructura està molt ama-
encara que alguns informants, bons coneixedors de la
gada per l’important procés clàstic que ha anat engran-
contrada, parlaven d’una cavitat a l’altra banda de cala
dint el volum de la cova i també pels retocs que ha fet
Varques.
contínuament l’acció de la mar. Les morfologies actuals
2008 - F. Bonnín, retrobà l’entrada de la cova i ho
són degudes als processos d’esfondrament, que són
comunicà a J. Bermejo que comprovà astorat que no hi
especialment importants a la sala d’entrada i a la sala
havia cap cavitat catalogada a la zona on se va realitzar
més occidental. El paladar de la cova, a la part superior
la troballa, malgrat ésser una zona molt freqüentada per
d’aquesta darrera sala (+ 10 m) està a uns 8 m de la su-
espeleòlegs, turistes i excursionistes. El 7 de setembre
perfície del terreny. Tanmateix, els menys de 10 m que
en J. Bermejo, A. Villar, J.A. Encinas i M.L. Redondo es
separen aquesta sala d’esfondrament de la veïna cova
dirigiren a explorar la cavitat. Fou realitzada la topogra-
des Genet, també amb el mateix esfondrament visible,
fia de la cavitat el 5 d’octubre per part de J. A. Encinas,
però des de l’altre costat, les relacionen genèticament.
G. Herráez, J. Bermejo i J. A. Pérez.
A diferents llocs, especialment al costat més orien-
2010 - M. Trias i Pere Bover realitzen la revisió de
tal de la cova, s’observen llims vermells consolidats, se-
la posició relativa d’aquesta cova i de la veïna cova des
diments que han estat posteriorment buidats per l’acció
Coloms de Cala Varques, així com de les cotes d’alçada
de la mar i són les restes d’una antiga fase de reblit. La
d’ambdues cavitats. Es veu que la distància que les se-
galeria oriental és un bon exemple dels processos de
para és de menys de 10 m.
sedimentació d’arenes eòliques en moments de pulsa-
cions climàtiques fredes que van arribar a tancar i reblir
una bona part de la galeria, per després recobrir-se per
DESCRIPCIÓ DE LA CAVITAT
colades estalagmítiques i columnes. Posteriorment, en
produir-se una transgressió marina, s’ha produït el bui-
La petita entrada a la cavitat es troba al nord de
datge de part de les eolianites, fins al punt de formar
cala Varques (Figs 1 i 9), seguint un caminoi poc trescat,
alguns falsos pisos formats per devers 1 m de potència
que adreça per l’interior en direcció a cala Falcó i que
d’aquest material, com es pot observar a la topografia
facilita la comunicació entre ambdues cales travessant
de la cavitat. Sembla que la pròpia continuació de la
la garriga de la marina manacorina. Abans d’arribar s’ha
cova està amagada darrere les eolianites. Tanmateix és
de deixar enrere una paret, i a l’alçària de 20,66 m per
notòria la capacitat erosiva de la mar enfront d’aquest
damunt del nivell de la mar, just a la vora del camí s’obre
dipòsits litorals, fins al punt d’haver buidat una bona part
la cavitat. La boca d’entrada es troba a prop d’un ullastre
d’ells que recobrien per complet els buits i tornar a apa-
que es pot fer servir per instal·lar el material de progres-
rèixer almenys part de la galeria.
sió vertical, a més a més d’un pont de roca a la mateixa
El que aquesta cavitat funciona com a una surgèn-
entrada que és molt útil per realitzar un fraccionament.
cia ja es feia públic a les observacions efectuades per
L’entrada, de dimensions 0,5 m per 0,7 m, dóna accés
ASTIER (1972) qui va mesurar la conductivitat de l’aigua
a un desnivell aeri, de 6 m, dels quals la darrera mei-
que hi brolla, tractant-se d’una aigua bastant dolça, però
tat són sobreplomats i s’han de superar amb material
de cabdal molt petit i d’una conductivitat aproximada de
d’espeleologia vertical, bé mitjançant un electron o bé
4500 microhoms per cm. Les exploracions subaquàti-
mitjançant tècnica de sols corda. La vertical porta a un
ques han localitzat, a la galeria oriental, a uns 17 m de
típic con d’enderrocs, el qual, a més a més de pedres,
l’inici, un petit forat per a on es produeix l’aport hídric
inclou també ampolles de begudes de vidre antigues,
que s’assenyala a la topografia.
llaunes rovellades i ossos d’animals domèstics entre els
quals destaquen els cans i els porcs.
150

L’angost accés condueix a un vestíbul de forma gai-
rebé circular on ja són visibles les primeres concreci-
ons, entre les quals destaca una petita columna a poc
més de 1,5 m del terra, pròxima al lloc a on la cavitat
prossegueix mitjançant una galeria en descens amb
el terra llenegadís segons l’època de l’any (com. pers.
Bermejo). La cova flanqueja un rost de SW a NE, d’una
vintena de metres i podem observar al costat SW una
gran quantitat de formacions litoquímiques i nombroses
pedres que provenen de l’esfondrament. A la banda
més de cap al NE l’accés és molt més fàcil malgrat les
nombroses pedres que recobreixen el terra. Les arrels
són molt abundants en aquest indret i pertot arreu de la
cova, localment al sostre i també al terra, algunes de les
arrels són gruixudes i altres formen una atapeïda xarxa
Figura 9: Petita entrada de la cova des Genet, que dóna accés a un
vegetal. Hi trobam escampades estalagmites que han
desnivell aeri, de 6 m (Foto M.A. Amezcua).
aprofitat les arrels per créixer. Segons seguim avançant,
Figure 9: The small entrance to Cova des Genet gives access to a ver-
trobam una saleta al costat NE, un poc abans d’arribar a
tical pit six meters deep (Photo M.A. Amezcua).
la gran sala de la cavitat.
L’espaiosa sala (Fig. 10) està bellament decorada
per abundants i delicats espeleotemes al sostre, espe-
mides variables, i localment freqüents, encara que no
cialment estalactites fistuloses, i també voluminoses i
semblen molt actius. El sostre està recobert de moltes
potents columnes repartides pertot arreu de l’àmbit. La
estalactites fistuloses, en especial a la part més termi-
sala es desenvolupa en direcció SE, amb unes dimen-
nal, al costat SE, que poden arribar a assolir el metre de
sions d’uns 50 m de longitud, 32 m d’amplària màxima
longitud. Gairebé a la meitat de la cavitat, al costat NE,
i uns 12 m de desnivell total respecte de l’entrada. L’al-
al lloc de més profunditat, trobam una zona amb el pis
çària del sostre està compresa, en general, entre els 2
de sediments fins, els quals han estat localment sobre-
m i els 5 m. Aquesta zona de la cavitat es troba plena
excavats per un corrent d’aigua, de forma que ha rebai-
de columnes de diàmetres considerables, que és el que
xat devers 1,20 m el pis per on s’infiltra l’aigua que ha
més destaca del fenomen endocàrstic. Les columnes
recorregut la cova en moments de fortes precipitacions.
semblen haver estat xapades per processos de reajus-
Una marca de l’antic nivell del pis es veu a la paret i és
tament del terra i reomplertes per precipitats posteriors.
testimoni del procés de buidatge. Dues petites estances
A la sala són abundants també els gours al terra, de
es troben al final de la sala principal sense continuïtat.
151

Figura 10: Espaiosa sala, bellament decorada per abundants i delicats
Figure 10: Wide chamber in Cova des Genet, nicely decorated with
espeleotemes de la cova des Genet. Al fons es veu un esfon-
abundant and delicate speleothems. At the rear of the picture
drament situat al NW de la cavitat (Foto M.A. Amezcua).
it is visible a breakdown in the NW part of the cave (Photo
M.A. Amezcua).
ESPELEOGÈNESI
La cova des Genet està en un avançat estadi evo-
lutiu, molt allunyada de les fases primigènies i cotes ini-
cials del buits originaris que es formaren en condicions
freàtiques. El sostre a prop de l’entrada es veu afectat
per abundants morfologies de corrosió tipus tupins que
semblen ascendir fins connectar amb l’exterior. Dos
grans esfondraments més recents afecten la cavitat als
costats NW i SE (Fig. 13), que es poden apreciar bé
a la planta de la topografia. La cavitat es troba estre-
tament relacionada amb la cova des Coloms de Cala
Varques o cova des Coloms 2, ja que es localitza a
les proximitats, i es veu una gènesi i relació evident.
Figura 11: Les arrels dels vegetals i les estalagmites generades per
Sembla que es troben incomunicades com a resultat
arrels són molt abundants a diferents indrets de la cova des
Genet (Foto M.A. Amezcua).
dels processos d’esfondrament que s’aprecien a amb-
dues coves, especialment als costats més pròxims en-
Figure 11: The roots of vegetation and the vegetal stalagmites are very
tre sí de les cavitats. A la figura a on es representen
abundant in different spots of Cova des Genet (Photo M.A.
les plantes de les topografies superposades damunt la
Amezcua).
fotografia aèria, es pot veure la posició relativa de les
cavitats (Fig. 1). Les tasques de comprovació de les
La pràctica totalitat del costat SE és un altre esfondra-
cotes i de les entrades de les cavitats ens ha donat
ment, també d’una vintena de metres que barra el pas.
una separació de menys de 10 m (Fig. 12). La potència
En conjunt podem considerar la cavitat com a una
del sostre a la part terminal de la cova, per damunt
única sala de 74 m de longitud i 32 m d’amplària màxi-
del cim de l’esfondrament és de devers 5 m. Es pot
ma, amb zones de pendent irregular pels blocs i pedres
observar en superfície el lloc que correspon a la zona
als rosts i també amb una profusió de formacions secun-
esfondrada entre ambdues cavitats, així com també a
dàries. El recorregut projectat de la cova és de 186 m.
la fotografia aèria.
152

ESTAT DE CONSERVACIÓ
les feines pertinents, tirar el resultat de les deposicions
dins el forat i que no afectàs així a la garriga. Van que-
La saleta d’entrada a la vertical sota la boca es
dar astorats de veure gent que entràs dins un forat tan
trobava, per sorpresa nostra, farcida d’excrements hu-
reduït i vertical. Els hi vam explicar que era una cova
mans recents i paper higiènic. No ens explicàvem com
interessant i bella i ens demanaren disculpes de forma
espeleòlegs o covers respectuosos podien dedicar-se a
reiterada.
aquestes feines sense poder esperar a sortir fóra de la
Llevat d’aquesta anècdota, que hem reproduït per
cavitat. El misteri es va resoldre mentre entràvem, ja que
trobar que és ben indicadora de l’estat de pressió an-
els autors de les deposicions varen comparèixer amb
tròpica i massificació a que es veu sotmesa una de
la intenció de seguir incrementat la seva contribució al
les cales verges del litoral manacorí, podem dir que la
món subterrani. Va resultar que la seva intenció era de
cavitat està ben conservada i poc alterada. Les abun-
no embrutar l’exterior, per la qual cosa pujaven des de
dants estalactites fragmentades que cobreixen bona
cala Varques fins a l’entrada del forat per, després de fer
part del pis d’algunes zones de la cova semblen haver
Figura 12: Les tasques de comprovació de les cotes i de la distància en-
Figure 12: The survey tasks performed in order to check the position of
tre les entrades de la cova des Genet i de la cova des Coloms
the entrances to Cova des Genet and Cova des Coloms de
de Cala Varques ens ha donat una separació de menys de 10
Cala Varques have show that the passages of both caves are
m entre les sales d’ambdues cavitats.
separated a distance less than 10 m.
Figura 13: Esfondrament recobert parcialment de colades estalagmí-
Figure 13: Breakdown pile partially covered by flowstone located at the
tiques localitzat al SE de la cova des Genet i que separa
SE part of Cova des Genet. This collapse represents the se-
aquesta cavitat de la cova des Coloms de Cala Varques per
paration from Cova des Coloms de Cala Varques, situated
uns 10 m de distància (Foto M.A. Amezcua).
only 10 m away (Photo M.A. Amezcua).
153

estat trencades o bé per causes naturals o bé aquests
Cal consignar que bona part de les tasques des-
trencaments s’han produït per l’home en temps pretèrits,
envolupades s’emmarquen dins del projecte d’investi-
ja que les estalactites zenitals estan en bon estat i han
gació del Ministerio de Ciencia e Innovación –FEDER,
crescut al llarg dels darrers segles sobre les formacions
CGL2009-07392.
trencades.
A Joaquín Ginés, a qui volem agrair la revisió atenta
de l’article i la traducció a l’anglès del resum i dels peus
de figures.
A J. A. Encinas, per permetre’ns publicar la topogra-
Conclusions
fia de la cova des Genet.
A Antoni Cirer “Chirino”, del GNM, per la seva excel-
lent tasca fotogràfica i professionalitat. És un fotògraf
El coneixement de les coves litorals d’aquesta zona
subaquàtic capaç d’entrar als llocs més dificultosos i
geogràfica s’ha vist enriquit amb les aportacions sub-
allunyats, sense protestar, amb l’objectiu de retratar i
aquàtiques efectuades a la cova des Coloms de Cala
permetre compartir el món subterrani inundat.
Falcó, a la cova des Coloms de cala Varques i amb la
A Maria Antònia Amezcua i Pere Plomer, del GNM,
incorporació d’una nova cavitat, la cova des Genet.
per realitzar les fotografies terrestres de la cova des Co-
Les descobertes subaquàtiques efectuades a la
loms de Cala Falcó, cova des coloms de Cala Varques
cova des Coloms de Cala Falcó consisteixen en dues
i la cova des Genet. Sempre han estat dispostos a col-
galeries freàtiques de control estructural tectònic, poc
laborar i a fer les tasques fotogràfiques més agradables
modificades evolutivament per no estar afectades per
amb la seva companyia.
processos d’esfondrament.
A Manolo Luque i a Maria Luisa Redondo, del GNM
La cova des Coloms de Cala Varques és un bon
per deixar-nos publicar les fotografies de les entrades
exemple de les interaccions entre la mar i el carst, en
marines de la cova des Coloms de Cala Varques i de la
trobar a les zones descobertes abundants dipòsits d’eo-
cova des Coloms de Cala Falcó respectivament.
lianites parcialment erosionats i que obstrueixen possi-
A Rafel Pons i Antonio Amezcua per les seves aju-
bles continuacions. És destacable el paper de la cova
des i agradable companyia en algunes sortides a les
com a surgència. L’aigua prové de la galeria més orien-
cavitats.
tal, a on s’ha localitzat el lloc d’on brolla l’aigua.

La cova des Genet suposa una interessant nova
incorporació a les cavitats de la zona. Les principals ca-
Bibliografia
racterístiques definitòries que presenta són la riquesa
en espeleotemes i l’avançat estadi evolutiu de la cavitat,
ASTIER, L. (1972): Contribuyendo al estudio del karst del valle
fet habitual a les coves situades a la zona vadosa del
de Sant Vicenç de Pollença (Mallorca). Hidrología general.
carst del llevant mallorquí.
Geo y Bio Karst, 31: 22-26.
Les vuit cavitats litorals que trobam a la proximitat
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Les coves del Drac (Manacor,
de la línia de costa, entre cala Varques i cala Falcó, es
Mallorca). Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins,
troben circumval·lant el litoral, fet ben evident a cala
17-18: 5-20.
Varques. Les relacions entre algunes de les coves ja es
GINÉS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca: una
aproximación al conocimiento de su morfogénesis y cro-
varen documentar a GRÀCIA et al. (2000), on donàrem
nología. Tesis Doctoral. Universitat de les Illes Balears.
a conèixer el sistema format per les coves de Cala Var-
595 pp. Palma de Mallorca.
ques A o cova des Xuetes, la cova de Cala Varques C i
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1976): Ses Coves del Pirata. Endins,
la cova de Cala varques D, sistema anomenat cova de
3: 41-45.
Cala Varques ACD. També remarcàrem la proximitat a
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & LAVERGNE, J.J. (2000): Les coves
la cova de Cala Varques B, la de més recorregut de la
de cala Varques (Manacor, Mallorca). Endins, 23: 41-57.
zona d’estudi. El replantejament topogràfic de la cova
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. & FE-
BRER, M. (2006): El sistema Pirata - Pont - Piqueta
des Coloms 2 i de la cova des Genet fan veure també
(Manacor, Mallorca): geomorfologia, espeleogènesi, hidro-
la proximitat en què es troben i la relació genètica entre
logia, sedimentologia i fauna. Endins, 29: 25-64.
ambdues, interrompuda per un esfondrament que les
GRÀCIA, F; GINARD, A.; VICENS, D. & GINÉS, J. (2009): Re-
separa menys de 10 m.
cull de les cavitats de major recorregut i major fondària de
les Balears. Endins, 33: 139-152.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GAMUNDÍ, P. & FORNÓS, J.
J. (2010): El sistema Gleda - Camp des Pou (Manacor,
Mallorca). Endins, 34: 35-68.
Agraïments
MONTORIOL-POUS, J. (1971): Nota sobre la génesis de la Fo-
radada (Conejera, Baleares). Geo y Bio Karst, 28: 17-19.
TRIAS, M. (1992): Noves dades sobre la Cova des Coloms 1
Els treballs subaquàtics han estat finançats parci-
(Manacor, Mallorca). Endins, 17-18: 21-23.
alment gràcies als projectes de la Obra Social de SA
TRIAS, M. (2000): La Cova des Moro (Manacor, Mallorca) i al-
NOSTRA, dins les convocatòries d’ajuts per a projectes
guns destacats aspectes de la seva morfologia. Endins,
de Conservació de la Biodiversitat 2009. Volem agrair al
23: 73-77.
TRIAS, M. & MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Fras-
Sr. Andreu Ramis, al Sr. Antoni Sorà, al Sr. Bartomeu
quet - Cala Varques. Endins, 4: 21-42.
Tomàs i a la Sra. Eva Villalonga de l’Obra Social de “SA
VENY, C. (1968): Las cuevas sepulcrales del Bronce antiguo
NOSTRA”, la seva bona disposició i professionalitat.
de Mallorca. C.S.I.C. 429 pàgs. Madrid.
154