Les cavitats de la Serra de na Burguesa. Zona 9: Son Boronat-L�Hostalet (3a part) (Calvi�, Mallorca)
ENDINS, 34: 125 - 140
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2010
LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA.
ZONA 9: SON BORONAT-L’HOSTALET (3a part) (Calvià, Mallorca)
per Damià CRESPÍ 1,4, Pere BOVER 1,3,4,6, Antelm GINARD 1,3, Damià VICENS 1,3,5,
Mateu VADELL 1,3,4, Miquel Àngel BARCELÓ 1 i Francesc GRÀCIA 2,3,5
Resum

Presentam la descripció i topografia de 16 cavitats naturals de la serra de na
Burguesa (serra de Tramuntana, Mallorca), entre les quals destaca la cova-avenc de
na Boira pels seus 41 m de desnivell.
Resumen

Se presenta la descripción y topografía de 16 cavidades naturales de la Serra
de na Burguesa (Serra de Tramuntana, Mallorca), entre las que destaca la Cova-
Avenc de na Boira con 41 m de desnivel.
Abstract

In this paper the description and topographic survey of 16 caves located at the
Serra de na Burguesa (Serra de Tramuntana, Mallorca) are presented, among which
Cova-Avenc de na Boira, a 41 meters deep cave, should be highlighted.
Introducció
Es prossegueix amb la catalogació de les cavitats
2010; VADELL et al., 2005; VADELL i PONS, 2009; ZA-
d’aquesta interessant part de la serra de Tramuntana, la
RAGOZA i VADELL, 2009a i 2009b).
serra de na Burguesa. Tasca iniciada per l’Equip Mallor-
Les evidències de dissolució del guixos a la serra de
quí d’Espeleologia (EME) a la dècada dels 50 del segle
na Burguesa ha dut a GINÉS i GINÉS (2009) a incloure
passat (VICENS i PLA, 2001) i seguida amb posterioritat
una nova modalitat morfogenètica dins la tipologia de
per diversos grups i estudiosos de les cavernes.
coves d’esfondrament de la zona vadosa.
La catalogació iniciada per BARCELÓ (1992) va
En aquest treball presentam part dels resultats de la
ser prosseguida per un equip d’espeleòlegs que per-
tercera campanya que feim d’aquesta zona de la serra
dura fins hores d’ara i que han centrat el seu estudi a
de na Burguesa (Figura 1). També presentam alguna
la serra (GRÀCIA et al., 1997; BARCELÓ et al., 1998;
topografia feta de fa temps per part d’espeleòlegs con-
VICENS et al., 2000; CRESPÍ et al., 2001; BARCELÓ
siderats clàssics.
et al., 2003; BOVER et al., 2004; VICENS et al., 2005;
GINARD et al., 2006; CRESPÍ et al., 2007; GINARD et
al., 2009) i també per un altre equip (DOT i SÁNCHEZ,
2004). ENCINAS (2006) també ha publicat alguna topo-
Situació geogràfica
grafia d’aquesta zona.
L’estudi del carst de la serra de na Burguesa ha dut
associat la realització de treballs de caire florístic (GI-
El present treball se centra entre Son Boronat, la
NÉS i GINÉS, 1992; GINARD et al., 2010) i zoològic
urbanització de la costa d’en Blanes i el coll des Cocons,
(JORDANA et al., 2005; VADELL 2003, 2007; VADELL,
àmplia zona situada en el SO de la serra de na Burgue-
sa. Les muntanyes més elevades de la zona les trobam
a na Boira de 399 m d’alçada, el penyal des Migdia (390
1
Speleo Club Mallorca. Palma.
2
Grup Nord de Mallorca. Pollença.
m), ses Pedreretes d’Alt (387 m), el puig de Vilarrassa
3
Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB). Margarida Xirgu,
(379 m) i es Pi de ses Creus (432 m). Al vessant SE
16, baixos. E-07011. Palma.
de la serra de na Burguesa trobam comes i barrancs
4
Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN). Ctra. Palma-Port de
Sóller, km 30,5. E-07100. Sóller.
de fondària considerable; entre aquests destacam la
5
Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes
coma des Clot des Cero, amb l’encapçalament a prop
Balears. Carretera de Valldemossa km 7,5. E-07122 Palma.
d’aquesta coneguda cavitat i que es dirigeix cap a la ur-
6
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, IMEDEA (CSIC-UIB),
Miquel Marquès 21. E-07190. Esporles.
banització de la Costa d’en Blanes, i la coma des Mussol

e-mail: speleo.club.mallorca@gmail.com
paral·lela a aquesta i situada més al NE.
125

Situació geològica
Espeleogènesi
La serra de na Burguesa forma part de la serra de
El primer en tractar el tema de l’espelogènesi en
Tramuntana i es correspon amb dues alineacions mun-
aquesta zona d’estudi fou CAÑIGUERAL (1949) i deia
tanyoses de direcció NE-SO que culminen amb el puig
que les coves de la serra de na Burguesa, que acom-
Gros de Bendinat al S i amb el puig des Cans al N. Ca-
panyen els jaciments de guix, són el resultat de la disso-
dascuna de les dues alineacions de muntanyes corres-
lució d’aquests guixos i posa com a exemple les coves
pon a un plec d’inflexió de falla, més o menys complex,
del Pilar, les de Gènova i Calvià. Posteriorment tenim el
vergent al NO, però la septentrional desplaçada 1,5 km
treball de MONTORIOL (1963) en què atribueix la for-
més al NO que la meridional (GELABERT, 1998). A la
mació de coves a la serra de na Burguesa a processos
zona d’estudi del present treball ens trobam en el bloc
de circulació de les aigües subterrànies.
meridional de la serra de na Burguesa.
En treballs anteriors ja hem discutit com són
L’orientació general dels plecs anticlinals i sinclinals
d’importants els fenòmens de col·lapse en la formació
lligats a l’estructura de na Burguesa és NE-SO, per-
de cavitats a la serra de na Burguesa (BARCELÓ, 1992;
pendicular al sentit del transport tectònic (GELABERT,
GRÀCIA et al., 1997; BARCELÓ et al., 1998; VICENS et
1998). Hi ha falles normals que es produïren posterior-
al., 2000; CRESPÍ et al., 2001; BARCELÓ et al., 2003;
ment a la formació dels encavalcaments. Les direccions
VICENS et al., 2005; GINARD et al., 2009). De fet,
d’aquestes solen ser NE-SO i NO-SE (ITGE, 1991).
aquestes cavitats s’englobarien en la tipologia de sales
La majoria de cavitats de la serra de na Burgue-
d’esfondrament (collapse chambers) descrites per GI-
sa es troben en materials del Lias inferior (ITGE, 1991).
NÉS (2000), que en la bibliografia més antiga apareixen
Aquesta és una unitat massiva formada per dolomies
anomenades coves clàstiques (GINÉS, 1995; BARCE-
sovint bretxades (FORNÓS i GELABERT, 1995). Algu-
LÓ, 1992). En alguns casos els fenòmens de col·lapse
nes cavitats, sobretot en el sector més septentrional, es
se superposen uns als altres formant cavitats de plantes
desenvolupen en materials del Retià (Triàsic superior)
molt complexes. Aquest és el cas de la covota des Puig
formats per dolomies, carnioles i algunes intercala-
Gros de Bendinat (VICENS et al., 2000), de la cova des
cions margoses (FORNÓS i GELABERT, 1995). A les
Coloms (BARCELÓ et al., 2003), de les coves del Pilar
zones profundes de certes cavitats trobam els guixos
(VICENS et al., 2005) i de la cova des Coral·loides (GI-
del Keuper (Triàsic superior), que a la serra de na Bur-
NARD et al., 2009).
guesa són guixos sacaroides amb una laminació poc
Per a la formació d’aquestes sales d’esfondrament
visible (VICENS et al., 2005).
és necessari que es formin buits per la dissolució de la
Figura 1: Mapa de situació de les cavitats: 1) avenc de n’Osito, 2) balma de sa Falzia Negra, 3) clot de sa Barraca, 4) cova de sa Terra, 5) avenc Boig,
6) avenc des Verdet, 7) avenc des Ginebró, 8) cova de sa Corba, 9) crull de sa Dauradella, 10) es Portalot, 11) Forat des Jaç, 12) avenc de
sa Trescada, 13) cova-avenc de na Boira, 14) cova des Cabrits, 15) avenc de sa Nevada.
Figure 1: Location map of the caves.
126

estan afectats sovint per solifluxions que en alguns ca-
sos provoquen desplaçaments superiors a un metre.
Per finalitzar aquest apartat cal destacar l’actualit-
zació feta per GINÉS i GINÉS (2009) sobre la classifi-
cació morfogenètica de les cavitats càrstiques de l’illa
de Mallorca. Aquesta manté les quatre categories princi-
pals establertes per GINÉS (1995), com són els avencs
de la zona vadosa, les coves de la zona vadosa, les
coves freàtiques no litorals i les coves de la franja lito-
ral. Una de les principals novetats és el reconeixement
del paper de la dissolució dels guixos subjacents en la
gènesi d’algunes coves d’esfondrament de la serra de
Tramuntana.
Foto 1: Exemple d’acumulació de fems a una cova de la serra de na
Burguesa. Foto: Mateu Vadell.
Conservació de les cavitats
Photo 1: Example of garbage accumulation in a cave from Serra de Na

Burguesa. Photo: Mateu Vadell.
Cada vegada és més freqüent trobar informació
exhaustiva sobre excursions a cavitats de les Balears
en general i de Mallorca en particular. D’important relle-
roca. Tenim evidències de formes de dissolució freàtica
vància és el fet que moltes d’aquestes informacions es
de la roca carbonatada a l’avenc-cova de na Picacento,
troben fàcilment accessibles a diverses pàgines web de
citat en primer lloc per BARCELÓ, (1992) i descrit amb
la xarxa. Evidentment, les coves més conegudes són
més detall per GINARD et al. (2009).
aquelles que presenten, per algun motiu, un atractiu
Algunes altres coves de la serra de na Burguesa pre-
especial. En aquestes pàgines donen informació sobre
senten morfologies menors de dissolució que en alguns
localització, topografia, accés i informació diversa sense
casos podrien estar relacionades amb processos sube-
tenir en compte el fet de que la cova o la fauna que ha-
dàfics, com ara la cova de s’Agre d’en Massip (CRESPÍ
bita en aquestes puguin estar legalment protegides (per
et al., 2001), rampa de ses Columnes de les coves del
la qual cosa el seu accés és restringit) o el fet de que es
Pilar i la cova dets Escolapis (VICENS et al., 2005) i fins
tracti d’una cova amb un interès espeleològic, geològic,
i tot algunes morfologies relacionades amb l’impacte de
botànic, zoològic, paleontològic o arqueològic.
les gotes, fruit del degoteig del sostre (GINARD et al.,
En el cas de la serra de na Burguesa hem pogut
2009). En el cas de la cova de ses Caderneres s’han vist
comprovar que s’està facilitant informació de coves a di-
morfologies de dissolució (cúpules de dissolució i un pont
verses pàgines web on, fins i tot, pengen fotos mostrant
de roca) que s’haurien d’haver produït a una major pro-
la manipulació de possibles restes paleontològiques i
funditat, ja que la cova (actualment amenaçada pel reom-
arqueològiques i també la manipulació d’espècies ani-
pliment de la pedrera amb enderrocs) es troba al mig de
mals protegides, com ara rates-pinyades. D’altra banda,
la paret del tall d’una pedrera (CRESPÍ et al., 2001).
la massificació observada en algunes d’aquestes cavi-
En altres casos, la dissolució que ha format el buit de
tats ha produït l’acumulació de fems (Foto 1) i destruc-
la cavitat s’ha produït en els guixos triàsics subjacents.
ció d’espeleotemes (dos exemples clars en són la cova
Hem pogut observar clarament morfologies de dissolu-
dets Albons i les coves del Pilar) o la desaparició de
ció en guixos a les mines sota la caverna des Caos, a
gran nombre de colònies de rates-pinyades (també a
les coves del Pilar (VICENS et al., 2005). Pensam que
les coves del Pilar, actualment protegides per un tanca-
la dissolució dels guixos pot haver jugat un paper impor-
ment). L’efecte del pas i presència de gran quantitat de
tant en la formació de molts dels esfondraments asso-
persones a l’interior de determinades coves és dramàtic
ciats a mines a la serra de na Burguesa, especialment a
per a les poblacions d’invertebrats cavernícoles, ja que
la zona que es troba al vessant SE de les serres de Son
aquestes són extremadament fràgils a qualsevol canvi o
Camps i Son Marill (BOVER et al., 2004). També s’ha
modificació que pugi patir l’ecosistema on viuen.
pogut constatar la presència de guix en parts profundes
A més, es dóna la falsa sensació de que les coves
d’altres cavitats, com ara la covota des Puig Gros de
són accessibles a gent que pot estar poc preparada tant
Bendinat (VICENS et al., 2000), cova des Guix i cova
físicament com psicològica per entrar-hi i visitar-les.
des Ratot (VICENS et al., 2005), cova des Coals (GI-
Per tots aquests motius els components de l’equip
NARD et al., 2006), cova des Coral·loides i avenc de
d’espeleòlegs que exploram i topografiam les cavitats de
s’Eriçó (GINARD, 2009).
na Burguesa hem decidit no donar les coordenades de les
Els processos de concrecionament són un dels
cavitats i ser molt cauts a l’hora de donar informació so-
aspectes més importants i destacats de moltes de les
bre fauna i flora protegida o jaciments arqueològics o pa-
cavitats de la serra, amb la presència abundant de diver-
leontològics a partir d’aquest treball. Creim que la nostra
sos tipus d’espeleotemes (estalactites, estalagmites, co-
responsabilitat pel que fa a la conservació de les cavitats
lumnes, colades parietals i pavimentàries, excèntriques
que exploram i estudiam està per damunt d’egoismes,
i coral·loides). A la majoria de les cavitats de la serra de
d’exhibicionismes i de motius econòmics (com semblen
na Burguesa, aquests processos de concrecionament,
ser les motivacions d’algunes d’aquestes webs).
127

Descripció de les cavitats
COVA DE SA TERRA
A aquesta modesta cavitat s’hi accedeix per una es-
tretor d’uns 0,45 m d’alçada i 1,2 m d’ampla situada al S
d’un enfonsament d’uns 5 m x 11 m. Després de passar
l’estretor i davallar 2 m ens situam a una sala inclinada
de 6 x 4 m, en què la característica més definitòria és
la presència d’un sòl molt terrós i polsós. A la zona NE
de la cavitat hi ha forats entre blocs. A la zona del SE
sembla que la cova no es tanca, però la presència de
blocs inestables i el sòl terròs va fer que desistíssim de
ficar-nos-hi.
COVA DES CABRITS
Cavitat modesta que presenta una direcció gairebé
SO-NE, d’uns 16 m de llarg i d’amplada variable (Foto
2). Els primers 8 m presenta forma de galeria, on hi ha
colades parietals, per després donar pas a una sala in-
clinada i al final una saleta de devers 3,5 m x 4 m.
CLOT DE SA BARRACA
Foto 2: Vista de l’entrada de la cova des Cabrits. Foto: Miquel Àngel
Barceló.
Es tracta d’un enfonsament natural d’uns 25 m x 6
m i que presenta les runes d’una barraca. Davall dels
Photo 2: View of the entrance of Cova des Cabrits. Photo: Miquel Àngel
blocs al centre de la depressió hi ha una saleta.
Barceló.
128

129

BALMA DE SA FALZIA NEGRA
Encara que es tracta d’una balma de poca impor-
tància espeleològica, sembla important incloure la topo-
grafia d’aquesta cavitat en aquest treball degut a la seva
rellevant importància botànica, fet que dóna nom a la
balma.
Aquí hem localitzat fins a 5 espècies diferents de
pteridòfits i en particular hi ha una població considera-
ble de l’espècie Asplenium onopteris, conegut en català
amb el nom de falzia negra.
La balma presenta una amplada d’uns 9 m i una
alçada de 5 m. La balma està orientada cap el NNE. El
seu trespol està molt cobert de vegetació, i amb abun-
dant restes del desmantellament de la seva ventalla així
com restes d’excrements de cabres que deuen emprar
la balma com a abric.
AVENC DES VERDET
Petit avenc d’uns 7 m de profunditat al qual s’accedeix
mitjançant una boca subcircular d’aproximadament 1 m
de diàmetre (Foto 3). La sala principal, de planta subrec-
tangular, té unes dimensions de 11 m en direcció SE-
NO i 6 m en direcció SO-NE. En quasi tota l’extensió
de la paret N podem observar abundants polígons de
retracció en els sediments argilosos del terra, mentre
130

Foto 3: Vista de la sala principal de l’avenc des Verdet. Foto: Pere
Photo 3: View of the main chamber of Avenc des Verdet. Photo: Pere
Bover.
Bover.
que a la paret S podem observar alguns espeleotemes
part S, en alguns casos amb morfologies de dissolució
com ara estalagmites i colades pavimentàries i parietals.
subedàfiques. En general la cova no permet transitar
En aquesta zona es troben algunes restes d’arrels con-
dempeus i l’estretor es fa més important, fins a fer-se
crecionades.
impenetrable, a mesura que ens apropam al sector O.
La sala principal presenta tres petites saletes addi-
cionals. Una, situada a la part mitjana de la paret S de la
cavitat, té uns 3 m de profunditat i està totalment reco-
COVA DE S’ESTORA
berta per blocs i pedres de forma que sembla una rosse-
guera. Una segona saleta està situada a una raconada
La cova de s’Estora és un complex format per dues
del cantó septentrional presentant una important densi-
coves actualment separades i que antigament eren la
tat de formacions. Pel cantó O s’accedeix a una acumu-
mateixa cova. L’esfondrament de la zona exterior de la
lació de grans blocs que insinuen una continuació de la
cova antiga ha fet que aquestes coves estiguin sepa-
cova en aquesta direcció i que s’hauria de sotmetre a
rades. De fet, avui en dia encara es poden observar el
tasques de desobstrucció per intentar continuar.
blocs de gran mida que devien formar el sòtil de la zona
En general l’avenc presenta restes d’acumulacions
de la boca o entrada de la cova.
de blocs i pedres, sobretot a la part de davall l’entrada.
La cova de s’Estora 1 és una cavitat amb un reco-
També s’hi poden trobar abundant restes osteològiques
rregut d’uns 30 m en direcció SE-NO (Foto 4), pràctica-
de vertebrats terrestres que han caigut o han estat abo-
ment sense canvis destacables de nivell. Podem accedir
cats a l’interior de la cavitat.
a la sala principal bàsicament per dues entrades: una
entrada més septentrional de gran mida que ha estat di-
vidida en dos degut als blocs caiguts del sòtil del paladar.
COVA DE SA CORBA
L’altra entrada, de menor mida, està situada més al S.
La zona SE de la sala principal és la més concre-
Petita cova de poca entitat d’uns 8 m de recorre-
cionada presentant colades parietals i pavimentàries,
gut, bàsicament en direcció O-E. La seva boca actual
estalactites i columnes. El trespol de la sala està cobert
és un petit esfondrament de 2 m de diàmetre en la part
d’abundants blocs de petita mida, especialment a la part
més ampla. A l’interior presenta colades parietals a la
més propera a les parets. A la zona E de la cavitat veim
131

132

Foto 4: Esfondrament de la part exterior de la cova de s’Estora 1 que ha
Photo 4: Collapse of the outer part of Cova de s’Estora 1 that caused the
provocat el bloqueig de l’entrada principal. Foto: Mateu Vadell.
blockage of the main entrance. Photo: Mateu Vadell.
abundants blocs que semblen tapar una possible conti-
nuació en direcció descendent.
La cova de s’Estora 2 és de menor mida (Foto 5),
i el seu recorregut és d’uns 20 m en direcció SO-NE.
Tampoc presenta desnivells considerables a la major
part de la sala principal. A la zona N es pot observar
un balcó molt concrecionat amb abundants espeleote-
Foto 5: Detall de la boca d’entrada de la cova de s’Estora 2. Foto: Mateu
Vadell.
Photo 5: Detail of the entrance of Cova de s’Estora 2. Photo: Mateu Vadell.
133

mes. Juntament amb la paret NO de la cova, aquesta
zona del balcó és l’única decorada amb espelotemes.
Cal destacar que a l’interior de la sala principal, just da-
vant de l’entrada de la cova, podem observar un grup
de pedres disposades en cercle d’uns 3 m de diàmetre.
Encara que no es pugui descartar que es tracti d’un peu
de barraca, sembla més plausible que es tracti d’una
sitja. De fet, aquesta no és l’única construcció humana
que podem trobar a la cova, ja que a l’extrem N, devora
del balcó, podem observar una petita paret de pedres.
AVENC DES GINEBRÓ
Cavitat localitzada i topografiada l’any 1992 per Mi-
quel Àngel Barceló i Antoni Merino. Es tracta d’un avenc
de dimensions discretes, d’uns 10 m de profunditat. Pre-
senta dos nivells. L’inferior suposa el final del propi pou,
on s’arriba a una petita sala de dimensions reduïdes
on s’acumulen els enderrocs i blocs caiguts pel pou. A
mitja baixada del pou (a uns 4 m) hi ha un relleix que
dona accés a una sala superior d’uns 9 x 5 m de dimen-
sions, amb l’eix llarg situat en direcció O-E. Aquesta sala
presenta una certa decoració en forma de columnes i
estalactites (Foto 6).
ES PORTALOT
Cavitat explorada i topografiada l’any 1975 per
Foto 6: Columna de l’avenc des Ginebró. Foto Miquel Àngel Barceló.
membres de l’SCM. Segons consta escrit a la fitxa de
Photo 6: Column in Avenc des Ginebró. Photo: Miquel Àngel Barceló.
la cova de l’arxiu de l’SCM, la cova consta d’una ampla
134

sala de 15 x 15 m, amb el paladar esfondrat, romanent
només sencera l’antiga boca que fa un arc de 8 x 4 m
(Foto 7). El paladar de la cova sembla haver estat des-
truït, a banda de per enfonsament, per erosió superficial
ja que la línia teòrica de la volta queda per damunt de la
superfície topogràfica actual. Hi podem observar ende-
rrocs i bretxes aparentment sense restes d’ossos.
En una visita a la cova realitzada durant la prima-
vera del 2010, la cova està en el mateix estat descrit
35 anys abans. De fet, tasques de neteja forestal (talla-
focs) han fet que actualment la cova sigui ben visible i
siguin fàcilment observables les característiques abans
esmentades. La principal diferència és que actualment
una urbanització està ben a prop de la cavitat.

FORAT DES JAÇ
Cavitat també explorada i topografiada l’any 1975
per membres de l’SCM i localitzada molt a prop de “es
Portalot”. A la fitxa de l’arxiu SCM es pot llegir que es
tracta d’un petit avenc de 2,5 m de fondària, arreglat ar-
tificialment com a habitació. Hi podem observar formes
de corrosió al sòtil i pis de materials clàstics amb signes
d’ocupació humana recent (foganya i jaç).
Visitada durant la primavera del 2010, la cova en-
cara conserva les restes d’un jaç i una foganya (desco-
neixem si es tracta del mateix trobat 35 anys abans).
Foto 7: Vista de Es Portalot amb l’arc que suposa l’únic reste del sòtil
Photo 7: View of Es Portalot with the arch as the sole remain of the for-
de l’antiga cova. Foto: Mateu Vadell.
mer cave ceiling. Photo: Mateu Vadell.
135

COVA-AVENC DE NA BOIRA
Aquesta és una cova que era ben coneguda pels
espeleòlegs que investigaven la serra de na Burguesa,
Foto 8: Pas estret que dóna accés a la part més profunda de la cova-
encara que no s’havia publicat mai la seva topografia.
avenc de na Boira. Foto: Miquel Àngel Barceló.
Segons Miquel Àngel Barceló (com. pers.) fou des-
coberta arran d’una campanya que es feu coincidint
Photo 8: Narrow passage to the deep part of Cova-Avenc de Na Boira.
amb el campament que realitzà la Federació Balear
Photo: Miquel Àngel Barceló.
136

d’Espeleologia a la serra de na Burguesa l’any 1992. Es
troba molt a prop del puig de na Boira, del qual pren el
nom. Va començar a ser topografiada pel nostre equip
al febrer del 2007. En el transcurs de la topografia vam
observar que al fons hi havia un crull semiobstruït del
qual sortia un fort corrent d’aire (Foto 8). Posteriorment
a aquesta troballa, vàrem abandonar temporalment les
tasques de topografia. A finals del 2009 fórem informats
per Manolo Luque que ell havia trobat aquesta cova i
que l’havia desobstruïda. A començament de l’any 2010
en vàrem reprendre les tasques de topografia.
Aquesta cavitat consta de dues parts ben diferen-
ciades. La part superior, coneguda des d’antic, consta
d’una obertura d’entrada, parcialment tapada per una
gran mata, que dóna accés a una cova de desenvolupa-
ment principalment horitzontal (Foto 9). La part central
té una orientació principal E-O i d’extrem a extrem fa uns
18 m. Es troba bastant il·luminada gràcies a la llum que
arriba per l’entrada. A l’extrem E tenim una petita sala
amb el trespol cobert de blocs i terra i amb concreciona-
ment parietal a la paret N. A l’extrem O de la sala princi-
pal, la cavitat segueix un crull que ens encamina cap a
la part més profunda de la cova. Després de superar un
bot d’uns 2 m trobam un pas extremadament estret que
ens condueix a una fractura vertical d’orientació NO-SE,
que ens porta a la part més profunda de la cavitat. El
fons d’aquesta es troba obstruït per blocs. La fondària
total d’aquesta cavitat és de 41 m. En aquesta cova es
troben alguns espeleotemes, encara que no són tan fre-
qüents a la part més profunda.
CRULL DE SA DAURADELLA
Avenc que segueix una fractura vertical, les dimen-
sions del qual són força discretes. Arriba fins als 7 m
de fondària i uns 9 m aproximadament de llargària. La
cavitat és estreta, entre 1 m i 1,5 m aproximadament.
L’entrada és allargada i segueix la direcció de la cavitat,
NO-SE. La fractura en ambdós costats es va fent estreta
fins que s’arriba a fer impenetrable.
A les parets de la cavitat s’hi ha observat el pteridòfit
Ceterach officinarum, conegut en català amb el nom de
dauradella, fet que dóna nom a la cavitat.
AVENC DE N’OSITO
Avenc que segueix una fractura subvertical i arri-
ba a assolir els 17 m de fondària. La fractura segueix
la direcció N-S i s’arriba a fer impenetrable en ambdós
costats.
Té una entrada discreta, de 1,5 m, per la qual po-
dem davallar a través d’una rampa pràcticament verti-
Foto 9: Sala d’entrada a la cova-avenc de na Boira. Foto: Mateu Vadell.
cal. A pesar que es fa necessari instal·lar cordes, l’accés
Photo 9: Entrance chamber of Cova-Avenc de Na Boira. Photo: Mateu
a l’avenc no representa cap dificultat. Hi ha una altra
Vadell.
entrada, també d’1,5 m, per on és més difícil l’accés.
137

AVENC BOIG
Petita cavitat que agafa aquest nom per la perillo-
sitat d’una zona de l’avenc que roman inexplorada. Po-
dem accedir a la cavitat per una entrada d’1 m aproxi-
madament que davalla gairebé 3 m. A partir d’aquí i en
direcció O s’accedeix a la zona perillosa, d’una alçada
d’1 m aproximadament que impedeix anar dempeus. A
més, en aquesta zona de la cavitat, el sòl és torna com-
138

Foto 10: Detall de l’estratigrafia de l’inestable
pis de l’avenc Boig. Foto: Miquel Àn-
gel Barceló.
Photo 10: Detail of the stratigraphy of the uns-
table floor in Avenc Boig. Photo: Mi-
quel Àngel Barceló.
Foto 11: Entrada de l’avenc de sa Nevada.
L’aire calent que sortia de la cavitat
va fondre la neu del voltants de la
boca (a la dreta de la foto). Foto: Da-
mià Vicens.
Photo 11: Entrance of Avenc de sa Nevada.
The snow sorrounding the entrance
(on the right of the photo) was melted
down by the warm airstream coming
from inside the shaft. Photo: Damià
Vicens.
pletament inestable (Foto 10) i el pendent és força pro-
Annex
nunciat (45o), la qual cosa ens va fer desistir de seguir
explorant l’avenc malgrat que en el fons de la cavitat
Dues nevades a principis d’any varen cobrir la serra
s’intuís una possible continuació.
de na Burguesa a partir d’uns 200-300 m. Una d’elles va
ser el 09-01-2010 i varem tenir el plaer de poder passe-
jar-hi i topografiar una cavitat, que tot i no estar dins la
AVENC DE SA TRESCADA
zona d’estudi d’aquest treball, hem trobat adient treure-
la a l’Endins d’enguany.
Cavitat estructurada sobre una fractura vertical que
segueix la direcció NE-SO. Arriba gairebé fins als 13 m
de fondària; la cavitat és molt estreta, un poc més d’1 m
AVENC DE SA NEVADA
en els llocs més amples, però té una llargària considera-
ble, 27 m aproximadament. Al sòl hi ha força blocs i als
Aquesta cavitat va ser topografiada pel nostre equip
dos extrems de la fractura la cavitat es va estrenyent fins
un dissabte de gener en què a la serra de na Burguesa
que es fa impenetrable.
caigué una forta nevada (Foto 11).
139

Aquest és un avenc de desenvolupament vertical de
Burguesa. Zona 8: mineria als voltants des coll des Vent
14 m de fondària. Consta d’una petita sala d’entrada a
(Palma, Mallorca). Endins, 29: 99-120.
la qual s’accedeix per una obertura de 2 m per 1 m que
GINARD, A.; VICENS, D.; ROSSELLÓ, J.A.; PONS, G.X.; MIR-
GUAL, M.; PLA, V.; CRESPÍ, D.; BARCELÓ, M.A. i BOVER,
dóna accés a una petita sala d’orientació NE-SO, que
P. (2010). Pteridòfits i briòfits de la serra de na Burguesa
presenta un pendent cap al NO. A la paret NO hi ha un
(serra de Tramuntana, Mallorca). Endins, 34: 69-86.
petit forat que dóna accés a un crull quasi vertical de 9 m
GELABERT, B. (1998): La estructura geológica de la mitad oc-
de desnivell. Al fons es troba una sala de planta irregular
cidental de la Isla de Mallorca. Inst. Tec. Geominero de
d’11 per 4 m. A l’extrem N hi ha un crull que s’estreny
España. 129 p. Madrid.
i es torna inaccessible. Les dues sales i la rampa de
GINÉS, A. (2000): Patterns of collapse chambers in the endo-
baixada es troben bastant concrecionades.
karst of Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta Carstolo-
gica, 29: 140-148.
GINÉS, A. i GINÉS, P. (1992): Principals característiques cli-
màtiques des clot des Sero (Calvià, Mallorca). Endins, 17-
18: 37-41.
Agraïments
GINÉS, J. (1995): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes
espeleogenètics / Mallorca’s endokarst: the speleogenetic

mechanism. Endins, 20 /Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3:
Volem agrair a Miquel Trias la seva amabilitat per
71-86.
permetre l’accés a l’arxiu de l’SCM i la reproducció de
GINÉS, J. i GINÉS, A. (2009): Proposta d’una nova classificació
morfogenètica de les cavitats càrstiques de l’illa de Mallor-
la topografia de dues de les coves aquí presentades
ca. Endins, 33: 5-18.
(es Portalot i el forat des Jaç). El nostre agraïment a
GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; BARCELÓ, M. A.; PLA, V.; CASAS, J.
Antoni Merino que també ens ha permès reproduir una
A. i VICENS, D. (1997): Les cavitats de la serra de na Bur-
de les seves topografies (avenc des Ginebró). Francesc
guesa. Zona 2: Puig d’en Bou (Calvià, Mallorca). Endins,
Ruiz, Julián Vadell i Pau Barceló ens han acompanyat
21: 37-49.
en algunes de les sortides realitzades. A Manolo Luque
JORDANA, R.; VADELL, M. i BAQUERO, E. (2005): Descrip-
li hem d’agrair la informació subministrada.
ción de una nueva especie de Entomobrya (Collembola,
Entomobryidae) de una cueva de Mallorca (Islas Baleares,
España). Serie Zoologica, 29(2): 8-21.
ITGE (1991): Mapa geológico de España, E. 1:50.000. Hoja nº
Bibliografia
698/723(IV): Palma/Illa del Toro y Cap de Cala Figuera
(Mallorca). Madrid.
BARCELÓ, M. A. (1992): Cavidades de la Serra de na Burgue-
MONTORIOL, J. (1963): Resultados de una campaña geoes-
sa. Zona 1: S’Hostalet (Calvià, Mallorca). Endins, 17-18:
peleológica en los alrededores de la Bahía de Palma de
25-36.
Mallorca. Speleon, 15: 3-32.
BARCELÓ, M. A.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL, M.; CRES-
VADELL, M. (2003): Fauna invertebrada de las cavidades del
PÍ, D. i VICENS, D. (2003): Les cavitats de la serra de na
Barranc de sa Coma des Mal Pas (Palma-Calvià). Endins,
Burguesa. Zona 5: Coma des Mal Pas (Calvià i Palma, Ma-
25: 107-116.
llorca). Endins, 25: 87-106.
VADELL, M. (2007): Datos sobre los Lithobius Vives i Serra,
BARCELÓ, M. A.; GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; PLA,
1983 y Lithobius piceus tabacarui Negrea & Matic, 1973
V.; GINARD, A. i CASAS, J.A. (1998): Les cavitats de la
(Chilopoda: Lithobiomorpha), localizados en el Clot des
serra de na Burguesa. Zona 3: Coll des Pastors (Calvià,
Sero (Calvià, Mallorca). Endins, 31: 179-183.
Mallorca). Endins, 22: 19-35.
VADELL, M. (2010): Scutigera coleoptrata. A: Bioatles. Palma:
BOVER, P.; GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; VADELL, M.;
Conselleria de Medi Ambient. 5ta edició (en prensa). Go-
SERRA, J.; SANTANDREU, G. i BARCELÓ, M. A. (2004):
vern de les Illes Balears.
Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona 6: La mineria
VADELL, M. i PONS, G.X. (2009): Aportaciones al conocimiento
a la serra d’en Marill (Palma, Mallorca). Endins, 26: 59-82.
de los quilópodos (Chilopoda; Geophilomorpha) de la Se-
CAÑIGUERAL, J. (1949): Las cuevas de Campanet (Mallorca).
rra de na Burguesa (Mallorca, islas Baleares). Bolletí de la
Revista ibérica núm. 156.
Societat d’Historia Natural de les Balears, 52 (en prensa).
CRESPÍ, D., GINARD, A., VICENS, D., VADELL, M. i BARCE-
Palma de Mallorca.
LÓ, M. A. (2007). Les cavitats de la serra de na Burguesa.
VADELL, M.; ZARAGOZA, J. A.; BARCELÓ, M. A., i CRESPÍ,
Zona 9: Son Boronat-L’Hostalet (Calvià, Mallorca). Endins,
D. (2005): Aportaciones al conocimiento de la fauna en el
31:141-160.
conjunto de las Coves del Pilar. Endins, 27: 75-92.
CRESPÍ, D.; GRACIA, F.; VICENS, D.; DOT, M. A.; VADELL, M.;
VICENS, D. i PLA, V. (2001): L’Equip Mallorquí d’Espeleologia
BARCELÓ, M. A.; BOVER, P. i PLA, V. (2001): Les cavitats
(EME): primer grup espeleològic mallorquí. Endins,
de la serra de na Burguesa. Zona 4: puig Gros de Bendinat
24:113-127.
(2a part). Calvià -Mallorca-. Endins, 24: 75-97.
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL,
DOT, M.A. i SÁNCHEZ, C. R. (2004): El carst de sa Malafetge
M. i BARCELÓ, M.A. (2005): Les cavitats de la serra de na
(Calvià i Palma, Mallorca). Endins, 26: 105-124.
Burguesa. Zona 7: les coves del Pilar i les mines de guix.
ENCINAS, J.A. (2006): Relación inventarial de subterráneos natu-
Endins, 27: 47-74.
rales de las Illes Balears. Ediciones Jaes. Pollença. 236 pp.
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; PLA, V.; BARCELÓ, M.A.; GRACIA,
FORNÓS, J. J. i GELABERT, B. (1995): Litologia i tectònica dels
F.; GINARD, A. i BOVER, P. (2000): Les cavitats de la serra
carst de Mallorca / Lithology and tectonics of the majorcan
de na Burguesa. Zona 4: Puig Gros de Bendinat (1a part)
karst. Endins, 20 /Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 27-43.
(Calvià, Mallorca). Endins, 23: 23-40.
GINARD, A.; BOVER, P.; VICENS, D.; CRESPÍ, D.; VADELL,
ZARAGOZA, J. A. i VADELL, M. (2009a): Chthonius balearicus.
M.; BARCELÓ, M.A. (2009): Les cavitats de la serra de na
A: Bioatles. Palma: Conselleria de Medi Ambient. 4ta edició.
Burguesa. Zona 9: Son Boronat-L’Hostalet (2a part) (Calvià,
Govern de les Illes Balears.
Mallorca). Endins, 33: 105-120.
ZARAGOZA, J. A. i VADELL, M. (2009b): Roncus neotropicus.
GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; VADELL, M.; BARCELÓ,
A: Bioatles. Palma: Conselleria de Medi Ambient. 4ta edició.
M.A. i BOVER, P. (2006). Les cavitats de la serra de na
Govern de les Illes Balears.
140