Pterid�fits i bri�fits de les cavitats de la serra de na Burguesa (Serra de Tramuntana, Mallorca)
ENDINS, 34: 69 - 86
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2010
PTERIDÒFITS I BRIÒFITS DE LES CAVITATS DE LA
SERRA DE NA BURGUESA (Serra de Tramuntana, Mallorca)
per Antelm GINARD1,2, Damià VICENS1,2,5, Josep A. ROSSELLÓ3, Guillem X. PONS2,5,
Miquel MIR-GUAL5, Vicenç PLA1,2,4, Damià CRESPÍ1,2,4, Miquel Àngel BARCELÓ1 i Pere BOVER1,6.
Resum

Se citen els pteridòfits i els briòfits que s’han observat tant a les cavitats naturals
com a les mines i pedreres de la serra de na Burguesa. En comparació amb la zona
central de la serra de Tramuntana, no hi ha una flora briofítica i pteridofítica relictual,
exceptuant Homalia lusitanica i Asplenium scolopendrium que s’han trobat a una
única cavitat, el Clot des Sero. Asplenium sagittatum s’ha observat a 15 cavitats i
en una d’aquestes ha desaparegut una població, per causes desconegudes, en un
període d’uns sis anys. Anogramma leptophylla, Asplenium petrarchae i Asplenium
trichomanes subsp. inexpectans és la primera vegada que se citen en aquesta se-
rra.
Abstract

We have studied the pteridophytes and bryophytes observed in natural cavities
as well as in mines and quarries of Na Burguesa mountain range. Compared with the
central area of the Tramuntana mountains, it is not present a relictual bryophyte and
pteridophyte flora, except Homalia lusitanica and Asplenium scolopendrium found at
a single cavity, the Clot des Sero. Asplenium sagittatum was observed in 15 of these
cavities and in one of them it was noticed its decline for unknown reasons, during
the last six years. Anogramma leptophylla, Asplenium petrarchae and Asplenium
trichomanes subsp. inexpectans are recorded for the first time in this area.
Introducció
A la conca mediterrània, i especialment a les Ba-
per l’abundància i diversitat de briòfits i per la presència
lears, les entrades de les cavitats constitueixen, junta-
de diverses espècies de pteridòfits no gens freqüents a
ment amb les zones culminals muntanyoses i els en-
l’exterior, o fins i tot restringits a aquests ambients, com
gorjats i barrancs càrstics, àrees de refugi per espècies
ara Dryopteris tyrrhena, Polystichum setiferum, P. acu-
d’ambients mesòfils, que difícilment poden actualment
leatum, P. x bicknellii, Asplenium sagittatum (Fotos 1 i
trobar a l’exterior les condicions climàtiques adients pel
2) i A. scolopendrium (Fotos 3 i 4). Així mateix, les en-
seu desenvolupament, com a conseqüència de la des-
trades de coves i balmes que s’obrin cap al NO presen-
forestació i pèrdua edàfica lligades al canvi climàtic ini-
ten algunes espècies d’angiospermes de distribució res-
ciat a la primera meitat de l’Holocè i a les pertorbacions
tringida (endemismes baleàrics i tirrènics) molt lligades
antròpiques (ROSSELLÓ i GINÉS, 1980; GINÉS, 2000;
a aquests ambients com ara Pimpinella bicknellii, Urtica
PÉREZ-OBIOL et al., 2003).
atrovirens subsp. bianorii, Cymbalaria aequitriloba, Sib-
La flora específica de les entrades dels avencs i es-
thorpia africana i Soleirolia soleirolii (GINÉS, 2000).
querdes de la serra de Tramuntana (Mallorca) destaca
Malgrat l’interès intrínsec d’aquests ambients hi ha
relativament poques dades relatives a l’estudi de la flora
d’entrada de cavitats de les Balears, i bona part de la
1
Speleo Club Mallorca. Palma. Email: speleo.club.mallorca@gmail.
informació consolidada que es té és concentra en pocs
com.
grups taxonòmics (MAHEU, 1912; ROSSELLÓ i GINÉS,
2
Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB). Margarida Xir-
gu, 16, baixos. E-07011. Palma.
1980; GINÉS, 1983; GRUP ESPELEOLÒGIC EST, 1986;
3
Jardí Botànic, Universitat de València. C/Quart 80, E-46008 Valèn-
GINÉS i GINÉS, 1992; FIOL, 1995). A més, bona part de
cia & Jardí Botànic Marimurtra Fundació Carl Faust, Apartat 112,
les exploracions fetes fins ara s’han concentrat en les
E-17300 Blanes. E-mail: rossello@uv.es
4
Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN). Ctra. Palma-Port de
cavitats situades en llocs amb altituds superiors als 500
Sóller, km 30,5. E-07100. Sóller.
m snm i amb pluviometries locals força abundants.
5
Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Ba-
La serra de na Burguesa, situada al SO de la serra
lears. Carretera de Valldemossa km 7,5. E-07122 Palma.
6
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, IMEDEA (CSIC-UIB), Mi-
de Tramuntana de Mallorca, es correspon amb dues ali-
quel Marquès, 21. E-07190. Esporles.
neacions muntanyoses de direcció NE-SO que culmina
69

Foto 1: Asplenium sagittatum, a la cova
des Pastors (Foto Antelm Gi-
nard).
Photo 1: Asplenium sagittatum, at the Cova
des Pastors (Photo Antelm Gi-
nard).
Foto 2: Asplenium sagittatum, a l’avenc-
cova de na Picacento (Foto Da-
mià Vicens).
Photo 2: Asplenium sagittatum, at the
Avenc-Cova de na Picacento
(Photo Damià Vicens).
amb el puig Gros de Bendinat (485 m) en el S i amb la
nova modalitat a la tipologia de coves d’esfondrament
serra de son Camps al N. La sèrie estratigràfica pre-
mallorquines, relacionada amb la dissolució dels guixos
senta materials del Retià, Lias, Dogger, Malm, Cretaci i
localitzats a la zona vadosa d’aquestes muntanyes.
Oligocè (GELABERT, 1998). Les cavitats d’aquesta se-
La vegetació que cobreix la serra de na Burguesa
rra es troben majoritàriament en materials del Lias i del
correspon, en la major part del territori, a l’associació
Retià (veure ITGE, 1991).
Ampelodesmo mauritanicae-Arbutetum unedonis, ca-
Es pot dir que la majoria de les cavitats de la serra
racteritzada per espècies de faneròfits escleròfils, pro-
de na Burguesa són cavitats clàstiques amb un fort con-
pis del pis termo (-meso) mediterrani amb ombroclima
trol estructural. Es caracteritzen per tenir plantes amb
subhumit (LLORENS et al., 2007). Les espècies diag-
morfologies corbades, generalment en forma de mitja
nòstiques més representatives d’aquesta associació
lluna i perfils que mostren una tendència a la verticalitza-
a na Burguesa són Pinus halepensis Mill., l’espècie
ció progressiva (BOVER et al., 2004). La dissolució dels
arbòria més abundant de la serra, Arbutus unedo L.,
guixos subjacents, fenomen ja exposat per CAÑIGUE-
Calycotome spinosa (L.) Link, Phillyrea angustifolia L.,
RAL (1949), i reafirmat per VICENS et al., (2005), ha es-
Pistacia lentiscus L., Erica multiflora L., Cistus salvii-
tat motiu perquè GINÉS i GINÉS (2009) hagin afegit una
folius L., Cistus albidus L., Ampelodesmos mauritani-
70

Foto 3: Asplenium scolopendrium, al clot
des Sero (Foto Antelm Ginard).
Photo 3: Asplenium scolopendrium, at the
Clot des Sero (Photo Antelm Gi-
nard).
Foto 4: Detall de Asplenium scolopen-
drium, al clot des Sero (Foto An-
telm Ginard).
Photo 4: Details of Asplenium scolopen-
drium, at the Clot des Sero (Photo
Antelm Ginard).
ca (Poiret) T. Durand & Schinz, Rhamnus alaternus L.,
es refereixen a pteridòfits observats a mines i pedreres
i Brachypodium retusum (Pers.) Beauv., entre les més
(BOVER et al., 2004; GINARD et al., 2004), així com
representatives.
a algunes cavitats verticals (GINÉS i GINÉS, 1992; GI-
Al llarg del temps, aquesta serra ha patit freqüents
NARD et al., 2006). Aquest territori presenta una eleva-
incendis forestals, molts d’ells intencionats; l’any 1993 es
da densitat de fenòmens càrstics, i en algunes cavitats
va cremar una superfície aproximada de 800 ha (GINART
el microclima regnant és prou diferent del de l’exterior,
i MASCARÓ, 1996). Això ha propiciat l’aparició, dintre de
per la qual cosa es pot establir una flora més mesòfila
l’estadi inicial de recuperació natural de la zona, de ma-
sensiblement diferent (GINÉS i GINÉS, 1992). Aquests
tollars de l’Anthyllido-Teucrietum majorici i de fenassars
autors ja observaren la presència d’Asplenium sco-
de l’Hypochoerido-Brachypodietum retusi, amb espècies
lopendrium en el Clot des Sero, cavitat situada a dita
com ara Anthyllis cytisoides L., Teucrium capitatum L.
serra, i que constituïa la població més meridional detec-
s.l., Globularia alypum L., Rosmarinus officinalis L., Fu-
tada a Mallorca.
mana thymifolia (L.) Spach, F. laevipes (L.) Spach, etc.
En aquest treball es presenten les dades referents
Les referències a la flora d’entrada de cavitats de la
a la distribució de briòfits i pteridòfits detectats en un
serra de na Burguesa són escadusseres i bàsicament
mostreig representatiu de la serra de na Burguesa, amb
71

l’objectiu d’inferir la singularitat del seu poblament vege-
l’escala de valors de Braun-Blanquet i que presenta els
tal respecte a les dades conegudes sobre flora d’entrada
següents valors:
de cavitats de Balears.
1: individus aïllats
Finalment, s’han afegit dos annexos, en el primer hi
2: petits grups
ha un estudi del sòl de dues cavitats representatives de
3: taques o grups mitjans
la serra de na Burguesa i en el segon hi ha dades sobre
4: poblament continu important
l’etimologia dels noms dels pteridòfits i els noms amb els
5: poblament gairebé pur o continu
quals són coneguts a Mallorca.
Per aquest treball s’han estudiat dues mostres de
sòls, una de la cova des Pastors i l’altre de la cova des Ri-
bellet. D’aquestes mostres s’han realitzat anàlisis físiques
(textura, fracció fina i gruixada, taula de colors) i quími-
Material i mètodes
ques (pH, matèria orgànica, carbonats i conductivitat). Els
resultats es poden consultat a l’annex I. Les anàlisis s’han
realitzat en base a distints manuals clàssics d’estudis de
S’ha procedit a inventariar les espècies de pteri-
sòls (LÓPEZ RITAS i LÓPEZ MELIDA, 1990; MARAÑÉS
dòfits i briòfits d’algunes de les cavitats de la serra de
et al., 1994; PLASTER, 2000; PORTA et al., 1994).
na Burguesa. Aquest inventari s’ha realitzat mitjançant
prospeccions de camp, per alguns dels autors d’aquest
article, durant els darrers set anys. De cadascuna de
les espècies de pteridòfits s’ha anotat en tots els casos
Les cavitats
l’índex de sociabilitat, en quin ambient (ombrívol o expo-
sat) es troba, lloc on es troba (paret o en terra), direcció
de l’entrada de la cavitat i tipus de cavitat. Quant als
Les topografies detallades de les cavitats mostreja-
briòfits, s’ha anotat la presència o l’absència de cada
des poden trobar-se a BARCELÓ (1992), GINÉS i GINÉS
espècie a la cavitat.
(1992), GRÀCIA et al., (1997), BARCELÓ et al., (1998),
Per realitzar l’estimació de la sociabilitat que pre-
VICENS et al., (2000), CRESPÍ et al., (2001), BARCE-
senten els pteridòfits, índex de sociabilitat, s’ha seguit
LÓ et al., (2003), BOVER et al., (2004), VICENS et al.,
Foto 5: Adiantum capillus-veneris, a la galeria de sa Trinxera de les
Photo 5: Adiantum capillus-veneris, at the Galeria de sa Trinxera, Coves
coves del Pilar (Foto Damià Vicens).
del Pilar (Photo Damià Vicens).
72

(2005), GINARD et al., (2006), CRESPÍ et al., (2007),
GINARD et al., (2009) i DOT i SÁNCHEZ, (2004).
Seguidament es proposa una classificació de les
cavitats segons la tipologia de l’entrada; s’ha de tenir en
compte que a vegades l’entrada d’una cavitat pot donar
pas a un tipus de cavitat molt diferent, com ara un avenc
amb una entrada horitzontal, o bé una cova amb un gran
desenvolupament horitzontal però amb una entrada en
forma d’avenc. Les possibilitats són nombroses, s’ha in-
tentat simplificar-ho amb la dificultat que això comporta.
Aquesta classificació és basa en la tipologia de les en-
trades de les cavitats i en els elements antròpics de la
serra de na Burguesa.
A- Enfonsaments naturals amb parets verticals o
escarpades.

Malauradament d’aquesta tipologia n’hi ha pocs
exemples a la serra na Burguesa. El clot des Sero pre-
senta aquesta morfologia i sens dubte conté una vegeta-
ció de les més interessants de la zona. Aquesta cova esta
formada per una única sala, de planta gairebé circular,
la cúpula de la qual s’obre a l’exterior mitjançant un es-
fondrament. La profunditat màxima que s’assoleix en el
fons és de tan sols 13 metres i la llum, encara que més
o manco atenuada, arriba pràcticament a tots els racons.
Llevat d’alguns espeleotemes a les parets i al terra de la
cova, les morfologies són típiques d’esfondrament, però
no s’observen acumulacions de blocs en el centre de la
Foto 6: Anogramma leptophylla, a la trinxera de la cova des Coloms
(Foto Damià Vicens).
sala. És probable que el terra, sorprenentment pla, i la
volta ben regularitzada indiquin el llarg temps transcorre-
Photo 6: Anogramma leptophylla, at the cutting of Cova des Coloms
gut des de l’etapa d’esfondraments que donaren a la cova
(Photo Damià Vicens.)
la seva actual configuració (GINÉS i GINÉS, 1992).
Segons GINÉS i GINÉS (1992) es Clot des Sero ac-
l’avenc des Mort, una de les entrades de la cova-avenc
tua com una trampa d’aire fred i l’establiment de comu-
de na Picacento i l’avenc d’en Pau també es troben dins
nitats vegetals singulars no és més que la conseqüència
aquesta tipologia.
d’aquest microclima fred i humit, que serveix de refugi a
La cova des Pastors consta d’una sala de gran
espècies la presència de les quals a l’exterior (àrid i es-
mida i ben il·luminada. És una mostra de l’interès etno-
pecialment sec i calorós durant l’estiu) seria impossible.
lògic d’aquestes cavitats, ja que s’hi han trobat restes
A més de l’esmentat Asplenium scolopendrium (que
d’ocupacions humanes, parets d’època no determinada,
reb una il·luminació compresa entre 3000 i 100 lux) s’hi
i abundants condicionaments per a la seva utilització.
troben exemplars dels pteridòfits Asplenium sagittata,
Aquestes obres consisteixen en escalonaments per ac-
Adiantum capillus-veneris (Foto 5) i Polypodium cambri-
cedir a l’interior i replans amb habitacions molt desman-
cum (Foto 11). També són interessants i significatius els
tellades. Després dels incendis dels anys 70, els llen-
briòfits com Homalia lusitanica (entre 200 i 60 lux), Pellia
yaters vinguts de la península van fer servir aquestes
endiviifolia (entre 80 i 20 lux, juntament amb protal·lus de
cavitats per tenir-hi els cavalls, la qual cosa va provocar
Asplenium) i Lophocolea bidentata (L.) Dum., així com
una destrucció de l’antic sòl i de les diferents estructu-
els que ocupen altres llocs més dispersos i localitzats,
res. La gènesi és d’esfondrament i assoleix els 17 m de
com Eucladium verticillatum (With.) Bruch & Schimp.,
fondària màxima (BARCELÓ et al., 1998). La boca de la
Fissidens sp. i Rhynchostegiella tenella; tots són pobla-
cova es troba orientada cap el N. La major part dels pte-
dors habituals de coves i avencs. En canvi, a la part més
ridòfits i briòfits es troben just abans del paladar, entre
seca del fons de la cavitat predominen les fanerògames
els enderrocs d’aquest.
Ficus carica L., Parietaria judaica L., Rubus ulmifolius
La cova des Ribellet és una cova amb una boca
Schott i Rubia peregrina L . entre altres.
d’esfondrament de dimensions considerables orientada
cap al SEE i ocupada per la vegetació que creix afavori-
da per les peculiars condicions microclimàtiques (BAR-
B- Enfonsaments naturals amb parets verticals o
CELÓ et al., 1998).
escarpades i un costat inclinat.
La covota des Puig Gros de Bendinat presenta la tí-
pica boca d’esfondrament de dimensions considerables,
La cova des Pastors, la cova des Ribellet, la covota
amb un desnivell d’uns 22 m, ocupada per la vegetació
des Puig Gros de Bendinat i es Clot des Batzers són uns
que aprofita el microclima existent i presenta una sem-
bons exemples d’aquesta tipologia. La part superior de
blança morfològica amb altres entrades de cavitats de la
73

Foto 7: Asplenium ceterach, a l’interior de la mina de s’Olla (Foto Da-
Photo 7: Asplenium ceterach, inside the Mina de s’Olla (Photo Damià
mià Vicens).
Vicens).
serra de na Burguesa, com ara la cova des Pastors o la
Una de les tres entrades de l’avenc-cova de na Pi-
cova des Ribellet, situades relativament a prop de la co-
cacento, anomenada entrada principal per GINARD et
vota del Puig Gros. Hi ha una petita marjada i es nota el
al. (2009) i orientada cap el NNE, presenta aquesta mor-
condicionament de la part baixa, la qual cosa demostra
fologia.
que es va fer servir com a refugi tant en èpoques històri-
La boca de l’avenc d’en Pau s’obre cap el NO a una
ques com possiblement prehistòriques (VICENS et al.,
dolina d’esfondrament de forma gairebé circular, de 8 m
2000). La boca es troba orientada al S.
de diàmetre. La cova consta d’una única sala de dimen-
El clot des Batzers és una depressió ubicada al cos-
sions aproximades de 16 x 9 m en planta, direcció NE-
tat O de la coma S de l’Infern, a uns pocs metres per da-
SO i desnivell de 14,8 m (CRESPÍ et al., 2001).
munt del seu llit. El límit N té forma de cràter, mentre que
el S és adossat al penya-segat. El clot es troba recobert
d’una vegetació força densa, especialment formada per
C- Enfonsaments associats a mines o pedreres.
esbarzers, que impedeix observar les característiques
dels fons. Les dimensions són de 28 m de longitud i 13’5
La mineria ha estat freqüent a la serra de na Bur-
m d’amplària, arribant a tenir -17’7 m de desnivell res-
guesa, sobretot la relacionada amb l’extracció de guix
pecte al penya-segat i -12 m en relació a la vorera N del
(BOVER et al., 2004). Mines que comuniquen amb ca-
clot. Només hi ha dues parts cobertes, una, la de més
vitats clàstiques naturals es troben amb freqüència a
al S, ben il·luminada i plana, constitueix un bon lloc de
la serra de na Burguesa, com ara la cova des Coloms
refugi, com així ho demostren les obres de condiciona-
(DARDER 1914; MONTORIOL, 1963; BARCELÓ et al.,
ment que hi presenta (GRÀCIA et al., 1997).
2003) o les coves del Pilar (MONTORIOL, 1963; VI-
L’avenc des Mort es localitza no molt lluny de la cova
CENS et al., 2005). Segons CRESPÍ et al. (2004) hi ha
des Ribellet. Aquesta interessant cavitat presenta dues
enfonsaments dels que no es pot afirmar que tenguin un
boques: una de vertical petita i una altra de dimensions
origen natural (mina de s’Arbocera, mina de s’Olla, mina
considerables orientada cap el S i que dóna a una do-
des Foradí, mina des Tres Pinets, mina des Pont) ja que
lina d’esfondrament ocupada per la vegetació. L’avenc
es podrien haver format per l’enfonsament de galeries
prossegueix per un pendent que acaba en una vertical
de mines, encara que les seves grans dimensions fan
que porta a una sala. El desnivell màxim és de 30’5 m
pensar que sí podrien tenir un origen natural. En altres
(BARCELÓ et al.,1998).
casos d’enfonsament s’hi ha vist la mà de l’home, que hi
74

ha extret materials utilitzant pics o barrobins, encara que
localitzat, és suficient per crear el microclima necessari
no es pot descartar que hi pogués haver hagut prèvia-
pel creixement dels pteridòfits (BOVER et al., 2004).
ment un enfonsament natural. Aquest és el cas de la pe-
La mina de s’Olla es caracteritza per presentar una
drera Grossa, de la mina des Camí Vell de Puigpunyent
galeria quasi horitzontal d’uns 20 m de llarg, de secció
i de la pedrera des Forn.
quadrada d’uns 2 x 2 m, que dóna a la part baixa d’un
Hi ha uns quants indrets interessants, que presen-
enfonsament de volum apreciable, d’uns 25 m de des-
ten aquesta morfologia, com ara el clot de ses Falgue-
nivell, la qual cosa és més que suficient per a crear un
res, la mina de s’Arbocera, la mina de s’Olla o la mina
microclima propici per al creixement dels pteridòfits i
des Coll des Cocons.
briòfits.
El clot de ses Falgueres està format per un enfon-
No podem saber com era aquest enfonsament
sament natural d’un sistema càrstic desaparegut gairebé
abans dels treballs de mineria, però el més probable
del tot, amb restes de cavitats naturals. Les mines es
és que hi hagués un enfonsament natural. La litologia
troben per sota de l’enfonsament, i anaven a cercar els
present a les parets de l’enfonsament consisteixen amb
nivells amb guixos. La zona del Clot és la part més exten-
bretxes de materials retians. La cronologia de la gènesi
sa de la cavitat, té una planta irregular i el terra comple-
d’aquestes bretxes podria ser pliocena o quaternària
tament cobert de blocs de diverses mides. La meitat més
(BOVER et al., 2004).
occidental del clot forma una balma de grans dimensio-
La mina des coll des Cocons consta de dues galeries
ns, amb una alçada en voladís de 13,8 m a la part més
que donen a un enfonsament, amb la finalitat d’obtenir
alta. En tota la part SE la zona del Clot delimita amb un
guix, com s’ha pogut constatar en nombroses mines de
escarpament vertical d’uns 3 m (GINARD et al., 2006).
la serra de na Burguesa i en pedreres properes (ses Vin-
Els pteridòfits i els briòfits es troben tant a l’escarpament
yes, Clot d’en Dalmau i na Carnissera).
vertical més baix com per sobre dels blocs.
L’enfonsament té una forma més o manco ovalada.
A l’enfonsament de la mina de s’Arbocera es pot
La seva amplada màxima en l’orientació E-O és de 40
accedir a través d’una galeria oberta al costat E que
m, i la mínima en orientació N-S és de 24 m. Presenta
comença amb una trinxera. De la mina n’ha quedat un
una morfologia típica en el enfonsaments localitzats en
enfonsament bastant profund, amb algunes parets que
les mines de na Burguesa: fons cobert de blocs i terra
arriben fins al 20 m i un recorregut des de l’extrem E a
amb abundant vegetació i amb les parets verticals i lleu-
l’O de 40 m. L’alçada de les parets en algun lloc, molt
gerament extraplomades.
Foto 8: Asplenium onopteris, a l’avenc des Mort (Foto Damià Vicens).
Photo 8: Asplenium onopteris, at the Avenc des Mort (Photo Damià Vi-
cens).
75

Quant a l’aspecte de conservació cal lamentar, una
de diàmetre i a continuació hi ha un pou més estret que
vegada més, la gran quantitat de fems i deixalles que hi
dóna al sòtil de la sala Principal de la cova.
ha en el fons d’aquests tipus d’enfonsaments (GINARD
et al., 2009; CRESPÍ et al., 2010).
F- Avencs de boca estreta.
D- Entrades horitzontals o sub-horitzontals de mida
Són entrades que tenen aproximadament entre 0,5
modesta.
i 2 m de diàmetre; en general presenten una verticalitat
pronunciada o les parets en forma d’olla.
Tipologia d’entrada molt comuna de la serra de
La cova de s’Aigo Estiulada té una entrada que
na Burguesa. Exemples d’aquesta tipologia en tenim a
sembla un avenc amb una boca modesta per la qual
l’avenc de na Boira, l’avenc des Cérvol, la cova des Caça-
cosa està inclosa dins aquesta tipologia.
dors, etc. En moltes d’ocasions no hi ha cap pteridòfit.
L’avenc de s’Embut, l’avenc des Coll de Son Camps
tendrien una boca amb les parets en forma d’olla.
L’avenc des Coll de Son Camps té una boca de 3m
E- Avencs de boca ampla.
x 1m i dóna a una espaiosa sala de 10m x 10m presi-
dida per una imponent estalagmita, i amb un desnivell
Són poques les cavitats de na Burguesa que pre-
de 10 m. La penetració del llum afavoreix la vegetació
sentin aquesta morfologia. L’avenc de sa Moneda n’és
d’interior, amb les omnipresents cianofícies (DOT i SÁN-
un exemple, té una boca de dimensions considerables
CHEZ, 2004).
(14 m x 9 m aprox.) i després d’una vertical de 30 m
s’arriba a una sala de 42 m x 42 m.; gairebé en el cen-
tre de la sala, destaca una columna de 21 m d’alçada
G- Balmes.
(BARCELÓ, 1992).
Una de les entrades de la cova-avenc de na Pica-
Tipologia molt habitual a la serra de na Burguesa;
cento, també es pot classificar dins d’aquesta morfolo-
només algunes localitats presenten una comunitat sin-
gia. La part superior presenta forma d’embut d’uns 6 m
gular de pteridòfits. La balma de sa Falzia Negra, amb
Foto 9: Asplenium trichomanes subsp. quadrivalens i Selaginella den-
Foto 10: Detall d’Asplenium trichomanes, a la cova des Ribellet (Foto
ticulata, a la Covota des Puig Gros de Bendinat (Foto Damià
Mateu Vadell).
Vicens).
Photo 10: Details of Asplenium trichomanes, at the Cova des Ribellet
Photo 9: Asplenium trichomanes subsp. quadrivalens and Selaginella
(Photo Mateu Vadell).
denticulata, at the Covota des Puig Gros de Bendinat (Photo
Damià Vicens).
76

una orientació cap el NNE, és de les poques amb un
Frullania dilatata (L.) Dumort.
microclima adient per trobar-hi poblament de pteridòfits
Espècie corticícola, que rarament es troba entre
(CRESPÍ et al, 2010).
les gespes d’altres briòfits o damunt roques. La seva
presència a la flora d’entrada de cavitats és accidental.
H- Trinxeres.
Lophozia turbinata (Raddi) Steph.
Es troben associades a mines o pedreres i es poden
trobar exemples d’aquesta tipologia a les coves del Pi-
La seva presència caracteritza els indrets argilosos,
lar, la cova des Cavall o la cova des Coloms.
una mica humits, i amb poca llum dels avencs. Freqüent
En aquestes trinxeres normalment s’observa la roca
a l’exterior, ja s’havia detectat als avencs de la serra de
nua, com ara a les coves del Pilar o a la cova des Cavall, i a
Tramuntana (ROSSELLÓ i GINÉS, 1980).
les parets habitualment s’hi poden trobar nombrosos briòfits
però pocs pteridòfits. A la trinxera de la cova des Coloms, a
part de roca també hi ha bretxes i restes de sòls.
Lunularia cruciata (L.) Lindb.
Abundant a totes les Balears, en molts d’ambients.
Presència ocasional com a integrant de la flora d’entrada
Catàleg florístic
de cavitats mallorquina (ROSSELLÓ i GINÉS, 1980).
BRIÒFITS
Pellia endiviifolia (Dicks.) Dumort.
La determinació del material observat ha permès
Prèviament detectada al Clot des Sero (GINÉS i GI-
identificar la presència de 4 hepàtiques i 14 molses a
NÉS, 1992). Rarament indicada als avencs de la part cen-
les cavitats de la serra de na Burguesa. La distribució a
tral de la serra de Tramuntana, en indrets argilosos i amb
les cavitats mostrejades es presenta a la Taula 1.
cert grau d’humitat edàfica (ROSSELLÓ i GINÉS, 1980).
Foto 11: Polypodium cambricum, a la cova des Pastors. A la franja
Photo 11: Polypodium cambricum, at the Cova des Pastors. In the cen-
horitzontal central hi ha Asplenium sagittatum (Foto Damià
tral horizontal belt Asplenium sagittatum is located (Photo Da-
Vicens).
mià Vicens).
77

Brachythecium rutabulum (Hedw.) Schimp.
Homalia lusitanica Schimp.
Espècie mesòfila, freqüent als peus de les balmes
Aquesta és una de les espècies més característica
de la serra de Tramuntana. Ha estat trobada al mateixos
de les parets dels avencs verticals de la serra de Tra-
tipus d’ambients a la serra de na Burguesa.
muntana, i apareix rarament a les cavitats de la penínsu-
la d’Artà (ROSSELLÓ i GINÉS, 1980). La seva presèn-
cia a la serra de na Burguesa és rellevant i ja s’havia
Eurhynchium praelongum (Hedw.) Schimp.
indicat prèviament al Clot des Sero (GINÉS i GINÉS,
1992), localitat més meridional de la seva distribució
Presenta les mateixes apetències ecològiques que
mallorquina.
l’espècie precedent, amb la qual sol conviure a l’exterior.
Presència accidental a la flora d’entrada de cavitats.
Homalothecium sericeum (Hedw.) Schimp.
Fissidens dubius P. Beauv.
Espècie calcícola, que viu sobre terra, fusta o ro-
És una de les espècies més freqüents de la flora
ques, en una gran varietat d’ambients i exposicions.
d’entrada de cavitats mallorquina (ROSSELLÓ i GINÉS,
Molt abundant a l’exterior però sembla ocasional la seva
1980). Creix als llocs argilosos moderadament il·luminats.
troballa a una cavitat.
Clot de Son Boronat
Cova des Vidres
Cova des Ribellet
Avenc des Fumerol
Cova des Coral·loides
Clot des Sero
Dolina des Vilarrassa
Clot des Batzers
Torrent cap a na Picacento
Avenc de sa Nevada
Balma de s’Estepa
Cova des Pastors
Avenc de s’Aigo Estiulada
Balma de sa Falzia Negra
Cova des Coloms
Avenc des Mort
Mina de s’Arbocera
Mina de s’Olla
Covota des Puig Gros de Bendinat
Clot de ses Falgueres
Hepàtiques
Frullania dilatata
+
Lophozia turbinata
+
Lunularia cruciata
+
+
Pellia fabroniana
+
Molses
Brachythecium rutabulum
+
Eurhynchium meridionale
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
Eurhynchium praelongum
+
Fissidens dubius
+
+
Homalia lusitanica
+
Homalothecium sericeum
+
Hypnum cupressiforme
+
+
Leptodon smithii
+
Orthotrichum anomalum
+
Plagiomnium undulatum
+
+
Rhynchostegium megapolitanum
+
+
+
Rhynchostegiella tenella
+
Scleropodium touretii
+
+
Scorpiurium circinatum
+
+
+
+
+
+
+
+
Taula 1: Distribució dels briòfits a les cavitats de na Burguesa.
Table 1: Distribution of bryophytes in the cavities of Na Burguesa range.
78

Hypnum cupressiforme Hedw.
Scorpiurium circinatum (Bruch) M. Fleisch & Loeske
Espècie calcícola, que viu sobre terra, fusta o roques,
Juntament amb Plasteurhynchium meridionale és
en una gran varietat d’ambients i exposicions. Molt abun-
una de les espècies d’aparició més freqüent a les ca-
dant a l’exterior però no indicada prèviament a cavitats.
vitats de la serra de na Burguesa. Indicada prèviament,
molt ocasional, a cavitats dels indrets secs de la serra
de Tramuntana i a Artà (ROSSELLÓ i GINÉS, 1980).
Leptodon smithii F. Weber & D. Mohr
Molt freqüent a la flora briofítica de Balears, en un gran
rang altitudinal i en una gran diversitat d’ambients.
Espècie rupícola o, més freqüentment epífita, molt
abundant a la serra de Tramuntana i que es coneixia de
les parets de dos avencs (ROSSELLÓ i GINÉS, 1980).
PTERIDÒFITS
Orthotrichum anomalum Hedw.
A la Serra de na Burguesa s’han observat 10 espè-
cies de pteridòfits; d’una de les quals se’n citen 2 subes-
Espècie rupícola, molt abundant a la serra de Tramun-
pècies. La distribució es presenta a la Taula 2.
tana i que no es coneixia prèviament a la flora dels avencs
mallorquins. Sembla ocasional la seva presència a cavitats.
Adiantum capillus-veneris L.
Plagiomnium undulatum (Hedw.) T.J. Kop.
Aquesta espècie només s’ha localitzat en cinc ca-
vitats. A les trinxeres de les mines és el lloc on s’han
Els integrants de la família Mniaceae presenten una
trobat les poblacions més grans (Foto 5).
notable freqüència d’aparició als avencs mallorquins, en
llocs feblement il·luminats, sovint als replans i al fons de
les cavitats, on solen presentar un gran desenvolupa-
Anogramma leptophylla (L.) Link
ment (ROSSELLÓ i GINÉS, 1980).
S’ha observat en sis cavitats (Foto 6), sempre en
petits grups (índex de sociabilitat 2).
Plasteurhynchium meridionale (Schimp.) M. Fleisch.
És l’espècie amb major freqüència d’aparició a la
Asplenium ceterach L.
serra de na Burguesa. Ja s’havia citat prèviament com a
espècie ocasional a la flora d’entrada de cavitats illenca
S’ha observat en gairebé la meitat de cavitats en què
(ROSSELLÓ i GINÉS, 1980). Sol viure sobre sòls i ro-
hi ha pteridòfits però sempre amb uns índexs de sociabili-
ques, als llocs amb il·luminació moderada i baixa humi-
tats més aviat baixos (Foto 7). A la serra de na Burguesa,
tat ambiental. Molt freqüent a la flora de l’exterior.
també s’ha observat a llocs ombrívols, fora de les cavitats.
Rhynchostegium megapolitanum (Blandow ex F. Weber
Asplenium onopteris L.
& D. Mohr) Schimp.
S’ha localitzat en cinc cavitats però només en tres
Espècie molt freqüent a Balears, en llocs mèsics i
d’aquestes presenta poblacions significatives (Foto 8).
protegits de la il·luminació directa. Present a tres cavi-
tats dins l’àrea d’estudi, però no indicada prèviament a
la flora d’entrada de cavitats mallorquina.
Asplenium petrarchae (Guérin) DC.
Aquesta espècie només s’ha localitzat en una paret,
Rhynchostegiella tenella (Dicks.) Limpr.
a prop de la cova des Coloms, orientada cap al N, que
duu a la trinxera d’entrada a la cova.
Espècie molt freqüent a Balears, en llocs mèsics
i xeròfils, preferentment sobre roques i dins una gran
diversitat d’ambients. No és rara a la flora dels avencs
Asplenium sagittatum (DC.) Bang.
mallorquins (ROSSELLÓ i GINÉS, 1980).
S’ha localitzat aquesta espècie a 15 cavitats amb
uns índexs de sociabilitat molt diferents; en algunes ca-
Scleropodium touretii (Brid.) L.F. Koch
vitats només hi ha individus aïllats (índex 1) i en altres
grups mitjans (índex 3). Hi ha una població important
Espècie terrícola, freqüent a l’exterior als indrets
a la cova des Pastors (Foto 1), a l’avenc-cova de na
mèsics amb una certa il·luminació. Trobada sols a dues
Picacento (Foto 2) i al clot des Sero. Cal remarcar la
cavitats, i prèviament no indicada a la flora d’entrada de
desaparició d’una població a la cova des Ribellet. A la
cavitats balear.
tardor de l’any 2004, n’hi havia uns 80 peus aproxima-
79

dament, en una ampla zona de l’entrada de la cavitat i
en estat de conservació molt bo. A la primavera de l’any
2007 només en quedaven uns quants peus i en molt mal
estat. Durant les darreres visites, efectuades l’any 2010,
s’ha pogut fer palesa la desaparició d’aquesta espècie,
per causes desconegudes, en aquesta cavitat.
Asplenium scolopendrium (L.) Newman
Aquesta espècie només s’ha localitzat en el Clot
des Sero (Fotos 3 i 4), cavitat que en conté una excep-
cional població amb un índex de sociabilitat alt (pobla-
ment continu important); al Clot des Sero s’han observat
frondes de fins a 117 cm. Antigament, era recol·lectada
en el Clot des Sero amb finalitats terapèutiques.
Figura 1: Nombre de cavitats en què s’hi han localitzat pteridòfits se-
gons el tipus de cavitat.
Figure 1: Number of cavities containing pteridophytes plotted against
Asplenium trichomanes L. subsp. inexpectans Lovis
their typology.
Aquesta espècie només s’ha localitzat a dues cavi-
tats, clot de ses Falgueres i cova des Coloms.
Asplenium trichomanes L. subsp. quadrivalens D.E.
Meyer
S’ha observat en un 25% de les cavitats on hi ha
pteridòfits. Són destacables les poblacions de la Covo-
ta des Puig Gros de Bendinat (Foto 9), de la cova des
Ribellet (Foto 10) i de la mina de s’Arbocera. A la serra
de na Burguesa, també s’ha observat a llocs ombrívols,
fora de les cavitats.
Figura 2: Riquesa florística present a les cavitats de na Burguesa. El
nombre d’espècies mostrejades a cada cavitat és bàsicament
molt baix, i gairebé en el 50% de les cavitats a on s’ha detectat
Polypodium cambricum L.
un pteridòfit existeix una única espècie.
Figure 2: Floristic richness in the cavities of Na Burguesa range. The
S’ha observat en més de la meitat de les cavitats,
number of sampled species in each cavity is usually very low,
amb diferents índexs de sociabilitat (Foto 11). A la serra
and approximately in a 50% of the cavities containing pterido-
de na Burguesa, també s’ha observat a molts llocs om-
phytes only one species is present.
brívols, fora de les cavitats.
A la Taula 2, presència de pteridòfits, s’observa que
Selaginella denticulata (L.) Spring.
algunes espècies són força freqüents com ara, Polypo-
dium cambricum, Asplenium ceterach, Asplenium sa-
S’ha observat en un 25% de les cavitats on hi ha
gittatum, Asplenium trichomanes subsp. quadrivalens
pteridòfits i a vegades amb un índex de sociabilitat alt
o Selaginella denticulata; algunes altres, per contra, no
(Foto 9). A la serra de na Burguesa, també s’ha observat
són gaire freqüents com ara, Adiantum capillus-veneris,
a molts llocs ombrívols, fora de les cavitats.
Anogramma leptophylla o Asplenium onopteris.
Taula 2: Presència de pteridòfits a la serra de na Burguesa. De cada
Table 2: Presence of pteridophytes in Na Burguesa range. For each
espècie s’indica: si es troba a la paret (P), en terra (T) o amb-
species it is indicated: if it grows on the walls (P), ground (T) or
dós llocs (+); l’índex de sociabilitat segons l’escala de valors de
on both sites (+); the index of sociability according to Braun-
Braun-Blanquet (1: individus aïllats, 2: petits grups, 3: taques
Blanquet is also indicated (1: isolated individuals, 2: small
o grups mitjans, 4: poblament continu important, 5: poblament
groups, 3: patches or medium-sized groups, 4: continuous
gairebé pur o continu); si es troba en un ambient ombrívol (O),
population, 5: almost pure or continuous population); shady
exposada al llum (E) o ambdós ambients (-). La penúltima co-
environment (O), exposed (E) or both (-); direction of the cavity
lumna indica la direcció de l’entrada de la cavitat. Finalment, la
entrance; and type of cavity according to their entrance typolo-
darrera columna indica el tipus de cavitat, segons la tipologia
gy (A: natural collapses with vertical cliffs all around, B: natural
de l’entrada (A: enfonsaments naturals amb parets verticals o
collapses with vertical cliffs but including a gently slope side,
escarpades, B: enfonsaments naturals amb parets verticals o
C: collapses associated to mines and quarries, D: small-sized
escarpades i un costat inclinat, C: enfonsaments associats a
horizontal entrances, E: vertical cavities with wide entrances,
mines o pedreres, D: entrades horitzontals o sub-horitzontals
F: vertical cavities with small openings, G: rock shelters, H:
de mida modesta, E: avencs de boca ampla, F: avencs de boca
artificial trenches).
estreta, G: balmes, H: trinxeres).
80

Adiantum
capillus-veneris
Anogramma leptophylla
Asplenium onopteris
Asplenium trichomanes
L. subsp. quadrivalens
Asplenium trichomanes
L. subsp. inexpectans
Asplenium ceterach
Asplenium sagittatum
Asplenium
scolopendrium
Polypodium cambricum
Selaginella denticulata
Asplenium petrarchae
Direcció entrada
Tipus de cavitat
Avenc d’en Pau
P,2,O
NO
B
Avenc de n’Andreu
P,2,O P,1,O
SE
F
Avenc de na Boira
P,2,O
-
D
Avenc de s’Aigo Estiulada
P,1,O
+,4,E
S
F
Avenc de s’Embut
P,1,O
-
F
Avenc de s’Ullastre
T,1,E
O
F
Avenc de sa Moneda
P,1,O
P,2,O
P,1,O
NE
E
Avenc de sa Nevada
+,3,E
-
F
Avenc de sa Sorpresa
P,1,O
P,1,O
N
F
Avenc de s’Eriçó
P,1,O
-
F
Avenc des Cérvol
P,2,O
O
D
Avenc des Coll de Son Camps
P,2,O
-
F
Avenc des Mort
P,3,O P,2,O
P,1,O
SO
B
Avenc des Xuclamel
P,1,E
SE
F
Avenc-Cova de Na Picacento
+,3,O
NO
B
Avenc-Cova de Na Picacento
P,3,O
NE
E
Balma de sa Falzia Negra
T,2,O +,3,O +,2,O
+,2,O
+,2,O +,4,O
NE
G
Balma de Sa Rapa
T,1,O
T,1,O
T,1,O
N
G
Balma de s’Olivella
P,1,E
S
G
Balma des Pa Porcí
T,1,O
N
G
Clot de ses Falgueres
+,2,O +,2,O +,2,O
+,2,O +,2,O
-
C
Clot de son Boronat
P,1,O P,1,O
T,2,O
N
B
Clot des Batzers
T,1,O T,1,O T,1,O
T,1,O
T,1,O T,3,O
NE
B
Clot des Sero
T,3,O T,4,O P,2,O
-
A
Cova de Sa Palla
P,3,E
P,3,E
NE
G
Cova dels Coloms
P,2,O
+,2,O +,1,O +,1,O
+,3,O T,3,E
NE
H
Cova des Cavall
P,2,O
P,1,O T,3,E
NO
H
Cova des Coals
T,1,E
N
G
Cova des Pastors
P,1,O T,2,E
T,3,E
T,1,E
N
B
Cova des Ribellet
T,4,O P,3,E
T,4,O
P,2,E +,2,E
SE
B
Cova Gegant
P,1,O
S
G
Cova Nova
T,2,O
T,1,O
S
B
Coves del Pilar
P,3,O
O
H
Coves des Caçadors
P,2,E
NO
D
Coves des Forn de Calç
T,1,E
T,1,E
N
G
Coves des Màrmol
P,2,O
P,1,O
-
D
Coves des Màrmol
T,1,E
T,1,E
-
G
Covota des Puig Gros de Bendinat
+,2,E
P,3,O
P,2,O
P,3,O +,3,E
S
B
Crui de sa Dauradella
P,2,O
-
H
Crui de sa Pedrera
P,1,E
O
H
Mina de s’Arbocera
T,3,E
T,2,E
-
C
Mina de s’Olla
P,2,O
P,3,O
P,1,O
NE
C
Mina des Camí Vell de Puigpunyent
T,1,E
-
C
Mina des Coll des Cocons
T,2,O
T,2,O
T,2,O
-
C
Pedrera Grossa
P,2,E
-
C
Paret al voltant de la cova des Coloms
P,1,O
-
-
TOTAL
5
6
5
12
2
20
15
1
23
11
1
(núm de cavitats on hi ha l’espècie)
81

Asplenium scolopendrium només s’ha observat en
Annex I.
una cavitat i Asplenium trichomanes subsp. inexpec-
tans només en dues. Quant a l’Asplenium petrarchae,
Anàlisi del sòl
només s’ha observat en una paret al voltant de la trinxe-
ra de la cova des Coloms.
El sòl és un sistema molt complex que serveix com a
Cal també destacar la desaparició de l’Asplenium
suport de les plantes, a més de servir de rebost d’aigua
sagittatum de la cova des Ribellet on hi havia un po-
i d’altres elements necessaris per al desenvolupament
blament continu important a l’any 2004; població que a
dels vegetals. El sòl és considerat com un ens viu en el
hores d’ara ha desaparegut per complet.
qual habiten gran quantitat d’éssers vius com petits ani-
Quant al tipus de cavitats (Fig. 1), cal destacar que
mals, insectes, microorganismes (fongs i bacteris) que
fins a 9 cavitats dels tipus B, F i G s’hi ha localitzat com a
influeixen en la vida i desenvolupament de les plantes
mínim una espècie. Per contra s’han localitzat pteridòfits
d’una manera o altra.
només a 1 cavitat del tipus A i a 2 cavitats del tipus E.
El sòl és un sistema obert, dinàmic, constituït per
Segons les dades obtingudes de la Taula 2, hi
tres fases. La fase sòlida està formada pels components
ha poques cavitats en què s’hagi localitzat un nombre
inorgànics i els orgànics, que deixen un espai de buits
elevat d’espècies (Fig. 2); a mesura que augmenta el
(porus, càmeres, galeries, esquerdes i altres) en què es
nombre d’espècies localitzades disminueix el nombre de
troben les fases líquida i gasosa (principalment oxigen i
cavitats.
diòxid de carboni). El volum de buits està ocupat princi-
palment per aigua que pot portar ions i substàncies en
solució o suspensió, per aire i per les arrels i organismes
que viuen a terra. Tots aquests elements li donen les
Conclusions
seves propietats físiques i químiques.
Es pot parlar sobre l’evolució del sòl, és a dir, can-
vi de les seves característiques basant-se en el clima,
L’exploració florística de les cavitats càrstiques,
presència d’animals i plantes i en l’acció de l’home. Per
i fenòmens associats, de la serra de na Burguesa ha
tant un sòl natural, en el que l’evolució és lenta, és molt
posat de manifest una sèrie de peculiaritats respecte al
diferent d’un cultivat.
poblament dels briòfits i pteridòfits prèviament coneguts
Per tant, la gestió adequada d’un sòl és necessària
de la flora d’entrada de cavitats mallorquina. Pel que
per poder preservar la seva fertilitat, obtenir millors re-
fa als briòfits cal destacar l’absència en el territori de
sultats i respectar el medi ambient. D’altra banda, ana-
Thamnobryum alopecurum (Hedw.) Nieuwl. i alhora la
litzar un sòl és necessari si el volem gestionar adequa-
raresa de Homalia lusitanica, dues de les espècies més
dament.
conspícues del poblament muscinal de les cavitats ver-
ticals de la serra de Tramuntana (ROSSELLÓ i GINÉS,
1980). En general la flora briofítica de la serra de na Bur-
L’ESTRUCTURA DEL SÒL
guesa està constituïda per elements mesòfils d’ample
distribució a Mallorca i que tenen una valència ecològica
Les propietats físiques i químiques d’un sòl depe-
prou ample com per a que puguin ser considerats com a
nen fonamentalment de la textura i de la seva estructu-
vertaders elements troglòfils.
ra. La importància d’aquestes propietats és molt gran, ja
L’element relicte briofític present a les cavitats de la
que d’elles depèn el comportament de l’aire i l’aigua en
serra de na Burguesa és certament marginal i poc des-
el sòl, i per tant condicionen els fenòmens de ventilació,
tacable en el context del poblament briofític d’entrada
de permeabilitat i d’asfíxia radicular. D’altra banda, les
de cavitats que es coneix a la serra de Tramuntana. Pot
propietats físiques són més difícils de corregir que les
ser que algunes de les morfologies que presenten les
propietats químiques, d’aquí el seu interès des del punt
cavitats prospectades, poc adients per l’establiment de
de vista de la fertilitat d’un sòl.
micronínxols ecològics i per afavorir un gradient microcli-
Entre les petites partícules minerals dels sòls
màtic, siguin en bona part responsables d’aquesta man-
s’inclouen arenes, llims i argiles. Alguns sòls presenten
ca d’elements troglòfils relictuals, emperò la poca alçada
a més altres partícules més grans anomenades pedres,
de la serra i amb menys precipitacions que altres zones
còdols o graves. La textura defineix la quantitat d’arena,
de la serra de Tramuntana també deuen jugar un paper
llim i argila que hi ha al sòl.
important. Tan sols l’avenc des Sero, amb la seva pecu-
Les característiques tan especials dels sòls de les
liar fesomia, sembla ser l’única cavitat que ha permès la
entrades de les cavitats de les Balears no han estat mai
conservació d’alguns elements singulars, com Homalia
estudiats. Aquests sustenten una flora ben particular i
lusitanica i Asplenium scolopendrium, que testimonien
diferent de l’entorn exterior a on estan situats.
que fins i tot en aquesta part meridional i xèrica de la se-
rra de Tramuntana hi degué haver un canvi dràstic de la
vegetació més mesòfil·la, amb la conseqüent rarefacció
COMPOSICIÓ FÍSICA DEL SÒL
i, probablement, extinció dels elements vegetals, si més
no briofítics, més sensibles al canvi climàtic.
Textura
La fracció fina, amb grans de mida inferior als 2 mm,
inclou les partícules d’arena que són les més grans (en-
tre 2 mm i 62,5 µm) i es caracteritzen per presentar un
82

tacte grumós. El llim és la partícula de mida intermèdia
color espectral i augmenta d’acord amb la disminució
(entre 62,5 i 4 µm), situada entre l'arena i l'argila. L'argila
dels grisos neutres.
és la partícula més petita (< 4 µm). Les combinacions
El color del sòl és una propietat de diagnòstic im-
d'arena, llim i argila normalment es descriuen de la se-
portant, perquè sintetitza i mostra moltes variables i
güent manera:
condicions del perfil del sòl. El color va relacionat amb
• Textura fina: sòls formats per partícules d'argila.
la quantitat de matèria orgànica, aireació (oxidació, re-
• Textura mitjana: sòls de naturalesa llimosa.
ducció), porositat i composició mineral.
• Textura gruixuda: sòls amb un alt contingut
El diagnòstic de sòls, d’acord al color dels mateixos
d'arena.
és el següent:
a) Sòl de color negre: acumulació de matèria orgà-
Per tant, la textura defineix la quantitat i la mida dels
nica.
espais que hi ha entre les partícules del sòl. Aquests
b) Sòl de color vermell i groc: evidencien òxid de ferro
espais determinen la facilitat que té l'aigua per circular a
i es presenten àmpliament en climes humits, temperats i
través del sòl i la quantitat d'aigua que el sòl pot retenir.
calents; en condicions temperades els sòls són pàl·lids,
La naturalesa de la fracció inferior a 2 mm de les dues
mentre que es mostren radiants en climes càlids.
mostres, la que conforma les característiques del sòl, és
c) Sòl de color cafè: aquesta tonalitat és comú en sòls
de naturalesa mitjana o llimosa amb arena (Taula 3).
esteparis on la matèria orgànica té saturació de calci.
Els sòls estudiats segons la Taula Munsell es co-
Fracció
Fracció
rresponen al primer grup, sòls foscos, indicant, a priori,
Pes (g) fina < 2 mm gruixada > 2 mm
una elevada presència de matèria orgànica (Taula 4).
105,92 g
91,51 g
Cova des Pastors 197,43
(53,76%)
(46,24%)
En sec
En humit
542,42 g
59,17 g
Cova des Ribellet 601,59
(90,16%)
(9,84%)
5YR-3/2
5YR 2,5/1
Cova des Pastors
dark reddish brow
black
5YR-2.5/2
5YR 2,5/1
Taula 3: Fracció fina i fracció gruixada de les mostres analitzades.
Cova des Ribellet
dark reddish brow
black
Table 3: Fine and coarse fractions in the analyzed samples.
Taula 4: Colors de les mostres en sec i en humit.
Table 4: Sample colours in dry and wet conditions.
La fracció gruixada està composta per graves (mi-
des entre 2 mm i 6 cm) i la majoria es corresponen amb
graves fines (de 2 a 6 mm) a la cova del Ribellet (90%) i
COMPOSICIÓ QUÍMICA DEL SÒL
molt poques graves mitjanes (de 6 mm a 2 cm) i graves
gruixades (de 2 a 6 cm). A la cova des Pastors les gra-
La composició química del sòl inclou la mitjana de
ves fines suposen el 60% del total de fracció gruixada.
la reacció d’un sòl (pH) i dels seus elements químics
(nutrients). L’anàlisi és necessària per a una millor ges-
tió de la fertilització d’un cultiu i per escollir les plantes
Taula de colors Munsell
més adequades per sobreviure unes determinades es-
pècies.
Un dels criteris diagnòstics, molt important per a la
identificació i avaluació del sòl és el color. El color és la
característica del sòl més immediata i fàcil de determi-
El pH del sòl
nar; encara que no intervé en els processos edàfics, sí
és un paràmetre que serveix per avaluar altres caracte-
La reacció d’un sòl fa referència al grau d’acidesa o
rístiques del sòl. El color es deu a la quantitat de llum
basicitat del mateix i generalment s’expressa mitjançant
reflectida en rang definit del espectre electromagnètic.
un valor de pH del sistema sòl-aigua. El pH és la me-
La teledetecció pot esser un instrument per detectar
sura de la concentració d’ions d’hidrogen [H]. Segons
aquestes longituds d’ona i és útil per a l’anàlisi del color
aquest valor, un sòl pot ser àcid, neutre o alcalí. Les
dels sòls.
propietats físiques, químiques i biològiques del sòl es-
Per determinar el color s’utilitza la Taula Munsell
tan influenciades per l’acidesa o basicitat del medi, que
(Revised Standard Soil Color Charts, 2002). La medició
al seu torn condicionen l’ús agronòmic del sòl. Així, la
dels colors es realitza gràcies a una comparació de les
majoria de les plantes prefereixen rangs de pH de 5,5
mostres de sòl amb la Taula Munsell que consta de 389
a 7,5, però algunes espècies prefereixen sòls àcids o
colors ordenats en forma sistemàtica.
alcalins. No obstant això, cada planta necessita un rang
Aquesta ordenació es fa d’acord amb el matís (hue),
de pH, on poder expressar millor la seva potencialitat de
la claredat (value) y la puresa (chroma). El matís (hue),
creixement.
és el color de l’espectre dominant: està relacionat amb la
Del pH també depenen els processos d’humificació.
longitud d’onda de la llum dominant. La claredat (value),
En funció del pH es produeixen diferents tipus de ma-
se refereix a la relativa obscuritat o claredat del color.
tèria orgànica del sòl i propietats que influeixen directa-
La puresa (chroma), és l’expressió relativa o la força del
ment sobre el creixement vegetal com ara el moviment i
83

disponibilitat dels nutrients o els processos d’intercanvi
30% de la seva superfície. La calcita, malgrat esser un
catiònic.
mineral fàcilment meteoritzable, és un component fre-
El pH influeix sobre la mobilitat dels diferents ele-
qüent en els sòls en regions àrides i semiàrides, degut
ments del sòl: en uns casos disminuirà la seva solubili-
a que aquests sòls tenen un règim d’humitat no perco-
tat, de manera que les plantes no podran absorbir-los,
lant (xèric, arídic o ústic). La duració ecològica d’un pro-
en altres l’augment de la solubilitat deguda al pH, farà
cés d’acumulació de carbonat càlcic és molt menor que
que per a determinats elements sigui màxima (per exem-
l’edat d’aquests sòls, atès que els processos de rentat
ple, quan hi ha molta acidesa se solubilitza enormement
no evolucionen per manca d’aigua i el desenvolupament
l’alumini que pot assolir nivells tòxics). Cada planta ne-
del sòl queda frenat. Si les condicions d’humitat canvie-
cessita elements en diferents quantitats i aquesta és la
ssin cap a més humitat, s’iniciaria un procés de descar-
raó per la qual cada planta requereix un rang particular
bonatació i el carbonat càlcic aniria disminuint gradual-
de pH per optimitzar el seu creixement.
ment, per rentat.
Els sòls de la serra de Tramuntana són de caracte-
Per a la seva determinació s’ha utilitzat un calcíme-
rístiques bàsiques. La litologia calcària de la zona ens
tre de Bernard, i els resultats marquen un 12,7% a la
marca valors de pH en torn del 8,3-8,4.
cova des Ribellet i un 32,3% a la cova des Pastors.
Els valors de pH de les mostres són: 8,2 a la cova
des Ribellet i 7,8 a la cova des Pastors.
Conductivitat
Matèria orgànica
La conductivitat elèctrica ens dóna l’estimació sobre
la quantitat de sals que conté una determinada mostra
La matèria orgànica del sòl es considera com
de sòl. La relació sòl-aigua dependrà de la quantitat i
l’indicador més significatiu de la qualitat del sòl, sent el
composició de les sals (ions carregats) presents a la
component més important a seleccionar entre un grup
mostra i pot actuar com a un element segrestador de
de dades mínims i necessaris per a definir la qualitat
molècules d’aigua i per tant de l’aigua disponible per a la
del sòl.
vegetació que s’instal·la sobre aquest sòl.
La matèria orgànica del sòl és fonamental per man-
La conductivitat per a mostres estudiades és baixa;
tenir l’estructura del sòl, retenir l’aigua necessària i ac-
per a la cova des Pastors és de 368 μS/cm i per a la
tuar com a reserva nutritiva. Certs usos del sòl poden
cova des Ribellet 300 μS/cm.
disminuir de forma dràstica el contingut de matèria or-
gànica del sòl. Les causes principals que desencadenen
aquest procés són: l’agricultura intensiva i la crema dels
residus de les collites in situ.
Per determinar el contingut de matèria orgànica del
Annex II.
sòl es procedeix a calcinar la mostra a 500ºC durant 3-4
hores. La pèrdua de pes en calcinar la mostra s’atribueix
Pteridòfits:
a la presència de matèria orgànica. L’inconvenient
noms en català i etimologia
d’aquesta tècnica és que les pèrdues de pes es poden
deure a descomposició d’aluminosilicats, pèrdua d’aigua
de constitució o pèrdua de carbonats del sòl, encara que
Adiantum capillus-veneris L.
a aquesta temperatura no hi ha dissociació de carbo-
nats.
Adiantum vol dir: jo no me mull, perquè l’aigua re-
Generalment, un sòl amb un alt contingut de matèria
llisca per damunt les fulles coriàcies. Capillus-veneris,
orgànica presenta una gran activitat microbiana, la qual
cabell de Venus, perquè és emprada des de molt antic
pot ser avaluada mitjançant la respiració microbiana, en-
per a evitar l’alopècia, i per conservar els cabells negres
cara que no s’han pres mesures de respiració.
(BONAFÈ, 1977). En català, es coneix amb el noms de
Les concentracions de matèria orgànica als sòls es-
falzia, capil·lera, falguerola o adiant (ALOMAR, 2003).
tudiats són molt elevades, entre els materials descartats
a l’hora de prendre la mostra s’hi han trobat caragols
(Clausilia bidens i Oxychilus lentiformis), un oligoquet, i
Anogramma leptophylla (L.) Link
arrels i fulles seques a la mostra de la cova des Ribellet
i restes de diplòpodes iúlids a la mostra de la cova des
En català, es coneix amb el nom de falzia fina (ALO-
Pastors. Els valors de matèria orgànica de les mostres
MAR, 2003).
són elevats, tal com pronosticaven els colors foscos
d’aquestes; a la cova des Ribellet 63,73 g de C orgànic/
Kg i a la cova dels Pastors 83,96 g de C orgànic/Kg.
Asplenium ceterach L.
Ceterach, nom àrab de la planta; en una sinonímia
Carbonats
antiga, Ceterach officinarum, la denominació de offici-
narum vol dir medicinal (BONAFÈ, 1977). Les seves
Els sòls calcaris són importants per les seves carac-
propietats medicinals estan recollides a Palau (1981).
terístiques i comportament específic. És el tipus de sòl
En català, es coneix amb el nom de dauradella (ALO-
més abundant a les Illes Balears. Al món representen el
MAR, 2003).
84

Asplenium onopteris L.
Bibliografia
En català, es coneix amb el nom de falzia negra
ALOMAR, G. (2003): Les Falgueres de les Balears. Quaderns
(ALOMAR, 2003).
de Natura de les Balears. Edicions Documenta Balear.
Asplenium petrarchae (Guérin) D.C.
BARCELÓ, M. A. (1992): Cavidades de la Serra de na Burgue-
sa. Zona 1: S’Hostalet (Calvià, Mallorca). Endins, 17-18:
25-36.
Dedicat al poeta Petrarca, perquè fou descoberta
BARCELÓ, M. A.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL, M.;
a Vauclusa, Provença, lloc celebrat per ell (BONAFÈ,
CRESPÍ, D. i VICENS, D. (2003): Les cavitats de la serra
1977). En català, es coneix amb el nom de falzia glan-
de na Burguesa. Zona 5: Coma des Mal Pas (Calvià i Pal-
dulosa (ALOMAR, 2003).
ma, Mallorca). Endins, 25: 87-106.
BARCELÓ, M. A.; GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; PLA,
V.; GINARD, A. i CASAS, J.A. (1998): Les cavitats de la
serra de na Burguesa. Zona 3: Coll des Pastors (Calvià,
Asplenium sagittatum (DC.) Bang.
Mallorca). Endins, 22: 19-35.
BOVER, P.; GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; VADELL,
En català, es coneix amb el nom de llengua de cero
M.; SERRA, J.; SANTANDREU, G. i BARCELÓ, M. A.
(ALOMAR, 2003).
(2004): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona 6:
La mineria a la serra d’en Marill (Palma, Mallorca). Endins,
26: 59-82.
BONAFÈ, F. (1977): Flora de Mallorca. Tom I. Editorial Moll.
Asplenium scolopendrium (L.) Newman
Palma. 363 pp.
CAÑIGUERAL, J. (1949): Las cuevas de Campanet (Mallorca).
En català, es coneix amb el nom de llengua de cero
Ibérica, 156: 178-182.
vera (ALOMAR, 2003).
CRESPÍ, D.; BOVER, P.; GINARD, A.; VICENS, D.; VADE-
LL, M.; BARCELÓ, M. A. SERRA, J. i SANTANDREU, G.
(2004): La mineria del guix als voltants de Palma (Mallor-
Asplenium trichomanes L.
ca). IV Jornades del Medi Ambient de les Balears. SHNB,
70-71.
CRESPÍ, D., GINARD, A., VICENS, D., VADELL, M. i BARCE-
Trichomanes, significa abundància de pèl, pel gran
LÓ, M. A. (2007): Les cavitats de la serra de na Burguesa.
nombre de frondes, raquis prims i negres, semblants a
Zona 9: Son Boronat-L’Hostalet (Calvià, Mallorca). Endins
cabells (BONAFÈ, 1977). En català, es coneix amb el
31: 141-160.
nom de falzia roja (ALOMAR, 2003).
CRESPÍ, D.; GRÀCIA, F.; VICENS, D.; DOT, M. A.; VADELL,
M.; BARCELÓ, M. A.; BOVER, P. i PLA, V. (2001): Les
cavitats de la serra de na Burguesa. Zona 4: puig Gros de
Bendinat (2a part). Calvià -Mallorca-. Endins, 24: 75-97.
Polypodium cambricum L.
CRESPÍ, D.; BOVER, P.; GINARD, A.; VICENS, D.; VADELL,
M.; BARCELÓ, M. A. i GRÀCIA, F. (2010): Les cavitats de
Polypodium, vol dir popet, al·ludint segurament als
la serra de na Burguesa. Zona 9: Son Boronat-L’Hostalet
sorus arrenglerats a les fulles com les ventoses en els
(Calvià, Mallorca) (3a part). Endins, 34: XX-XX.
tentacles dels pops (BONAFÈ, 1977). En català, es co-
DOT, M.A. i SÁNCHEZ, C. R. (2004): El carst de sa Malafetge
neix amb el nom de polipodi (ALOMAR, 2003).
(Calvià i Palma, Mallorca). Endins, 26: 105-124.
FIOL, L. (1995): Flora de les entrades de les cavitats de Mallor-
ca / Flora at the cavity entrances in Mallorca. Endins, 20 /
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 145-153.
Selaginella denticulata (L.) Spring.
GELABERT, B. (1998): La estructura geológica de la mitad oc-
cidental de la Isla de Mallorca. Inst. Tec. Geominero de
Selaginella, diminutiu de Selago, nom donat per Plini
España. 129 p. Madrid.
a una mena de Sivina, per la petitesa d’aquestes plantes
GINARD, A.; PLA, V.; CRESPÍ, D.; VADELL, M.; BOVER,
comparades amb els Licopodis. Denticulata, per les fu-
P.; BARCELÓ, M. A.; SANTANDREU, G. i VICENS, D.
lles denticulades (BONAFÈ, 1977). En català, es coneix
(2004): Pteridòfits a les entrades de cavitats de la serra de
na Burguesa (Mallorca). IV Jornades del Medi Ambient de
com a molsa borda o selaginel·la (ALOMAR, 2003).
les Balears. SHNB, 177-178.
GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; VADELL, M.; BARCE-
LÓ, M.A. i BOVER, P. (2006): Les cavitats de la serra de
na Burguesa. Zona 8: mineria als voltants des coll des
Agraïments
Vent (Palma, Mallorca). Endins, 29: 99-120.
GINARD, A.; BOVER, P.; VICENS, D.; CRESPÍ, D.; VADELL,
M.; BARCELÓ, M.A. (2009): Les cavitats de la serra de na
Burguesa. Zona 9: Son Boronat-L’Hostalet (2a part) (Cal-
Al Dr. Jaume Vadell, membre del Departament de
vià, Mallorca). Endins, 33: 105-120.
Biologia de la Universitat de les Illes Balears, per analit-
GINART, C. i MASCARÓ, M. (1996): Na Burguesa: un ecosis-
zar alguns paràmetres químics de les mostres del sòl.
tema amenaçat. Govern Balear. Conselleria d’Educació,
Al Dr. Joaquín Ginés que ha revisat i millorat aquest
Cultura i Esports. 88 pàg.
text.
GINÉS, À. (1983): Bioespeleología del Karst mallorquín. Datos
Al nostre company, Mateu Vadell, que ens ha acom-
ecológicos preliminares. Tesis de licenciatura. Universitat
panyat en diverses sortides i ha fotografiat algunes es-
de les Illes Balears. 219 pàg. Palma. Inèdit.
GINÉS, A. (2000): Morfologia càrstica i vegetació a la Serra de
pècies de pteridòfits.
Tramuntana. Una aproximació ecològica a la dinàmica de
Part d’aquest treball s’ha vist beneficiat pel projecte
l’exocarst. Endins, 23: 101-110. Palma.
de MICINN CGL2009-07392.
85

GINÉS, A. i GINÉS, P. (1992): Principals característiques cli-
MARAÑÉS, A; SÁNCHEZ, J.A.; DE HARO, S.; SÁNCHEZ, S.T.
màtiques des Clot des Sero (Calvià, Mallorca). Endins,
y LOZANO, F.J. (1994): Análisis de suelos. Departamento
17-18: 37-42.
de Edafología y Química Agrícola. Universidad de Alme-
GINÉS, J. i GINÉS, A. (2009): Proposta d’una nova classifi-
ría. Almería. 130 pp.
cació morfogenètica de les cavitats càrstiques de l’illa de
PALAU, P. (1981). Les plantes medicinals baleàriques. Ed.
Mallorca. Endins, 33: 5-18.
Moll. Palma. 100 pp.
GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; BARCELÓ, M. A.; PLA, V.; CASAS,
PEREZ-OBIOL, R.; SÁEZ, LL., i YLL, E. I. (2003): Vestigis flo-
J. A. i VICENS, D. (1997): Les cavitats de la serra de na
rístics postglacials a les Illes Balears i dinàmica de la ve-
Burguesa. Zona 2: Puig d’en Bou (Calvià, Mallorca). En-
getació holocènica. Orsis, 18: 77-94.
dins, 21: 37-49.
PLASTER, E.J. (2000): La ciencia del suelo y su manejo. Ed.
GRUP ESPELEOLÒGIC EST (1986): S’Era d’Escorca (Escorca,
Paraninfo. Madrid. 419 p.
Mallorca) i algunes cavitats veïnes. Endins, 12: 3-11. Palma.
PORTA, J.; LÓPEZ-ACEVEDO, M. y ROQUERO, C. (1994):
ITGE (1991): Mapa geológico de España, E. 1:50.000. Hoja
Edafología para la Agricultura y el Medio Ambiente. Ed.
nº 698/723(IV): Palma/Illa del Toro y Cap de Cala Figuera
Mundi-Prensa. Madrid. 807 pp.
(Mallorca). Madrid.
ROSSELLÓ, J.A. i GINÉS, À. (1980): Introducció a la brioflora
LLORENS, L.; GIL, L. i TÉBAR, F.J. (2007): La vegetació de
dels avencs mallorquins. Endins, 7: 27-35. Palma.
l’illa de Mallorca. Govern de les Illes Balears. Conselleria
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL,
de Medi Ambient. 261 pàg.
M. i BARCELÓ, M.A. (2005): Les cavitats de la serra de na
LÓPEZ RITAS, J. y LÓPEZ MELIDA, J. (1990): El diagnóstico
Burguesa. Zona 7: les coves del Pilar i les mines de guix.
de suelos y plantas. Métodos de campo y laboratorio. Ed.
Endins, 27: 47-74.
Mundi-Prensa 4ª Ed. 363 p. Madrid.
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; PLA, V.; BARCELÓ, M.A.; GRÀCIA,
MAHEU, J. (1912): Exploration et flore souterraine des caver-
F.; GINARD, A. i BOVER, P. (2000): Les cavitats de la
nes de Catalogne et des îles Baléares. Spelunca, Bulletin
serra de na Burguesa. Zona 4: Puig Gros de Bendinat (1a
et Mémoires de la Société de Spéléologie. 8 (67): 361-
part) (Calvià, Mallorca). Endins, 23: 23-40.
465. París.
86