El sistema de cavitats Gleda - Camp des Pou (Manacor, Mallorca)
ENDINS, 34: 35 - 68
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2010
EL SISTEMA DE CAVITATS GLEDA - CAMP DES POU
(Manacor, Mallorca)
per Francesc GRÀCIA 1, 2, Bernat CLAMOR 1, Pere GAMUNDÍ 1 i Joan J. FORNÓS 2
Resum

La connexió entre la cova de sa Gleda i l’avenc des Camp de Pou ha permés
afegir un nou sistema al llevant de Mallorca, el sistema Gleda-Camp des Pou, de
13.500 m de recorregut, que situa aquesta cavitat litoral com la de major recorregut
subaquàtic d’Europa dins d’aquesta situació i espeleogènesi. Es comenten les princi-
pals fites de l’exploració del sistema i els aspectes tècnics per poder realitzar les tas-
ques exploratòries a la cavitat. Es fa la descripció tant dels nous sectors descoberts
com de les contribucions novedoses dels sectors ja coneguts. L’estudi de l’estructura
de la cavitat, amb la superposició de la topografia a la superfície del terreny, les sales
d’esfondrament i els condicionants litològics ajuden a comprendre millor la gènesi i
evolució de la cavitat. Un aspecte a destacar és el contrast entre els sectors més
occidentals, profusament decorats per espeleotemes, amb els sectors orientals a
on són gairebé absents. Se citen un total de 12 espècies de crustacis a les aigües
subterrànies de la cavitat, capturades especialment a les proximitats de la boca, ja
que bona part del sistema presenta densitats poblacionals molt baixes per tractar-se
d’un hàbitat molt oligotròfic.
Abstract

The connection established between Cova de sa Gleda and Avenc des Camp
des Pou has allowed to add a new extensive cave system to the great speleological
potential of eastern Mallorca coastal karst area: with a development of 13,500 m, this
system is the longest underwater littoral cave known up to now in Europe. The main
benchmarks in its exploration are exposed, as well as the technical aspects of the di-
ving tasks developed in the cave. The description of the recently discovered extensio-
ns is presented in this paper together with new observations on the previously known
sectors of the system. The study of the cave pattern –using the superimposition of
the survey on the map of the area– and the disposition of collapse chambers linked
to clear lithological conditionings, contribute to a better understanding of its genesis
and evolution. An aspect that must be highlighted is the sharp contrast existing bet-
ween the western sectors, very well-decorated with speleothems, and the eastern
ones where the speleothems are almost practically absent. A total of 12 crustacean
species have been cited in the cave waters, collected especially near the cave en-
trance because the population densities are very low due to the oligotrophic character
of this habitat.
Introducció

Els treballs efectuats pel Grup Nord de Mallorca
ma preliminar (en l’actualitat la cavitat continua encara
(GNM) a la cova de sa Gleda es varen iniciar l’any 1997
en fase d’exploració, topografia i estudi) s’ha pogut reali-
i fins el 2010 han suposat 14 anys de feines i 400 dies
tzar gràcies al projecte d’investigació sufragat per l’Obra
d’immersions espeleològiques; amb un temps total de
Social de SA NOSTRA, dins la convocatòria d’ajuts per
busseig que supera les 2.000 hores dins la cavitat, sense
a projectes de Conservació de la Biodiversitat 2009.
tenir en compte les tasques de preparació dels equips ni
La cova de sa Gleda ha generat fins a la data un cert
del transport del material. La major part d’aquesta sego-
nombre de publicacions (FORNÓS et al., 1989; GRÀCIA
na fase d’estudi de la cavitat que ara presentam de for-
& CLAMOR, 2001; GRÀCIA & CLAMOR, 2006; GRÀCIA
et al., 2007; GINÉS et al., 2008). L’avenc des Camp des
Pou apareix amb aquest nom a l’aplec recopilat per Es-
1
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença.
telric de les cavitats de la zona (VENY, 1968); a TRIAS

email: xescgracia@yahoo.es
& MIR (1977) es publica i descriu l’avenc, juntament
2
Karst and Littoral Geomorphology Research Group. Universitat de
les Illes Balears (UIB). email: joan.fornos@uib.cat
35

amb les altres cavitats conegudes de Can Frasquet i
de mescla, que de moment és la de major recorregut
cala Varques. La connexió efectuada pel GNM permet
subaquàtic d’Europa amb aquesta gènesi, 13.500 m i
acostar el carst de Son Josep Nou a les coves de la
ocupa a nivell mundial la catorzena posició, per darrera
zona de Can Frasquet i cala Varques.
els grans sistemes inundats de Mèxic.
Part de l’interès d’aquest sistema de cavitats està
El resultat de la tasca efectuada fins ara pels es-
en la singularitat d’aquesta gran cavitat litoral de la zona
peleòlegs subaquàtics ha suposat un canvi important
i continu en el plantejament espeleomètric mallorquí.
S’ha passat dels pocs més de 1.700 m terrestres de
l’any 1975 de les coves del Drac als 4.480 m de la cova
des Coll (GRÀCIA et al., 1997), als 7.020 m de la cova
des Coll l’any 2005 (GRÀCIA et al., 2005), als 10.500
m de la cova de sa Gleda (GRÀCIA & CLAMOR, 2001;
GRÀCIA et al., 2007), als 62.066 m de la cova des Pas
de Vallgornera, dels quals 10.200 m s’han explorat i do-
cumentat pel GNM (GRÀCIA et al., 2009) i als 13.500 m
actuals del sistema Gleda-Camp des Pou. Aquestes són
les cavitats capdavanteres dels carst del Migjorn i Lle-
vant de Mallorca i també del conjunt de l’illa, seguides
per cinc cavitats més que superen el quilòmetre de lon-
gitud totes elles disposades dins els materials calcaris
del Miocè superior, i que presenten importants continua-
cions subaquàtiques.
Figura 1: Llengua de Cero (Asplenium sagittatum) sota el bosquet de fi-
Les tasques d’estudi desenvolupades fins ara a les
gueres (Ficus carica) a l’entrada de la cova de sa Gleda (Foto
cavitats del Llevant i Migjorn de Mallorca i l’increment
M. A. Amezcua).
de la seva coneixença que es preveu en el futur, ens
Figure 1: The fern Asplenium sagittatum (popularly known as Llengua
fan pensar que encara s’obtindran novetats importants
de Cero) under the fig-tree forest (Ficus carica) existing at the
que permetran adquirir una visió més holística del carst
entrance to Cova de sa Gleda (Photo M. A. Amezcua).
litoral mallorquí.
Figura 2: Esponerosa vegetació de l’entrada de la cova de sa Gleda, a
Figure 2: Dense vegetation growing at the entrance to Cova de sa Gle-
causa de les condicions microclimàtiques (Foto M. A. Amez-
da due to its particular microclimatic conditions (Photo M. A.
cua).
Amezcua).
36

Figura 3: Llac d’entrada al sistema Gleda-Camp des Pou. Durant el
Figure 3: Entrance pool to the cave system Gleda-Camp des Pou. Du-
període comprés entre els anys 1997-2010 el Grup Nord de
ring the time span comprised between 1997 and 2010, the
Mallorca ha efectuat més de 400 dies d’immersions al sistema
Grup Nord de Mallorca has spent more than 400 diving days
(Foto M. A. Amezcua).
in the system (Photo M. A. Amezcua).
Història resumida de les
1997 - El Grup Nord de Mallorca (GNM), a les da-
exploracions a la cavitat
rreries de 1997 inicia els treballs d’exploració i topogra-
fia de les zones submergides de la cova de sa Gleda.
Es descobreix un pas (el Portell), que s’instal·la par-
1974 - L’Speleo Club Mallorca (SCM) efectua la to-
cialment, deixant-lo per comeses posteriors. Mentre es
pografia terrestre de la sala d’Entrada de la cova de sa
prepara l’atac a la zona, la cova es visitada per escafan-
Gleda (FORNÓS et al., 1989), cavitat situada a la finca
dristes britànics que prossegueixen a partir de les guies
de Son Josep Nou. Els espeleotopògrafs són G. Pulido,
mallorquines i continuen uns 250 m per una galeria què,
L. Roca i M. Trias. El mallorquí Francesc Ripoll, també
fent una gran voltera (circuit dels Pirates), es dirigeix de
de l’SCM, realitza la primera immersió al llac d’entrada
tornada de cap a la sala Francesc Ripoll.
i descobreix la sala que porta el seu nom i la cambra
1998 - El GNM explora a la cova de sa Gleda algu-
d’aire central.
nes galeries laterals del circuit dels Pirates, com és la
1976 - L’SCM explora i topografia l’avenc des Camp
sala del Cendrar, amb sortida a una sala terrestre (sec-
des Pou, localitzat a Can Llunes. Els espeleotopògrafs
tor Clàssic). També es descobreixen les galeries dels
són F. Mir, T. Fortuny i M. Trias (TRIAS & MIR, 1977).
Gemecs i s’aconsegueix forçar el Pas de la Corrosió.
1990-1996 - Un equip d’escafandristes gal·lesos del
Queda preparat l’accés cap al sector de Ponent.
Cwmbran Caving Club (CCC), dirigits per Owen Clarke,
1999 - Aquest any les exploracions i noves desco-
explora a la cova de sa Gleda la sala Francesc Ripoll
bertes a la cova de sa Gleda s’incrementen de forma
(CLARKE, 1991-92), sense aconseguir trobar continua-
exponencial. Es descobreix la sala dels Dos Llacs, la
cions importants. El llegendari espeleobussejador Mar-
galeria dels Degotissos, les galeries de les Haloclines
tyn Farr realitza un croquis del que es coneix de la cova,
(sector de Ponent) i la sala dels Paleonivells (sector de
uns 250 m de recorregut subaquàtic. La seva impres-
la Unió). La troballa i superació del pas d’en Judes, per-
sió és que el volum de la cavitat li ocasiona agorafòbia
met penetrar en el sector Cinc-cents; exploració de la
(FARR, 1997-98). També al llarg d’aquestes campanyes
galeria Cinc-cents i de la galeria de les Còniques. Supe-
s’efectua una immersió a l’avenc des Camp des Pou.
ració del pas de l’Apocal·lipsi, que possibilita accedir al
S’explora el llac de la cavitat, completament clos per
sector de la Unió des del sector de Ponent. Exploració
blocs i pedres, sense poder davallar més que uns pocs
del sector de la Unió des del sector Cinc-cents. L’actual
metres. No s’aconsegueix trobar cap espai buit entre els
recorregut del sistema endocàrstic i les possibilitats que
blocs i el sostre per poder avançar.
s’intueixen implica que faran falta molts d’anys de fei-
37

na per poder acabar les exploracions, la topografia i fer
major cavitat subaquàtica litoral situada dins de la zona
l’estudi i documentació fotogràfica de la cova.
de mescla a nivell europeu. Es fa l’estudi del perfil hídric
2000 - Troballa del sector de Gregal de la cova de
de la cavitat, l’estudi morfològic, l’estudi dels sediments i
sa Gleda, a partir del descobriment de la galeria de les
la recollida de mostres de paleonivells freàtics.
Plomes. Connexió de galeries en el sector de la Unió.
2009 - Bernat Clamor descobreix al sector de Gregal
Realització de multitud d’exploracions en aquest sec-
de la cova de sa Gleda, poc després de passar el Lami-
tor. El GNM es planteja un canvi d’estratègia, ja que les
nador, a uns 1.000 m de l’entrada de la cavitat, una ga-
grans distàncies a recórrer per realitzar les tasques a
leria que s’obre en direcció SE, per després anar a voltar
la cova i la major fondària d’algunes zones fa que es
amb una tendència general SW. Les dimensions es van
comenci a emprar nítrox com a gas per reduir els temps
fent de cada cop més grans fins assolir un volum con-
de descompressió, que en molts de casos supera els 35
siderable. El recorregut del sector descobert, sector del
minuts. També per rendibilitzar el temps d’immersió es
Fènix és de 500 m, 276 m lineals. L’extrem més llunyà
comencen a emprar propulsors.
de l’entrada de la cavitat se situa a 1.276 m. Al sector de
2001 - Al sector de Gregal de la cova de sa Gleda
la Unió, també s’afegeixen algunes galeries que avancen
s’assoleix, a la punta més extrema d’exploració (distàn-
en direcció N, a una fondària de devers 24 m.
cia màxima lineal), els 1700 m/-19 m, repartits entre 234
A l’avenc des Camp des Pou, Mateu Febrer (MF),
m/-19 m i 1466 m/-17 m. Al llarg dels anys 1997-2001, el
acompanyat per Bernat Clamor (BC), ambdós del GNM,
GNM ha efectuat més de 160 dies d’immersions.
es dirigeixen de bell nou a la cavitat per revisar-la un pic
A l’avenc des Camp des Pou es procedeix per part
més. Aquesta vegada inspeccionen els llacs més occiden-
del GNM a realitzar una revisió del llac més directe a
tals de la cavitat, es tracta d’unes petites franges d’aigua
l’entrada i queda confirmat el que ja dèien els bussos
de gairebé un metre d’amplària i amb molt poca sensa-
gal·lesos, no es pot avançar entre els blocs que barren
ció de continuitat. MF. realitza la immersió, amb 2 tancs
el pas a poc metres de fondària.
de 5 l i aconsegueix superar l’esfondrament de blocs i
2002 - 2007 - Es realitza una primera fase de
assoleix, astorat i emocionat, les galeries subaquàtiques
l’estudi interdisciplinari de la cova de sa Gleda gràcies
horitzontals que permeten sospitar una connexió directa
al projecte d’investigació sufragat per l’Obra Social de
amb la cova de sa Gleda. Avança una cinquantena de
SA NOSTRA, dins la convocatòria d’ajuts per a projec-
metres, fins arribar a una galeria estreta. S’ha aconseguit
tes de Conservació de la Biodiversitat 2007. El reco-
penetrar dins la zona freàtica després dels intents fallits
rregut actual amb topografia de la cova de sa Gleda és
dels britànics de l’any 1996 i del propi GNM el 2001, a
de 10.500 m i la profunditat màxima és de 25 m sota el
més a més d’altres visites d’escafandristes de cavitats
nivell de l’aigua. Aquestes dades la converteixen en la
que s’aturaven al llac més directe a la davallada del
Figura 4: Entrada de l’avenc des Camp des Pou amagada per la vegeta-
Figure 4: Entrance to Avenc des Camp des Pou almost hidden by the
ció. La distància entre aquesta cavitat i l’entrada de la cova de
vegetation. The straight line distance between this cave and
sa Gleda és de 1.145 m en linea recta (Foto M. A. Amezcua).
Cova de sa Gleda is 1,145 m (Photo M. A. Amezcua).
38

Figura 5: Davallada per l’avenc des Camp des Pou. La cavitat és un
Figure 5: Descending the Avenc des Camp des Pou. This cave con-
gran esfondrament situat a la zona NE del sistema (Foto M. A.
sists in a big collapse located to the NE part of the cave sys-
Amezcua).
tem (Photo M. A. Amezcua).
rost i no revisaven, per quedar ocults o semblar infran-
quejables, els llacs més occidentals. Aquestes tasques
constitueixen part de la segona fase d’estudi del projecte
d’investigació sufragat per l’Obra Social de SA NOSTRA,
dins la convocatòria d’ajuts per a projectes de Conserva-
ció de la Biodiversitat 2009.
2010 - Enguany els avanços exploratoris són ex-
traordinaris, realitzats majoritàriament per B.C. i topo-
grafiats per Pere Gamundí i Francesc Gràcia. A la cova
de sa Gleda explora la galeria d’en Lluís Roca, que
presenta un volum impressionant, ja que convergeixen
diverses galeries. La galeria avança uns 400 m en di-
recció SE. A devers 200 m del seu inici, al costat E, la
galeria emergeix en la sala del Tub, anomenada així per
trobar un tub de perforació d’aigua que guaita pel sostre
Figura 6: Llac de l’avenc des Camp des Pou, de menys d’un metre
d’amplària, que ha permés connectar la cavitat amb la cova
de la sala. La galeria d’en Lluís Roca prossegueix fins a
de sa Gleda. L’únic accés possible és pel petit forat que es
la sala dels Homes Vells, també terrestre i amb un color
veu sota l’aigua, a la dreta de la pedra encaixada (Foto M. A.
vermellós intens, per després continuar de forma suba-
Amezcua).
quàtica per una estretor del mateix esfondrament que ha
Figure 6: Pool at the bottom of Avenc des Camp des Pou, less than one
format la sala i prosseguir amb volum considerable fins
metre wide, which has allowed the connection with Cova de
a una zona que es tanca. La punta més distant es troba
sa Gleda. The only existing access is the narrow hole visible
a 1.700 m del llac d’entrada de la cavitat. S’explora tam-
underwater, to the right of the wedged stone (Photo M. A.
Amezcua).
bé una altra galeria que s’inicia a la mateixa galeria d’en
Lluís Roca i es dirigeix de cap al NE, és la galeria Això
No És Vallgornera. Als 48 m de la galeria, una continua-
Vallgornera prossegueix en la mateixa direcció NE fins
ció en direcció SE permet comunicar amb una gran sala
als 1.625 m.
aèria i terrestre, la sala dels Templers, de gran bellesa.
A l’avenc des Camp des Pou, B.C. en solitari efec-
Aquesta sala constitueix un excel·lent lloc de refugi en
tua diverses immersions a on se n’adona del perill de
cas de necessitat, pel gran volum de que consta i per
caiguda dels blocs inestables que envolten el pas suba-
tenir part de la superfície plana. La galeria Això No És
quàtic al propi llac d’entrada. Instal·la 130 m de fil-guia
39

Figura 7: Fases d’exploració i topografia al llarg dels anys del sistema
Figure 7: Exploration and survey phases developed in the Gleda-Camp
Gleda-Camp des Pou.
des Pou cave system.
en direcció SW i connecta amb el fil-guia que prové de la
Gleda és una d’aquestes cavitats a on la temperatura de
cova de sa Gleda, de la galeria Això No És Vallgornera.
l’aigua de l’entrada és variable entre l’estiu i l’hivern. Als
La cavitat s’ha convertit en el sistema Gleda-Camp des
mesos hivernals s’assoleixen valors inferiors als 12°C.
Pou. La distància entre les dues boques és de 1.715 m.
Per a protegir a l’espeleòleg subaquàtic de la hipotèr-
La llàstima és que la dificultat d’accés fins al llac amb
mia, l’equip personal de vestimenta que s’ha emprat a
material d’immersió i la perillositat i estretor d’alguns
la cavitat ha estat dels tres tipus bàsics possibles. Com
passos no fan viable emprar aquesta nova entrada, si-
a primera opció el vestit humit de neoprè, a on entra
tuada a l’altre extrem del sistema, per explorar o realit-
l’aigua fins a formar-se una microcapa d’aigua que igua-
zar tasques a la cavitat.
la la temperatura corporal. El gruix de la vestimenta
En conclusió, a l’actualitat prossegueixen les feines
ha estat generalment superior als 7 mm. També s’ha
exploratòries i topogràfiques i la cavitat assoleix actual-
combinat amb una jaqueta curta de neoprè interior de
ment els 13.500 m topografiats. Hi ha galeries encara
3 mm, que millora la capacitat de resistència aïllant. En
sense topografiar i a tot el sector Llunyà i a una part
algunes de les campanyes i casos concrets s’ha em-
del sector de Gregal s’han de prendre dades de les
prat vestimenta de neoprè microporosa, més delicada,
amplàries, ja que les que apareixen a la topografia són
però amb propietats isotèrmiques molt més efectives. El
només orientatives. Fa falta també realitzar els estudis
temps de vida de la vestimenta de neoprè, amb l’elevat
geomorfològics dels sectors més allunyats, així com els
ús i desgast de les immersions dins cavitats ha estat al
anàlisi dels sediments presents i documentar fotogràfi-
voltant d’uns 2 anys.
cament moltes sales i galeries.
En segon lloc, la vestimenta semiestanca, que no
ha resultat molt eficient, tant pel poc efecte aïllant al llarg
de diverses hores, com per espanyar-se molt sovint les
cremalleres dorsals, encara que s’ha emprat al llarg
Aspectes tècnics
d’alguns anys. La tercera opció ha estat la dels vestits
estancs o vestits secs, connectats amb un tanc per inflar-

se i provist de vàlvules de buidat. Són més eficients per
LA VESTIMENTA
aïllar del fred, ja que es porta roba eixuta davall, a més
de la capa d’aire, però resulta més incòmode per busse-
La temperatura habitual de l’aigua de les cavitats
jar i també és més voluminós. En el cas que es produís
del Migjorn i Llevant de Mallorca, és de devers 18°-19°C,
la perforació o ruptura del vestit, això provocaria la inun-
llevat dels llacs d’entrada a les coves d’àmplies boques,
dació de l’interior i l’entrada d’aigua freda i l’increment
que acusen les variacions estacionals. La cova de sa
sobtat del pes del bus, fet que faria molt perillós i dificul-
40

tós el retorn, en ocasions a distàncies properes als dos
quilòmetres de l’entrada. Tanmateix s’ha emprat habi-
tualment per part d’alguns dels membres de l’equip a la
cova de sa Gleda, ja que les fondàries que assoleixen
valors de fins a 25 m, i el temps de busseig que supera
en ocasions les 4 hores, ho fan recomanable. També, el
fet d’inflar-se mitjançant vàlvules connectades a un tanc
d’aire fa que serveixi d’armilla hidrostàtica, a més de la
que ja es porta. L’aïllament es complementa a més de la
caputxa de neoprè i escarpins pels peus, amb guants de
poc gruix, per no perdre sensibilitat tàctil, molt important
per seguir el fil-guia amb la mà, amb les tornades amb
visibilitat zero.
Figura 8: Preparatius d’immersió abans d’una jornada de feina a la
CASC
cavitat. La utilització de propulsors és del tot imprescindible
per poder efectuar tasques rendibles als sectors més llunyans
(Foto P. Plomer).
Les característiques de les immersions a les cavitats
mallorquines, amb freqüents moments de nula visibilitat,
Figure 8: Diving preparations previous to a working day in the cave.
The use of propellers is indispensable in order to work profita-
l’aproximació fins a les zones inundades o la sortida a
bly in the farthest sectors of the system (Photo P. Plomer).
zones terrestres, fan del casc un element imprescindible,
en comparació al busseig dins els cenotes de Yucatan
o les cavitats de Florida, a on no se sol emprar. També
per emprar la resta de tornada i únicament deixar les
n’és una causa la gran quantitat de formacions que so-
altres dues ampolles d’emergència.
len presentar les galeries i sales, tant espeleotemes com
morfologies de corrosió que sobresurten, que suposen
un perill afegit de tornada amb visibilitat escassa.
GASOS
S’ha emprat preferentment nítrox 38, 36 o 32, per
TANCS
disminuir la quantitat de nitrogen present als teixits de
l’escafandrista i disminuir el risc de sofrir un accident
És l’eina més feixuga de transportar, pel pes per
descompressiu, especialment pel cansament previ de
unitat i per l’elevat nombre de tancs que és necessari
baixar tot l’equip fins al llac d’entrada i en acabar la im-
emprar. Són els contenidors artificials d’aire, fabricats
mersió fer el mateix de tornada. Això s’aconsegueix in-
en diversos materials; nosaltres hem emprat d’acer i
crementant el percentatge d’oxigen a la mescla. Algunes
d’alumini. Els darrers tenen l’avantatge d’esser més
de les actuals immersions s’estan fent també mitjançant
lleugers pel transport fins a l’aigua, emperò s’han de
aparells de circuit tancat, que proporcionen un nítrox al
compensar amb ploms per evitar tenir una flotabilitat po-
bus, ideal per a cada fondària on es troba. Alguns dels
sitiva, especialment a la tornada cap a la sortida de la
membres del GNM que viuen a la part forana, han ad-
cova, una vegada que s’ha consumit una part important
quirit per raons econòmiques i pràctiques, compressors
dels gasos amb la disminució pertinent del pes, que pot
de la marca Coltri i Bauer per omplir els tancs amb nítrox
representar fins a 10 kg de diferència respecte al co-
o aire. La problemàtica més gran és la d’adquirir tancs
mençament de la immersió, sobretot en casos de portar
d’oxigen per fer les mescles de nítrox o per emplenar les
4 o 5 tancs de gran capacitat. S’han emprat d’una va-
ampolles per fer servir els aparells de circuit tancat.
riada gama de volums, segons el sector o lloc concret
de la cavitat i del tipus de feina a realitzar. Habitualment
s’han fet servir de 20 l, 18 l, 15 l, 12 l, 10 l i 5l. S’han por-
APARELLS DE RESPIRACIÓ DE CIRCUIT TANCAT
tat per parelles, entre 2, 3, 4 i 5 tancs per persona. La
pressió de càrrega ha estat de 200 atm, encara que en
El rebreather és un sistema de respiració en el qual
alguns casos s’ha arribat a unes 240 atm. La rosca dels
s’aprofita l’oxigen que s’exhala tornant-lo a introduir
tancs de la griferia és del tipus DIN, ja que es tracta d’un
en el circuit de respiració. En el sistema convencional
sistema pel qual la primera etapa dels reguladors va
d’escafandre autònom, aquest oxigen es perd ja que
enroscat a la griferia i forma un bloc molt més compac-
s’expulsa a l’exterior; és el sistema anomenat circuit
te que no pas la connexió anomenada “internacional”.
obert. En el reciclador, els gasos que s’exhalen amb
En els casos d’emprar 4 o 5 bombones molt pesades
cada respiració, no es llancen a l’aigua, sinó que són
i feixugues s’ha optat per subjectar al tanc, mitjançant
reciclats per un filtre que elimina el CO abans de tor-
2
elàstics, tires de material lleuger que sura dins l’aigua
nar a ser respirats novament. La barreja respirable és
per tornar les bombones neutres. La incorporació paula-
reciclada una vegada i una altra; per això es diu circuit
tina d’aparells de circuit tancat disminueix a la meitat el
tancat. En cada expiració hi ha un 4 o 5 % de CO que
2
nombre de bombones necessàries, i disminueix el nom-
en passar per un cartutx depurador (calç sodada) ho ab-
bre d’esgotadors viatges amb els tancs. També s’ha em-
sorbeix. El sistema automàticament substitueix aquest 4
prat la tècnica de portar 4 bombones i només emprar-ne
o 5 % amb la barreja de gas oportuna que es disposa en
2, les quals es fan servir fins a la meitat de la capacitat,
una ampolla segons el model d’aparell. Degut al fet que
41

únicament s’ha de substituir un 5% en cada respiració,
ales o zones que s’inflin amb aire. Generalment s’empra
l’estalvi en consum és molt més elevat que en els siste-
aquest sistema únicament per a 2 tancs i de volum no
mes de circuit obert convencionals. Amb el rebreather
superior als 10 l. L’avantatge és el poc embalum que
s’ofereix una millor optimització del gas que es respira,
representa en comparació amb el fet de portar una ar-
per tant, la grandària de les ampolles pot reduir-se con-
milla hidrostàtica. Es pot passar per passos molt estrets
siderablement i també permet una llarga autonomia. Un
amb més facilitat. L’inconvenient ho suposa el fet que
altre factor favorable és el fet de disminuir enormement
s’ha de tenir una flotabilitat molt controlada, ja que no es
les bombolles d’aire, que pràcticament no s’expulsen a
té cap element que permeti regular-la i que de tornada
l’aigua i així gairebé s’elimina l’impacte d’aquestes en
possiblement la flotabilitat sigui positiva, una vegada eli-
tocar el sostre de la cova. Aquest fet pràcticament elimi-
minada una part dels gasos de les bombones.
na la caiguda de sediment des del sostre i la visibilitat no
es veu tan afectada.
El control de l’oxigen en el model Kiss, que és el que
REGULADORS I MANÒMETRES
s’ha fet servir, és manual, amb un flux continu d’oxigen.
Els dispositius de mesura de la pressió parcial d’oxigen
Constitueixen la peça clau i més delicada per a la
(displays) vénen de forma independent uns dels altres
seguretat del busseig dins cavitats. Del seu bon funcio-
i amb il·luminació; cada display té la seva carcassa,
nament dependrà la vida de l’espeleòleg. Sempre s’han
cèl·lula, bateria i fa que aquest sistema sigui completa-
portat com a mínim duplicats, amb manòmetre de pres-
ment redundant. El cànister és bàsicament de flux axial,
sió per unitat, aquests connectats amb la primera etapa
i d’aquesta manera s’eviten les canalitzacions en el pas
del regulador mitjançant un tub curt, ja que és més cò-
de l’aire. Amb uns contrapulmons totalment protegits, i
mode i està pensat per poder consultar la pressió a una
situats en la part posterior, i un filtre que amb un simple
distància més propera, que no pas si es du a l’esquena.
gir en la clau de pas canvia de circuit obert a tancat en
Durant les tasques efectuades s’han hagut de substituir
un gest, això fa que el Kiss sigui un rebreather de reduï-
al llarg dels anys reguladors amb problemes de funcio-
da grandària, grans prestacions i molt versàtil.
nament greus. La major part dels que s’han emprat, es-
El GNM ha començat a emprar els rebreathers als
pecialment els darrers anys, han estat el model Titan de
sectors més allunyats, especialment el sector de Gregal,
la casa Aqualung i també Poseidons. Les immersions
el sector del Fènix i el sector Llunyà. S’han emprat els
en aigua amb elevada quantitat de sediments fa que
aparells de circuit tancat Kiss i també el Joky, que és
s’hagin espanyat en bastants ocasions. En els casos de
un aparell pensat per emprar com a rebreather lateral.
que hi hagi entrat aigua a l’interior ha suposat el trenca-
L’inconvenient és la falta de temps per agafar experièn-
ment del manòmetre de pressió, fet que es tradueix en
cia a la mar abans d’aplicar-los dins cavitats, per la qual
que l’agulla indicadora de la pressió d’aire del tanc no
cosa només un dels bussos l’ha emprat de forma as-
funcioni i quedi en posició fixada, amb l’elevat risc que
sídua. Tanmateix les zones de restricció i exploracions
aquest fet suposa. Per cops o de forma sobtada, s’han
complexes per la mala visibilitat i característiques físi-
espanyat diversos reguladors en algunes immersions,
ques de les galeries fan recomanable anar amb circuit
provocant fins i tot una pèrdua del gas del tanc gairebé
obert i després en dates posteriors, anar amb els re-
total.
breathers per aixecar la topografia o realitzar fotografies.
S’ha arribat a emprar més de 6 hores a la cavitat, fet que
gairebé duplica el temps d’autonomia proporcionat pels
LLANTERNES I FOCUS
aparells de circuit obert.
Les primeres immersions efectuades a la cova des
Coll, així com a altres cavitats explorades els anys 1994,
ARMILLA HIDROSTÀTICA
95 i 96 es van fer únicament amb llanternes col·locades
al casc mitjançant brides o elàstics, i també alguna
És un altre element de l’equip personal molt impor-
portada a la mà o fixada a l’avantbraç. La poca capa-
tant, ja que permet regular la flotabilitat del bus, i permet
citat lumínica limitava considerablement la distància de
transportar fins a 6 tancs segons la configuració lateral o
visió, per la qual cosa moltes continuacions passaven
anglesa. Va connectada amb una bombona que permet
desapercebudes a una certa distància de l’espeleòleg.
inflar-la a voluntat segons les necessitats del moment
Actualment és la part de l’equipament que més ha sofert
fins al seu volum màxim. Al llarg d’aquests anys s’han
l’evolució i millora, Els avanços possitius han estat en
hagut de baratar en diverses ocasions, ja que l’ús dins
relació a la capacitat lumínica, duració de les bateries
un ambient tan abrasiu suposa un elevat desgast.
i pes de les bateries. La il·luminació basada en focus
amb bateries de plom, de liti, de níquel-cadmi o d’altres
materials i llums halògens de 10 a 50 w i també bom-
ARNESOS
betes amb leds ha modificat absolutament la visió que
es tenia de la cavitat. A la pràctica, les llanternes han
S’han emprat en ocasions en alguns llocs molt con-
quedat relegades a la il·luminació d’emergència o per a
crets del sector de Ponent i sector Cinc-cents per forçar
petits sifons i cavitats a on el pes, embalum i fragilitat del
passos molt angosts. Es tracta d’arnesos que ens per-
focus desaconselli el seu ús. El nombre de llanternes ha
meten fixar els tancs al nostre cos mitjançant anelles que
d’esser com a mínim de tres, combinades amb un focus
amb els corresponents mosquetons permeten subjectar
de llum principal, per la qual cosa les llanternes només
les botelles mitjançant el sistema lateral. No contenen
s’empren com a llum auxiliar i d’emergència i, per im-
42

mersions perllongades, per posar en funcionament un
propulsor, ja que no bastaria l’aire per arribar a l’entrada,
pic acabada la bateria del focus. Tanmateix, les millores
en cas d’haver de tornar només amb l’esforç físic de les
constants en la qualitat del llum i duració ha fet que al-
aletes. Els propulsors, un pic arribats a prop de les zo-
gunes llanternes comencin a esser per elles mateixes
nes de feina, es deixen enganxats al fil-guia, per des-
suficients com a llums principals. El nombre de llanter-
prés recollir-los a la tornada.
nes que al llarg d’aquests anys d’immersions espeleolò-
La seva utilització ha estat, i és, fonamental per als
giques s’ha hagut de substituir per inundacions, avaries
sectors més allunyats de la cova de sa Gleda, excep-
o envelliment dels materials, ha suposat una autèntica
te el sector de Ponent i el sector Antic. El model que
fortuna. Passa el mateix amb el nombre de piles usades,
s’ha fet servir és el UV-18 de la marca Silent-submer-
abans de que s’empressin les bateries i piles recarga-
sion d’origen canadenc. El seu pes és de 32 kg, que
bles i els focus, també amb bateries. De tots els que
el fa bastant operatiu per transportar-lo fins a l’aigua.
s’han fet servir, el sistema d’engegar les llanternes més
L’autonomia és de gairebé 3 Km, insuficient per arribar
eficient per evitar la inundació ha estat el de rosca, amb
a les puntes més allunyades de la cova de sa Gleda i
l’inconvenient, en ocasions, d’haver d’emprar les dues
tornar. Només s’han començat a emprar d’ençà de l’any
mans per a l’operació i que cal vigilar no passar-se de
2007, ja que abans no teníem capacitat econòmica per a
rosca i provocar la inundació de la llanterna.
poder adquirir-los i les prioritats de material per comprar
eren unes altres. L’ideal seria poder emprar 2 propulsors
per bus, però per raons econòmiques només es disposa
PROPULSORS
d’1 i aquest fet condiciona el portar més reserves d’aire
per suplir un hipotètic malfuncionament del propulsor a
La utilitat bàsica és poder salvar grans distàncies
la tornada i poder tornar aletejant.
amb un mínim esforç i per tant, amb molt menys con-
sum d’aire i de temps. També disminueixen la turbidesa
de l’aigua en passar amb més rapidesa i delicadesa per
EQUIPS DE FOTOGRAFIA
les galeries. L’inconvenient és el tornar amb visibilitat
zero o molt escassa al llarg de molts de metres, sense
D’ençà de 2005 s’han emprat màquines digitals que
poder-ho fer servir i portant-lo aferrat a la mà, el que de-
han relevat a les analògiques. Per descomptat, el fac-
terminarà un major consum d’aire del bus. També s’han
tor limitant de la sessió deixa d’esser el nombre de dia-
de tenir tancs de reserva per si de tornada s’espanyés el
positives per passar a convertir-se en l’autonomia dels
Figura 9: Superació d’una angostura al sector de Ponent. L’exploració
Figure 9: Negotiating an underwater constriction at the Ponent sector.
d’aquests llocs representen tot un repte als sectors situats a
The exploration of this kind of passages represents a great
molta distància de l’entrada (Foto A. Cirer).
challenge, especially when they are in sectors located far
away from the entrance (Photo A. Cirer).
43

flashos i l’aire disponible als tancs dels escafandristes.
els Subtronic Gamma, alemanys i de molt bona qualitat i
A la cavitat, a causa de l’elevada quantitat de sediments
prestacions. Tenen 6 possibles posicions d’intensitat de
presents, les zones per on s’ha passat d’entrada no són
llum emesa i l’angle d’obertura és molt elevat. Van con-
aptes per fotografiar a la tornada, per la qual cosa es fan
nectats amb cable a les cèl·lules esclau; aquestes són
sempre en sentit de la penetració dins la cavitat i de tor-
fonamentals, ja que de no tenir un bon funcionament o
nada es pleguen els braços dels flashos de la màquina.
sensibilitat no provoquen el dispar del flash. S’han tingut
Si ja de per si és complicada la tornada i la progressió en
molt de problemes fins que es van aconseguir tres de
condicions de visibilitat zero, anar provists d’una gran,
molt bona sensibilitat fabricades a Itàlia de forma caso-
delicada i cara càmera, encara ho fa molt més dificultós.
lana per un especialista. Actualment s’han fabricat per
Documentar les cavitats subaquàtiques té un gran mèrit
part d’un dels nostres fotògrafs altres 5 cèl·lules per as-
i permet compartir aquests espais, exclusius d’uns pocs
segurar les tasques fotogràfiques. Per fer fotografies de
espeleòlegs especialistes.
volum s’ha hagut de comptar amb dos models, provists
Els flashos esclaus són fonamentals en la fotogra-
de flashos esclaus i amb les cèl·lules dirigides de cap
fia espeleològica, especialment per a donar sensació
al fotògraf. El model ha d’estar molt sintonitzat amb el
de profunditat i de volum, per la qual cosa s’han de me-
fotògraf, ja que la posició d’ambdós, cap a on apunti els
nester als llocs espaiosos flashos d’elevat número guia.
flashos, regular la intensitat d’aquests i portar les cèl·lules
Els que més s’han emprat els primers anys han estat
de forma que estiguin dirigides en tot moment al fotògraf
els IKELITE-400, d’origen nord-americà, dels quals s’han
és bàsic per a poder realitzar bones fotografies.
arribat a tenir-ne 4 exemplars, encara que s’espanyen
relativament sovint i el seu temps de vida útil és reduït.
Actualment només ens en queda un de funcional, ja que
DURACIÓ DE LES IMMERSIONS
la casa no repara els flashos analògics. Tenen tres pos-
sibles posicions d’intensitat, en funció de la proximitats
El temps d’immersió varia en funció de la distància
de les parets i sostre, així com del color de la roca i espe-
recorreguda, de les tasques fetes a la cavitat, de la fon-
leotemes, ja que colors blancs reflecteixen el llum i han
dària de la zona de feina, així com de l’equipament i dels
de menester menys intensitat de flash, que no pas un co-
gasos emprats. Els sectors de la Unió i algunes zones
lor fosc a on s’absorbeix pràcticament tota la intensitat de
del sector de Ponent assoleixen els 24 m de fondària i el
llum emesa. Els que ara empram, d’ençà del 2009 són
temps de feina es redueix dràsticament pel major con-
Figura 10: Difícils condicions de treball a la cavitat. Algunes galeries
Figure 10: Difficult working conditions inside the cave. Some passages
presenten la roca molt afectada per processos corrosius i les
show the rock very affected by solutional processes resulting
bombolles causen el despreniment de molt de material poc
in the detachment of abundant loose material because of the
cohesionat. La visibilitat de tornada és nul·la. Sector de Po-
diver’s bubbles. The visibility when exiting is almost null. Po-
nent (Foto A. Cirer).
nent sector (Photo A. Cirer).
44

Figura 11: Circuit dels Pirates (sector Clàssic), en direcció al pas d’en
Figure 11: The Circuit dels Pirates area (Clàssic sector) in the direction
Judes que permet accedir al sector Cinc-cents (Foto A. Ci-
to Pas d’en Judas, spot that allows to enter the Cinc-cents
rer).
sector (Photo A. Cirer).
sum dels gasos respirables i per la major incorporació
quals de NE a SW comuniquen la galeria Cinc-cents
de nitrogen als teixits. El fet d’emprar nítrox ha millorat
amb el sector de Ponent. La longitud de la galeria més
molt aquest darrer aspecte, de forma que s’aconsegueix
llarga, que s’inicia a 658 m del llac d’entrada, fins al pas
reduïr la incorporació de nitrogen i el temps de descom-
de l’Apocalipsi és de 328 m i constitueix l’únic accés al
pressió. La duració habitual de les immersions ha es-
sector de Ponent des del sector Cinc-cents. La fondària
tat d’entre 2,50 i 3,50 hores, encara que amb aparells
d’aquest sector està compresa generalment entre els -17
de circuit tancat s’han superat les 6 hores d’immersió.
a -25 m, fet que suposa que sigui el que té més fondària
Independentment del fet d’arribar a entrar en descom-
de tota la cavitat. Si es fa el circuit entrant pel sector
pressió, l’elevat esforç de transport de material des dels
Clàssic, galeria Cinc-cents, sector de la Unió, sector de
cotxes fins a l’aigua fa més que aconsellable el emprar
Ponent i sortint per les galeries dels Gemecs s’efectua
aire enriquit amb oxigen per disminuir el risc de patir ac-
un recorregut de 1.320 m sense repetir cap galeria.
cidents per les bombolles o microbombolles de N .
Als 300 m i 350 m des de l’inici de la galeria Cinc-
2
cents s’obrin a l’W dues amplies galeries freàtiques de
control estructural estratigràfic que s’entrellacen entre
si. La dissolució de les aigües ha aprofitat els plans
Descripció general de la cavitat
d’estratificació, i generat seccions horitzontals, en oca-
sions d’amplades importants i amb abundants columnes
i massissos estalagmítics entremig. El terra d’aquesta
Per tal de no ser repetitius en aquest treball es farà
zona es troba entre -16 i -18 m (gairebé sempre amb
referència únicament a la descripció dels sectors a on
valors de -16 i -16,8 m), mentre que el sostre es tro-
han aparegut noves troballes, per la qual cosa per con-
ba als -12,1 i -14,6 m, encara que gairebé és constant
sultar informació del sector Clàssic, el sector de Ponent
al voltant de -14,2 i -14,6 m. L’alçària d’aquest tram és
i del sector Cinc-cents remetem al lector a consultar el
gairebé sempre d’uns 2 m (oscil·lant entre 4,6 i 1,5 m).
treball de GRÀCIA et al. (2007).
D’ençà de la coalescència de les dues galeries, tota la
galeria (en direcció primer SW, després S, per al final
voltar a W) va a una fondària constant d’uns -16 i -17
SECTOR DE LA UNIÓ
m (oscil·lant entre -15,4 fins -17,2 m). El sostre està en-
tre -13,8 i -15,7 m, habitualment a uns -14,2 i -14,8 m.
Des de dos llocs de la galeria Cinc-cents parteixen
L’altària del sostre d’aquest tram és d’uns 2 m (comprés
diverses galeries que formen el sector de la Unió, les
entre 0,7 m i 2,5 m). Per la qual cosa aquests dos pri-
45

mers trams es poden unificar a efectes pràctics, ja que
amb cristal·litzacions freàtiques que decoren la paret.
presenten les mateixes característiques. Aquest primer
L’amplària va d’uns 6,5 m al començament fins a uns
tram, de sostre extraordinàriament pla, presenta a més
14 m, per fer-se d’uns 7 m a la zona a on connecta amb
a més, abundants espeleotemes freàtics en forma de
la galeria que prové del final de la Cinc-cents. L’altària
macrocristalls, que creixen a partir de les estalactites
de la galeria és normalment d’uns 1,5 m, amb un sostre
que caracteritzen aquest tram. Més endavant, al terra
totalment pla. Si seguim per aquesta galeria anam de
apareixen de tant en tant espeleotemes subaquàtics va-
cap al sector de Ponent. La major part del terra és de
dosos, això és, gours amb columnes i altres formacions
tendència clarament horitzontal, encara que amb irregu-
envoltades d’espeleotemes subaquàtics en forma de
laritats i espeleotemes freàtics que adquireixen forma de
palmatoris. Una capa de sediment groc i prim recobreix
coixinet, amb cristalls molt fins. Una vegada superada la
el terra. Algunes estalactites grans es troben escampa-
zona de creuament amb els conductes que procedeixen
des i com a forma de corrosió, alguns penjants de gran
del final del sector Cinc-cents, la galeria, de principi es-
mida.
treta ja que supera una zona d’amplària reduïda, torna
Finalment, el sector, després del darrer tram W, va
ampla i bellament decorada. Els espeleotemes freàtics
agafant fondària al terra d’entre -18,1 m fins a -21,4 m.
són una constant i també les colades pavimentàries amb
La fondària habitual és de 20 m. El sostre està com-
gours i algunes colades parietals a ambdós costats de la
près entre -14,7 i -19,6 m. L’alçària està compresa entre
galeria. Els massissos estalagmítics estan en molt bon
els 4,8 i 1,1 m, essent habitualment de prop de 3 m. La
estat i són de gran bellesa.
galeria, en el tram final W i després N-NW agafa més
volum i fondària. La galeria presenta una continuació en
direcció W, amb colades parietals i espeleotemes de de-
SECTOR DE GREGAL
goteig sovint de bones mides, per prosseguir amb volum
considerable fins a uns laminadors de roca descompos-
Al costat E del sector Cinc-cents, a poc més de 300
ta que tanquen la continuació.
m de l’inici de la galeria Cinc-cents (uns 600 m des del
A mitjans galeria Cinc-cents, aquesta connecta amb
llac d’entrada), s’inicia el sector de Gregal, el qual en
el sector de la Unió mitjançant una galeria estructural
direcció NE arriba fins als 1.150 m a on enllaça amb
estratigràfica que descendeix de forma acusada des
el sector Llunyà. El sector comença amb la galeria de
de pocs metres de fondària (-8 m) fins a -19,5 m. A
les Plomes, bella i voluminosa estança decorada pro-
l’inici té un volum molt important, plena d’estalagmites
fusament per espeleotemes freàtics que caracteritzen
curtes recobertes de cristalls freàtics. Més endavant,
per complet l’àmbit. Es tracta d’una galeria de control
la paret de la dreta està plena de belles estalactites
estructural estratigràfic situada a una profunditat que
Figura 12: Espeleotemes freàtics del sector de Ponent (Foto A. Cirer).
Figure 12: Phreatic speleothems at the Ponent sector (Photo A. Cirer).
46

Figura 13: Mapa i toponímia de la cavitat.
Figure 13: Survey and toponymy of the cave system.
47

Figura 14: El sector de la Unió se caracteritza per la gran ornamentació
Figure 14: The Unió sector is characterized by its extensive ornamenta-
que presenta (Foto A. Cirer).
tion of speleothems (Photo A. Cirer).
supera els 18 m, per després d’uns 60 m, ascendir per
un rost de blocs i pedres, l’Esfondrament, que remunta
fins a valors propers als 10 m per tornar a davallar. A
partir d’aquí, l’aspecte canvia, i pot seguir després de
cap al SE en forma d’una àmplia galeria d’uns 112 m
de longitud i uns 17 m de fondària, que es va reduint
de dimensions i que es caracteritza per la decoració
d’espeleotemes, molts d’ells subaquàtics vadosos, es-
pecialment gours i espeleotemes associats, gens afec-
tats pels fenòmens corrosius. Si tornam enrere, des de
la baixada de l’Esfondrament, la ruta principal segueix
per una àmplia galeria que passa successivament per
diversos gours de gran mida (els Gours), dels quals són
especialment visibles les represes què, a les èpoques
de pulsacions climàtiques fredes contenien l’aigua dolça.
Aquests espeleotemes caracteritzen la galeria en aquest
tram. El sector de Gregal per aquesta zona té uns 15 m
de fondària. A uns 100 m de distància s’arriba al Lamina-
dor, que constitueix l’única zona estreta, a 14 m de fon-
dària, localitzada entre l’entrada de la cova de sa Gleda
i les proximitats de l’avenc des Camp des Pou, llevat del
Pas d’en Judes que és un esfondrament. El Laminador
és un bon lloc de referència i es troba a uns 900 m des
de l’entrada de la cova de sa Gleda. El seu fons pla, re-
cobert de colada pavimentària, facilita el trànsit a través
seu. Des d’aquí, el sector de Gregal presenta dos circuits
successius que s’obrin primer al NW i després a l’E, i que
confereixen, juntament amb les moltes petites galeries
que s’acaben aturant, un aspecte laberíntic al sector. La
galeria principal avança a una fondària compresa entre
Figura 15: Massissos estalagmítics del sector de la Unió (Foto A. Cirer).
11 i 14 m, similar a les que formen els circuits laterals.
Figure 15: Stalagmitic massifs at the Unió sector (Photo A. Cirer).
Als 1.150 m enllaça amb el sector Llunyà.
48

SECTOR DEL FÈNIX
SECTOR LLUNYÀ
Ha estat una altra troballa important conseqüèn-
Per raons pràctiques s’ha incorporat el darrer tram
cia de les tasques efectuades amb el darrer projecte
de l’antic sector de Gregal en aquest nou sector. És a
d’estudi de la cavitat. És un nou sector important de la
on la cavitat ha canviat més de fisonomia per les im-
cova, que parteix d’uns 100 m passat el laminador del
portants continuacions trobades. Parteix del sector de
sector de Gregal, és a dir a uns 1.000 m de l’entrada de
Gregal, a 1.150 m, i enllaça fins a l’avenc des Camp
la cova. La seva direcció és SE al començament, per
des Pou situat a 1.715 m. El sector es pot definir com
després passar a S i finalment acaba lleugerament SW.
una sèrie d’àmplies galeries majoritàriament de direcció
La distància lineal màxima, des del sector de Gregal
NE i 4 grans sales d’esfondrament que sobresurten del
a on comença, és d’uns 276 m, i la distància des del
nivell freàtic i que ofereixen zones terrestres. Les sales
llac d’entrada fins a l’extrem del sector és de 1.276 m.
aèries són de S a N, la sala dels Homes Vells, la sala
La fondària del terra està comprés entre els 11 i 13 m.
del Tub, la sala dels Templers i l’avenc des Camp des
L’aspecte dels primers metres és d’una galeria baixa,
Pou. La sala del Tub i la sala dels Templers es troben a
sense espeleotemes i amb una abundant quantitat de
molt poca distància entre elles i segurament pertanyen
sediment que recobreix per complet el terra de la ga-
al mateix esfondrament. Algunes galeries convergeixen
leria. L’acumulació de sediments adopta la forma de
entre si a la galeria d’en Lluís Roca, a on s’assoleix un
montícles d’entre 1 i 2 m que ofereixen un aspecte caò-
gran volum i un aspecte molt laberíntic, ja que hi ha
tic a l’àmbit. Les parets i el sostre estan afectats per la
moltes connexions. La profunditat mitjana de la galeria
corrosió i l’ascensió de les bombolles provoca la caigu-
està compresa entre 9 i 14 m. La galeria d’en Lluís Roca
da d’un núvol de partícules. La galeria presenta poques
avança en direcció S per emergir al costat E a la sala
bifurcacions i va prenent volum a mesura que s’avança,
del Tub. Després segueix en direcció SE per remontar a
de forma que l’alçària i l’amplària es fan molt importants
la sala dels Homes Vells a 1.630 m. Un pas estret entre
i superen àmpliament els 30 m. Es tracta de gairebé un
els blocs caiguts permet continuar fins a una galeria en
únic àmbit que acaba en cul de sac. Els espeleotemes
cul de sac, d’uns 8 m de fondària, que finalitza a uns
estan presents als costats de la galeria, especialment a
1.700 m des del llac d’entrada. Si se segueix la galeria
la banda W. Les haloclines són molt marcades i afecten
d’en Lluís Roca en direcció N, arranca la galeria Això No
en gran mesura la visibilitat de tot el sector.
És Vallgornera, d’uns 200 m lineals i d’uns 9 a 12 m de
Figura 16: Galeria de les Plomes (sector de Gregal). Es tracta de pa-
Figure 16: Passage known as Galeria de les Plomes (Gregal sector). Its
leonivells situats al sostre i al terra d’una galeria de clar con-
name is related to the presence of phreatic paleolevels, visi-
trol estructural estratigràfic (Foto A. Cirer).
ble both at the ceiling and the floor of a bedding controlled
gallery (Photo A. Cirer).
49

Figura 17: Avanç pel sector de Gregal (Foto A. Cirer).
Figure 17: Advancing through the Gregal sector (Photo A. Cirer).
Figura 18: Progressió a uns 1.100 m de l’entrada al sector de Gregal
Figure 18: Exploring 1,100 m away from the entrance, at the Gregal
(Foto A. Cirer).
sector (Photo A. Cirer).
50

Figura 19: Lateral del sector del Fènix. S’aprecia el gran volum de la
Figure 19: View of a lateral area at the Fènix sector. It is evident the
galeria i la poca presència d’espeleotemes (Foto A. Cirer).
great volume of the passage which is almost devoid of spe-

leothems (Photo A. Cirer).
fondària. Als 189 m, al costat E, parteix la galeria que
en forma d’un petit llac, d’uns 2 a 3 m d’amplària i uns 12
connecta amb l’avenc des Camp des Pou, a 1.715 m del
m de longitud, a on es veu molt bé els blocs que es lo-
llac de la cova de sa Gleda. La galeria Això No És Vall-
calitzen sota les aigües i que a pocs metres de fondària
gornera té una galeria paral·lela més occidental que és
tanquen el pas. El llacs més interessants, són els que
la galeria dels Conglomerats, coneguda ja a la primera
s’ubiquen a la part W, amagats pel mateix rost de blocs i
fase d’estudi de la cavitat. La fondària de tot el sector
terra. Per arribar-hi s’ha d’anar vorejant el costat del pri-
està comprés entre els 8 i 10 m generalment, llevat de
mer llac, uns metres per damunt de l’aigua, primer uns
zones molt puntuals. Aquest sector està encara en fase
15 m en ascensió, per després d’un pas estret, recórrer
d’exploració i topografia.
uns 11 m. En el primer llac, entre les làmines de calcita
flotant, es veu una negror que es perllonga més enllà
dels blocs que l’envolten. És a on l’avenc des Camp des
Avenc des Camp des Pou
Pou connecta amb les galeries horitzontals subaquàti-
ques de la cova de sa Gleda. Està envoltat al seu costat
Les recerques subaquàtiques han demostrat que
oposat a l’entrada per una franja de cristal·lització freà-
es tracta d’un gran esfondrament que forma part de la
tica de color clar. Pareix increïble el poc que ha faltat
mateixa cavitat que la cova de sa Gleda. A uns 10 m de
perquè qualque bloc no hagi tancat per complet l’accés
l’entrada, en direcció E es localitza una depressió cober-
al segon llac. El llac, d’uns 1,5 m d’amplària, presenta
ta de vegetació, especialment ullastres i mates, de dià-
una part vertical a on s’assoleix la zona no afectada per
metre major que el que forma la pròpia entrada de la ca-
esfondraments a uns 10 m de fondària, entre blocs ex-
vitat, que per molt poc no comunica directament amb la
tremadament inestables.
cova. La boca té unes dimensions d’uns 7 m d’amplària.
Per raons òbvies, tot el pis són sediments, o bé
L’avenc des Camp des Pou (TRIAS & MIR, 1977) és un
grans blocs i pedres, o bé terra que entra per la boca
rost de blocs, pedres i sediments, de 52 x 72 m, amb
arrossegada pel fort pendent. El sostre està recobert
una alçària d’entre 1,3 i 4 m, encara que hi ha zones
puntualment per taques de cianofícies d’un color groc
amb alçàries molt reduïdes, a on l’esfondrament està
intens que arriben fins al llac i que poden viure per
poc separat del sostre. El pis presenta un fort pendent,
l’entrada de llum i per la presència d’aigua. La zona W
entre un 20° i 45°, encara que la zona més de cap a l’W,
està gairebé desproveïda de recobriments litoquímics,
que ve directe de l’entrada, el pendent supera en alguns
llevats d’algunes petites estalactites al sostre molt lo-
llocs els 70°. El costat E, per contra, és de menys incli-
calitzades. Els espeleotemes únicament es troben al
nació. S’assoleix el nivell freàtic als 45,5 m de fondària,
sector E, a on el pendent és poc acusat; es tracta de co-
51

lades pavimentàries i estalagmites. Algunes columnes
L’estructura de la cavitat
i colades pavimentàries es troben xapades i desplaça-
des per processos de sol·lifluxió, el que demostra que
l’esfondrament ha sofert reajustaments gravitatoris. Els
SUPERPOSICIÓ DE LA CAVITAT RESPECTE DE LA
sediments es troben en algun indret disposats en capes
SUPERFÍCIE
horitzontals, fet que fa pensar en fases de rebliment i
posterior excavació (TRIAS & MIR, 1977). Aquestes ob-
La distància lineal del sistema Gleda-Camp des Pou
servacions respecte dels sediments també reforcen la
a la mar és de 1.700 m. La cavitat es desenvolupa en
teoria de que hi hauria moments d’estabilitat del terra
general paral·lela a la línia de costa i la distància lineal
seguit d’èpoques de reajustament dels blocs del pis, en
entre els extrems més allunyats de l’aparell endocàrstic
els quals es trencarien les espeleotemes i se separarien
és de 1.332 m. La separació de la cavitat respecte del
els sediments d’una de les parets, amb algunes fases
sistema Pirata-Pont-Piqueta és de 883 m, en direcció
de circulació hídrica que produiria l’excavació dels se-
NE. Concretament entre l’avenc des Camp des Pou i
diments acumulats. A les nostres visites durant el mes
la cova de sa Piqueta, que són els llocs més propers
d’agost vàrem poder contrastar que el pis es trobava
d’ambdós sistemes. Per altra banda la cova de cala
molt humit i llenegadís. Com a curiositat i per documen-
Varques B, situada al E-NE, només dista 850 m de la
tar que aquest tipus d’entrades actuen com a trampa
continuació subaquàtica que hi ha passada la sala dels
de la fauna, vam localitzar i recuperar una tortuga viva
Homes Vells del sistema Gleda-Camp des Pou. Mereix
a pocs metres del llac, que degué caure i rodolar fins
especial atenció que la distància que separa les coves
gairebé el fons de la zona terrestre i que era incapaç de
del Pirata de les properes cova des Moro i cova de Cala
tornar a pujar el rost.
Falcó és de menys de 200 m. Les cavitats esmentades
És interessant comentar aquí l’afirmació de DAR-
són també sales d’esfondrament, segurament captura-
DER (1930):” Esta sima ofrece la particularidad de que
des per la mar en retrocedir els penya-segats litorals
en su fondo corre un rio de agua perfectamente dulce”,
(GRÀCIA et al., 2006a). Nosaltres pensam que el sis-
efectivament s’ha pogut constatar la presència de co-
tema Gleda-Camp des Pou i el sistema Pirata-Pont-Pi-
rrents de l’aigua dels llacs, però cal aclarir que no es
queta, així com la cova des Moro i la cova de Cala Falcó
tracta de cap riu ni d’aigua perfectament dolça.
tenien una antiga connexió i que col·lapses actualment
En aquests tipus de cavitats l’aigua superficial és la
infranquejables, barren el pas entre elles, fet similar al
que presenta menys salinitat i a l’avenc des Camp des Pou
que passa en relació a la cova des Xots, on s’aprecia
la gran distància a la mar fa més marcat aquest factor.
una gran dolina al lloc ensorrat (GRÀCIA et al., 2006a).
Figura 20: Galeria d’en Lluís Roca (sector Llunyà), a uns 1.400 m de
Figure 20: Passage known as Galeria d’en Lluís Roca (Llunyà sector),
l’entrada (Foto A. Cirer).
located 1,400 m away from the entrance (Photo A. Cirer).
52

showing
area,
Falcó
Cala
and
other neighbour caves.
Varques
Cala
Frasquet,
Can
Josep,
Son
the
of
photograph
Aerial
the plan survey of the Gleda-Camp des Pou system together with
Figure 21:
planta
la
amb
Falcó,
i
cala
ona superposada.
Varques
cala
Frasquet,
Can
Josep,
Son
de
zona
la
de
aèria
Fotografia
del sistema Gleda-Camp des Pou i de les altres cavitats de la z
Figura 21:
53

Figura 22: L’Esfondrament (sector de Gregal). Els esfondraments són
Figure 22: Place named L’Esfondrament (Gregal sector). The collapses
una de les morfologies que més caracteritzen àmplies zones
or breakdown piles are very characteristic morphologies in
de la cavitat (Foto A. Cirer).
extensive sectors of the cave (Photo A. Cirer).
Si aquesta suposició fos certa, l’antic gran sistema de
impracticables (Cambra dels Moros i Sala de les Còni-
coves presentaria una clara orientació de drenatge cap
ques al sector Cinc-cents) del sistema Gleda-Camp des
a la mar i coincidiria amb el traçat d’altres importants
Pou, amb 13.500 m de recorregut. Així, importants sales
cavitats del llevant mallorquí. És el cas de la cova Ge-
aèries d’esfondrament de la cavitat, com són la sala dels
novesa (GRÀCIA et al., 2003a, 2003b) a la marina de
Dos Llacs (sector de Ponent), la sala del Cendrar (sector
Manacor; cova des Coll (GRÀCIA et al., 1997, 2005),
Clàssic), la sala dels Homes Vells, la sala dels Templers
cova dets Ases (GRÀCIA et al., 1997), cova d’en Bas-
i la sala del Tub (sector Llunyà), no arriben a connectar
sol i cova de Cala Mitjana (GRÀCIA et al., 1998a) a les
amb l’exterior. En el cas de que la potència de roca fos
marines de Felanitx, i la cova des Drac de Cala Santanyí
la que presenta el sistema Pirata-Pont-Piqueta, alguna
(GRÀCIA et al., 1998b).
d’aquestes sales d’esfondrament podrien haver connec-
La superfície exterior de la plataforma miocènica on
tat amb l’exterior i convertir-se en altres accessos als
es localitza el sistema de cavitats està a una alçària res-
buits interiors.
pecte al nivell de la mar de 45,5 m a on s’obre l’entrada


a l’avenc des Camp de Pou i 35,5 m a prop de la boca
de la cova de sa Gleda. La potència de roca existent per
LES SALES D’ESFONDRAMENT I
damunt les galeries i sales del sistema està compresa
ELS CONDICIONANTS LITOLÒGICS
entre 33 m a la sala Francesc Ripoll (sector Clàssic),
53 m a la galeria Cinc-cents (sector Cinc-cents), 55 m
El condicionant litològic de les grans sales i galeries
a les galeries de les Haloclines (sector de Ponent), 58
voluminoses és determinant i corresponen en general a
m al sector de Gregal i 63 m al sector de la Unió. Al
la fàcies d’escull del Miocè superior; fàcies molt porosa i
sistema Pirata-Pont-Piqueta, més proper a la mar, les
permeable i que dóna lloc a grans volums en dissoldre’s,
potències de roca són molt menors, com per exemple
preferentment també afavorida per les mineralogies ara-
els 25 m del llac Ras, els 16-18 m a la galeria Myotis i
gonítiques dels coralls. Les fàcies que pertanyen al nucli
fins i tot els 10 m a la galeria des Terrat. Pensam que
de l’escull, ja sigui a la cresta com a la paret progradant,
aquesta important diferència de gruix de roca en com-
presenten fàcies de front escullós i formen cossos mas-
paració amb el sistema Gleda-Camp de Pou ha fet que
sius de potència variable. Aquest fet li confereix una es-
s’hagin obert més connexions amb la superfície al sis-
pecial predisposició a l’espeleogènesi càrstica en raó de
tema Pirata-Pont-Piqueta. De fet, amb 3.091 m, el sis-
la seva elevada permeabilitat (FORNÓS & GELABERT,
tema Pirata-Pont-Piqueta presenta 3 entrades, en com-
1995) i, en la mateixa línia, afavoreix la posterior evolu-
paració de les 2 entrades actuals i 2 antigues entrades
ció morfològica de l’endocarst mitjançant successius pro-
54

cessos de col·lapse i dissolució dels materials resultants
ros, la galeria de les Còniques, la sala dels Dos Llacs, la
(GINÉS, 2000; GINÉS & GINÉS, 1992; GINÉS, 2000;
sala d’Entrada, la cambra aèria central de la sala Fran-
GINÉS et al., 2008).
cesc Ripoll i la sala del Cendrar) i els altres 4 a la part
Sembla que gran part de les galeries i sales volu-
més oriental (la sala dels Homes Vells, la sala del Tub,
minoses del sistema Gleda-Camp des Pou s’han gene-
la sala dels Templers i l’avenc des Camp des Pou). Per
rat aprofitant aquest tipus de litologia que determina la
la seva situació a la cavitat sembla possible que alguns
presència de grans buits al massís calcari. Aquests gran
d’aquests esfondraments tanquin possibles continuacio-
buits condicionen la major facilitat d’esfondrament de
ns. Això és especialment evident en el casos de la pròpia
part de les galeries i sales i el creixement remuntant de
sala d’Entrada de cap a ponent; la sala del Cendrar i la
la cavitat. En aquests casos es troben sales actualment
sala de les Còniques, de cap a Migjorn; i la sala del Tub,
en condicions vadoses que no són més que la part més
la sala dels Templers i l’avenc des Camp des Pou de cap
culminant dels esfondraments, que parteixen de les zo-
a Llevant. Curiosament, els límits de la cavitat cap al N
nes sota les aigües. Les sales d’esfondrament són una
no es veuen aturats per les esbaldregades de blocs i pe-
característica molt notòria de la cavitat i determina una
dres que obstrueixen el pas, sinó per galeries que es fan
bona part de l’aspecte actual de moltes sales i galeries
de cada cop més estretes fins fer-se impracticables o bé
que es troben sota les aigües, com també de la totalitat
per galeries que s’aturen en sec en cul de sac. També
de les sales vadoses (GRÀCIA et al., 2007; GINÉS et al.,
és molt interessant el fet de que al N del sistema és on
2008). Aquestes sales d’esfondrament que han format
les galeries tenen un component més estructural de tipus
sales actualment aèries a la cova són: la sala del Tub, la
tectònic. Aquest fet és especialment evident als extrems
sala dels Templers i la sala dels Homes Vells, l’avenc des
més septentrionals de les galeries de les Haloclines (sec-
Camp des Pou (al sector Llunyà); la cambra dels Moros
tor de Ponent), galeries del sector de la Unió i tot el sector
i la galeria de les Còniques (al sector Cinc-cents); la sala
de Gregal i sector Llunyà.
dels Dos Llacs (al sector de Ponent), la sala d’Entrada,
Les litofàcies corresponents als subambients del
la cambra aèria central de la sala Francesc Ripoll i la
complex escullós, que corresponen al lagoon (amb mate-
sala del Cendrar (al sector Clàssic). És a dir, 10 sales
rials més fins i uniformes), en les seves parts més exter-
aèries repartides de forma desigual als extrems del sis-
nes o obertes i les més internes o restringides determinen
tema càrstic: per una banda 6 dels esfondraments que
un altre tipus de galeries, de menys volum i més lineals.
actualment es troben en condicions vadoses es troben a
Aquestes fàcies de lagoon extern presenten baixa poro-
la part més occidental de la cavitat (la cambra dels Mo-
sitat primària però assoleixen una elevada permeabilitat
Figura 23: La presència de 10 sales aèries repartides pel sistema es deu
Figure 23: The presence of 10 air-filled chambers distributed all along
a sales d’esfondrament que sobresurten per damunt del nivell
the cave system is related to breakdown domes rising above
freàtic actual. Sala dels Dos Llacs (sector de Ponent) (Foto A.
the present-day phreatic level. Sala dels Dos Llacs (Ponent
Cirer).
sector) (Photo A. Cirer).
55

Figura 24: Fenòmens de reajustament gravitacional a l’avenc des Camp
Figure 24: Gravitational adjustment phenomena in Avenc des Camp
des Pou que produeixen esquerdes a les colades estalagmí-
des Pou, which originated cracks affecting the flowstones as
tiques i trencament de columnes (Foto A. Cirer).
well as some broken columns (Photo A. Cirer).
mitjançant la fracturació (GINÉS et al., 2008). Sembla,
ment pla i la galeria que, en secció, té forma rectangular
per les mostres estudiades del sector de Ponent, que les
és una característica molt definitòria. Com s’ha explicat
galeries de les Haloclines corresponen a aquesta litolo-
abans, el condicionant litològic és el més habitual a la
gia. En aquest cas la roca és més massiva i dura i fins i tot
cavitat, fet que determina la presència de voluminoses
alguns aspectes de la corrosió que han sofert han quedat
galeries i sales. Encara que morfologies de corrosió es
molt ben marcats a les galeries, com són les regates de
troben repartides per tot arreu, el sector Llunyà és a on
corrosió que han afectat a parets i espeleotemes.
es troben interessants formacions primàries, com són
Al sector de Gregal i al sector Llunyà, un fet morfolò-
envans, penjants i pinacles.
gicament destacat és la presència en situació vertical de
zones de roca mare massiva i compacta i, més al sostre,
de roca formada per l’acumulació de clasts cimentats de
LES FORMACIONS SECUNDÀRIES O
mides molt diverses. Aquests clasts, en ocasions sem-
ESPELEOTEMES
blen còdols de menys de 1 cm de diàmetre i a altres
llocs superen els 20 cm.
Els espeleotemes al sector de la Unió són molt
abundants i estan presents gairebé per tot arreu. Els
més abundants són els de degoteig (estalactites, estala-
LES FORMACIONS PRIMÀRIES O DE CORROSIÓ
gmites, columnes i massissos estalagmítics) i els espe-
leotemes de flux (colades pavimentàries i parietals). Els
Encara falta fer un estudi detallat de les morfologies
espeleotemes d’origen subaquàtic, concretament els
de corrosió dels nous sectors explorats. El condicionant
freàtics, són especialment abundants a redols del sec-
estructural tectònic és ben evident a la galeria Vertical
tor de la Unió, especialment a les zones més properes
(sector Llunyà), encara que és més bé una excepció
al sector Cinc-cents. Aquests espeleotemes formen al
que confirma la regla. La major part de condicionants
sostre de les galeries de control estructural estratigràfic
estructurals són de tipus estratigràfic, com és el cas del
una decoració excepcional, a partir d’estalactites que
començament de les galeries del sector de la Unió, a la
s’han recobert de cristalls precipitats en el seu moment
part més propera al sector Cinc-cents i també la sala dels
en condicions epifreàtiques. A la sala dels Paleonive-
Paleonivells i alguns laminadors que es troben al mateix
lls (prop del sector de Ponent) formen recobriments
sector. Alguns trams de galeries del sector de Ponent,
cristal·lins a partir d’estalagmites.
especialment a les galeries de les Haloclines, també
Al sector de Gregal els espeleotemes freàtics ca-
presenten aquestes peculiaritats. Un sostre completa-
racteritzen amb diferència la galeria de les Plomes, en
56

forma de recobriments al sostre i al terra sobre estalac-
que es troba passat l’Esfondrament en direcció S (sector
tites i estalagmites. Els espeleotemes freàtics presents
de Gregal) i dels grans gours que es localitzen passat
al sostre donen nom a la galeria, ja que semblen talment
l’Esfondrament i la sala decorada mencionada abans.
plomes esfilagarsades, a partir d’estalactites fistuloses.
Diverses represes de gours, de devers 0,6 i 1 m d’alçària
Al terra tenen aspecte molt més massiu i són de mides
se succeeixen de camí cap al Laminador. La part més
considerables, de fins a 1,5 m d’alçària del terra. En
distant del sector de Gregal i gairebé tot el sector Llunyà
alguns trams, els espeleotemes subaquàtics vadosos,
són molt pobres en la presència d’espeleotemes de tot
cas dels gours, són molt abundants, és el cas de la sala
tipus. Únicament zones molt puntuals presenten forma-
cions secundàries destacades.
El sector del Fènix segueix la mateixa pauta de po-
bresa d’espeleotemes, llevat d’alguns casos concrets,
en forma d’estalactites i estalagmites de bona mida.
Fauna anquihalina
HÀBITATS ANQUIHALINS
Utilitzarem aquí el terme coves anquihalines, en el
sentit en què ha estat redefinit per SKET (1986), com a
la fauna que habita “qualsevol tipus d´aigua dins roques
costaneres caracteritzades per una considerable ma-
Figura 25: A només 10 m de l’entrada de l’avenc des Camp des Pou es
croporositat i per la influència de la mar”. Es tracta de
localitza aquest esfondrament a la superfície del terreny ocu-
les cavitats d’aigua salabrosa o totalment marina, coves
pat per vegetació i que per molt poc no comunica directament
amb la cavitat situada al davall (Foto M. A. Amezcua).
costaneres per tant, però sense tenir necessàriament
una connexió directa amb la mar oberta (GINÉS, 2002).
Figure 25: Very close to the Avenc des Camp des Pou entrance (less
Algunes d’aquestes coves, com és el cas del sistema
that 10 m away) a collapse sink-hole full of vegetation is ob-
served on the surface, but without direct connection with the
Gleda-Camp des Pou, s’endinsen quilòmetres terra en-
cave below (Photo M. A. Amezcua).
dins. El terme anquihalí deriva del grec anchialos, que
Figura 26: Galeria estructural estratigràfica del sector de la Unió (Foto A.
Figure 26: Bedding-plane controlled passage at the Unió sector (Photo
Cirer).
A. Cirer).
57

significa precisament “proper al mar”. Aquests hàbitats
de les cavitats, d’acord amb les oscil·lacions del mar
són foscs, i hi ha la impossibilitat absoluta que cap
exterior, tot i que més apaivagades. No obstant això, i
alga hi realitzi la fotosíntesi, llevat dels llacs d’entrada
per aquest motiu es consideren anquihalines, aquestes
d’alguna cavitat a on entra la llum, com és el cas de la
coves i les masses d’aigua que contenen generalment
cova que ens ocupa en aquest treball.
sols poden rebre aigua de mar per infiltració a través de
Les Balears, i concretament Mallorca presenta
la roca. En el cas de coves amb connexió directa amb
una gran riquesa d’aquests ambients anquihalins i de
la mar, les aportacions d’aigua per infiltració pel sostre
fauna estigobionta, de fet es localitzen la coves sub-
de la cavitat o per aports puntuals d’aigua dolça dife-
mergides anquihalines més grans conegudes en tot el
rencien les coves submarines ordinàries de les coves
continent europeu: el sistema Gleda-Camp des Pou i la
litorals com a hàbitats anquihalins. Els casos concrets
cova des Pas de Vallgornera. A més a més de moltes
de la cova des Coll i la cova des Drac de Cala Santanyí
altres cavitats litorals que constitueixen també hàbitats
en serien bons exemples de cavitats amb accés més o
anquihalins extraordinaris. A JAUME & GRÀCIA (2006)
menys directe a la mar, ben diferenciats de les coves
se citaven 57 estacions anquihalines a les Balears (61
submarines.
si es consideren per separat els sistemes formats per
A les cavitats s’estableix una columna d’aigua per-
diverses coves). Les dimensions de les parts submergi-
manentment estratificada. Per tant, a la part superior,
des oscil·larien entre els més de 10 km de la cova de sa
on la influència de les aportacions d’aigua dolça és més
Gleda fins a coves a les quals amb prou feines trobam
forta, es formarà una massa d’aigua més dolça. Per
basses de pocs centímetres de fondària. A ARNAU et
davall se situa una massa d’aigua més densa i salada.
al. (2008) s’incrementen en dues estacions més: la cova
Ambdues estan separades per l’anomenada haloclina.
de na Megaré i la cova des Màrmol a Ciutadella de Me-
Al sistema Gleda-Camp des Pou es presenta un per-
norca. A GRÀCIA et al. (2010) es podria afegir la cova
fil estratificat, que té fins a 5 capes de diferent salinitat
des Coloms de Cala Varques o cova des Coloms 2. Per
(GRÀCIA et al., 2007). Aquestes capes, estan dispo-
la qual cosa actualment el nombre d’estacions anqui-
sades en un ordre de menor a major salinitat, a causa
halines seria de 59, ja que s’ha unificat la cova de sa
de la diferent densitat. Els canvis de salinitat al llarg de
Gleda i l’avenc des Camp des Pou en una única estació
la columna d’aigua es produeixen a zones de transició
(sistema Gleda-Camp des Pou). El seu nombre seria 64
(mescla) denominades haloclines o picnoclines (4 molt
si es consideren per separat els sistemes formats per
clares al perfil hídric).
diverses entrades. Les darreres legislacions consideren
En referència a l’aport de matèria orgànica, aquests
aquests hàbitats com a zones humides i consten del ma-
indrets poden presentar quatre fonts distintes: matèria
teix grau de protecció.
orgànica que prové dels sòls exteriors i que s’infiltra,
L’estabilitat ambiental, l’obscuritat permanent i
arrels d’arbres que guaiten pel sostre de les galeries,
l’oligotròfia són característiques d’aquestes coves,
restes d’algues fotosintetitzadores si la cova té entrades
la qual cosa ha servit per establir paral·lelismes entre
il·luminades i una població bacteriana quimiolitotròfica.
aquests ambients i els corresponents a les grans pro-
De vegades la degradació bacteriana de detritus a les
funditats marines. Les condicions ambientals són d’una
capes més inferiors pot donar lloc a situacions d’anòxia,
gran influència marina, manifesta per la composició iòni-
a més de producció de composts altament tòxics, la qual
ca majoritària de l’aigua, amb preponderància del clorur
cosa converteix la fauna que habita aquests indrets en
i el sodi, i també en les oscil·lacions de la massa d’aigua
altament especialitzada per fer front a aquests reptes.
Figura 27: Penjant del sector de la
Unió (Foto A. Cirer).
Figure 27: Rock projection hanging
from the ceiling in the Unió
sector (Photo A. Cirer).
58

Figura 28: Al sector de Gregal i al sector Llunyà, un fet morfològicament
Figure 28: At the Gregal and Llunyà sectors, an outstanding morpholo-
destacat és la presència de zones de roca mare massiva i
gical feature consists in the presence of massive limestone
compacta i, més al sostre, de roca formada per l’acumulació
rock surfaces with overlying beds formed by the accumula-
de clasts cimentats de mides molt diverses (Foto A. Cirer).
tion of heterometric cemented clasts (Photo A. Cirer).
Les illes Balears, Sardenya, les illes Canàries, el sud
els continents es mouen, han canviat de forma i compo-
de França, el llevant i sud ibèric, l’Adriàtic nord, el Yuca-
sició al llarg de la història del planeta; es poden consi-
tán (Mexic), la República Dominicana, les Bahames, les
derar en realitat com a illes flotants i en la seva deriva
Bermudes, Nova Caledònia, Austràlia, les illes Kiu, les
s’emporten la flora i la fauna. Dit d’una altra manera,
Filipines, etc., són alguns dels indrets on és comuna la
la vicariança és un procés mitjançant el qual una espè-
presència de coves anquihalines.
cie queda dividida en subpoblacions aïllades. Es posa
Aquest petit univers fosc habitat per criatures
en funcionament un procés d’especiació entre tàxons
apigmentades i cegues, apareix confinat a les latituds
molt semblants que mai més coexistiran en un mateix
tropicals i subtropicals. En aquest cas, les localitats
territori. Això ens condueix a una de les hipòtesis més
de l’Adriàtic nord són les més septentrionals i les de
plausibles sobre l’origen de la fauna de les coves anqui-
Nova Caledònia les més meridionals. A més a més, si
halines. Pensem que fa milions d’anys una espècie an-
hi ha alguna característica comuna quant a la fauna,
cestral presenta una àmplia distribució, i entre els seus
és l’elevat nombre d’endemismes que es registren en
membres es produeix intercanvi de gens sense que cap
aquests ambients. En la majoria dels casos, una espè-
barrera ho impedeixi. Imaginem ara que molt lentament
cie viu només en un sistema de coves o en una sola
la distància entre les diferents poblacions d’aquesta
cova. L’estabilitat d’aquests ambients afavoreix els pro-
espècie augmenti, s’hi estableixin barreres: parlam de
cessos d’especiació, però la causa principal potser és
milions d’anys, en els quals el moviment de les plaques
l’aïllament de les poblacions troglòbies, situades en un
continentals canvia la forma de l’escorça terrestre. En
marge tèrmic vital molt estret. Una característica encara
aquest procés, cada una de les poblacions queda “aïlla-
més sorprenent dels ambients anquihalins és que els
da”, i la principal conseqüència és que no es pot donar
investigadors es troben amb espècies o gèneres vica-
l’intercanvi genètic entre elles. La pregunta immediata
riants, és a dir, espècies que tenen un ascendent comú i
és: quan formaven poblacions no aïllades aquestes es-
que en l’actualitat ocupen els mateixos nínxols ecològics
pècies vicariants de les coves anquihalines que trobam
però en llocs diferents, en aquest cas, en coves allunya-
en llocs tan allunyats com ara les Balears, les Bahames,
des les unes de les altres per milers i milers de quilòme-
i Austràlia ? Quins eren els seus antecedents i quan co-
tres, separades per barreres infranquejables (oceans,
mençà el procés de deriva i especiació?
continents). L’explicació per a aquesta distribució tan
L’estranya distribució de les espècies vicariants ter-
disjunta de tàxons filogenèticament tan emparentats es
mòfiles en coves tan allunyades entre si pren sentit si
troba en l’anomenada vicariança per deriva continental:
traslladam la seva distribució actual sobre un mapa de
59

paleolínies de costa de fa cent milions d’anys, és a dir,
d’aquesta fauna a les cavitats estudiades i descriure i
sobre les costes de la primigènia mar de Tethys. Alesho-
topografiar tots i cada un dels sistemes de coves loca-
res es comprova com totes les localitats on s’han trobat
litzats. La concessió de diversos projectes d’estudi de
les espècies objecte de l’estudi se situen a les aigües
Conservació de la Biodiversitat per part de l’Obra Social
somes de la mar de Tethys, una mar circumtropical avui
de Sa Nostra al GNM ha suposat un important impuls a
extinta que s’estenia per l’Equador entre 120 i 20 mi-
l’increment de les recerques. S’han prospectat zones de
lions d’anys enrere. Es tracta, per tant, dels exponents
les cavitats molt allunyades dels llacs d’entrada i a les
d’una fauna relicta, típica d’aigües tropicals i somes. La
màximes fondàries, llocs inabastables pels mitjans clàs-
primera conseqüència que se n’extreu és que aquestes
sics de prospecció dels llacs hipogeus.
espècies són molt “antigues”, i en molts casos els repre-
El poblament l’integren animals marins, o d’origen
sentants més primitius dels seus grups corresponents
directament marí –cas dels habitants de les capes
podríem anomenar-los potser com a vertaders “fòssils
d’aigua més salada–, que en molts casos representen
vivents”, la qual cosa és de gran importància de cara a
relíquies de llinatges evolutius primigenis, ja desapare-
reconstruir la filogènia de molts d’aquests grups. És el
guts o extremadament rars a l’actualitat. Aquesta gran
cas dels copèpodes i ordres sencers de crustacis que
notorietat faunística, juntament amb la distribució extre-
tenen en aquest tipus d’ambient els seus representants
madament restringida i aïllada que mostren aquests ani-
més antics. La hipòtesi més plausible indica que les es-
mals –alguns es coneixen en un únic sistema de coves
pècies arrecerades ara als estrats inferiors de les coves
d’una única illa–, els fa molt vulnerables a tot tipus de
anquihalines, on la temperatura és relativament alta i
pertorbacions ambientals, siguin antròpiques o naturals.
constant, tenien els seus antecedents a les aigües so-
En aquest sentit cal indicar que els nivells insostenibles
mes d’aquella primitiva mar de Tethys, que s’estenia com
de desenvolupament en la franja costanera del nostre
un cinturó tropical per tot el planeta. La mar Mediterrània
litoral estan amenaçant la supervivència d’aquest tipus
ha mantingut una biota marina tropical fins al Pliocè, i
de cavernes tan peculiars.
d’aleshores ençà ha patit tot un seguit d’oscil·lacions cli-
màtiques associades als cicles glacials que han portat a
l’extinció la major part d’aquesta biota d’aigües càlides.
ELS AMBIENTS ANQUIHALINS:
La fauna marina termòfila present als estrats inferiors
VISIÓ HISTÒRICA I ACTUAL
de les coves mediterrànies va trobar recer dels episodis
freds en aquestes aigües estables i homeotermes.
Fa poc més d’un segle (durant el mes de juliol de
Per descomptat, un del principals objectius dels pro-
1904) el naturalista romanès Emil G. Racovitza, en el
jectes del GNM és abordar de forma sistemàtica l’estudi
decurs d´una expedició oceanogràfica francesa en la
Figura 29: Estalagmites recobertes de precipitats freàtics a la galeria
Figure 29: Stalagmites covered with phreatic precipitates in the passa-
dels Paleonivells (sector de la Unió) (Foto A. Cirer).
ge known as Galeria dels Paleonivells (Unió sector) (Photo
A. Cirer).
60

Figura 30: Zona de columnes al sector de la Unió (Foto A. Cirer).
Figure 30: Zone with columns at the Unió sector (Photo A. Cirer).
qual el vaixell Roland visitava Mallorca, va tenir l´ocasió
de dades faunístiques dels llacs salabrosos de quatre
de dedicar tres dies a l´exploració de les coves del Drac
coves de Mallorca i Menorca (coves del Drac, coves
(Manacor). Acompanyat del professor George Pruvôt i
dels Hams, cova de sa Sínia i cova de s´Aigo de Ciu-
del naturalista mallorquí Fernando Moragues, propietari
tadella). Les campanyes de la Mission Biospéologique
de la cova, Racovitza va fer una prospecció zoològica
C. Dragan els anys 1970 i 1971 varen afegir algunes
que li va permetre descobrir diversos crustacis, insec-
noves dades carcinològiques, així com el descobriment
tes, miriàpodes i aràcnids. El 26 d´abril de 1905 un equip
de Bogidiella balearica.
oceanogràfic va tornar a Mallorca i, sota la presidència
L´important desenvolupament de l´espeleologia ma-
del biòleg aragonès Odón de Buen, es va celebrar una
llorquina a la dècada següent va permetre millorar molt
sessió extraordinària de la Société Zoologique de Fran-
el coneixement biogeogràfic i ecològic d´aquests am-
ce a la seu de l´Institut Balear. En aquella sessió Emil G.
bients cavernícoles, tan ben representats a les Balears,
Racovitza va presentar la descripció d´una nova espècie
tot i ampliant les recerques a trenta cavitats (GINÉS &
de crustaci isòpode, el troglobi Typhlocirolana morague-
GINÉS, 1977) i descrivint les característiques físiques i
si, que havia capturat l´any anterior als llacs de les coves
ecològiques dels llacs. Es varen obtenir perfils verticals
del Drac (RACOVITZA, 1905). Avui es considera que la
de salinitat i es va introduir el concepte de llac glacio-
troballa d´aquest estigobi (troglobi aquàtic) constitueix
eustàtic per tal d´explicar l´origen d´aquestes masses
el punt d´inflexió dels interessos científics de Racovit-
d´aigua hipogees des d´un punt de vista geomorfològic.
za cap a l´estudi de la fauna cavernícola. El seu “Essai
El següent salt qualitatiu en el coneixement de la
sur les problèmes biospéologiques”, publicat pocs anys
fauna aquàtica de les coves costaneres de les Illes Ba-
després (RACOVITZA, 1907), és encara reconegut com
lears es pot fixar en els avenços taxonòmics que porta-
un dels documents principals de la bioespeleologia mo-
ran a terme durant la dècada dels 90 dos zoòlegs illencs:
derna. L’estudi de les coves anquihalines es pot dir que
Damià Jaume i Joan Lluís Pretus. Aquest renovat interès
inicià la ciència que hom ha anomenat bioespeleologia.
per la taxonomia dels crustacis aquàtics balears té un
Durant molt de temps els llacs de les coves costa-
destacable precedent en la redescripció de Bogidiella
neres de les Illes Balears varen romandre sense pros-
balearica realitzada per STOCK & ILIFFE (1987), dos
peccionar fins a la campanya bioespeleològica francesa
dels més prestigiosos especialistes en fauna anquihalina.
de 1960 a Menorca que va permetre l´estudi d´alguns
Els darrers temps han estat particularment rics en desco-
crustacis de la cova de s´Aigo. Així, a finals de la dècada
briments, sobretot a partir de dos treballs que inicien una
dels 60 només es coneixien tres espècies de crustacis
trajectòria que ha permès ampliar molt els coneixements
aquàtics (Typhlocirolana moraguesi, Metacrangonyx
existents (PRETUS & STOCK, 1990 i JAUME, 1993).
longipes i Salentinella angelieri) i només es disposava
La descripció de nombroses espècies endèmiques, in-
61

cloent-hi organismes talassoestigobis (troglobis aquàtics
Actualment el panorama disponible sobre els orga-
marins), ha experimentat un espectacular creixement
nismes aquàtics, especialment crustacis, de les coves
—més d’una vintena de noves espècies— des de la des-
costaneres de les Illes Balears és prou satisfactori, si
cripció de Psammogammarus burri, una de les primeres
bé encara ens oferirà, probablement, algunes sorpreses
troballes que es varen començar a efectuar a les aigües
força interessants.
subterrànies del Parc Nacional de l´Arxipèlag de Cabrera
Segons GINÉS (2002) sens dubte és necessari
(JAUME & GARCIA, 1992 i JAUME, 1993).
documentar millor els aspectes ecològics dels llacs on
Les convocatòries d’ajuts per a projectes de Con-
s´està mostrejant la fauna aquàtica, ja que malgrat els
servació de la Biodiversitat de l’Obra Social de “SA
cavernícoles de la cova de na Mitjana, de la cova de na
NOSTRA”, que s’han atorgat al Grup Nord de Mallor-
Barxa, de les coves del Drac o de la cova des Moro de
ca d’ençà de 2001 i que s’han prolongat al llarg de tota
Sa Dragonera habiten ambients anquihalins, les seves
una sèrie d’anys, han suposat el veritable motor de les
característiques ecològiques són remarcablement dife-
recerques efectuades pels espeleòlegs escafandristes
rentes. Amb les feines efectuades pel GNM es veu que
amb la col·laboració taxonòmica del Dr. Damià Jaume.
dins els ambients anquihalins es produeixen marcades
D’aquesta manera s’han prospectat no només els llacs
diferències. Cavitats com la cova des Coll, que presen-
de les cavitats, sinó també les galeries sotaiguades fins
ta un important hidrodinamisme contrasten amb coves
a fondàries superiors als 30 m i a distàncies quilomètri-
com el sistema Gleda-Camp des Pou, amb aigües tí-
ques de les entrades. La principal aportació ha estat la
picament estàtiques. A més a més, l’entrada d’aliment
d’explorar i fer la topografia d’aquests hàbitats. També
marí que suposa l’hidrodinamisme representa una im-
s’han fet els estudis morfològics i sedimentològics de les
portant font d’alimentació pels organismes anquihalins
cavitats, així com la realització de perfils hídrics des de
en comparació amb les zones llunyanes a les entrades
la superfície dels llacs fins als llocs més pregons de les
del sistema Gleda-Camp des Pou que constitueix un au-
columnes d’aigua. S’han localitzat i explorat més de 40
tèntic desert de crustacis, amb una baixíssima densitat
km de galeries sotaiguades d’ençà de 1994 que han fet
poblacional, llevat de l’entrada a on l’aport d’aliment és
canviar l’apreciació que es tenia de les coves litorals de
molt important.
Mallorca i les situen com a referent a nivell mundial. Les
L’entrada de matèria orgànica al sistema Gleda-
aportacions efectuades pel GNM al llarg d’aquests anys
Camp des Pou es fa en forma d’excrements de coloms,
de prospeccions i d’estudi de les cavitats han permès
abundants a la sala d’entrada, aigües del torrent en en-
descobrir 1 gènere nou i 3 espècies noves. Racove-
trar-hi arrossegant matèria orgànica, i la caiguda de res-
lla birramea de la cova des Coll (JAUME et al., 2007);
tes vegetals de la comunitat de figueres i del pinar situat
Bermudacaris sp. de la cova Genovesa (GRÀCIA et
a l’exterior. Altres entrades, avui dia impracticables per
al., 2003b; JAUME & GRÀCIA, 2006); Stephos vivesi
a l’home, suposen entrades suplementàries de matèria
de la cova des Coll (GRÀCIA et al., 2005; JAUME et
orgànica, com és el cas de la Cambra dels Moros i la
al., 2008 ), així com la localització d’abundants noves
galeria de les Còniques al sector Cinc-cents i de l’avenc
cites, entre les quals s’ha de destacar Stephos marga-
des Camp des Pou al sector Llunyà.
lefi, de la que exemplars capturats per nosaltres vam
permetre descriure de nou l’espècie (cova de la Cate-
dral, Capdepera, cova des Coll i cova Genovesa). La
FAUNA AQUÀTICA CITADA A LA CAVITAT
prospecció sistemàtica d’aquests ambients ha permès
veure la diferent localització d’aquesta fauna en funció
Phylum CRUSTACEA
de les cavitats i les característiques pròpies de cadas-

cuna. A GRÀCIA et al. (2003b) i GRÀCIA et al. (2005)
Classe MAXILLOPODA
s’estudia la distribució de les espècies de crustacis i de
fauna sèssil al llarg de les coves i en funció de la profun-
Ordre CALANOIDA G.O. Sars, 1903
ditat. La distribució de la fauna en funció de la distància
a la mar es veu a GRÀCIA et al. (2005). A GRÀCIA et al.
Família Arietellidae G.O. Sars, 1902
(2003b) es tracta de l’efecte d’alteració de la distribució
Paramisophria cf. ammophila Fosshagen, 1968
de la fauna carcinològica a causa de la contaminació per
un pou negre. Un recull de les cavitats com a hàbitats
Aquesta espècie, pròpia del suprabentos marí de
anquihalins de les Balears i del llistat de les espècies
les illes Bahames, a l’Atlàntic tropical, ha estat citada a
estigobionts es va publicar a JAUME & GRÀCIA (2006)
una cova submarina de Menorca i posteriorment a nom-
a on es fa referència també a alguns aspectes destacats
broses cavitats del litoral SE de Mallorca i Cabrera. Un
de les cavitats i una avaluació de l’estat de conservació.
únic exemplar asignable a aquest taxó ha estat capturat
A GRÀCIA et al. (2009) destaca des del punt de vista
a les capes fondes de la cova de sa Gleda. Com la resta
faunístic la pobresa de fauna anquihalina de la cova des
de representants del seu gènere, mostra un cos carac-
Pas de Vallgornera, a on únicament s’han pogut locali-
terísticament asimètric, comprimit al costat esquerre, el
tzar 3 espècies a una cavitat que constitueix un hàbitat
que fa que l’animal es desplaci sobre el fons tombat en
anquihalí amb un recorregut subaquàtic similar a la cova
aquest sentit. Les espècies més modificades viuen a
de sa Gleda. És notori remarcar que mentre al sistema
fons arenosos litorals, i es suposa que aquesta morfolo-
Gleda-Camp des Pou són 12 les espècies de crustacis
gia tan especial permet als animals no veure’s separats
citats, a la cova des Pas de Vallgornera només s’han
del fons per les turbulències provocades per l’onatge.
citat 3 espècies malgrat emprar la mateixa metodologia
P. cf. ammophila és un depredador voraç d’altres co-
de captures faunístiques.
pèpodes. A Mallorca es coneix una segona espècie, P.
62

mediterranea, coneguda fins ara sols de la cova de na
Mitjana, a la costa de Capdepera.
Família Pseudocyclopiidae T. Scott, 1892
Stygocyclopia balearica Jaume & Boxshall, 1995
Espècie distribuïda pel medi cavernícola de les
Balears, Sardenya i Lanzarote (Canàries) (JAUME &
BOXSHALL, 1995). Es coneixen vicariants al Pacífic
SW, a coves de Filipines, Austràlia i Nova Caledònia.
A la cova Genovesa (Manacor) està citada a salinitats
compreses entre 29 i 37 ‰ que correspon a fondàries
compreses entre 8 i 12 m (GRÀCIA et al., 2003b). Al sis-
tema de coves Pirata-Pont-Piqueta s’ha capturat a les
pesques efectuades al fons del llac Victòria, entre 5 i 6
m de profunditat sota l’aigua (GRÀCIA et al., 2006a). La
salinitat mesurada a la cavitat per aquesta fondària està
compresa entre els 17 i 26 ‰, en la zona que correspon
a la segona haloclina.
Aquesta espècie es manté sempre a dins salinitats
marines, i sembla patir d’algun tipus de limitació fisiolò-
gica per a penetrar en les aigües més dessalades de les
cavitats costaneres, si bé es manté a les aigües subte-
rrànies marines permanentment. Malgrat la gran riquesa
faunística d’espècies estigobionts de la cova des Coll,
Figura 31: Stygocyclopia balearica Jaume & Boxshall, 1995. Vista dor-
no ha estat citada a aqueixa cavitat.
sal i lateral. Espècie de copèpode calanoide estigobiont de
les Balears i de Canàries.
Figure 31: Stygocyclopia balearica Jaume & Boxshall, 1995. Dorsal and
Ordre CYCLOPOIDA Burmeister, 1834
lateral views. Stygobiontic calanoide copepoda from the
Balearics and Canary islands.
Família Cyclopidae Dana, 1853
Halicyclops troglodytes Kiefer, 1954
distingeix per tenir les dues sedes de la cinquena cama
de similar llargària, a la vegada que la seda interna ter-
Espècie d’aigües subterrànies salabroses. És un
minal de la furca ateny menys del doble de la longitud
dels copèpodes més freqüents a les coves anquihalines
de la externa. FORNÓS et al. (1989) citen la espècie al
mallorquines. S’ha citat del sud de França, Sardenya,
llac d’entrada de la cova de sa Gleda, mentre que LES-
Grècia i costes del Sàhara, a banda de les Balears. A la
CHER-MOUTOUÉ (1978-79) la troba a diversos pous
cova des Coll ha estat capturada només a la sala Tan-
de l’illa.
cada (sector del Patatús), a salinitats de l’ordre d’entre 8
i 23 ‰ que a la cavitat corresponen a fondàries d’entre
0 i 1 m (GRÀCIA et al., 2005). A la cova Genovesa úni-
Família Cyclopinidae G.O. Sars, 1913
cament s’ha trobat al llac d’entrada, a salinitats que van
Troglocyclopina balearica Jaume & Boxshall, 1996
de 4 a 13‰ (GRÀCIA et al., 2003b) i que corresponen

a fondàries d’entre 0 i 5 m. En referència al ciclopoid
És un dels cinc gèneres de crustacis endèmics de
Halicyclops sp. del sistema Pirata-Pont-Piqueta, no
les Balears, tots ells estigobionts. Es tracta d’un copèpo-
ha pogut esser determinat a nivell específic ja que els
de de mida petita (ateny sòls 0,3 mm de mida corporal),
exemplars capturats no eren adults; això no obstant,
essent l’únic representant de la seva família (Cyclopini-
l’espècie d’aquest gènere habitual al medi anquihalí del
dae) del que es conegui que hagi colonitzat les aigües
litoral SE de Mallorca és H. troglodytes. Els valors de
continentals; tota la resta de ciclopínids coneguts són
salinitat a on es trobava són de l’ordre d’entre 14 i 34 ‰,
marins. Pertany al grup d’espècies que es mantenen
que corresponen a fondàries d’entre 5 i 10 m (GRÀCIA
sempre a dins salinitats marines i que semblen patir
et al., 2006a). A la cova de s’Abisament (GRÀCIA et al.,
d’algun tipus de limitació fisiològica per a penetrar a les
2006b) s’ha capturat entre 2 i 9 ‰ de salinitat.
aigües més dessalades de les cavitats costaneres, si bé
es mantenen a les aigües subterrànies marines perma-
Thermocyclops dybowskii (Landé, 1890)
nentment.
Es coneix de coves anquihalines de la costa SE de
Copèpode ciclòpid epigeu d’aigua dolça de petita
Mallorca, des de Capdepera fins a Felanitx, així com a
mida de distribució paleàrtica. Sol ocupar petits cosos
dues coves de Cabrera (JAUME & BOXSHALL, 1996).
d’aigua permanents així com el litoral dels llacs. A Eu-
Ha estat citada al sistema Pirata-Pont-Piqueta a profun-
ropa és una forma típicament estival i dicíclica (desen-
ditats compreses entre 3,5 m i 7 m, que corresponen a
volupa dues generacions a l’any). Morfològicament es
salinitats que van de 17 a 26 ‰ (GRÀCIA et al., 2006a).
63

A la cova Genovesa ha estat localitzada a la columna
d’aigua a salinitats d’entre 29 a 36 ‰ que correspon a
fondàries entre 8 i 12 m (GRÀCIA et al., 2003b). Malgrat
la gran riquesa faunística d’espècies estigobionts de la
cova des Coll, no ha estat citada a l’esmentada cavitat.
Ordre MISOPHRIOIDA Gurney, 1933
Família Speleophriidae Boxshall & Jaume, 2000
Speleophria gymnesica Jaume & Boxshall, 1996
Destaca la troballa a la cavitat d’aquest copèpode
misofrioid, conegut fins a les hores únicament de les
coves ACD de Cala Varques (Manacor), també de la
cova des Coll, a Portocolom (Felanitx) (GRÀCIA et al.,
2005) i d’una altra cova de Menorca. L’espècie compta
amb altres dos congèneres, un a Bermuda i l’altre a Aus-
tràlia nordoccidental, així com poblacions innominades
a coves de Gibraltar, República Dominicana i el Yuca-
tán (Mèxic). Ocupa les parts més profundes de salinitat
marina de les cavitats. A la cova des Coll ha estat cap-
turada únicament a la galeria de les Esponges a salini-
tat superior al 34 ‰ (GRÀCIA et al., 2005). Al sistema
Figura 32: Speleophria gymnesica Jaume & Boxshall, 1996. Vista dor-
Pirata-Pont-Piqueta s’han capturat molts d’exemplars
sal i lateral. Espècie de copèpode misofrioid estigobiont i en-
(incloent-hi mascles, copepodits i nauplis) a profunditats
dèmica de les Gimnèsies.
compreses entre 3,5 m i 7 m, que corresponen a salini-
Figure 32: Speleophria gymnesica Jaume & Boxshall, 1996. Dorsal and
tats que van de 28 a 34 ‰ (GRÀCIA et al., 2006a).
lateral views. Stygobiontic misofrioid copepoda endemic
from the Gymnesian islands.
Speleophriopsis balearicus Jaume & Boxshall, 1996
S’ha citat a Mallorca, Menorca i Cabrera, a vega-
des en simpatria amb l’espècie Speleophria gymnesica.
Compta amb congèneres a coves de Bermuda, Lan-
zarote i les illes Palau (Pacífic NW), així com amb una
població innominada a Gibraltar. Tant Speleophria com
Speleophriopsis es capturen rarament en tot el seu àm-
bit de distribució. A la cova des Coll ha estat capturada
a la sala Tancada (sector del Patatús) en aigües superfi-
cials i entre 8 i 23 ‰ de salinitat (GRÀCIA et al., 2005).
Classe MALACOSTRACA
Ordre Amphipoda Latreille, 1816
Família Bogidiellidae Hertzog, 1936
Bogidiella balearica Dancau, 1973
Amfípode endèmic de Mallorca i Cabrera (DANCAU,
1973; JAUME, 1993), que pertany a una família exclusiva-
ment estigobiont, Bogidiellidae, amb representants a les
aigües dolces i intersticials marines de tots els continents,
llevat de l’Antàrtida. A Mallorca ocupa únicament cavitats
anquihalines de la costa de Manacor (coves del Drac, co-
ves dets Hams, sistema Pirata-Pont-Piqueta, cova de sa
Gleda, coves de Cala Varques), i es troba preferentment
Figura 33: Speleophriopsis balearicus Jaume & Boxshall, 1996. Vista
dorsal i lateral. Espècie de copèpode misofrioid estigobiont i
sobre la fusta submergida en descomposició. Al sistema Pi-
endèmica de les Gimnèsies.
rata-Pont-Piqueta s’ha trobat a salinitats compreses entre
17 i 26 ‰ (GRÀCIA et al., 2006a). Al sistema Gleda-Camp
Figure 33: Speleophriopsis balearicus Jaume & Boxshall, 1996. Dorsal
and lateral views. Stygobiontic misofrioid copepoda ende-
des Pou es localitza abundantement damunt les restes de
mic from the Gymnesian islands.
branques de figueres i pins caigudes dins el llac.
64

Família Salentinellidae Bousfield, 1977
i coves; es coneix també de sediments no consolidats
Salentinella angelieri Ruffo & Delamare, 1952
de rius. Presenta una àmplia distribució per zones lito-
rals de la regió mediterrània, on és l’habitant més comú
Amfípode estigobiont, únic representant a les illes
de les coves anquihalines; és present a totes les illes
dels Salentinellidae, família estrictament estigobiont i
de l’arxipèlag Balear. Relativament freqüent a les capes
circummediterrània. L’espècie viu en aigües moderada-
superiors de la columna d’aigua de la cova Genovesa
ment salabroses o fins i tot totalment dolces de pous
(GRÀCIA et al., 2003b). Ateny a la cova des Coll densi-
Figura 34: Per estudiar la fauna carcinològica s’han utilitzat nanses que
Figura 35: La fauna aquàtica també s’ha mostrejat mitjançant xarxes de
se situaven a diferents indrets de la cavitat per espai de diver-
plàncton (Foto C. Bodi).
sos dies (Foto C. Bodi).

Figure 35: The aquatic fauna has been also sampled using plankton
Figure 34: In order to study the carcinological fauna, traps have been
networks (Photo C. Bodi).
used that were placed several days in different spots of the
cave (Photo C. Bodi).
Figura 36: La cavitat constitueix un hàbitat anquihalí declarat LIC per la
Figure 36: This cave constitutes an anchialine habitat designated as
Comunitat Europea (sector Llunyà) (Foto A. Cirer).
LIC (Site of Community Importance) by the European Com-
mission (Llunyà sector) (Photo A. Cirer).
65

tats poblacionals importants localment i estacional, de-
Ordre Isopoda Latreille, 1817
penent de les zones on flueix aigua de menor salinitat
(GRÀCIA et al., 2005). Al sistema Pirata-Pont-Piqueta
Família Janiridae Sars, 1897
es va localitzar a les zones superiors, excepte a la franja
Jaera italica Kesselyak, 1938
de més salinitat (GRÀCIA et al., 2006a). A la cova des
Pas de Vallgornera s’ha pescat i observat preferentment
És un isòpode litoral marí epigeu, amb ulls i pigmen-
a les pesques efectuades entre 1,5 i 3 m de fondària,
tació corporal, que mostra preferència per les aigües
zona habitual de la picnoclina, que correspon a salini-
menys salades de les desembocadures de torrents i
tats d’entre 12 mS/cm fins als 35 mS/cm (GRÀCIA et
fonts, on viu sota les pedres. De distribució mediterrà-
al., 2009). És una de les tres úniques espècies de fauna
nia, colonitza amb freqüència el medi cavernícola, es-
anquihalina estigobiont capturada a la cova des Pas de
pecialment al carst dels Balcans. A Mallorca, viu entre
Vallgornera. Al sistema Gleda-Camp des Pou es localit-
els còdols de la desembocadura del torrent de Pareis
za preferentment a les capes de menor salinitat.
(Escorca; LESCHER-MOUTOUÉ, 1979), i també al
llac d’entrada de la cova de sa Gleda (FORNÓS et al.,
Espècies
Estigobiont
Epigeu
Endemisme
Classe MAXILLOPODA
Ordre CALANOIDA G.O. Sars, 1903
Família Arietellidae G.O. Sars, 1902
Paramisophria cf. ammophila
X
X
Família Pseudocyclopiidae T. Scott, 1892
Stygocyclopia balearica Jaume & Boxshall, 1995
X
Ordre CYCLOPOIDA Burmeister, 1834
Família Cyclopidae Dana, 1853
Halicyclops troglodytes Kiefer, 1954
X
Thermocyclops dybowskii (Landé, 1890)
X
Família Cyclopinidae G.O. Sars, 1913
Troglocyclopina balearica Jaume & Boxshall, 1996
X
X
Ordre MISOPHRIOIDA Gurney, 1933
Família Speleophriidae Boxshall & Jaume, 2000
Speleophria gymnesica Jaume & Boxshall, 1996
X
X
Speleophriopsis balearicus Jaume & Boxshall, 1996
X
X
Classe MALACOSTRACA
Ordre Amphipoda Latreille, 1816
Família Bogidiellidae Hertzog, 1936
Bogidiella balearica Dancau, 1973
X
X
Família Salentinellidae Bousfield, 1977
Salentinella angelieri Ruffo & Delamare, 1952
X
Ordre Isopoda Latreille, 1817
Família Janiridae G.O. Sars, 1899
Jaera italica
X
Família Cirolanidae Dana, 1852
Typhlocirolana moraguesi Racovitza, 1905
X
X
Ordre Thermosbaenacea Monod, 1927
Família Monodellidae Taramelli, 1954
Tethysbaena scabra (Pretus, 1991)
X
X
Taula 1: Llistat de les espècies de crustacis aquàtics citats del sistema
Table 1: List of the aquatic crustacean species cited from the cave sys-
Gleda-Camp des Pou.
tem Gleda-Camp des Pou.
66

1989), a on viu una nombrosa població entre pedres i
Camp des Pou, a on ha estat localitzat fins als sectors
molses, i també al rost de sediments del llac, que cau en
més allunyats de l’entrada, al voltant de la picnoclina.
un pendent accentuat fins als -17 m. Recentment l’hem
trobada a la cova de na Barxa, a Capdepera.
Agraïments
Família Cirolanidae Dana, 1852
Typhlocirolana moraguesi Racovitza, 1905
Aquest treball s’ha pogut dur a terme en estar fi-
Isòpode cirolànid estigobiont endèmic balear (citat
nançat parcialment gràcies al projecte de l’Obra Social
únicament a Mallorca, Menorca, Cabrera i sa Drago-
de SA NOSTRA, dins la convocatòria d’ajuts per a pro-
nera). L’espècie va esser descrita a principis del segle
jectes de Conservació de la Biodiversitat 2009 i és la
passat a partir de material capturat a les coves del Drac
continuació del projecte de la convocatòria de Conser-
de Portocristo (RACOVITZA, 1905). Comú a la galeria
vació de la Biodiversitat 2007. Volem agrair al Sr. An-
dels Myotragus de la cova Genovesa, on sovint se l’ha
dreu Ramis, al Sr. Antoni Sorà, al Sr. Tomeu Tomàs i
observat nedant (GRÀCIA et al., 2003b). Ha estat vist
a la Sra. Eva Villalonga de l’Obra Social Sa Nostra les
freqüentment a la cova des Coll, a totes les profundi-
seves atencions i bones disposicions.
tats, entre 8 i 37 ‰ de salinitat (GRÀCIA et al., 2005).
Cal consignar que bona part de les tasques desen-
Al sistema Pirata-Pont-Piqueta es va localitzar a tots els
volupades s’emmarquen dins del projecte d’investigació
nivells d’aigua amb diferent rang salí (GRÀCIA et al.,
del Ministerio de Ciencia e Innovación - FEDER
2006a). A la cova des Pas de Vallgornera s’ha localit-
CGL2009-07392.
zat a qualsevol fondària (GRÀCIA et al., 2009). És una
A Mateu Febrer, Jaume Pocoví i Gian Ameri, amics
de les tres úniques espècies de fauna anquihalina es-
i companys del GNM, per la seva ajuda amb les tasques
tigobiont capturada a la cova des Pas de Vallgornera.
de topografia i fotografia de la cavitat i pel seu inestima-
La seva mida considerable, en comparació amb altres
ble afecte.
espècies de crustacis estigobionts fa que sigui fàciment
A Antoni Cirer, per haver documentat fotogràfica-
visible. Al sistema Gleda-Camp des Pou s’ha localitzat
ment les galeries subaquàtiques de la cavitat i per la seva
fins als sectors més allunyats de l’entrada (sector de
extraordinària valentia en portar la màquina fotogràfica
Gregal i sector Llunyà).
a qualsevol lloc per enfora que es trobi de l’entrada. Ha
superat qualsevol obstacle per dures que siguin les con-
dicions de busseig, amb tornades amb visibilitat zero per
Ordre Thermosbaenacea Monod, 1927
laminadors i passos angostos i emprant propulsors per
arribar als sectors més llunyans.
Família Monodellidae Taramelli, 1954
A Maria Antònia Amezcua i Pere Plomer, del GNM, per
Tethysbaena scabra (Pretus, 1991)
realitzar les fotografies de la sala d’Entrada i de l’avenc des
Camp des Pou. Sempre han estat dispostos a col·laborar i
Espècie estigobiont, únic representant d’aquest petit
a fer les tasques més agradables amb la seva companyia.
ordre de crustacis peracàrids a les Balears. Endemisme
Al Dr. Damià Jaume, especialista en fauna anquihalina
gimnèsic, s’ha citat a Mallorca i illots pròxims (Cabrera,
de l’IMEDEA, per la determinació de la fauna i per deixar-
sa Dragonera), així com també a Menorca. Es coneix una
nos publicar els dibuixos de les espècies estigobionts i per
altra espècie ibèrica del gènere a la península. A Mallorca
revisar el llistat de fauna carcinològica de la cavitat.
únicament es localitza a les aigües subterrànies de les
A Georgina Gamundí, Lluc Gràcia, Rafel Pons, Mi-
regions costaneres influenciades per la mar. És típica
quel Vives i Gaspar Miró, per acompanyar-nos en algu-
de les picnoclines dels llacs anquihalins, on neda activa-
nes sortides a la cavitat.
ment. S’ha trobat a la cova Genovesa on es concentra en
A Rafel Pons i Tomeu Plomer, president i secre-
abundància a la picnoclina d’una sala a on probablement
tari respectivament del GNM per la seva inestimable
s’alimenta dels flòculs de bacteris en suspensió que enllà
col·laboració i comprensió.
es desenvolupen per aportacions d’aigües residuals d’un
A Joaquín Ginés, a qui volem agrair la revisió atenta
pou negre (GRÀCIA et al., 2003b). Pot resistir concentra-
de l’article i la traducció a l’anglès del resum i dels peus
cions molt baixes d’oxigen dissolt. A la cova des Coll ha
de figures.
aparegut als sectors més interiors, amb salinitats compre-
A Alfredo Barón, cap del Servei d’Estudis i Planifi-
ses entre el 8 i el 34 ‰ (GRÀCIA et al., 2005). Al sistema
cació de la Direcció General de Recursos Hídrics. Ell ha
Pirata-Pont-Piqueta es va localitzar també preferentment
estat l’artífex de molts dels document tècnics que han
a les zones de la columna d’aigua properes a la picnoclina
servit per presentar decrets de protecció d’aquests hàbi-
(GRÀCIA et al., 2006a). A la cova des Pas de Vallgornera
tats subterranis parcialment o total inundats.
(GRÀCIA et al., 2009) s’ha pescat preferentment entre 1,5
Volem agrair a la propietària de la finca de Son Jo-
i 3 m de fondària, zona habitual de la picnoclina, que co-
sep Nou, la Sra. Margalida Puigserver, al seu fill Sr. Gui-
rrespon a salinitats d’entre 12 mS/cm fins als 35 mS/cm.
llem Bonet i als amos de la finca, Jaume i Margalida, la
És una de les úniques tres espècies citades a les aigües
seva amabilitat i les facilitats que ens han ofert sempre.
anquihalines de la cova des Pas de Vallgornera. També
A la gran quantitat de persones de Mallorca i de tot
s’ha capturat per nosaltres (inèdit) a la sala Fonda de la
el món que s’han interessat per aquesta extraordinària i
cova de Cala Varques B, i al sifó des Somnis de la cova
singular cavitat i per les tasques que el GNM ha efectuat
d’en Bassol. És relativament abundant al sistema Gleda-
al llarg d’aquests 14 anys.
67

Bibliografia
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & WATKINSON, P. (1998a): La cova

d’en Passol i altres cavitats litorals situades entre cala sa Nau
ARNAU, P.; LAÍNEZ, N.; ZUBILLAGA, M. & GÓMEZ, D. (2008):
i cala Mitjana (Felanitx, Mallorca). Endins, 22: 5-18.
Les coves de cala Blanca (Ciutadella de Menorca). Endins,
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; CLAMOR, B.; FEBRER, M. & GAMUN-
32: 105-139.
DÍ, P. (2007): La cova de sa Gleda I. Sector Clàssic, sector de
CLARKE, O. (1991-1992): Report of the Cwmbran Caving Club
Ponent i sector Cinc-cents (Manacor, Mallorca): geomorfologia,
diving expedition to Son Josep. Mallorca in October 1990.
espeleogènesi, sedimentologia i hidrologia. Endins, 25: 43-86.
The Red Dragon-Y Ddraig Goch, 18: 28-30.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J. J.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; POCO-
DANCAU, D. (1973) : Observations sur les Amphipodes soute-
VÍ, J. & PERELLÓ, M. A. (2009): Les descobertes subaquàti-
rrains de l’’île de Majorque. Genre Bogidiella Hertzog. Trav.
ques a la cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca):
Inst. Spéol. Emile Racovitza, 12: 113-119.
Història i descripció dels descobriments, hidrologia, espeleo-
DARDER, B. (1930): Algunos fenómenos cársticos en la isla de
temes, sediments, paleontología i fauna. Endins, 33: 35-72.
Mallorca. Ibérica, 33 (818): 154-156.
GRÀCIA, F.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; TRIAS, M.; FORNÓS,
FARR, M. (1997-1998): Dragon cave diving expedition to Ma-
J. J.; FEBRER, M. & POCOVÍ, J. (2010): Noves aportacions a
llorca - 1996. The Red Dragon-Y Ddraig Goch, 24: 89-97.
l’estudi de les cavitats de cala Falcó-cala Varques (Manacor,
U.K.
Mallorca). Endins, 34: 141-154.
FORNÓS, J.J. & GELABERT, B. (1995): Litologia i tectònica del
GRÀCIA, F.; JAUME, D. RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER, P.;
carst de Mallorca. Endins, 20: 27-43.
CLAMOR, B.; GUAL. M.A. & VADELL, M. (2003b): Les coves
FORNÓS, J.J.; PRETUS, J.L. & TRIAS, M. (1989): La Cova de
de Cala Anguila (Manacor, Mallorca). II: La cova Genovesa o
sa Gleda (Manacor, Mallorca), aspectes geològics i biolò-
cova d’en Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia,
gics. Endins, 14-15: 53-59.
sedimentologia, fauna, paleontologia, arqueologia i conserva-
GINÉS, A. (2000): Patterns of collapse chambers in the endo-
ció. Endins, 25: 43-86.
karst of Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta Carsologi-
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. &
ca, 29/2. 9: 139-148. Ljubljana.
LANDRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-
GINÉS, A. (2002): La fauna anquihalina de las Baleares un siglo
Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
después del descubrimiento de Typhlocirolana moraguesi
JAUME, D. (1993): Fauna carcinològica de les aigües continen-
Racovitza, 1905 / La fauna anquihalina de les Illes Balears
tals. In: ALCOVER, J. A.; BALLESTEROS, E. & FORNÓS, J.
un segle després del descobriment de Typhlocirolana mo-
J. (Eds.). Història Natural de l’Arxipèlag de Cabrera, CSIC-
raguesi Racovitza, 1905. Boletín SEDECK, 3: 124-127.
Edit. Moll. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 2: 309-322.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1977): Datos bioespeleológicos obteni-
JAUME, D. & BOXSHALL, G.A. (1995): Stygocyclopia balearica,
dos en las aguas cársticas de la isla de Mallorca. 6è Sim-
a new genus and species of calanoid copepod (Pseudocyclo-
posium d’Espeleologia. Escola Catalana d’Espeleologia
piidae) from anchihaline caves in the Balearic Islands (Medi-
– S.I.S. del C. E. de Terrassa. 81-95. Terrassa, Barcelona.
terranean). Sarsia, 80: 213-222.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Les coves del Drac (Manacor,
JAUME, D. & BOXSHALL, G. A. (1996): Two new genera of cyclo-
Mallorca). Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins,
pinid copepods (Crustacea) from anchihaline caves on wes-
17-18: 5-20.
tern Mediterranean and eastern Atlantic islands. Zoological
GINÉS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca: una
Journal of the Linnean Society, 117: 283-304.
aproximación al conocimiento de su morfogénesis y crono-
JAUME, D. & GARCIA, L. (1992): Burrimysis palmeri, a new genus
logía. Tesis Doctoral. Universitat de les Illes Balears. 595
and species of calanoid copepod (Pseudocyclopiidae) from
pp. Palma de Mallorca.
anchihaline caves in the Balearic Islands (Mediterranean).
GINES, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F. & MERINO,
Sarsia, 80: 213-222.
A. (2008): Noves observacions sobre l’espeleogènesi en el
JAUME, D. & GRÀCIA, F. (2006): Coves amb hàbitats anquihalins
migjorn de Mallorca: els condicionants litològics en alguns
de les Balears i coves amb hàbitats dolçaquícoles no litorals:
grans sistemes subterranis litorals. Endins, 32: 49-79.
catàleg espeleològic i faunístic. Endins, 30: 71 - 82.
GRÀCIA, F. & CLAMOR, B.(2001): La Cova de sa Gleda. Sub-
JAUME, D.; BOXSHALL, G.A. & GRÀCIA, F. (2008): Stephos
terránea, 16: 24-34.
(Copepoda: Calanoida: Stephidae) from Balearic caves (W
GRÀCIA, F. & CLAMOR, B. (2006): Cova de sa Gleda. In: MA-
Mediterranean). Systematics and Biodiversity, 6: 503-520.
YORAL, D. & MATEU, T. (eds.). Mallorca, bellezas en la
Cambridge University Press.
oscuridad. Guía práctica y visual de la espeleología en
JAUME, D.; GRÀCIA, F. & BOXSHALL, G.A. (2007): New genera
Mallorca. Espeleo Mallorca S.C. 239 – 248. Sant Llorenç
of Bogidiellidae (Amphipoda: Gammaridea) from SW Pacific
des Cardassar, Mallorca.
and Mediterranean marine caves. Journal of Natural History,
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; AGUILÓ, C. & WATKINSON, P.
41 (5-8): 419-444.
(1998b): La cova des Drac de cala Santanyí (Santanyí, Ma-
LESCHER-MOUTOUÉ, F. (1978-79): Cyclopidae des eaux soute-
llorca). Endins, 22: 55-66.
rraines de l’Ile de Majorque (Espagne). Vie Milieu, 28/29: 83-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FEBRER, M.; JAUME, D. & VICENS,
100.
D. (2006b): La cova de s’Abisament (Sant Llorenç de Car-
PETRUS, J. L. & STOCK, J. H. (1990): A new hyporheic Bogidiella
dassar, Mallorca). Endins, 30: 101-106.
(crustacea, Amphipoda) from Mallorca. Endins, 16: 47-51.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. & FE-
RACOVITZA, E. G. (1905): Typhlocirolana moraguesi n.g., n. sp.
BRER, M. (2006a): El sistema Pirata - Pont - Piqueta (Ma-
Isopode aquaticus cavernicole des Grottes du Drach (Ba-
nacor, Mallorca): geomorfologia, espeleogènesi, hidrologia,
léares). Bulletin Société Zoologique de France, 30 (4): 72-80.
sedimentologia i fauna. Endins, 29: 25-64.
París.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. i URIZ,
RACOVITZA, E. (1907): Essai sur les problèmes biospéologiques
M.J.; MARTIN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M. &
Biospeologica I. Arch. Zool. exp. gén., 6: 371-488.
PONS, G. (2005): La cova des Coll (Felanitx, Mallorca):
SKET, B. (1986): Ecology of the mixohaline hypogean fauna along
Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentologia,
the Yugoslav coasts. Stygologia, 2 (4): 317-338.
fauna i conservació. Endins, 27: 141-186.
STOCK, J.H. & ILISSE, T.M. (1987): The status of Bogidiella ba-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GUAL, M.A.; WATKINSON, P. &
learica Dancau, 1973, a stygobiont amphipod from Mallorca.
DOT, M.A. (2003a): Les coves de Cala Anguila (Manacor,
Endins, 13: 39-46.
Mallorca). I: Descripció de les cavitats i història de les ex-
TRIAS, M. & MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Frasquet
ploracions. Endins, 25: 23-42. GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. &
- Cala Varques. Endins, 4: 21-42.
LAVERGNE, J.J. (2000): Les coves de cala Varques (Ma-
VENY, C. (1968): Las cuevas sepulcrales del Bronce antiguo de
nacor, Mallorca). Endins, 23: 41-57.
Mallorca. C.S.I.C. 429 pàgs. Madrid.
68