La Cova de sa Tossa Alta (Escorca, Mallorca): una estaci� prehist�rica remota a la serra de Tramuntana
ENDINS, 34: 19 - 34
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2010
LA COVA DE SA TOSSA ALTA (Escorca, Mallorca):
UNA ESTACIÓ PREHISTÒRICA REMOTA
A LA SERRA DE TRAMUNTANA
per Alexandre VALENZUELA1, Moisés BONNIN2, Jordi BARTOLOMÉ3,
Josep Antoni ALCOVER1, 4 i Miquel TRIAS4
Summary

The results of the excavation of test pits in Cova de sa Tossa Alta (Escorca, Ma-
llorca) are presented in this paper. A stratigraphic sequence spreading over the Bron-
ze and Iron Ages has been obtained. The earliest documented level is associated to
the 14C date Wk 28753 (3421 ± 33 BP; 1880 – 1620 2σ cal BC). It has not been found
any evidence for a previous occupation of the cave. The attribution by other scholars
to the Chalcolithic Age of several sherd fragments obtained at the surface of the cave
is not supported by the new evidence. The use of the cave and its preparation for
stabling cows probably corresponds to late times of the prehistory of Mallorca. A lithic
industry without known parallels in contemporary mainland Western Europe is briefly
described.
Resum

Presentam els resultats de l’excavació de diferents cales a la cova de sa Tossa
Alta (Escorca, Mallorca). Hem obtingut un perfil estratigràfic que abasta l’Edat de
Bronze i l’Edat de Ferro. El nivell d’ocupació més antic documentat està associat a
la datació Wk 28753 (3421 ± 33 BP; 1880 – 1620 2σ cal BC). No s’hi ha obtingut cap
evidència d’una ocupació anterior. L’atribució de materials ceràmics al Calcolític no
es troba suportada per l’evidència disponible. L’ús de la cova i el seu condicionament
per estabular vaques probablement correspon a moments tardans de la prehistòria
de Mallorca. Es documenta una indústria lítica que no sembla tenir paral·lels coetanis
al continent europeu.
Introducció
La cova de sa Tossa Alta (Figura 1A i B) es troba
CALVO et al. (2000) atribuïren hipotèticament
situada al peu d’un penyal en forma de bec que es a la
aquests materials a un horitzó Neolític tardà de la sego-
cara nord del Puig Caragoler de Femenia a uns 670 m
na meitat del IV mil·lenni aC. Al seu treball, aquests au-
s.n.m. en un paisatge esquerp de penyals i carritxeres
tors indiquen (1) que la cova es podria haver abandonat
que acaba vora mar en el corral den Figuera. Es troba
en època neolítica i (2) que no s’hauria alterat substan-
per damunt de les voltes del camí que baixa a les cases
cialment amb posterioritat.
abandonades dels Fornets. Aquesta cavitat fou introduï-
La cavitat va ser descrita per ALCOVER et al. (2001)
da a la literatura arqueològica per CALVO et al. (2000)
al mateix treball que recuperava el topònim popular i que
amb el nom de “cova de sa Bassa” i fou situada “prop del
qüestionava l’atribució cronològica presentada pels ci-
Puig Roig”. El 1986 un de nosaltres hi trobà dues peces
tats autors. El nom de la cova ens va ser facilitat pels
ceràmiques en superfície d’aspecte arcaic. Aquestes
pagesos de Mossa. La cova de sa Tossa Alta (Figures 1
peces van ser dipositades més tard al Departament de
i 2) presenta una boca de 12 m d’amplada i te una planta
Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat
arrodonida de 30 m de diàmetre. Des de l’entrada dava-
de les Illes Balears a través de Jaume Guasp.
llam per una rampa artificial, segurament una estructura
realitzada a època prehistòrica fent servir pedres grans,
algunes de les quals s’han col·locat com a ortostats. La
1
Departament de Biodiversitat i Conservació, Institut Mediterrani
part baixa de la cova, situada entre 8 i 9 metres per da-
d’Estudis Avançats (CSIC-UIB), Cta de Valldemossa km 7,5,
07122 Palma de Mallorca
vall del llavi inferior de l’entrada, és plana, i constitueix
2
Grup Nord de Mallorca (GNM), Pollença.
un espai de devers 170 m2, on hem realitzat la major part
3
Departament de Ciència Animal i dels Aliments. Grup de Recerca
de les troballes ceràmiques descrites al present treball.
en Remugants, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193
També s’hi han trobat restes de fauna domèstica i
Bellaterra.
4
Speleo Club Mallorca, Palma de Mallorca
autòctona. El 2002 es van recol·lectar alguns ossos de
19

treball pretenem presentar els resultats de la campanya
realitzada entre el 16 i el 18 de maig de 2010. Amb pos-
terioritat a aquesta campanya, hem realitzat dues visites
a la cova amb l’objecte de completar-la. A la primera (1
de juny de 2010) collírem una mostra del sediment de la
unitat estratigràfica 10 (veure més endavant per la defi-
nició de les unitats estratigràfiques), i a la segona (15-16
de juliol de 2010) procedírem a completar la topografia
realitzada per M. Trias i F. Comas el 1996.
L’objectiu central de l’excavació de les cales fetes
ha consistit en tractar de trobar evidències del contacte
entre la fauna autòctona de Mallorca i els primers pobla-
dors humans. Paral·lelament hem tractat d’avaluar la hi-
pòtesi sobre el primer poblament de Mallorca presenta-
da per ALCOVER (2008) i les interpretacions de CALVO
et al. (2000) i PICORNELL et al. (2010) sobre l’ocupació
prehistòrica de la cova (cronologia i alteracions).
Ara per ara, l’evidència sòlida disponible més antiga
de presència humana (és a dir, la basada en col·lagen
d’herbívors introduïts) documenta que cap al 2050 aC
hi havia humans a Mallorca, mentre que l’evidència dis-
ponible més recent de presència de fauna autòctona de
mamífers (basada en col·lagen de Nesiotites) documen-
ta que el 3030 aC a Mallorca existia com a mínim una
de les espècies de la fauna autòctona (BOVER & AL-
COVER, 2008).
L’arribada dels humans a Mallorca s’ha situat en-
tre el 2350 i el 2150 aC (ALCOVER, 2008). L’extinció
Fig. 1: A. Voltants de la cova de sa Tossa Alta. B. Lloses de la rampa
de la fauna autòctona l’hem suposat relacionada amb
interior (al centre esquerra) i lloses ortostàtiques (centre a dalt).
l’arribada dels humans (BOVER & ALCOVER, 2003,
Fig. 1: A. Surroundings of Cova de sa Tossa Alta. B. Interior descent
2008), i en conseqüència consideram que hauria hagut
ramp blocks (at the middle left) and orthostatic blocks (at the
de ser posterior al 2350 aC. El repte actual consisteix
upper middle part of the photo).
en tractar d’obtenir evidències radiocarbòniques més re-
cents de la presència de fauna autòctona i més antigues
de la presència de fauna introduïda, per avaluar -i afinar,
si fos pertinent- el model presentat. Amb l’excavació de
bou en superfície. Posteriorment, BOVER & ALCOVER
la cova de sa Tossa Alta hem tractat d’obtenir aquestes
(2008) varen presentar una datació radiocarbònica ob-
evidències.
tinguda sobre col·lagen d’ossos d’Hypnomys morpheus
Inicialment obrírem tres cales de prospecció, que
procedents de la cova de sa Tossa Alta. Aquesta datació
han estat anomenades “Cala 1”, “Cala 2” i “Cala 3” (veure
constitueix ara per ara l’evidència més recent coneguda
Figura 1). La primera, d’un metre quadrat, se situa al peu
de presència d’aquesta espècie a Mallorca.
de la rampa d’entrada i inclou la cala clandestina, un fo-
Recentment PICORNELL et al. (2010) reivindiquen
rat de petites dimensions (aprox., 30 cm de diàmetre),
la possible antiguitat de les ceràmiques que s’hi troben,
que ja era present a la cova el 1998 (CALVO et al., 2000,
considerant que podria tractar-se de ceràmiques calcolí-
foto 4). La segona és una cala de menys de dos metres
tiques, que situen entre el 2800 i el 1800 aC.
quadrats situada a ran de la paret del fons, i que fou ex-
L’aproximació d’ALCOVER (2008) sobre els pri-
cavada fins a -20 cm de la superfície original. Desistí-
mers colonitzadors humans de les Balears apunta,
rem de continuar-ne l’excavació per problemes tècnics.
però no demostra, (1) a que l’arribada s’ha de situar
La tercera, d’un metre quadrat, fou excavada a 2 m de
entre el 2350 i el 2150 aC, i (2) a que aquests primers
l’anterior i es va aprofundir fins trobar el nivell per sota
pobladors poden procedir de societats continentals que
de l’ocupació humana de la cova. A més, hem fet una
ja es podrien atribuir als inicis del Bronze Antic. Si po-
cala de 20 x 20 cm i 60 cm de fondària per sota d’uns
guéssim demostrar que les ceràmiques de la cova de
grans blocs situats a la base de la cavitat (“Cala 4”), amb
sa Tossa Alta fossin anteriors a la cronologia establer-
l’objecte d’entendre millor la gènesi del depòsit.
ta per als inicis del Bronze a les regions continentals
Per una altra banda, hem collit materials superficials
properes (és a dir, si poguéssim demostrar que fossin
i fragments ceràmics a tres bandes de la cova: (1) a una
anteriors a c.2300 aC), les hipòtesis presentades per
terrera indicada amb la lletra “A” a la topografia, (2) a
ALCOVER (2008) s’haurian d’esmenar. Aquesta possi-
una saleta que se situa per sota de la terrassa superior
bilitat confereix un gran interès a l’estudi de la cova de
(veure Fig. 1, lletra “B” de la topografia), i (3) a la rampa
sa Tossa Alta.
de baixada (lletra “C” de la topografia”), on hem trobat
El 2010 s’han realitzat unes cales de prospecció
dos claus de ferro i restes d’un plat modern tradicional.
a la cova que han estat dirigides conjuntament, a tots
Aquest plat és l’única ceràmica d’època històrica troba-
els efectes, per A. Valenzuela i J.A. Alcover. En aquest
da a la cova.
20

Fig. 2: Topografia de la cova de sa Tossa Alta. S’indica la situació de les
Fig. 2: Topographical survey of Cova de sa Tossa Alta. Test pits (1-4)
cales 1-4, així com els indrets (A-C) on s’han realitzat troballes
and surface collecting places (A-C) are indicated.
superficials.
21

Estratigrafia
UE 8: Nivell cendrós amb inclusions de sediment de co-
lor blanc. No hi hem recuperat restes materials.
Té una potència entre 4 i 9 cm.
L’excavació de la cala 1 ha permès definir les se-
UE 9: Primer nivell cendrós amb inclusions de sediment
güents unitats estratigràfiques (UEs):
blanc i carbons. Només hi hem recuperat dues
restes òssies (datades). Té una potència de 6 a
UE 0: Material superficial. Nivell blanc de carbonat càlcic
11 cm.
resultat de la descomposició de les pedres cal-
UE 10: Sediment bru groguenc clar, sense restes de mi-
càries. Estèril. De 1 a 5 cm de potència.
crocarbons. Consideram que és el pis original de
UE1: Sediment fosc de composició orgànica, amb car-
la cova previ a l’ocupació pels humans.
bons i moltes cendres. Fauna abundant (alguns
ossos cremats) i ceràmica. Potència entre 5 i 6
El perfil estratigràfic obtingut rere la realització de la
cm.
cala 1 és molt clar i es mostra a la Figura 3. La successió
UE 2: Sediment de color blanc, granulós. Estèril. Potèn-
de capes cendroses (de la UE 4 a UE 9) es caracteritza
cia entre 2 i 6 cm.
per la composició de tipus fumier (BROCHIER, 2002:
UE 3: Sediment de color marró fosc a negre. No surten
469-470). Les capes negres i cendroses es disposen cí-
carbons. Restes òssies cremades i no cremades.
clicament en fins estrats intercalats configurant un perfil
Potència entre 10 i 15 cm.
que s’ha denominat “layer cake” (BOSCHIAN & MIRA-
UE 4: Darrer sediment cendrós amb inclusions blanqui-
CLE, 2007). Els estrats oscil·len entre els 3-4 i 14- 16
noses i carbons. Es documenta material lític, però
cm i els seus límits són horitzontals o lleugerament on-
no hem trobat ossos . Té una potència que oscil·la
dulants. Els horitzons negrosos formen sempre la part
entre els 10 i 18 cm.
inferior que delimita l’estrat; la seva granulació és molt
UE 5: Sediment cendrós amb inclusions blanquinoses
fina i en alguns casos el dibuix és discontinu. En canvi,
i carbons. Només hi hem recuperat una resta de
els horitzons grisos són més compactes i homogenis,
caprí domèstic. Potència entre 14 i 15 cm.
tant en la textura com en el color i porositat.
UE 6: Sediment cendrós amb inclusions blanquinoses i
Diferents estudis actuals han demostrat que aquests
carbons. No presenta materials. Té una potència
depòsits són originats per l’estabulació d’animals
de 6 a 9 cm.
(COURTY et al., 1992; BOSCHIAN, 1997; MACPHAIL et
UE 7: Estrat de sediment cendrós que presenta inclusio-
al., 1997; BROCHIER et al., 1999; BOSCHIAN & MON-
ns blanquinoses i carbons. Té una potència entre
TAGNARI KOKELJ, 2000; IACONIS, 2002). Cada nivell
8 i 12 cm.
conformat per una capa negra i cendrosa seria el resultat
Fig. 3: Estratigrafia de la cala 1. Veure text per la descripció de les dife-
Fig. 3: Stratigraphic section of Test Pit 1. See text for description of the
rents unitats estratigràfiques.
stratigraphic unities (UEs)
22

de la crema d’un nivell d’excrements d’herbívor i algunes
Totes aquestes dades s’han d’agafar amb certa
fulles i branques que haurien estat part del farratge do-
prudència, ja que la ceràmica presenta un alt grau de
nat als animals (ANGELUCCI et al., 2009). A Mallorca,
fragmentació i les possibilitats de remuntatge són molt
aquest tipus de seqüència estratigràfica també s’ha iden-
baixes, per tant és impossible conèixer bona part de les
tificat a Son Matge (BERGADÀ et al., 2005) i a Menorca
característiques de moltes de les peces. Els materials
a Mongofre Nou (BERGADÀ & DE NICOLÀS, 2005).
obtinguts durant aquesta excavació no anirien més en-
La superfície de la cala 3 a ran de la paret de la
llà de l’Edat del Bronze Antic (sensu HARDING, 2000).
cova es troba a -94 cm de la cota ± 0. El nivell original
En la nostra opinió, les peces descrites per altres autors
(és a dir, immediatament per sota de l’ocupació humana
són compatibles amb la cronologia proposada en el pre-
de la cova) se situa a-289 cm de la cota ± 0. Els 60 cm
sent treball en base a la ceràmica i fauna estudiades i a
superiors (i.e., entre -94 i -154 cm de la cota ± 0) es
la datació obtinguda.
troben molt remenats. Al perfil d’aquesta cala hem loca-
litzat cinc nivells cendrosos situats a -171 cm, -195 cm,
-214 cm, -260 cm i -287 cm. Probablement tots o alguns
d’aquests nivells cendrosos es corresponen als nivells
Fauna
cendrosos inferiors de la cala 1. És interessant destacar
que a la cala 3 no hem trobat restes d’excrements de
bovins (els quals es troben als nivells superficials de la
La mostra faunística obtinguda està formada per
cova, sent visibles entre pedres). Per contra, hem trobat
823 restes, que fan un total de 2082,7 g. Les restes pro-
petits excrements de caprins a diferents fondàries.
venen de les Cales 1, 2 i 3, mentre que no collirem mos-
A partir de la situació del nivell original de la cova a
tres de fauna a la Cala 4. Donat que el 96,4% del total
les cales 1 i 3, del nivell superficial a les dites cales, i ex-
d’ossos provenen dels tres primers nivells de les Cales 1
trapolant a tota la superfície de deposició identificada a
i 2, i que les poques restes d’altres nivells casen be amb
la sala de la cova, suposant que no hi hagi hagut altera-
aquest conjunt (amb l’excepció de dos ossos de porc
cions catastròfiques, es pot fer una estima, tot i que molt
trobats al nivell d’ocupació més antic de la cala 1 i de
general, del sediment que s’hi ha incorporat d’ençà que
les restes superficials d’una rata cellarda) hem optat per
ha estat emprada pels humans. Una estima més precisa
presentar conjuntament totes les restes (Taula 1).
requeriria la realització de més cales a la cova, per tal de
La determinació anatòmica i taxonòmica de cada
conèixer be la topografia del nivell original. D’acord amb
resta s’ha fet en base a la col·lecció de referència dis-
les dades disponibles, i suposant una densitat mitjana
ponible al Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IME-
de 2 g/cm3 per al sediment, la cova hauria incorporat no
DEA), així com amb l’ajuda de diversos atles i articles
menys de 20 tones de sediment d’ençà que els humans
especialitzats d’anatomia animal (BARONE, 1976;
són a Mallorca, una taxa de deposició que és relativa-
SCHMID, 1972; PALES & LAMBERT, 1972). Per a la
ment elevada.
diferenciació de les espècies morfològicament més pro-
peres, com són Ovis aries i Capra hircus, hem seguit els
criteris de BOESSNECK (1980), PAYNE (1985), PRUM-
MEL & FRISCH (1987) i HALSTEAD (2002).
Ceràmica
D’altra banda, per a la classificació d’aquelles res-
tes que manquen de caràcters morfològics diagnòstics
(degut a la seva mala preservació o al seu estat frag-
Hem recuperat en total 148 fragments de ceràmi-
mentari) hem fet servir categories generals establertes
ca prehistòrica, incloent-hi 35 fragments típics i 113
en base a la talla dels animals. Aquest material no s’ha
d’amorfs. A l’annex 1 presentam els fragments típics,
comptabilitzat a l’hora de calcular percentatges. Les ca-
que són il·lustrats, llevat d’un parell de petits i massa
tegories emprades han estat les següents:
deteriorats, a les làmines 1 i 2.
- Mamífers de mida mitjana (MMND): Aquesta cate-
Hi són presents formes troncocòniques i globulars.
goria potencialment inclouria els caprins domèstics
Pel que podem veure, aquestes darreres són les que
(tant ovelles com cabres), els suids, les daines, així
tindrien major presència dintre el conjunt dels materials.
com exemplars molt juvenils o fetus de bovins. A la
A la cova de sa Tossa Alta hi ha una presència ma-
cova de sa Tossa Alta creim que bàsicament inclouria
joritària de peces de talla mitjana i petita. Tot i així hem
cabres i ovelles.
pogut recuperar fragments pertanyents a peces globu-
- Mamífers de mida gran (MGND): Aquesta catego-
lars de gran mida (CTA- 001 i CTA -121), que podríem
ria inclou potencialment els bovins, els cérvols i els
situar-se cronològicament en un horitzó del Bronze An-
èquids. A la cova de sa Tossa Alta creiem que només
tic. Dintre el conjunt ceràmic obtingut, hi són represen-
inclou bovins.
tats materials que anirien des del Bronze Antic fins als
inicis del Ferro.
Les mesures de les restes òssies s’han pres seguint
Hem de fer referència al fragment d’una vora (CTA-
els criteris de VON DEN DRIESCH (1976), PAYNE &
002), aparegut fora de context, a una terrera. Pertany
BULL (1988) i DAVIS (1996).
a un vas de tendència troncocònica, que presenta un
Les marques de tall són molt escasses ja que, a
doble agafador horitzontal. La pasta és compacta i conté
nivell macroscòpic, tan sols han estat observades a 23
inclusions d’origen mineral, anguloses i de mida petita.
ossos, quasi totes a restes de caprí domèstic (78,2%),
No hem trobat paral·lels clars i presenta una difícil ads-
però també a bovins (21,8%). Les marques s’evidencien,
cripció cronològica
de manera molt concreta, en els ossos de les extremi-
23

tats anteriors i posteriors (52,1%), així com del tronc
junt és alt amb 324 (39,3%). Les restes que puguin eviden-
(47,8%). La majoria de traces són incisions de descar-
ciar activitats culinàries tenen una presència molt limitada,
nament produïdes durant el procés de preparació i con-
documentant-se 61 restes com a possiblets socarrats. La
sum dels aliments (PÉREZ RIPOLL, 1992). Però, tam-
majoria de la mostra apunta a una exposició intensa a les
bé hi ha una banya de cabra que presenta marques de
fonts de calor, que es posa en relació amb els processos
tall a la zona basal que es pot relacionar amb activitats
de neteja de la cova. Així, s’observen senyals de calcina-
d’escorxament.
ció a 215 dels ossos, i de carbonització a altres 48. El grau
El nombre de termoalteracions registrada en el con-
d’intensitat és total, afectant tota la superfície de l’os.
Làmines 1 i 2: Fragments típics de ceràmica obtinguts a la cova de sa
Plates 1 and 2: Pottery forms from cova de sa Tossa Alta.
Tossa Alta.
24

Caprins (Capra hircus i cf. Ovis aries)
prins es basen (1) en la dentició (seguint PAYNE 1973)
i (2) en la fusió de les epífisis (O’CONNOR (1989: 174).
Amb un 91,1% de les restes determinades, els caprins
Emprant el primer criteri, cinc de les mandíbules (totes
domèstics representen la categoria taxonòmica més abun-
de Capra hircus) s’inclouen dins l’estadi A de PAYNE
dant del conjunt. En la discriminació entre ovella i cabra,
(1973; de 0 a 2 mesos). Les altres dues pertanyen a un
només hem identificat sis restes com a possibles ovelles
individu entre 12 i 24 mesos (caprí indeterminat, cf. Ovis
(cf. Ovis aries) i quaranta com a cabres (Capra hircus).
aries, estadi D) i a un altre a un exemplar entre 3 i 4 anys
Els criteris d’edat emprats per a les restes de ca-
(Capra hircus, estadi F).
25

Cala 1
Cala 2
Cala 3
Total
NR
%NRD
pes
NR
%NRD
pes
NR
%NRD
pes
NR
%NRD
pes
Capra hircus
23
7,5
185,49
16
7,1
43,6
1
11,1
0,13
40
7,3
229,22
cf. Ovis aries
6
1,9
37,19
-
-
-
-
-
-
6
1,1
37,19
Caprí domèstic
249
80,8
547,23
191
84,5
182,57
8
88,9
10,06
448
82,6
739,86
Total Caprinae
278
90,3
769,91
207
91,6
226,17
9
100
10,19
494
91,1
1006,27
Bos taurus
27
8,8
420,88
19
8,4
327,81
-
-
-
46
8,4
748,69
Sus domesticus
2
0,6
3,74
-
-
-
-
-
-
2
0,3
3,74
Eliomys quercinus
1
0,3
< 0,1
-
-
-
-
-
-
1 (6)
0,1
< 0,1
Mamífer de mida gran
9
-
47,61
36
-
86,82
-
-
-
45
-
189,48
Mamífer de mida mitjana
42
-
53,11
187
-
132,95
6
-
3,42
235
-
134,43
Total
359
100
1295,34
449
100
773,75
15
100
13,61
823
100
2082,7
NR= nombre de restes; %NRD= percentatge de restes determinades
Taula 1: Restes de fauna trobades a les cales 1-3 de la cova de sa Tos-
Table 1: Faunal remains obtained in test pits 1-3, cova de sa Tossa
sa Alta.
Alta.
Els estadis de fusió de l’esquelet apendicular es ba-
sen en que la fusió dels diferents elements anatòmics és
seqüencial. En conseqüència, podem establir una sèrie
d’estadis que identifiquen diferents classes d’edat. En la
nostra anàlisi, els mamífers domèstics han estat classi-
ficats en cinc classes d’edat segons els criteris seguits
per O’CONNOR (1989). La classe 1 inclou els exemplars
amb una edat inferior als 4 mesos, i la mostra obtinguda a
la cova de sa Tossa Alta apunta a un 66,7% d’exemplars
que s’inclourien a aquesta classe, el que ens apunta que
hi ha un gran nombre d’individus que es sacrificaven al
poc de néixer (el que ens concorda totalment amb les
mandíbules). D’altra banda, a la cova de sa Tossa Alta
no han aparegut individus de la classe 5 d’O’CONNOR
(1989), corresponents a una edat de més de 48 mesos.
Les dades disponibles sobre l’edat del conjunt caprí,
tant les basades en la dentició com les basades en la
fusió dels ossos de l’esquelet postcranial, indiquen una
presència rellevant d’exemplars molt joves, en detriment
dels exemplars vells. Els perfils d’edat de sacrifici dels
caprins podrien indicar una orientació de la cria més en-
focada cap a l’aprofitament de la llet i els seus productes
derivats.
Bovins (Bos taurus)
Hem trobat 46 restes de bovins. Predominen les
parts de les extremitats i el tronc en front de les del cap.
S’estableix la presència d’un mínim de dos individus a
partir de la troballa de dos semilunars drets. Per l’estat
de fusió de les epífisis es tractaria d’individus adults de
més de tres anys, però menys de quatre. Aquesta edat
Fig. 4: Húmers de bovins. A. Húmer de boví obtingut en superfície a la
representa l’òptim d’aprofitament càrnic (HIGHAM &
cova de sa Tossa Alta. B. Húmer de vaca actual, procedent de
MESSAGE, 1969). Estratigràficament, només apareixen
Menorca.
bovins als nivells superiors, cosa que suggereix que la
seva presència a la cova pugui estar lligada a les darre-
Fig. 4: Humeri of bovins. A. Humerus obtained in surface, cova de sa
Tossa Alta. B. Humerus of a recent Menorcan cow.
res fases de la seva ocupació prehistòrica.
26

Addicionalment, a la superfície de la cova hem recu-
Rata cellarda (Eliomys quercinus)
perat ossos de boví que presenten marques antròpiques.
Tot i no estar contextualitzats, el fet de que presentin
En el nivell superficial de la Cala 1 hem trobat 6 res-
una talla molt reduïda (Figura 4) ens fa pensar que po-
tes d’un mateix individu de rata cellarda . En estar asso-
drien correspondre a vaques de l’Edat del Ferro, època
ciades, s’han quantificat com a una única resta per tal de
talaiòtica final (darrer nivell estratigràfic documentat).
no distorsionar el recompte estadístic.
La reducció de la talla dels bovins al llarg de la
Prehistòria és un tema recurrent en la literatura arqueo-
zoològica. Aquest procés, que es va accentuar durant
l’Edat del Ferro, no té unes causes clares. Hi ha autors
Dieta de la fauna domèstica
que el lliguen a influències de canvi ambiental (e.g.,
VIGNE, 1991). D’altres suposen que es tracta d’un canvi
antropogènic, produït per l’explotació intensiva dels ra-
Hem analitzat quatre unitats fecals (pellets) de ca-
mats (FRANQUESA et al., 2000). En el cas de Mallorca
bra/ovella i una de vaca mitjançant la tècnica microhis-
aquest canvi ja ha estat documentat anteriorment (e.g.,
tològica descrita per STEWART (1967) i BARTOLOMÉ
ESTÉVEZ, 1984; RAMIS, 2006).
et al. (1995). D’aquestes, només en una de cabra/ovella
(Cala 3, nivell de cendres, aproximadament a -194 cm per
sota de la cota ±0) han aparegut fragments d’epidermis
Suids (Sus domesticus)
vegetals que permeten obtenir informació sobre la dieta
d’aquests animals (Taula 2). Hem fet un recompte de
Només hem recuperat dos ossos de suid provinents
400 fragments vegetals i hem pogut diferenciar vuit ti-
de la unitat estratigràfica 9 de la Cala 1. Es tracta d’una
pus de fragments epidèrmics, que correspondrien a un
falange segona i un metatars tercer. Tots dos presenten
mínim de 3 i un màxim de 8 espècies vegetals diferents.
les epífisis sense fusionar i segurament pertanyen a un
Destaca l’elevada presència de tricomes pluricel·lulars
mateix individu de menys de 12 mesos. Es de destacar
ramificats (43% dels fragments epidèrmics), comuns a
que les úniques restes de porc del conjunt hagin apare-
les famílies de les labiades, escroful·lariàcies i solanà-
gut al primer nivell d’ocupació, tal com també esdevé a
cies, si bé no exclusius d’aquestes. Els altres fragments
la cova del Ninot (dades inèdites).
són molt típics en les dicotiledònies, però la manca
d’altres caràcters taxonòmics, com estomes i tricomes,
no permet concretar a quina família botànica pertanyen.
Cal destacar també l’absència de monocotiledònies
(gramínies i similars), fet que potser es podria atribuir

a la poca preferència que habitualment mostren les
%
fragments
cabres per aquestes famílies (HOFFMANN, 1989). Es
FRAGMENTS EPIDÈRMICS
46,5
tracta doncs, d’una dieta molt poc diversificada, amb do-
minància d’una sola espècie. Això pot tenir diverses ex-
Cèl·lules arrodonides sense estomes
30
16,1
plicacions: la primera seria una gran preferència per part
Cèl·lules arrodonides amb estomes
4
2,2
de l’animal, que seleccionaria activament aquesta es-
Cèl·lules rectangulars de paret gruixuda
36
19,4
pècie; la segona seria una oferta vegetal molt limitada,
que forçaria als animals a alimentar-se només d’aquella
Cèl·lules rectangulars de paret prima
17
9,1
espècie; i la tercera seria que els animals estiguessin en
Cèl·lules rectangulars amb estomes
2
1,1
captivitat i fossin alimentats per l’home amb aquestes
Cèl·lules poligonals
9
4,8
plantes en concret.
Cèl·lules en puzle
8
4,3
De les altres unitats fecals, una altra de cabra/ovella
(Cala 3, a -269 cm de la cota ±0) ha aparegut molt mine-
Tricomes pluricel·lulars ramificats
80
43,0
ralitzada, sense gairebé restes vegetals, com si l’animal
Subtotal
186
hagués menjat terra. Aquest no és un fet insòlit, alguns
ungulats silvestres ho fan per tal de proveir-se d’alguns
minerals i això fa que de tant en tant apareguin femtes
ALTRES FRAGMENTS VEGETALS
53,5
de ‘terra’.
Tiges i nervis
123
En les altres dues unitats fecals de cabra/ovella i la
Fragments no identificables
91
de vaca els fragments vegetals no eren identificables,
Total
400
doncs no es corresponien ni a epidermis, ni a tiges ni a
inflorescències. Això permet pensar que els animals en-
Nota: tots els fragments epidèrmics corresponen a espècies dicotiledò-
cara fossin molt joves i pràcticament no pasturessin o bé
nies. No hem trobat cap fragment de monocotiledònia
que fossin alimentats amb gra (cereals i altres llavors)
que amb aquest procediment d’anàlisi no acostumen a
Taula 2: Contingut de fragments vegetals en una mostra fecal de cabra/
deixar rastre en les femtes.
ovella (Tossa Alta, Cala 3, nivell de cendres).
Aquests resultats podrien reforçar la hipòtesi que la
Table 2: Vegetal fragments obtained from a goat/sheep dung (cova de
cova fos emprada per estabular-hi animals joves, com
sa Tossa Alta, test pit 3).
cabrits i vedelles.
27

Metall
valor C:N de la mostra analitzada és de 3.1 (δ15N vs aire,
4,9‰; N total, 16,24%; δ13C vs PDB – referència estàn-
dard internacional per expressar les taxes d’isòtops es-
Els únics objectes metàl·lics obtinguts han estat tres
tables de carboni-, -20,9‰; C total, 43,62%; Precisió =
claus de ferro, trobats a la rampa de baixada. Aquests
± 0.2 ‰). Tots aquests valors cauen dintre dels paràme-
claus fan 51-55 mm de llarg i són de secció quadrada.
tres acceptables.
N’ignoram la cronologia i no descartam que puguin ser
La datació obtinguda, Wk 28753 (3421 ± 33 BP;
d’època moderna o contemporània. Hem de destacar
1880 – 1620 2σ cal BC), indica que la presència hu-
que no gaire enfora dels claus varem trobar les restes
mana més antiga documentada isotòpicament a la cova
d’un plat d’època moderna o contemporània.
és anterior al 1660 aC, i que no hi ha, ara per ara, cap
evidència radiocarbònica que documenti una presència
anterior al 1880 aC.
Indústria lítica

Discussió i conclusions
Com a altres jaciments prehistòrics mallorquins
(e.g., ca na Cotxera, CANTARELLAS, 1972; cova de
Moleta, WALDREN i ROSSELLÓ-BORDOY, 1975; cova
En primer lloc, cal dir que hem fracassat en la tro-
des Moro, CALVO et al., 2001; cova del Ninot, inèdit), a
balla d’evidències sòlides del contacte entre els humans
la cova de sa Tossa Alta han aparegut, en context ar-
prehistòrics que anaren per primera volta a la cova de sa
queològic, diferents còdols de roca calcària, be sencers
Tossa Alta i la fauna autòctona. Aquest era el nostre ob-
o be en forma de fragments, que han estat introduïts a
jectiu principal, però dissortadament les cales 1 i 3 rea-
la cova en temps prehistòrics. Un dels fragments és una
litzades, en les quals hem arribat als nivells prehumans,
llesca amb un fil tallant, trobat a la cala 1, UE 4, que hi
no han lliurat cap fòssil de la fauna autòctona. La datació
ha pocs dubtes que s’hagi pogut emprar com a ganivet
obtinguda al nivell d’ocupació més antic documentat és
(veure Figura 5). Els altres còdols o be són sencers, o
posterior a les datacions relacionades amb l’ocupació
be es poden considerar com a nuclis a partir dels quals
inicial de Mallorca.
s’haurien estret diferents esquerdes.
CALVO et al. (2000) varen suggerir que la cova es
Hem fet una recerca bibliogràfica sobre presència
va emprar com a lloc d’estabulació, suposadament al
de còdols de roca calcària a jaciments prehistòrics de
Neolític tardà. La situació estratigràfica dels ossos de
l’àrea continental més propera. Les referències que hem
bou que hem trobat i la mida dels exemplars apunten a
trobat són minses, i no ofereixen paral·lels amb el que es
que l’estabulació de bous i vaques es deguè fer a l’època
troba a Mallorca. CASTAÑO et al. (2000) varen obtenir
talaiòtica. Anteriorment, des de l’Edat del Bronze inicial,
dos còdols de calcària al jaciment paleolític de la cova
s’hi poden haver estabulat cabres i ovelles.
del Moro, Benitatxell (la Marina Alta), que interpretaren
Els resultats de la nostra recerca sobre la cova de
com a un possible percutor i un possible matxucador. VI-
sa Tossa Alta lliguen perfectament amb una cronologia
LASECA (1946) esmenta un còdol de calcària als sepul-
dels impactes humans a Mallorca posterior al 2350 aC,
cres de l’Eneolític inicial de Riudecols (Tarragona), que
i no donen un suport definitiu a una cronologia anterior.
sembla haver estat emprat com a “polidor”. QUEROL
La posició relativa dels materials descrita per altres
& SANTOJA (1983) recullen diferents còdols calcaris al
autors sembla altament improbable, tant d’acord amb
jaciment paleolític del Aculadero (Càdis). No hem trobat
l’evidència disponible rere la realització de la campan-
referències de l’ús de còdols per a l’obtenció de llesques
ya del 2010 com d’acord amb el que sabem d’un gran
que es puguin haver emprat com a ganivets a cap jaci-
nombre de jaciments espeleològics de les Balears. La
ment prehistòric continental proper.
presència constatada a la cova d’abundants restes cerà-
miques i faunístiques que corresponen a cultures pre-
històriques post-calcolítiques torna inversemblant que
s’hi puguin haver conservat en superfície sense greus
Cronologia absoluta
alteracions restes suposadament anteriors a l’Edat del
Bronze. La interpretació del jaciment com a un lloc
d’estabulació emprat a l’Edat del Ferro (època talaiòtica)
Hem enviat a datar un os de porc procedent de la UE
incrementa aquesta inversemblança.
9 de la Cala 1. Aquesta unitat estratigràfica correspon al
La cronologia proposada per PICORNELL et al.
nivell d’ocupació humana més antic que hem pogut docu-
(2010) per les ceràmiques que estudiaren inclou un
mentar a la cova. Just per sota es troba un sediment bru-
lapse amb el que coincidim com a cronologia potencial
groguenc sense micropartícules de carbó, que interpretam
(concretament, entre el 1800 i c.2300 aC), però inclou
com el nivell original de la cova que trobaren els primers
també un altre lapse (entre c.2300 i el 2800 aC) que
humans que hi arribaren. L’interès d’aquesta datació rau
creim que s’ha de descartar mentre no es demostri d’una
en que és indicativa de la cronologia de l’ocupació més
manera fefaent la presència d’humans a Mallorca durant
antiga de la cova documentada a la cala 1, i en principi es
aquest període. De qualsevol forma, la datació que hem
altament informativa en la discussió que ens ocupa.
obtingut per al nivell d’ocupació més antiga de la cova
El control de qualitat del col·làgen de l’os datat s’ha
no dóna gaire suport al lapse proposat per aquests au-
realitzat a partir dels isòtops de carboni i nitrogen. El
tors per a les ceràmiques que estudiaren.
28

Fig. 5: Còdols trobats en context arqueològic a la cova de sa Tossa Alta.
Fig. 5: Limestone pebbles obtained in archaeological context, cova de
1. Esquerda amb tall aparentment emprat, cala 1, UE 4. 2. Es-
sa Tossa Alta. 1. Shear fragment, apparently used for cutting;
querda tallant, cala 3, nivell superficial remenat. 3. esquerda ta-
test pit 1, UE 4. 2. Shear fragment, test pit 3, upper disturbed
llant, cala 3, a -189cm de la cota ±0. 4. Nucli del que s’han estret
level. 3. Shear fragment, test pit 3, -189 cm from reference level.
esquerdes, cala 3 a uns -214cm de la cota ±0.
4. Nucleus of a limestone pebble, test pit 3, -214 cm from refer-
ence level.
L’habilitació de la cova, amb grans moviments de
de la topografia es troba a una banda on es constata la
roques destinats a la creació d’una plataforma superior
caiguda d’un gran bloc per damunt de diferents nivells
i una rampa de descens, és interpretable en relació a la
d’ocupació humana.
seva funció com a lloc per estabular vaques. Les obres
La seqüència estratigràfica trobada a la Cala 1 in-
de condicionament de la cavitat són de cronologia incer-
clou dos ossos de porc al nivell inferior d’ocupació hu-
ta, però no és agosarat suposar que poden haver estat
mana. Varem enviar a datar un d’aquests ossos i podem
realitzades a moments tardans de la prehistòria mallor-
dir que la presència humana més antiga datada a la
quina, ja que els ossos de les vaques que s’hi troben són
cova és posterior al 1880 cal aC. Tota la ceràmica que
de mida petita, i s’adiuen bé amb les vaques de l’Edat
hem trobat es compatible amb dates posteriors a aques-
del Ferro. Si la cronologia de la construcció de la rampa
ta data. No hi ha cap evidència radiocarbònica que per-
fos la que proposam, qualsevol resta superficial anterior
meti mantenir que la ceràmica descrita per CALVO et al.
s’hauria d’haver vist alterada substancialment. El punt 4
(2000) sigui anterior.
29

La troballa de còdols calcaris i d’estris derivats
Agraïments
(com són esquerdes de còdols amb fil tallant aprofita-
bles com a ganivets) es pot considerar com a un tret
que sembla caracteritzar alguns moments de la prehis-
Els autors volen fer palès el seu agraïment al Dr
tòria de Mallorca. L’ús de esquerdes de còdols calcaris
Manel CALVO, que ens va facilitar l’accés a la ceràmica
com a ganivets estaria en la línia de la hipòtesi que les
de la cova de sa Tossa Alta conservada al Departament
societats prehistòriques de Mallorca haurien sofert una
de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Univer-
regressió cultural a l’illa rere el primer poblament, de-
sitat de les Illes Balears. La Comissió de Patrimoni del
gut probablement a la manca o escassetat de metall i
Consell Insular de Mallorca va autoritzar la intervenció,
de sílex. L’ús d’aquestes esquerdes com a ganivets va
la qual va comptar també amb l’autorització de la pro-
ser constatada per primera volta a la cova des Moro,
pietària dels terrenys, Sra Dona Leonor March Delgado,
Manacor. El 1995 es va trobar una esquerda d’un còdol
a la qual volem mostrar també el nostre agraïment. La
calcari a un nivell prehistòric pretalaiòtic. Un fragment
campanya va comptar amb la col·laboració de diferents
del mateix còdol del que provenia l’esquerda es va tro-
persones a les quals volem fer palès el nostre agraï-
bar uns metres més enfora. L’esquerda casava be amb
ment, i es va finançar a través del Projecte de Recerca
el fragment trobat, ajustant-se la superfície de fractura
CGL2007-62047 / BTE de la Dirección General de In-
perfectament al fragment esmentat, llevat de la part del
vestigación, Ministerio de Ciencia e Innovación. Aquest
tall de l’esquerda, que se separava uns mil·límetres de
treball és una contribució a aquest Projecte.
la part corresponent del dit fragment. Això demostraria
un desgast del tall de l’esquerda degut al seu ús per ta-
llar. Aquesta esquerda de còdol i el fragment amb el que
casava aparentment foren depositats pel Dr Guerrero al
Bibliografia
Museu de Mallorca (Dr CALVO, com. pers.), però no els
hem pogut retrobar.
ALCOVER, J. A.; RAMIS, D.; COLL, J. i TRIAS, M. (2001): Ba-
En definitiva, l’excavació de les cales de prospec-
ses per al coneixement del contacte entre els primers co-
ció a la cova de sa Tossa Alta, l’estudi dels materials
lonitzadors humans i la naturalesa de les Balears. Endins,
24: 5-57.
trobats i l’obtenció d’una data radiocarbònica associable
ALCOVER, J. A. (2008): The first Mallorcans: prehistoric co-
amb el nivell d’ocupació més antic de la cova permeten
lonization in the western Mediterranean. Journal of World
concloure:
Prehistory, 21: 19-84.
No hem demostrat una presència humana anterior
ANGELUCCI, D. E., BOSCHIAN, G., FONTANALS, M., PE-
al 1880 aC. Les propostes de cronologies anteriors sem-
DROTTI, A.Ll. & VERGÈS, J.M. (2009): Shepherds and
blen totalment descartables. La presència humana ini-
karst: the use of caves and rock-shelters in the Mediterra-
cial a la cova de sa Tossa Alta és anterior al 1660 aC.
nean region during the Neolithic. World Archaeology, 41:
191 – 214.
La ceràmica obtinguda és compatible amb una ocu-
BARONE, R. (1976): Anatomie compare des mamiferes do-
pació de la cova que s’hauria pogut estendre des del
mestiques. Tome I. Osteologie (2 fascicules). Vigot Freres
Bronze Antic fins moments indeterminats del Ferro.
Editeurs, Paris.
Els materials depositats a èpoques antigues no es
BARTOLOMÉ, J.; FRANCH, J.; GUTMAN, M; & SELIGMAN, N.
troben en superfície inalterats des de la seva deposició
(1995): Physical factors that influence fecal analysis esti-
original. El depòsit s’ha vist alterat, degut a la construc-
mates of herbivore diets. Journal of Range Management,
ció d’una rampa de baixada i a la caiguda de blocs, així
48:267-270.
BERGADÀ, M. GUERRERO, Víctor M. i ENSENYAT, J. (2005):
com degut a efectes del trepitjat dels animals que s’hi ha
Primeras evidencias de estabulación en el yacimiento de
estabulat. No es pot mantenir que el depòsit hagi romàs
Son Matge (Serra de Tramuntana, Mallorca) a través del
inalterat des del Neolític o del Calcolític.
registro sedimentario. Mayurqa, 30: 153-180.
La presència als nivells superiors i a la superfície
BERGADÀ, M. i DE NICOLÁS, J. (2005): Aportación de la mi-
d’ossos de bous de talla petita i d’excrements de bou,
cromorfología al conocimiento de las prácticas pastoriles
juntament amb la seva absència als nivells inferiors,
de finales de la edad de Bronce en el yacimiento de la
suggereix que la seva estabulació a la cova es degué
Cova des Morts (Mongofre Nou, Maó, Menorca). Mayurqa,
30:181-202.
realitzar a l’Edat del Ferro (època talaiòtica). Se su-
BOESSNECK, J. (1980): Diferencias osteologicas entre las
ggereix que la construcció de la rampa de baixada i
ovejas (Ovis aries Linné) y cabras (Capra hircus Linné).
l’amargenament d’una part de la cova poden estar rela-
Ciencia en Arqueologia: 331-358.
cionats amb l’estabulació dels bous i, per tant, es podria
BOSCHIAN, G. (1997): Sedimentology and soil micromorpho-
haver fet durant l’Edat del Ferro.
logy of the Late Pleistocene and Early Holocene deposits
Encara es desconeix la seqüència d’activitats que
of Grotta dell’Edera (Trieste Karst, Northeastern Italy).
s’hi varen fer a la cova. Les dades disponibles són com-
Geoarchaeology, 12: 227-249.
BOSCHIAN G. & MONTAGNARI-KOKELJ, E. (2000): Prehisto-
patibles amb una ocupació inicial que podria basar-se
ric shepherds and caves in the Trieste Karst (Northeastern
en el consum de cabres i una ocupació més tardana
Italy). Geoarchaeology: an International Journal, 15: 331-
en la que els prehistòrics haurien emprat la cavitat per
371.
estabular bous. Tot i esser compatibles amb aquesta
BOVER, P. & ALCOVER, J. A. (2003): Understanding Late
seqüència d’usos, no la demostren. La cova hauria es-
Quaternary extinctions: the case of Myotragus balearicus
tat ocupada per grups marginals, pastors sense gaire
Bate, 1909. Journal of Biogeography, 30, 771–781.
recursos, que haurien transportat a l’interior de la cova
BOVER, P. & ALCOVER, J. A. (2008): Extinction of the Auto-
chthonous Small Mammals of Mallorca (Gymnesic Islands,
còdols de pedra calcària que haurien emprat a la seva
Western Mediterranean Sea) and its ecological conse-
vida quotidiana.
quences. Journal of Biogeography 35: 1112-1122.
30

BROCHIER, J. E. (2002) : Les sédiments anthropiques: mé-
MACPHAIL, R.I.; COURTY, M.A.; HATHER, J.; WATTEZ, J.;
thodes d’étude et perspectives. a Géologie de la Préhis-
RYDER, M.; CAMERON, N. & BRANCH N.P. (1997): The
toire: méthodes, techniques, applications, 2a ed (ed. J.-
soil micromorphological evidence of domestic occupation
C. Miskovswi). Paris: Geoprés, 453–77.
and stabling activities. In: MAGGI, R.; STARNINI, E. &
BROCHIER J.-L.; BEECHING A.; SIDI MAAMAR H. & VITAL J.
VOYTEK, B. (eds.) Arene Candide: a functional and envi-
(1999): Les grottes bergeries des Préalpes et le pastora-
ronmental assessment of the Holocene sequence (Exca-
lisme alpin, durant la fin de la Préhistoire. In: BEECHING,
vations Bernabò Brea-Cardini 1940-50). Memorie Istituto
A. (ed.), Circulations et Identités Culturelles Alpines à la
Italiano Paleontologia Umana, 5: 53-88.
Fin de la Préhistoire - Materiaux pour un Étude. Travaux
O’CONNOR, T. P. (1989): Bones from Anglo-Scandinavian le-
du Centre d’Archéologie Préhistorique de Valence, 2: 77-
vels at 16-22 Coppergate The Archaeology of York. The
114.
Animal Bones AY 15/03. London Council for British Ar-
CALVO, Manel; GARCÍA ROSSELLÓ, J.; FORNÉS, J., GUE-
chaeology.
RRERO, V. M.; RAMIS, D. & SALVÀ, B. (2000): La cova
PALES, L. & LAMBERT, C. (1972): Atlas ostéologique des
de sa Bassa (Escorca, Mallorca). In: GUERRERO, V. M. &
mammifères. París. CNRS.
GORNÉS, S. (coord.): Colonització humana en ambients
PAYNE, S. (1973): Kill-off patterns in sheep and goats. The
insulars. Interacció amb el medi i adaptació cultural. Edit
mandibles from Asvan Kale. Anatolian Studies, 23: 281-
Universitat de les Illes Balears: 401-416.
303.
CALVO, M., GUERRERO, V. M. & SALVÀ, B. (2001): La Cova
PAYNE, S. (1985): Morphological Distinctions between the
des Moro (Manacor, Mallorca). Campanyes d’excavació
mandibular Teeth of Young Sheep, Ovis and Goats, Ca-
arqueològiques 1995-98. Col·lecció Quaderns de Patri-
pra. Journal of Archaeological Science, 14: 609-614.
moni Cultural, 2, Consell Insular de Mallorca, Palma.
PAYNE, S. & BULL, G. (1988): Components of variation in
CALVO, M. & SALVÀ, B. (1997): El bronze final a les Balears.
measurements of pig bones and teeth, and the use of mea-
La transició cap a la cultura Talaiòtica. Arca. Quaderns
surements to distinguish wild from domestic pig remains.
Arca, 14, Palma de Mallorca.
ArchaeoZoologia II (1.2), 27–66.
CANTARELLAS, C. (1972): Excavaciones en Ca na Cotxera
PÉREZ RIPOLL, M. (1992): Marcas de carnicería, fracturas
(Muro, Mallorca). Noticiario Arqueológico Hispánico, Pre-
intencionadas y mordeduras de carnívoros en los huesos
historia, 1, 179–226.
prehistóricos del mediterráneo español. Instituto de cultu-
CASTAÑO, A.; ROMAN, D. & SANCHÍS, A. (2008): El jaciment
ra. J. Gil-Albert. Alacant.
paleolític de la cova del Moro (Benitatxell, la Marina Alta).
PICORNELL, Ll.; GUERRERO, V. M. & CALVO, M. (2010):
Archivo de Prehistoria Levantina, 27: 24-50.
Anàlisis antracològiques a son Matge i son Gallard (Vall-
COURTY, M. A.; MACPHAIL, R.I. & WATTEZ, J. (1992): Soil
demossa, Mallorca). Algunes hipòtesis sobre la dinàmica
micromorphological indicators of pastoralism; with Special
de la vegetació i l’explotació forestal durant el Calcolític a
Reference to Arene Candide, Finale Ligure, Italy., In: MA-
Mallorca. Mayurqa, 33: 317-332.
GGI R.; NISBET, R. & BARKER, G. (eds.): Archeologia
PRUMMEL, W. & FRISCH, H-J. (1986): A guide for the distinc-
della pastorizia nell’Europa meridionale. Rivista Studi Li-
tion of species, sex and body side in bones of sheep and
guri, 8: 127-150.
goat. Journal of Archaeological Science, 13: 567-577.
DAVIS, S. J.M. (1996): Measurements of a group of adult
QUEROL, M. A. & SANTOJA, M. (1983): El yacimiento de can-
female Shetland sheep skeletons from a single flock: a
tos trabajados de El Aculadero (Puerto de Santa María,
baseline for zooarchaeologists. Journal of Archaeological
Cádiz). Excavaciones Arqueológicas en España, 130. Mi-
Science, 23 : 593-612.
nisterio de Cultura. Madrid.
ESTÉVEZ, J. (1984): La fauna. In : GASULL, P. et al., Son
RAMIS, D. (2006): Estudio faunístico de las fases iniciales de
Fornés I. La fase talayótica. Ensayo de reconstrucción
la Prehistoria de Mallorca. Tesi Doctoral, Universidad Na-
socioeconómica de una comunidad prehistórica de la
cional de Educación a Distancia.
isla de Mallorca. B.A.R., 209, pp. 138-178.
SCHMID, E. (1972): Atlas of animal bones for prehistorians,
FRANQUESA, D.; OLTRA, J.; PIÑA, A.; PONS, E.; SAÑA,
archaeologists and Quaternary geologists. Elsevier Pu-
M. & VERDÚN, E. (2000): La ramaderia en les societats
blishing Company. Amsterdam, London, New York.
ibèriques del NE de la Península Ibèrica: Diversificació i
STEWART, D.R.M. (1967): Analysis of plant epidermis in fae-
especialització. In: MARA PARREÑO, C. & PÉREZ JOR-
ces: a technique for studying the food preferences of gra-
DÀ, G. (eds.), Íbers. Agricultors, artesans i comerciants.
zing herbivores. Journal of Applied Ecology, 4: 83-111
III Reunió sobre Economia en el Món Ibèric. Valencia:
VIGNE, J-D. (1991) : La grande faune mammalienne, miroir du
Universitat de València, Departament de Prehistòria i
paysage anthropisé?. In GUILAINE, J. (dir.), Pour une Ar-
d’Arqueologia. Saguntum-PLAV, Extra 3: 153-161.
chéologie Agraire. À la Croisée des Sciences de l’Homme
HALSTEAD, P.; COLLINS, P. & ISAAKIDOU, V. (2002): Sor-
et de la Nature. París: Armand Colin: 441-463.
ting the Sheep from the Goat: Morphological Distinctions
VILASECA, S. (1946): Vestigios de un poblado y necrópólis
between the Mandibles and Mandibular Teeth of Adult
prehistóricos en Riudecols (Tarragona). Archivo de Pre-
Ovis and Capra. Journal of Archaeological Science, 29:
historia Levantina, 2: 81-86. València.
545-553.
VON DEN DRIESCH, A. (1976): A Guide to the Measurement
HARDING, A. F. (2000): European societies in the Bronze
of Animal Bones from Archaeological Sites. Peabody Mu-
Age. Cambridge World Archaeology. Cambridge: Cam-
seum of Archaeology and Ethnology. Harvard.
bridge University Press.
WALDREN, W. H. & ROSSELLÓ BORDOY, G. (1975): Exca-
HIGHAM, C. & MESSAGE, M. (1969): An assessment of a pre-
vaciones en la Cueva de Muleta (Sóller, Mallorca). Los
historic technique of bovine husbandry. In BROTHWELL,
niveles arqueológicos. Noticiario Arqueológico Hispánico,
D. & Higgs, E. (eds): Science in archaeology. 2a ed, pp.
3: 74-108.
315-30, London.
HOFFMANN, R.R. (1989): Evolutionary step of ecophysiolo-
gical adaptation and diversification of ruminants: a com-
parative view of their digestive system. Oecologia, 78:
443-457.
IACONIS, M.A. (2002): I depositi di Grotta dei Piccioni (PE) e
di Grotta S. Angelo (TE) - Studio Geoarcheologico. Unpu-
blished Degree Thesis. Università di Pisa, Facoltà di Let-
tere e Filosofia, Pisa.
31

Annex 1.
Cova de Sa Tossa Alta
CTA-005: Fragment de vora exvasada corba amb llavi
CTA-095: Fragment de vora exvasada corba amb llavi
arrodonit. Terrera.
arrodonit. Cala 3.
CTA-094: Fragment de vora exvasada corba amb llavi
CTA-021: Fragment de vora exvasada corba amb llavi
arrodonit. Cala 3.
arrodonit. Pertany a un atuell de tendència
CTA-112: Fragment de vora exvasada corba amb llavi
globular. Terrera.
arrodonit. Pertany a un atuell de tendència
CTA-027: Fragment de vora lleugerament exvasada
globular. Cala 4.
amb llavi arrodonit. Terrera.
CTA-013: Base quasi sencera, plana i atalonada.
CTA-139: Fragment de vora exvasada amb llavi
Pertany a un atuell de tendència troncocònica.
arrodonit. Pertany a un atuell de tendència
Terrera.
globular. Punt B de la topografia.
CTA-043: Fragment de base plana. Cala 2.
CTA-003 + CTA-012:
CTA-033: Fragment de base plana atalonada. Terrera.

Fragment de vora lleugerament exvasada
CTA-014: Fragment de base plana. Terrera.
amb llavi afinat. Pertany a un atuell de
CTA-006: Fragment de vora exvasada corba amb
tendència globular. Terrera.
llavi afinat. Pertany a un atuell de tendència
CTA-042: Fragment de vora recta amb llavi afinat.
globular. Terrera.
Pertany a un atuell de tendència troncocònica.
CTA-072: Fragment de vora exvasada corba amb llavi
Cala 2.
afinat. Cala 2.
CTA-002: Fragment de vora recta amb llavi pla. Presenta
CTA-004: Fragment de vora exvasada corba amb llavi
dos agafadors horitzontals i paral·lels. Les
arrodonit. Pertany a un atuell de tendència
parets sofreixen un engruiximent a partir de
globular. Terrera.
l’agafador superior i fins el llavi. Pertany a un
CTA-084: Fragment de vora exvasada corba amb llavi
atuell de tendència troncocònica. Terrera.
arrodonit. Pertany a un atuell de tendència
CTA-101 + CTA-103, CTA 102:
globular. Cala 3.

Fragment de base plana i atalonada. Pertany
CTA-041: Fragment de vora exvasada corba amb llavi
a un atuell troncocònic. Cala 1, UE 1*.
arrodonit. Cala 2.
CTA-098 + CTA-099 + CTA-100:
CTA-023: Fragment de vora lleugerament exvasada

Fragment de vora recta amb llavi pla. Pertany
amb llavi afinat. Pertany a un atuell de
a un atuell troncocònic. Cala 1, UE 1*.
tendència globular. Terrera.
CTA-121: Fragment de vora exvasada corba amb llavi
CTA-040: Fragment de vora exvasada corba amb llavi
arrodonit. Pertany a un atuell de tendència
arrodonit. Cala 2.
globular. Cala 4.
CTA-001: Fragment de vora exvasada corba amb
CTA-149: Fragment de vora exvasada amb llavi pla.
llavi afinat. Presenta agafador vertical amb
Pertany a un atuell de tendència troncocònica.
perforació horitzontal. Pertany a un atuell de
Cala 4.
tendència globular. Terrera.
CTA-111: Fragment de vora exvasada corba amb llavi
*Són fragments d’un mateix vas.
arrodonit. Presenta agafador horitzontal amb
perforació vertical. Pertany a un atuell de
tendència globular. Cala 4.
Annex 1: Fragments típics (bases i voreres) de ceràmica prehistòrica
Annex 1: Prehistoric pottery forms from cova de sa Tossa Alta.
obtinguda a la cova de sa Tossa Alta.
32

Annex 2.
Dades osteomètriques (mides en mm). Mesures seguint la terminologia i criteris de von den Driesch (1976). CPHI:
Capra hircus. OVAR : Ovis aries. OC : Ovis/Capra.
Bos taurus
Falange I
Glpe
Bp
SD
Bd
286
-
-
-
23,84
Falange III
DLS
MBS
Ld
85
55,27
17,29
41,82
86
56,63
17,05
43,6
Húmer
Bd
BT
HTC
57
70,78
66,62
28,57
Metatars
Bp
53
46,14
Pelvis
SB
SH
LA
LAR
189
23,66
43,07
64,35
48,77
Radi
Dd
58
37,98
Caprinae
Astràgal
GLl
GLm
Dl
Dm
Bd
75
CPHI
26,61
24,99
14,01
-
17,41
76
CPHI
28,21
26,88
14,71
15,81
18,11
74
OVAR
24,41
23,93
13,7
15,03
16,01
175
OVAR
25,11
24,36
14,01
14,11
16,53
Calcani
GB
GL
83
OC
17,12
-
192
OVAR
16,01
50,79
Falange I
Glpe
Bp
SD
Bd
61
OC
30,09
10,28
7,81
9,72
81
OC
30,98
10,68
9,13
11,15
265
OC
32,85
10,42
8,13
9,87
149
OVAR
33,58
11,18
8,64
11,35
79
CPHI
33,78
11,43
9,95
11,61
80
CPHI
37,45
11,61
10,07
12,38
284
CPHI
32,31
11,64
10,07
11,64
33

Falange II
Glpe
Bp
SD
Bd
201
CPHI
26,89
11,88
8,85
9,51
Falange III
DLS
MBS
Ld
194
CPHI
28,48
5,46
22,59
Fèmur
Bd
SD
21
OC
-
13,21
109
OC
36,66
-
Húmer
Bd
BT
HT
HTC
SD
48
OC
-
-
-
-
6,89
49
OC
-
-
-
-
7,17
93
OC
24,75
-
16,31
12,61
-
144
OC
-
23,97
15,69
12,44
-
Metacarp
DEM
DIM
DVM
BatF
BFd
Bp
SD
GL
7
OC
9,35
13,23
15,67
26,43
-
-
-
-
96
CPHI
10,94
14,23
17,72
30,11
-
-
-
-
190
CPHI
9,71
12,62
15,54
24,34
25,31
23,41
14,52
104,37
Metatars
SD
Bp
99
OC
11,76
-
101
OC
9,51
16,85
Pelvis
SB
SH
114
OC
7,85
14,52
212
OC
8,76
13,81
Radi
SD
Bd
BFd
BFp
Bp
Dd
Dp
GL
25
OC
14,58
-
-
-
-
-
-
-
214
OC
14,75
-
-
-
-
-
-
-
17
CPHI
15,77
26,81
23,23
26,08
28,06
17,49
15,22
147,83
26
CPHI
14,89
26,14
22,69
-
-
17,72
-
-
97
CPHI
-
-
-
27,49
30,14
-
15,2
-
215
CPHI
-
27,05
25,09
-
-
17,15
-
-
Tibia
SD
Bd
Dd
56
OC
13,72
-
-
147
OC
14,58
-
-
146
OVAR
11,04
20,23
15,49
Ulna
LO
BPC
14
CPHI
36,39
15,09
Annex 2: Mesures dels ossos obtinguts a la cova de sa Tossa Alta.
Annex 2: Bone measurements of cova de sa Tossa Alta goats, sheep
and cows.
34