La Cova de sa Font (o Cova des Moro) i l'origen del top�nim de s'illa de sa Dragonera: una hip�tesi espeleol�gica
ENDINS, 34: 9 - 18
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2010
LA COVA DE SA FONT (O COVA DES MORO)
I L’ORIGEN DEL TOPÒNIM DE L’ILLA DE SA DRAGONERA:
UNA HIPÒTESI ESPELEOLÒGICA
per Angel GINÉS 1, 2 i Joaquín GINÉS 1, 2
Resumen

La Cova de sa Font, conocida también con el nombre de Cova des Moro, es sin
duda uno de los elementos geográficos más destacables de la isla de Sa Dragonera.
Diversas evidencias arqueológicas demuestran que la cavidad era bien conocida por
los navegantes desde tiempos muy remotos, ya que su utilización para el abaste-
cimiento de agua está suficientemente documentada por la presencia de cerámica
clásica anterior al siglo IV a.C. Según la hipótesis que se desarrolla a lo largo de
este trabajo, el topónimo Dragonera está directamente vinculado a la existencia de
la Cova de sa Font; de manera que es en realidad la cueva la que da nombre a la
isla. Las dos principales pruebas en que se fundamenta esta hipótesis son: la abun-
dancia de hidrónimos similares a Dragonera alrededor del Mediterráneo occidental,
así como la utilización de la palabra tracones en el latín medieval con un significado
muy próximo a conductos subterráneos. Por consiguiente, sería la existencia en la
isla de una valiosa traconaria, que permitía el aprovisionamiento de agua dulce a los
barcos, el auténtico origen del topónimo Dragonera.

Abstract

The coastal cave named Cova de sa Font, also known as Cova des Moro, is
undoubtedly one of the most outstanding geographical features in Dragonera Island.
Archaeological evidences from this cave demonstrate that Cova de sa Font was well-
known by sailors in ancient times, because the presence of non-indigenous pottery
older than the 4th century B.C. prove its early use for water supply. According to
the hypothesis developed in the present paper, the place-name Dragonera is tightly
linked to the existence of Cova de sa Font, being this cave the real origin for the topo-
nym of the island. The two main proofs supporting this hypothesis are the abundance
and distribution of hydronyms similar to Dragonera all around the Western Mediter-
ranean basin as well as the use of the word tracones, in the Latin language during
the Middle Ages, with the meaning of underground conduits. In this manner, the exis-
tence of a valuable traconaria, that allowed the water supply for ships navigating in
the area, could be the origin of the place-name of Dragonera Island.
Antecedents
A començaments dels anys 70 el coneixement de les
primer número d’ENDINS, que constituirà amb el temps
coves de les Illes Balears (illa de sa Dragonera inclosa)
una de les aportacions bibliogràfiques més remarcables
era prou incomplet. L’eclosió de la recerca espeleolò-
del darrer quart del segle XX –i començaments del XXI–
gica va ser emperò molt notable durant aquella època,
dins el camp de les ciències naturals i de la geografia de
de manera que moltes de les fites que condueixen a la
les Illes Balears (PLA i VICENS, 2000).
situació actual de l’espeleologia balear es poden resse-
Eren els temps en què tot just començava a des-
guir avui amb la perspectiva que dóna el decurs dels
envolupar-se el que ara podríem qualificar com a
darrers quaranta anys. L’any 170, per exemple, va
“moderna espeleologia mallorquina” (GINÉS, 13;
associat a una intensa activitat espeleològica protago-
GINÉS i GINÉS, 2002). Llavors, la voluntat de donar
nitzada pels tres principals equips mallorquins, l’Speleo
un caire seriós a les exploracions i de documentar els
Club Mallorca, el Grup Nord de Mallorca i el Grup
aspectes geogràfics, geològics, arqueològics i biològics
Espeleològic EST; l’any 172 és la data de l’inici de l’es-
de les coves i avencs era compartida pels esmentats
peleologia federada a Mallorca; i l’any 174 es publica el
grups espeleològics pioners, els quals mantenien un
lligam ben significatiu amb la Societat d’Història Natural
de les Balears. Dins el context acadèmic i cultural que
1
Grup Espeleològic EST. Palma de Mallorca.
feia de marc a aquestes inquietuds naturalístiques,
2
Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes
Balears.
el gener de 171 un equip d’espeleòlegs format per


J.J. Egozcue, J.A. Encinas, J.J. Encinas, A. Ginés i J.
amb el nom de Cova des Moro (Figura 1). Precisament
Ginés va realitzar una campanya d’exploracions a l’illa
és aquesta cova la que fonamenta la hipòtesi toponí-
de sa Dragonera (GINÉS, 171a). Els resultats varen
mica que es defensa en els següents paràgrafs.
ser publicats a la revista Speleon un any després, junt
amb la primera topografia de la Cova de sa Font i la pre-
sentació d’unes significatives troballes arqueològiques
(GINÉS, 171b; ENCINAS, 171). Cal remarcar que
La Cova de sa Font com a
aleshores també es va publicar un estudi sobre el con
de materials arenosos que ocupen el fons de la cavitat
element geogràfic remarcable
(EGOZCUE, 171). Aquella col·laboració amb l’eminent
de sa Dragonera
quaternarista Joan Cuerda, que va permetre datar com
a Riss els materials d’origen dunar, representa –si es
contempla amb una mica de perspectiva històrica– l’inici
La Cova de sa Font és una cavitat de tendència
d’una important línia de recerca que ha caracteritzat a la
vertical, que progressivament va delimitant una sala
“moderna espeleologia mallorquina” fins a l’actualitat.
descendent d’estructura aproximadament acampa-
D’altra banda, durant la dècada dels 70, un dels
nada (Figura 2) i dimensions mitjanes (30 x 25 metres
autors (A.G.) va tenir ocasió de visitar, en novembre de
en la seva base). És notable la presència al seu interior
177, junt amb Oleguer Escolà (del Museu de Zoologia
d’abundants espeleotemes, especialment colades pavi-
de Barcelona), diverses coves de l’illa de Sardenya, entre
mentàries, però la freqüentació de la cova des de temps
les quals el Dasterru della Dragunara a terres alguere-
protohistòrics fins a l’actualitat ha provocat la destrucció
ses. Va ser en aquella campanya quan els amics del
per vandalisme de molts d’ells. La característica topo-
Grup Espeleològic Alguerès, que ens acompanyaren, ja
gràfica més remarcable la presenta el pis de la cova,
ens varen assabentar que dragunara era una paraula
ja que mostra una sorprenent regularitat i un pendent
relacionada amb corrents d’aigua subterrània (al manco
constant de quasi 45°. A l’extrem Oest de la base de la
a la província de Sàsser) i que hi havia qualque localitat
cavitat s’assoleix el nivell freàtic (Figura 3). Amb relació
amb un nom semblant a l’àrea de Nàpols. Aquella infor-
a la topografia que ens serveix de base per a la des-
mació, més o manco nebulosa, està en l’origen de la
cripció de la cova (Figura 2), és necessari precisar que
recerca toponímica que aquí es presenta.
està basada en el plànol publicat l’any 171 (GINÉS,
Els quasi quaranta anys transcorreguts des d’ales-
171b), si bé les dades de profunditat han estan modifi-
hores ençà són potser una bona excusa per a recordar
cades sensiblement ja que apareixien sens dubte sobre-
que la bibliografia espeleològica i carstològica disponible
estimades en aquella topografia inicial.
sobre l’illa de sa Dragonera és encara molt pobre i que és
La gènesi de la cova és difícil d’interpretar amb les
necessari fer-ne una urgent actualització. Per això, si bé
evidències disponibles, però cal suposar que ha estat
no és aquest l’objectiu principal del present treball, hem
condicionada per la proximitat a la línia de costa. En
introduït a continuació diverses informacions que poden
qualsevol cas, la disponibilitat d’aigua dolça al fons de
contribuir a posar al dia algunes dades i coneixements,
la cavitat no permet relacionar el seu origen amb con-
especialment sobre la Cova de sa Font, també coneguda
ductes càrstics convencionals sinó, més probablement,
Figura 1: Zona d’entrada de la Cova
de sa Font, també coneguda
com a Cova des Moro. Al
rerefons es poden veure
els cables i conductes que
formen part de la instal·lació
de bombeig de les aigües
freàtiques.
Figure 1: Entrance to Cova de sa
Font, also known as Cova
des Moro. The pipes and
cables installed for pumping
the phreatic waters are
visible in the background of
the picture.
10

Figura 2: Topografia de la Cova de sa Font, també coneguda com a Cova
Figure 2: Topographical survey of Cova de sa Font, also known as
des Moro (illa de sa Dragonera, terme municipal d’Andratx).
Cova des Moro (Dragonera Island, municipality of Andratx).
Aquesta topografia està basada en el plànol publicat en 171,
This figure is based on the survey published in 1971, but it
però presenta algunes modificacions recents especialment pel
was recently modified especially in what concerns cave
que fa a la seva profunditat.
depth.
11

Així ho demostren les cròniques de la Conquesta
de Mallorca, començant pel Llibre dels Feyts, atribuït a
Jaume I. Segons la transcripció de Marian Aguiló (dis-
ponible a www.lluisvives.com), es llegeix el següent: “E
feyta aquesta oració uench nos un pensament, que així
com era acordat per los nobles barons e per aquels qui
sabien de mar, que arribassem a Polença: e nosque
demanassem en aquela galea on nos anauem si hauia
negun hom qui fos estat en Maylorques ni en la yla. E
quan aquesta paraula haguem demanada respos nos
en BñG. Gayran, comit de la galea, que ell hauia estat
en la terra. E demanamli, quinys ports hauia de prop
de la Ciutat de part en ues Cathalunya? E dix nos que
aqui havia I puig luny de la Ciutat III legues per terra, e
Figura 3: Presència de calcita flotant als llacs anquihalins de la Cova
per mar XX miles, e aquel puig hauia nom la Dragonera,
de sa Font. També es poden observar, submergits dins les
aigües, diversos equipaments per al seguiment del nivell dels
e nos tenia ab la terra ferma de Maylorques, e que hi
llacs i la seva salinitat.
hauia I pou daygua dolç: e quan el hi fo una uegada los
seus mariners ne tragueren aygua. E prop de la terra
Figure 3: Presence of calcite rafts on the surface of the anchihaline
pools of Cova de sa Font. Diverse equipment disposed under
hauia I puget que nos tenia ab la terra que hauia nom
the waters for monitoring the salinity and level of the pools can
Pantaleu e hauia de la terra tro a aquel puget I gran tret
be observed in the picture.
de balesta. E nos dixem li: Donchs perque demanam
nos altre loch en que arribem sino en aquel, pus ayga
amb cavitats inicials de dissolució freàtica desenvolupa-
dolç hi hauem?...”.
des en la zona de mescla litoral. En suport d’aquestes
El relat que apareix a la ‘Crònica de Fra Pere Marsili’,
idees espeleogenètiques cal esmentar la presència d’un
segons la transcripció feta per Josep Maria Quadrado
seguit de cúpules freàtiques al sostre de diversos indrets
(també disponible a www.lluisvives.com), no difereix
de la cavitat.
gens de l’aportat pel ‘Llibre dels feyts’: “¿Ha aquí alcun
El més notable d’aquesta cova, des del punt de
entre vosaltres qui sia estat Malorques e sapia la yla?.
vista geològic, és la presència d’una acumulació cònica
E respós en Berenguer Guayrán demunt dit: Jo, senyor,
d’arenes dunars (atribuïble al Riss), que es va diposi-
son estat aquí. E el rey dix: ¿ha hi ports ne quins ves la
tar per gravetat des de l’actual entrada i que actualment
ciutat de la part de Cathalunya?. E dix: ha hi un puig qui
apareix recoberta de colada estalagmítica (EGOZCUE,
ret yla luny de la ciutat per quatre leguas e per mar XXX
171); aquest con de material calcarenític (Figura 4)
milas, lo qual es apeylat la Dragonera, e ha pou d’aygua
ocupa tot el fons de la cavitat i produeix un important
de la qual los meus mariners ne portaren una vegada
rost, llis i ben igualat (Figura 2), però bastant diferent
á la mia nau; e aquel puig á la terra ret port major, e al
dels típics cons d’enderrocs que mostren altres cavitats.
mitj de la mar ha un puig poch qui ret port luny de la
També hi són remarcables les elevades concentra-
terra un jet de balesta, lo qual es apeylat Pantaleu”. En
cions de diòxid de carboni, que s’observen en algunes
qualsevol cas, resulta evident que la presència a l’illa
èpoques de l’any al llarg de tota la cova (amb valors
de sa Dragonera d’una cova que permetia fer aiguada
fins i tot superiors, molt probablement, al 5%). D’altra
als vaixells era ben coneguda pels navegants medievals
banda, i des del punt de vista biològic, cal destacar la
d’aquesta part de la Mediterrània.
presència als seus llacs (Figura 3) d’una interessant
comunitat de crustacis troglobis que inclou les següents
espècies: Typhlocirolana moraguesi, Salentinella ange-
lieri, Tethysbaena scabra, Iberobathynella cf. fagei i
Els topònims semblants a
Metacyclops subdolus. La troballa d’aquestes espècies
(ORGHIDAN et al., 175; GINÉS i GINÉS, 177; JAUME,
Dragonera en l’àrea Mediterrània
10) confirma que les aigües freàtiques de la cova cor-
responen a un típic hàbitat anquihalí comparable al que
mostren nombroses cavitats costaneres de les Balears
En l’actualitat està prou documentada la presència
(GINÉS, 2002; JAUME i GRÀCIA, 2006).
de topònims semblants a Dragonera al voltant de l’àrea
Era sens dubte l’accessibilitat als llacs subterranis
que ocupa la Mediterrània occidental. Aquests topònims
de la Cova de sa Font l’aspecte geogràfic que constituïa
són especialment abundants a Occitània i estan ben
(ja des de temps protohistòrics, però també durant l’edat
representats a la península itàlica i l’illa de Sardenya,
mitjana) una de les informacions més valuoses des del
però també se’n troben de molt similars a l’Aragó i Malta
punt de vista dels interessos dels antics mariners i nave-
(Figura 5). Mentre les localitats italianes mostren dife-
gants que freqüentaven aquesta part de la Mediterrània
rents variants (dragonara, dragonera, dragoniera,
occidental. Cal suposar que la disponibilitat d’aigua
dragonaria, dragunaia, etc.), al sud de França, junt
dolça ben a prop d’un petit port natural i a prudent dis-
amb la grafia occitana dragonhièira, és molt freqüent la
tància de l’illa principal, i conseqüentment a resguard
versió afrancesada dragonnière.
d’eventuals hostilitats, era una característica geogràfica
Als dos extrems de l’àrea geogràfica considerada
gens menyspreable en aquells temps, especialment pel
en aquest treball se situarien les localitats del Pirineu
que fa als homes de la mar.
aragonès i de l’illa de Malta. A l’illa de Malta s’han pogut
12

Figura 4: El tall artificial produït per l’escala excavada al terra, que
Figure 4: View of the trench excavated in the pavement of Cova de sa
descendeix fins al fons de la Cova de sa Font, permet distingir
Font in order to built the stair that descends to the bottom
el substrat de material calcarenític d’origen dunar, el qual es
of the cave. This artificial cut allows an easy observation of
mostra fossilitzat per colada estalagmítica.
the calcarenite substratum, of aeolian origin, which appears
covered by thick flowstones.
documentar dos topònims costaners relacionats amb
dragonnières sont des émergences (=surgències o
coves: la dragunara, que dóna nom al cap anomenat
fonts càrstiques)”, i en cita com a exemples 10 localitats
Dragunara Point, i la cova dragonara, que està situada
dels actuals departaments d’Aveyron, Ardèche, Tarn,
a l’extrem noroest de l’illa. Fins i tot, els erudits maltesos
Lozère i Alpes-Maritimes. D’altra banda, dragonnière
MAGRI i MAGRI (1677) deixen constància a l’entrada
apareix també esmentada com a sinònim de source al
Tracones del seu ‘Hierolexicon sive sacrum dictio-
‘Lexique des termes karstiques dialectaux de langue
narium’ de com: “Unde Melitenses Traconara, sive
française’ de Fabien DARNE (http://lofab.free.fr/Articles/
Draconara appellare solent meatum subterraneum, per
Lexique.htm), on s’afirma que és un terme encara prou
quem in ea insula ad Bercharense territorium [territori
utilitzat als departaments de llengua occitana d’Aveyron
de Birgu, antiga capital de Malta anomenada actualment
i Ardèche. Segons Jean LARTIGAUT (www.quercy.net/
Vittoriosa] concurrere solent aquae”.
qmedieval/histoire) “En fait, Dragonnière est un micro-
Pel que fa a l’Aragó les dades disponibles són
toponyme assez bien représenté en Rouergue mais
poques però potser molt significatives, ja que el topònim
aussi en Quercy et en Perigord”; afirmació que pareix
las Traconeras es refereix a unes importants fonts càrs-
suggerir una encara més vasta distribució geogràfica
tiques, relacionades amb coves prou conegudes de
d’aquesta família de topònims, cap al nord d’Aquitània.
la vall de Tena. Un interès addicional d’aquesta loca-
Tot i les troballes toponímiques i lingüístiques que
litat consisteix en la seva major proximitat al mot llatí
s’han efectuat, és molt probable que el nombre de loca-
tracones, que segons la nostra hipòtesi conduiria fàcil-
litats italianes amb variants dialectals que es puguin
ment a la paraula traconaria.
associar amb el topònim Dragonera sigui bastant major
A les terres occitanes, encara que la recerca no
que el que apareix reflectit a la Figura 5, ja que en qual-
pot considerar-se exhaustiva, es pot copsar immedia-
sevol cas no s’ha intentat fer encara una prospecció
tament que la majoria de les localitats que hi són indi-
exhaustiva. Però només engegant una mínima recerca,
cades a la Figura 5 corresponen a hidrònims associats
ja es pot detectar fàcilment la presència d’hidrònims
a fenòmens càrstics: fonts, coves, surgències i fins i tot
d’aquesta rel (fonts, torrents i cavitats amb aigua) a ter-
engolidors. Segons el ‘Vocabulaire français et dialec-
ritoris tan distants com ara Sardenya, Ligúria, Piemont,
tal des cavités et phénomènes karstiques’ de BIGOT
Llombardia, Campània i Els Abruços. En qualsevol cas,
(2000) “la plupart des grottes qui portent les noms de
el més interessant d’aquesta prospecció inicial no és tant
13

l’abundància de topònims d’aquesta mena sinó els casos
length, from a hundred and eighty to two hundred and
especialment il·lustratius que es troben a la propera illa
twenty-four feet. The breadth of the walks is about four
de Sardenya i a la localitat clàssica Traconaria, al Mont
feet, and the walls are of free-stone. The use of such a
Miseno que presideix la badia de Nàpols.
building is not known with any certainty; but it is most
La pervivència, encara actual a alguns dialectes
probable that it served for a reservoir of fresh water;
sards, de paraules com tragonàia o dragonaia, al
which was here the most necessary, part of the Roman
costat de l’explícit topònim dragunara (FURREDDU
fleet being stationed at Miseno”. A més d’aquesta minu-
i MAXIA, 164; MUCEDDA et al., 17), que designa
ciosa descripció, una nota a peu de pàgina adverteix que
una cova costanera de l’Alguer, molt similar quant a les
“* tracones, in the middle ages, signified subterraneous
seves característiques a la Cova de sa Font, són potser
passages and caverns”.
les millors proves de la nostra hipòtesi (juntament amb
les sòlides evidències que ens aporten alguns textos
de llatí medieval; evidències que seran exposades
al següent apartat). De fet tragonàia (en logudorese,
El terme llatí tracones
forma dialectal del sard) significa segons MARTELLI
(130) “acqua che scorre sotto”. La consulta esporà-
i el seu derivat traconaria
dica a Internet de textos i diccionaris sards suggereix
que la pervivència del mot dragonaia o tragonaia era
encara viva (www.monteualla.it) i ben documentada des
Sembla a bastament documentada la utilització del
del segle XIX. A un d’aquests diccionaris dragonaia es
terme llatí tracones a l’alta edat mitjana. El ‘Diccionario
fa sinònim de “cunduttu” (www.toninorubattu.it), i a un
Latino-Español’ de BLÁNQUEZ-FRAILE (15) proporci-
altre cibertext divulgatiu (www.sassarionline.net) es fa
ona les següents dades a l’entrada traco, traconis: “de
sinònim de “sorgente”, i a més apareix textualment la
origen obscuro, m. Isid. Hendidura de la tierra; resque-
següent frase: “...la natura del sottosuolo cittadino (de
brajadura. // En pl. Bed. Pasos subterráneos”. Les refe-
Sàsser), fatto di gallerie, di cunicoli e di dragonaie è
rències a Isidor de Sevilla i a Beda el Venerable fan pensar
all’origine de numerose leggende”. En pareguts termes
que el mot tracones es comença a fer servir al llatí tardà,
es pot esmentar la següent descripció antiga (CASALIS,
i probablement es converteix en una paraula utilitzada
1840) de les fonts de la contrada de Sàsser: “La parte
àmpliament als escrits llatins medievals dins un àmbit
piana di questo dipartimento è molto scarsa di fonti, la
geogràfic que va des de Palestina fins a Islàndia. Així,
montuosa ne ha buon numero, almeno 180 tra piccoli e
mentre Guillem de Tir, a la seva ‘Crònica de les Croades’
grandi, comprendendovi pure le tragonaie (rivoli sotter-
(www.crusades-encyclopedia.com), fonamenta en els
ranei), e alcuni pozzi”. A més a més, a l’inventari espe-
tracones l’etimologia de la regió síria de Traconítida, a la
leològic de Sardenya, inclòs al llibre de FURREDDU i
versió islandesa del ‘Lucidarius’ d’Honori d’Autun apareix
MAXIA (164) el Dasterru della Dragunara apareix cata-
també aquesta paraula llatina (SEAVER, 2004) junt amb
logat com a “174 SA/SS Inghiottitoio della Dragunara
la seva traducció escandinava.
(o Tragunaia)”; fet que dóna a entendre que el topònim
Un intent de cercar les fonts originals de la traducció
ja indicava explícitament la seva relació amb un corrent
de tracones ens va portar a una impressió antiga del
d’aigua subterrània.
‘Differentiarum, sive de proprietate sermonum’ d’Isidor
Pel que fa a la localitat de Monte Miseno, pro-
de Sevilla (disponible a www.archive.org/details/patro-
bablement ben coneguda pels navegants de tota la
logiae83unknuoft) on s’indica clarament que: “tracones
Mediterrània occidental a causa de la seva ubicació al
vero sunt hiatus terrae”. D’altra banda, la citació de Beda
costat de l’antiga ciutat de Nàpols, la quantitat de refe-
el Venerable, tal com apareix a QUICHERAT (1862), és
rències bibliogràfiques és molt elevada (vegeu-ne, per
textualment aquesta: “Terra, ad imitationem arteriarum,
exemple, www.nsula.edu/campaniafelix). En la majoria
per quas spiritus discurret in homine, habet cavernas,
d’elles es barregen indistintament els topònims traco-
foramina et tracones, per quae venti et flumina discur-
naria i dragonara. Per exemple, M. FRÉRON (1756)
runt. Nam flumina mare intrant omnia, nec tamen redun-
escriu textualment: “Auprès du Promontoire de Misene,
dant, quia ad suos alveos per tracones redeunt”. DU
nommé ainsi, si l’on en croit Virgile, d’un des compag-
CANGE (1678), al seu ‘Glossarium ad Scriptores mediae
nons d’Enée qui y mourut, il y a avoit des réservoirs
et infimae Latinitatis’, defineix tracones, traconum, m.
d’eau abondans. Celui qui s’est le mieux conservé est
pl. com “Meatus subterranei, cavernae, speluncae”
appellé Grotte Traconaria, vulgairement Dragonara”.
(www.uni-mannheim.de/mateo/camenaref/ducange.
D’altra banda, KEYSLER (1760) es refereix també a la
html) i remet al ‘Gloss. Lat. Gall.’ on tracon, traconis és
història del company d’Enees i després descriu d’aquesta
traduït per “allée sous terre”. QUICHERAT (1862), a la
manera la cavitat que hi ha per davall del Mont Miseno:
seva obra ‘Addenda Lexicis Latinis’, encara inclou una
“This promontory is almost entirely undermined, and the
altra citació, on s’afirma que: “Traco, idem est quod via
Grotta Traconaria, vulgarly called Dragonara, under
subterranea”.
it, is very well worth observing. It is divided by twelve
Una revisió molt preliminar dels pocs materials
large pilasters into five walks, or isles. The middle is the
que apareixen disponibles a Internet sobre el tema,
broadest, and (besides the entrance, which is sixty-
permet interpretar, sense cap ambigüitat, el significat
eight feet) is a hundred and seventy-eight feet long; the
que donaven els autors del segles XII i XIII a la paraula
rest being only a hundred and seventy. They are all of
tracones. Pere Comestor, per exemple, a la seva des-
the same height which is twenty feet. The four passages
cripció de les fonts del Paradís a la ‘Historia Scholastica
which cut these walks at right angles are of an unequal
Theologiae Disciplinae’, (vegeu-ne www.documenta-
14

catholicaomnia.eu) explica que: “Dicitur enim terra cir-
ad imitationem arteriarum, per quas spiritus discurret
cumjacens humectari a fluminibus per tracones, id est
in homine, habet cavernas, foramina et tracones, per
per vias subterraneas, vel per meatus quatuordecim
quae venti et flumina discurrunt”. La utilització del terme
stadiis, aut sexdecim. Qui fons divitur in quatuor flumina
tracones en aquest context ens recorda els corrents
(Ganges, Nil, Tigris i Eufrates)”. Per la seva part, Guillem
organicistes que enllacen Sèneca amb la Ciència de la
de Tir, escriu a la seva ‘Historia rerum gestarum in
Natura medieval (ELLEMBERGER, 18) i que després
partibus transmarinis’: “Videtur autem nobis a traconi-
continuen al llarg de molts de segles (vegeu-ne CAPEL,
bus dicta. Tracones enim dicuntur occulti et subterranei
180) fins arribar, ja durant el “Seicento”, als aerofila-
meatus, quibus illa regio abundat; nam pene universus
cis, hidrofilacis i pirofilacis d’Athanasius Kircher (Figura
illius regionis populus in speluncis et cavernis habitat,
6). Les citacions anteriorment esmentades pareixen
et in traconibus habet domicilia” (vegeu-ne www.thela-
suggerir que els tracones que alimenten les fonts (o tra-
tinlibrary. com/ williamtyre/16.html). Així doncs, la relació
conarias) són de fet els autèntics “avantpassats” dels
amb coves i conductes subterranis, pareix evident en
hidrofilacis de KIRCHER (1678).
ambdós casos.
Però potser els comentaris més significatius, des del
punt de vista del llarg debat geològic sobre l’origen de
les aigües subterrànies i l’existència de coves, es poden
Conclusions provisionals
trobar a la ‘Chronica Majora’ de Mateu Paris (vegeu-ne
a BYNUM i FREEDMAN, 1), quan es refereix a “...
cavernis terrestribus et profundis traconibus, ac conca-
La present aportació no vol defugir del camp estric-
vitatibus, in quibus secundum Philosophos solet terrae-
tament geogràfic, si bé fa incursions dins els problemes
motus generari”. Es tracta d’una idea complementària de
etimològics del topònim Dragonera i fins i tot dins la
l’esmentada cita de Beda el Venerable, al seu ‘De Mundi
filologia llatina tardana i medieval. Aquestes incursions
Constitutione’, on es fa ressò de l’analogia que establien
han estat necessàriament condicionades per la nostra
els pensadors neoplatònics entre els conductes de l’inte-
formació acadèmica, aliena a la terminologia i als criteris
rior de la Terra i les artèries dels éssers humans: “Terra,
metodològics específics d’aquelles branques del conei-
Figura 5: Topònims semblants a Dragonera distribuïts al voltant de la Mediterrània occidental (enumerats en sentit antihorari):

1- Illa de sa Dragonera (Illes Balears); 2- sa Dragonera (Barranc d’Algendar, Menorca); 3- Dasterru della Dragunara (Alguer, Sardenya);
4- Dragunara, Dragonara o Dragon’s cave (Dragunara Point, Malta); 5 Dragonara cave (Marfa Ridge, Malta); 6- Traconaria, Tragonaria,
Traconara, Draconaria, Dragonaria o Dragonara (Miseno, Nàpols); 7- sorgenti Dragonaria (Bisegna, L’Aquila); 8- torrente Dragonera (Chiavenna,
Llombardia); - fontana Dragonera (Cuneo, Piemont); 10- Garbu da Dragunaia (Savona, Ligúria); 11- sorgente Dragunaia (Imperia, Ligúria);
12- grotte-source La Dragonnière (Ilonse, Alpes-Maritimes); 13- la Dragonnière de Berrias (Ardèche); 14- la Dragonnière de Banne (Ardèche);
15- la Dragonnière de la Bastide (Ardèche); 16- La baùma de la Dragonhièira (Saint-Pierre-des-Tripiers, Lozère); 17- la Dragonnière de Versols
(Aveyron); 18- grotte-source La Dragonnière (Verrières, Aveyron); 1- la Dragonnière de Gozon (Aveyron); 20- perte de les Dragonnières
(Montbazens, Aveyron); 21- source temporaire de La Dragonnière (Penne, Tarn); 22- fuentes de las Traconeras (Biescas, Aragó).
Figure 5: Distribution of place-names similar to Dragonera all around the Western Mediterranean basin (enumerated in a counter clock-wise direction).
15

Figura 6: Una imatge dels “hidrofilacis” que connecten les aigües de la
Figure 6: Ancient drawing of “hydrophylacia” which were described as
mar amb les coves i surgències càrstiques, segons KIRCHER
conduits connecting the sea waters with caves and karstic
(1678).
springs, according to KIRCHER (1678).
xement. Emperò, confiem haver estat capaços d’arre-
ha nom la Dragonera, la qual es persó axí apeylada com
plegar tot un seguit d’arguments a bastament sòlids que
ha forma de dragó quant al cap, dors e coha, segons la
suggereixen una inequívoca relació entre el topònim
disposició de la terra e de las montanyas”.
Dragonera i el mot llatí traconaria, en relació amb la
També resultaria massa artificiosa, al nostre
presència d’una cova natural on era possible abastar-se
parer, la interpretació del topònim que proposa tex-
d’aigua.
tualment “que el nom mateix de la illeta, resulti d’una
Si aquesta relació es confirma, algunes interpreta-
metàtesi de Ladroneguera (> La Dragonera), derivat
cions anteriors quedarien anul·lades. Entre elles, la ten-
de LATRONES ja en data mossàrab”, basant-se en el
dència (defensada ja a l’època medieval per Fra Pere
fet que “...encaixa molt bé amb la certitud històrica que
Marsili) a associar Dragonera amb la paraula dragó, bé
l’illa Dragonera fou niu de pirates nord-africans i turcs,
sigui en base a la suposada semblança del perfil de l’illa
base logística de les seves incursions a les costes de
amb un dragó o bé com a zoònim relacionat amb roques
Mallorca i del llevant peninsular”, segons COROMINES
on abunden els dragons (MOREU-REY, 1). La cita
i MASCARÓ-PASARIUS (18). En canvi, els mateixos
textual de Fra Pere Marsili, transcrita per Josep Maria
autors, es refereixen al veí topònim Pantaleu en termes
Quadrado (disponible a www.lluisvives.com) diu: “E la
que ens pareixen més versemblants: “El fet que aquest
yla major ha encare de costa sí duas ylas, la una que
nom aparegui per primera vegada en la Crònica del rei
s’encontra ab aquels qui de Cathalunya venen, la qual
En Jaume I, quan ni el rei ni la host havien desembarcat
16

a Mallorca, fa pensar si era un nom de gent de la mar.
semblants a Dragonera existents a l’àrea mediterrània.
Això és el principal argument que podria cohonestar
És Dragonera un hidrònim relacionat amb la navegació
una etimologia grega. Un altre argument seria l’origen
antiga?”, va obtenir una de les Beques d’investigació
del nom d’una altra illa: Pantelleria prop de Sicília”.
sobre el Parc Natural de sa Dragonera del 2008.
Curiosament, en l’apartat d’hidrònims del llibre de
MOREU-REY (1), al paràgraf dedicat als topònims
relacionats amb la paraula gorg es pot llegir la següent
frase: “...A les terres valencianes, la influència mossa-
Bibliografia
ràbiga ha produït el dialectalisme Gorgos. Potser tenia
un significat similar, antigament, Tragó, d’un mot llatí
BIGOT, J.Y. (2000): Vocabulaire français et dialectal des cavités
equivalent a ‘engolidor’”. Pareix evident que aquesta
et phénomènes karstiques. Mémoires du Spéleo-Club de
referència ens torna a posar sobre la pista del que hem
Paris, nº 25. 184 pàgs. Paris.
BLÁNQUEZ-FRAILE, A. (15): Diccionario Latino-Español
estat defensant en aquest article. Potser topònims com
Español-Latino. Editorial Ramón Sopena. pàg. 1603.
sa Taconera, que es troba a prop de la Font de sa Cala
Barcelona.
(Capdepera), també en una localització molt propera a
BYNUM, C.W. i FREEDMAN, P. Eds. (1): Last Things:
la costa, podria estar relacionat amb Traconaria; així
Death and the Apocalypse in the Middle Ages. University
com el topònim menorquí sa Dragonera, que correspon
of Pennsylvania. pàg. 323. Philadelphia.
al nom d’unes cases i una font del Barranc d’Algendar
CAPEL, H. (180): Organicismo, fuego interior y terremotos en
(vegeu-ne RETAMERO, 2005).
la Ciencia española del XVIII. GeoCrítica, 27-28: 78 pàgs.
Barcelona.
Aquestes incursions en els problemes etimològics
CASALIS, G. (1840): Dizionario Geografico Storico-Statistico-
que planteja el topònim Dragonera volen ser prudents
Commerciale degli stati di S.M. il Re di Sardegna. Vol. VI.
i defugir d’interpretacions massa agosarades. Emperò
G. Maspero: pàg. 672. Torino.
ens sembla que l’acumulació d’evidències és ja prou
COROMINES,J. i MASCARÓ-PASARIUS, J. (18): Onomas-
consistent per a recolzar una hipòtesi espeleològica
ticon Cataloniae. Toponímia antiga de les Illes Balears.
que, en base a la presència d’una cavitat càrstica que
Curial Edicions. 315 pàgs. Barcelona.
permet l’accés relativament fàcil a les aigües freàtiques
DARNE, F. (1?): Lexique des termes karstiques dialectaux
de langue française. 12 pàgs. (Disponible a http://lofab.
–l’anomenada Cova de sa Font o Cova des Moro–, li
free.fr/Articles/Lexique.htm).
atorgaria una identificació general al conjunt de l’illa. Es
DU CANGE (1678): Glossarium ad Scriptores mediae et infimae
tracta d’una idea força versemblant, especialment si es
Latinitatis. (Disponible a http://www.uni-mannheim.de/
considera des de la perspectiva dels interessos i priori-
mateo/camenaref/ducange.html). Ex Officina Zunneriana
tats dels antics navegants. Les dues principals proves
apud Johannem Adamium Jungium (1710). pàgs. 127-
en què se sustenta aquesta hipòtesi són: l’abundàn-
1280. Frankfurt a. Main.
EGOZCUE, J.J. (171): Estudio del cono de materiales alóctonos
cia d’hidrònims semblants a Dragonera al voltant de la
de la Cova de sa Font. Speleon, 18: 4-53. Barcelona.
Mediterrània occidental i la utilització del mot tracones
ELLEMBERGER, F. (18): Historia de la Geología. De la
al llatí medieval amb la significació de conductes sub-
Antigüedad al siglo XVIII. Editorial Labor-M.E.C. 282 pàgs.
terranis. Així doncs, l’existència d’una valuosa tracona-
Barcelona.
ria, que permetia el proveïment d’aigua dolça per als
ENCINAS, J.A. (171): Nota arqueológica sobre la Cova de sa
vaixells, hauria estat a l’origen del topònim Dragonera.
Font. Speleon, 18: 61-68. Barcelona.
En el marc d’aquesta hipòtesi espeleològica, el mot dra-
FRÉRON, M. (1756): Journal étranger: ou notice exacte et
detaillée des ouvrages.... Michel Lambert Libr. pàg. 165.
gonera constituiria un espeleohidrònim, bastant estès
Paris.
en temps remots a la Mediterrània, i conseqüentment
FURREDDU, A. i MAXIA, C. (164). Grotte della Sardegna.
seria la Cova de sa Font qui donaria nom a tota l’illa.
Editrice Sarda Fossataro. 310 pàgs. Cagliari.
GINÉS, A. (171a): Cavidades de la Isla de Dragonera. Speleon,
18: 37-42. Barcelona.
GINÉS, A. (13): El conocimiento espeleo-topográfico de las
Agraïments
cavidades baleares (1862-12). Endins, 1: 55-70. Palma
de Mallorca.
GINÉS, A. (2002): La fauna anquihalina de las Baleares un siglo
después del descubrimiento de Typhlocirolana moraguesi
El contingut del present treball és el resultat del
Racovitza, 105 / La fauna anquihalina de les Illes Balears un
seguiment d’unes informacions inicials que ens varen
segle després del descobriment de Typhlocirolana moraguesi
facilitar els companys del Grup Espeleològic Alguerès.
Racovitza, 105. Boletín SEDECK, 3: 124-127. Madrid.
Els espeleòlegs Mauro Mucedda (Sàsser, Sardenya) i
GINÉS, A. i GINÉS, J. (177): Datos bioespeleológicos obte-
Jacques Choppy (Paris, França), finat fa alguns anys, ens
nidos en las aguas cársticas de la isla de Mallorca. 6è
Simposium d’Espeleologia, Escola Catalana d’Espeleolo-
facilitaren diversa documentació sobre topònims sards i
gia - S.I.S. del C. E. de Terrassa: 81-5. Terrassa.
occitans respectivament. El company Fernando Gómez,
GINÉS, A. i GINÉS, J. (2002): Estado actual del conocimiento
professor de llengües clàssiques de l’IES Bendinat, ens
científico del karst y de las cuevas de las Islas Baleares
va assessorar sobre filologia llatina (ell mateix va intro-
/ Estat actual del coneixement científic del carst i de les
duir a Wikipedia en castellà una informació actualitzada
coves de les Illes Balears. Boletín SEDECK, 3: 26-45.
sobre l’etimologia del topònim Dragonera, el dia 12 de
Madrid.
febrer del 2008; vegeu-ne http://es.wikipedia.org/wiki/
GINÉS, J. (171b): Cova de sa Font (aspectos generales).
Speleon, 18: 43-47. Barcelona.
Isla_Dragonera,). D’altra banda, aquest treball forma
JAUME, D. (10): Estigofauna de les petites illes del Sud de
una part substancial del projecte de recerca que, amb el
Mallorca: Cabrera i Dragonera. Endins, 16: 41-46. Palma
títol “Dades geogràfiques preliminars sobre els topònims
de Mallorca.
17

JAUME, D. i GRÀCIA, F. (2006): Coves amb hàbitats anquiha-
sud de Menorca en època andalusina (segles X-XIII), Institut
lins de les Balears i coves amb hàbitats dolçaqüícoles no
Menorquí d’Estudis, Col·lecció Recerca, 11: 80-88. Maó.
litorals: catàleg espeleològic i faunístic. Endins, 30: 71-82.
SEAVER, K.A. (2004): Maps, Myths, and Man. The story of
Palma de Mallorca.
the Vínland map. Stanford University Press. pàg. 237.
KEYSLER, J.G. (1760): Travels through Germany, Bohemia,
Stanford.
Hungary, Switzerland, Italy and Lorrain. Giving a true and
http://es.wikipedia.org/wiki/Isla_Dragonera: “Isla Dragonera”.
just description of the present state of those countries.... G.
http://www.archive.org/details/patrologiae83unknuoft:
Keith, Third edition. vol III: pàg. 14. London.
“Patrologiae cursus completus: sive biblioteca universalis,
KIRCHER, A. (1678): Mundus subterraneus. Tomus I. Janssonio-
integra, uniformis, commoda, oeconomica, omnium SS.
Waesbergiana. 372 pàgs. Amsterdam. (Riproduzione fac-
Patrum... Isidorus hispalensis. Differentiarum, sive de pro-
simile Arnaldo Forni Editore, 2002).
prietate sermonum. Libri Duo”.
LARTIGAUT, J. (13): L’historien et les traditions locales.
http://www.crusades-encyclopedia.com/incipitlibersextusdeci-
Quercy Médiéval. 13 pàgs. (Disponible a htpp://www.
mus.html: “Guillelmus Tyrensis [William of Tyre] Historia
quercy.net/qmedieval/histoire/articles/trad_locales/trad_
rerum gestarum in partibus transmarinis”.
locales.html).
http://www.documentacatholicaomnia.eu/03d/1120-1178,_
MAGRI, D. i MAGRI, C. (1677): Hierolexicon sive Sacrum
Comestor._Petrus,_Historia_ Scholastica_Theologiae_
Dictionarium, in quo Ecclesiasticae voces, earumque
Disciplinae,_LT.doc.: “1120-1178- Comestor, Petrus
Etymologiae, Origines, Symbola, Caeremoniae; Dubia,
- Historia Scholastica Theologiae Disciplinae”.
Barbara Vocabula, atque Sac. Scripturae, & SS. PP.
http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/062628315
Phrases Obscurae elucidantur. (Disponible a http://
575825132268/p0000002.htm: “Chronica o comentaris
www.uni-mannheim.de/mateo/camenaref/magri.html).
del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer, Rey
Pontii Bernardon. Roma.
d’Aragó, de Mallorques e de Valencia, compte de Barcelona
MARTELLI, V. (130): Vocabolario Logudorese-Campidanese
e de Montpesler: dictada per aquell en sa llengua natural;
Italiano. Edizioni della Fondazione Il Nuraghe. 268 pàgs.
de nou feyta estampar per Marian Aguiló y Fuster”.
Cagliari.
http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/121528770
MOREU-REY, E. (1): Els nostres noms de lloc. Editorial
0408532624/p0000001.htm: “Historia de la conquista de
Moll. 255 pàgs. Palma de Mallorca.
Mallorca: crónicas inéditas de Marsili y de Desclot en su
MUCEDDA, M.; LORU, R. i MONTANARO, L. (17): Grotte di
testo lemosín: vertida la primera al castellano y adicionada
Capo Caccia. La Celere Editrice. 134 pàgs. Alghero.
con notas y documentos por José María Quadrado”.
ORGHIDAN, T.; DUMITRESCO, M. i GEORGESCO, M. (175):
http://www.monteualla.it/vocabolario/index.htm: “La lingua sarda
Mission biospéologique ‘Constantin Dragan’ à Majorque
ad Asuni: vocabolario e storia. Vocabolario Italiano-Sardo
(170-171). Travaux de l’Institut de Spéologie ‘Émile
Asunese”.
Racovitza’, 14: -33. Bucuresti.
http://www.nsula.edu/campaniafelix/text.asp?id=7
PLA, V. i VICENS, D. (2000): 25 anys d’Endins, revista de la
http://www.sassarionline.net/modules.php?name=Sections&op
Federació Balear d’Espeleologia. Endins, 23: 155-186.
=viewarticle&artid=47: “Cavità naturali”.
Palma de Mallorca.
http://www.thelatinlibrary.com/williamtyre/16.html: “William of
QUICHERAT, L. (1862): Addenda Lexicis Latinis: investigavit,
Tyre. Historia Rerum in Partibus Transmarinis Gestarum.
collegit, digessit. Hachette. pàg. 26. Paris.
Liber Sextus Decimus”.
RETAMERO, F. (2005): Els sistemes hidràulics de la font
http://www.toninorubattu.it/ita/DIZIONARIO%20UNIVERSALE
des Molí i de la font de sa Dragonera. In: BARCELÓ, M. &
%20-%20DULS.htm: “Dizionario Universale della lingua di
RETAMERO, F. (eds.) Els barrancs tancats. L’ordre pagès al
Sardegna. Sardo/Italiano”.
18