Els soterranis del castell de Sant Felip, espeleologia urbana a Menorca
ENDINS, núm. 31. 2007. Mallorca
ELS SOTERRANIS DEL CASTELL DE SANT FELIP,
ESPELEOLOGIA URBANA A MENORCA
per Miquel Trias 1
Resum
El castell de Sant Felip està ubicat a la boca del port de Maó de l’illa de Menor-
ca. Durant el segle XVIII i sota domini anglès, era una de les fortaleses més grans
d’Europa; comptant el nucli central i les fortificacions entre el Port i la cala de Sant
Esteve la seva superfície era de 270 hectàrees; a més de les 37,50 hectàrees del
reducte de Marlborough. El seu subsòl estava foradat per nombrosos soterranis
—magatzems, galeries de comunicació i de combat, galeries de minat, etc—. Si els
nostres càlculs són correctes el desenvolupament lineal de les obres subterrànies
no creim que baixàs dels 7.900 m, comptant les de Sant Carles i Marlborough.
El castell va esser destruït per ordres del rei borbó Carles III després que les for-
ces franco-espanyoles ocuparen Menorca el 1782, destrucció de la què no se sal-
varen tampoc els soterranis. Actualment la majoria d’aquests soterranis estan plens
d’enderrocs i per tant són inaccessibles, tot i que en algunes zones hi apreciam la
tasca de desenrunament feta pels anglesos en tornar ocupar l’illa el 1798. En el nos-
tre escrit presentam la topografia i una curta descripció d’alguns dels soterranis
penetrables. El desenvolupament de la zona dibuixada assoleix els 1.435 m. També
feim uns breus apunts del castell i de les circumstàncies històriques de la seva cons-
trucció. S’hi inclouen algunes observacions fetes durant els treballs de topografia
sobre el procés d’excavació dels soterranis.
Abstract
The castle of Saint Philip is situated at the mouth of Port-Mahon on the island of
Menorca. During the 18th century and under English rule, it was one of the largest
European fortress; including the old spanish castle and the fortifications between the
harbour and the Sant Esteve cove, it covers 270 hectares, in addition to the
37.50 ha of the redoubt of Marlborough. Underground there were numerous exca-
vations (magazines, communication and combat galleries, countermines, etc.). If our
calculations are correct, the lineal extension of the underground works is over 7,900
m, including fort Charles and Marlborough redoubt.
The castle and its underground parts were destroyed on the orders of the Bour-
bon King Carlos III after the French-Spanish forces occupied Menorca in 1782.
Nowadays most of the subterraneous works are full of rock falls and inaccessible,
although in some zones the removable of rubble by the English after they retook the
island in 1798 can be appreciated. In this paper we present the survey and a short
description of some of the penetrable tunnels and magazines. The length of the sur-
veyed part is around 1,435 m. We also include some brief notes about the castle and
the historical circumstances of its construction as well as some observations on
underground works process made during the surveying tasks.
Introducció
En entrar per mar al port de Maó, a estribord veim
d’Europa, va esser destruït a consciència pels borbons
l’espectacular fortalesa de la Mola; a babord, si ens hi
espanyols en recobrar-ne la sobirania. Només alguns
fixam podem colombrar el que resta del castell de Sant
dels seus soterranis se salvaren de la voladura general
Felip: algunes murades a vora mar, algunes construc-
i en donen testimoni de la pretèrita grandesa.
cions ruïnoses, alguns talussos, unes peces d’artilleria
Amb l’objectiu de salvar el que es pugui d’un patri-
rovellades. Bastit pels Habsburgs i ampliat pels angle-
moni tan interessant, el 1998 es va crear el Consorci del
sos fins a esdevenir una de les fortaleses més grans
Museu Militar de Menorca i els darrers anys s’ha dedi-
cat intensament a netejar aquests soterranis i a habili-
tar-los per a la visita. El 2006 el consorci va demanar la
1
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Ciutat
nostra col·laboració en aquests treballs: concretament
31

que en realitzàssim una topografia que permetés al visi-
dament no tenim la disponibilitat necessària per fer una
tant ubicar-se en els diferents espais.
feina d’aquest nivell.
Des del segle XVII, a Europa hi ha gran interès per
De manera que hem topografiat amb tècnica espe-
les illes i especialment pel port de Maó (PÈNE, 1680),
leològica unes estructures “urbanes” artificials, i per
augmentat el XVIII amb els canvis de sobirania—efec-
davallar amb seguretat al gran pou hem emprat la tradi-
tuats els anys 1708, 1756, 1763, 1782, 1798 i 1802—.
cional tècnica espeleològica de corda única. Així doncs,
Per açò Sant Felip i Menorca es troben reproduïts en
nombrosos mapes, dibuixats i gravats. Entre aquests hi
plànols antics del soterranis, però tenen alguns defec-
tes: estan fets a una escala molt petita, i per tant, amb
poc detall, són esquemàtics i sovint representen uns
soterranis ideals, no com són en realitat; i, per altra
banda, no representen les estructures com són actual-
ment després de les darreres voladures i dels treballs
de condicionament.
Hem dibuixat els plànols a 1:100 perquè és l’esca-
la mínima que ens permetia mostrar tots els detalls
importants. L’instrumental és l’habitual en topografia
espeleològica: tandem Suunto, cinta mètrica i mesura-
dor làser Leica; la poligonal s’ha realitzat amb cura,
aconseguint una precisió acceptable: entre el 1,40 % i
el 2 %. Tanmateix a Sant Felip s’hauria de treballar amb
la precisió i detall exigibles en arqueologia, i per tant a
una escala major, ja que ens trobam davant d’un autèn-
tic monument de l’arquitectura militar antiga; dissorta-
Figura 1: Mapa de les obres subterrànies del castell de Sant Felip a
Figure 1: Map of the underground works of the Saint Philip’s castle on
Menorca per T. Sowers; mostra els soterranis tal com eren el
Menorca by T. Sowers, showing the excavations as they were
1754. En color hi hem dibuixat els soterranis descrits al treball:
in 1754. Yellow, the first level; Red he second level; Blue, the
Grog el primer nivell, Vermell el segon nivell, Blau, la gran
Grand Gallery; Green, the Quadres (stables); and Violet, the
Galeria, Verd les Quadres i Violeta els soterranis de Sant Car-
fort Charles excavations. The names that they identify are the
les. Els nombres que els identifiquen són els mateixos del text.
same as those in the text.
32

Figura 2: Planta de les obres en superfície del castell de Sant Felip a
Figure 2: Plan of the surface works of Saint Philip’s castle on Menorca,
Menorca, dibuixada per Humprey Herbert el 1735. Redibuixa-
drawn by Humprey Herbert in 1735. Redrawn by the author
da per l’autor afegint-li el fort d’Anstruther que aquell any
and including the fort of Anstruther which had not yet been
encara no s’havia edificat.
built in that date.
33

Foto 1: Soterranis del primer nivell prop del pou. Rera la paret baixa hi
Photo 1: Excavations on the first level near the well. Beyond the wall
ha l’escala dreta al segon nivell. Foto F. Ruiz.
there are the stairs to the second level. Photo F. Ruiz.
podem parlar d’espeleologia urbana; i hem pensat que, a
questa d’imperis colonials sobre pobles endarrerits tec-
banda d’altres usos que hom pugui fer d’aquestes topo-
nològicament, és a dir bons de vèncer. Pensem que els
grafies, seria interessant enriquir els temes tractats als
castellans només necessitaren 62 anys per conquerir
treballs d’Endins publicant-les-hi acompanyades d’una
llur imperi americà —el 1560 podem considerar acaba-
breu descripció general i destacant alguns detalls curio-
da la conquesta— mentre simultàniament lluitaven per
sos descoberts en el decurs dels treballs cartogràfics.
conservar les possessions europees de la corona i per
mantenir-hi el catolicisme.
La dispersió de forces de la monarquia hispànica
afeblia el front mediterrani, de manera que els regnes
Antecedents històrics generals
de la corona d’Aragó estaven a la mercè dels turcs.
Especialment les Balears per petites i pobres. El perill
de corsaris “moros” és tan antic com la “Reconquesta”,
A la primera meitat del segle XVI l’imperi turc esta-
pensem que Formentera roman deshabitada des del S
va en plena expansió. Els territoris que en aquell
XIV i no es repobla fins el 1697, però mai va esser tan
moment eren governats per la Sublim Porta eren molt
fort com a la primera meitat del XVI; no serà fins des-
extensos: Àsia Menor (el que ara és la Turquia pròpia),
prés de la batalla de Lepanto el 1571 que els estols
Síria (incloent Líban i Terra Santa), Egipte, Mesopotà-
turcs deixaran d’esser un enemic tan formidable, tot i
mia, Aràbia, Grècia, Albània, Sèrbia, Bòsnia, part d’Hon-
que el perill de corsaris continuarà fins a la conquesta
gria, Bulgària, i part de Crimea; atacaven Europa cen-
francesa d’Alger el 1830. Durant el segle XVI el perill
tral —setge de Viena el 1529— i tenien una flota pode-
era ben viu: trobam referències des del 1534 en què les
rosa que amenaçava les costes dels països cristians.
fonts ens assabenten d’un desembarcament turc a For-
Mentre tant aquests estaven embarcats en contínues
mentor. Davant la indefensió de les nostres terres per la
guerres “civils”, àdhuc fent recurs a qui seria el seu ene-
manca aparent d’una armada en condicions de derrotar
mic natural, com el rei francès que el 1542 s’alia amb
els estols turcs, la monarquia hispànica veu la necessi-
els turcs contra l’imperi Habsburg. A més dedicaven
tat de millorar les fortificacions arreu i fer-ne de noves
gran part dels esforços militars i demogràfics a la con-
allà on no n’hi havia, especialment als ports.
34

Maó va esser objecte d’un atac sagnant per part del
turcs: el 1535 Carles V conquesta Tunis, cercant la
revenja i sense esperar que els atacants tornin a port,
l’almirall Barba-rossa decideix atacar una de les seves
ciutats; primer pensa en Mallorca, però com que la con-
sidera massa forta, fa cap a Menorca on assalta i barre-
ja Maó protegit per unes murades medievals que no
Figura 3: Tall esquemàtic del sud-est de Menorca. 1: Substrat paleo-
foren enemic per a l’artilleria turca. Davant la destrossa
zoic. 2. Unitat de Barres (Tortonià inferior), on estan excavats
feta i la importància de seu port, hom va comprendre la
els soterranis de Sant Felip. 3: Complex escullós del Tortonià
urgència de defensar Maó i que era millor fer-ho fortifi-
superior—Messinià inferior.
cant l’entrada del port, com podem veure en la carta
Figure 3: Schematic cross-section of south-east Menorca. 1: Paleozoic
que l’arquitecte Calvi adreça el maig de 1555 a la prin-
basement. 2: Lower Tortonian carbonate ramp (Bar unit) in
cesa Joana d’Habsburg, regent dels estats en absència
which the underground excavations of Saint Philip are excava-
de son pare, l’Emperador: La qualita di questo porto di
ted. 3: Reef complex of Upper Tortonian-Lower Messinian age.
maone, et la bona dispositione del sito que sie trouato
mi pare che convenga…che si faccia il Castello per la
guardia del porto…quanto il sito de la terra di maone, e,
quasi imposibile a poterlo fortificare…Et per questo
dico, che la fortificatione de la bocha del porto, causara
la sicurita di maone
. (HERNANDEZ et alia, 2002)
El castell de Sant Felip
La defensa del port s’havia de fer amb fortificacions
a la “moderna” es a dir, amb bastions i cortines baixos i
atalussats. Aquest sistema fou creat a la Itàlia del nord
a principis del cinc-cents, i els arquitectes italians el
difongueren per Europa. Decidida l’edificació d’una for-
talesa al costat sud de la boca del port de Maó, entre
aquest i la cala de Sant Esteve, sembla que la feina pre-
paratòria comença el 1551, però no és fins el 1555 que
comencen les obres sota la direcció de Giovanni Battis-
ta Calvi, arquitecte milanès de prestigi. A més de la
seva activitat a Itàlia, Calvi dissenyà la ciutadella de
Roses i les murades d’Eivissa i treballà també al nou
recinte murari de la ciutat de Mallorca (TOUS, 2002). A
Maó, pel que sabem, el 1558 ja s’havien aixecats dos
bastions que serviren per foragitar un nou atac turc sota
el comandament de Mustafà Piali. La conseqüència de
l’efectivitat de la defensa fou que l’estol se’n va anar a
Ciutadella que va esser presa a l’assalt, barrejada tota,
Figura 4: Signes convencionals, alguns poc usuals, emprats a les topo-
amb molts de morts i 800 captius que foren portats a
grafies. 1: Roca mare en secció i planta. 2: Obra de marès en
Constantinoble. El 1559, tot i que el castell no estava
secció i planta. 3: Clapers en alçat. 4: Clapers en planta.
acabat, hi col·loquen l’estendard amb les armes d’Ara-
5: Contorn de zona barrobinada. 6: Parets de marès en alçat
gó (HERNANDEZ, 2002). Tanmateix creim que a finals
a la reconstrucció. 7: Roca mare en alçat a la reconstrucció.
8: Roca mare en secció a la reconstrucció. 9: Enderrocs en
dels anys 80 ja estava llest; en tot cas el 1597 si que ho
secció. 10: Enderrocs en planta.
estava, tot i que encara s’hi feren reformes a la prime-
ria del segle XVII. Noves fortificacions s’afegeixen a
Figure 4: Key of symbols, some of them unusual, used in the survey.
1: Bed rock in sections and plan. 2: Sandstone work in sec-
Sant Felip la segona meitat del segle XVII: el fort de
tions and plan. 3: Stone wall in section. 4: Stone wall in plan.
Sant Carles a la punta sud del port i el de Sant Felipet
5: Outline of blasted zone. 6: Sandstone wall in profile after
a la punta de cala Teulera al que ara es coneix com a
reconstruction. 7: Bed rock in profile after reconstruction.
8: Bed rock in section after reconstruction: 9: Rubble in sec-

illa del Llatzeret.
tion. 10: Rubble in plan.
El castell hispànic formava un quadrat d’uns 90 m
de costat amb un pati central d’uns 35 m per 35 m; a
cada cantó del quadrat hi havia un bastió romboïdal
Si bé que Sant Felip va esser construït contra els
sense orellons; la diagonal entre puntes de bastió era
turcs, a l’atzar de la història els enemics canvien, i el
de 175 m. Era molt semblant al castell de Sant Carles
1708, durant la guerra de Successió Espanyola, els
que defensava Portopí a la ciutat de Mallorca, tot i que
anglesos ocupen Menorca en nom del pretendent Car-
aquest, bastit el 1663, és més petit: 120 m de diagonal
les d’Habsburg, com quatre anys abans havien ocupat
màxima entre puntes de bastió, LUCENA et alia 1997.
Gibraltar. La seva intenció, emperò era d’ocupar-la defi-
35

nitivament com a base logística per a la Royal Navy
voladura fins a deixar Sant Felip convertit en un camp
—peça clau en la conquesta d’un imperi ultramarí— i
de ruïnes i el port sense una bona defensa.
que a més li permetia tenir al seu principal enemic,
El nivell de destrucció el podem apreciar al que
França, entre dos focs. Aquestes possessions substitui-
hem anomenat Pou 1 de Sant Carles; actualment hi ha
rien Tànger, rebut el 1662 de Portugal i perdut el 1684
una zona penetrable —segurament excavada moderna-
a mans del soldà marroquí Mulay Ismail. El 1713 el trac-
ment— de 54 m2 envoltada d’enderrocs; és el que resta
tat d’Utrech confirma la sobirania anglesa dels dos terri-
d’un magatzem de 1.400 m2 que podem veure en el
toris.
mapa de Sowers (Figura 1) amb el nombre 5. Tanma-
Des del primer moment de l’ocupació de l’illa,
teix alguns soterranis —com ara el que anomenam
Anglaterra amplia Sant Felip “à la Vauban” afegint a
Gran Galeria o les Quadres— no varen esser volats
l’antic castell, revellins, contraguàrdies, reductes i llune-
completament i han servit com a dependències auxiliars
tes, formant un conjunt estrellat de construccions que
de les bateries que s’instal·laren posteriorment a Sant
esglaonen la defensa en profunditat. Aquesta millora de
Felip fins que varen quedar obsoletes.
l’antic sistema italià, és creació del mariscal de Lluís
XIV, Sébastien le Preste, senyor de Vauban, qui va dis-
senyar més de tres-centes fortificacions. El petit castell
dels Habsburgs va créixer, doncs, fins a convertir-se en
Els soterranis, aspectes generals
una fortalesa espectacular—una de les més grans de
l’Europa del seu temps— que ocupava, entre el nucli
central i les fortificacions exteriors, una superfície de
La roca on estan excavats els soterranis és una cal-
270 hectàrees, a més de les 37,50 hectàrees del reduc-
cosiltita del Miocè superior postorogènic, que presenten
te de Marlborough situat a l’altre costat de Sant Esteve.
fàcies de la unitat inferior de barres, la fàcies és de sedi-
Les dimensions màximes del conjunt sense Marlbo-
ments de plataforma marina oberta adossada al massís
rough eren de 900 m per 600 m.
paleozoic (OBRADOR i POMAR, 2004). Aquesta calcà-
El gran conjunt de fortificacions necessitava d’un
ria biogènica de gra molt fi, els packstones de MATEU
gran conjunt d’estructures subterrànies que oferissin
(2007), és una roca molt compacta però de duresa
seguretat sota foc enemic: per comunicar les diferents
baixa; a les parets dels soterranis manifesta molt poca
obres, per habitar, per emmagatzemar diferents proveï-
estratificació; tampoc hi apreciam la bioturbació palesa
ments, especialment munició, també de galeries de
a l’exterior.
defensa o combat, a més de galeries de minat per volar
Tot i que la roca és tova generalment —tret d’alguns
un espai ocupat per l’enemic en cas d’atac. El desen-
nòduls, els grops— la importància de la feina feta en
volupament lineal dels soterranis no creim que baixi
excavar els soterranis pot esser considerada titànica:
dels 7900 m comptant els soterranis de Sant Carles i
per obrir un metre lineal d’una de les galeries de comu-
Marlborough si els nostres càlculs són correctes. Estan
nicació s’havien d’excavar entre 6 i 9 m3 de roca. Aques-
fets a partir del mapa de SOWERS (1754); hem sumat
ta es treia dividint la paret en blocs picant-hi regates ver-
l’eix de les galeries sense comptar-ne ni l’amplada ni
ticals on clavaven tascons per arrabassar el bloc o cantó
l’alçada, i pel que fa als magatzems hem considerat els
de la penya; ho podem veure arreu, però és especial-
intercolumnis com a galeries.
ment clar a l’enfront de les sales del costat meridional
Però, ai las! poca cosa més que alguns soterranis
del primer nivell, també ho podem veure a la foto 2. En
queden de la magnífica fortalesa que devia esser l’ad-
haver acabat la feina dels trencadors, parets i sostres
miració de l’Europa del XVIII. Just acabada de conque-
s’enllestien amb l’eina (escoda, tallant…) deixant un tex-
rir per les forces franco-espanyoles el 1782, el rei borbó
turat de fines línies corbes que seguien el moviment del
Carles III en va ordenar la destrucció total, i a més,
braç. A les parets observam petits nínxols on es col·loca-
demostrant el seu “amor” per les nostres terres, va pen-
ven els llums d’oli per enllumenar les galeries.
sar en fer inservible el port perquè l’illa no fos tant abe-
El punt més alt de les actuals runes és a 30 m d’al-
llible als possibles conqueridors: …mas adelante se
titud; al centre del pati del castell hispànic, una mica
tomara por su Majestad la conveniente resolucion sobre
més avall, hi ha picat un pou de 23 m de fondària fins al
cegar o inutilizar este puerto de Mahon… HERNANDEZ
nivell freàtic; l’aigua d’aquest pou, salmenca, encara
(2002).
s’aprofita a les instal·lacions militars recreatives de cala
La “brillant estratègia” de destruir el castell, renun-
Sant Esteve. Els soterranis al voltant del pou s’estruc-
ciant al millor element per a la defensa de l’Illa es va
turen en dos nivells, i abans de la nostra visita existia
demostrar en la reconquesta fàcil que en feren els
una llegenda sobre l’existència d’un tercer i un quart
anglesos el 1789. Aquests, després de tornar a esser-
nivell, pendents d’exploració o almenys on cap dels
ne amos, s’afanyen en la reconstrucció de Sant Felip
nostres contactes havia davallat ni sabia per on s’hi
començant per les obres exteriors de la banda de
davallava. Aquí tenim un bon exemple de com les lle-
ponent. També intenten rehabilitar els soterranis, però
gendes urbanes es vesteixen amb detalls que los
davant la feinada que açò representava en molt casos
donen versemblança: contaven d’un al·lot que, en una
es varen limitar a fer-s’hi pas acaramullant els ende-
visita escolar devers l’any 1980, havia caigut al pou i
rrocs formant marges o clapers, com podem veure a
que un soldat, de nom Fàbregues que ara és llanterner
nombrosos punts de la topografia, especialment en els
a l’ajuntament de Sant Lluís, l’havia tret de l’aigua dava-
magatzems del segon nivell del castell hispànic. Pel
llant a les galeries del quart nivell; per acabar d’arrodo-
tractat d’Amiens el 1802, els espanyols recuperen
nir la història contaven que el xic es va trencar dues
Menorca, cosa que significa la represa del treballs de
dents i un colze.
36


38

Breu descripció de cadascun
dels soterranis

CASTELL HISPÀNIC
1—Primer nivell
Els soterranis del primer nivell tenen un desenvolu-
pament, mesurat sobre la poligonal real, de 506,40 m.
Estan situats davall la zona nord del pati, i poden esser
dividits en dues parts ben diferents, els magatzems
centrals i les galeries perifèriques. Els magatzems
s’ubiquen al nord del pou, a una fondària d’uns
5 metres, són de notable asimetria i irregularitat, alguns
estan plens d’enderrocs i per tant són impenetrables.
Les galeries perifèriques comuniquen amb el fossat o
vall: l’oriental per davall l’entrada principal del castell i
l’occidental al punt de contacte entre la cortina SO i el
bastió de ponent. A la part baixa d’aquestes galeries tro-
Foto 2: Punt on l’excavació de l’escala meridional del Primer Nivell
bam uns magatzems: quatre al costat SO i dos al NE:
talla incorrectament —vora el sostre— una galeria (punt c de
la topografia), cosa que suposam que va obligar a canviar-ne
d’aquests darrers només n’hi ha un de visitable, l’altre
la traça. A l’enfront hi veim la marca d’extracció d’un cantó i les
està completament descomparegut davall del ende-
regates verticals per arrabassar-los. Foto J. Florit.
rrocs de les voladures. Tot el conjunt de magatzems i
Photo 2: Point where the excavation of the southern steps of the First
galeries d’aquest nivell és d’una notable irregularitat i
Level incorrectly cuts –near the roof– a gallery (point c on the
afectada per importants modificacions al llarg de la seva
survey), something which we suppose forced them to change
història (Foto 1).
the direction. In the foreground, we can see the extraction
mark of a stone block and the vertical grooves to extract it.

L’escala dreta —punts d-d’ de la topografia— no
sembla coetània de les estances del primer nivell per-
què: així com puja l’escala s’estreny per evitar els sote-
ció i fotografia 2—. El pis entre l’escala i els soterranis
rranis, més occidentals, avui mig plens d’enderrocs; de
del primer nivell no és llis, com si no estigués ben aca-
fet ha capturat un dels magatzems —punt c’ de la sec-
bat, sembla el romanent de l’envà que separava galeria
Foto 3: Polvorí del segon nivell. Al centre hi podem veure un claper de
Photo 3: Gun-powder magazine on the second level. In the centre a pile
desenrunament. Foto J. Florit.
of rubble can be seen. Photo J. Florit.
39

Foto 4: Perspectiva de la Gran Galeria des de l’entrada oriental, al cen-
Photo 4: View of the Grand Gallery from the eastern entrance, in the
tre del pis podem veure les galeries de minat, i a la dreta els
centre of its floor we can see the countermines, and at right
cantons que les cobrien. Foto J. Florit.
their covers. Photo J. Florit.
i escala; envà que no hauria existit si ambdues fossin
coetànies; és més, la corba d’aquesta galeria no sem-
bla racional, com si després de la connexió equivocada
anàs a cercar l’escala en un graó a la mateixa cota del
pis de la galeria. De tot això deduïm que la baixada al
primer nivell no devia esser aquesta escala, tal vegada
l’entrada original seria per la galeria paredada marcada
com a f, apart de les sortides al fossat pel nord-est i al
sud-oest. En línia gris discontínua hem marcat a la sec-
ció el possible pis de comunicació del primer nivell amb
el fossat abans de l’excavació del segon nivell.
2—Segon nivell
L’accés actual a aquests soterranis és per una
escala estreta que parteix del primer nivell a la vora del
pou central (entre els punts e i g de la topo); no sembla
que sigui l’accés primitiu ja que està mal alineada amb
la galeria inferior; talla de biaix uns pilars, a més, al seu
extrem té un pou rodó també mal col·locat respecte a
dita galeria. El segon nivell està format per dues gale-
ries perpendiculars a les cortines i entre si, de fossat a
Foto 5: Zona d’intersecció entre la Gran Galeria i les galeries de
defensa. Al pis veim la regata forcada per iniciar la voladura. A
l’enfront les espitlleres d’un fortí de defensa. Foto J. Florit.
Photo 5: Intersection zone between the Grand Gallery and the combat
galleries. On this floor we can see the fork channel for ignite
the countermines. In the foreground the loopholes of a small
defensive fort. Photo J. Florit.

40

fossat, centrades en el pou i d’uns 90 m de llargada. La
Una de les nombroses modificacions que podem
galeria orientada NO-SE té als extrems, en contacte
trobar al subsòl de Sant Felip la tenim al pou més pro-
amb el fossat, dos grans magatzems aproximadament
per a l’entrada, aquí al pis de la galeria en T s’ha cavat
quadrats d’uns 22-25 m de costat. Sembla que eren pol-
un segon pou de 3,80 m tallant la regata inferior (vid.
vorins: observam restes de parets i regruixos per la
secció HH’).
construcció d’un tancat, possible recinte per aïllar la pól-
A la intersecció de la galeria central amb la de com-
vora de l’altíssima humitat ambient dels soterranis.
bat hi ha, a part i banda, dues estances, fortins amb
Reforcen aquesta opinió els nombrosos pilars perifèrics
espitlleres per defensar l’accés al fossat del castell cen-
que creaven molts d’accessos per a treure la munició
tral (Foto 5). La galeria de combat de 40 m de llargada,
ràpidament en cas de combat. Destaca la regularitat
3,30 m d’amplada i 2,50 m d’alçada mostra un conjunt
d’aquests soterranis comparats amb els del primer
d’espitlleres amples que s’obrien al fossat, avui plenes
nivell hispànic. Els quatre extrems estan volats de
d’enderrocs producte de la voladura de les cortines i el
manera que actualment només podem sortir per la dita
subsegüent reblit dels valls.
escala i pel costat NE allà on les galeries dels dos
De la cruïlla de les galeries parteix una escala en
nivells s’uneixen, com hem dit més amunt. Al centre
doble colze i corba que surt a l’exterior a les ruïnes de
observam els clapers fets pels anglesos en netejar les
princesa Amèlia. És una esplèndida obra de marès
estances dels enderrocs producte de les voladures
picat, tapada de volta en ansa-paner o d’arc carpanell
(Foto 3). Al final de la galeria perifèrica NE dels polvo-
(GELABERT, 1653), restaurada fa poc temps. Tanma-
rins SE és un dels llocs on podem veure forats per
teix sembla que originalment només tenia un colze, i
encastar una reixa tancant la sortida al fossat.
que l’actual part inferior va esser construïda després de
1789 per evitar una zona volada.
3—Gran Galeria
4—Sector Quadres
Amb aquest nom coneixem el conjunt de tres gale-
ries de comunicació amb una de combat. Les primeres
Dos elements principals formen aquest conjunt:
són: una central que enllaça la punta del vall de la con-
una sala adossada al fossat meridional de la Plaça d’Ar-
traguàrdia Cumberland o Plaça d’Armes i el darrera del
mes i la galeria que la comunica amb el fossat de la
revellí de la princesa Amèlia; les altres dues —galeries
contraguàrdia de Gal·les (Welsh). La sala és un rectan-
transversals— quasi perpendiculars a la primera la
gle de 50 m per 12 m en planta, amb una alçada de poc
comuniquen amb els costats del dit fossat; la de combat
més de tres metres dividida en dos espais per mitjà de
és la corresponent a la contaescarpa del fossat del cos-
pilars. Al sostre s’obrin 5 pous. Va servir d’estable en
tat Sud-oriental del castell hispànics vid. l’extrem esque-
temps modern, hi ha menjadores als dos extrems, per
rra de la secció m-n-o-p. Les galeries de comunicació
això el nom; tanmateix la disposició paral·lela al fossat
presenten un bon volum: de 2,50 m d’alçada per 3,60 m
i les nombroses obertures ens fa pensar que original-
d’amplada, per 90 m de llarg la central i 30 m cadascu-
ment era una galeria de combat a més de magatzem o
na les transversals (Foto 4).
allotjament per a la guarnició. La part occidental de la
El que és més interessant aquí és la presència de
façana no és penya, està feta de cantons. Per mitjà de
les galeries de minat o contramines com les anomenen
paredat comú, aterracat interiorment, hom va tancar
alguns autors (FORNALS, 2006) i que no figuren en els
modernament dos espais entre els pilars i el vall.
plànols antics; n’hi ha dues: una prop de l’entrada orien-
El que és prou interessant són les “capelles” que hi
tal i l’altra passades les galeries transversals. Es tracta
ha a l’enfront de la sala, en nombre de 9 i amb una
d’un conjunt de pous oberts al centre de la galeria cen-
amplada d’entre 3 i 4 m, aproximadament (Foto 6).
tral units per una rasa amb regates o canaletes laterals;
Semblen producte de les obres —inacabades— d’am-
els pous tenen uns 2 m de fondària i del seu fons sur-
pliació de la sala; s’hi veuen les marques d’extracció
ten unes galeries laterals —galeries en T—perpendicu-
dels cantons, aprofitats per a les obres exteriors. A
lars que a l’enfront es subdivideixen en dues, a l’enfront
mesura que treien els cantons donaven forma a les
d’aquestes darreres hom col·locava les càrregues
parets laterals i al sostre —en volta d’ansa-paner—
explosives per volar la galeria de comunicació en cas
especialment en alguns del sostres s’aprecia un treball
que un enemic aconseguís entrar-hi en força. Unes
de picapedrer finíssim.
regates inclinades connecten el fons de les galeries en
La galeria té uns 30 m de llargada, és una estruc-
T amb les regates superiors —vid. topo Gran Galeria,
tura de secció complexa, resultat de diverses modifica-
secció DD’—. A les regates hom col·locava una màne-
cions. Al principi té una amplada de 3 m i una alçada de
ga plena de pólvora que servia de metxa i que encenien
3,50 m però poc després fa un colze i al costat sud s’ei-
els defensors en retirada. A l’extrem occidental la gale-
xampla amb un fort canvi de secció com si l’hagués
ria es continua per una canal estreta i forcada a part i
capturat una altra galeria. Al costat nord veim la porta
banda de l’antiga escala per on anava la metxa fins a la
paredada d’una galeria lateral que també té sortida al
intersecció amb les galeries de combat. Les rases ana-
fossat. A l’enfront hi ha una escala que no sembla d’ac-
ven tapades per cantons i terra deixant el pis ben pla.
cés, ans d’extracció de maresos, perquè els graons
Altres cantons quedaven a la cara del pis col·locats a
tenen uns 35 cm d’altura; a 2,50 m d’alçada veim les
rebaixos damunt dels pous i a punts equidistants entre
marques de l’antiga porta que tancava l’accés a aquest
aquests; servien de registre per connectar tots els ele-
soterrani des del vall de la contraguàrdia de Gal·les; per
ments en cas de haver-ne de fer ús.
tant l’antic pis devia anar molt més amunt; amb línia dis-
41

Foto 6: “Capelles” d’extracció de cantons i d’ampliació d’una sala a les
Photo 6: “Chapels” for stone extraction in the Quadres (horse’s stables).
Quadres. Foto J. Florit.
Photo J. Florit.
contínua clara hem dibuixat el suposat perfil de l’escala
Bibliografia
original, paral·lel al sostre. Pel que sembla, doncs, des-
prés de la voladura l’entrada a aquestes galeries pel vall
FORNALS, F. (1996): Castillo de San Felipe del puerto de Mahon.
queda inutilitzada, de manera que la pareden i comen-
Museo Militar Regional de Menorca. 164 pp. Maó
FORNALS, F. (2006): Las defensas subterraneas del castillo de San
cen a buidar tota la penya entre el pis de l’escala i el de
Felipe del puerto de Mahon. Museo Militar de Menorca. 46 pp.
la galeria inferior, per aprofitar els cantons a les obres
Maó.
properes. Just devora la sortida al vall trobam una
GELABERT, J. (1653): De l’art de picapedrer. Institut d’Estudis Baleàrics
(edició facsímil, 1977). 308 pp. Ciutat de Mallorca.
estança que no figura al mapa de Sowers i que és sem-
HERNANDEZ, F.; PARPAL, C.; COTRINA, J. (2002): El Castillo de San
blant a la que podem veure entre els punt h i p de la
Felipe. Construccion y su posterior demolición. Amigos del Museo
topografia del primer nivell del castell hispànic.
Militar de Menorca. 153 pp. Maó.
LINDEMANN, C. F. H. (2004): Diario del asedio de la fortaleza de San
Felipe en la isla de Menorca 1781-82. Institut Menorquí d’Estudis.
434 pp. Maó.
LUCENA, M.; FONTENLA, J. M.; MOSTEIRO, J. L.; POMAR, I. 1997:
Palma Guia d’Arquitectura. Col·legi Oficial d’Arquitectes de Bale-
Agraïments
ars. 200 pp. Ciutat de Mallorca.
MATEU, G. (2007): Paleoecological and sedimentological analysis of
Neogene carbonate platforms in the Western Mediterranean. Tesi
Volem manifestar el nostre reconeixement a tots els
inèdita, Universitat Illes Balears. 352 pp. Ciutat de Mallorca.
OBRADOR, A. i POMAR, L. (2004): El miocè del Migjorn a Historia natu-
companys que han volgut perdre hores davall terra per
ral del Migjorn de Menorca. Monografia SHNB. Ciutat de Mallorca.
ajudar-nos en la tasca topogràfica: J. R. Bosch, F. Ruiz,
PÈNE, C. (1680): Recueil des cartes des isles de Majorque, Minorque
G. Seguí i F. Comas. Una menció especial mereix en
et Yvice et du Continent de Catalogne depuis le Port de la Serve
jusques a Barcelone
. Manuscrit reproduit a las Baleares ilustra-
Josep Florit, d’una hospitalitat més enllà de qualsevol
das. FMR, 5 p131-146. Ebrisa. Barcelona.1990.
consideració i amb qui sempre hem comptat per trescar
SOWERS, T. (1754): Subterraneous works on St. Philips Castle Minorca.
la Menorca subterrània. També volem agrair al doctor
TERRON, J. L. (2002): La fortaleza de san Felipe en el Puerto de
Mahon. Consorcio Museo Militar de Menorca. 235 pp. Maó
∫J. Fornós les explicacions sobre la geologia de la zona.
TOUS, J. (2002): Palma a través de la cartografia. Ajuntament de
Finalment donam les gràcies al capità Girona, respon-
Palma. 398 pp. Ciutat de Mallorca.
sable del Consorci, per donar-nos l’oportunitat d’em-
prendre una tasca tan gratificant.
42



Document Outline

  • 031-042 SANT FELIP.qxd.pdf
  • Desplegables.pdf