M�s dades sobre els soterranis de Sant Felip a l�illa de Menorca
ENDINS, núm. 32. 2008. Mallorca
MÉS DADES SOBRE ELS SOTERRANIS DE SANT FELIP
A L’ILLA DE MENORCA
per Miquel TRIAS1
Resum

El castell de Sant Felip està ubicat a la boca del port de Maó de l’illa de
Menorca; un mínim de 8 quilòmetres de galeries i sales foradaven el subsòl
d’aquesta impressionant fortalesa que s’estenia per més de 300 Ha de terreny.
Quan el rei d’Espanya ocupa Menorca el 1782 va fer destruir el castell, incloent
els soterranis, la majoria dels quals estan plens d’enderrocs. En el passat nombre
d’Endins (TRIAS, 2007) publicàrem un treball extens sobre els soterranis amb les
topografies que n’havíem fet fins al moment i una explicació general del castell i
dels seus antecedents històrics. El present escrit no és més que una addenda a
l’anterior on oferim la topografia i descripció de dos soterranis “inèdits” que tenen un
desenvolupament aproximat de 300 m; tanmateix no hi manquen uns breus apunts
sobre el castell, la seva arquitectura i història.
Abstract

The castle of Sant Felip is located at the mouth of the port of Maó on the island
of Menorca; a minimum of 8 kilometres of galleries and chambers excavated under
this impressive fort that covers more than 300 Ha of terrain. When the Spanish King
occupied Menorca in 1782 the castle was destroyed, including the underground
sections, most of which are full of rock falls. In the previous issue of Endins (TRIAS,
2007) we published an extensive paper on the underground sections with a survey
we had produced up to that moment and an explanation of the castle and its history.
This paper is no more than an addendum to the previous one and we offer a survey
and description of two “unpublished” underground sections with a survey length of
about 300 m; however we include a few brief notes about the castle, its architecture
and its history.
Introducció
Entre els treballs de preparació per a la visita
Enquadrament
pública dels soterranis del castell de Sant Felip al port
de Maó que realitza el Consorci del Museu Militar de
històric-arquitèctonic
Menorca figura la realització de topografies detallades.
En el passat nombre d’Endins (TRIAS, 2007) publicàrem
un treball extens sobre les topografies fetes fins al
Com s’explica en el citat treball, davant del perill
moment i una explicació general del castell i dels seus
turqués hom basteix, sota la direcció de Giovanni
antecedents històrics. El 2008, coincidint amb el final de
Battista Calvi una fortalesa a l’entrada del port de
la feina de neteja i habilitació de dues galeries “inèdites”
Maó, completada el 1597— The Castle en els mapes
—Hannover i Gal·les— n’hem pogut dibuixar les
anglesos—. Formava un quadrat d’uns 90 m de costat;
topografies, que presentam ací amb una breu descripció
amb un bastió a cada cantó, orientats als quatre vents:
i una més breu encara explicació del castell i la seva
Sant Jordi a tramuntana, Sant Antoni a llevant, Sant
història. Per una explicació més completa us trametrem
Jaume a migjorn i Sant Miquel a ponent; la diagonal
al treball esmentat més a dalt. Tanmateix a les nostres
entre puntes de bastió era de 175 m. El seu disseny
representacions hem afegit en gris les reconstruccions
no era gaire diferent del de la part nova de Sant Carles,
de les obres per davall les quals anaven les galeries,
castell que defensava Portopí a la ciutat de Mallorca,
com també la reconstrucció parcial de castell hispànic,
(LUCENA et alia 1997).
tot això per fer veure la magnificència d’una fortalesa
El 1708, durant la guerra de Successió Espanyola,
que pertany al passat, com tants de monuments de la
els anglesos ocupen Menorca en nom del pretendent
nostra terra.
Carles d’Habsburg, però el 1713 pel tractat d’Utrech el
primer rei de la dinastia borbònica el cedeix a perpetuïtat
1
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Ciutat
a la corona anglesa. Anglaterra amplia Sant Felip afegint-
165

Figura 1: Fragment del plànol de 1754 de les obres subterrànies de
Figure 1: Fragment of a 1754 plan of the underground works on the castle
castell de Sant Felip per T. Sowers, amb la nostra topografia
of Sant Felip by T. Sowers, with our survey superimposed, 1:
superposada, 1: Galeria de Hannover. 2: Galeria de Gal·les.
Hanover Gallery. 2: Welsh Gallery. The other underground
Els altres soterranis, descrits en el treball anterior, estan rep-
sections, described in our previous paper, are represented
resentats segons Sowers, si bé que omplits de color: Groc el
according to Sowers, although now coloured: Yellow, the
primer nivell, Vermell el segon nivell, Blau, la Gran Galeria, i
first level, Red, the second level, Blue, the Grand Galery, and
Verd les Quadres.
Green, the Stables.
hi hornabecs —en anglès hornwork—, revellins, —
El 1802 amb la recuperació espanyola de Menorca pel
ravelin— contraguàrdies —counterguard—, reductes
tractat d’Amiens continuen el treballs de voladura fins
redoubt— i llunetes —lunette—, que formen un
a deixar Sant Felip convertit en un camp de ruïnes i la
conjunt estrellat de construccions escampades entre el
majoria dels soterranis desfets i plens de runa.
port i la cala de Sant Esteve amb una superfície de 270
hectàrees, a més de les 37,50 hectàrees del reducte de
Marlborough situat a l’altre costat de Sant Esteve. Les
dimensions màximes del conjunt sense Marlborough
Els soterranis
eren de 900 m per 600 m.
Per davall les fortificacions els enginyers anglesos
excavaren un enorme conjunt de soterranis amb
1— GALERIA HANNOVER
diferents funcions: per comunicar les diferents obres
exteriors, per habitar, per emmagatzemar proveïments,
Les contraguàrdies són construccions en forma de V
—queviures, munició—, per defensa, a més de galeries
que abracen les cortines dels bastions. La contraguàrdia
de minat per volar un espai ocupat per l’enemic en cas
de Hannover —en anglès Hanover Counterguard
d’atac. El desenvolupament lineal dels soterranis no
era la que cobria o defensava el bastió de Sant Miquel.
creim que baixi dels 8 quilòmetres.
Des de la seva gola, al fossat principal, fins a la punta
Tanmateix just acabada de conquerir l’illa per les
la contraguàrdia estava travessada per la galeria que
forces franco-espanyoles el 1782, el rei borbó Carles
descrivim i que sortia a l’escarpa del seu fossat; a la
III va ordenar la destrucció del castell. Recuperada l’illa
contraescarpa d’aquest començava una altra galeria
pels anglesos el 1789 s’afanyen en la reconstrucció de
que completava l’itinerari a redós des del centre de la
Sant Felip incloent la restauració dels soterranis, però en
fortificació fins a la lluneta de l’oest, West Lunette.
aquests majorment es varen limitar a aprofitar un mínim
Referent a l’entrada hem observat una anomalia
d’espai acaramullant els enderrocs en marges o clapers.
amb els mapes antics; aquests (HERBERT, 1735)
166

Foto 1: Galeria de Hannover, corredor transversal vist des del centre
Photo 1: Hanover Gallery, transverse corridor seen from the centre of
de la sala de tres pisos, a l’esquerra del personatge veim la
this three-floor chamber, to the left of the person we can see
marca d’extracció d’un cantó, al fons la sortida al vall de la
the excavation of a contonment, in the background the exit to
contraguàrdia. Foto J. Florit.
the conterguard fosse. Photo J. Florit.
ens mostren l’entrada del soterrani a llivell del pis del
fossat, segurament 5 m per davall de l’entrada actual,
mentre que la part baixa de les escales d’accés és
penya natural fins a una cota de –5 m —vid. punt d de
la secció longitudinal—. Així pensam que hi devia haver
un desnivell de 3 m entre vall i galeria.
Després de les escales citades, la galeria d’Hannover
s’eixampla amb una gran estança de 8 m de llargada, 5
m d’amplada i 8 m d’alçada de planta bastant irregular;
hi podem veure senyes a les parets que hi havia hagut
tres pisos: regates i forats per a bigues. Entre d’altres
usos aquí hom feia pa, s’hi conserven les restes d’un
forn amb abundants maons refractaris—al punt e de la
topografia— el gran pou que veim al sostre devia servir
per a l’evacuació del seu fum. Al costat oest, i després
de passar un portal rodó arribam a una cambra on hi ha
un pou —vid. secció a-b-c— la fondària és de 17,50 m
respecte a la cota del que queda del fossat principal,
potser uns 24 m per davall del pati central del castell
hispànic; el pou actualment és eixut, però suposam que
podria haver arribat a la capa freàtica tot i que no tenim
les dades comparades de les cotes d’aquest pou i del
Foto 2: Galeria de Hannover, espitlleres del fortí o cos de guaita sud,
és palesa la diferència d’altària amb el pis del fortí. Foto J.
Florit.
Photo 2: Hanover Gallery, south fort loopholes or sentry box, the
difference in height with the fort storey is manifest. Photo J.
Florit.
167

Foto 3: Galeria de Hannover, vista axial. En primer terme les espitlleres
Photo 3: Hanover Gallery, axial view. In the foreground loopholes
del fortí sud; són les mateixes de la foto 2. En segon terme i a la
of the southern fort; there are the same as in photo 2. In the
dreta del personatge l’entrada a dit fortí. Darrera el personatge
midground and to the left of the person the entrance to this
es distingeix l’arc de roca que comunica amb la sala dels tres
fort. To the right of the person, the rock arch to the three-floor
pisos. Foto J. Florit.
chamber can be made out. Photo J. Florit.
central. L’eix de la galeria mesura 54 m de llarg fins al
primera voladura —entre els punts e i f de la secció
lloc on va esser barrobinada —punt g—, per una mitjana
longitudinal— i caramulls de sauló, (pols de marès) —
de 3 m d’amplada amb una alçada de devers 3 m.
entre els punts c i g.
De l’estança parteixen dues galeries o corredors
transversals que van a sortir, cap a sud i nord, al fossat
a mitjan cara de la contraguàrdia. Val a dir que aquestes
2— GALERIA GAL·LES
galeries no figuren al mapa de SOWERS (1754), no
sabem si perquè encara no existien o per manca de
La contraguàrdia de Gal·les —en anglès Welsh
cura de l’autor citat; les galeries laterals transversals
Counterguard— és la que cobreix el bastió de Sant
mesuren uns 45 m en total, L’amplada és semblant a
Jaume; pel seu eix o línia principal passa el soterrani
la de la galeria axial mentre que l’alçada devia esser
que descrivim en aquestes línies; es tracta d’una galeria
més gran, uns 4 m; la sortida a vall de la galeria sud
de comunicació que des del fossat principal connectava
és impenetrable, mentre que la nord ens mena al que
amb el fossat de la contraguàrdia, el passava per una
queda del vall—vid. foto 1.
caponera —galeria exterior coberta—i duia a una
Tampoc hi figuren les dues sales que trobam a
altra galeria que arribava a la lluneta del sud —South
part i banda a mitjan galeria; sales que en conjunt
Lunette— que dominava la cala de Sant Esteve. És
mesuren 20 m per 10 m i que segurament serien un cos
notable la potència de la voladura a l’entrada, manca
de guaita o fortí defensiu, ja que presenten un doble
una gran quantitat de roca del que seria la cara original
sistema d’espitlleres—vid. foto 3. Actualment la cota
de la contraescarpa, a més de veure’s perfectament
del seu pis és molt més baixa que la de les espitlleres
els punts on barrobinaren amb els clivells radials cap al
cosa que les fa inútils per a la defensa, per tant pensam
centre de l’explosió. Té uns 50 m de llargada per uns 3
que varen esser reemprades com a pedrera després
m d’alçada i 3,50 d’amplada. Vora l’accés des de la gola
de la primera voladura —vid. foto 2—. En general es
hi trobam un fortí-cos de guaita que en conjunt fa 20 m
veuen moltes modificacions del disseny d’aquests
per 10 m amb doble sistema d’espitlleres semblant al
soterranis, demostrant diverses fases d’excavació:
que hem vist a Hannover; en el centre d’aquest conjunt
diferències d’alçada de sostre, eixos esbiaixats,
hi ha un pou defensiu rectangular —pou de llop— de 2
cambres reexcavades i els inevitables clapers resultat
m de fondària—vid. foto 4; d’aquest surt una galeria de
del recondicionament de la galeria després de la
minat, semblant a les de la Gran Galeria (TRIAS, 2007)
168



Foto 4: Galeria de Gal·les, vista axial. En primer terme el “pou de llop”
Photo 4: Welsh Gallery, axial view. In the foreground, the pit with the
amb la galeria de minat. Al fons la sortida per la caponera. Foto
mined gallery. In the background, the caponier exit. Photo J.
J. Florit.
Florit.
Foto 5: Galeria de Gal·les, sortida per la caponera. Al centre un bloc de
Foto 6: Galeria de Gal·les. Cos de guaita o fortí est a l’entrada per la
la volta volada; s’hi veuen clarament les dovelles a saltacavall.
gola. Foto J. Florit.
Foto J. Florit.
Photo 6: Welsh Gallery. East pillbox or sentry box by the gorget
Photo 5: Welsh Gallery, caponier exit. In the centre, a blown block from
entrance. Photo J. Florit.
the roof; the keystones can be clearly seen. Photo J. Florit.
amb una llargària de 18 m amb 4 fogons —cambres on
se a les mesures de la caponera: 1,50 m d’amplada per
va la càrrega explosiva— amb forma de T. Les regates
2,50 m d’alçada; hi podem distingir perfectament la part
per on anava la mànega o metxa per iniciar la voladura
picada a la roca i la part construïda. Els costats de la
arriben a la part exterior del pou.
caponera són de paredat comú amb pasta de calç mentre
Crida l’atenció la irregularitat del cos de guaita est,
que la volta rodona que la cobreix és una esplèndida
amb un costat oest més o menys rectangular i un costat
feina de picapedrer amb les dovelles a saltacavall —vid.
est amb una paret esbiaixada i una altra galgada amb el
secció DD’ i foto 5—; a la mateixa secció i al costat oest
mur espitllerat exterior —vid planta i foto 6— tal vegada
podem veure l’efecte d’un barrobí poc reeixit. A fora, allà
degut a reconstruccions després de la primera voladura.
on era el fossat veim un bon tros de volta barrobinada
Cap al sud, la galeria es va estrenyent per adaptar-
que ha conservat les dovelles en connexió.
169

Figura 2: Explicació de les diferents parts d’una fortificació del segles
Figure 2: Explanation of the different works of a 17th and 18th century
XVII i XVIII. A: Bastió/Baluard. 1: Cara. 2: Casamata. 3: Garita.
fortification. A: Bastion. 1: Face. 2: Casemate. 3: Sentry box.
4: Gola. 5: Flanc. 6: Línia Capital/ Pla de la Secció. B: Capo-
4: Gorge. 5: Flank. 6: Principal line/Cutaway plan. B: Caponier.
nera. C: Contraescarpa. D: Contraguàrdia. E: Cortina. F: Es-
C: Counterscarp. D: Conterguard. E: Curtain. F: Embrasure.
pitlleres. G: Fossat/Vall. H: Glacis. I: Plaça d’Armes. J: Revellí.
G: Moat. H: Glacis. I: Parade Ground. J: Ravelin. K: Gun
K: Tronera.
port.
Agraïments
Volem manifestar el nostre més coral reconeixement
HERBERT, H. (1735): A plan of the upper works of St. Philips
a en Josep Florit, sense qui aquest treball ni s’hauria
Castle in Minorca.
començat. També donam les gràcies al capità Girona,
HERNANDEZ, F.; PARPAL, C.; COTRINA, J. (2002): El Castillo
responsable del Consorci del Museu Militar de Menorca,
de San Felipe. Construcción y su posterior demolición.
Amigos del Museo Militar de Menorca. 153 pp. Maó.
per engrescar-nos a completar la feina començada ja fa
LINDEMANN, C. F. H. (2004): Diario del asedio de la fortaleza
dos anys.
de San Felipe en la isla de Menorca 1781-82. Institut
Menorquí d’Estudis. 434 pp. Maó.
LUCENA, M.; FONTENLA, J. M.; MOSTEIRO, J. L.; Pomar,
I. (1997): Palma Guia d’Arquitectura. Col·legi Oficial
Bibliografia
d’Arquitectes de Balears. 200 pp. Ciutat de Mallorca.
SOWERS, T. (1754): Subterraneous works on St. Philips Castle
FORNALS, F. (2007): Castillo de san Felipe del puerto de
Minorca.
Mahon, 2a edició. Museo Militar Regional de Menorca.
TERRON, J. L. (2002): La fortaleza de san Felipe en el Puerto de
209 pp. Maó.
Mahon. Consorcio Museo Militar de Menorca. 235 pp. Maó.
FORNALS, F. (2006): Las defensas subterraneas del castillo
TRIAS, M. (2007): Els soterranis del castell de Sant Felip,
de San Felipe del puerto de Mahon. Museo Militar de
espeleologia urbana a Menorca. Endins, 31: 31-42. Ciutat
Menorca. 46 pp. Maó.
de Mallorca.
170