El torrent dels Horts : Escorca, Mallorca
ENDINS, núm. 30. 2006. Mallorca
EL TORRENT DELS HORTS (Escorca, Mallorca)
per Gabriel SANTANDREU 1 i Miquel TRIAS 1
Resum
Presentam la descripció i l’aixecament topogràfic d’un torrent de la zona cen-
tral de la serra de Tramuntana al municipi d’Escorca. El seu recorregut s’inicia a la
vessant de mestral del puig d’en Galileu i avança per un terreny intensament cars-
tificat fins a desguassar al torrent d’Albarca del qual és tributari. El torrent es troba
a un interessant context d’exemplars formes exocàrstiques entre les quals destaca
el paradigma de canyó càrstic: el torrent de Pareis. Tot i que el torrent descrit pre-
senta un clar domini horitzontal cal esmentar la espectacularitat d’algunes verticals
entre les quals destaca el bot final prop de la confluència amb el torrent de Lluc a
s’Entreforc. A més s’inclou la descripció i topografia de dues formes endocàrstiques
al nostre parer lligades al torrent: la cova des Aleixandris i la cova de n’Esteve. Vin-
culades en la seva gènesi a antics nivells freàtics controlats pel torrent dels Horts
Abstract
We present the description and survey of a gorge in the central zone of Serra
de Tramuntana, in the municipal district of Escorca. Its talweg starts on the north-
western slopes of the puig d’en Galileu and it advances across a heavily karstified
terrain until it merges, as a tributary, with Torrent d’Albarca. The torrent is located
among an interesting context of spectacular exokarstic forms among which it is note-
worthy the paradigm of Majorcan karst gorges: Torrent de Pareis. Even though the
described torrent is mainly horizontal, it is worth mentioning the impressiveness of
some of its vertical falls among which the final pit, near its confluence with Torrent
de Lluc at s’Entreforc, is outstanding. Futhermore, we include the description and
survey of two endokarstic forms which we think are related to the torrent: the caves
known as Cova des Aleixandris and Cova de n’Esteve. These are linked in their
genesis to ancient phreatic levels controlled by Torrent dels Horts.
Va per trist roquissar el torrent d’Aubarca;
l’horrenda Fosca abarca
les aigües pures davallant del Gorg;
i dels dos torrentals per confluència
sa greu magnificència
desplega formidable l’Entreforc.
“Torrent de Pareis”
Mn. Costa i Llobera
Introducció
A la part central i septentrional de la serra de Tra-
Sens dubte un dels principals trets paisatgístics és
muntana i més concretament al sector comprès entre la
el format pels camps de rellars on el rocam d’aspecte
vessant occidental del puig Roig, la vall de Lluc i la
turmentador és la tònica i l’atractiu de la zona. Destaca
vessant nord del puig d’en Galileu, hi trobam algunes
el perfil esmolat de la serra de ses Farines, s’Esquer-
de les morfologies exocàrstiques més espectaculars i
da o la mala de trescar contrada de Es Burgar. Però si
vistoses de l’Illa. En aquesta àrea el paisatge presenta
la zona es defineix per algun element singular que en
amb tota la seva intensitat un extens mostrari de formes
caracteritza el peculiar atractiu, ens hem de referir obli-
càrstiques que – tot plegat – configuren uns bells parat-
gatòriament als torrents. Aquests cursos fluviotorren-
ges dominats per una forta complexitat topogràfica.
cials tan lligats als processos de dissolució càrstica sol-
quen aquest sector de la Serra formant pregones i
ombrívoles esquerdes de circulació activa en època de
1
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma.
pluges.
7

La xarxa hidrogràfica té com a eix principal el
un cavalcament direcció S-O), i aproximadament el S
torrent de Albarca (torrent de Lluc) - torrent des gorg
28 del primer sector està format per bretxes de còdols i
Blau - torrent de Pareis, articulada a la vegada en una
blocs de caràcter sedimentari que corresponen al Bur-
sèrie de cursos menors tributaris. És però sens dubte el
digalià. A partir d’aquí i fins a la confluència amb el
torrent de Pareis, la forma càrstica més representativa
torrent de Lluc, travessa terrenys del Juràssic afectats
de la zona. Aquest espectacular curs fluviotorrencial,
per l’existència d’una falla, possiblement vinculada a la
combina a la seva gènesi l’existència d’una sèrie d’im-
gènesi del torrent (ITGE 671, 1991).
portants falles amb la pròpia naturalesa dels materials
Pel que fa al topònim del torrent dels Horts en
on s’excava que afavoreixen la dissolució i abrasió del
podem oferir unes precisions. Aquest apareix documen-
llit del torrent. Un darrer factor està lligat als seguit d’e-
tat com a tal a un document de l’any 1612 recollit pel P.
pisodis regressius de la Mediterrània ocorreguts durant
Rafel Juan M.SS.CC. del monestir de Lluc (JUAN,
el Plistocé (GINÉS & GINÉS, 1991, GINÉS 1998).
1972) on es fa referència a les partions de Son Nebot.
Com hem avançat, aquests torrents compten amb
El text, a més, informa dels propietaris. Així l’any 1600
una sèrie de tributaris. En el cas del torrent d’Albarca
ho era el senyor Antoni Gual de la Portella mentre que
al llarg del seu extens recorregut arreplega principal-
l’any 1612 ho fou Don Pere Gual. Pel que a la descrip-
ment les aigües del Clot d’Albarca just al naixement
ció de les partions, el text traduït del llatí diu així: “[Son
prop de la Vall de Lluc. Però rep també les aportacions
Nebot] y afronta de una parte con el torrente llamado de
d’altres cursos menors com: el torrent de Menut, el
Turixant, y de otra parte con las montañas llamadas La
d’Alqueda i de sa Font de s’Espinal (TRIAS & SAN-
Mola de Son Macip, ahora del señor Juan Fortesa, y
TANDREU, 2003). I és ben a prop de la confluència
de otra con la posesión del magnífico Guillermo Cal.lar,
amb s’Entreforc - on es junta amb el torrent des Gorg
llamada Almaluig, y de otra parte con el collado del
Blau formant el de Pareis -, que rep la darrera de les
romaní, junto a la pared, en el coll del Jou y penyal per
aportacions; la del torrent dels Horts.
damunt la Replegada, just lo torrent dit dels horts, y
El torrent que ara descriurem no comparteix ni d’a-
torrent just als entreforchs”.
prop fer-hi les característiques dels torrents veïns sobre
ORDINAS et al.(1995) corroboren aquest topònim i
tot el del Gorg Blau o el de Pareis. Ja sia pel que fa a
en fan un ràpida descripció on precisen que correspon
la incisió del tàlveg i el grau d’engorjament, els proces-
al torrent que davalla de s’hort de sa Casa Nova i vore-
sos de vessants o la seva pròpia gènesi. Així i tot en
ja la Rota d’en Negre, abans de morir a les proximitats
creiem obligat fer-ne la descripció geogràfica i topogrà-
de s’Entreforc.
fica per tal de complementar l’interessant context hidro-
Per altre banda, l’Arxiduc al Die Balearen, no fa cap
gràfic de la zona.
al·lusió directa al torrent però quan descriu el torrent de
Des del punt de vista topogràfic, el torrent presenta
Lluc diu: “Hacia la derecha se nos abre el Pas de Beve-
tres zones diferenciades. Un primer tram d’aspecte
rons que conduce hacia Cosconár. Un gran peñasco en
engorjat on el tret més característic és l’existència de
el torrent se llama Sa Peña des Burgá, junto al seregaj
dos tàlvegs; un ben excavat i l’altre completament modi-
del mismo nombre”. (HARSBURG-LORENA, L.S. 1897,
ficat antròpicament amb un vistós conjunt de marjades,
traducció 2000). És l’única font on trobem aquesta
bastides per l’aprofitament del terreny. És a aquest sec-
al·lusió al torrent.
tor inicial on el torrent rep les aigües de la font de sa
En una altre ordre de coses la finca de la casa
Casa Nova a un punt on es formen diverses cascades.
Nova va patir diverses fragmentacions al llarg de suc-
És encara en aquest primer sector on hi localitzam la
cessives vendes i partions. D’una referència a una d’e-
cova dels Aleixandris, enlairada a un dels laterals del
lles datada de l’any 1825 s’hi extreuen una sèrie de
jaç. Un segon sector s’inicia després d’un salt de 28 m
dades. El text diu el següent: “Miquel Garau Deyà, hijo
on el torrent es presenta obert seguint el traçat per una
de José, en nombre de su padre, imposibilitado de des-
ample canal ben assolellada. Hi trobam alguns ressalts
plazarse a Palma, acta de venta a favor de Pablo
subverticals de considerable alçada (destacar un T 46
Pons... de “una porción de tierra, campo y olivar, de per-
fragmentat en 22+24 m) encara que ,generalment, el
tenencias ...de la Casa Nova...comprende desde el pre-
recorregut serà planer amb bots i desgrimpades de
dio llamado Escorca hasta... las rocas grossas, circuída
poca alçada. En algun tram el tàlveg s’encaixa minsa-
de bardissa, llamada el Burgar,... y una de las marjadas
ment amb gorgs d’atractiu aspecte aquàtic. En aquesta
del huerto que existe en la casa nova, la marjada de
zona hi situam Es Burgar. Al final d’aquest sector el tàl-
abajo...y una pequeña porción de bosque, contigua a
veg travessa un zona de conreu amb ullastres i restes
dicha marjada, el cual se halla cercado por un torren-
de parets, és la rota d’en Negre. És precisament a par-
te...” Com es veu es delimita la zona anomenada com
tir d’aquest indret on situam la tercera part del torrent,
s’hort de sa Casa Nova fent al·lusió al torrent i a les
un tram on el jaç s’encaixa definitivament coincidint
marjades encara ara existents, però a més el text intro-
amb una zona de rascler molt desenvolupat. A aquest
dueix altres dades significatives quan diu: “Se pacta en
sector final accentua l’engorjament amb uns bots ben
la venta que el vendedor habrá de dar al comprador dos
encaixats fins arribar al vertical i vistós salt final, espec-
días de agua cada semana, de la fuente que existe... en
tacular punt de confluència amb el torrent d’Albarca a
la Casa nova; que estos tendrán derecho al molino de
escassos metres de s’Entreforc.
agua que se halla en el mismo pedrio...”. A aquest
En el context geològic; la capçalera del torrent,
darrer text es fa referència a l’existència d’un moli d’ai-
situada al N-E del coll des Jou coll des Romaní, es
gua alimentat per la font.
troba dins el darrer estatge del Triàsic: el Retià. El tram
Efectivament en la actualitat encara es poden
comprés entre la font de sa Casa Nova (on localitzam
observar el restes d’un molí de roda horitzontal: un tram
8

de sèquia i restes del cup cilíndric. Les restes es troben
Accés
molt prop de la font de la Casa Nova a l’indret de s’hort
de sa Casa Nova
. Segons algunes fonts orals (REY-
NÉS com. pers.) la tanca on es troba l’hort era conegu-
El torrent presenta diverses opcions d’aproximació
da com es Cacau, fent referència a aquest element dels
i accés, propiciades per l’existència a les rodalies de
molins fariners que pertany a la part inferior de l’obra-
nombrosos camins, senderons i comellars. La proximi-
dor, on es trobava la roda d’aleps. És aquest un topò-
tat a la C-710 Andratx-Pollença li donen un accés
nim ben perdut en la actualitat del qual precisament
gaire bé immediat a la part superior del recorregut prop
només en queden els restes que l’originaren: el cacau
de la font de sa Casa Nova. Aquest accés està limitat
del molí fariner, el cup cilíndric i la sèquia.
per tanques modernes, que cal respectar, a més de la
Pel que fa a la font esmentada, a una cessió de pro-
verticalitat de les parets laterals del torrent, que tot ple-
pietats datada de febrer de 1631 entre la senyora d’Es-
gat pot obligar a cercar alternatives d’accés a aquesta
corca D. Catalina Axalí i D. Pere Marcó, apareix anome-
part superior. Una opció a tenir en compte és l’accés
nada com a font des Horts dient: “...que lo ull de la font
des del camí des Burgar. És una variant no tan imme-
dels horts resta comuna a tots vosaltres, de manera
diata ni còmode que arranca des de prop de la penya
que nosaltres dits venedors vos assenyalam un tros de
coneguda com sa Foradada seguint direcció a ponent
terra comuna, per entrar a abeurar el bestiar a la font,
sense perdre alçada fins trobar les penyes que delimi-
que son cent passes de llargaria y vintisinch de ampla-
ten el torrent i el jaç. Per altre banda més curta és l’al-
ria...”. És l’únic document, a més d’algunes fonts orals,
ternativa que presenten dues rostes comes que cauen
on apareix aquesta denominació sent en l’actualitat més
des de les rodalies de la casa Nova d’en Janer fins al
coneguda com font de sa Casa Nova (ROIG, 1993).
tàlveg, A una d’elles – la de més a migjorn – s’hi localit-
Pel que fa a les dades generals (veure tall topogrà-
za la cova de n’Esteve i una quarantena de metres
fic) el torrent salva un desnivell des de la part inicial del
més avall el jaç del torrent a l’alçada del S 7,30 del pri-
recorregut esportiu a la cta. C-710 fins a l’Entreforc
mer tram. L’altre coma, localitzada a la vertical de les
d’uns 420 metres (com a data comparativa esmentar
penyes planeres vora la corba del mirador de s’Entre-
que el torrent de Pareis salva 180 m de desnivell des
forc, arriba fins al S 28. Ambdues comes permeten fent
de s’Entreforc fins a la Calobra). El traçat horitzontal
una voltera curs amunt fora el jaç, arribar amb més o
és d’uns 1250 metres amb un pendent mitja del 3%.
menys entrebancs a la zona de la capçalera.
9

Foto 1: Primer sector engorjat del torrent. Punt de confluència dels dos
Photo 1: First section of the gorge. Confluence point of two talwegs: the
tàlvegs; el de l’esquerra modificat antròpicament amb parets
one on the left appears modified by man with stepped stone-
seques esglaonades i a la dreta el S 11 del recorregut espor-
walls, and the one on the right is the S 11 the sportive descent.
tiu. (Foto: G. Santandreu).
(Photo: G. Santandreu).
Altre aproximació més llarga és la que baixa per la
Aquesta font, situada a ran de la carretera, no
rota d’en Negre des de el coll des porxo esbucat
massa lluny del quilòmetre 25,8, la trobam en la actua-
poc abans del km 27 de la mateixa c-710 – per un camí
litat coberta però així i tot les seves aigües continuen
de ferradura fins a les barraques de la rota. Des d’allà
fluint amb abundància cap el torrent. Podem intuir que
segueix fora camí per un olivar degradat vora un torren-
abans de l’acondicionament dels terrenys de l’hort, l’ai-
tó paredat fins arribar al tàlveg del torrent dels Horts
gua aprofitava un segon tàlveg que en la actualitat es
abans d’engorjar-se prop del sector final.
troba, com veurem, totalment anul·lat i modificat antrò-
picament. Aquest fet obliga a que les aigües es desviïn
per una sèrie de xaragalls dispersos que avancen per
l’alzinar –fora la zona de conreu- a la recerca del jaç
Descripció
principal on finalment aboquen.
Emperò l’únic jaç existent deixa la zona de conreu i
s’interna a l’alzinar, on de tot d’una es comença a
Podem considerar que el torrent neix a la divisòria
engorjar. Presenta el llit de roca mare amb un primer
del coll des Jou (732m) on el jaç principal recull les
ressalt destacable, un S 3,50 que es pot evitar fora del
aigües d’un reduïda conca a la vessant nord-oest del
jaç per la dreta. A partir d’aquí ja trobam un tàlveg ben
puig d’en Galileu. A la capçalera, com és habitual, pre-
definit de roca mare d’uns 2 m d’amplada que cau deci-
senta una llera difusa que serpenteja per dins un fron-
didament per un indret ombrívol. El següent bot ja
dós alzinar. Una cinquantena de metres davall del coll,
marca l’inici del recorregut esportiu si s’opta per fer-ne
uns xaragalls que arrepleguen les aigües de la font
el descens integral. Es tracta d’un S 6 que presenta la
Bona i la font des Guix de Son Nebot conflueixen al
part inicial folrada de tosca i el tram final de roca bruna
tàlveg principal. A uns 450 m del seu naixement i des-
ben llenegadissa. Podem equipar a un baga a l’esque-
prés de salvar un desnivell d’aprop de 100 m, el torren-
rra o bé desgrimpar-ho si la humitat de la roca ho per-
tó travessa la carretera C-710 a la cota 620, molt prop
met. Gairebé de tot d’una arranca un nou bot, un S 11
del quilòmetre 25,8. A partir d’aquest punt travessa
que es pot muntar a un clau a la dreta. Pel que fa a l’e-
s’hort de sa Casa Nova amb un tàlveg obert amb
quipament, serà aquesta una mostra del variat i malmès
algun tram paredat coincidint amb una zona d’olivar.
material que ens trobarem al llarg del descens: claus,
Emperò en aquest indret cal esmentar la presència de
bagues fossilitzades i altres invents juntament amb
la font de sa Casa Nova, que és la principal aportació
soquets d’expansió ben rovellats i ancoratges de darre-
del torrent, tot i que ho fa rebutjant el tàlveg principal.
ra fornada.
10

El salt en qüestió condueix a una raconada engor-
La primera de les cascades es troba immediata-
jada i ombrívola de llum endolcida per les alzines. De
ment després del S 14,50 i fins i tot en època de pluges
les parets laterals pengen vistoses heures (Hedera
es pot trobar eixuta o amb un minso reguerol. En canvi
helix) i frondosos llorers (Laurus nobilis) que fan de sos-
la segona, situada uns 25 m més envant, és la que
tre. Igualment les parets i roques es troben recobertes
aporta major cabal. Tan és així, que és freqüent trobar
de molsa i falgueres, entre les que destaca la abundàn-
el torrent ben eixut fins arribar a aquest punt, on de
cia de falzia Roja (Asplenium trichomanes).
sobte el trobam actiu i amb un nivell d’aigua apreciable.
Un cop abaix es poden observar les dues cascades
El proper ressalt del descens és un S 2,40 que pre-
que corresponen al dos tàlvegs que conflueixen a
cisament es troba quasi a la vertical de la segona de les
aquest indret (Foto 1). La del coster esquerra (en sentit
cascades. El bot està format per una penya encaixada
hidrogràfic) correspon al recorregut descrit mentre que
recoberta de llenegadissa molsa que cal desgrimpar
l’altre pertany al tàlveg modificat abans anunciat. Es
amb manya i esment, ja que no hi trobarem cap anco-
tracta d’un congost totalment adaptat per l’home. Uns
ratge. Es a aquest bot on rep l’aportació directa de l’ai-
grans marges perpendiculars al eix del torrentó ocupen
gua de la font per la qual cosa en època de pluges és
per complert el tàlveg. Es tracta d’uns marges d’una
possible trobar un gorg d’uns 3 m de llarg i una fondà-
alçada entre els 3 i 4 metres amb escalons volats i en
ria màxima que pot arribar a un metre i mig. De tot d’una
molt bon estat de conservació, que creen unes terras-
segueix un S 4,70, (Foto 3) una petita cascada reco-
ses escalonades. En conseqüència el tàlveg queda
berta de tosca que es pot baixar per l’esquerra gràcies
anul·lat descartant qualsevol possibilitat d’escorrentia
a unes arrels. Igualment en aquest lloc en època de plu-
superficial llevat, això sí, del drenatge de les pròpies
ges s’hi forma un bell gorg.
juntes dels murs. Aquest tipus de construcció de pedra
A continuació segueixen una sèrie de ressalts de
en sec associada a una doble funció –hidràulica i de
major alçada però fàcilment evitables. Primer trobarem
conreu – es coneix amb el nom de parat (ALOMAR et
un T 7 en forma de tobogan recobert de tosca que
al, 2005). Tenen per finalitat anul·lar l’escorrentia super-
podrem baixar per l’esquerra. De tot d’una i a un tram
ficial dels llits dels cursos naturals de tal manera que es
on el tàlveg s’eixampla considerablement, trobam un
poden transformar en terres de conreu. Un altre indret
nou S 7,30 que es pot evitar fora del jaç per la dreta. A
de la Serra on es troben aquests elements és a La
Coma
des Tossals Verds a Escorca. Això sí els murs
són més baixos i ocupen un curs molt més obert, gaire
bé una coma. Al nostre cas crida l’atenció la dimensió
dels murs i la destresa en la construcció de l’obra per tal
de acondicionar tan poca superfície de terra aprofitable.
En tot cas aquests marges han perdut la funció agríco-
la per la qual foren bastits i en l’actualitat només hi tro-
bam alguns exemplars d’esveltes alzines (Quercus
ilex
). L’indici de la circulació hídrica que altre temps tin-
gué aquest tàlveg abans de la construcció dels parats
ho denota una potent colada de tosca adossada a la
cascada.
Un pic superat aquest primer ressalt important, que
podem considerar el punt de l’inici esportiu, el torrent
presenta un jaç ben definit i engorjat entre parets. En
aquest indret pren una direcció de 350° i l’amplada és
de 4 m. De tot d’una apareix un nou bot, un S 14,50
(Foto 2) que es pot instal·lar a una baga a un arbre a
l’esquerra i que es troba enlairada uns 4 m sobre el tàl-
veg. La primera part del salt es un S 11 que presenta un
replanet a la part superior produït per uns blocs encas-
tats. Superats aquests és una cascada de tosca que es
detén a un nou replà de majors dimensions igualment
format per una gran llosa plana encastada al jaç on en
forma una volada. L’amplada en aquest punt és de 1,60
m. La resta del bot és un S 3,50 i tant es pot fer seguint
la tirada de corda o mutant a una baga a un pont de
roca a l’esquerra, opció aquesta que ens facilitarà la
recuperació de la corda.
Segueixen una trentena de metres de tàlveg planer
on l’element més destacable són les dues cascades fol-
rades de tosca i molsa que pengen del coster dret. Es
tracta dels cursos per on es precipita l’aigua que prové
Foto 2: S 14,50 a la zona inicial del torrent. L’amplada del jaç en
de la font de sa Casa Nova, després d’un recorregut
aquesta zona és de 1,60m. (Foto: G. Santandreu).
d’uns 150 m per uns xaragalls difusos entre l’alzinar que
Photo 2: S 14,50 in the initial zone of the gorge. The width of the talweg
ocupa la part superior del torrent.
in this zone is 1,6 m. (Photo: G. Santandreu).
11

més obert trobarem una sèrie de petits ressalts, un S
2,50
, un T 4,70 en forma de tobogan i un nou T 4,70
d’aspecte esglaonat, que es poden baixar sense gaire
complicació. És però a continuació d’aquest darrer T
4,70
on apareix el salt que delimita definitivament
aquest primer sector del torrent. Es tracta d’un S 28 que
ho trobam una quinzena de metres més envant a un
indret on l’orientació del tàlveg és de 3° El salt presen-
ta a la capçalera un petit gorguet penjat farcit de còdols
que en farà de balconada. És aquí on es troba la ins-
tal·lació; dues plaques a l’esquerra, que –massa bai-
xes– compliquen l’entrada del ràpel. El primer tram de
la davallada és per una canaleta estreta i ombrívola fol-
rada de tosca que acaba a un nou gorg penjat sovint ple
d’aigua pudenta. Fins aquest, el bot amida 9,50 m. Evi-
tades les tèrboles aigües del gorg, el salt continua ja per
un tram menys encanyonat, per una gran cascada fol-
rada de tosca molt desfeta per les arrels i recoberta de
molsa a la part inferior. Als peus trobarem un gran gorg
que, si no presenta el nivell alt, es podrà evitar per la
dreta. Des de el gorg penjat fins als peus la tirada amida
18,50 completant els 28 m totals del salt.
Superat aquest salt el torrent canvia d’aspecte.
Entram en un segon sector més obert i on la tònica
seran els trams planers, combinats amb successius
salts generalment d’escassa alçada. El primer d’ells, és
un S 6 esculpit a la roca mare i que es podrà evitar per
l’esquerra. Segueixen uns 50 m de tàlveg planer sense
Foto 3: Aspecte del torrent en època de pluges. S’aprecia al fons la
cap accident destacable llevat d’un T 3, que podrem
cascada lateral situada a l’alçada del S 2,40 del primer tram
engorjat. És aquesta la principal aportació que prové de la font
evitar per l’esquerra i que presenta un gorg a la seva
de sa Casa Nova. ( Foto: G. Santandreu).
base, engalanat amb un vistós exemplar de Xuclamel
(Lonicera implexa). A continuació un gran rost subverti-
Photo 3: Aspect of the gorge in the rainy season. In the background
there can be seent he lateral waterfall existing near S 2,40 in
cal romp la monotonia del tàlveg. Es tracta de dues
the first incised stretch of the torrent. This one being the main
grans rampes encadenades que tot plegat formen un T
supply that the spring Font de sa Casa Nova provides (Photo:
46 salvant un considerable desnivell. La primera d’elles
G. Santandreu).
és un T 22 amb un rost d’uns 30° que es pot muntar a
una placa a l’esquerra just damunt un gran bloc poblat
aquest mateix coster dret i enlairada sobre el jaç una
d’estepa Joana (Hypericum balearicum). Al coster
trentena de metres, s’obri la gran boca de la cova dels
esquerra del torrent s’hi aprecia una marcada estratifi-
Aleixandris. En canvi, al coster esquerra les parets del
cació que presenta un capbussament de 65°. L’orienta-
torrent perden verticalitat arribant a ser una coma aspre
ció del tàlveg és de 322°. Aquest primer tram acaba a
on a la part superior hi podem trobar restes d’un camí.
un gorg penjat arrodonit que té una fondària de 1,70m.
A dalt d’aquesta coma és a on trobam la cova de n’Es-
L’indret ens servirà de còmode replà per muntar la
teve. Aquest comellar és una de les opcions d’accés o
segona part del descens. És tracta d’un T 24 que es pot
sortida del torrent que ens portarà per un rost coster
instal·lar a una baga a la dreta sortint del gorg. El salt
prop de la Casa Nova i al mirador de s’Entreforc. Gai-
presenta la part superior més vertical que el bot anterior
rebé encadenat apareix el següent bot, un S 8 que tan
i està atapeïda de càrritx i tosca. Al tram final perd ver-
es pot baixar pel jaç o bé per la dreta per un relleix.
ticalitat on esdevé gairebé un tobogan. El torrent
Superat aquest hi trobam un salt on ja es necessari fer
segueix avançant per una canal ben oberta amb unes
servir les cordes. Es tracta de un S 12,30 que coincideix
magnífiques vistes del voltants, destacant la zona del
a un tram on el torrent comença a perdre engorjament.
torrent dels Boverons i del quarter dels Carrabiners.
Des de la capçalera del salt es té una magnífica pano-
La orientació del tàlveg no varia gaire, seguint la direc-
ràmica del coster occidental del puig Roig amb l’em-
ció 353° i s’hi poden contemplar vistosos exemplars de
blemàtic quarter des Carrabiners. El bot en qüestió té
l’espècie protegida Digitalis minor i més rarament de la
una instal·lació formada per tres generacions de pla-
ranunculàcia Delphinium pictum. Pocs ressalts d’interès
ques –atenent a l’estat de rovell que presenten – que es
trobam a aquest boci de tàlveg planer i sense accidents
troben a la esquerra una mica enlairades a un placa
d’esment llevat d’un primer T 7,50 en forma de tobogan
rocosa inclinada d’accés delicat. Als peus hi trobam un
que es pot evitar tant per la dreta com per l’esquerra, un
gorg arrodonit amb un gran bloc i llit de còdols. Superat
nou T 7,50 igualment desgrimpable sense problemes
aquest, de tot d’una compareix un T 8, un tobogan fol-
pel mateix jaç i finalment un T 6 que es supera sense
rat de molsa que es pot instal·lar a una baga que hi ha
emperons. En total es recorren uns 100 m. Després d’a-
a un gran bloc al bell mig del tàlveg. Superat el salt, el
quests el torrent canvia momentàniament d’aparença.
jaç es torna cada cop menys encaixat. Ja per un tram
Per uns instants s’engorja a un indret on forma una
12


sèrie de ressalts successius amb els respectius gorgs,
normalment amb aigua. La direcció del torrent és de
330°. Aquest petit tram engorjat i sinuós te un primer
salt de 3,50 que es pot instal·lar a una baga vella a un
pont de roca a la dreta. Aquesta opció du de ple dins el
gorg d’aigües tèrboles, si es vol evitar es pot mirar de
desgrimpar per una canaleta a la dreta ben vertical i
bruta de càrritx on convé tenir la precaució de muntar
un passamà. Dos petits ressalts (S 1,20 ambdós)
segueixen i desemboquen a un nou gorg que te una
llargària de 4,50 m que acaba a un S 5,40. El podem
instal·lar a una baga a l’esquerra. És un salt recobert de
tosca que acaba a un replà de roca mare seguit tot
d’una d’un tobogan de 2,30 m. La sortida de l’engorjat
és un S 3,20 amb un gran gorg engalanat d’abundants
joncs (Scirpus holoschoenus) que es pot evitar fent un
pas per un relleix a l’esquerra. De totes maneres tot
aquest tram pot esser evitat amb una feixuga voltera pel
rocam fora del jaç, el qual abandonarem per l’esquerra
poc abans del primer S 3,50 per retornar-hi a l’alçada
del gorg dels Joncs. De bell nou el torrent torna a ser
una canal oberta amb accidents de poca importància.
Tan sols són dignes d’esment un gorg amagat per un
gran ullastre (Olea europaea var. Silvestris), dos T 7
que es poden desgrimpar sense complicacions i un boci
planer ocupat per un gorgs llarguers i pocs profunds,
hàbitat de nombrosos exemplars de Rana perezi. Els
costers són rosts atapeïts de bardissa que s’enfilen cap
a les proximitats de sa Rota d’en Negre. Tan és així
que a un indret on el torrent no és més que un curs de
minsa entitat, al coster esquerra s’hi localitzen les res-
tes del parament d’un camí que s’enfila per un comellar
Foto 4: Plec al rocam calcari fortament tectonitzat. Es troba a la zona
amb marges i ullastres amb direcció cap els covals del
oberta del segon sector no molt enfora del coll que du al Bur-
mirador de s’Entreforc, prop de s’Arreplegada. La
gar. (Foto: G. Santandreu).
direcció del tàlveg en aquest indret és de 2° i al marge
Photo 4: Fold affecting the strongly tectonised limestone rocks. It is
dret localitzam un coll amb ullastres que uneix la con-
located in the open zone of the second section, not far from
trada amb el Burgar molt prop de la Miranda a la bai-
the col that leads to the Burgar. (Photo: G. Santandreu).
xada des de Escorca cap a s’Entreforc.
A partir d’aquest punt el recorregut es torna més
atractiu. Fins arribar a la zona dels verticals bots finals,
ment, com a uns penyals, la marcada estratificació cau
el torrent presenta una configuració caracteritzada per
perpendicular al jaç formant un plec en roca calcaria
l’alternança de zones obertes de tàlveg planer amb
intensament deformat i tectonitzat (Foto 4).
esporàdics trams engorjats amb salts d’escassa altura i
A continuació la llera presenta una vintena de
gorgs aquàtics que conserven aigua fins i tot a l’estiu.
metres horitzontals interromputs per petits ressalts; dos
Deixat el coll enrere el primer salt és un S 4,70
S 3 i més envant un S 3,50. Aquest darrer salt, brut i
escalonat, caracteritzat per una gran penya al lateral.
embolicat de plantes espinoses, es pot equipar a una
Tan es pot desgrimpar per l’interior, on s’hi localitza un
baga a la dreta i marca l’inici d’un tram engorjat. L’o-
gorg en colze, com per fora del jaç per qualsevol costat.
rientació del tàlveg no és gaire diferent essent de 312°
De tot d’una apareix un S 5,50 sense equipament que
mentre que en aquest indret la panoràmica del tall de
es pot evitar per l’exterior per l’esquerra. És un salt ben
s’Entreforc és magnífica. De seguida apareix un S 5
encaixat a la roca mare amb un gorg d’uns 9 m de llarg
que es pot equipar a una baga a un ullastre que es
i una fondària màxima de 1,20 m. Segueixen 25 m
troba a la dreta a uns 3 m sobre el tàlveg. El ràpel ens
oberts i planers sense interès fins arribar a un nou salt,
du a una olla penjada que fragmenta el bot. Des d’a-
un S 4 amb una figuera (Ficus carica) al bell mig i el
quest replà s’instal·la un nou S 4,50 a una placa a la
corresponent gorg als peus que es pot evitar fora del
dreta que acaba en un gran gorg circular on la remulla-
tàlveg fent una voltera. Després d’aquest la orientació
da és fa inevitable. Existeix la possibilitat de evitar-lo si
del tàlveg és de 318° i enfila el tall del torrent de Pareis
a la capçalera del S 5 sortim del tàlveg per la dreta, per
anunciat per les omnipresents penyes de s’Entreforc.
un esquetjar on hi ha una estaca de ferro clavada al
Apareix un nou bot, un S 5, format per dos salts enca-
rocam. Aquest ancoratge casolà permet rapelar prop de
denats; un primer S 3,50 que es desgrimpa per l’interior
quinze metres i aterrà al lateral del gorg esmentat sense
i de tot d’una un S 1,40 que acaba a un gran gorg arro-
banyar-nos gaire. En tot cas, és tracta d’un gorg asso-
donit que es podrà evitar per la dreta si el nivell no és
lellat on abunden els familiars granots (Rana perezi) i
molt alt. Just a la vertical d’aquest gorg apreciam clara-
que a l’extrem forma una platja de còdols amb exem-
13

Foto 5: Panoràmica de s’Esquerda, s’Entreforc i la serra de ses Fari-
Photo 5: Panorama of s’Esquerda, s’Entreforc i la Serra de ses Farines
nes des del jaç obert del torrent dels Horts. (Foto: G. Santan-
from the open talweg of Torrent dels Horts. (Photo: G. Santan-
dreu).
dreu).
zona de conreu marjada que pertany a la possessió
d’Escorca. En l’actualitat és una zona de ullastres i oli-
var molt degradat amb un camí de ferradura que la
uneix amb la casa Nova. A més de les terres de conreu
s’hi localitzen dos porxos, un d’ells d’uns 40 m2 (ORDI-
NAS et al. 1995) i una petita cisterna coberta bastida
aprofitant un cocó natural de la roca. L’ estat de conser-
vació és molt bo i és un magnífic exemple d’aprofita-
ment dels escassos recursos hídrics de la zona asso-
ciats a la escorrentia superficial.
En aquesta zona del torrent els ullastres i les olive-
res arriben gairebé al tàlveg, delimitat per una paret de
pedra seca al marge esquerra. En canvi al coster dret
s’hi localitza un rellar –en aquest tram encara poc des-
envolupat– d’aspecte turmentós; és l’indret conegut
com es Burgar. Aquesta contrada de límits pocs preci-
sos compren una extensa i esquerpa zona entre la casa
Nova
i Escorca. Apareix documentat l’any 1612 i del
seu topònim es poden treure vàries interpretacions. Tal
com diu el DCVB ho defineix com un camp de brucs
(Erica arborea) mentre que la proposada per Coromines
l’associa a “agullonat, furgat” fent possible referència al
modelat càrstic de la zona (ORDINAS et al. 1995). És
aquesta darrera interpretació la que tal volta s’ajusta
més a les característiques del terreny i l’assignació, al
nostre parer, més propera.
En tot cas, ens trobam a una zona de llera oberta
envaïda pel càrritx (Ampelodesma mauritanica) que,
Foto 6: S 7,30 inici del darrer sector del descens. Aquest darrer tram
com ja hem esmentat, avança vorejada al coster esque-
es troba ben encaixat dins l’esquetjar per on avança fins obrir-
se definitivament al gran salt final. (Foto: G. Santandreu).
rra per una paret seca i un rellar al dret. Aquest tram
que amida uns 140 m té com a únics accidents desta-
Photo 6: S 7,30 that constitutes the beginning of the final section of the
cables un S 6,50, un S 3,50 i un S 5 que es podran
descent. This final stretch is well incised in the karren field
superar sense gaire problemes.
where it advances, before definitively opening onto the final
great fall. (Photo: G. Santandreu).

És però al final d’aquest tram – deixant enrere la
rota d’en Negre – on el torrent canvia radicalment d’as-
pecte. El tàlveg avança ara per un esquetjar de formes
plars de olivella o escanyacabres (Cneorum tricoccon).
ja més evolucionades amb morfologies de lapiaz d’es-
A partir d’aquest punt el torrent és un jaç obert amb
cala mètrica a decamètrica; principalment estries,
pocs accidents de rellevància pel general amb el tàlveg
canals i canals paral·lels (rillenkarren, rinnenkarren,
planer i a bocins poc definit.
solution flutes). És per aquest paratge on el jaç incideix
A l’esquerra no passarà desapercebuda una coma
formant una pregona esquerda. Un S 7,30 marca l’inici
oberta i ample; és la rota d’en Negre. Es tracta d’una
del tercer i darrer sector del descens (Foto 6). És tracta
14

Foto 7: Gran morfologia de dissolució en forma de pont de roca situat
Photo 7: Large dissolution feature in the form of a rock bridge, situated
al peus del S 11 del tram final. (Foto: G. Santandreu).
at the foot of S 11 on the final stretch of the gorge. (Photo: G.
Santandreu).

d’un salt estret i ombrívol que ha aprofitat les profundes
un punt on el jaç amida tan sols 1,50 m d’amplada, uns
esquerdes del rocam per encaixar-se pregonament. El
grans blocs envaeixen el tàlveg la qual cosa obliga a
descens és fa per una tosca que folra la roca, gràcies a
una nova desgrimpada per un S 3,5. De tot d’una apa-
una baga que es troba a un arbre a la dreta. A la base
reix un S 3 (Foto 8) equipat amb dues plaques que
és un gorg fondo i estret amb trespol de roca mare
acaba dins un gorg tancat per una gran penya. Aques-
d’una amplada de 1,10 m. A l’extrem una zona de
ta forma un nou S 3 que és una mica complicat de supe-
còdols comunica amb un tram d’una vintena de metres.
rar. Tan es pot fer un curt pas d’escalada pel bloc per
El llit és roca mare nua i segueix el recorregut a traves
després seguir rapelant, com fer un pas interior per
del esquetjar. El proper accident rellevant és un S 2
davall el gran bloc i un cop a l’altre costat fer servir la
desgrimpable que dona a una olla penjada. És un gorg
corda de passamà. En tot cas una vegada passat
rodó ocupat per una gran penya que enllaça immedia-
aquest incòmode ressalt, el torrent ja es troba als
tament amb un S 6. La davallada és possible per una
metres finals (Foto 9). El tàlveg segueix essent estret
baga a un arbre a l’esquerra. És un salt estret amb un
–1,80 m en aquest punt– però a més s’acaba d’encaixar
petit relleix a la part superior. Dins el gorg l’amplada del
descrivint un traçat sinuós. De fet, descriu un colze i de
tàlveg és de 3,30 m. Segueix aquest bell sector amb un
tot d’una el jaç s’obri definitivament amb una orientació
nou salt al jaç ben encaixat. És un S 11 que presenta a
de 325° cap al S 58: l’anunciat i espectacular salt final.
la capçalera un gorg penjat que fa de balconada
Un passamà instal·lat a un pont de roca assegura
damunt el salt. La davallada és veu interrompuda per
l’accés a la capçalera del salt. El primer tram d’aquesta
una altra olla penjada. Aquest nou gorg és farcit de
darrera vertical s’instal·la a 3 plaques i la primera tirada
còdols i té les parets ben llises formant una barbacana,
de corda amida 22 m. El descens es fa donant l’esque-
la qual cosa fa que la sortida sigui ben complicada. És
na a –la cada cop més propera serra de ses Farines–,
per això que convé baixar desviant-se cap a la dreta per
que en les cotes inferiors és una gran murada vertical
tal d’evitar entrar dins un gorg de tan complicada esca-
de parets rogenques amb balmes i covals penjats.
patòria. Un cop abaix destaca una gran morfologia de
El S 58 és als metres inicials un S 22 que és una
dissolució, un gran pont de roca a la paret dreta del salt
gran rampa de roca mare. Més avall presenta un gran
(Foto 7).
replà amb ullastres, punt on es comença a mostrar
A partir d’aquí el descens comença a guanyar ver-
recoberta de tosca. Cal anar baixant amb tendència a la
ticalitat i s’intueix el gran salt que marcarà el final del
dreta, sense arribar a una gran canal atapeïda de figue-
torrent i l’espectacular arribada al torrent d’Albarca.
res on es veuen unes bagues. De fet al llarg de la dava-
Però abans s’han de superar uns petits ressalts. A
llada es possible anar trobant bagues, cintes i plaques
15

Foto 8: Instal·lant el S 3 antesala del S 58, al darrera s’intueix el gran
Photo 8: Rigging the S 3 previous to the final S 58, behind this, the great
bot (S 58). (Foto: G. Santandreu).
fall (S 58) can be distinguished in the background. (Photo: G.
Santandreu).

disperses arreu que ofereixen diverses opcions d’anco-
ressalts entre blocs, per tal d’anar a cercar el sender
ratge pel descens. Però a la via de descens descrita,
que du, cap el camí de pujada a Escorca o en sentit
com dèiem, cal anar baixant amb tendència a la dreta
contrari cap a s’Entreforc i el torrent de Pareis. Són
per tal d’evitar el centre d’aspecte més descompost, fins
aquestes les dues alternatives de tornada. La més
trobar un pont de roca amb bagues a un petit replanet.
aconsellable, sense dubte, es tornar cap a Escorca
Es troba als 22 metres de l’ancoratge principal i a uns
pujant pel camí des Burgar –habitual via d’accés des
metres d’una canal amb figueres (Ficus carica). Des d’a-
de l’ermita de Sant Pere fins a s’Entreforc–. Cal pren-
quí s’instal·la el següent salt, un S 36 (opcional 19+17).
dre direcció cap a Lluc –curs amunt del torrent d’Al-
En aquesta part la cascada presenta alguns trams de
barca– fins trobar el punt de confluència amb el camí
tosca descomposta que cal anar evitant. El vertader
esmentat anunciat per nombroses fites. El camí ascen-
entrebanc però, són uns frondosos llorers (Laurus nobi-
deix amb forta pendent deixant enrere la balma des
lis) just enmig de la vertical de baixada, els quals es pre-
Burgar per més endavant suavitzar-se descrivint una
cís evitar amb manya per tal de no embolicar les cordes
sèrie de llargs revolts. En tot cas cal preveure poc més
amb branques i arrels. Una vegada superades les empi-
d’una hora de pujada per arribar al restaurant i ermita
padores lauràcies s’hi localitza un replanet –als 19 m de
d’Escorca a la C-710 a prop del km 25. L’altre opció
l’ancoratge– . A la dreta d’aquest es veuen dues plaques
–emprada per alguns fosquers– correspon a baixar el
sobre un relleix ample. Per arribar-hi cal fer un curt pèn-
torrent de Pareis. És una alternativa llarga i de com-
dol i pot ser una alternativa de baixada en cas de pro-
plexa combinació ja que finalitza a sa Calobra, punt
blemes amb les cordes. Seguint però per la via descrita,
ben allunyat del inici del nostre descens.
tan sols resten 17 m més per arribar als peus de la paret.
A continuació resumim algunes dades tècniques
Un pic a baix s’aprecia tota la cascada, amb el tram cen-
del torrent:
tral-superior recobert de tosca amb uns característics
Material: 2 cordes de 30 metres i 2 de 50 metres.
esglaons invertits i el coster dret –lloc de la davallada-
Es aconsellable aquesta combinació de cordes, –així
on domina la roca mare atapeïda de molsa amb la zona
com les habituals cordes de recanvi– degut a la varietat
dels llorers.
dels salts i per facilitar el muntatge del salt final. A més
La base del S 58 és un gran replà d’uns 16 m ocu-
del material bàsic personal –insistir en l’ús de la baga
pat per blocs de gran mida. Després d’un indret planer,
d’ancoratge– cal dur alguna baga de més i material per
els blocs es perllonguen formant un marcat rost des-
renovar instal·lacions.
cendent fins arribar al tàlveg del torrent d’Albarca. Cal-
Desnivell de la zona esportiva: 420m
drà fer una sèrie de desgrimpades més i superar alguns
Temps del descens: 4 hores pel recorregut integral.
16

Temps d’aproximació: Depèn de
l’accés. Immediat des de la C- 710. 15
minuts des del mirador de s’Entreforc
o 40 minuts des de la rota d’en Negre.
Des de la Miranda, uns tres quarts
d’hora fora camí.
Temps de tornada: Si es torna
enrere pel camí des Burgar cap a
Escorca, cal preveure 1 hora de feixu-
ga pujada. Si es decideix seguir el
torrent de Pareis fins a sa Calobra,
calcular com a mínim 2 hores.
Època: Es pot fer tot l’any. En
època de pluges pot ser necessari l’ús
del neoprè al manco al tram superior
o a la gran quantitat de gorgs del sec-
tor mitjà. A l’estiu conserva aigua a
alguns gorgs però no deixa de ser un
recorregut ben assolellat.
La Cova dels
Aleixandris

Després del primer engorjat, per
damunt del salt 7,30 i a la dreta hidro-
gràfica podem veure un covalot domi-
nant el tàlveg des d’una alçada de
quasi trenta metres. Es tracta de la
boca de la cova dels Aleixandris.
L’accés des del tàlveg és difícil per la
verticalitat i la poca consistència de
les parets, per arribar-hi és millor fer-
ho des de dalt seguint el torrent, per
un antic olivar; una corda d’uns 30 m
no ens farà cap nosa. El nom li ve de
l’Aleixandri, planta umbel·lífera bian-
yal semblant a la cicuta i de nom cien-
tífic Smyrnum olusatrum.
Excavada en els conglomerats
del Burdigalià la cavitat està constituï-
da per una galeria que segueix dues
direccions perpendiculars: una prime-
ra de direcció NO-SE que mesura uns
80 metres de llarg, la segona de direc-
ció NE-SO i d’uns 30 m de llargada. El
desenvolupament total mesurat sobre
la poligonal real és de 162 metres.
La zona propera a l’entrada debu-
ta amb un porxo de 8x10 m, el sostre
és pla a favor d’una discontinuïtat ben
clara, el pis puja entre dipòsits clàstics
i litoquímics fins arribar a un envà
estalagmític. Degut a la pobresa o
absència de restes paleontològiques
a les parts interiors de la cova podrí-
Foto 9: Baixant el S 3 molt prop del final del torrent. Al darrera s’aprecia ja el gran bot final (S
em pensar que aquest envà en sege-
58) amb el muradal calcari de la serra de ses Farines de fons. (Foto: G. Santandreu).
llava completament l’accés: de fet, el
Photo 9: Abseiling the S 3 near the end of the gorge. Behind this, the final great fall (S 58) can
pas estret que el travessa sembla
already be seen with the limestone wall of Serra de ses Farines in the background.
eixamplat artificialment en època no
(Photo: G. Santandreu).
17

Tant en un cas com en l’altre emperò, la caverna
manifesta gran antiguitat, possiblement pliocènica, tal
com ho palesa la modificació del relleu que soposam
des del temps de la seva excavació.
En els sediments de la zona interior KOPPER &
GREER (op. cit.) el 1972 prengueren mostres de sedi-
ments per a estudis de paleomagnetisme. Com sabem
aquests estan basats en el fet que el pol magnètic
terrestre ha canviat de posició al llarg dels temps. Així
l’anàlisi paleomagnètica cerca datar sediments i el
material paleontològic/arqueològic associat per mitjà de
la mesura de l’orientació de les partícules de ferro que
s’hi troben. Quan els sediments són fluids aquestes s’o-
rienten seguint el magnetisme terrestre, orientació que
queda fixada en solidificar-se; de manera que si conei-
xem la posició del pol magnètic a les diferents èpoques
sabrem l’antiguitat del sediment.
Concretament en aquesta cova els autors esmen-
tats prengueren 76 mostres en un tall d’una fondària de
2 metres; els sediments són bàsicament argiles amb
alguna intercalació de capes fines de colada. Les dates
obtingudes arriben fins als 10.000 anys abans d’ara; el
nivell de carbó té una cronologia de 4.000 anys, cosa
que el podria relacionar amb presència humana, tot i
Figura 1: Aleixandri, Smyrnum olusatrum. Dibuix cortesia d’Aina Bonner.
que sembla que l’interior de la cavitat no seria accessi-
ble en aquella època, com hem dit més amunt. Una tal
Figura 1: Aleixandri, Smyrnum olusatrum. Dibuix cortesia d’Aina Bonner.
quantitat de sediment en relativament pocs anys indica
una taxa de deposició molt alta, indicant un intensa cir-
gaire antiga. A partir d’aquí, la galeria manté l’amplada
culació d’aigua; cal esmentar que la taxa de deposició
però el pis, cobert de dipòsit litoquímic, comença a
és progressiva: com més moderns són els sediments
davallar cap a l’interior durant uns 40 m. La resta de la
més alta és la taxa, des dels 11 cm per 1.000 anys en
caverna és una galeria horitzontal colmatada de dipòsit
els nivells inferiors fins als 23 cm per 1.000 anys en el
fangós. A l’enfront trobam una paret de colada de
nivell corresponent al canvi d’era.
devers 5 m d’alçada, a dalt hi ha una galeria estreta
que s’arriba a fer impracticable. No trobam enlloc de la
cova cap rastre de la circulació que l’ha engendrada,
àdhuc els sediments argilosos de la zona interior sem-
blen producte d’infiltracions zenitals i no d’una circulació
fluvial seguint la galeria.
L’espeleogènesi creim que s’ha de cercar en un cir-
culació hídrica relacionada amb un antic nivell freàtic.
La cova seria un conducte que desguassaria les aigües
d’infiltració cap al tàlveg del torrent dels Horts que
actuaria de nivell de base. Naturalment això seria quan
aquest estaria establert a una cota més alta que l’ac-
tual. El progressiu enclotament de la xarxa fluvial del
torrent de Pareis deixaria la cova penjada sense cap
relació amb l’aparell circulatori del massís.
Una altra explicació partiria de la suposició que la
cova té una continuació a l’altra costat del torrent,
(KOPPER & GREER,1973) i (TRIAS & RAMON, 1999);
si aquesta continuació existís, hom podria postular una
gènesi sense cap relació amb la present xarxa fluvial;
suposaria que la cavitat s’hauria format en el si d’una
capa freàtica relacionada amb un relleu molt diferent de
l’actual, és a dir abans de l’excavació del torrent, i que
aquest l’hauria biseccionada. Efectivament, a l’altre
costat del torrent i a una cota semblant podem veure
una coveta –la cova de n’Esteve, (Foto 10) dedicada a
John Steve Kopper– que dóna peu a la segona teoria;
tanmateix les diferències morfològiques entre ambdues
coves fan que només amb molta gosadia les poguem
considerar parts d’una mateixa cavitat.
18

19

Foto 10: Vista exterior de la Cova de n’Esteve. (Foto: G. Santandreu).
Photo 10: Exterior view of la Cova de n’Esteve. (Photo: G. Santandreu).
Agraiments
Volem fer pales el nostre agraïment a Manel Gil per
la seva inestimable ajuda en les tasques de topografia i
recollida de dades que es perllongaren fins el calorós
mes de Juliol. A Antoni Artigues que ens acompanyà en
la tasca de georeferenciació de camins amb el GPS. A
Antoni Reynés que ens va fer arribar informació i docu-
mentació de primera mà pel que fa als topònims de la
zona, igualment a Cosme Aguiló per precisar-ne alguns
d’ells. A Aina Bonner pel dibuix del Smyrnum.
Bibliografia
ALOMAR, G, ; FERRER, I. ; GRIMALT, M. ; REYNÉS, A. &
JUAN, R. (2002): Escorca. Apuntes para la historia del municipio. Tom
RODRÍGUEZ, R. (2002): La pedra en sec. Materials, eines i tècni-
I. Calima ediciones. Missioners dels Sagrats Cors – Ajuntament
ques tradicionals a les illes mediterrànies. Vol. 2 Mallorca. Paler-
d’Escorca. 200 pp.
mo: Officine Riunite. 320 pp.
KOPPER, J.S & GREER, K.M. (1973): Cova dets Alexandres, Majorca:
BARCELÓ I COMBIS, F (1879-1881): Flora de las Islas Baleares. Esta-
Paleomagnetic Dating and Archeological interpretation of its sedi-
blecimiento tipográfico P.J. Gelabert. Ciutat de Mallorca. 83 pp.
ments. Caves and Carst Vol 15, nº 2. Castro Valley.
BONNER, A. (1977): Plantes de les Balears. Editorial Moll. Ciutat de
ORDINAS, A; ORDINAS, G. & REYNÉS, A. (1995): Torrent de Pareis.
Mallorca. 138 pp.
Ajuntament de Escorca. 88 pp.
CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITO-
RAMON, J. (1997): Els processos d’erosió hídrica interna damunt mar-
RI (1990) Mapa Topogràfic Balear 1:5.000 Escorca 671-1-1.
jades. In La pedra en sec, obra, paisatge i patrimoni. IV congrés
COSTA i LLOBERA, M. (1947): Obres completes. Editorial Selecta, Bar-
internacional de construcció de Pedra en sec. Mallorca, setembre
celona.
1994: 319-326.
GINÉS, A. (1998): L’exocarst de la serra de Tramuntana de Mallorca. In
ROIG, B. (1993): Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. El Tall
Aspectes geològics de les Balears, Joan J. Fornós (editor). Uni-
editorial, nº12. Ciutat de Mallorca. 129 pp.
versitat de les Illes Balears, Ciutat de Mallorca: 361-389.
TRIAS, M & RAMON, F. (1999): Els torrents clàssics de la serra de Tra-
GRIMALT, M & RODRÍGUEZ, R. (1997): Caracterització dels murs de
muntana. Miquel font editor. Ciutat de Mallorca. 150 pp.
pedra transversals als cursos d’aigua del terme de Manacor
HABSBURG-LORENA, L.S. (1869-91): Las Baleares por la palabra y el
(Mallorca). In La pedra en sec, obra, paisatge i patrimoni. IV con-
grabado. Imp. Mossèn alcover, ed. de 1955-65, 10 volums.
grés internacional de construcció de Pedra en sec. Mallorca,
HABSBURG-LORENA, L.S. (1869-91): Las Baleares por la palabra y el
setembre 1994: 285-293.
grabado. Mallorca I, ed. de 2000. José J. De Olañeta, Editor. 658
ITGE (1991): Mapa geológico de España, Inca. 1:50.000. 671/ 39-26.
pp.
Madrid.
VV. AA. (1969): Lluc y su comarca. Plano guia con indicaciones de los
JUAN, R. (1972): Son Nebot. Sa Casa Nova. Acopio de datos sobre los
caminos, fuentes y miradores de interés para el excursionista.
predios de Son Nebot y Casa Nova (Escorca). –Redacción provi-
Asociación de antiguos blauets.
soria-. Lluc, maig 1972. 26 fulls mecanografiats.
20