El torrent de Muntanya : Escorca, Mallorca
ENDINS, núm. 27. 2005. Mallorca
EL TORRENT DE MUNTANYA
(Escorca, Mallorca)
per Gabriel SANTANDREU 1 i Miquel TRIAS 1
Resum
Presentam la topografia i descripció del torrent de Muntanya, situat al terme
d’Escorca, a la vessant nord del puig Tomir. En el seu recorregut travessa les terres
de la possessió de Muntanya, s’engorja minsament a un espectacular paratge càrs-
tic tot just abans d’obrir-se definitivament a la vall d’en Marc d’on pren camí defini-
tiu cap a la vila de Pollença. El torrent comparteix protagonisme al llarg de bona part
del recorregut amb el traçat del camí Vell de Lluc; via d’unió entre el Santuari i la
citada vila. De la mateixa manera com a complement de la descripció paisatgística
de la zona presentam la topografia de dues fonts: la font de Muntanya i la font de
s’Hort Nou que, amb les seves aportacions, alimenten una sèrie de canaletes i
espais de conreu.
Abstract
We present the survey and description of the Torrent de Muntanya, which is sit-
uated in the municipality of Escorca, on the north slopes of the Puig Tomir. It cross-
es the land of the Possessió de Muntanya, where it forms a gorge in a spectacular
karstic area just before finally opening into the Vall d’en Marc where it heads towards
the village of Pollença. The torrent follows for a good part of route of the ancient
Lluc track, which links the Santuari and the cited village. At the same time and to
complete the description of the landscape we present the survey of two springs: the
Font de Muntanya and the Font de s’Hort Nou, which feed a series of channals and
farmland.
Tant si de neu blanquegen
los puigs, com si los colren soleiades,
tot l’any hi remoregen
les fonts entre murteres perfumades.
La Vall” primera redacció - Agost 1873
Mn. Costa i Llobera
Introducció
El torrent de Muntanya se situa al coster nord del
espectacular paratge càrstic: el rellar de Son Marc,
puig Tomir i representa el principal drenatge superficial
zona on es fan ben paleses les formes de modelat
d’aquesta zona. Tot i tenir una capçalera molt ampla i
superficial en forma de lapiaz i que en alguns indrets
difusa formada per diversos xaragalls que es despen-
arriben a assolir un important desenvolupament marcat
gen de les vessants del citat massís amb jaços més o
per la verticalitat, formant esquerps esquetjars que deli-
manco clars, el tàlveg no és defineix clarament fins a les
miten el jaç del barranc. En alguns indrets, el jaç es veu
proximitats de la font de Muntanya. Minso i planer en
clarament vinculat a les morfologies exocàrtisques on el
el seu sector inicial, és al tram central –abans d’obrir-se
tàlveg ha evolucionat a favor de les profundes esquer-
definitivament a la vall d’en Marc– on el torrent s’en-
des i canals del mateix esquetjar. N’és un exemple el
gorja amb certa importància i on acumula la major part
tàlveg que podem observar entre el S7 i el S9, al segon
del desnivell i per tant on es concentra el major atractiu
tram encanonat. La morfologia interior del torrent ve
esportiu de la devallada. En aquest sector travessa un
definida, com ja hem avançat, per un desnivell suau,
d’uns 30 graus de mitjana, que forma escassos salts de
discretes alçades, sovint produïts per acumulacions de
1 Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma.
blocs que han col·lapsat el tàlveg modificant-ne el traçat
7

Figure 1: Fragment del mapa del
Cardenal Despuig (1783)
que correspon a la zona
estudiada. S’hi represen-
ten diversos traçats de
camins que unien Lluc
amb Pollença.
Figura 1: Fragment of the map by
Cardenal Despuig (1783)
wich corresponds to the
area studied. It chows
various routes of tracts
which link Lluc with
Pollença.

original i generalment no superiors als 10 m. N’és una
Binifaldó, Femenia i Míner, ja apareix ben documenta-
excepció un S15, màxim desnivell que podrem trobar
da als textos històrics; d’aquesta manera, al Llibre del
durant el descens. Igualment destaca l’absència de
Repartiment la trobam anomenada Almorell i segons
zones aquàtiques ni cap gorg pregon. Un pic superat el
aquesta font, fou assignada a la casa del Temple que en
tram més engorjat, el torrent es torna planer, de jaç
mantingué la propietat fins al 1312. Posteriorment
obert i rost amansit, travessant la vall d’en Marc en el
passà a anomenar-se Morell, fins assolir el nom actual
seu camí cap a Pollença on conflueix amb el torrent de
que data del segle XVI. El 1787 fou descrita per Jeroni
Ternelles formant el torrent de Sant Jordi que final-
de Berard com una gran possessió amb una font abun-
ment desemboca a la Badia de Pollença per devers
dosa. Cal fer menció de la seva situació estratègica;
Llenaire i ca na Valentina. És aquesta una vistosa vall,
pas natural entre dues grans vessants de la Serra, així
escenari d’eixides històriques. La vall de Vàritx, com
com el seu aïllament respecte d’altres possessions.
era coneguda al període islàmic, fou en temps de la
Aquests fets han propiciat que en diversos períodes his-
Reconquesta una via emprada per les tropes catalanes
tòrics hagi estat escenari de sonats episodis de robato-
a les seves campanyes per les muntanyes d’Escorca.
ris, crims i altres delictes.
Tropes que, comandades per Bernat de Santa Eugènia
Un altre element que comparteix protagonisme
o guiades per Jaume I durant la segona estada a
amb el torrent és el camí Vell de Lluc a Pollença, camí
Mallorca el 1231, travessaren aquestes terres amb el
del que en podem trobar referències documentals data-
propòsit de sufocar els nuclis de resistència musulmana
des l’any 1337. És aquesta una llegendària via què en
a les terres d’Escorca.
altre temps fou el més important nexe de comunicació
La font de Muntanya s’obri al fons d’una vistosa
entre la vila de Pollença i el santuari de Lluc. En podem
mina de pedra seca amb dos brancals, i presenta diver-
trobar unes primerenques referències documentals a
sos ullals, que en època de fortes pluges es poden mul-
una acta de compra i venda de terra per part dels pro-
tiplicar abocant les seves aigües al torrent. La font era
pietaris: l’orde militar del Temple, a qui foren assignades
ben coneguda temps enrera, probablement és la font
després de l’acte de Repartiment posterior a la
que accionava un molí d’aigua ja documentat l’any
Conquesta. Així, al Llibre d’Actes del Temple amb data
1337, i avui en dia és una important referència geogrà-
de l’any 1337 podem llegir aquesta referència:
fica dins aquesta contrada pels qui transiten pel camí
Caminum quo itur de Pollencia ad capellam beate
Vell. En paraules del Pare Roig, l’aigua d’aquesta font té
Marie de lucho”. A altres referències documentals molt
fama de tenir molta calç (ROIG, 1993). De la mateixa
més recents, es cita que al voltants de l’any 1818 el
mina arranca una canal de pedra, avui entubada que
camí necessita certes obres de manteniment; el motiu
porta l’aigua a les cases de Muntanya.
era degut a que travessava el torrent per diversos punts
El torrent travessa terres de Muntanya, d’on en
fent-ne necessària la reparació. Tanmateix, cal recordar
pren el nom. Aquesta gran possessió, partió entre els
que no fou aquest l’únic camí que recorria aquestes
termes d’Escorca i Pollença i que comfronta amb
contrades. Una acurada observació del mapa del car-
8

denal Despuig, gravat l’any 1781, ens mostra el traçat
punt on abandonarem el tàlveg en fer el camí de torna-
del que fou una altra important via que unia les posses-
da un cop realitzat la davallada. Deixarem el jaç a l’es-
sions de Son Marc i Mortitx, des d’on prenia cap a Lluc
quena i ben al davant podrem situar els verticals penya-
passant per Muntanya, Binifaldó i Menut.
segats per on es despenja la vistosa cascada –sovint
ben eixuta– del torrent del Salt del Molinet. Cap a
ponent i als costers del Tomir, una catifa d’alzines s’en-
fila cap al coll de Binifaldó divisòria d’aigües entre la
Accés
vall de Lluc i la de Pollença. Caminant per camí asfaltat,
no ens torbarem en passar per la finca d’El Clotal i un
poc més envant pel portell de Can Melcion, just on
Començam l’itinerari deixant la carretera C-710
comença un tram de pista “pseudo-empedrat” ben
Andratx-Pollença al punt quilomètric 5,3, a l’indret on
lleig, que podrem evitar sense gaire dificultat fent dre-
s’aixeca l’anomenat pi de les Creus, just a la cruïlla
ceres per dins l’alzinar. En poc més de 10 minuts ens
d’un camí asfaltat que s’endinsa per la vall d’en Marc,
trobarem a mà esquerra amb un tirany ascendent on
situada a ponent de la vila de Pollença i custodiada per
deixarem l’asfalt. Aquest caminoi que hores d’ara apa-
la vessant oriental per les esquerpes contrades de
reix senyalitzat com a sender de Gran Recorregut és ja
Fartàritx, i el coll de Míner, i més cap a llebeig per les
part del camí Vell de Lluc a Pollença. Deixam doncs
moles rocoses del puig de Ca de Míner i l’inconfusible
enrera l’asfalt per prendre un tirany que amb moderat
puig Tomir: la darrera de les grans altures de la Serra.
rost ascendent s’interna de tot d’una dins un alzinar. El
Seguirem inicialment aquest camí, tram del camí Vell
camí es veu travessat en alguna ocasió per una pista
de Lluc, ara asfaltat i que discorre paral·lel al rec del
moderna que obviarem tot seguint el traçat senyalitzat
torrent, creuant-lo en alguna ocasió. A poc més d’un
com a GR. Als 20 minuts de marxa arribam a un indret
quilòmetre des de la cruïlla, haurem de parar esment a
on el camí es recolza en un murs que actuen de para-
un punt on el camí asfaltat s’apropa molt al tàlveg, en
ment. El camí descriu una sèrie de revolts tot coincidint
un tram caracteritzat per un redol d’alzines i just abans
amb un redol on l’alzinar és ben espès i ombrívol.
d’un revolt molt marcat cap a migjorn. És aquest el lloc
Aquest tram es coneix com les Voltes. Immersos dins
més recomanable per deixar els vehicles i començar l’a-
aquest alzinar la vista és limitada però no passaran des-
proximació, entre d’altres coses perquè és en aquest
apercebudes al coster de migjorn, unes rossegueres i
9

xaragalls, enderrocs que engalanen els contraforts infe-
riors d’aquesta vessant del puig Tomir. Deixant enrera el
seguit de revolts i colzes arribam a un tram planer on hi
trobarem un portell de fusta; és tracta de la partió entre
els termes d’Escorca i Pollença. Superat aquest, no ens
torbarem en abandonar una pista descendent per seguir
el sender que de tot d’una travessa un rotllo de sitja i uns
metres més envant desemboca a una pista més ample.
El rost és torna encara més planer i agradable. Haurem
de posar atenció a no deixar passar una cruïlla poc evi-
dent d’on arranca una pista que davalla cap a la dreta
(abans d’un revolt del camí principal i vora un pal amb
indicació de GR), és el camí que porta cap a la font de
s’Hort
i s’Hort Nou i per on tendrem que tombar per
enfilar el camí cap al tàlveg. És aquesta l’opció més ràpi-
da i còmoda per accedir a la part esportiva i més inte-
ressant de la davallada, en canvi si en volem fer el reco-
rregut sencer i de passada gaudir de les aigües de la
font de Muntanya, haurem d’obviar aquesta bifurcació i
seguir ascendint per la mateixa pista. Sempre amb rela-
xat passeig, després d’uns 25 minuts de marxa, deixant
de banda algunes cruïlles, arribarem a un punt on el
camí travessa el torrent per damunt d’un pontet. A mà
esquerra i enlairada a uns 80 metres del camí trobam la
font de Muntanya, ben prop del tàlveg.
Si optam per la primera opció d’accés que, com ja
hem dit; és la més còmoda i directa per accedir al tàlveg,
haurem d’abandonar el camí Vell al
punt indicat i prendre la pista des-
cendent. De tot d’una trobarem un
redol planer amb algunes barraques
i rotllos de sitja. En aquest punt el
camí es confon; amb una mica d’es-
ment el podrem localitzar a mà dreta
i de tot d’una trobarem una pista ben
ampla i marcada que no té pèrdua.
Gairebé immediatament haurem arri-
bat a la font de s’Hort, situada a
l’esquerra del camí vora un xaragall.
Té una mina amb volta amb diversos
ullals i a l’exterior uns pedrissos i una
taula. De la font parteix una canaleta
que, amb un traçat rectilini aboca l’ai-
gua a una pica i un safareig a l’Hort
Nou
. La canaleta és de secció qua-
drada, té uns 170 metres i el seu
estat de conservació és bo, llevat
d’allà on travessa el camí. Ja sigui
seguint-ne el recorregut o sense
abandonar la pista, amb uns minuts
haurem arribat a s’Hort Nou. Es
tracta d’una encisadora raconada,
una cometa habilitada pel conreu,
amb una successió de marges i irri-
gada per les aigües de la font de
s’Hort
. A més són dignes d’esment
una sèrie d’elements bastits amb tèc-
nica de pedra en sec: un conjunt de
canals paredades, pontets, marges o
una barraca adosada a les penyes.
Deixarem aquest bell redol a la dreta
10

11

Foto 1: Panoràmica de s’Hort Nou, magnific exemple d’aprofitament de
Photo 1: Panorama of s’Hort Nou, a manificant example of farmland
l’espai per a conreu, on es conjugen una bona mostra d’ele-
use, with a great variety of traditional dry-stone-wall elements:
ments d’arquitectura tradicional de pedra en sec: canaletes,
channels, water tanks, stone enclosers, small bridges and
safarejos, espais marjats, pontets i tàlvegs empedrats. (Foto:
paved talwegs. (Photo: G. Santandreu).
G. Santandreu).
per seguir per una pista que tomba a l’esquerra sense
perdre altura. Travessa un xaragall, s’endinsa per un
olivar envaït per les estepes i comença a baixar deixant
enrera la gran mola calcària del Tomir. El camí, una
mica esvaït, travessa dues canals empedrades i pren
direcció cap a una carena d’esquetjar als peus de la
qual es troba el nostre torrent. Sortirem del redol d’oli-
var i trobarem una pista ampla i ben definida que tra-
vessa les restes d’un portell i per dins l’alzinar ens mena
directament al tàlveg.
Descripció
Si optam per fer-ne la davallada integral des de la
font de Muntanya, o bé hem fet l’aproximació des de la
vessant de Lluc per Menut i Binifaldó, –opció per on
hem de preveure una llarga aproximació per pista asfal-
tada– prendrem com a fita el pontet on el camí Vell de
Lluc a Pollença
travessa el rec del torrent.
Foto 2: Primers ressalts d’interés del torrent. Baixant el S 8, just quan
Accedirem al tàlveg amb poques dificultats, deixant
el torrent es comença a encanonar. (Foto: G. Santandreu).
enrera el camí i trobant de tot d’una un jaç poc definit i
ben obert que es mou per un espès alzinar. Al poc de
Photo 2: First falls of interest on the torrent. Dropping down S 8, just
where the torrent starts to form a gorge. (Photo: G. Santandreu).
començar la davallada diversos camins creuen el
12

Foto 3: Primer dels S10 a una zona oberta d’alzinar, en primer terme;
Photo 3: First of the S10 in an open zone of holm oak forest in the fore-
l’enclotada del torrent presidida per altes penyes d’esquetjar.
ground. The dropping of the torrent presided over by high
(Foto: G. Santandreu).
crags of karren. (Photo: G. Santandreu).
torrent, el segon d’ells, és la pista que condueix a les
amb poc desnivell trobarem un nou camí que travessa
cases de Muntanya, possessió de la qual, com ja hem
el rec, i tot seguit un nou camí. Es tracta del camí que
vist, agafa el nom el nostre torrent.
procedent de s’hort Nou, travessa el jaç. Serà aquest
Pocs detalls podem destacar d’aquest sector inicial,
el punt d’inici del nostre descens si hem optat per la pri-
com dèiem es tracta d’una llera oberta, on els únics res-
mera alternativa d’aproximació.
salts dignes d’esment –algun tobogan o alguna aglo-
Ja dins un tàlveg ben obert i per un espès alzinar
meració de blocs– es poden desgrimpar amb poca
començam a davallar deixant enrera una gran penya
complicació o bé es poden evitar per fora del jaç. Cal
caiguda a ran del jaç amb unes marcades estries de
esmentar algun petit gorg on es conserva aigua bona
corrosió càrstica (inici de la topografia). Tot d’una troba-
part de l’any o un tram on el jaç del torrent s’excava dins
rem el primer ressalt remarcable; un S 3 equipat amb
un potent paquet de tosca, evidència d’un curs anterior
una baga. A continuació el llit s’excava formant un petit
molt més ample.
canonet de 1,50 m d’amplada, on trobam encadenats
En alguns indrets el jaç pareix engorjar-se tímida-
un S 2,2 i un S 2,1 desgrimpables o bé evitables fora del
ment, com és al punt on, a un discret congost rep l’a-
jaç per una casta de laberint càrstic. El jaç s’obri i passa
portació d’un afluent que cau fent un petit salt al coster
a ran d’una paret seca amb oliveres fins arribar a una
esquerre. Tanmateix es torna a obrir sense cap altre
zona de blocs on trobam el proper obstacle; un S 2,5 +
al·licient que algun salt com un S 2 coincidint amb una
S 2,5 seguit d’un tobogan de 5 metres. És aquest un
paret seca que travessa el tàlveg o un S 3,5 amb cola-
ressalt que podem desgrimpar amb una mica d’esment
da de tosca. Més envant trobam l’únic salt digne d’es-
o bé fer servir una baga bastant capolada per montar un
ment d’aquest sector inicial. És tracta d’un S 6, equipat
passamà. En tot cas arribarem a un tram obert amb una
amb una placa, que desemboca a un gorg sec d’una
bona vista del primer sector engorjat del torrent. Aquest
fondària d’uns 2 metres. Aquest salt si tant volem es pot
se situa imminent al davant nostre travessant un rellar
evitar fora del jaç, això sí, tenint en compte que aquí el
ben marcat. Al coster esquerre destaca un gran ninot de
tàlveg es troba una mica engorjat, cosa que ens obliga-
roca penjat damunt del tàlveg. Arribam llavors a un S
rà a fer una escalada lateral pel marge dret una mica
4,5 que es pot evitar fora del jaç per la dreta i de tot
exposada. Superat aquest salt, el torrent descriu un
d’una compareix un S 4,2 que coincideix amb l’inici del
colze vora una sitja i de bell nou torna a ser ben obert.
engorjat. Aquest salt, equipat amb una placa a l’esque-
Uns 400 metres més de tàlveg ample, farcit de blocs i
rra, es pot desgrimpar per la dreta si el jaç està ben
13

eixut. Als peus del salt s’ens presenta una encisadora
perspectiva del torrent; en primer terme un ombrívol
estret atapeït d’esponeroses heures, figueres i llorers,
mentre que tancant el paisatge es retalla la forma pira-
midal de la Cuculla de Fartàritx. El proper obstacle és
un S 8 equipat a l’esquerra i rematat per dos bocins de
cadena. El salt aterra en un gorg farcit de blocs i imme-
diatament trobam davall d’una figuera un nou salt; un S
9
equipat amb dues plaques a l’esquerra. La capçalera
està formada per uns grans blocs encallats recoberts de
tosca sota els quals s’ha creat una coveta. Tot d’una el
salt enllaça amb un nou ressalt, un S 4 de roca ben llisa
que pega dins un gorg excavat amb alguns blocs a l’in-
terior. Es tracta d’una desgrimpada una mica delicada
sobretot pel que fa a l’aterratge dins el gorg; per tant,
pot ser una bona opció fer d’una sola tirada de corda els
dos salts.
Superats aquests salts inicials, deixam enrera el
primer tram encanonat del torrent i ens endinsam de
bell nou per un alzinar. A l’enfront i al mateix nivell on
ens trobam es poden observar uns pinacles de rellar
molts marcats, en canvi si allunyam la vista cap a lle-
vant podrem situar les contrades de Fartàritx amb el
Salt del Molinet. Emperò el torrent s’obri camí a través
del bosc i ho fa amb un S 10; una canaleta estreta i ver-
Foto 4: Aspecte del tàlveg entre el S 7 i el S 9 del segón tram enca-
tical que desemboca a un raconet amb dos gorgs que
nonat, on s’ha excavat aprofitant i erosionant les profundes
podrem evitar sense gaire complicacions. Tot d’una
escletxes i clivelles del propi esquetjar. (Foto: G. Santandreu).
apareix un nou S 10 equipat a la dreta amb una sola
Photo 4: View of the talweg between S 7 and S 9 on the second section
placa. Es tracta d’un salt totalment recobert de colada,
of the gorge, where it has deeply cut into and eroded cracks
que al tram final es troba molt desfeta i on podem apre-
and joints in the karrenfield. (Photo: G. Santandreu).
Foto 5: Baixant el S 9 configurat per una gran penya encastada que en
Photo 5: Drop at S 9 formed by a large rock which collpased into and
col·lapsa el tàlveg. (Foto: G. Santandreu).
blocked the torrent course. (Photo: G. Santandreu).
14

Foto 6: Rapelant el S 7,5, una prego-
na esquerda d’aspecte ben
engorjat. (Foto: G. Santan-
dreu).
Photo 6: Abselling S 7,5, a deep cut
with the aspect of a gorge.
(Photo: G. Santandreu).

ciar la potència d’aquest sediment. Després d’aquest
amb una figuera de soca revinclada. Aquesta part del
dos salts haurem arribat a un nou engorjat que corres-
torrent pren una direcció de 36°. Una vintena de metres
pon al nivell de rellar que hem identificat anteriorment.
més envant arribam a un nou salt, un S 9, que es pot
A aquest sector és de destacar la marcada estratificació
desgrimpar per l’esquerra seguint un pas que ens por-
que presenta el jaç, i que sembla excavat a favor de
tarà a una escletxa amb restes d’una colada molt des-
profundes esquerdes del mateix rocam, arrodonides per
feta. En aquest indret és curiós observar com, tot i que
l’efecte de l’erosió. No falten però els gran blocs que
el torrent té un jaç ben definit entre altes parets, al cos-
envaeixen el curs, són aquests els que formen un nou
ter esquerre la mà de l’home ha bastit una mena de
salt, un S 7 sense equipar que podrem desgrimpar amb
caminoi reblint de pedres els replans i escletxes del
una mica d’esment. El final d’aquest tram ve marcat per
rocam. La precària senda s’enlaira en direcció a uns
un S 9, salt que de fet és una acumulació de blocs
covals situats davall d’unes timbes roges. Seguint per
gegantins cimentats que han obstruït el tàlveg. Per
una llera ample superarem un S 3,5 que tant podrem
superar-lo; podrem fer servir dues plaques instal·lades
desgrimpar per un costat com per l’altre, i de bell nou el
a mà dreta, tanmateix un pas interior entre blocs comu-
torrent es torna obrir assolint una orientació de 100°.
nica igualment amb els peus del citat salt. És aquesta
Una successió de gran blocs marca l’inici d’aquest bocí
una opció que queda reservada als experts en des-
obert; es tracta d’un S 6 mal equipat amb una baga en
grimpades que vulguin gaudir d’una inusual eixida sub-
dubtós estat; tanmateix el salt es pot desgrimpar pel
terrània. En qualsevol dels casos arribarem a una
centre com es pot evitar fora del jaç per la dreta. Ens
enclotada ben ombrívola, engalanada per les heures i
espera un tram tranquil per dins l’alzinar sense cap
15

accident remarcable llevat de dos S 3,5 i un S 2,5 a una
da a la paret esquerra. Un S 3,5 que podrem desgrim-
zona de blocs. Més envant un caminoi amb restes
par per l’esquerra i el torrent descriu una sèrie de col-
d’empedrat travessa un portell i creua el tàlveg.
zes molt marcats assolint una orientació definitiva de
Després d’una quarantena de metres i diversos colzes,
118°. Són prop de 40 metres sense cap tret esportiu
el torrent s’estimba a un indret que forma una pregona
remarcable, això sí, si aixecam el cap, just damunt el
esquerda. Superat un primer bloc caigut arribam a un
tàlveg podrem observar un cable de ferro enlairat que
replanet, preludi d’un S 7,5. Equipat amb dues plaques
travessa el torrent. Es tracta d’un cable estès per tal d’a-
a l’esquerra, es tracta d’un salt vertical d’aspecte “ben
mollar penyes avall els feixos de llenya emprats pels
fosquer”. En aquest punt el jaç mesura 3 metres d’am-
carboners en les seves tasques; tot i que sembla que
plada, el pis és de còdols i en algun indret aflora la roca
només és un record d’un ús del bosc avui ja desapare-
mare. Emperò el passadís rocós no es torba a tornar-se
gut, cobrarà nova vida, ja que hi ha evidència que hom
obrir; un S 2 desgrimpable en marca el final i l’inici
en vol renovar la instal·lació.
d’una zona oberta d’alzinar d’uns 65 metres. Aquesta
Si seguim davallant deixarem enrera una desgrim-
acaba a un indret on el curs es torna excavar i on hi tor-
pada de 3,5 per un bloc i arribarem al S 15; el salt de
nam a trobar un jaç format per rellar molt erosionat.
més alçada del torrent. Aquest salt té com a capçalera
Aquest configura un rost de roca mare amb alguns
un gran bloc inclinat de roca ben llisa que fan que l’ac-
blocs caiguts que ens obligaran a fer alguna desgrim-
cés als ancoratges sigui un tant exposat. Un passamà
pada. Al final d’aquesta, l’amplada del tàlveg és de 3,2
instal·lat a un ullastre, ens ajudarà a assegurar aquest
metres i és de destacar una gran llosa caiguda recolza-
delicat tram. De totes maneres convé anar vius en
Foto 7: Detall del S 15 amb la gran
heura (Hedera helix) que
l’engalana. (Foto: G. Santan-
dreu).
Photo 7: Partial view of S 15 with the
ivy (Hedera helix) which
adorns it. (Photo: G. Santan-
dreu).

16

Foto 8: Baixant el S 15, el salt de més altària del torrent. Al igual que
Photo 8: Dropping down S 15, the greatest drop on the torrent. Like
altres bots, la seva gènesi està vinculada a la caiguda de blocs
other drops, its origen is due to the fall of blocks which occupy
que n’ocupen el jaç modificant el perfil. (Foto: G. Santandreu).
the torrent course modifying its run. (Photo: G. Santandreu).
17

de pedra seca amb un portell. Més envant la llera tra-
vessa un portell de pedra amb una bassa, sovint amb
aigua podrida. A mà dreta ens quedarà un camp de
tarongers tancat per una paret de pedra que ens acom-
panyarà un bon tros. En aquest tram, una inoportuna
barrera d’abatzers ens obligarà a abandonar el jaç,
cosa que farem pel coster esquerre, per tornar a agafar-
lo uns metres més envant. Després d’uns vint minuts de
marxa des del darrer salt, el jaç es veu interromput per
una primera tanca de ferro amb portell basculant. En
passarem per davall aprofitant tan sofisticat mecanisme
de dubtosa utilitat en cas de revinguda. Uns metres més
avall i al coster dret del torrent, cal esmentar l’existència
d’un coval anunciat per un paladar rocós que amaga els
restes d’una cavitat, avui col·lapsada per esfondrament
i que ens pot servir per fer una idea d’antics nivells del
torrent.
Amb poc més de mitja hora després d’haver deixat
enrera el darrer salt del descens haurem arribat a un
segon portell d’igual tecnologia que l’anterior; en haver-
lo superat posarem esment al marge dret del jaç on
podrem esbrinar un mur de pedra a un redolet d’alzines;
és el punt on hem començat l’itinerari d’aproximació i en
aquest cas final del nostre recorregut.
Les dades tècniques d’aquest torrent es poden
resumir de la següent manera:
Material: 2 cordes de 20 metres. Cal preveure les inex-
cusables cordes de recanvi i algun material per renovar
els ancoratges.
Desnivell de la zona esportiva: 180 metres
Temps del descens: 3 hores
Foto 9: Tàlveg ben excavat al S 7, al tram final de la zona esportiva.
(Foto: G. Santandreu).
Temps d’aproximació per l’itinerari descrit: 1 hora i mitja
Època: Es pot fer tot l’any. Després de pluges fortes pot
Photo 9: Well deepened talweg at S 7, in the ending sector of the spor-
presentar un cabal inusual que cal avaluar.
tive zone. (Photo: G. Santandreu).
aquest tram; una ensopegada pot acabar amb una cai-
guda neta de 15 metres. El salt en qüestió és ben vis-
Agraïments
tós, es tracta d’una vertical amb uns blocs encastats a
la part superior que al coster dret formen un gran coval
engalanat amb una esponerosa heura. La paret reco-
Volem fer present el nostre agraïment als bons
berta de tosca acaba a un gorg ben eixut ple de còdols,
companys Santiago Amengual i Antoni Artigues per la
a l’extrem del qual compareix de tot d’una un nou salt.
seva ajuda en la recollida de dades topogràfiques i la
És un S 7 per una canaleta estreta ben encaixada, que
localització de punts de l’itinerari amb el GPS.
podrem instal·lar a unes plaques a l’esquerra de recent
Igualment volem agrair a Antoni Reynés els seus
col·locació menyspreant tres ancoratges anteriors cla-
comentaris pel que fa a alguns topònims així com les
vats a mà dreta, –exemplar lliçó de sobre-equipament–.
precisions als voltant del Camí Vell.
El salt aterra en un bloc, a un estret on el tàlveg descriu
un doble colze. Acte seguit i amb un curs igualment
excavat arribam a un S 5 equipat a mà dreta amb una
Bibliografia
placa. És aquesta la darrera vertical d’importància del
torrent i es tracta d’un salt format per blocs encallats al
CERDÀ, M i VILANOVA, B. (1997): El camí Vell de Lluc. Col·lecció
jaç formant un covitxol a davall. Tanmateix, es pot evitar
Itineraris de Pollença nº 5. Ajuntament de Pollença.
sortint del jaç per l’esquerra. Superat aquest darrer salt
COSTA i LLOBERA, M. (1947): Obres completes. Editorial selecta,
Barcelona.
el torrent s’obri definitivament i s’endinsa decididament
DESPUIG, A. (1783): Mapa General de Mallorca.
per dins l’alzinar amb un recorregut amansit, obert i en
JUAN, R. (2002): Escorca, Apuntes para la historia del municipio. Tomo
ocasions poc definit. A tot aquest tram ja no hi trobarem
I i II. Ediciones Calima. Missioners dels Sagrats Cors - Ajuntament
d‘Escorca.
gaire accidents de rellevància, llevat d’un S 4 i un S 6;
ROIG, B. (1993): Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. El Tall
el darrer format per una penya enorme que envaeix el
Editorial. Ciutat de Mallorca.
tàlveg i que podrem superar amb una desgrimpada o, si
TRIAS, M. i RAMON, F. (1999): Els torrents clàssics de la Serra de
Tramuntana. Miquel Font Editor. Ciutat de Mallorca.
ja n’estam cansats; evitar-lo per fora del jaç. És just
VILANOVA, B. i CERDÀ, M. (1994): La Vall d’en Marc i els molins de
abans d’aquest ressalt on el torrent es veu delimitat al
Llinàs. Col·lecció Itineraris de Pollença nº 4. Ajuntament de
coster dret per una filada de pedres a més d’una paret
Pollença.
18