El vert�gen de Ponent : aportaci� al cat�leg dels torrents de Valldemossa i Dei�
ENDINS, núm. 26. 2004. Mallorca
EL VERTIGEN DE PONENT.
APORTACIÓ AL CATÀLEG
DELS TORRENTS DE VALLDEMOSSA I DEIÀ
per Gabriel SANTANDREU 1 i Miquel TRIAS 1
Resum
Presentam la descripció i aixecament topogràfic de tres torrents localitzats a la
zona compresa entre el Port del Canonge (Banyalbufar) i la península de la
Foradada (Deià) a la costa nord de la nostra Illa. Tots ells amb unes tipologies domi-
nants caracteritzades pels recorreguts curts i els forts desnivells on trobam tàlvegs
poc excavats i vertiginosos salts coincidents amb les timbes del Juràssic. A les des-
cripcions s’intercalen notes i apunts referents a la presència i obra de l’arxiduc Lluís
Salvador entre els anys 1867 i 1913 a les possessions entre Son Ferrandell i Son
Masroig. A més presentam el croquis d’equipament d’un quart torrent igualment
situat a la zona d’estudi, el torrent des Guix.
Abstract
We present the description and topographic survey of three torrents located in
the zone between Port del Canonge (Banyalbufar) and Península de la Foradada
(Deià), in the North coast of the island. All three have dominant typologies charac-
terized by short runs and high slopes where we find slight excavated talvegs and
huge falls coincidental with the Jurassic steeps. Some notes are included concer-
ning the presence and work of Arxiduc Lluís Salvador between 1867 and 1913 in the
houses between Son Ferrandell and Son Masroig. We also present the equipment
sketch of another torrent located in the study zone, Torrent des Guix.
I estava bé aquella ànima damunt aquella altura
d’on veuen la mar fonda unida amb lo cel blau
on sona més augusta la veu de la natura,
on la quietud murmura
santes remors que diuen: pregau i meditau
“Miramar”
M. Costa i Llobera
Introducció
Els torrents que s’obriren antany eren llocs enclo-
que, com els que aquí descrivim, no amaguen cap mis-
tats, misteriosos i aïllats de l’exterior, característiques
teri en llur caixer, torrents que es veuen d’enfora, i que
que motivaren els exploradors a ficar-s’hi de manera
almenys se n’intueix la dificultat de ben lluny, tal com es
semblant a allò que empeny els espeleòlegs a penetrar
fa en una via d’escalada. Per tant aquí l’interès, no és la
dins les cavitats malgrat les innombrables dificultats que
llera ombrívola, tancada, íntima d’altres torrents; és la
això implica. D’un temps ençà el torrentisme ha pres
verticalitat, la llum enlluernadora, la vista oberta als horit-
molta força a Mallorca, s’han obert nous torrents arreu,
zons il·limitats de la mar i a les roques titàniques presidi-
però clar, els torrents celats, misteriosos i pregons ja són
des per la Foradada.
coneguts, de manera que els torrenters radicals fa temps
En el present article vos presentam la topografia i
que exploren qualsevol curs d’aigua que tengui un mínim
descripció de tres d’aquests, els més importants de la
de dificultat. Per això es fan populars alguns torrents
zona entre el Port des Canonge, i Deià; de passada en
citarem un quart, tot i que no amb tant detall com els
altres, però de menció imprescindible per a tenir una
visió geogràfica de conjunt i per aclarir la confusió de
1
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca.
Palma.
noms que hi havia fins ara, a la zona.
31

bar amb la confusió toponímica arrossegada des de les
primeres exploracions. Així veurem que el que era
conegut com a torrent des Guix, és el torrent de Son
Masroig o de ses Òlibes i que l’autèntic, genuí i verta-
der torrent des Guix no és altre que el que fa partió
entre els termes municipals de Valldemossa i Deià,
situat més a ponent. Altre topònim estès entre els
torrenters feia referència a un torrent de sa Foradada
que de fet és el torrent de Son Gallard. En referència a
l’equipament hem de tenir ben present que la informa-
ció que donam pot no coincidir amb la realitat per mol-
tes de raons: els ancoratges que citam poden haver
descomparegut o estar inservibles; o ben al contrari, un
fanàtic de l’equipament pot haver clavat els darrers
models d’ancoratges high-tech a tots i cadascun dels
salts. Per altra part, el que a les topografies anomenam
placa inclou tota casta de peces metàl·liques –spits,
parabolts, químics, etc.– que no siguin les clàssiques
clavilles d’escalada. Quan al material necessari, hem
de tenir en compte que, tot i que es tracta de torrents
amb verticals molts grans –alguna de més de 100
metres– només són imprescindibles 2 cordes de 60,
sempre tenint present que no convé enfrontar-se a salts
d’aquesta envergadura sense cordes de recanvi.
L’aspra bellesa de la zona no necessita d’apolo-
gistes. La combinació dels penyals vertiginosos, bos-
cos espessos i costers atapeïts d’olivar enamora al
visitant. Així ha estat des del temps més antics o com
Figura 1: Croquis d’equipament del torrent des Guix. Sense escala.
a mínim des de la Conquesta; concretament Miramar
Segons J. Barceló, M. Bosch, R. Romero, I. Romero, F.
Bonnín i O. Isach.
és un indret d’alt ressò històric, aquí el segle XIII,
Ramon Llull va fundar una escola de llengües orientals,
Figure 1: Unscaled sketch by the team of the Torrent des Guix. After J.
i de les premses de Nicolau Calafat va sortir el primer
Barceló.
llibre imprès a Mallorca. En temps més moderns foren
aquests mateixos paratges els que varen seduir a una
persona de tanta cultura i tant de món com George
Sand, fins al punt de fer-li veure les possibilitats turísti-
ques de l’Illa. Un altre personatge il·lustre que es va
La costa nord de la serra de Tramuntana compresa
enamorar d’aquests indrets fou l’arxiduc d’Àustria Lluís
entre Banyalbufar i la península rocosa de sa Foradada
Salvador, fins al punt de comprar totes les possessions
presenta uns trets ben característics, no de bades es
costaneres entre Esporles i Deià. A més les va popula-
tracta d’una zona amb aspectes estratigràfics i tectònics
ritzar entre l’alta societat de l’època; entre d’altres
força interessants. Concretament a la zona de s’Hort de
Miramar rebé la visita de l’emperadriu Sissi d’Àustria i
sa Cova és on es situen els materials litològics més
del rei Eduard d’Anglaterra. Miramar i les terres del vol-
antics de Mallorca corresponents al període Carbonífer,
tant són llocs senyers de la literatura mallorquina i
són roques formades per sediments de gra fi alternats
catalana en general; sota el patronatge de l’Habsburg
amb arenisques que contenen restes de plantes, crinoï-
hi escriviren personatges com Costa i Llobera, Joan
deus, petits crustacis marins i pol·len. Morfològicament
Alcover, Jacint Verdaguer, etc.
la zona se’ns presenta com un coster esquerp cap a la
L’acció de l’Arxiduc sobre el paisatge, quasi sem-
mar formant penya-segats; tot i que no correspon al
pre encertada, es pot veure avui encara en forma de
mateix fenomen tectònic els tres torrents presenten
camins i de miradors que humanitzen delitosament un
com a tret comú un d’aquells, d’uns 100 m de desnivell
paisatge tan aspre. El 1923 un projecte que hauria
aproximadament. La part que podríem anomenar
representat la continuació de l’obra arxiducal fins a les
esportiva dels torrents que descriurem està ubicada a
darreres conseqüències no va arribar a veure la llum;
les calcàries del Lias i als enderrocs de vessant derivats
es tractava de la declaració de Parc Nacional de les
d’elles.
terres de Miramar, promoguda pel Foment de Turisme i
Els torrents que surten en el nostre treball són el
avortada pel poc interès del govern de Madrid. Fet més
torrent de Son Masroig o de ses Òlibes i el torrent de
de plànyer quan veim el procés d’urbanització que
son Gallard, al terme de Deià; el torrent de s’Hort de sa
sofreixen aquestes indrets.
Cova o des Cable al terme de Valldemossa; i el torrent
En un lloc tan carregat d’història, de bellesa paisat-
des Guix que fa partió entre els dos termes, tot i que
gística, tant natural com antròpica, és allà on la pràctica
d’aquest darrer és poca la informació que aportam, tret
del torrentisme esportiu es pot dignificar amb unes
de la situació i un croquis d’equipament.
gotes de cultura, a través del coneixement de la geo-
Interès afegit a aquest paper és la intenció d’aca-
grafia humana dels que hi passaren i de llurs obres.
32

Descripció dels torrents
ment travessa aquesta fracció d’olivar, transcorre pare-
dada com ja hem esmentat, fins que es despenja a la
mateixa timba amb un salt de semblants característi-
TORRENT DE SON MASROIG O DE SES ÒLIBES
ques però d’alçada menor. Els diferents tàlvegs s’unei-
(DEIÀ)
xen al peu de les penyes en un indret ben característic
on creixen uns gegantins exemplars de poll (Populus
El torrent comença a la carena del puig Caragolí
nigra) de posat impressionant. El racó té una bucòlica
al voltants dels 700 m d’altura, coneguda com els cin-
bellesa no tan sols pel recòndit encís i l’exuberant vege-
gles de Son Rul·lan i davalla amb una conca poc defi-
tació que l’atapeeix, si no també per alguns elements
nida per un alzinar de pendent suau entre 30 i 35 graus
constructius, com el petit i rústic pontet que salva un
passant aprop de les cases de Son Rul·lan. No massa
dels xaragalls servint de suport al camí des Barranc;
enfora, el torrent s’anivella tot just arribant a l’indret
es tracta de l’anomenat pontet des barranc de Son
dominat per les Cases Noves, ben a ran de la carrete-
Gallard, obra de l’Arxiduc coetània a la construcció de
ra del port de Pollença a Andratx, travessant una zona
la citada via, datada entre els anys 1896 i 1909. Té un
planera on el curs es difumina en diverses branques,
arc de mitja volta construït amb marès i sustentat amb
algunes d’elles en forma de sèquies ben bastides de
murs de pedra, essent el seu estat de conservació bas-
pedra en sec. Ja dins l’olivar es despenja per una timba
tant acceptable. A partir d’aquí el torrent presenta un
corresponent a materials del Juràssic on l’única traça
caixer planer sovint paredat i que transcorre per un oli-
de curs d’aigua és un folre de tosca.
var degradat, encaixant-se progressivament fins arribar
La branca principal presenta un tàlveg una mica
a la gran timba que forma un salt de 93 metres.
excavat i s’estimba pel penyal en un salt brut, que pre-
Com veurem, el torrent presenta 4 zones, la prime-
senta una capçalera bastant descomposta amb frag-
ra a les cotes més enlairades formada pel coster del
ments de roca d’aspecte amenaçador que el fan poc
puig Caragolí que ve a morir sobtadament a un olivar
recomanable per perillós. Una altra branca que igual-
dels voltants de les Cases Noves amb el salt brut. Al
33

Foto 1: Torrent de ses Òlibes. Part final del S 93. S’aprecia la gran
Foto 2: Torrent de ses Òlibes. Inici del segón ressalt al S 93. A l’en-
massa de tosca que en forma la part superior, i la barbacana
front, l’omnipresent Foradada. Foto: G. Santandreu.
final. Foto: G. Santandreu.
Photo 2: Torrent de ses Òlibes. Beginning of the second fall S 93. In the
Photo 1: Torrent de ses Òlibes. Final part of S 93. The large mass of
foreground the Foradada stands out. Photo: G. Santandreu.
calcareous deposits forming the upper part and the final bar-
bican can be seen.
Photo: G. Santandreu.
peu d’aquest, una zona de poc pendent amb petits salts
La primera opció d’accés arranca just a peu de
on es comença a engorjar. Una tercera part ve ben defi-
carretera, ben enfront de les cases, al punt on el rec del
nida pel salt de 93 m on el torrent passa per una timba
torrent travessa aquesta via per un pas subterrani. De
que geològicament correspon al Juràssic inferior. Amb
tota manera, ben aferrat al jaç, es localitza un camí anti-
una part superior formada per una gran massa de tosca
gament empedrat, que corre paral·lel al tàlveg. Com ja
reexcavada i un tram final ben volat. I finalment un
hem avançat, aquest primer tram de torrent no presen-
darrer sector fins arribar a la mar amb un tàlveg ample
ta cap atractiu, de fet no és més que un llit rocós obert
de fort rost format per una zona d’enderrocs de pendent
que desemboca a través d’una espessa bardissa a un
amb algunes parts de roca ben estratificada
salt de capçalera descomposta, cosa que en desacon-
Degut a la proximitat a la carretera, l’accés al
sella el descens.
torrent presenta diverses alternatives. Des del peu
La segona opció, i tal vegada la més aconsellable,
mateix de la carretera podem triar per l’opció immedia-
ens situa als voltants del punt quilomètric 66,1 de l’es-
ta que, sense gaire complicacions, ens durà fins al pri-
mentada carretera, on al coster de la mar trobarem un
mer tram obert de escàs interès i on, com ja hem apun-
portell metàl·lic obert que ens permetrà accedir a un oli-
tat, només trobarem el poc recomanable salt brut, o bé
var. Prendrem direcció a llebeig per un camí ample que
accedir després d’una curta aproximació al segon sec-
mantenint altura fins arriba a un portell de pedra amb un
tor, tram aquest que concentra el principal atractiu de la
barreró de ferro. Travessat aquest, tombarem lleugera-
davallada: les gran verticals i unes privilegiades pano-
ment seguint un tirany cap a la mar, deixant enrere uns
ràmiques damunt la península de sa Foradada i els
abeuradors. No estarem molt a arribar a un morro, bo de
seus voltants.
reconèixer per una clapa de roques pelades. És aquest
En qualsevol cas, l’itinerari té com a punt de parti-
un esplèndid mirador, cap al sud podrem situar en pri-
da la carretera C-710 Pollença - Andratx, a l’alçada de
mer terme una franja de penya-segats on podem ubicar
les Cases Noves, possessió situada a ran de carretera
el primer salt del torrent, així com una sèrie de covals i
uns centenars de metres després del quilòmetre 66.
balmes penjades. Al damunt, les Cases Noves, més
34

35

Un tram paredat a part i banda ens senyala l’inici
del descens. En aquest indret, una creu picada a una
roca del tàlveg recorda la partió de les possessions de
Son Gallard i Son Rul·lan. Segueixen un centenar de
metres sense gaire atractiu, és més, la vegetació n’en-
vaeix a estones el tàlveg fent la progressió incòmoda.
Tan sols uns graons desgrimpables i evitables en forma
de tobogan en rompen la monotonia.
El primer salt digne d’esment és un S 7 desgrimpa-
ble per la dreta, i que coincideix a un indret on el tàlveg
s’engorja tímidament. Segueix una zona planera ani-
mada per un S 3, i una vintena de metres més envant
un T 9 que es pot desgrimpar per la dreta. De bell nou
ens trobam amb un sector de desnivell minso, uns qua-
ranta metres que finalitzen a un S 6 folrat de tosca i que
es pot evitar per l’esquerra. Ens trobam ben aprop del
salt gros, la panoràmica s’obri i el paisatge marí s’en-
galana amb la presència de la propera Foradada. A
partir d’ara els ressalts apareixen un darrere l’altre
escalonats, interromputs per una sèrie de replans. El
primer graó és un S 10 equipat amb dues plaques a mà
esquerra i que desemboca dins un gorg de 3 m de fon-
dària. No passarà desapercebuda una gran massa de
tosca, que s’estimba formant la gran cascada per la què
es du a terme el descens. En alguns indrets aquest
dipòsit de sediment calcari té una apreciable potència i
recobreix totes les parets del salt, i localment es pre-
senta reexcavat; a d’altres punts la tosca és molt exfo-
liada i descomposta, cosa que, com és habitual en
aquests tipus de formacions, ens fan dubtar de la soli-
desa i consistència.
Foto 3: Torrent de Son Gallard. Balconada inicial de la gran timba.
Sortint del gorg hi ha un replà on trobam els pro-
Foto: G. Santandreu.
pers ancoratges: dos químics que permeten rapelar els
Photo 3: Torrent de Son Gallard. Inicial balconies of the grand fall.
25 m del proper salt. El descens es fa per una paret fol-
Photo: G. Santandreu.
rada íntegrament de tosca i es veu interromput per un
replà molt aeri i de precària estada, capçalera del darrer
salt de 60 metres. Igualment hi trobam dos ancoratges
enrera i ben enlairades damunt un turó les cases de Son
químics ficats a la massa de tosca. Aquests ens per-
Rul·lan, i tancant el paisatge; l’espès bosc del Molí i els
metran el descens d’una imposant tirada de 50 m, amb
cingles de Son Rul·lan, vessant nord del puig
la part final ben volada que aterra a un tobogan esglao-
Caragolí sobre el que serpenteja part del camí de sa
nat, tram aquest darrer que, si tant volem, podríem des-
Muntanya més conegut popularment com a camí de
grimpar.
s’Arxiduc. Enfront nostre ja es pot intuir la torrentera
A partir d’ara ens trobam amb una llera ben oberta,
amb el seu planer tram inicial ocult pels arbres, i final-
recoberta de blocs que cau en fort pendent fins arribar
ment cap a la mar; el tram on el torrent s’engorja per sal-
definitivament a la mar. Pel camí hi apareixen diversos
var el gran desnivell fins arribar-hi.
salts, els quals es poden desgrimpar o evitar per un
Continuarem l’aproximació deixant el morro a la
costat o l’altre. Digne de menció és un T 18, s’Escaleta,
dreta, i és a partir d’aquí quan el rost es torna més pro-
un tobogan de roques cimentades per colada d’un vis-
nunciat. El descens es fa en ziga-ziga per un terreny de
tós color daurat i que contrasta vivament amb la mar
marges esbaldregats i en molts d’indrets desfets, mentre
blava que es retalla al seus peus. És aquest el darrer
l’olivar es comença a confondre amb pinar i garroverar i
accident que haurem de superar amb l’ajuda de les cor-
vegetació baixa; llampúdols i lletreres. Amb poc menys
des. La resta, un S 5 i un S 7 a una zona d’enderossall
de 10 minuts haurem arribat al tàlveg, en aquest punt
es poden desgrimpar. Entre blocs i desgrimpades i a
canalitzat entre parets seques i molt brut de vegetació.
una vintena de metres de la mar, travessa una traça de
Durant el descens, si ens fixam a la nostra esque-
camí. Es tracta del camí de la Mar. Aquesta especta-
rra, ens haurà cridat l’atenció molt aprop de les penyes,
cular camí de carro va ser un dels primers de la exten-
un conjunt de enormes polls i qualque figuera ressaltant
sa xarxa que en va manar construir l’Arxiduc i data pro-
entre l’espessor dels pins; és tracta del redol ja citat
bablement dels voltants de l’any 1876. Recorria a ran
anteriorment on conflueixen les dues torrenteres que es
de mar el tram entre es Guix i sa Foradada amb un tra-
despengen penyes avall per formar el jaç únic que a
çat sòlid i ben consolidat, sustentat per un mur bastit de
partir d’ara seguirem. En definitiva, el punt inicial del
pedra seca. Molt n’ha canviat l’aspecte de com el mos-
torrent és troba a la cota 180, 110 m per davall del
traven els volums fotogràfics “Flors de Miramar“ fins a
començament del nostre itinerari.
l’estat actual, totalment perdut i arranat per onades i
36

37

El torrent té un accés immediat, just a peu de carre-
tera, ben enfront de les cases de Son Gallard; el jaç tra-
vessa la via per un pas subterrani, talment com ho fa el
torrent de ses Òlibes un centenar de metres més
envant; és per aquest talús on l’accés al tàlveg es fa
d’una manera més directa.
Pràcticament des del seu inici, el torrent presenta
una llera ben definida i és troba delimitat per dues filfe-
rrades de sengles propietats privades, quedant el
torrent enclaustrat entre elles, a ben segur com a partió
natural. Pocs metres més envant trobam els primers
ressalts; es tracta d’una sèrie de petits salts de 2,5 m i
4 m; aquest darrer desgrimpable per la dreta amb un pis
terrós i relliscós. Superats aquests primers accidents
tornam a trobar una zona planera i oberta amb ullastres
i alzines, tram poc accidentat llevat d’uns ressalts de 2
m i 1,5 m fàcilment desgrimpables. De tot d’una apareix
el primer salt destacable; un S 6 que marca l’inici d’un
engorjat. El bot es pot equipar a un ullastre a l’esquerra,
instal·lació que és un botó de mostra del pobre nivell de
l’equipament que anirem trobant al llarg del descens. Al
seu peu, el coster esquerre ens mostra una clara estra-
tificació mentre el tàlveg es veu ocupat per una figuera
i més envant per una murada d’esbarzers. Després
d’aquest primer encontre selvàtic, trobam dins l’engor-
jat un S 4, equipat de forma precària a un pont de roca
amb unes bagues podrides amb l’alternativa de refor-
çar-lo o substituir-lo per un arbre proper. En aquest punt
l’amplada del tàlveg és de 2 metres. No ens torbarem a
trobar un salt sub-vertical, un T 8 equipat amb una
placa al bell mig del tàlveg, sovint oculta per vegetació
Foto 4: Torrent de Son Gallard. Part volada del S 46 a la gran paret
i sediments arrossegats per l’aigua.
taronja. Foto: G. Santandreu.
En aquest indret val la pena allunyar per un
Photo 4: Torrent de Son Gallard. Buttress part of S 46 of the grand
moments la vista del nostre recorregut, per situar-la als
orange wall. Photo: G. Santandreu.
penya-segats que deixam enrera, on veurem una sèrie
de murs i paretons bastits a tall de penya. Es tracta del
mirador des Pins de Son Gallard. El que veurem no
és més que una petita part d’un esplèndid i complex
temporals. Tan sols en queden alguns vestigis dels
mirador format per diverses plataformes anivellades i
murs de contenció i restes aïllades a la zona més pro-
murs de contenció que s’estén 160 m i que en paraules
pera a sa Foradada. És doncs, seguint el seu traçat
de l’Arxiduc: “Domina tot es torrent de sa part de baix
imaginari per on prendrem l’itinerari de tornada, algunes
de Son Gallard” (HABSBURG 1911). L’accés es feia per
fites ens ajudaran a esbrinar la millor opció entre l’ina-
un camí de ferradura des del camí des Barranc, camí
cabable caos de blocs fins trobar al camí de sa
aquest que arribava fins a Son Masroig travessant
Foradada, que seguirem fins arribar a les cases de Son
diverses torrenteres.
Masroig.
De tornada al torrent hi trobarem uns ressalts de
3 m desgrimpables i un bocí obert que acaba a la cap-
çalera d’un salts escalonats. El primer d’ells, un S 9 ben
TORRENT DE SON GALLARD (DEIÀ)
encaixonat equipat a dues bagues fòssils a un arbre. El
ressalt té com a capçalera un enorme bloc suspès i una
Podem situar la capçalera d’aquest torrent a l’es-
esponerosa heura que s’enlaira pel coster esquerre. De
tret de Son Gallard a 770 m d’alçada, a l’extrem meri-
tot d’una compareix el segon salt, un S 5,50 igualment
dional de la carena del puig Caragolí. En un primer
instal·lat a un ullastre a la dreta amb unes bagues;
tram el torrent presenta una conca ben definida delimi-
davall hi ha un gorguet penjat a mode de balconada
tada l’oest per un dels contraforts del puig de sa talaia
damunt el nou salt, un S 13 que té com a equipament
Vella, mentre a l’est una altra carena, la de sa Moleta
unes bagues amb maillon ancorades a un pont de roca
el separa de la conca pertanyent al torrent de ses
a l’esquerra. El seu tram inicial és brut de llampúdols i
Òlibes, coster avall de la cara nord del citat puig. Més
d’heures, mentre que la part final és recoberta de tosca.
avall, a les rodalies de les cases de Son Gallard, recap-
Hem arribat a un indret ben obert, de fet un alzinar amb
ta les aigües del planell que les envolta; continua el cai-
restes de grans soques caigudes, i que es veu traves-
xer amb més definició davallant en una sèrie de
sat per un camí, molt més evident al coster esquerre, on
modests graons seguits de considerables salts fins abo-
podem observar un magnífic i ben conservat mur de
car-se a la mar.
contenció que s’enlaira penyes amunt. Es tracta del
38

Foto 5: Torrent de Son Gallard.
Capçalera del S 23,50.
Foto: G. Santandreu.
Photo 5: Torrent de Son Gallard.
Head of S 23,50.
Foto: G. Santandreu.

camí que amb els seus diversos brancals unia Miramar
de Son Gallard, un torrent estret amb un gran salt d’ai-
amb Son Masroig. De fet el tirany permet arribar al
gua.” (CAÑELLAS, 1997). Està format per dos murs
mirador des Torrent de Son Gallard, ben atalaiat
paral·lels units al capdavant per un mur voltat i es troba
damunt un esperó rocós que pareix endinsar-se dins la
construït sobre una superfície rocosa molt irregular.
mar i que no estarem molt a destriar destacant damunt
El tram obert de bardissa i alzinar es perllonga uns
un llom recobert de lletreres (Euphorbia dendroides).
50 m fins a topar amb un T 8 que es pot equipar amb un
Aquest mirador està delimitat a la banda de Miramar pel
passamà a un arbre a l’esquerra. Salt recobert de tosca
torrent des Guix i a la de Son Masroig pel torrent de Son
i molt brut d’esbarzers a la part final. El recorregut conti-
Gallard; i segons opinió de N. Cañellas es tracta d’un
nua essent obert i per un alzinar degradat, en canvi, uns
dels miradors fets construir per l’Arxiduc, menys cone-
80 m envant, i coincidint amb un nou salt, el jaç es torna
guts però a l’hora més grans i espectaculars. En parau-
a estrènyer i davant nosaltres el torrent es comença a
les del mateix autor: “es domina sa Foradada i el torrent
engorjar. Ens trobam amb un S 23,50, per ventura el salt
39

d’aspecte més torrenter del descens, no tan sols pel gorg
Ens trobam al davant d’una timba propera als
sotaestant, sovint ple d’aigua sinó per l’aspecte general:
100 m i que com veurem, cau penyes avall fragmentada
pregon i ombrívol. El salt s’equipa a dues plaques a l’es-
en diversos salts fins arribar als peus de la timba. El pri-
querra i es veu dividit pel gorg esmentat als 19 m, aquest
mer del salts és un S 30 que té com a capçalera un
gorg d’uns 4 m de llargada i poc més de 70 cm de fon-
reduït coconet i des d’on la vista s’obri en unes espec-
dària màxima, dóna pas al segon tram, un tobogan d’uns
taculars panoràmiques, essent l’element dominant del
4,50 m folrat de tosca. En aquest lloc el torrent presenta
paisatge la península rocosa de sa Foradada. Aquest
diversos colzes amples igualment poblats amb alzines
primer salt s’equipa a uns ullastres enlairats a l’esquerra
aïllades. A mà esquerra ens queda un coval de gran
d’on penja tot un enfilall de bagues que s’han anat reco-
boca, amb una petita estança rodonenca.
pilant al pas dels torrenters. És un salt ben vertical i
Com dèiem, el torrent descriu diversos colzes, el pri-
davalla per una mena d’estret amb diversos trams aeris
mer coincidint amb un S 7 fàcilment evitable per l’esque-
fins aterrar a una escala de gorgs farcits de còdols i
rra aprofitant uns enderrocs que han mig envaït el tàlveg
blocs. Són una exclusiva balconada que ens ofereix una
formant un rost terrós. El torrent pren una nova orienta-
vista diferent dels paratges que ens envolten. Un cop
ció, cap a 35º enfilant ja el tram final. Ens trobam ara a un
assolit el segon gorg penjat trobarem el proper salt, un
sector engorjat però amb el jaç amansit i poc accidentat
S 16,50 equipat amb dues plaques a l’esquerra i amb un
llevat, això sí, de la presència d’un bon nombre de blocs
descens amb bocins volats. Al seus peus es troba un
i pedres caigudes recentment que formen algun pas; una
replà seguit tot d’una per una canaleta desgrimpable,
desgrimpada d’uns 3 m per un enorme bloc n’és un
això sí, molt exposada, on cal tenir la precaució d’asse-
exemple. Tot i que el jaç és ample i de tímid desnivell, el
gurar-nos a la corda fins arribar al següent ancoratge.
recorregut discorre encaixonat entre altes penyes, cada
Superat aquest pas arribam a una mènsula petita i incò-
cop més brut de càrritx, blocs i arbres secs fins arribar a
moda ocupada per la bardissa i amb el pis de terra i
un punt on s’obri definitivament, preludi del gran salt final.
pedres, inici del S 46 fraccionat en dues tirades. Aquesta
Un caminoi en talla de bell nou el jaç, en aquest cas
primera part d’uns 15 m i equipada amb una placa i un
un tirany amb restes de marge de sosteniment que
clau enfila una canal de fort rost, on trobam la capçale-
igualment s’enlaira penyes amunt cap a un pas per una
ra del salt final que té 31 metres. Com és la tònica de
encletxa. En aquest indret ja es pot intuir el gran salt,
aquest torrent, una instal·lació precària de dues plaques
del qual només ens separa una vintena de metres, i que
ens espera en aquest salt. És una reunió incòmoda sus-
ve anunciat per un petit replà amb un coconet.
pesa al bell mig del jaç, en una clapa de roca ben pela-
Foto 6: Torrent de Son Gallard. Panoràmica des del S 16,50 al mig de
Photo 6: Torrent de Son Gallard. General view from S 16,50 in middle
la gran timba. A l’enfront la Foradada, comparau amb la foto 2.
of the gran fall. In the foreground the Foradada, compare the
Foto: G. Santandreu.
view that of photo 2. Photo: G. Santandreu.
40

da, exposada a la caiguda de pedres i totalment prohibi-
fort desnivell, es despengen cap a la costa a la zona
da per a grups nombrosos. Els primers 5 m es fan per
propera al Port des Canonge. El recorregut total és
un tram inclinat fins assolir el caire de la paret on ens
d’uns 2 quilòmetres i el desnivell és de 500 m, encara
espera un bon tram aeri pel centre d’una gran timba de
que el nostre itinerari comença a les rodalies del coll
color taronja. Al seus peus ens rebrà un llit de càrritx i
den Claret a una cota de 500 m i acaba a la pista del
enormes blocs; a partir d’aquí ja no trobarem cap difi-
puig de sa Moneda a 140 m d’alçada.
cultat tècnica, una escala de blocs desgrimpables ens
Podem dir que el torrent està dividit en tres parts
acompanyarà fins a la mar. Una vintena de metres
ben diferenciades: una primera zona de caixer amb
abans d’arribar-hi i adossat a un coster on el llit de blocs
suau pendent i escassos ressalts, des del coll d’en
ha deixat al descobert els clars estrats de la roca mare,
Claret fins a la cota 410; molt humanitzada amb marges,
trobarem un camí, molt desfet i a redols inapreciable.
sèquies i amb fragments de llera paredada. A continua-
Això és el que resta de l’anomenat camí de la Mar; a
ció un segon tram on es concentra per ventura el màxim
partir d’aquí l’itinerari de tornada és el mateix que el del
interès del descens, variats salts de modesta alçada i un
torrent de Son Masroig.
gran salt de 115 metres. La zona final es situa als peus
del gran penya-segat i no és més que una llera ampla de
pendent entre els 30 graus i els 45 graus, coberta de
TORRENT DE S’HORT DE SA COVA O DES CABLE
blocs, enderrocs de vessant de les properes timbes.
(VALLDEMOSSA)
Pel que fa al topònim, tal vegada el més legítim
seria el de torrent de s’Hort de sa Cova, que s’ha vist
El torrent de s’Hort de sa Cova o des Cable, podem
desplaçat en temps relativament recents pel des Cable,
dir que neix al gran comellar situat entre el puig d’en
fent al·lusió a un telefèric que es va instal·lar l’any 1915
Claret i la moleta de Son Cabaspre entre Esporles i
a les rodalies del torrent per tal de pujar la fusta que
Valldemossa i a terres del que fou una de les posses-
s’extreia de la zona de Sa Cova cap al Pla de Son
sions de l’Arxiduc: Son Ferrandell. El torrent es troba a
Ferrandell, per ser posteriorment tractada a Sa
una de les dues depressions que, amb cursos curts i de
Vinyeta, al Pla del Rei.
41

Foto 7: Torrent de s’Hort de sa Cova. Capçalera del S 114. S’aprecia la
Photo 7: Torrent de s’Hort de sa Cova. Head of s114. The decomposed
part descomposta del dipòsit de tosca. Foto: R. Romero.
part of the calcareous deposits can be seen. Photo: R. Romero.
L’itinerari té el començament a la carretera C-710
corona un turó, ben característica per les dues plantes
Pollença–Andratx, entre els punts quilomètrics 75 i 76,
i l’estil arabitzant, una més de les empremtes deixades
a l’anomenat Coll d’en Claret, que marca el canvi de
per l’Arxiduc a aquesta contrada; en aquest cas, l’estil
vessant entre la conca de la costa de Tramuntana i la
es justifica perquè es tracta d’una imitació més o
de la badia de Palma, entre els termes de Valldemossa
menys afortunada del minaret de la gran mesquita de
i Esporles.
Kairuan a Tunísia.
És en aquest coll mateix on trobam l’entrada a la
Iniciam la davallada en direcció al torrent que s’in-
urbanització Nova Valldemossa, anunciada per un por-
tueix a la fondalada del davant nostre sense cap traça
tell amb dues columnes folrades de pedra, i que ens
de camí; travessam diagonalment alguns marges, i arri-
servirà de referència per tal situar l’itinerari d’aproxima-
bam al fons de la coma, indret on es localitza el tàlveg.
ció al torrent .
El jaç però passa desapercebut, totalment tapat per un
Una vegada al coll, hem de prendre la carretera
esponerós mantell de carritxeres i brossa que no és
uns metres en direcció nord (cap a Valldemossa) per tal
més que un preludi de la selvàtica bardissa que ens
de localitzar un camí entre prats que arranca al mateix
espera. Haurem de continuar el feixuc avanç en direc-
coster de la urbanització. En un principi, aquest avan-
ció nord-est (60º) intuint el recorregut del torrent per,
ça paral·lel a la carretera per tombar definitivament dei-
més envant, començar a trobar senyes més evidents
xant enrere les penyes del moletó de Son Cabaspre.
del jaç, en un principi una llera oberta i poc definida.
De tot d’una un camí definit i mal de perdre s’endinsa
Poc després arribam a un indret on es troba encaixada
dins un pinar, deixant a l’esquerra una paret seca per
artificialment entre dues parets seques a manera de
més endavant travessar un portell. A partir d’aquest
sèquia d’una amplada de 1,5 m per 2 m d’alçada. Pel
punt el camí es comença a confondre entre l’espessa
que fa a la funció d’aquesta habilitació, només podem
brossa fins arribar a un redol obert amb una paret seca
fer especulacions; per ventura els seus faedors intenta-
a l’esquerra i un claper amb pujador a la dreta. Des d’a-
ren definir el confús tàlveg per tal de controlar les pos-
quí el camí esdevé un tirany ocult entre càrritx i este-
sibles revingudes i evitar danys als marges, barraques i
pes que avança cap una paret seca amb restes de fil-
conreus de la zona. Continuam pel tàlveg–sèquia, a
ferro. Si la seguim en direcció a la mar arribarem a un
estones per l’interior i a estones entre el frondós alzinar
coster de la carena delimitat per uns penyals que ens
cercant el millor pas entre arboceres, carritxeres, o les
obligaran a tombar cap a la dreta, en direcció al torrent.
infernals plantes punxoses: els esbarzers i les aritjes.
En aquest punt el bosc s’obri amb la panoràmica del
La fi de les calamitats s’anuncia per un redol obert de
mirador del Puig de sa Moneda; construcció que
bosc on el torrent es veu travessat per un camí.
42

43

Al coster esquerre es veuen els restes d’una barra-
Arribats a la base de la gran timba, trobam un caos
ca de carboner i una mica més envant un mur de pedra
de enormes blocs. Segueix un tram amb 30º de pen-
que sustenta un camí de ferradura que s’enlaira coster
dent; a partir d’aquí el jaç és ample, gens engorjat i
a dalt. Aquest camí és una bona alternativa d’accés,
cobert de blocs. En aquest tram hi ha pocs accidents
menys selvàtica, tot i que és difícil de trobar des de la
remarcables: un primer S 5 desgrimpable seguit d’un
carretera. El començament és el mateix de l’anterior iti-
T 25, tobogan escalonat que tant podrem equipar a
nerari. Se’n desvia en el punt en què aquell comença a
dues plaques enlairades a la dreta o bé evitar-lo fora del
davallar cap al torrent; en aquest punt cal seguir a nivell
jaç pel coster esquerra. Deixant enrere aquest salt
per la carena, entrar dins l’alzinar i continuar entre
només trobarem dificultat a uns ressalts de 4,50 m i 7 m
parets esbaldregades, sitges, portells i barraques; aquí
formats per enormes blocs i que podrem superar des-
cal posar molt d’esment per trobar el camí citat que pro-
grimpant. La resta del descens és fa per un tàlveg ben
gressivament es fa més clar i volta cap a l’est davallant
obert dins un ombrívol alzinar cercant el millor camí
a la recerca del tàlveg.
entre blocs. És interessant observar que els blocs de la
En qualsevol de les opcions, en arribar a aquest
part alta del tram final estan arrodonits per l’erosió,
punt ens trobam amb un tàlveg més definit, que es veu
mentre que els de la part baixa són ben cantelluts, cosa
delimitat només al seu coster dret per una paret seca,
que en demostra la relativa joventut. A uns 160 m més
que desapareix quan el torrent descriu una sèrie de
avall del darrer salt citat, el curs es veu tallat per una
revolts; passats aquests ens trobarem amb el primer
pista; ens trobam a 140 m d’alçada i el torrent segueix
ressalt important del torrent i inici del descens esportiu.
el curs fins arribar a la mar amb un tàlveg difús a l’indret
Ens trobam a la cota 410 s n m, i haurem deixant enre-
de la cala de sa Cova. Cap a llevant aquesta pista es
re uns 90 m de desnivell des del punt d’inici.
dirigeix al puig de sa Moneda, cap a ponent –direcció
Aquest primer accident remarcable és un S 5,50
que hem d’agafar– es dirigeix a les pedreres de sa
escalonat (2 m+3,5 m) equipat amb una placa o supera-
Cova, lloc on podrem prendre el camí de tornada per la
ble amb una hàbil desgrimpada. De tot d’una apareix un
carretera del Port des Canonge.
S 4 igualment desgrimpable. El començament de les difi-
cultats és emperò, el salt des Coval, de 12,50 m de des-
nivell, equipat amb unes plaques i un pont de roca a la
dreta. A continuació ens trobam amb una zona de poc
Agraïments
rost d’uns 50 m que s’acaba amb un S 2,50, avantcam-
bra d’un tobogan de tosca. Aquest nou ressalt té 14 m
d’alçada i està equipat a un arbre a l’esquerra. En aquest
Per la realització del present treball ha estat
punt el torrent, fins aleshores enclotat, es comença a
imprescindible la col·laboració dels entusiastes mem-
obrir com a preludi dels grans salts finals, que ja es
bres de la secció de torrents del GEM. La secció,
poden intuir al davant nostre. De fet als peus d’aquest
encapçalada per l’inefable Pep Barceló i la seva mà
darrer tobogan trobarem un gorg d’uns 2 m de fondària
dreta, en Marc Bosch, ha realitzat una completa tasca
farcit de grans blocs que és la capçalera del gran salt de
de reequipament a la majoria d’aquests torrents. Això i
114 m. Ens trobam a una balconada natural des d’on
el seu suport en la recollida de dades topogràfiques ens
s’estén la vista pel damunt d’una catifa de pins emmar-
ha fet en bona mesura la feina més còmoda.
cant un bocí de costa de la Serra, que té la platja de
s’Hort de sa Cova com a principal fita paisatgística
Com veurem el gran salt de 114 m, està dividit amb
tres parts per replans més o manco amples i segurs,
Bibliografia
punts on es localitzen les diverses instal·lacions per al
descens. El primer dels ràpels és un S 44 equipat amb
CAÑELLAS SERRANO, N. (1997): El paisatge de L’Arxiduc. Institut
dos ancoratges químics a l’esquerra. El salt està tot fol-
d’Estudis Baleàrics i Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del
Territori i Litoral. Palma.
rat de tosca que a indrets es troba molt disgregada,
HABSBURG-LORENA, L. S. (1891?): Flors de Miramar. Àlbum fotogrà-
com n’és el cas de la capçalera, on les diverses capes
fic. Volum 1 i 2.
del dipòsit calcari afavoreixen la caiguda de fragments
HABSBURG-LORENA, L. S. (1909): Indicaciones a los que visitan
Miramar –La visita de los puntos más importantes de Miramar
prou importants amb la simple fregada de les cordes.
dividida en tres dias–.
Superats aquests primers 44 m hi ha un replà d’uns
HABSBURG-LORENA, L. S. (1911): Lo que sé de Miramar. Estampat a
2 m d’amplada on trobam els propers ancoratges i la
Ca’n Amengual y Muntaner.
ITGE (1991): Mapa geológico de España. SÓLLER (Full 670-III, escala
capçalera del nou salt, un S 44, equipat amb tres pla-
1:25.000). Institut Tecnològic Geominer d’Espanya (ITGME).
ques a l’esquerra. Aquest replà s’allarga cap al sud i
Madrid.
permet restar-hi assegurats amb una certa protecció en
RODRÍGUEZ PEREA, A. (1998): La geologia de la Serra de
Tramuntana. A La Serra de Tramuntana, aportacions per a un
cas d’esllavissades de tosca o pedres. El nou salt, que
debat. Papers de Medi Ambient. 11-21. Palma.
no acaba de ser ben vertical, està igualment folrat de
ROSELLÓ de SANS, C. (1910): Guia histórico–descriptiva de
tosca amb clapes de roca més compacta fins arribar a
Valldemossa y Miramar.Tipografia de J. Tous. Palma.
un altre replà més estret que l’anterior. Des d’aquí es
SASTRE, J. i SASTRE, V. (2002): Mallorca vora mar. Marines de
Tramuntana. Vol. 1 Edicions La Foradada. J. J de Olañeta Editor.
pot equipar el darrer tram del salt, format per un S 26
VALERO i MARTI, G. Coor. (1999): Valldemossa Guia de passeig. El
que s’equipa a 2 plaques a l’esquerra. Bona part del salt
medi físic. Institut d’Estudis Baleàrics, 5. Palma.
està coberta de vegetació, dificultat afegida a l’hora de
VERD CRESPI, J. M. i GARCÍA DE LA TORRE, E. (1998): Aspectes
geològics de la zona entre el Port des Canonge i Banyalbufar
no embullar les cordes, mentre els seus metres finals
(Mallorca). A Aspectes geològics de les Balears (1998) FORNÓS,
transcorren per dins una gran heura.
J. (editor). Universitat de les Illes Balears. Palma.
44