El torrent de la font de s'Espinal : Escorca, Mallorca
ENDINS, núm. 25. 2003. Mallorca
EL TORRENT DE LA FONT DE S'ESPINAL (Escorca, Mallorca)
per Miquel TRIAS 1 i Gabriel SANTANDREU 1
Resum
Presentam la topografia, descripció geogràfica i tècnica d'un torrent inèdit si bé
que ben conegut de la serra de Tramuntana. El recorregut és entre el puig d'en
Galileu i el torrent de Lluc, un dels dos cursos d'aigua que més avall formen el torrent
de Pareis. Entre els aspectes a destacar trobam la presència d'un avenc al marge
del tàlveg i les construccions hidràuliques relacionades amb les fonts de la capçale-
ra i els conreus de la desembocadura.
Abstract
We present a topography and a geographic and technical description of an unpu-
blished but well-know torrent in the Serra de Tramuntana. This torrent rises on the
Puig d'en Galileu and flows into the Torrent de Lluc, one of the two streams which
feed into the Torrent de Pareis. Among its noteworthy features are a pothole on the
flank of its course and hydraulic constructions associated with the springs at its head
and the arable land at its confluence.
Introducció
Des que el 1982 es va crear la Federació Balear
També són de destacar les cavitats càrstiques que tro-
d'Espeleologia, els torrents es van considerar com a
bam als voltants del torrent: l'Era d'Escorca, l'avenc de la
camp de la seva activitat. Per altra part, des de mitjans
font de s'Espinal, l'avenc d'Escorca i l'avenc des Torrent.
dels anys seixanta l'exploració dels torrents de la Serra
El nostre treball no passa d'esser una breu descrip-
ha tengut a Mallorca una importància que no creim
ció del torrent i del seu entorn geogràfic amb un capítol
necessari destacar, i en la qual hem estat pioners a
dedicat a la progressió pel tàlveg; no tocarem les gene-
l'Estat. Malgrat tot això no havia aparegut cap article
ralitats de morfologia ni de formació dels torrents. Per a
sobre el tema de torrents a les planes d’aquesta publi-
aquests i altres temes generals vos remitim al llibre "Els
cació. L'interès de la present nota serà, per tant d'ence-
torrents clàssics..." (TRIAS & RAMON, 1999).
tar el torrentisme a les pàgines d'Endins i, de passada,
trencar una llança en favor de la reivindicació de l'ex-
ploració dels torrents com a activitat pròpia de la
Federació d'Espeleologia. Per ventura, també ajudarem
a que qualque torrenter de les noves generacions s'ani-
mi a escriure sobre un tema tan interessant i tan oblidat
a les planes de les publicacions d'espeleologia.
El torrent que descrivim aquí és curt i amb una part
esportiva encara més curta. El que el fa interessant és
el territori que travessa, de gran varietat de paisatges:
des de les altes penyes grises del puig d'en Galileu, als
boscos d'alzines dels voltants d'Escorca, dels secs
esquetjars dels límits del clot d'Albarca als marges,
canaletes, safarejos i camins de Son Colom i Son
Colomí. De fet, és poc més que un itinerari torrenter
d'una certa dificultat, amb alguns ràpels, ressalts i des-
grimpades que ens davalla de la possessió d'Escorca al
clot d'Albarca per un recorregut inusual. Especialment
interessant entre els atractius de la zona és el conjunt
de construccions de la hidràulica tradicional. Les fonts
Foto 1:
Rapelant el S 11. Superat aquest, el torrent salva alguns graons
de s'Espinal, Sorda, Nova, i Saura; les quilomètriques
més per obrir-se definitivament cap al clot d'Albarca.
canaletes per on circulava llur aigua i els safarejos i
Foto: G. Santandreu
piques on s'emmagatzemava.
Photo 1: Abseiling the second S 11. Once beyond this point, except for a
few more waterfalls, the torrent opens out towards clot d'Albarca.
1 Secció d'Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma.
Photo: G. Santandreu
9

Descripció geogràfica
formats dins materials del Keuper. Poc més avall de la
font es troba el contacte entre el Keuper i el Burdigalià.
Podem considerar que neix al puig d'en Galileu del
Les roques d'aquest darrer pis són les que permeten,
massís de Maçanella a 1188 m i acaba al torrent de
per la seva resistència mecànica, la incisió lineal del tàl-
Lluc, on desemboca prop de les cases de Son Colomí a
veg amb la formació de parets verticals. Per tant, el
una cota de 310 m. El recorregut que descrivim aquí
darrer sector del torrent és l'únic que presenta una
comença un poc per davall la font de s'Espinal, vora
llera mínimament enclotada: més amunt de la font, és
l'antic camí de Lluc a Escorca a 600 m d'altitud. El des-
a dir, fora del sector que en descrivim, és poc marca-
nivell de la part esportiva no passa dels 200 m i la lon-
da; a més no sol dur massa aigua, cosa que deduïm
gitud projectada no arriba al quilòmetre. Va per un cos-
de la presència de rotlos de sitja pràcticament cons-
ter de poc pendent, que ocasionalment té algunes tim-
truïts dins el jaç.
bes on el torrent s'engorja i forma salts. Geològicament
Si pujam seguint-ne el curs trobam la font Nova a
les penyes de la capçalera són calcàries massives del
800 m d'altitud, font que porta l'aigua als horts
Lias de pendent fort; més avall el tàlveg transcorre pels
d'Escorca per una canaleta; la seva estretíssima mina
costers del bosc de Son Macip sobre enderrocs de ves-
va esser encofrada modernament. Més amunt, als peus
sant; encara més avall els planers sementers d'Escorca
de les penyes del puig d'en Galileu la llera es fa difusa.
10

Foto 2:
Font de s'Espinal. Davall l'esbaldrec s'hi localitza l'ullal de la font.
Foto: G. Santandreu.
Photo 2: Font de s'Espinal. Below the break is the source of this spring
Photo: G. Santandreu.
La direcció del torrent és bàsicament cap al nord.
En general té poc rost, la major part del jaç és obert i
planer; hi trobam marges abandonats amb ullastres i
zones de vegetació espessa. En el recorregut descrit
passa dos portells a mode de parets de partió, talment
com ho faria un camí o un tirany.
Com hem dit abans, la font de s'Espinal s'obri en
terrenys del Triàsic. És als peus d'un esbaldrec. Entre
els enderrocs es veu l'ull que normalment brolla poc,
sovint és eixuta. Seguint el caixer del nostre torrent i per
l'esquerra hi ha una canaleta que se'n duia l'aigua de la
font a una pica sota una balma a 50 m més avall, i que
és una bona mostra d'hidràulica tradicional.
L'anàlisi de l'aigua de la font, elaborat per un grup
alemany (ROIG, 1993), donà els següents resultats: pH.
8.0; duresa total, 267 ppm.; calç, 1.90 mmol/l; carbonat
càlcic, 190 ppm; magnesi, 0.80 mmol/l; carbonat mag-
nèsic, 67.2 ppm.
Tret de l'avenc del Torrent les cavitats de la zona
han estat ben estudiades en el documentat treball del
Grup Espeleològic EST (1986), per tant només parla-
rem de les més properes a l'itinerari descrit per desta-
car-ne l'interès i que creim que les fa mereixedores mal-
dament només sigui d'una breu visita.
L'era d'Escorca la trobarem al bell mig del semen-
Foto 3:
Inici del S 11, a la part més engorjada del torrent.
ter al costat de la font i és molt interessant per la lle-
Foto: G. Santandreu.
genda que s'hi situa. En essència ens conta el següent:
Photo 3:
Head of S.11, the narrowest part of the torrent.
un capellà duia el combregar a un malalt, va passar per
Photo. G. Santandreu.
11

devora l'era on uns pagesos batien el blat; aquests en
comptes de mostrar respecte al Santíssim seguiren
amb llur feina i, a més, li feren befa; com a càstig del cel
per tal acció, la terra s'obrí, transformant l'era en avenc,
estimbant-los fins a l'infern on eternament continuaran
fent feina. La llegenda és estesa arreu d'Europa, però la
representació literària més coneguda entre nosaltres és
la de l'escriptor pollencí Costa i Llobera. Del seu poema
hem destriem els passatges més tètrics de tan tràgica
llegenda.
- Avench es malehit
aqueix fondal humit,
y fa més por de nit
que no la forca...
Estrany es el seu nom,
que dura Deu sab com:
L'avench es per tothom
L'era d'Escorca.... -
- A l'era's va acostar
pausat el combregar
y el riure y flastomar
no's detenia...
Devant tal avalot
s'atura'l Sacerdot
¡ Horror ! com un gran clot
allá s'obria.
Aquest avench obrí
Foto 4:
Rapelant el S 4 vora l'arc on es recolza la canaleta que surt
la boca, y engolí
de la font de s'Espinal.
Foto: G. Santandreu.
dins la negror sens fi
l'era perduda...
Photo 4: Abseiling S 4 at the edge of the arch, leaning against which is
La gent y'l bestiar
the channel from the Font de s'Espinal.
s'hi varen estimbar
Photo: G. Santandreu.
seguint sense parar
l'aspra batuda.....-
El camí, tot i que en un altre temps fou una impor-
tant i transitada via de comunicació —de vegades enca-
L'avenc de la font de s'Espinal és a poca distància
ra podem apreciar algun tram empedrat— entre el
de la font, a la vora del camí anant cap a Escorca, entre
poble de la Vall i el santuari de les muntanyes, esdevé
penyes i alzines; una boca gran i una caiguda de 30 m
a estones perdut dins l'alzinar, cosa que ens obligarà a
li donen un volum espectacular, un atractiu extra és l'a-
posar esment en l'itinerari. Una bona referència, és una
bundància de la criptògama llengua de cero Asplenium
paret de pedra seca, que delimita uns sementers, i que
scolopendrium, al fons del pou, vistable des de la boca.
per anar bé, ens ha d'acompanyar un bon tros quedant
L'avenc des Torrent està situat al marge esquerra del
a ma dreta.
tàlveg, més avall del final de la part esportiva, ja prop de
Uns grans polls, Popullus nigra, ressaltant entre les
les cases de Son Colom; la seva relació genètica amb
alzines i una pica d'aigua, sovint ben buida, ens senya-
el torrent és poc clara, per ventura és un tema que
len la presència no massa llunyana de la font. Just al
mereixeria un estudi acurat.
darrera hi trobam el porxo de sa Tanca, rústica barraca,
recentment rehabilitada.
Des d'aquest mateix indret, podem intuir el jaç del
torrent, obert i flanquejat en el seu costat esquerra, per
Accés
una canaleta de pedra i teula. Amb poc menys de 20
minuts d'agradable passejada, tot seguint el traçat d'a-
L'accés més còmode i alhora menys complicat, per
quest vell camí, haurem arribat a una pica amb uns
tal d'arribar a la font de l'Espinal, el localitzam desde les
pollancres un poc més avall de la font de s'Espinal, des
cases i restaurant d'Escorca. Des d’aquest punt hem de
d'on començarem la travessia del torrent.
tirar carretera avall, en direcció a Lluc, fins trobar a mà
Un cop passada la part esportiva i després del salt
esquerra una pista ampla de terra. Agafada aquesta
de 9,5 m sortirem del llit del torrent per la dreta i puja-
desviació, i quasi immediatament, ens fixarem en un
rem cap a un circ de parets altes fent barbacana per tots
petit portell a una paret a la nostra dreta. Ho superarem
els costats; d'aquest en sortirem per la dreta i prendrem
i seguirem en direcció a llevant; tot d'una trobarem el
per amunt fins a situar-nos damunt una esquena entre
camí Vell de Sóller a Lluc.
el nostre torrent i el de la font Sorda, allà hi ha un tirany
12

13

Foto 5:
Al peus del S 11 al sector més engorjat del torrent.
Photo 5:
At the foot of S 11, the most enclosed section of the torrent.
Foto: G. Santandreu.
Photo: G. Santandreu.
que ens menarà al bosc d'alzines; entrant al bosc hi ha
que es pot evitar per la dreta. A continuació ve una zona
una pista ampla que mena a la carretera Lluc—Sóller
molt oberta, 70 m de jaç poc rost entre marges i esquet-
devers el quilòmetre 23,50. Haurem de deixar la pista
jars. Després d'això trobam un S 5 evitable per l'esque-
després de la primera volta a l'esquerra i prendre un
rra. Aquesta part té algun estret; a continuació trobam
tirany que quasi a nivell ens menarà al punt d'on hem
un S 4 que s'equipa a l'esquerra a un arbre. Deixam
partit. Ens ajudaran a trobar-lo els alts pollancres que
enrera 25 m sense cap accident digne d'esment fins tro-
hi creixen.
bar un gorg amb una mica d'aigua i un toboganet.
Llavors ve un altre tros quasi pla i un S 3,5 desgrimpa-
ble. A continuació hi ha 235 m de llera ampla, oberta i
sense accidents destacables tret d'algun estret.
Descripció tècnica
Aquesta zona s'acaba a una paret travessada pel
torrent per un portell; el que ve davant és un jaç engor-
Davallant des de la font, a 50 m hi ha un salt de 5
jat -uns 3 m d'amplada- on trobam els salts més inte-
m (S 5) que es pot desgrimpar fàcilment, aquí el torrent
ressants -per no dir els únics- de tot el torrent.
va en direcció nord i passa per un alzinar en compan-
Comencen amb un S 7,5 dominat per una alzina molt
yia de la canaleta que hem esmentat amunt, continuant
tombada, on podem instal·lar el ràpel; després hi ha un
18 m més trobam un S 7, equipable a un bon arbre a
escaló de 2,5 m desgrimpable; aquest escaló, l'anterior
la dreta. Sempre acompanyats per la canaleta arribam
el següent són bons exemples de salts formats per
tot d'una a un S 4 que també equipam a un arbre a la
roques caigudes que han modificat el perfil del tàlveg:
dreta. Aquí la canal va per damunt d'una paret que es
abans era una corba suau davallant i ara fa escalons.
recolza al salt per mitjà d'un pontet. Devers 25 m més
Continua un S 3 desgrimpable i després de 12 m plans
enllà trobam una paret de partió amb un portell per on
un S 4,5 que s'instal·la a un arbre a la dreta; ve després
va la llera; segueix un tobogan de 2,5 m (T 2,5) supe-
un S 2 desgrimpable i un S 12, -el més alt de tot el
rable sense material i un S 7 que podem evitar per
torrent- que s'equipa a una baga posada a un pont de
l'esquerra.
roca a la dreta; al peu hi trobam un gorg amb aigua per-
De tot d'una trobam un S 8 que s'equipa a una roca
manent. Immediatament ve un S 11 ben vertical equipat
a la dreta, tot i que l'ancoratge no es gaire fiable; als
amb dues plaques FIXE a l'esquerra; just a devora ens
seus peus hi ha una pica on va a desembocar la cana-
trobam davant una altra dificultat: un S 11 que es pot
leta. El torrent continua amb un tobogan de 3 m (T 3)
desgrimpar per la dreta. Aquí el torrent ha voltat a la
14

dreta i s'orienta a 60º; a més d'esser estret, aquest sec-
Les dades tècniques d'aquest torrent es podem resumir
tor és l'únic on no podem sortir de la llera amb facilitat.
d'aquesta manera:
Continuam per una part plana de 17 m de llarg i trobam
Material: 2 cordes de 20 m. Algunes bagues per reno-
un S 6, que podem equipar en un arbre a la dreta;
var als ancoratges.
convé fer un flanqueig per evitar una massa de bran-
Desnivell total Font de s'Espinal-Son Colomí: 290 m
ques caigudes i estalviar-nos la remullada en el gorg
Desnivell zona esportiva: 190 m
que a sota s'hi localitza. Immediatament trobam un
Temps: 2 hores
S 11 folrat de tosca que també s'equipa a un arbre a la
Tornada al principi: 1 hora
dreta; poc després trobam un S 6 creat per unes grans
Època: es pot fer tot l'any. És difícil veure-hi corre l'aigua.
roques, per rapelar-lo instal·lam a un arbre a l'esquerra.
Ve a continuació una roca amb un salt de 4 m, des-
grimpable per l'esquerra, i, com a final d'aquest sector
del torrent, l'esmentat S 9,5; a la capçalera hi ha unes
L'Avenc des Torrent
roques que deixen un forat per on és millor baixar per
tal d'evitar unes molestes plantes punxants. Instal·lam
Com hem dit, l'avenc des Torrent es troba situat a
la corda a una baga passada per una roca en terra i a
una timba al marge esquerra del torrent prop de les
l'esquerra. Després d'aquest punt no hi ha gaire cosa
cases de Son Colom. El torrent aquí forma un ample
interessant des del punt de vista esportiu. És destaca-
comellar dins un paisatge esquerp de roques i càrritx.
ble, emperò, des del punt de vista paisatgístic i cultural,
L'avenc és una cavitat de 28 m de fondària, estructura-
el conjunt de marges, camins i ponts que configuren
da en una sèrie de pous i rosts que segueixen una fis-
tota la part baixa del torrent a les cases de Son Colom
sura de direcció entre N75O i N40O; presenta un bon
i Son Colomí. Entre aquestes construccions trobam un
volum en relació al magre desenvolupament. L'amplada
primer pont que suporta un camí dins l'olivar; curiosa-
oscil·la entre 1 m i 6 m, i l'alçada entre els 2 m i els 6 m.
ment després d'aquest punt el torrent es torna a engor-
La boca és un xap vertical de 8 m d'altura a 3 m per
jar en un paratge on trobam un S 4 i un S 2. Més avall
damunt del tàlveg; per arribar-hi cal pujar per un paquet
el torrent travessa la paret de la canaleta que va de la
de calcària tablejada; al peu de l'entrada hi ha un pou
font Sorda a l'aljub de Son Colomí, i ho fa per un forat
de 4 m, de manera que el fons del pou queda just un
amb categoria d'ull de pont.
poc per davall del jaç, i així la citada roca forma una res-
Foto 6:
El torrent al seu pas per l'ull del pont que sustenta la canale-
Photo 6:
The torrent as it passes under the bridge that holds the chan-
ta que porta l'aigua de la font Sorda a Son Colomí.
nel that carries water from font Sorda spring to Son Colomí.
Foto: G. Santandreu.
Photo: G. Santandreu.
15

closa que impedeix que l'aigua del torrent entri directa-
ment a l'avenc. Per damunt d'aquesta formació tota la
roca, tant aquella on s'obri l'avenc com la que podem
veure a l'exterior, presenta un aspecte massiu, com és
habitual en les calcàries juràssiques o burdigalianes de
la Serra. Després del salt de 4 m, segueix un rost suau
per on s'assoleixen els 8 m de fondària. Un pouet acam-
panat davalla fins als 17 m; més avall dos ressalts i
unes rossegueres porten al fons de l'avenc a -28 m.
La morfologia dominant és de dissolució amb
alguns retocs clàstics i poques formacions litoquími-
ques. La gènesi s'ha de cercar en les filtracions de l'ai-
gua del torrent, segurament quan aquest circulava a
una cota superior a l'actual.
Bibliografia
Grup Espeleològic EST (1986). S'Era d'Escorca (Escorca, Mallorca) i
algunes cavitats veïnes. Endins, 12: 3-11.
CONSELLERIA D'OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRI-
TORI. Mapa topogràfic balear 1:5.000.Full 671-2-1 -Lluc -.
COSTA i LLOBERA, M. (1902). Tradicions i fantasies. Imp. Cunill .
Barcelona.
MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Corpus de toponímia de Mallorca.
Mapa General escala 1:31.250.
ROIG, B. (1993). Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. El Tall
editorial. Ciutat de Mallorca.
Foto 7:
Boca de l'avenc des Torrent. Foto: M. Trias.
TRIAS, M. i RAMON, F. (1999). Els torrents clàssics de la serra de
Tramuntana. Miquel Font Editor. Ciutat de Mallorca. 150 pp.
Photo 7:
Entrance of the avenc des Torrent pothole. Photo: M. Trias.
16