La cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca) : La cavitat de major desenvolupamenmt de les illes Balears
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 147-164
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
LA COVA DES PAS DE VALLGORNERA (Llucmajor, Mallorca).
LA CAVITAT DE MAJOR DESENVOLUPAMENT
DE LES ILLES BALEARS
per Antoni MERINO 1, Antoni MULET 1, Guillem MULET 1, Antoni CROIX 2
Anders KRISTOFERSSON 2, Francesc GRÀCIA 3, Joaquín GINÉS 4, 5 i Joan J. FORNÓS 5
Abstract

Cova des Pas de Vallgornera is located in the Llucmajor municipality, Mallorca island, being
the longest cave in the Balearic archipelago: currently its surveyed length is over 65.000 metres.
It is a really unique cave within the endokarst of the Migjorn region of the island, not only because
its development but also for the great deal of uncommon speleothems and solution morphologies.
Regarding geological and geomorphologic aspects, this exceptional site clearly shows a very
strong control imposed by the lithologic factors –the architecture of the Upper Miocene reef– on
the pattern and the morphological features of the system. Furthermore, the cave supplies eviden-
ces of a multi-folded speleogenesis that includes besides the coastal mixing zone dissolution, a
noticeable epigenic recharge as well as a possible basal recharge of hypogenic origin. All this
together, makes the cave certainly outstanding even at an international level. The cave is under
the protection of Conselleria de Medi Ambient, Govern de les Illes Balears (the Regional Envi-
ronmental Authority) and was declared Site of Community Importance, within the Natura 2000
Network (European Council Directive 92/43/EEC). Access to the cave is highly restricted and only
surveying and investigation tasks are authorized by the Regional Authority.
Resum

La Cova des Pas de Vallgornera està situada al municipi de Llucmajor, a l’illa de Mallorca,
essent la cavitat de major desenvolupament de l’arxipèlag amb un recorregut actualment to-
pografiat de més de 65.000 m. És una cavitat única dins de l’endocarst de la zona del Migjorn
de l’illa, no tan sols per les seves dimensions sinó també per l’abundància d’espeleotemes poc
freqüents i de morfologies de dissolució. Pel que fa als aspectes geològics i geomorfològics,
aquesta cova excepcional mostra un fort control imposat pels factors litològics –l’arquitectura de
l’escull del Miocè superior– sobre les característiques morfològiques del sistema espeleològic. A
més a més, la cova aporta evidències d’una espeleogènesi complexa que inclouria, a part de la
dissolució produïda en la zona de mescla costanera, una notable recàrrega meteòrica superficial
així com una possible recàrrega basal d’origen hipogènic. Totes aquestes peculiaritats fan que
la cavitat sigui certament remarcable fins i tot a nivell internacional. La cova està protegida per
la Conselleria de Medi Ambient, del Govern de les Illes Balears, i està declarada Lloc d’Interès
Comunitari, dins de la xarxa Natura 2000 (Directiva del Consell Europeu 92/43/CEE). L’accés a
la cavitat es troba restringit i es limita als treballs de topografia i estudis de diversos tipus que han
de ser autoritzats per la Conselleria.
Resumen

La Cova des Pas de Vallgornera se encuentra situada en el municipio de Llucmajor, en la isla
de Mallorca, siendo la cavidad de mayor recorrido del archipiélago con un desarrollo topografiado
en la actualidad de más de 65.000 m. Es una cavidad única dentro del endokarst de la zona de
Migjorn de la isla, no solo por sus dimensiones sino también por la abundancia de espeleotemas
poco frecuentes y morfologías de disolución. En relación con los aspectos geológicos y geo-
morfológicos, esta cueva excepcional presenta un claro control impuesto por factores litológicos
–la arquitectura del arrecife del Mioceno superior– sobre las características morfológicas del
sistema espeleológico. Además, la cueva aporta evidencias de una compleja espeleogénesis
que incluiría, aparte de la disolución producida en la zona de mezcla costera, una notable recar-
ga meteórica superficial así como una posible recarga basal de origen hipogénico. Todas estas
peculiaridades hacen que la cavidad sea ciertamente destacable incluso a nivel internacional. La
cueva está protegida por la Conselleria de Medi Ambient, del Govern de les Illes Balears, y está
declarada Lugar de Interés Comunitario, dentro de la red Natura 2000 (Directiva del Consejo
Europeo 92/43/CEE). El acceso a la cavidad está restringido y se limita a trabajos de topografía
y estudios de diversos tipos que han de ser autorizados por la Conselleria.
1
Grup Espeleològic de Llubí.
4 Grup Espeleològic EST. Palma.
2 Agrupació Esportiva Voltors. Palma.
5 Karst and Littoral Geomorphology Research Group.
3 Grup Nord de Mallorca. Pollença.
147

Introducció:
NOVES EXTENSIONS (1994-1999)
història dels descobriments
El 2 de juliol de 1994, els espeleòlegs mallorquins
Miquel Àngel Barceló i Pedro Riera descobreixen un pas
No hi ha cap dubte que la Cova des Pas de Vallgorne-
que dóna accés a noves galeries i realitzen l’exploració
ra és la cavitat més important de les Illes Balears, tant
dels nous sectors, que designarem com a les Noves Ex-
pel que fa al seu desenvolupament (més de 65.000 m
tensions. En dates posteriors, comuniquen la troballa al
de recorregut) com per les seves excepcionals carac-
col·lectiu espeleològic i es visita la cavitat per tal d’anar
terístiques morfològiques i la remarcable abundància
preparant l’aixecament topogràfic de les noves desco-
de tot tipus d’espeleotemes. La presència d’importants
bertes, tasca que s’inicia el dia 11 de desembre del ma-
zones aquàtiques dóna un atractiu especial a la cova, la
teix any per part de la Secció d’Espeleologia de l’ANEM
qual compta també amb extenses continuacions suba-
i del Grup Espeleològic de Llubí (GELL).
quàtiques que totalitzen més de 10.000 m de galeries i
Els treballs topogràfics se succeeixen durant tot el
sales. La cavitat compta amb una abundant bibliografia
mes de gener de 1995, emperò es produeixen una sèrie
dedicada sobretot a la seva descripció i als aspectes
de problemes que motiven que el 25 de febrer d’aquell
morfogènetics la qual, sense caràcter exhaustiu, apareix
any s’aturin els treballs en la cavitat. Malgrat això, els
amplament referida en el present treball. Pel que fa a la
dies 1 i 29 de juliol es continua amb les tasques topo-
història de les exploracions, aquesta no és massa llarga
gràfiques.
–poc més de 40 anys– i ha tingut lloc en tres etapes
Durant tot l’any 1996 no es realitza cap treball a la
principals que seran tractades tot seguit.
cavitat. El dia 24 de maig de 1997 es reprèn la topogra-
fia. L’activitat continua al llarg de l’estiu, fins que el dia
2 d’agost de 1997 ens trobem que l’accés a la cova ha
SECTOR ANTIC (1968-1992)
estat segellat amb una plataforma de formigó armat. En
una reunió mantinguda amb l’empresa que es va encar-
El descobriment de la Cova des Pas de Vallgorne-
regar d’abocar el formigó, ens comuniquen que l’ordre
ra té lloc el divendres 26 d’abril de 1968, quan mestre
fou donat per l’Ajuntament de Llucmajor.
Tomeu Covas excavava un pou negre per a les aigües
S’inicia un període de conversacions amb la Con-
residuals de l’Hotel Es Pas, que aleshores s’estava edi-
selleria de Medi Ambient i, gràcies a la intensa tasca
ficant en aquell paratge. A pocs metres de la superfície,
realitzada per en Joan Mayol i la Federació Balear d’Es-
el martell pneumàtic que emprava s’enfonsà, essent
peleologia, s’aconsegueix arribar a un acord entre la
ampliada posteriorment l’obertura de la cavitat. Al dia
Conselleria i l’Ajuntament de Llucmajor, mitjançant el
següent, el dissabte dia 27, en Miquel Font Oliver i el
qual es procedeix a iniciar accions per tal de protegir la
fotògraf llucmajorer Magín Clar duen a terme una pri-
cavitat. Així, es realitzen una sèrie d’obres a l’entrada de
mera exploració de la cova i fan algunes fotografies. El
la cova i el dia 4 de juliol de 1998 es reprenen els treballs
diumenge dia 28, el Diario de Mallorca publica a tota
de topografia, que es veuen interromputs el 15 d’agost
plana la notícia del descobriment d’unes coves a la zona
del mateix any en desaparèixer la porta d’entrada a la
de Vallgornera. Al llarg del mes de maig de 1968, la
caseta d’accés a la cova i ser segellada amb soldadura
cova és visitada per una comissió de l’Ajuntament de
la porta metàl·lica que permet accedir a l’interior de la
Llucmajor integrada per Pere Cabrer (president del Sin-
cavitat.
dicato Provincial de Hostelería), Antoni Garau (cap de la
La Conselleria de Medi Ambient posa l’oportuna de-
Demarcación de Costas), Luis Sanz (cap de l’Oficina de
núncia davant la Guàrdia Civil, i el 14 de novembre de
Información y Turismo) i acompanyats pel ja citat Miquel
1998 s’inicia la darrera etapa de la topografia de la Cova
Font, aleshores tinent de batlle de Llucmajor.
des Pas de Vallgornera, tasca que finalitza el 27 de
Durant els mesos següents realitzaren explora-
novembre de 1999. La cavitat passa a tenir en aquells
cions en la cavitat diferents equips espeleològics ma-
moments un desenvolupament de 6.435 m (MERINO,
llorquins, com són el Centro de Actividades Espeleoló-
2000).
gicas (CAE), el Grup Espeleològic EST i l’Speleo Club
Mallorca (SCM).
Alguns anys més tard, el propietari de l’hotel con-
DESCOBRIMENTS 2004 (2004-2011)
tractà els serveis d’uns espeleòlegs i bussejadors bel-
gues, pertanyents al Groupe Spéléo Namur-Ciney, per
En finalitzar la topografia de la cavitat, el 1999, mem-
tal que exploressin a fons la cova i emetessin un infor-
bres del Grup Espeleològic Llubí i de la Secció d’Espe-
me sobre les possibilitats d’habilitar-la per al turisme,
leologia de l’ANEM continuaren visitant assíduament la
al mateix temps que es procedia a l’aixecament d’una
cova amb l’objectiu, entre d’altres, de continuar les in-
primera topografia (COLLIGNON, 1982). L’esmentat in-
vestigacions i estudis en punts remots del sector de les
forme fou negatiu, i en conseqüència s’abandonaren els
Noves Extensions. D’ençà de l’any 2002, l’exploració
plans d’explotació. Posteriorment, arran d’una trobada
es centra en la zona compresa entre el final del Llac de
que tingué lloc el 1990 entre membres del Grup Espele-
na Gemma i la Sala de na Bàrbara. Aquest interès es
ològic EST i de la Secció d’Espeleologia de l’ANEM, es
basa en l’existència d’un corrent d’aire, que fluctua en in-
decideix emprendre la topografia i estudi de la cavitat,
tensitat i sentit però sense una direcció clara. Per aquest
activitats que començaren l’any 1991 i es finalitzaren el
motiu, es procedeix a un control exhaustiu tant de la
1992 (MERINO, 1993).
pressió atmosfèrica com dels canvis del nivell dels llacs.
Com a una primera conseqüència d’aquests treballs es
148

localitzaren, en la part N de la Sala de na Bàrbara, unes
Descripció de la cavitat
galeries de reduïdes dimensions i una sala amb un petit
llac. Dos anys de treball continuat donaren com a resultat
que, el juny de 2004, els espeleòlegs Guiem Mulet, Toni
La cavitat pot ésser dividida en tres parts principals,
Mulet i Toni Merino pogueren seguir amb claredat el cor-
que es corresponen amb les diferents fases que abans
rent d’aire i trobaren un pas per on aquest desapareixia.
han estat distingides en parlar de l’exploració de la cova:
Una vegada desobstruït, es va accedir en primer lloc a
l’anomenat Sector Antic, les Noves Extensions i el gran
un conjunt de galeries i passos estrets entre blocs roco-
sector recentment descobert que es designarà com a
sos, que donaven la impressió que acabarien tancant-se
Descobriments 2004. La descripció de la cavitat s’efec-
completament, impedint així la progressió. Després de
tuarà tot seguint aquesta divisió en tres grans zones, per
diverses hores explorant entre blocs, un dels espeleò-
bé que l’extensió dedicada als Descobriments 2004
legs segueix una estreta escletxa que finalment conduí al
serà molt major en funció del gran desenvolupament que
solitari explorador fins a l’inici de la Sala Que No Té Nom
presenta aquesta zona, en la qual es distingiran fins a set
(Figura 1). Amb l’emoció continguda, l’explorador tornà
sectors diferenciats addicionals (Figura 2).
a buscar la resta de l’equip per tal de comunicar-les la
troballa: s’havia aconseguit l’accés a un immens conjunt
de galeries i sales que integra el sector que anomenarem
SECTOR ANTIC
Descobriments 2004.
A partir d’aquell moment s’inicia una frenètica activi-
El Sector Antic està format per una sala –la Sala
tat exploratòria i de topografia que es manté fins al dia
d’Entrada– a la qual s’accedeix mitjançant un pou arti-
d’avui (MERINO et al., 2006, 2007, 2008, 2009c; GRÀ-
ficial d’uns 6 m de fondària. El paviment de la sala està
CIA et al., 2009a). Diferents grups de Mallorca se sumen
format per l’acumulació de blocs de diverses mides, ci-
a aquest esforç: Secció d’Espeleologia Voltors, Grup
mentats en la seva majoria per colades pavimentàries.
Espeleològic EST i espeleobussejadors del Grup Nord
S’observa també una certa compartimentació deguda
de Mallorca. Alguns dels projectes que es duen a terme
a l’existència d’abundants massissos estalagmítics i
compten també amb la participació d’institucions cientí-
columnes, al temps que les estalagmites i estalactites
fiques locals com la Universitat de les Illes Balears (GI-
abunden per tota la sala (Figura 3). Tot al voltant de la
NÉS et al., 2008, 2009a; MERINO et al., 2009a, 2009b;
sala, aquesta davalla en diferents punts fins a arribar
MERINO & FORNÓS, 2010a, 2010b), o fins i tot estran-
al nivell freàtic, on es disposen un seguit de petits llacs
geres (DORALE et al., 2010; TUCCIMEI et al., 2010).
salabrosos al llarg de la seva perifèria.
Figura 1: El grup d’espeleòlegs que començaren l’exploració i topo-
Figure 1: The group of cavers who first explored and surveyed some of
grafia d’alguns dels sectors compresos en el que anomenem
the passages within the Descobriments 2004 sector of the
Descobriments 2004. (Foto: A. Merino).
cave. (Photo: A. Merino).
149

Si ens dirigim cap a la part E de la Sala d’Entra-
volum de les sales i galeries com al seu recorregut. A
da, trobem un gran gour de poca fondària, superat el
efectes descriptius els Descobriments 2004 seran di-
qual s’entra en un caos de blocs que cal travessar per
vidits en els set sectors següents: Sector de les Grans
accedir a un petit pou; en la seva base s’inicia la Pista
Sales, Sector de Gregal, Sector Subaquàtic de Gre-
Americana, caracteritzada per l’escassa presència de
gal, Sector F, Sector del Clypeaster, Sector del Tra-
formes de reconstrucció. El sòl inclinat d’aquesta galeria
gus i Sector Nord.
està ocupat per grans blocs i tota la seva zona S està
limitada per diminuts llacs. Al final de la galeria existeix
una gran sala –la Sala del Moonmilk– de sòtil baix i sòl
Sector de les Grans Sales
irregular; com a tret destacat, cal ressaltar l’existència
de processos de descalcificació que motiven la presèn-
Aquest sector estaria integrat per un conjunt de sales
cia de grans quantitats de moonmilk, que donen nom a
d’esfondrament, on sobresurten per les dimensions la Sala
la sala. Cap al final d’aquesta, i a través d’un pas entre
Que No Té Nom i la seva continuació natural anomenada
blocs, es pot accedir a la Via Max, constituïda per una
Galeria dels Espeleotemes, el Llac Quadrat, i d’altres
galeria que manté les mateixes morfologies que són co-
saletes de menor entitat com la Sala Blanca. Aquest con-
munes a tota aquesta zona.
junt de sales té com a denominador comú l’acumulació
De bell nou en la Sala d’Entrada, i avançant en di-
de grans blocs que formen el paviment de les mateixes,
recció NW, es localitzen alguns passos entre blocs que
així com l’escassetat general d’espeleotemes (excepció
comuniquen amb les zones del Sector Antic cobertes
feta de la galeria homònima) i l’existència de processos
per les aigües salabroses, així com amb el conjunt de
de descalcificació. Com a conseqüència dels mecanismes
galeries que formen les Noves Extensions.
de reajustament mecànic dels blocs despresos, les grui-

xades colades pavimentàries que els cobreixen es troben
en molts de casos rotes i fragmentades.
NOVES EXTENSIONS
La Sala Que No Té Nom és, ara per ara, la de ma-
jors dimensions de tota la cavitat; té una longitud apro-
Les Noves Extensions poden ser dividides al seu
ximada de 160 m, una amplada màxima que supera els
torn en dos sectors diferenciats, el primer d’ells format
40 m i una alçada d’uns 10 m entre el sòtil i els punts
per una sèrie de galeries aquàtiques i llacs de notable
més elevats del paviment de la sala. Es tracta d’un clar
extensió, entre les quals destaquen el Llac de na Gem-
exemple de sala d’esfondrament (o collapse chamber
ma i la Sala de na Bàrbara. En finalitzar l’espectacular
segons GINÉS, 2000) per bé que d’unes mides poc ha-
Llac de na Gemma –que fa devers 200 m de llargada–
bituals en el carst del Migjorn de l’illa. A ambdós costats
la galeria esdevé bastant estreta degut a la presència
del seu eix central els blocs han format sengles rosts
de colades i blocs que marquen el pas cap a la Sala de
descendents que assoleixen el nivell freàtic; així, es dis-
na Bàrbara, punt on se situa la comunicació amb els
posa al llarg del contorn de la sala tot un reguitzell de
Descobriments 2004.
petits llacs d’aigües salabroses que la voregen gairebé
La segona part, el Sector Laberíntic, la constitu-
en la seva totalitat. El Llac Quadrat és una altra sala
eixen un entrellat de galeries de dimensions modestes
de similars característiques, emperò es troba totalment
(Figura 4) que mostren les parets i sostres coberts com-
ocupada per les aigües formant un extens llac amb el
pletament per cridaneres morfologies de dissolució de la
fons ocupat per blocs rocosos; les parets de la sala són
roca calcària; clars exemples de galeries d’aquest tipus
verticals i llises de la mateixa manera que succeeix amb
són la Galeria d’Enmig i la Galeria de Llevant. En al-
el sòtil.
guns punts s’observen espeleotemes, malgrat que en
general són escassos i de poca entitat.
Sector de Gregal
DESCOBRIMENTS 2004
La zona que ens ocupa ara, així com el sector sub-
aquàtic homònim, s’inicien a partir del Llac Quadrat lo-
A grans trets les noves galeries i sales descobertes
calitzant-se respectivament en torn al nivell freàtic o per
fa pocs anys a la cavitat –zona que anomenarem Desco-
sota d’aquest. Sobresurten per la seva magnitud, entre
briments 2004– es caracteritzen per l’existència de dos
d’altres, la Galeria del Quilòmetre i la Galeria dels
nivells netament diferenciats, a més dels sectors suba-
Perduts que apareixen cobertes al llarg del seu recorre-
quàtics. El primer d’ells està situat en torn al nivell freà-
gut per aigües salabroses, existint també acumulacions
tic o uns pocs metres per damunt (Figura 6); en aquells
de grans blocs que dificulten el trànsit per la zona. Amb
llocs on s’han produït acumulacions de blocs, per l’es-
unes dimensions menors, cal ressaltar la Galeria d’en
fondrament de les parets i sòtils, es desenvolupen des
Navarrete per les notables acumulacions de sediments
de galeries de mida variable fins a grans sales, algunes
argilosos que entapissen bona part de la mateixa. Entre
de notables dimensions. En segon lloc se situa el que
les galeries principals esmentades hi ha distribuïts, en
anomenem “nivell superior”, on es disposen conjunts de
distintes zones, laberints formats per galeries de petites
galeries (Figura 5) que formen extensos laberints situats
dimensions, algunes de les quals resulten intransitables
entre 8 i 11 m per damunt del nivell freàtic. En nombro-
quan el nivell freàtic està elevat.
sos punts, ambdós nivells estan connectats entre sí.
La Galeria del Quilòmetre, com el seu nom in-
En aquesta gran zona és on la cavitat adquireix una
dica, presenta una longitud d’uns 1.000 m, la majoria
magnitud i desenvolupament notables, tant pel que fa al
dels quals estan negats constituint llacs més o manco
150

Figura 2: Topografia i toponímia detallada dels sectors, galeries princi-
Figure 2: Survey and detailed toponymy of sectors, main galleries and
pals i sales de la cavitat.
chambers of the cave.
151

Figura 3: El Sector Antic està format per una galeria principal i una sala
Figure 3: Sector Antic is formed by a main gallery and a breakdown
de col·lapse, bellament decorada per espeleotemes que co-
chamber beautifully ornamented with speleothems that cover
breixen i cimenten la major part dels blocs rocosos que formen
and cement most of the large accumulations of boulders that
el paviment de la sala. (Foto: A. Merino).
floor the chamber. (Photo: A. Merino).
152

profunds; en determinats punts, i degut a processos de
Sector Subaquàtic de Gregal
reajustament de les voltes, s’han produït col·lapses de
blocs rocosos que interrompen el recorregut aquàtic, fet
Per raons pràctiques es denomina Galeria Miquel
que obliga a petites remuntades i davallades per tal de
Àngel Barceló al tram subaquàtic format per la unió de
sortejar aquests punts. De manera irregular apareixen
galeries successives que s’enllacen linealment. El pri-
sectors bellament decorats per diverses classes d’es-
mer tram s’inicia a l’extrem NE del Llac Quadrat i enlla-
peleotemes (Figura 7). Al llarg del costat SE d’aquesta
ça amb la zona d’accés aeri de la Galeria del Quilòme-
galeria es presenten algunes sales d’esfondrament, de
tre; en total suposa 283 m de galeria. D’aquí parteix un
petites o mitjanes mides, com la Sala de la Fradina Ve-
altre passatge relativament estret que prossegueix 173
lla i la Sala de la Menorquina. L’últim terç de la Galeria
m en diverses direccions, encara que amb tendència E,
del Quilòmetre s’inicia en una nova sala d’esfondra-
per a després seguir 655 m generalment per una àmplia
ment –la Plaça de Toros– de forma gairebé circular i
i profunda galeria, amb valors de fondària que arriben a
amb el paviment constituït per un gran con de blocs que
assolir els 8 m. Les amplàries estan compreses general-
s’eleva uns 8 m per damunt del nivell freàtic. En els late-
ment entre uns 1,5 m i 2 m els primers centenars de me-
rals de la sala és possible observar com les parets van
tres i entre 4 i 7 m gairebé els 500 m darrers. Uns 200 m
descendint de manera esglaonada, per mor dels estrats
abans del final s’arriba a un esfondrament profusament
calcaris que afloren en elles.
decorat d’espeleotemes sota les aigües, que fa tornar la
La Galeria dels Perduts, amb uns 600 m de lon-
galeria aèria i que per poc no tanca el pas La Maresse-
gitud, no presenta pràcticament espeleotemes mentre
ra. Una vegada superat el col·lapse, la galeria torna a
que les seves parets i sòtils estan coberts en alguns
agafar mesures d’amplària considerables fins que fina-
punts per capes gruixades de moonmilk; en altres punts,
litza en una zona bellament concrecionada, després de
la presència de morfologies de corrosió és molt patent.
passar una llarga cambra aèria. El recorregut lineal total
Aquesta galeria està també negada per les aigües fre-
és de 1.091 m partint des del Llac Quadrat fins al final
àtiques i és bastant estreta en general. Finalment, la
de la Galeria Miquel Àngel Barceló. La Galeria Grup
Galeria d’en Navarrete destaca no tan sols per les
Nord de Mallorca (GNM), recorre 709 m en direcció
abundants formes de corrosió que cobreixen les parets
aproximada de 50°, fins a finalitzar en una zona d’es-
i sòtils, sinó pels notables dipòsits de masses argiloses
fondrament, de sostre pla i amb margues al sòtil. Al llarg
apilades en el centre dels passadissos que arriben a te-
d’aquest passatge, de control clarament estructural, se
nir fins a un metre de potència.
succeeixen diverses morfologies, amb predomini de les
Figura 4: El sector de les Noves Extensions consta d’uns impressio-
Figure 4: Noves Extensions sector comprises impressive phreatic
nants llacs d’aigües salabroses i d’una xarxa de galeries, que
ponds of brackish waters and a network of passageways si-
es desenvolupen en torn al nivell freàtic i es troben totalment
tuated at the water table level, covered in solutional sculptu-
cobertes per formes de dissolució. (Foto: A. Merino).
rings. (Photo: A. Merino).
153

formes de corrosió, essent molt més escasses les de
amb el sòl pla i regular, cobert per colades pavimèntari-
precipitació. El desenvolupament d’aquesta galeria, pre-
es o format per la mateixa roca calcària; per altra banda,
senta zones aèries i aquàtiques a la vegada, que en oca-
n’hi ha d’altres que són estretes i amb el sòl molt irre-
sions superen els 150 m de longitud. La distància lineal
gular degut a la diàclasi sobre la que s’ha desenvolupat
des del Llac Quadrat fins al final de la Galeria GNM és
la galeria. En general, quan els passatges són amples
de 1.119 m; la penetració màxima si es comptabilitzen
els paviments solen ser plans. El moonmilk entapissa
els 547 m inicials assoleix els 1.666 m. La galeria descri-
gairebé completament parets i sòtils, alternant amb al-
ta connecta amb la Galeria Miquel Àngel Barceló per
guns punts proveïts d’abundants i variats espeleotemes.
dos llocs diferents. El costat oriental de la Galeria del
Destaquen els gours de forma allargassada, molts dels
Quilòmetre té un conducte paral·lel d’uns 400 m, amb
quals estan plens d’aigua dolça i amb el fons cobert de
els primers centenars de metres especialment decorats
cristalls de calcita.
per espeleotemes. Posteriorment el passatge es bifurca
augmentant molt les dimensions. A una altra zona de la
cova, la Sala de la Fadrina Vella, sala d’esfondrament
Sector del Clypeaster
aèria, en direcció SW (215°) prossegueix per una àm-
plia galeria de 229 m de longitud, la Galeria Endavant
Es caracteritza per l’existència d’un entramat labe-
les Atxes, que connecta amb la Galeria Joan Max pel
ríntic de galeries que es desenvolupen tant en torn al
seu extrem terminal. De la Galeria Joan Max parteixen
nivell freàtic com a un nivell més elevat; les parets estan
dues possibles vies sota l’aigua (la més important va en
cobertes per una gran varietat de formes de dissolució,
direcció 70°) que després de 59 m emergeixen a la Sala
mentre que els espeleotemes no són massa abundants.
Jaume Damians, de 60 m de longitud; és la darrera sala
A més a més, hi ha diverses sales d’esfondrament de
aèria coneguda del sector. Al final i seguint la mateixa
petites dimensions distribuïdes al llarg d’aquesta zona,
direcció (70°) la Galeria Jaume Damians es torna a fer
com és el cas de la Sala Fosca i la Sala del Compàs.
subaquàtica i continua uns 153 m fins que es produeix
Aquestes sales solen tenir el sòl ocupat per grans blocs,
un canvi de direcció, per prosseguir 125 m més i arribar
en ocasions coberts per capes de colades pavimentàries
a un encreuament que connecta amb una important i
que apareixen esquerdades allà on s’han produït fenò-
voluminós passatge (Galeria Collonuda). Aquesta ga-
mens de solifluxió. Per altra banda, destaca la Galeria
Voltors
com a exemple paradigmàtic d’una galeria total-
Figura 5: Galeria de petites dimensions situada en el nivell superior, el
qual es caracteritza per formar un entrellat de galeries rectilí-
ment coberta per morfologies de dissolució que afecten
nies que configuren laberints complexos. (Foto: A. Merino).
als coralls que formen la roca mare. Cal ressenyar tam-
bé diverses galeries ben individualitzades, com són la
Figure 5: Small size passage located at the upper level, the latter being
characterized by networks of rectilinear passages that form
Galeria de les Toveres, la Galeria dels Clypeasters i
complex mazes. (Photo: A. Merino).
la Galeria de la Costella.
Començant per la Galeria de les Toveres, aques-
ta posa en comunicació la zona més septentrional del
leria pràcticament és de direcció N-S (8°), amb un volum
Sector F –pertanyent al nivell superior– amb la Gale-
important. El ramal N a partir del encreuament prosse-
ria dels Clypeasters, localitzada en el nivell freàtic. Es
gueix un centenar de metres i presenta com a continu-
caracteritza per l’abundància d’uns espeleotemes que
ació la Galeria Hidrotermal, de gairebé 200 m lineals
han estat denominats amb el terme “tovera” (cave rim),
i direcció 73°; es tracta d’una galeria a on es fan ben
que es desenvolupen en el sòl de la galeria (MERINO,
visibles les evidències sedimentàries de possible origen
2006, 2007b). Hi ha nombroses colades pavimentàries
hidrotermal (GINÉS et al., 2009a). En resum, la Galeria
i parietals, que arriben a crear passos bastant estrets;
Collonuda representa linealment 615 m des de l’inici de
al mateix temps, i distribuïdes irregularment, s’observen
l’encreuament (1.729 m des de l’inici del busseig al final
zones cobertes d’abundant moonmilk.
del Llac Quadrat). Tota la zona compresa entre el final
La Galeria dels Clypeasters és totalment aquàtica
de la Sala Jaume Damians, al S, i fins a l’encreuament
i té una direcció NE-SW, presentant unes dimensions
amb la Galeria Collonuda Sud (Galeries de l’Extre-
variables que no ultrapassen els 2 m d’amplada. Sobre
munció) constitueix un laberint de galeries que s’entre-
aquesta galeria existeixen les dues finestres que la co-
creuen i que encara està en una fase inicial d’exploració
muniquen amb el nivell superior. Pel que fa a la Galeria
i topografia.
de la Costella, es tracta d’un estret passatge mig inun-
dat en la seva primera meitat, amb algunes colades pa-
vimentàries i les parets cobertes de formes de dissolució
Sector F
no massa cridaneres.
Finalment la Galeria Voltors, d’uns 500 m de llar-
Aquest sector està integrat per un entrellat de peti-
gada, està situada en l’extrem NW del Sector del Cly-
tes galeries, que es localitzen en el nivell superior de la
peaster. Totes les parets, sòtils i paviments presenten
cavitat. Malgrat que el Sector F se situa per sobre del
abundants i espectaculars morfologies espongiformes
sector laberíntic de les Noves Extensions, de moment
de dissolució (Figura 9) que arriben a afectar també als
no s’ha aconseguit enllaçar ambdós pisos. En aquesta
grans blocs caiguts, el que provoca que el trànsit per
zona, les àrees amb morfologies de corrosió s’intercalen
la galeria sigui més aviat dificultós. Les formes de re-
amb altres zones cobertes de formacions. Es caracterit-
construcció són pràcticament inexistents i destaquen les
za per estar constituït per una xarxa laberíntica de gale-
notables acumulacions de blocs de gran mida, en el terç
ries de diverses mides i morfologies. Existeixen galeries
final de la galeria.
154

Figura 6: El sector Descobriments 2004 és on la cavitat assoleix les
Figure 6: Descobriments 2004 sector is where the cave reaches its
seves majors i realment notables dimensions. En línies gene-
largest and notable dimensions. Generally speaking it is cle-
rals aquest sector està clarament organitzat en dos nivells di-
arly organized in two different levels, besides the underwater
ferents, a part del conjunt de galeries subaquàtiques. El primer
extensions. The first one is located at the water table level
d’ells es localitza al voltant del nivell freàtic i comprèn galeries
and encompasses aquatic passages and chambers. (Photo:
aquàtiques i sales. (Foto: A. Merino).
A. Merino).
155

Sector del Tragus
En la Línia 200 se succeeixen trams amb abundants
gours eixuts, proveïts de delicades cornises cristal·lines
El Sector del Tragus és el més extens i volumi-
(crescent shelfstones). Al mateix temps, els plans d’es-
nós del que s’ha designat com a Descobriments 2004,
tratificació han estat aprofitats per la dissolució, creant
i està integrat per una gran zona laberíntica on s’indivi-
nínxols de sòl i sòtil plans sobre els quals s’han dipo-
dualitzen una sèrie de galeries rectilínies, que es desen-
sitat diversos espeleotemes. En general sovintegen les
volupen més o manco paral·leles en una direcció apro-
colades pavimentàries, banderes, helictites i estalactites
ximada SW-NE. Les galeries es disposen tant al voltant
fistuloses.
del nivell freàtic com en el nivell superior, i es carac-
Pel que fa a la Galeria del Gran Canyó es poden
teritzen per tenir unes longituds remarcables; algunes
diferenciar clarament dues parts. Per una banda, el tram
presenten un desenvolupament proper al quilòmetre i
situat més al NE té unes dimensions reduïdes i una mar-
estan estructuralment controlades per importants dià-
cada presència de blocs que cobreixen el sòl en la seva
clasis. Destaquen per les seves dimensions i especta-
totalitat. Pràcticament no hi ha espeleotemes, i els pocs
cularitat la Galeria del Tragus i la Galeria del GELL,
existents presenten estats avançats de descalcificació;
mentre que altres galeries també dignes de menció són
a més a més, moltes de les parets estan cobertes de
la Galeria de les Columnes, Línia 200, la Galeria d’en
potents capes de moonmilk. Per altra banda, el tram que
Pau i la Galeria del Gran Canyó. Des del punt de vista
s’estén cap al SW adquireix unes magnituds majors i
morfològic, cal destacar la varietat de formes de disso-
exhibeix una secció subrectangular. Aquesta part de la
lució així com la presència d’espeleotemes de diferents
galeria està ocupada gairebé en tota la seva longitud
tipologies; al mateix temps existeixen notables dipòsits
per un llac d’aigües salabroses. En alguns punts del
de moonmilk en sòtils i parets.
sòtil, que se situa a uns 6 m d’alçada, s’observa una
La Galeria d’en Pau serveix de nexe d’unió entre el
fractura molt marcada que es perllonga al llarg de bona
Sector F i el Sector del Tragus. Té una longitud total
part de la galeria; aquesta circumstància ha propiciat el
que supera els 800 m, essent la seva amplada molt va-
creixement de grans grups de banderes, que juntament
riable però sense superar els 3 m. Les parets presenten
amb colades pavimentàries, estalactites, estalagmites i
formes destacables de dissolució i els espeleotemes es
estalactites fistuloses contribueixen a l’ornamentació de
prodiguen en varis sectors, tenint especial importància
la galeria. L’últim tram –en direcció SW– destaca per
els gours que ocupen llargs trams de la galeria i emma-
les grans acumulacions de dipòsits argilosos, tant en el
gatzemen quantitats significatives d’aigua dolça.
fons del llac com en punts situats per damunt del nivell
Figura 7: Els sectors de Gregal i Subaquàtic de Gregal estan formats
Figure 7: Gregal and Subaquàtic de Gregal sectors are formed by
per galeries de notable longitud ocupades per les aigües fre-
long passages drowned by brackish phreatic waters. At some
àtiques salabroses. En alguns punts els passatges es troben
points the galleries show lavishly decorated spots. (Photo: A.
esplèndidament decorats. (Foto: A. Merino).
Merino).
156

Figura 8: Les importants continuacions subaquàtiques que estan essent
Figure 8: Extensive underwater passages that show a similar morpholo-
explorades i topografiades actualment, presenten una dispo-
gical setting to that of the upper level galleries, are still being
sició morfològica similar a la de les galeries del nivell superior.
explored and surveyed. (Photo: M.A. Perelló).
(Foto: M.A. Perelló).
de les aigües, que apareixen esquerdats per abundants
A partir d’aquest punt, i fins el final de la galeria, la sec-
polígons de retracció.
ció de la mateixa es torna gairebé quadrada, presentant
La Galeria del GELL té una longitud d’uns 260 m i
el sòl cobert per potents dipòsits de materials al·lòctons
pot ser dividida en tres parts netament diferenciades. La
formats per llims, argiles i sorres que contenen abun-
primera d’elles –de SW a NE– està marcada per l’exis-
dant fauna fòssil vertebrada endèmica pertanyent al gè-
tència de grans amuntegaments de blocs que es perllon-
nere Myotragus. La galeria finalitza, cap al NE, en un
guen al llarg de la resta de la galeria, sobre els que s’han
col·lapse de blocs infranquejables.
dipositat espeleotemes. La volta té el clàssic perfil semi-
La Galeria de les Columnes consta de dos trams;
circular d’equilibri. En la segona part s’assoleix el nivell
el primer d’ells té el sòl molt irregular i està ocupat per
freàtic, mantenint-se les acumulacions de grans blocs
blocs, coberts en la seva majoria per espectaculars
però faltant les formes de reconstrucció. Finalment, el
colades pavimentàries sobre les quals creixen esta-
tercer tram apareix decorat per tot tipus d’espeleotemes
lagmites, columnes de bona mida i alguns massissos
i finalitza en una zona ocupada per uns espectaculars
estalagmítics molt voluminosos. El tram que va cap al
gours de grans dimensions.
NE és de major longitud i comença amb un sector molt
En la Galeria del Tragus es poden distingir dues
concrecionat, on sovintegen les columnes, massissos
parts ben diferenciades. La primera meitat, que s’estén
estalagmítics, estalactites de diversos tipus, estalagmi-
cap al SW, mostra unes mides discretes tant en ampla-
tes, colades, gours, etc. A aquesta zona segueix una
da com en alçada. S’alternen zones ocupades per blocs
altra coberta de blocs, que condueix fins a un gour de
inestables amb d’altres cobertes per colades pavimentà-
notables dimensions ocupat per l’aigua, que rep el nom
ries i altres espeleotemes, alguns d’ells afectats per pro-
del Jacuzzi.
cessos de descalcificació. Després de superar un tram
angost, es travessen diversos gours plens d’aigua i pro-
veïts de notables i delicades cristal·litzacions de calcita.
Sector Nord
Poc després es descendeix fins al nivell freàtic, comen-
çant a adquirir la galeria un volum major que supera en
Aquest sector de la cavitat es localitza en la part
alguns punts els 8 m d’alçada (Figura 10). Aquest tram
situada més al SW del Sector del Tragus. En general
proper a l’encreuament que condueix a la Galeria de les
es tracta de galeries de poca entitat desenvolupades en
Columnes és molt singular, degut a que es prodiguen
el pis superior, amb una disposició bastant laberíntica.
estalactites i estalagmites de dimensions significatives.
A efectes descriptius la zona pot ser dividida en dues
157

parts, la primera de les quals té com a eix principal el
bonatada corresponent al Complex Terminal, d’edat
passatge denominat Meandre d’en Manolo, que pre-
messiniana (FORNÓS & GELABERT, 2004; POMAR et
senta una longitud aproximada de 250 m i les parets co-
al., 1983). Els materials rocosos que integren la plata-
bertes en molts de punts per colades parietals. Aquesta
forma de la Marina de Llucmajor estan tan sols afectats
galeria d’aspecte meandriforme posseeix una alçada
per falles normals (distensives), amb sistemes associats
mitjana de 8 m, mentre que la seva amplada es manté
de fractures d’orientació entre N-S i N060E, lligades a
entre 1 i 0,5 m, essent la part inferior la més estreta;
la subsidència de la conca de Campos durant el Neo-
els trams més baixos del sector meandriforme arriben
gen superior (LÓPEZ & MATEOS, 2006). La cavitat es
fins al nivell freàtic. En la segona part sobresurt per les
desenvolupa íntegrament dins del Complex d’Esculls
seves mides la Galeria del Titani la qual, amb 180 m
del Tortonià, essent possible observar al llarg del seu
de longitud aproximada, una alçada que assoleix els 6
recorregut les diferents fàcies corresponents als diver-
m i una amplada variable d’entre 1 i 2 m és la de majors
sos ambients deposicionals que es donen en aquesta
dimensions d’aquest sector. A les parets es poden apre-
unitat (GINÉS et al., 2008, 2009b).
ciar els estrats rocosos coberts de formes de dissolució,

que a mode d’esglaons conformen unes seccions trans-
versals força peculiars en aquesta galeria.
VARIABILITAT LITOLÒGICA I MORFOGÈNESI
L’acusada diversitat morfològica observable entre
els distints sectors de la cova està fortament controlada
Marc geològic
per la important variabilitat litològica que presenten els
materials carbonatats, segons la seva ubicació dins l’ar-
quitectura de l’escull Miocè (POMAR et al., 1996).
La cavitat està situada en la Marina de Llucmajor,
Així, es poden distingir tres contextos litològics diferents
dins de la regió càrstica del Migjorn, la qual està consti-
que condicionen el desenvolupament del sistema es-
tuïda per dipòsits calcaris tabulars postorogènics del Mi-
peleològic (Figura 11). Per una banda, les zones de la
ocè superior (FORNÓS & GELABERT, 1995). Aquests
cavitat on s’han produït esfondraments i col·lapses ge-
dipòsits consisteixen bàsicament en les calcarenites i
neralitzats de les voltes (Sector Antic, Sector de les
calcàries esculloses massives del Complex d’Esculls
Grans Sales i Sector del Clypeaster) es desenvolupen
–d’edat Tortonià superior-Messinià– i la seqüència car-
en les fàcies de front o barrera del Complex d’Esculls
Figura 9: Situada en el Sector del Clypeaster, la Galeria Voltors so-
Figure 9: Located at the Sector del Clypeaster, the Galeria Voltors
bresurt per tenir les parets, sòtils i sòl coberts per morfologies
is an outstanding passage whose walls, ceiling and floor are
de dissolució generades en condicions freàtiques. (Foto: A.
covered in solutional morphologies produced in phreatic con-
Merino).
ditions. (Photo: A. Merino).
158

Figura 10: El Sector del Tragus presenta unes galeries rectilínies amb
Figure 10: Sector del Tragus shows rectilinear galleries with tight
fort control estructural. En alguns llocs s’arriba al nivell freàtic
structural control. At some spots the phreatic level is reached
i es possible observar antics nivells dels llacs enregistrats en
and former drowning levels are clearly seen recorded on the
les parets. (Foto: A. Merino).
walls. (Photo: A. Merino).
159

del Tortonià superior. En aquestes fàcies s’observen per
constitueixen el Sector del Tragus i el Sector de Gre-
tot arreu bioconstruccions de coralls, que apareixen bui-
gal pareix estar relacionat amb un nou canvi litològic,
dades per la dissolució preferencial dels edificis coral-
que correspondria a la presència de dipòsits atribuïbles
lins, tal i com succeeix tot al llarg de la Galeria Voltors
a les fàcies de lagoon intern del Complex d’Esculls del
que ressegueix fidelment la barrera de l’escull (GINÉS
Tortonià (POMAR et al., 1996). Aquestes fàcies mostren
et al., 2008, 2009b). Els materials de les fàcies de front
una disposició en capes de materials més cacisiltítics i
d’esculls són molt porosos i d’elevada permeabilitat i,
fins i tot margosos, amb una potència entre decimètrica
a més a més, la seva escassa consistència facilita els
i mètrica.
processos d’ajustament mecànic dels buits generats per
dissolució. Per altra banda, les grans galeries i les zo-
nes laberíntiques que les envolten es corresponen amb
els sectors més interns de la cavitat (Sector del Tra-
Espeleotemes i morfologies
gus, Sector Nord i Sectors de Gregal), els quals es
desenvolupen en les fàcies de lagoon extern del Com-
de dissolució
plex d’Esculls (POMAR et al., 1996). Aquí els materials
calcaris presenten un caràcter massiu i una baixa per-
meabilitat, al temps que estan afectats per una intensa
La Cova des Pas de Vallgornera ja va destacar en
fracturació en la que dominen les direccions SW-NE. En
el seu moment (MERINO, 1993, 2000) per l’excepcio-
zones puntuals, aquestes galeries de notable longitud
nalitat, abundància, riquesa i espectacularitat dels es-
mostren també fenòmens de col·lapse que ocasionen
peleotemes i morfologies de dissolució presents en la
importants eixamplaments (per exemple, la Plaça de
cavitat. Durant els treballs d’exploració i topografia dels
Toros), relacionats amb la presència de construccions
nous sectors descoberts (GRÀCIA et al., 2009a; ME-
coral·lines aïllades (patch reefs) distribuïdes dins les fà-
RINO et al., 2006, 2007, 2008, 2009c) s’han anat do-
cies de lagoon extern (GINÉS et al., 2008, 2009b). Per
cumentant diferents espeleotemes i formes de corrosió
últim, l’acabament de les galeries de major entitat que
que se sumen als ja coneguts i descrits en anteriors
Figura 11: La topografia de la Cova des Pas de Vallgornera, en rela-
Figure 11: The plan of Cova des Pas de Vallgornera shows clear con-
ció amb la disposició de les fàcies del Complex d’Esculls del
nection with the facies disposition within the Upper Tortonian
Tortonià superior a la plataforma de Llucmajor. CT: Complex
Reef Complex in the Llucmajor platform. CT: Messinian Ter-
Terminal messinià.
minal Complex.
160

treballs (MERINO, 2006, 2007a, 2007b, 2008). Els di-
Sediments
pòsits cristal·lins documentats fins al moment a la cavi-
tat abracen la gran majoria d’espeleotemes carbonàtics
presents habitualment en les coves càrstiques (GINÉS,
Un altre aspecte remarcable de la cavitat és l’exis-
1995; HILL & FORTI, 1997). En aquest sentit, estan ben
tència de sediments de caràcter al·lòcton que es distri-
representats els espeleotemes produïts pels degoteigs
bueixen en diverses zones, especialment al Sector del
procedents del sòtil de la cova (estalactites de tot tipus,
Tragus, Sector Nord i Sector de Gregal. En el primer
estalagmites, columnes i banderes), així com els precipi-
cas, existeixen uns dipòsits molt massius i de notable
tats generats pel flux de petites quantitats d’aigua sobre
potència –prop de 2 m d’espessor– consistents en llims i
les parets i el paviment de la cavitat (colades parietals
arenes bastant classificats que contenen, entre d’altres,
i pavimentàries). D’altra banda són remarcables, per la
restes de vertebrats endèmics extints pertanyents al
seva abundància i riquesa de formes, els espeleotemes
gènere Myotragus (Figura 12); aquests materials ossis
de percolació localitzats en els sòtils, parets o sòls de
semblen tenir una cronologia que es remunta al Pliocè
les distintes galeries i sales, com per exemple les esta-
superior. Els altres dos sectors contenen acumulacions
lactites excèntriques o helictites, els discos, i les concre-
de llims vermells que cobreixen el sòl de moltes galeri-
cions botrioidals. Cal ressaltar també els espeleotemes
es. Finalment, és precís esmentar la presència –en dis-
subaquàtics dipositats en condicions vadoses, com són
tints sectors dels Descobriments 2004– de sediments
els gours, làmines de calcita flotant, estalagmites còni-
de coloracions negrenques, rics en ferro i manganès,
ques subaquàtiques, plats, cornises, etc. Finalment, és
que podrien tenir relació amb els processos hipogènics
necessari remarcar la presència de tipologies d’espeleo-
que es tractaran tot seguit.
temes no representades en altres localitats de l’illa, com
és el cas de les toveres –o cave rims– i de les U-loops,
per citar tan sols alguns exemples significatius (MERI-
NO et al., 2009a, 2009b; MERINO & FORNÓS, 2010b).
Els processos d’espeleogènesi
Una menció apart mereixen els espeleotemes sub-
aquàtics dipositats en condicions freàtiques, en relació
hipogènica
amb el present nivell marí o fins i tot amb antics nivells
de la Mediterrània (GINÉS, 2000b; TUCCIMEI et al,
2006). En aquest sentit, són ben cridaners els espele-
Qualsevol observació més o manco detallada de la
otemes freàtics d’aragonita de superfície llisa, que de-
Cova des Pas de Vallgornera posa de manifest que es
limiten bandes groguenques de cristal·litzacions en les
tracta d’una cavitat del tot singular, en comparació amb
voreres dels llacs salabrosos de la cavitat; aquests dipò-
els fenòmens endocàrstics habituals en la regió del Mig-
sits són de cronologia clarament holocena i enregistren
jorn de Mallorca. A més del seu excepcional recorregut,
el nivell marí subactual (TUCCIMEI et al., 2010). Altres
que supera els 65.000 m, alguns aspectes morfològics
cristal·litzacions freàtiques de calcita, amb textures ru-
peculiars i l’existència de dipòsits minerals específics
goses, coral·loides o macrocristal·lines, corresponen a
apunten cap a la implicació d’altres mecanismes espeleo-
antics nivells de la Mediterrània durant l’últim interglacial
genètics, que se sumarien als processos lligats a la zona
–entre 81 ka i 120 ka BP– i se situen respectivament a
de mescla litoral (GINÉS et al., 2008, 2009a). En aquest
1,5 i 2,6 m per sobre de l’actual nivell freàtic (DORALE
sentit, una recàrrega basal de caràcter hipogènic –en el
et al., 2010).
sentit enunciat per KLIMCHOUK (2007)– pareix haver ju-
Les formes de dissolució originades en condicions
gat un paper important en l’excavació de la cova, en base
freàtiques són destacables pel que fa a la seva abundàn-
a una sèrie d’evidències que es tractaran a continuació.
cia i varietat, i poden ser relacionades amb els processos
de mescla costanera tal i com s’ha proposat per a la ge-
neralitat de coves del Migjorn de l’illa (GINÉS & GINÉS,
EL PATRÓ TOPOGRÀFIC DE LA COVA
1992, 2009). En un primer treball (MERINO, 2000), ja
es feia patent la singularitat d’aquestes morfologies i es
El desenvolupament planimètric de la cavitat és re-
descrivien les formes presents en les zones de la cavitat
alment complex i s’enquadraria en la categoria general
aleshores conegudes, incloent la part designada com a
de coves laberíntiques, que han estat estudiades en
les Noves Extensions. En aquest sector, així com en
profunditat per PALMER (1991, 2007). No obstant això,
les zones recentment explorades, s’ha descrit una àm-
el patró topogràfic de la cova no és gens homogeni ja
plia varietat de formes de corrosió: morfologies espongi-
que varia des d’una disposició ramiforme-espongiforme,
formes (spongework), nínxols i concavitats de dissolució
en els sector situats cap al SW i més propers a la línia
(solution pockets), cúpules (bell holes), regates horitzon-
de costa, fins a un conjunt laberíntic de galeries amb
tals (solution notches) amb facetes inclinades de disso-
un fort control estructural, en els sectors més interns de
lució (facets o solution bevels), sòtils ondulats de relleu
la cova. D’aquesta manera, la disposició espacial i les
suau, túnels de secció lenticular i galeries freàtiques de
morfologies presents en els sectors més propers a la
diversa morfologia (GRÀCIA et al., 2009b; MERINO,
costa –excavats en les fàcies molt permeables de front
2006, 2007a, 2007b). També estan representats els po-
d’esculls– són similars a les d’altres cavitats de la re-
uets de dissolució, produïts per degoteigs en condicions
gió del Migjorn. Contràriament, les galeries que formen
vadoses, els quals assoleixen de vegades profunditats
les zones més internes de la cova es corresponen amb
superiors al metre (MERINO, 2006).
un patró de laberint irregular 2D, generat en condicions
freàtiques somes en les fàcies de lagoon, i on sovin-
161

tegen les morfologies que evidenciarien una recàrrega
des Pas de Vallgornera (GINÉS et al., 2008, 2009a;
basal de tipus hipogènic (GINÉS et al., 2009a); aquesta
GRÀCIA et al., 2009b; MERINO & FORNÓS, 2010a;
recàrrega no meteòrica podria estar relacionada amb
FORNÓS et al., 2011) on es descriu aquesta associació
l’existència d’anomalies geotèrmiques locals (LÓPEZ,
de morfologies, integrada per punts d’alimentació (fee-
2007), a les que es farà referència més endavant. No
ders) situats en el sòl de les galeries, formes ascendents
obstant això, cal tenir present la participació d’una gens
de dissolució a les parets i sòtils (rising wall channels,
menyspreable alimentació epigènica evidenciada pels
ceiling channels), i punts de descàrrega localitzats als
episodis de sedimentació al·lòctona abans referits, con-
sòtils dels passatges (outlets, bell holes). També s’han
figurant un context espeleogenètic força complex en el
descrit una sèrie de morfologies associades, que solen
que participen: la dissolució lligada a la zona de mescla
estar representades en les cavitats d’origen hipogènic
litoral, l’alimentació profunda hipogènica i la recàrrega
encara que no són exclusives d’aquestes, com poden
superficial meteòrica (GINÉS et al., 2008).
ser els envans de roca (partitions) i les galeries cegues
(dead ends).
LES MORFOLOGIES DE DISSOLUCIÓ ASCENDENT
ELS DIPÒSITS MINERALS
Aquest conjunt de morfologies generades per fluxos
ascendents –denominat en anglès Morphologic Suite
Cal fer referència ara a determinats dipòsits mi-
of Rising Flow– ha estat descrit recentment per KLIMC-
nerals trobats fins al present, les característiques dels
HOUK (2007, 2009). Per a l’esmentat autor, aquesta
quals són singulars en comparació amb el que és ha-
associació morfològica estaria lligada a mecanismes de
bitual en altres coves de les Balears. Per una banda,
dissolució de caràcter hipogènic provocats per fluxos
ja han estat esmentats els sediments detrítics de colors
d’origen profund, que generen tota una gamma de for-
negrencs, rics en Mn i Fe, que apareixen en els sòls
mes amb funcionalitats hidrològiques específiques. Re-
i parets inclinades de determinades galeries, alternant
centment s’han publicat diversos treballs sobre la Cova
de vegades amb llims i argiles vermelles; en ocasions
Figura 12: En la Galeria del Tragus la gran acumulació de llims i se-
Figure 12: At Galeria del Tragus, the massive and thick accumulation
diments arenosos conté, entre d’altres, restes de vertebrats
of silt and sandy deposits contains, among others, remains of
extints pertanyents al gènere Myotragus. (Foto: A. Merino).
extinct vertebrates belonging to the Myotragus genus. (Pho-
to: A. Merino).
162

es presenten com a crostes negres, ben endurides, que
rès Comunitari, dins la xarxa Natura 2000 (Directiva del
entapissen les parets d’alguns passatges del Sector
Consell Europeu 92/43/CEE) i s’aprova el LIC el 2006.
del Tragus. En les zones més internes de la cova s’han
Malgrat aquesta situació de protecció efectiva per part
descrit toveres i conductes respiradors (MERINO, 2006,
de l’autoritat mediambiental autonòmica, resta encara
2007b) que alberguen una interessant associació mine-
pendent la redacció i implementació d’un pla de gestió
ral. Les toveres consisteixen en una crosta cristal·lina
i protecció de la cova, que salvaguardi aquesta localitat
que es projecta des dels límits d’un conducte respirador
excepcional i reguli de forma clara i duradora el seu ús.
cap a la galeria on es localitza. Als voltants d’aquestes
morfologies s’observen cristal·litzacions on s’han iden-
tificat espècies minerals com huntita, celestina, guix,
estroncianita, etc (MERINO et al., 2009a, 2009b). Els
Agraïments
conductes respiradors, i molt sovint les parets i sòtils de
les galeries, estan cobertes per uns dipòsits de colora-
cions més aviat fosques de composició molt rica en Fe
Les exploracions i activitats topogràfiques que s’han
i Mn. Aquests dipòsits es presenten com a masses es-
dut a terme han estat realitzades pel Grup Espeleolò-
ponjoses amb aspecte de malla i amb un grossor varia-
gic de Llubí, la Agrupació Voltors, el Grup Espeleològic
ble que no acostuma superar els 5 mm; exhibeixen dife-
EST i el Grup Nord de Mallorca. A nivell individual s’ha
rents colors, que van des de les tonalitats groguenques,
d’agrair de manera especial la seva col·laboració a Pe-
als colors vermellosos, negrencs, marronencs i fins i tot
dro Calafat, Vicente Villalonga i Santi García, de l’Agru-
verdosos. Presumiblement, aquestes mineralitzacions
pació Voltors; a Mateu Fiol del Grup Espeleològic EST;
estarien relacionades, en certa mesura, amb elements
així com a Pere Gamundí i Bernat Clamor del GNM.
químics (Sr, Ba...) aportats pels fluxos hipogènics durant
S’ha de destacar la bona predisposició de la Conse-
les fases inicials de l’evolució de la cavitat.
lleria de Medi Ambient del Govern Balear, en especial la
tasca de Margalida Femenía, per autoritzar i recolzar les
tasques efectuades a la cova, així com la seva inestima-
LES ANOMALIES GEOTÈRMIQUES
ble ajuda en la protecció de la cavitat.
DE LA PLATAFORMA DE LLUCMAJOR
Les tasques d’exploració i documentació sota l’ai-
gua s’han pogut realitzar en una primera fase d’estudi
Les morfologies i dipòsits minerals descrits en els
gràcies al projecte d’investigació sufragat per l’Obra So-
paràgrafs anteriors posarien en evidència la participa-
cial de “SA NOSTRA”, dins la convocatòria d’ajuts per a
ció de processos hipogènics en l’excavació de la cavitat
projectes de Conservació de la Biodiversitat 2008. Part
(KLIMCHOUK, 2007, 2009), la hidrogeoquímica dels
del present treball queda emmarcat dins del projecte de
quals està encara per determinar. Aquests processos,
recerca finançat per Ministerio de Ciencia e Innovación
que impliquen una recàrrega hídrica basal, estarien re-
(MICINN), CGL2010-18616/BTE.
lacionats amb les anomalies geotèrmiques estudiades

a l’aqüífer de la plataforma de Llucmajor, on han estat
documentades aigües termals amb temperatures su-
periors als 50° C (LÓPEZ, 2007; LÓPEZ & MATEOS,
Bibliografia
2006). Els processos geoquímics que podrien estar
COLLIGNON, M. (1982): Une première des spéléos namurois
implicats en l’espeleogènesi hipogènica d’aquest gran
a Majorque (Espagne). Au Royaume d’Hades. Groupe
sistema endocàrstic abracen des del refredament d’ai-
Spéléo Namur-Ciney, 2: 15-26.
gües termals, fins a la recàrrega d’aigües profundes ri-
DORALE, J.A.; ONAC, B.P.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, J.; GI-
ques en CO , passant pels processos de mescla entre
NÉS, A.; TUCCIMEI, P. & PEATE, D.W. (2010): Sea-le-
2
l’aqüifer meteòric costaner i les aigües d’origen profund
vel highstand 81,000 years ago in Mallorca. Science, 327:
(DUBLYANSKY, 2005; KLIMCHOUK, 2007; PALMER,
860-863.
2007). Finalment, un altre procés geoquímic que podria
DUBLYANSKY, Y. (2005): Hydrothermal caves. In: CULVER,
D.C. & WHITE, W.B. (eds.) Encyclopedia of caves. Else-
aportar CO al sistema seria l’oxidació del metà (CH )
2
4
vier. Academic Press. 300-305. Burlington, USA.
d’origen profund; aquest gas ha estat identificat en pous
FORNÓS, J.J. & GELABERT, B. (1995): Litología i tectònica
i aigües termals de la zona meridional de Mallorca (LÓ-
del carst de Mallorca / Lithology and tectonics of the Ma-
PEZ, 2007).
jorcan karst. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les

coves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins,
20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 27-43.
FORNÓS, J.J. & GELABERT, B. (2004): Baleares. In: VERA,
J.A. (ed.) Geología de España. Sociedad Geológica de Es-
Epíleg
paña - IGME. 450-464. Madrid.
FORNÓS, J.J.; MERINO, A.; GINÉS, J.; GINÉS, A. & GRÀCIA,
F. (2011): Solutional features and cave deposits related
La Cova des Pas de Vallgornera és una localitat úni-
to hypogene speleogenetic processes in a littoral cave of
ca dins l’endocarst desenvolupat en les calcàries escu-
Mallorca Island (western Mediterranean). Carbonates and
lloses del Miocè superior, que configuren la regió natural
Evaporites, 26 (1): 69-81.
del Migjorn de Mallorca. Com a conseqüència de l’elevat
GINÉS, A. (1995): Els espeleotemes de les coves de Mallorca
/ The speleothems of Majorcan caves. In: GINÉS, A. &
valor patrimonial natural d’aquest sistema subterrani, la
GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca / Karst
cova es troba sota la tutela de la Conselleria de Medi
and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat.
Ambient del Govern Balear, i fou declarada Lloc d’Inte-
Balears, 3: 87-97.
163

GINÉS, A. (2000a): Patterns of collapse chambers in the endo-
MERINO, A. (2007b): Solutional sculpturings and uncommon
karst of Majorca (Balearic Islands, Spain. Acta Carsologi-
speleothems found in the Cova des Pas de Vallgornera,
ca, 29 (2): 139-148.
Majorca, Spain. NSS News, 65 (9): 14-20.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor,
MERINO, A. (2008): Nueva aportación al conocimiento de los
Mallorca). Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins,
espeleotemas y morfologías existentes en la Cova des
17-18: 5-20.
Pas de Vallgornera. Endins 32: 43-48.
GINÉS, J. (2000b): El karst litoral en el levante de Mallorca:
MERINO, A. & FORNÓS, J.J. (2010a): Los conjuntos morfo-
Una aproximación al conocimiento de su morfogénesis y
lógicos de flujo ascendente (Morphological Suite of Ri-
cronología. Tesi doctoral. Universitat de le Illes Balears.
sing Flow) en la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
595 pp. Inèdita.
Mallorca). Endins, 34: 87-102.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2009): Proposta d’una nova classifi-
MERINO, A. & FORNÓS, J.J. (2010b): Presencia de Pool
cació morfogenètica de les cavitats càrstiques de l’illa de
Fingers y U-loops en la Cova des Pas de Vallgornera
Mallorca. Endins, 33: 5-18.
(Mallorca, España). Endins, 34: 103-107.
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F. & MERINO,
MERINO, A.; FORNÓS, J.J. & ONAC, B.P. (2009a): Prelimi-
A. (2008): Noves observacions sobre l’espeleogènesi en el
nary data on mineralogical aspects of cave rims and vents
Migjorn de Mallorca: els condicionants litològics en alguns
in Cova des Pas de Vallgornera, Mallorca. In: White, W.B.
grans sistemes subterranis litorals. Endins, 32: 49-79.
(ed.) Proc. 15th Int. Congress Speleol., 1: 307-311. Kerrvi-
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀ-
lle, USA.
CIA, F. (2009a): On the role of hypogene speleogenesis in
MERINO, A. & FORNÓS, J.J. & ONAC, B. (2009b): Datos pre-
shaping the coastal endokarst of southern Mallorca (Wes-
liminares sobre la mineralogía de los precipitados asocia-
tern Mediterranean). In: KLIMCHOUK, A.B. & FORD, D.C.
dos a los respiraderos y toberas existentes en la Cova des
(eds.) Hypogene speleogenesis and karst hydrogeology
Pas de Vallgornera (Mallorca). Endins, 33: 99-104.
of artesian basins. Ukrainian Institute of Speleology and
MERINO, A.; MULET, A. & MULET, G. (2006): La Cova des
Karstology, Special Paper 1: 91-99. Simferopol, Ucraïna.
Pas de Vallgornera: 23 kilómetros de desarrollo topografi-
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀCIA,
ado (Llucmajor, Mallorca). Endins, 30: 29-48.
F. (2009b): About the genesis of an exceptional coastal
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA,
cave from Mallorca Island (Western Mediterranean). The
F. (2007): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
lithological control over the pattern and morphology of
Mallorca): 40 kilómetros de desarrollo topografiado. En-
Cova des Pas de Vallgornera. In: WHITE, W.B. (ed.) Proc.
dins, 31: 101-110.
15th Int. Congress Speleol., 1: 481-487. Kerrville, USA.
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA,
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; PO-
F. (2008): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
COVÍ, J. & PERELLÓ, M.A. (2009a): Les descobertes sub-
Mallorca): alcanza los 55 kilómetros de desarrollo topo-
aquàtiques a la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
gráfico. Endins, 32: 33-42.
Mallorca): història i descripció dels descobriments, hidro-
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA,
logia, espeleotemes, sediments, paleontología i fauna.
F. (2009c): Cova des Pas de Vallgornera: an exceptional
Endins, 33: 35-72.
littoral cave from Mallorca Island (Spain). In: WHITE, W.B.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B. & PO-
(ed.) Proc. 15th Int. Congress Speleol., 1: 522-527. Kerr-
COVÍ, J. (2009b): Morfologies de corrosió a la part submer-
ville, USA.
gida de la Cova des Pas de Vallgornera. Sector Antic, Sector
PALMER, A.N. (1991): Origin and morphology of limestone ca-
de Gregal i Sector de les Grans Sales. Endins, 33: 73-98.
ves. Geological Society of America Bulletin, 103: 1-21.
HILL, C. & FORTI, P. (1997): Cave minerals of the World. Nati-
PALMER, A.N. (2007): Cave Geology. Cave Books. 454 pp.
onal Speleological Society, 238 pp. Huntsville, USA.
Dayton, Ohio, USA.
KLIMCHOUK, A.B. (2007): Hypogene speleogenesis: hydroge-
POMAR, L.; ESTEBAN, N.; CALVET, F. & BARÓN, A. (1983): La
ological and morphogenetic perspective. National Cave
Unidad Arrecifal del Mioceno Superior de Mallorca. In: PO-
and Karst Research Institute. Special paper 1. 106 pp.
MAR, L.; OBRADOR, A.; FORNÓS, J.J. & RODRÍGUEZ-
Carlsbad. USA.
PEREA, A. (eds.) El Terciario de las Baleares. Guía de las
KLIMCHOUK, A.B. (2009): Morphogenesis of hypogenic caves.
Excursiones del X Congreso Nacional de Sedimentología,
Geomorphology, 106; 100-117.
Menorca 83. Institut d’Estudis Baleàrics. Universidad de
LÓPEZ, J.M. (2007): Las manifestaciones hidrotermales del sur
Palma de Mallorca. 139-175. Palma.
de Llucmajor, Mallorca. Memoria d’Investigació. Departa-
POMAR, L.; WARD, W.C. & GREEN, D.G. (1996): Upper Mi-
ment de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Bale-
ocene reef Complex of the Llucmajor area, Mallorca,
ars. 132 pp. Inèdita.
Spain. In: FRASEEN, E.; ESTEBAN, M.; WARD, W.C. &
LÓPEZ, J.M. & MATEOS, R.M. (2006): Control estructural de
ROUCHY, J.M. (eds.) Models for carbonate stratigraphy
las anomalías geotérmicas y la intrusión marina en la pla-
from Miocene reef complexes of the Mediterranean regi-
taforma de Llucmajor y la cubeta de Campos (Mallorca).
ons. SEPM Concepts in Sedimentology and Paleontology,
Las aguas subterráneas en los países Mediterráneos. Insti-
5: 191-225
tuto Geológico y Minero de España. Serie Hidrogeología y
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; DELITALA, C.; GINÉS, A.; GRÀCIA,
Aguas Subterráneas, 17: 607-613. Madrid.
F.; FORNÓS, J.J. & TADDEUCCI, A. (2006): Last intergla-
MERINO, A. (1993): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
cial sea level changes in Mallorca island (Western Mediter-
Mallorca). Endins, 19: 17-23.
ranean). High precision U-series data from phreatic over-
MERINO, A. (2000): Nuevas extensiones de la Cova des Pas
growths on speleothems. Zeitschrift für Geomorphologie,
de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 23: 7-21.
50 (1): 1-21.
MERINO, A. (2006): Espeleotemas poco frecuentes y mor-
TUCCIMEI, P.; SOLIGO, M.; GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS,
fologías de corrosión hallados en la Cova des Pas de
J.J.; KRAMERS, J. & VILLA, I.M. (2010): Constraining Ho-
Vallgornera. Endins, 30: 49-70.
locene sea levels using U-Th ages of phreatic overgrowths
MERINO, A. (2007a): Algunos espeleotemas poco habituales
on speleothems from coastal caves in Mallorca (Western
hallados en la Cova des Pas de Vallgornera. Nuevas ob-
Mediterranean). Earth Surface Processes and Landforms,
servaciones. Endins, 31: 111-116.
35 (7): 782-790.
164